TERRA  BAIXA  ESCOLÀPIES  SANT  MARTÍ  

                   

Sílvia  Montals  

ÍNDEX  •  Introducció  •  Autor  •  Obra    •  TemàBques  •  Estructura  •  Tècniques  narraBves  •  Espai  •  Temps  •  Personatges  •  Simbologia  •  Llengua  

INTRODUCCIÓ  •  Terra  baixa  és  un  drama  del  1897  que  pertany  a  la  tradició  literària  del  realisme.  Es  pot  contemplar  per:  •  Classe  social  pobra  •  Treballadors  sotmesos  a  les  ordres  de  l’amo  

•  Encara  que  l’obra  sigui  realista,  encara  es  contemplen  alguns  elements  romàn8cs:  •  l’atzar,  misteri,  idealisme    

EELEMENTS  REALISTES  

ELEMENTS  ROMÀNTICS  

•  Diferència  de  classes  socials.  

•  Treballadors  sotmesos  a  l’amo.  

•  Contrast  món  rural  i  urbà.  

•  Llenguatge    

•  Misteri  •  Idealisme  •  Atzar  •  Somnis  

premonitoris  

AUTOR  • Àngel  Guimerà  i  Jorge  va  néixer  a          Santa  Cruz  de  Tenerife  al  1845  i  va          morir  a  Barcelona  al  1924.    

•  Se  senBa  un  noi  marginat.  MoBus:  •  Els  seus  pares  es  van  casar  quan  ell  va  néixer.  •  Va  marxar  de  les  Canàries  i  va  arribar  a  Catalunya.    

• Va  estudiar  als  Escolapis  Sant  Antoni.  De  ben  peBt  comença  a  escriure.  

 

 

• Més  endavant,  s’endinsarà  en        el  moviment  de  la  Renaixença.  • ParBciparà  als  Jocs  Florals.  •  Esdevindrà  mestre  en  lo        gai  saber.  •  Influència  de  la  seva  vida  a  les          obres:  •  Personatges  marginats            i  mes8ssos  

OBRA  La  seva  obra  es  divideix  en  diferents  etapes:    

•  1a:  Tragèdia  romàn3ca:  (1879-­‐1890)  •  Obres  d’esBl  romànBc  redactades  en  vers:    •  Judith  de  Welp  (1883)  •  El  fill  del  rei  (1886)  • Mar  i  cel  (1888).    

•  2a:  Drama  realista  (1890-­‐1900):  •  Escriu  les  obres  més  importants.  EsBl  realista.  • Maria  Rosa  (1894)  •  Terra  Baixa  (1897)  •  La  filla  del  mar  (1900)  

•  3a:  Intents  modernistes:  (1901-­‐1911)  •  Intenta  seguir  la  tendència  modernista,  però  no  adquireix  èxit.  •  La  pecadora  (1902)  •  Titània  (1910)  

•  4a:  Retorn  als  orígens  (1917-­‐1921)  •  Se  centra  en  les  crisis  econòmiques  i  la  Guerra  Mundial.  •  Jesús  que  torna  (1917)  

TEMÀTIQUES  •  Lluita  entre  el  bé  i  el  mal  •  És  a  dir,  diferència  entre  la  terra  alta  i  la  terra  baixa.  

 

•  Triangle  amorós  •  Entre  la  Marta,  el  Sebas8à  i  el  Manelic.  • Manelic:  amor  pur  i  generós  •  Sebas8à:  amor  possessiu    

MARTA  

MANELIC  SEBASTIÀ  

ESTRUCTURA  •  Terra  baixa  es  divideix  en  3  actes:    

• ACTE  I:  Plantejament  (12  escenes)  •  Es  presenten  els  personatges.  •  La  Marta  i  en  Sebas8à  festegen,  però  ell  s’ha  de  casar  amb  una  altra.  •  A  través  d’en  Tomàs,  busca  un  marit  per  la  Marta,  en  Manelic.  •  En  Manelic,  després  de  casar-­‐se,  veu  que  la  Marta  no  l’esBma.  

