*TERRA BAIXA

*INTRODUCCIÓ• Terra baixa*És un drama del 1897 que pertany a la tradició literària del realisme. Es pot apreciar per:

• Classe social pobra • Treballadors sotmesos a les ordres de l’amo

• Encara que l’obra sigui realista, encara es contemplen alguns elements romàntics: • l’atzar, misteri, idealisme

ELEMENTS REALISTES

ELEMENTS ROMÀNTICS

Diferencia de classes socials.

• Treballadors sotmesos a l’amo.

• Contrast món rural i urbà.

• Llenguatge

• Misteri

• Idealisme

• Atzar

• Somnis premonitoris

*TEMÀTIQUES

Lluita entre el bé i el mal• És a dir, diferencia entre la terra alta i la terra baixa.Triangle amorós • Entre la Marta, el Sebastià i el Manelic.

• Manelic: amor pur i generós• Sebastià: amor possessiu

MARTA

MANELIC SEBASTIÀ

*ESTRUCTURA• Terra baixa es divideix en 3 actes:

• ACTE I: Plantejament (12 escenes)• Es presenten els personatges.• La Marta i en Sebastià festegen, però ell

s’ha de casar amb una altra.• A través d’en Tomàs, busca un marit per

la Marta, en Manelic.• En Manelic, després de casar‐se, veu que

la Marta no l’estimaa.

• ACTE II: Desenvolupament (10 escenes)

• En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot el poble es burla d’ell.

• La Marta comença a veure amb altres ulls al Manelic

• La Marta explica el seu passat a en Tomàs.

• En Manelic vol tornar a la Terra Alta, però veient que la Marta també l’estima, volen escapar-se junts.

• En Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren en Manelic i tanquen la Marta en un moli

• ACTE III: Desenllaç (11 escenes)

• Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant en Sebastià.

• En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i durant la discussió el mata. Finalment s'endú la Marta i tornen a la Terra Alta.

• Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractes d'una obra grega, configuren un cor.

*TÈCNIQUES

• Guimerà recorre a diversos procediments narratius:

• El somni: del Manelic per explicar la presumpcio del casament.

• L'analepsi o retrospecció (flash back): La Marta explicael seu origen desgraciat.

• La rondalla: El Manelic denuncia la tafaneria amb una narracio, la rondalla de Sant Miquel.

• Monòleg: de la Marta (1 a cada acte). Mostra al públic com evolucionen els seus sentiments.

• Aparts: del Manelic. Indica què pensa.

• Premonició: algun personatge presenta un indici que fa preveure accions posteriors.

• Presentació prèvia: un personatge explica coses d’un altre que encara no ha aparegut en escena.

*ESPAI

*Divisió en 2 espais:

• Terra Baixa: on es desenvolupen les accions

* Plana extensa on hi ha el poble que pertany ql Sebastià. - Molí - Ermita

• Terra Alta: records.

- Lloc de procedènciadel Manelic.

*ESPAI

*TEMPS• Temps extern:• Època contemporània. Final s.XIX

• Temps intern:• El temps a l’obra és lineal:

• 1r i 2n acte: passen 10 dies - Nuri: I ja fa 10 dies que ets casat (Acte II, Escena I)

• 2n i 3r acte: transcorren hores • Acotació: És cap al tard (Acte III).

*PERSONATGES• Marta: (personatge rodó)

• Inici: dona freda, distant i reservada. Innocent.• Té 24 anys.• Procedia d’una família pobra que captava.• No es respecte: L'obliguen a casar‐se amb una persona que no estima i ho accepta.• Quan s’adona que comença a estimar el Manelic, es comença a respectar i canvia.• És el resultat de circumstàncies que li ha tocat viure víctima). Determinisme.

• Manelic: (personatge rodó)

• Originari de la Terra Alta.• És ingenu, incapaç de fingiment, innocent i feréstec alhora.• Contacte humà: els pares, un ermita i en Tomàs. Viu amb les seves ovelles.• La Terra Baixa, aquesta societat el fa canviar: es torna desconfiat.• És un personatge marginat, víctima de la Terra Baixa.

