tema 7. l'europa d'entreguerres i la segona guerra mundial
TRANSCRIPT
TEMA 7.
L’EUROPA D’ENTREGUERRES I
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Salvador Vila Esteve
Història
4t d’ESO
TEMA 7.- L’EUROPA D’ENTREGUERRES I
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
1. El crac del 1929 i la Gran Depressió.
2. El feixisme italià.
3. El nazisme alemany (I): la pujada del nazisme al poder.
4. El nazisme alemany (II): el III Reich.
5. La IIa Guerra Mundial (I): causes i contendents.
6. La IIa Guerra Mundial (II): desenvolupament.
7. La IIa Guerra Mundial (III): conseqüències.
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ.
Els “feliços anys vint”: durant la dècada dels ’20, l’economia creix, especialment als Estats
Units (no havien patit la Ia Guerra Mundial), on s’aplica el treball en cadena, augmenten
les exportacions i el consum intern amb els nous productes (electrodomèstics, cotxes) i
formes de venda (publicitat, venda a terminis, societat de consum...)
La borsa puja moltíssim (especulació), molt per damunt de la producció i els beneficis
Vídeo 1
(fins 2’)
Vídeo 2
(fins 2’)
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ: CAUSES.
Causes del
crac del 1929
La borsa pujava artificialment molt per damunt dels
beneficis de les empreses (bambolla especulativa)
La gent s’endeuta per a comprar electrodomèstics,
cotxes, vivendes,... o per a invertir en borsa
El Dijous Negre (24 d’octubre del 1929) la borsa cau en picat (desfasa-
ment entre preu de les accions i valor de les empreses) → els inversos
no poden pagar els seus deutes → els bancs no cobren els préstecs i no
tenen diners (crisi de liquiditat) → crisi bancària (els bancs tanquen)
“Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.
Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.
Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenys
això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir
beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o
triplicaria el seu valor.”
G. MARX: Groucho i jo (1981).
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
1928 1929 1930 1931 1932 1933
Bank Failures
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
LA GRAN DEPRESSIÓ.
Molta gent s’arruïna
(pel crack de la borsa o
per perdre els diners
que tenia al banc)
Les empreses no
poden vendre els seus
productes i han de
tancar (crisi
econòmica general)
Augmenta moltíssim
l’atur (d’1´6 a 4´3
milions d’aturats)
La gent encara consumeix menys i la
reducció del consum provoca una
caiguda de preus (deflació),
especialment els agrícoles
La crisi s’agreuja
Vídeo 1
(2’-3’)
Vídeo 2
(2’-5’)
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
TESTIMONIS.
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
LA GRAN DEPRESSIÓ.
La crisi es fa mundial (Gran Depressió): els bancs americans reclamen els préstecs a
Europa, Europa entra en crisi, el comerç mundial disminueix moltíssim, les indústries no
venen els seus productes i tanquen, creixen l’atur i la pobresa, disminueix la demanda,...
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
LES EIXIDES A LA CRISI.
Als Estats Units, Roosevelt aplica el New Deal: control sobre els bancs per a facilitar préstecs
a interessos baixos, construcció d’obres públiques per a donar treball a la gent, ajudes a les
empreses, destrucció d’excedents agrícoles (fa pujar els preus i el benefici dels agricultors),
augment de salaris i reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals (més treball)
“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el
poble torne al treball. No és un problema sense solució
si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot
solucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-
ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,
però, al mateix temps, portant a terme els treballs més
necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,
per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres
recursos naturals.”
Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març
del 1933).
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
LES EIXIDES A LA CRISI.
Eixides de la
crisi a Europa
Els països del nord apliquen polítiques semblants al New Deal
Els països feixistes tanquen les seues economies i opten per
l’autarquia (intentar produir tot el que necessiten), les obres
públiques i l’armament, amb actituds agressives cap als veïns
que derivaran en la IIa Guerra Mundial
Vídeo 2
(des de 5’)
1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ.