• ACTE  II:  Desenvolupament  (10  escenes)    

•  En  Manelic  només  s’entén  amb  la  Nuri,  ja  que  tot  el  poble  es  burla  d’ell.    

•  La  Marta  comença  a  veure  amb  altres  ulls  al  Manelic    •  La  Marta  explica  el  seu  passat  a  en  Tomàs.    •  En  Manelic  vol  tornar  a  la  Terra  Alta,  però  veient  que  la  Marta  també  l’esBma,  volen  escapar-­‐se  junts.    

•  En  Sebas8à  i  el  mossèn  els  descobreixen  i  desterren  en  Manelic  i  tanquen  la  Marta  en  un  molí    

• ACTE  III:  Desenllaç  (11  escenes)    

•  Els  pagesos  s’adonen  que  no  han  fet  bé  recolzant  en  Sebas8à.  •  En  Manelic  torna  per  enfrontar-­‐se  a  en  Sebas8à  i  durant  la  discussió  el  mata.  Finalment  s'endú  la  Marta  i  tornen  a  la  Terra  Alta.  •  Cor:  En  el  tercer  acte  s’observa  el  penediment  dels  personatges  secundaris  que,  com  si  es  tractés  d'una  obra  grega,  configuren  un  cor.  

TÈCNIQUES  • Guimera  recorre  a  diversos  procediments  narraBus:  

 

•  El  somni:  del  Manelic  per  explicar  la  presumpcio  del  casament.  L'analepsi  o  retrospeccio  (flash  back):  La  Marta  explica  el  seu  origen  desgraciat.  •  La  rondalla:  El  Manelic  denuncia  la  tafaneria  amb  una  narracio,  la  rondalla  de  Sant  Miquel.    

• Monòleg:  de  la  Marta  (1  a  cada  acte).  Mostra  al  públic  com  evolucionen  els  seus  senBments  • Aparts:  del  Manelic.  Indica  què  pensa.  La  • Premonicio:  algun  personatge  presenta  un  indici  que  fa  preveure  accions  posteriors.  • Presentacio  prèvia:  un  personatge  explica  coses  d’un  altre  que  encara  no  ha  aparegut  en  escena.    

ESPAI  • Divisió  en  2  espais:  

•  Terra  Baixa:  on  es  desenvolupen  les  accions  Ø  Plana  extensa  on  hi  

ha  poble  que  pertany  al  SebasBà.  v Molí  v  Ermita    

•  Terra  Alta:  records.  Ø  Lloc  de  

procedència  del  Manelic.  

TEMPS  •  Temps  extern:  •  Època  contemporània.  Final  s.  XIX    

•  Temps  intern:  •  El  temps  a  l’obra  és  lineal:  •  1r  i  2n  acte:  passen  10  dies  •  Nuri:  I  ja  fa  10  dies  que  ets  casat  (Acte  II,  Escena  I)  

 

•  2n  i  3r  acte:  transcorren  hores  •  Acotació:  És  cap  al  tard  (Acte  III).  

PERSONATGES  • Marta:  (personatge  rodó)    

•  Inici:  dona  freda,  distant  i  reservada          Innocent.  •  Té    24  anys.  •  Procedia  d’una  família  pobra  que  captava.  •  No  es  respecte:  L'obliguen  a  casar-­‐se  amb  una  persona  que  no  esBma  i  ho  accepta.  •  Quan  s’adona  que  comença  a  esBmar  el  Manelic,  es  comença  a  respectar  i  canvia.  •  És  el  resultat  de  circumstàncies  que  li  ha  tocat  viure  (vícBma).  Determinisme.  

• Manelic:  (personatge  rodó)    

•  Originari  de  la  Terra  Alta.  •  És    ingenu,  incapaç  de  fingiment,  innocent  i  feréstec  alhora.  •  Contacte  humà:  els  pares,  un  ermità  i  en  Tomàs.  Viu  amb  les  seves  ovelles.  •  La  Terra  Baixa,  aquesta  societat  el  fa  canviar:  es  torna  desconfiat.  •  És  un  personatge            marginat,  vícBma  de            la  Terra  Baixa.  

