28 Història

Els romans van deixar una forta empremta a Catalunya. Van arribar l’any 218 a.C., en con-cret a Empúries, antiga ciutat grega, amb els seus vaixells i, amb ells, una petita part dels exèrcits de l’imperi. El seu objectiu era molt clar: con-querir, per força si calia, la península ibèrica. De fet no ho van aconseguir del tot fins a 200 anys més tard, perquè algunes zones van oferir una forta resistència a l’invasor. tot i això, Catalunya i la Península van acabar caient a les mans de roma.

Els historiadors entenen per romanització, a Catalunya, la gran influència que hi van exercir els romans. En tenim uns quants exemples:

Els romans parlaven en llatí, i el català és una llengua llatina. també la nostra dieta, els dies de la setmana, el calendari i força noms proce-deixen de l’època romana. igualment van cons-truir una densa xarxa de camins: en destaca la

L’imperi romà desenvolupava una de les civilitzacions més famoses en tota la història de la humanitat, i va conquerir gran part de la riba Mediterrània. Tingué uns exèrcits molt forts i potents entre els quals destacaven les temudes legions, que van acabar sotmetent totes les cul-tures de la península Ibèrica.

Via augusta, que, provinent de roma, travessava Catalunya de nord a sud i es dirigia a Cadis. a més a més, van estendre la pràctica de l’agricultura.

a casa nostra, els romans van fundar mol-tes ciutats. La majoria van néixer als segles ii a.C i i a.C, i tant al litoral com a l’interior: Bètulo (Badalona), Gerunda (Girona), iluro (Mataró), iesso (Guissona) i Dertosa (tortosa), en són cinc de re-llevants. i no podem oblidar Bàrcino (Barcelona), la qual no n’era, aleshores, capital territorial, sinó tàrraco (tarragona).

tàrraco es va convertir en una de les capitals provincials de l’imperi, la Hispània tarraconense. Des d’allà, els romans van iniciar l’ocupació de moltes terres peninsulars. tàrraco era una ciutat importantíssima, i per això hi vivia un governador a les ordres de l’emperador. Hi havia un circ, l’am-fiteatre, biblioteques, banys i jardins, i a la rodalia, l’aqüeducte i l’arc de Berà.

L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

a molt pocs quilòmetres de tarragona sorgeix, enmig del bosc, una construcció romana espectacular, sorprenent i extra-ordinària: l’aqüeducte de les Ferreres. Fou construït al segle i d.C., amb l’objectiu de portar l’aigua a tàrraco, s’allarga en més de 200 metres per damunt d’un clot, i es distribueix en dos pisos. És l’aqüeduc-te romà més ben conservat a Catalunya i un dels més reconeguts a la península ibèrica. Fou declarat, com a conjunt ar-quitectònic, Patrimoni de la Humanitat.

text: JorDi saCasas i LLuísFotografies: JauME saCasas

L’iMPrEssionant aqüEDuCtE DE LEs FErrErEs.

Història 29

L’ARC DE BERÀ

arc de triomf erigit al segle i d.C., a roda de Berà, municipi del tarragonès, és un dels mo-numents romans més emblemàtics i interessants de Catalunya, i també el més ben conservat a la península ibèrica. Per sota seu hi circulava la Via augusta. a peu de carretera, s’erigeix en símbol

d’un temps, el seu, tan transcendental en la nostra història.

JACIMENT DE GUISSONA

La imatge mostra les restes d’una part de l’antiga ciutat romana de iesso, avui Guissona, a la segarra. Fundada al voltant de l’any 100 a.C. ha estat declarada Bé Cultural d’in-terès nacional, i s’hi han fet profi-toses excavacions arqueològiques. Per exemple, s’ha comprovat que la ciutat estava voltada de muralles, se sap que va tenir una activitat co-mercial considerable i, també, que feia unes quinze hectàrees de gran-dària. i una curiositat: s’hi ha trobat una piscina a l’aire lliure, de nou me-tres de llargada per sis d’ample.

Visitar EMPorion És una ExPEriènCia MoLt intErEssant.

L’EMBLEMàtiC arC DE BErà.

LEs rEstEs DE iEsso, un trEsor EnMiG DE La sEGarra.