Mentre l’economia capitalista patia la crisi més greu que mai havia conegut als anys ’30,
el sistema comunista de l’URSS tenia un creixement econòmic sense precedents
Exercicis punt 1.- EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ:
1. Comenta la gràfica següent:
KINDLEBERGER; Charles, La crisis económica 1929-1939, Barcelona, Ed. Crítica, 1985.
2.- EL FEIXISME ITALIÀ.
2.1. Itàlia en la postguerra.
2.2. L’ascens del feixisme.
2.3. La dictadura feixista.
2.1.- Itàlia en la postguerra.
La Iª Guerra Mundial deixa en Itàlia moltes morts, una economia desfeta, un
elevat deute, augment de preus, baixada dels salaris reals i augment de l’atur
A més, a Itàlia hi ha un fort descontent perquè Gran Bretanya i França
no els donen els territoris que els havien promès si guanyaven la
guerra quan canviaren de bàndol (irredemptisme)
A açò cal sumar la inestabilitat política i una forta tensió social: els
treballadors es revolten i la burgesia té por al triomf d’una revolució obrera
Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la
febre revolucionària i molt ràpidament la cosa va
canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia
arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels
mitjans de producció. Es van preparar armant-se per
a la defensa, transformant moltes fàbriques en veri-
tables fortaleses i començant a organitzar la produc-
ció pel seu compte. Els patrons van ser apartats o
declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del
dret de propietat i el govern deixava fer perquè es
sentia impotent per a oposarse. El moviment s’estenia
i englobava a altres categories: per totes parts els
camperols ocupaven la terra. Era la revolució que
començava i que es desenvolupava d’una manera,
diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova.
28 de juny del 1922.
2.2.- L’ascens del feixisme.
Mussolini crea en 1919 els fasci de combat (camises negres) per atacar
violentament als obrers comunistes i socialistes i els seus líders
En 1921 els transforma en el Partit Nacional Feixista (PNF), que volia un
Estat fort que garantira la propietat privada i s’expandira per l’exterior
Té el recolzament de la burgesia, l’església i el propi rei
Com fracassen en les eleccions, en 1922 boicotegen una vaga general
dels treballadors organitzant una Marxa sobre Roma i pressionen fins
que el rei nomena a Mussolini cap del govern
“Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens apropiem per a
nosaltres sols el dret de controlar-la i, si arriba el cas, d’eliminar-la (...).
Mentrestant, i sempre que ho considerem necessari, continuarem colpejant
amb major o menor intensitat els cranis dels nostres enemics, és a dir, fins
que la veritat penetre en ells (...). El programa de la política exterior
del feixisme comprèn una sola paraula: expansionisme.”
Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921.
2.3.- La dictadura feixista.
Entre 1922 i 1925 Mussolini es fa amb tot el poder i instaura una dictadura feixista:
persegueix els adversaris polítics (pallisses, empresonaments i assassinats), manipula
les eleccions i, finalment, li lleva tots els poders al parlament en favor d’ell (Il Duce)
Prohibeix els partits polítics (excepte el PNF), les vagues
i els sindicats (excepte el sindicat vertical feixista)
“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el qual és
responsable de l’orientació de la política general del govern; és
l’encarnació suprema del poder executiu; tria els seus ministres,
que són responsables davant el rei, però també davant d’ell; ell
decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment
diverses carteres ministerials; forma part del Consell de tutela
dels membres de la família reial; les Cambres no poden abordar
cap qüestió sense el seu consentiment previ; transcorregut un
termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un projecte
de llei prèviament rebutjat per una de les dues Cambres; de la
Mateixa manera pot tramitar i sotmetre a votació d’una de les
dues Cambres una proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra.
Qualsevol que atempte contra la vida, la integritat física o la
llibertat del cap de govern serà mereixedor d’una reclusió la
durada de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un
atemptat fatal, se’l castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que
ofenga amb actes o paraules al cap de govern serà castigat amb
una pena de reclusió de sis a trenta mesos.”
Llei del 24 de desembre del 1925.
