temari cctt 2009 10, unitat 6

13
1 EL SÒL: EL SÒL: PROCESSOS I RISCOS PROCESSOS I RISCOS Pe r Is a b e l Ruiz [email protected] 6: TEMA

Upload: snowgoose

Post on 13-Jul-2015

927 views

Category:

Travel


2 download

TRANSCRIPT

1

EL SÒL:EL SÒL:PROCESSOS I RISCOSPROCESSOS I RISCOS

Per Isabe l [email protected]

6 :T E M A

2

C A R A C T E R ÍS T IQ U E S

PERFIL D'UN SÒL:

Constituït per capes: horitzons, amb característiques diferents.

Ordenació vertical:

• Horitzó 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre).

• Horitzó A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona d'eluviació o

lixiviació, rentatge vertical important. Capa conreable.

• Horitzó B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i meteoritzada. Zona

d'il·luviació o precipitació.

• Horitzó C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos. Zona de

transició.

• Roca mare inalterada.

3

4

: C O M P O N E N T S IN O R G À N IC S

Sòlids (M.I), líquids (dissolucions en aigua),

gasosos (O2 i CO

2 bàsicament)

FORMACIÓ DEL SÒL

• INORGÀNICS (meteorització físico-química)

– Silicats: argiles (caolinites, esmectites, clorites) i sorres.

– Òxids i hidròxids metàl·lics (de Fe i de Al)

– Carbonats (calcita, dolomita)

– Sulfats (guix). Dolents per vegetació.

– Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetació.

5

: C O M P O N E N T S O R G À N IC S

Restes d'éssers vius transformades en humus.

• Plantes: paper fonamental en la formació del sòl. Restes es dipositen i

s'integren.

• Animals: aportació de M.O pels excrements i fauna edàfica (acceleren la

barreja amb els minerals).

• Microorganismes: aporten M.O per excreció.

Mineralització: per organismes descomponedors que utilitzen

biomassa morta i la transformen en M.I.

• Humus jove o brut: restes orgàniques reconeixibles.

• Humus elaborat: descomposició total de la M.O. Material negre amb

hidrocarburs, cel·lulosa, compostos nitrogenats, etc.

6

P R O P IE TAT S

• TEXTURA : % en pes de cada fracció mineral.

Argila < llim < sorra. Classes texturals

• ESTRUCTURA: agrupació de partícules en agregats.

• POROSITAT: espai no ocupat per partícules sòlides.

Porositat = volum porus/volum sòl * 100

• QUANTITAT D'AIGUA: infiltració o saturació.

• TEMPERATURA + humitat: clima del sòl . Importància en l'alteració de roques,

activitat microbiana, germinació de plantes i creixement.

• COLOR: interpretació confosa.

• PROFUNDITAT: important a l'agricultura.

• SALINITAT: salinització negativa pel creixement vegetal. Pot modificar les

condicions físico-químiques.

7

Método para conocer la textura del suelo.

Pasar una muestra de suelo por un tamiz con agujeros de 2 mm.

Añadir agua al suelo tamizado hasta formar una masa de barro.

Comprobar el tacto del barro.

TACTO SUAVE TACTO GRANULAR

ARCILLOSO ARENOSO

FRANCO

intermediointermedio

8

: T IP U S D E S Ò L S C L A S S IF IC A C IÓ

E D À F IC A

• Sòls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de factors edafogenètics durant el temps suficient. Caràcters predominants deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats.

• Sòls intrazonals: desenvolupats sota condicions en que

predominen factors edafogenètics passius (roca mare, pendent,

acció humana).

• Sòls zonals: desenvolupats sota l'acció de factors actius de

formació del sòl, en especial el clima, durant temps suficient. Sòls

madurs i ben evolucionats.

A N IM A C IÓ

9

F A C T O R S Q U E D E T E R M IN E N U N S Ò L

10

S Ò L S D E C ATA L U N YA

Representats gairebé tots els tipus de sòl.

• Terra rossa: sobre roques carbonatades.

Presència de Ca i Mg per alteració de roca mare.

Perfil tipus ABC.

Impureses de l'argila alliberen òxids de Fe (color)

Omple fractures i depressió en karst.

• Sauló: sobre granit i similars (roca ígnia)

Per meteorització dona sorres

Perfil tipus ABC

Baix contingut d'argiles, colors bruns rogencs.

11

F A C T O R S Q U E F O R M E N E L S Ò L

12

: R IS C O S E R O S IÓ

Pèrdua i degradació natural del sòl

Condicionen: clima, pendent, relleu, vegetació, activitats humanes.

• Erosivitat: capacitat d'un agent per a erosionar.

• Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòl

• Tipus: hídrica, eòlica, glacial, biològica, antròpica.

A Catalunya: hídrica i eòlica.

• EROSIÓ HÍDRICA:

Efectes del aigua

Solcs xaragalls barrancs badlands

• EROSIÓ EÒLICA:

Sobretot a la costa, zones àrides i seques amb escassa vegetació.

13

: R IS C O S D E S E R T IT Z A C IÓ

Procés evolutiu natural.

• Factors:

Astronòmics (modificació de la inclinació de la Terra)

Geomorfològics (relleu, posició al continent)

Dinàmics (activitat biològica i geològica)

• Desertificació: produïda per l'home. Nairobi, 1977

Degradació física: pèrdua d'estructura del sòl.

D. química: per contaminants, acidificació, salinització.

D. biològica: desestructuració del sòl (pèrdua de M.O)

Erosió: part natural del procés

• Causes: pastura i agricultura intensives, desforestació, incendis.

• Conseqüències: pèrdua del sòl fèrtil, canvi climàtic, pèrdua biodiversitat.