•  Sebas8à:  (personatge  pla)    

•  Té  uns  40  anys.  •  Arrogant,  amb  gran  senBment  de  superioritat.  •  Marta!  Que  vull  que  li  enraonis!  Que  jo  t’ho  mano!  •  Jo  el  que  vull  és  que  m’obeeixis,  com  sempre,  ho  entens    •  Perque  aqui  jo  sóc  l'amo  com  abans.  De  tu,  i  de  tot,  i  d'ella!  D'ella!    

•  És  l’amo  de  tot.  Egoista  i  només  pensa  en  ell  mateix.    •  Mira’t  Nuri,:  tot  això  que  veus,tot,  tot  és  de  l’hereu  SebasQà.  La  caseta  en  què  viviu  vosaltres  [...]  aquesta  ermita,  el  molí...    

•  Es  fa  respectar  pel  seu  fort  caràcter  que            imposa  sobre  els  altres.  •  Registra  tota  la  negaBvitat  de  la  Terra          Baixa.  És  el  responsable  de  totes  les            misèries    

• Nuri:  •  Germana  peBta  de  les  Perdigones.  És  d’orígens  humils.  •  Caràcter  semblant  al  de  la  Marta,  per  aquest  moBu  s’avenen  tant.  •  És  una  persona  bona  i  innocent.    •  El  seu  caràcter  canvia  al  llarg  de  l’obra,  de  mica  en  mica  s’adona  de  la  realitat  de  la  Terra  Baixa.  •  És  objecte  de  burles  (ella  calla),  però  al  mateix  temps  representa  l’única  persona  decent  del  poble.  

•  Xeixa:  •  A  l’inici,explica  que  alguna  cosa  del  poble  no  marxa  bé.  Troba  que  hi  ha  algun  misteri,  del  qual  ningú  en  vol  parlar  (fa  despertar  la  intriga  a  l’espectador).  •  Planta  cara  al  Sebas8à  marxant  del  poble.  

• Mossèn:  •  És  l’aliat  d’en  Sebas8à.    •  Actua  com  si  fos  el  majordom  d’en  SebasQà.    

•  Tomàs:  •  És  innocent.  No  s’adona  dels  plans  del  Sebas8à.  •  Quan  se  n’adona,  intenta  arreglar  les  coses.  •  Persona  que  sap  escoltar  i  entendre  els  altres.  

• Pagesos:  •  Nando,  Josep,  Pepa,  Antònia,  Perruca;  els  caràcters  dels  quals  són  similars.  •  Els  agrada  tafanejar  i  criBcar.  •  En  el  fons  tenen  bon  cor,  però  els  seus  prejudicis  i  tafaneries  fan  mal  a  la  Marta.  •  No  s’adonen  del  seu  error  fins  al  final  de  l’obra.  

SIMBOLOGIA  •  Simbologia  de  la  Terra  Baixa  i  la  Terra  Alta:  

TERRA  BAIXA   TERRA  ALTA  

•  Plasma  tot  allò  que  és  dolent,  corrupte,  maliciós,  insensible,  materialista.    

 ü  Conclusió:  totes  les  

coses  malvades  per  a  l'home  

 

•  Lloc  incorrupte,  pur,  sense  malícia,  ideal,  bucòlic.  

 ü  Conclusió:  representa  

tot  allò  que  és  bo  per  naturalesa.    

Poble  /  Ciutat   Camp  /  Muntanya  

Exemple:      

• MANELIC:  Sí,  anem-­‐hi,  sí,  que  allà  es  perdona  tot;  que  no  és  com  aquí  baix,  on  tot  se  corromp.  Quin  fàsBc.  (Enduent-­‐se-­‐la.)  Que  allà  dalt,  Marta,  fins  els  cossos  en  la  neu  se  conserven:  ves  que  faran  les  ànimes!  