2.3.- La dictadura feixista.
Instaura la censura, controla l’economia amb l’objectiu de l’autarquia
(produir tot el que necessitaven dins del país i restringir al màxim les
importacions) i dirigeix fins i tot la vida social
“El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels anys
’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els periodistes fins
als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a respectar. Mitjançant aquestes
directrius tipofràgiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce
amb majúscules amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el
rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de
suspensions, decidia l’oportunitat de tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les
concessions de carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condi-
cionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els
discursos dissidents.”
RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988.
- Quin és el significat del nom duce?
- Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”.
- Qui és el Duce?
- El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de
la societat civil, el cap del poble italià, el fundador de l’imperi.
- Què vol el Duce per al poble italià?
- Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball
i benestar; i vol que, a través de l’educació i l’organització política, sindi-
cal, esportiva i moral del feixisme, siguem sempre conscients de les seues
finalitats i la seua missió al món.
- Per què el Duce és el fundador de l’Imperi?
- Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra
colonial més gran de la història, guerra per augmentar el prestigi, la
grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través d’aquesta guerra i la
conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi.
Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).
2.3.- La dictadura feixista.
Política exterior militarista i expansionista (comparació amb l’Imperi Romà):
campanya per recuperar els territoris “irredempts” (Trieste, Dalmàcia i
sud-est de França) i expansionisme colonial (Líbia, Albània i Etiòpia)
Exercicis punt 2.- EL FEIXISME ITALIÀ.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) A qui persegueixen els grups feixistes? Quan? Com? Per què?
d) Quina situació vivia Itàlia en la postguerra de la Ia Guerra Mundial? Com va aprofitar eixa situació el
feixisme per arribar al poder?
e) Què va fer Mussolini una vegada en el poder?
3.- L’ALEMANYA NAZI (I):
LA PUJADA DEL NAZISME AL PODER.
3.1. La República de Weimar.
3.2. Hitler i el partit nazi.
3.3. El nazisme al poder.
3.1.- La República de Weimar.
La República de Weimar és el sistema que s’instaura en acabar la guerra i que ha de fer
front a una greu crisi econòmica (hiperinflació), al pagament de les reparacions de guerra,
la inestabilitat política i social i intents de revolucions obreres i colps d’estat nazis
3.2.- Hitler i el partit nazi.
En 1920 Adolf Hitler funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya
(NSDAP), del qual és el líder i té a disposició una organització paramilitar (les SA)
Després del fracàs del putsch de Munic (intent de colp d’estat), escriu a la presó el Mein
Kampf (La Meua Lluita), on exposa les seues idees: antiparlamentarisme, odi al bolxevisme o
comunisme, superioritat de la raça ària (racisme), antisemitisme i ultranacionalisme expansiu
(Alemanya havia d’envair tots els territoris de parla alemanya per formar un imperi o Reich)
“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements
racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per aconseguir la
conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de
les races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també
la diferència qualitativa existent entre elles.
Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més
fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat
inexorable que domina l’univers.
(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de
la vida general; ha de vetllar per la conservació de la seua puresa i ha de
consagrar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està obligat a
cuidar de que sols els individus sans tinguen descendència.
(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que
rebutjos.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una Gran Alemanya.
Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del nostre poble i
per a establir el nostre excés de població.”
A.HITLER: Mein Kampf, 1924.
3.2.- Hitler i el partit nazi.
Demagògia: en plena crisi promet treball i pujada de salaris als treballadors i seguretat
i beneficis a la burgesia, acusant a jueus, comunistes i demòcrates de provocar la crisi
Ataquen violentament a les organitzacions d’esquerres, presentant-se com als defensors
de l’ordre social capitalista front al perill revolucionari (recolzament de la burgesia)
3.3.- El nazisme al poder.
El crac del 29 afecta durament a Alemanya entre 1929 i 1933:
tancament de fàbriques, sis milions d’aturats i descontent social
Del descontent s’aprofiten els partits extremistes: intel·lectuals i treballadors
s’apropen al partit comunista i volen una revolució, mentre que burgesos,
agricultors i alguns obrers en atur s’apropen al partit nazi
3.3.- El nazisme al poder.