• Sebastià: (personatge pla)• Té uns 40 anys.• Arrogant, amb gran sentiment de superioritat.• Marta! Que vull que li enraonis! Que jo t’ho mano!• Jo el que vull és que m’obeeixis, com sempre, ho entens• Perque aqui jo sóc l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella!

• Es l’amo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix.• Mira’t Nuri,: tot això que veus, tot tot és de l’hereu Sebastià. La caseta en que viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el moli...

• Es fa respectar pel seu fort caràcter que imposa sobre els altres.• Registra tota la negativitat de la Terra Baixa. És el responsable de totes les misèries

• Nuri:

• Germana petita de les Perdigones. És d’orígens humils.

• Caràcter semblant al de la Marta, per aquest motiu s’avenen tant.

• És una persona bona i innocent.

• El seu caràcter canvia al llarg de l’obra, de mica en mica s’adona de la realitat de la Terra Baixa.

• És objecte de burles (ella calla), però al mateix temps representa l'única persona decent del poble.

• Xeixa:• A l’inici, explica que alguna cosa del poble no marxa bé. Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar (fa despertar la intriga a l’espectador).• Planta cara al Sebastià marxant del poble.

• Mossèn:• Es l’aliat d’en Sebastià.• Actua com si fos el majordom d’en Sebastià.

• Tomàs:• És innocent. No s’adona dels plans del Sebastià.• Quan se n’adona, intenta arreglar les coses.• Persona que sap escoltar i entendre els altres.

• Pagesos:

• Nando, Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters dels quals són similars.• Els agrada tafanejar i criticar.• En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta.• No s’adonen del seu error fins al final de l’obra.

*SIMBOLOGIA

TERRA BAIXA TERRA ALTA

• Plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista.

* Conclusió: totes les coses malvades per a l'home

• Lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic.

* Conclusió: representa tot allò que és bo per naturalesa.

Poble / Ciutat Camp / Muntanya

*SIMBOLOGIA

Exemple:

• MANELIC: Sí, anem‐hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic! (Enduent‐se‐la.)Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: Ves què faran les ànimes!

• MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa (Van per sortir.)

*Simbologia:personatges/animals

PERSONATGES ANIMALSSebastià LlopManelic Bèstia salvatge,

cabritMarta Ovella, granoteta

de plujaPagesos Ramat, gossos de

l’amo

• Llop: (Sebastià)• Manelic: He mort el llop! He mort el llop!• Manelic. ‐ Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons?• Xeixa. ‐ Massa que hi ve, reïna! Ja el veuràs, ja si Déu no t'ajuda!

• Bèstia: (Manelic)• Josep: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí. • Sebastià: Un bestiota i un pillastre.• Manelic: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines!

• Altres al·lusions d’animals:• En Sebastià tria per a la Marta un marit que fos ben bèstia.

• La vida del Manelic era entre els animals: Els moltons i els gossos m'estimen com a germans.

• En Manelic té una cabra que l’anomena Marta.

• En Tomàs insulta en Xeixa amb El nom d'escorpí.

• En Perruca es tractat de ganso Per l'amo

Altres símbols• El duro i la sang simbolitzen 2 sistemes de valors contraposats:

• Duro: en la Terra baixa representa la llei de la propietat. • Sang: defineix la llei de la Terra alta.

• Conclusió: Cal que la Marta sagni en el moment de la revelacio de l'amor.

• Funció: purificació. Propicia que es trenqui el lligam amb el Sebastia. S’esborra el pecat i la culpa.

• L'aigua és un element present a l’obra.

• La Marta representa l'«aigua amarganta» de la mar (el lloc d'origen d'on prové) que s'ajunta amb la neu pura de les muntanyes representada pel Manelic.

• En Manelic representa la neu pura de les muntanyes. És l'aigua que calma la set.

MANELIC: […] I t'he estimat encara més al venir-te a trobar- te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta!

LLENGUA• Llenguatge col·loquial:• Castellanismes: serio, quarto, apoiant-se, tinc de plorar, trompasso…

• Elements de la parla de l’època: trescar, jaça, siga/sia.

• Exclamacions, interjeccions, interrogacions: (Ah!, Vatua!, Mare de Déu!...).

• Locucions i dites populars: estar per mereixer, més net que una patena ...).

• Tendències col∙loquials: daixonses, dallonses, mentres

• Reiteracions: (digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...).