• MARTA:  Oh,  anem-­‐hi,  anem-­‐hi  de  pressa  (Van  per  sorQr.)  

•  Simbologia  personatges/animals:       PERSONATGES   ANIMALS  

Sebas8à   Llop  Manelic   BèsBa  salvatge,  

cabrit  Marta   Ovella,  granoteta  de  

pluja  Pagesos     ramat,  gossos  de  

l’amo  

•  Llop:  (SebasBà)    

• Manelic:  He  mort  el  llop!  He  mort  el  llop!    • Manelic.-­‐  Doncs  que  no  hi  baixa  per  aquí  el  llop  minyons?  •  Xeixa.-­‐  Massa  que  hi  ve,  reïra!  Ja  el  veuràs,  ja  si  Déu  no  t'ajuda!  

 

• Bès8a:  (Manelic)    

•  Josep:  [...]  un  marit  que  fos  ben  bèsBa,  i  més  bèsBa  que  tots  los  de  per  aquí.  •  Sebas8à:  Un  besBota  i  un  pillastre  •  Manelic:  Maleït  jo!  Maleït  jo  cent  cops,  que  sóc  com  les  bèsBes  salvatgines!  

 

 

•  Altres  al·∙lusions  d’animals:  

•  En  Sebas8à  tria  per  a  la  Marta  un  marit  que  fos  ben  bès3a.    •  La  vida  del  Manelic  era  entre  els  animals:  •   Els  moltons  i  els  gossos  m'esQmen  com  a  germans.    

•  En  Manelic  té  una  cabra  que  l’anomena  Marta.    •  En  Tomàs  insulta  en  Xeixa  amb  el  nom  d'escorpí.    •  En  Perruca  és  tractat  de  ganso  per  l'amo    

• Altres  símbols  •  El  duro  i  la  sang  simbolitzen  2  sistemes  de  valors  contraposats:  •  Duro:  en  la  Terra  baixa  representa  la  llei  de  la  propietat.    •  Sang:  defineix  la  llei  de  la  Terra  alta.    

• Conclusió:    •  Cal  que  la  Marta  sagni  en  el  moment  de  la  revelacio  de  l'amor.  •  Funció:  purificació.  Propicia  que  es  trenqui  el  lligam  amb  SebasBa.  S’esborra  el  pecat  i  la  culpa.  

•  L'aigua  és  un  element  present  a  l’obra.  •  La  Marta  representa  l'«aigua  amarganta»  de  la  mar  (el  lloc  d'origen  d'on  prové)  que  s'ajunta  amb  la  neu  pura  de  les  muntanyes  representada  per    •  En  Manelic  representa  la  neu  pura  de  les  muntanyes.  És  l'aigua  que  calma  la  set.  

 •  «MANELIC:  […]  I  t'he  esBmat  encara  més  al  venir-­‐te  a  trobar-­‐te,  pobre  de  mi,  davallant  a  salts,  com  l'aigua  els  cims  a  ajuntar-­‐se  amb  l'aigua  de  la  mar,  que  diuen  que  és  amarganta!  Que  ho  siga,  d'amarganta;  que  ho  siga;  ella  atrau  com  tu  m'atraus  a  mi;  perquè  et  desitjo  i  t'esBmo,  Marta!    

LLENGUA  •  Llenguatge  col·∙loquial:  •  Castellanismes:  sèrio,  quarto,  apoiant-­‐se,  Qnc  de  plorar,  trompasso…  •  Elements  de  la  parla  de  l’època:  trescar,  jaça,  siga/sia.  •  Exclamacions,  interjeccions,  interrogacions:  (Ah!,  Vatua!,  Mare  de  Déu!...).  •  Locucions  i  dites  populars:  estar  per  merèixer,  més  net  que  una  patena  ...).  •  Tendències  col·∙loquials:  daixonses,  dallonses,  mentres  •  Reiteracions:  (digues,  digues;  Una  bruixa!  Una  bruixa!...).