Després de les eleccions de 1932 Hitler aconsegueix que el nomenen canceller
i, des del poder, transforma la democràcia en dictadura nazi: incendien el
Parlament i acusen als comunistes i Hitler s’atorga tots els poders per a ell,
proclamant el III Reich (imperi) i proclamant-se führer (guia)
Exercicis punt 3.- L’ALEMANYA NAZI (I):
LA PUJADA DEL NAZISME AL PODER.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Resumeix les propostes del programa dels nazis. Quins aspectes buscaven atraure als treballadors?
d) Explica, en forma de redacció, com va ser possible la pujada del nazisme al poder en Alemanya.
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
En 1934 Alemanya es transforma ja en una dictadura nazi (III Reich): prohibició
de la resta de partits i sindicats, de les eleccions i de tot llibertat individual;
clausura del Parlament, Estat policial (Gestapo), control de l’administració i la
justícia (depuració ideològica i racial dels funcionaris) i reclusió de tots els seus
“enemics” en camps de concentració (comunistes, gitanos, jueus,...)
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
Socialment imposen de manera bàrbara el seu model social basat en la superioritat
de la raça ària (racisme) i de la seua ideologia nazi (homogeneïtzació social):
control total de l’educació i la cultura, censura, “puresa racial”, tornada de la dona
a l’àmbit privat de la casa (“fills, església i cuina”) i control i adoctrinament
de la joventut a través de l’escola i les Joventuts Hitlerianes
“La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i
racionalment en els cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment
de raça. Cap adolescent, siga home o dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament
convençut del que significa la puresa de la sang i la seua necessitat. A més, aquesta situació, des
del punt de vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar, és a dir, que el temps
que dure aquest servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació de
l’alemany en general.”
A. HITLER: Mein Kampf (1924).
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
En la política de “puresa racial” prohibeixen els matrimonis mixtos d’aris i jueus (Lleis de
Nuremberg), es lleven als jueus la ciutadania alemanya, boicotegen els seus negocis, els
obliguen a portar un distintiu, ataquen les seues sinagogues i cases (Nit dels Vidres Trencats)
i, finalment, els reclouen en ghettos i en camps de treball i extermini (cambres de gas) en el
que coneguem com l’Holocaust o Shoà, amb uns sis milions de jueus morts
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
En política exterior plantegen la “teoria de l’espai vital”: Alemanya necessita
ocupar territoris veïns per a assegurar el seu creixement i el manteniment de
la seua població i, per tant, es rearma i remilitariza fortament per a ocupar per la
força eixos territoris (incompliment del tractat de Versalles) i crear un gran imperi
4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
Econòmicament fan una política autàrquica dirigida totalment per l’Estat nazi,
basada en la indústria pesant i d’armament, el control dels preus i els salaris
i la construcció d’obres públiques, garantint grans beneficis a la burgesia i
combatent l’atur (obres públiques i tornades de les dones a les llars)
Exercicis punt 4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Què prohibeixen els nazis en aquests articles? Per què?
d) Explica la política de “puresa racial” i com va anar agreujant-se.
e) A més dels jueus, a qui més van perseguir? Per què?
f) Com va ser possible que pogueren fer això?
Exercicis punt 4.- L’ALEMANYA NAZI (II): EL III REICH.
2.- A partir de la gràfica, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Quines dues idees principals destacaries? Quins dos objectius es pretenia aconseguir?
d) Com va ser la política econòmica nazi? A qui beneficiava especialment? Per què?
5.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
5.1. Les causes.
5.2. Els precedents.
5.3. Els contendents.
5.1.- Les causes.
Els tractats de pau de la Iª Guerra Mundial, que generen odi i revenja a Alemanya per les dures
condicions del tractat de Versalles i descontent a Itàlia per no donar-li els territoris promesos
L’impacte del crack del 1929 i la Gran Depressió, amb la generalització de l’atur i la pobresa
i el tancament de l’economia dels diferents països (proteccionisme i nacionalisme econòmic)
L’auge del feixisme ultranacionalista que es presenta com una
novetat política i com a solució als problemes econòmics i socials
“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima prosperitat en, al menys, una generació; si creiem que tots
els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria, Hongria i la resta) són fills del dimoni; si desitgem
que, any rere any, Alemanya siga empobrida i els seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’enemics,
aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularment aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de
la seua antiga prosperitat material. (...) Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, la venjança, no
dubte en predeir-ho, no tardarà.”
J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).
5.1.- Les causes.
El rearmament i la política violentament expansionista d’Alemanya,
Itàlia i Japó, que ocuparan altres territoris per la força
La feblesa de les democràcies i la Societat de Nacions front a la política
de força feixista: no reaccionen davant els atacs feixistes, no intervenen
en la Guerra Civil Espanyola i prefereixen una política d’apaivagament,
permetent a Alemanya ocupar tots els territoris de parla alemanya
5.2.- Els precedents.
Japó envaeix Manxúria i comença la invasió de Xina
Itàlia envaeix Etiòpia i Albània
Itàlia i Alemanya ajuden al bàndol franquista en la Guerra Civil Espanyola
5.2.- Els precedents.
Alemanya remilitaritza Renània, ocupa el Sarre i Àustria
i envaeix els Sudets, Txecoslovàquia i Memel (Lituània)
Els estats democràtics reconeixen totes les invasions alemanyes a la Conferència de
Munic (1938), però adverteixen Alemanya que al pròxim atac li declararan la guerra
VIENA
PRAGA
5.3.- Els contendents.
Alemanya i Itàlia havien configurat l’Eix Roma-Berlín (1936) i Alemanya havia signat el
pacte Anti-Komintern contra l’URSS amb Japó (1936), al qual es sumaren Espanya i Hongria
L’URSS, aïllada pels països capitalistes, signa un pacte de no agressió amb Alemanya:
el Pacte Von Ribbentrop-Molotov, repartint-se l’est d’Europa (1939)
L’1 de setembre del 1939, Alemanya ataca Polònia i comença la guerra entre les
potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia, Japó i els seus aliats) i les potències aliades
(França, Gran Bretanya, Xina, Austràlia i, posteriorment, Estats Units i l’URSS)
Exercicis punt 5.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (I):
CAUSES I CONTENDENTS.1.- A partir del mapa, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Quins països conformaven l’Eix? Quins eren els seus simpatitzants o aliats? En quin conflicte civil
van intervindré? En favor de qui?
d) Quins territoris va ocupar Itàlia abans de la IIa Guerra Mundial? I Alemanya? Per què?
e) Què van fer les democràcies front a aquestes ocupacions?
f) Què vol dir la fletxa roja? En què va consistir?
g) Quina invasió va suposar l’inici de la IIa Guerra Mundial? Per què?
6.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
6.1. La guerra rellamp (setembre 1939 – estiu 1940).
6.2. De la batalla d’Anglaterra a Stalingrad (estiu 1940 – febrer 1943).
6.3. La campanya contra l’URSS.
6.4. La guerra al Pacífic i la intervenció dels Estats Units.
6.5. La derrota de l’Eix (febrer 1943 – setembre 1945).
6.1.- La “guerra rellamp” (setembre 1939 – estiu 1940).
En menys d’un any, i amb accions militars ràpides, Alemanya
ocupa Polònia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França
6.2.- De la batalla d’Anglaterra a Stalingrad (estiu 1940 – febrer 1943).
Alemanya aïlla Anglaterra i la bombardeja brutalment (batalla
de l’Atlàntic), però Anglaterra resisteix amb ajuda americana
Alemanya envaeix els Balcans i Grècia i avança, junt a Itàlia, pel nord d’Àfrica (Líbia)
mirant d’arribar al canal de Suez: els aliats els aturen en Egipte i, a principis del 1943,
fan retrocedir als alemanys i comencen a pensar en atacar Itàlia des del nord d’Àfrica
“Però a Londres (...) els mètodes de seguretat estaven poc desenvolupats.
A excepció del Metro, no disposàvem quasi de refugis segurs. Pot dir-se
que la majoria de la població londinenca dormia a les seues cases o als
refugis “Anderson”, baix el foc enemic, fent front als corresponents riscos
després de la dura jornada de treball, amb una flema típicament britànica.
Sovint quedaven, en una sola nit, quinze o vint mil persones sense casa.
Res, tret de les tasques dels ciutadans que feien servici de guàrdia
d’incendis a les teulades, impedia que es produïren focs inextingibles. Els
hospitals, ja plens d’homes i dones mutilats, rebien de ple les bombes de
l’enemic. Les comunicacions per ferrocarril i carretera quedaven interrom-
pudes a cada moment. Però, malgrat tot, la vida de Londres havia de con-
tinuar.
(...) Suportàvem la més dura prova a la que havia estat sotmès el poble
britànic i no teníem altra solució per assolir la victòria que continuar
lluitant. Com vaig dir als membres de la Cambra dels Comuns i del meu
govern, en fer-me càrrec de l’executiu: “Sols us podem oferir sang,
esforç, llàgrimes i sudor”.
W. CHURCHILL: Memòries, 1965.
6.3.- La campanya contra l’URSS.
En juny del 1941 Alemanya ataca l’URSS, però els soviètics resisteixen
en Leningrad i, finalment, derroten els nazis a Stalingrad (febrer 1943),
començant la retirada i posterior derrota alemanya
Stalingrad
(3’)
6.4.- La guerra al Pacífic i la intervenció dels Estats Units.
Japó, després d’expandir-se per tot el Pacífic, bombardeja la base naval
dels Estats Units a Pearl Harbour en Hawai (desembre 1941)
Estats Units entra en la guerra i, després d’un any de derrotes, a principis
del 1943 començarà a guanyar terreny front als japonesos en el Pacífic
Pearl Harbour
attack
“(...) Per tant, Japó ha iniciat una extensa i sorprenent ofensiva, estenent-se
a tota l’àrea del Pacífic. Els fets d’ahir parlen per ells mateixos. El poble
dels Estats Units ja s’ha format una opinió i comprèn bé les implicacions
per a la pròpia vida i seguretat de la nació.
Com a Comandant en cap de l’Exèrcit i de la Marina he ordenat que siguen
preses totes les mesures per a la nostra defensa. (...) No importa quan ens
puga costar superar aquesta premeditada invasió, el poble d’Estats Units
triomfarà i aconseguirà una victòria absoluta. Crec interpretar el desig del
Congrés i del poble quan assegure que aquesta forma de traïció mai ens
amenaçarà novament. Les hostilitats existeixen. No hi ha parpelleig al fet
que el nostre poble, el nostre territori i els nostres interessos estan en greu
perill. Amb confiança en les nostres forces armades, amb la determinació
del nostre poble, aconseguirem l’inevitable triomf, amb l’ajuda de Déu.
Li demane al Congrés declarar, degut al covard atac efectuat per Japó el
diumenge 7 de desembre, que existeix un estat de guerra entre els Estats
Units i l’Imperi del Japó.”
F.D.ROOSEVELT, La Casa Blanca, 8 de desembre del 1941.
6.5.- La derrota de l’Eix (febrer 1943 – setembre 1945).
Després de la victòria soviètica a Stalingrad,
l’Exèrcit Roig no para d’avançar al front oriental
Des del nord d’Àfrica, els aliats envaeixen Itàlia i Mussolini és destituït
com a president → els nazis entren a Itàlia, però seran derrotats pels aliats
Els aliats desembarquen a França per Normandia (juny 1944)
i comencen a alliberar França i avançar cap a AlemanyaSalveu al
soldat Ryan
6.5.- La derrota de l’Eix (febrer 1943 – setembre 1945).
En maig del 1945
l’exèrcit soviètic
entra en Berlín i
Alemanya es rendeix
Al Pacífic Estats Units avançava lentament cap al Japó, però aquest
no es rendia i el president Truman decideix llençar dues bombes
atòmiques a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki i Japó es rendeix el 2
de setembre del 1945
La IIª Guerra Mundial acaba amb la victòria dels aliats
Avanç Exèrcit
Roig fins Berlín
Exercicis punt 6.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (II):
DESENVOLUPAMENT.
1.- A partir dels mapes, respon:
a) Classificació conjunta dels dos.
b) Tema conjunt.
c) Digues, per ordre cronològic, com es va produir l’avanç nazi (seguint el mapa). On es va detindre?
d) Enumera els territoris controlats per Alemanya i Itàlia en la seua màxima expansió.
e) Explica, segons el mapa, la contraofensiva soviètica. Fes el mateix en l’avanç de la resta d’aliats pel
Mediterrani i el front occidental.
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES.
Més de 50 milions de morts (la major part civils i soviètics), 35
milions de ferits, morts indirectes, generacions buides i milions
de desplaçats pels canvis frontereres en els tractats de pau
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES.
Europa i l’Orient Llunyà queden destruïts, quedant Estats
Units i l’URSS com a les dues grans potències mundials
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES MORALS.
Fort impacte moral per tota la violència de la guerra (bombardejos sobre civils, tortures,
bombes atòmiques) i les atrocitats dels camps d’extermini nazis que són fetes públiques
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES (TRACTATS DE PAU).
Participen, fonamentalment, Estats Units (Roosevelt i Truman), Gran Bretanya (Churchill)
i l’URSS (Stalin), sent les conferències de pau més importants les de Ialta i Potsdam
Acords: Alemanya (i Berlín) i Àustria es divideixen en quatre zones, cadascuna controlada
per un dels aliats (EUA, Gran Bretanya, França i URSS) i no hi ha grans canvis fronterers
respecte a abans de la guerra, excepte alguns canvis a Europa Oriental
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES (TRACTATS DE PAU).
Els règims feixistes desapareixen d’Europa, excepte a Espanya (Franco) i Portugal
El món es divideix en dos grans blocs: un bloc capitalista liderat
pels Estats Units i un bloc socialista liderat per l’URSS
7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES (L’ONU).
En 1945 es crea a San Francisco l’Organització de les Nacions Unides (ONU)
Objectius: fomentar el diàleg i la cooperació entre els països, el rebuig de la força
per mantindré la pau, el dret d’autodeterminació dels pobles, la defensa dels drets
humans i la no-ingerència dels estats en els assumptes interns d’altre estat
A l’Assemblea General estan presents tots els països membres, però les decisions importants
les pren el Consell de Seguretat, amb 15 membres, dels quals EUA, Rússia, Gran Bretanya,
França i Xina sempre estan presents i tenen dret de veto (són els que realment manen)
Exercicis punt 7.- LA IIa GUERRA MUNDIAL (III):
CONSEQÜÈNCIES.
1.- A partir dels documents, respon:
a) Classificació dels dos.
b) Tema conjunt.
c) Quin país va tindre més víctimes? Quantes? Quins el seguiren? Amb quantes?
d) Quantes víctimes militars hi van haver en total? I civils? A què es deu eixa diferència?
e) Quants jueus van morir? Per què van morir la majoria d’ells?
f) Explica els canvis territorials a Europa com a conseqüència de la IIa Guerra Mundial.
g) Explica, en forma de redacció, les conseqüències de la IIa Guerra Mundial.
ACTIVITAT DE SÍNTESI
1.- Vocabulari:
- Crac del 1929:
- Gran Depressió:
- New Deal:
- Feixisme:
- Dictadura:
- Autarquia:
- Nazisme:
- Antisemitisme:
- Holocaust o Shoà:
- IIa Guerra Mundial:
- Eix:
- Aliats:
- ONU: