TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

Download TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

Post on 19-Jun-2015

471 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. HISTRIA DESPANYA BLOC II Tema 6/1 BHistria Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpci Granero CuevesEdat contemporniaCRISI ANTIC RGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII</li></ul><p> 2. HISTRIA DESPANYA BLOC II Tema 6/1 AHistria Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpci Granero CuevesEdat contemporniaCRISI DE LANTIC RGIM GUERRA DEL FRANCS 3. TEMA 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTA 4. BLOC II. TEMA 6/2. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833) 5. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORNIA TEMA 6.- La crisi de lAntic Rgim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Rgim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francs (1808-1814) o de la Independncia. 6.4.- La Revoluci liberal (1810-1813): lobra de les Corts de Cadis i la Constituci de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dcada ominosa o absolutista. 6.6.- La independncia de les colnies americanes. 6. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORNIA TEMA 6.- La crisi de lAntic Rgim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Rgim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francs (1808-1814) o de la Independncia. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revoluci liberal (1810-1813): lobra de les Corts de Cadis i la Constituci de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dcada ominosa o absolutista. 6.6.- La independncia de les colnies americanes. TEMA 7.- LEstat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regncies. 7.2.- El regnat dIsabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revoluci de 1868. El Sexenni democrtic. La monarquia dAmadeu de Savoia. La Primera Repblica Espanyola.TEMA 8.- La Restauraci monrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat dAlfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer.NDEX TEMES BLOC II 7. 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTA 1r 1/3S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833). 8. 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTA En el trasps del segle XVIII al XIX: CRISI DE LANTIC RGIM I LA REVOLUCI FRANCESA.Carles IV (1788-1808)Francisco de Goya y Lucientes La famlia de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013)Ferran VII (1814-1833) 9. 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTA- Continua el model social i econmic de lAntic Rgim. - Regnar durant la Revoluci Francesa i lascens de Napole. - Rei feble i sense carcter que no va estar a lalada de les necessitats que requeria el pas en una etapa tan delicada. - En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o Gabarrs. - En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el seu favorit (i el de la reina), i lambici daquest fa que la poltica espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a locupaci napolenica i a la Guerra de la Independncia o del Francs (1808-1814).CARLES IV (1788-1808) 10. 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTAFERRAN VII (1814-1833) - No signar la Constituci de la Pepa i tornar al tron com a monarca absolut, enganyant els liberals de Cadis i al poble. 11. 6.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833): REVOLUCI LIBERAL I REACCI ABSOLUTISTA En el trasps del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L RGIM I LA REVOLUCI FRANCESAJosep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francs. 12. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORNIA TEMA 6.- La crisi de lAntic Rgim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Rgim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francs (1808-1814) o de la Independncia. 6.4.- La Revoluci liberal (1810-1813): lobra de les Corts de Cadis i la Constituci de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dcada ominosa o absolutista. 6.6.- La independncia de les colnies americanes. 13. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORNIA TEMA 6.- La crisi de lAntic Rgim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Rgim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francs (1808-1814) o de la Independncia. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces poltiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.6.4.- La Revoluci liberal (1810-1813): lobra de les Corts de Cadis i la Constituci de 1812. 6.4.1.- La formaci de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dcada absolutista. 6.5.1.- El retorn a labsolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dcada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinstic.6.6.- La independncia de les colnies americanes. 14. 6.4.- LA REVOLUCI LIBERAL (1810-1813): LOBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 EDAT CONTEMPORNIA 6.4.1.- La formaci de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 15. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Davant locupaci francesa durant la guerra del Francs, a les zones patritiques, que encara resisteixen, es produeix lenfonsament de les institucions absolutistes (Junta de govern, Consejo de Castilla), incapaces de reaccionar i, en alguns casos, collaboradores amb els francesos i senceta un procs revolucionari per la prdua del control poltic de les autoritats de la monarquia. Sense rei i com ning governava ni dirigia les tropes, sorganitzaren Juntes dArmament i de Defensa, entre maig i juny de 1808. I desprs Juntes revolucionries Provincials encarregades dorganitzar la resistncia, que enviaren representants per formar una Junta Suprema Central del Regne (setembre). 16. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS La Junta reconeix al rei Ferran VII per, en absncia del monarca, es declar suprema i governativa, assumint lautoritat i la regncia del regne, i fugint de Madrid a Aranjuez, i daqu a Sevilla i a Cadis. Actuaci que, de fet, es podria considerar revolucionria. 17. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS 18. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS La Junta Central, incapa dorganitzar loposici al francs i allada a Cadis, va decidir autodissoldres el 1810 i encarregar, a un Consell de Regncia de cinc membres, la convocatria a Corts a Cadis (gener de 1810), que redactaran la Constituci del 1812. 19. 6.4.- LA REVOLUCI LIBERAL (1810-1813): LOBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 EDAT CONTEMPORNIA 6.4.1.- La formaci de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 20. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Sest en la SEGONA FASE DE LA GUERRA DEL FRANCS, de predomini francs (octubre 1808 - juliol 1812), quan entre gran alegria del poble, el 24 de setembre de 1810, sn proclamades les Corts generals extraordinries. Els diputats es reuniren, aquest memorable dia, en el Sal de lAjuntament de la Isla de Len. Abans diniciar lassemblea, es dirigeixen presidits per els regents, a lEsglsia per escoltar lofici. 21. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Amb anterioritat, les Corts reunides a Baiona (afrancesats) aprovaren lESTATUT DE BAIONA, la Carta atorgada per Napole (primera constituci espanyola). Divisi ideolgica de la societat del moment: - Afrancesats: illustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona). - Jovellanistes: reformistes partidaris duna constituci limitada i basada en la tradici. - Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes. - Absolutistes: partidaris del manteniment de lAntic Rgim i de la monarquia absoluta. 22. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Divisi ideolgica de la societat del moment: - Afrancesats: illustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona). - Jovellanistes: reformistes partidaris duna constituci limitada i basada en la tradici. - Liberals: partidaris nacional, unicameralistes.de la sobirania constitucionalistes,- Absolutistes: partidaris del manteniment de lAntic Rgim i de la monarquia absoluta. 23. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Lelecci dels diputats a Corts va ser difcil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent substituts per persones daquell lloc que vivien a Cadis. Locupaci del territori i lallament de Cadis oblig a elegir un important nombre dels diputats entre els refugiats de les diferents provncies. Procedncia dels diputats: - Es van escollir 13 representants de cada Junta de cada territori no ocupat pels francesos. - Un delegat per cada 50.000 habitants per redactar una constituci. - Refugiats a Cadis. - Socialment: predomini del tercer estat. - Ideolgicament: majoria liberal illustrada. 24. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits dels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria. - Eclesistics: 90 - Advocats: 56 - Funcionaris pblics: 49 - Militars: 30 - Catedrtics (15), nobles (14), marins (9), comerciants (8), altres (25)... Components destacats: Muoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martnez de la Rosa..., etc. Es van crear comissions preparatries. 25. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS En definitiva, a les Corts de Cadis de 1810 van assistir 184 diputats portadors de la paraula del referndum que havien fet les Comissions. Aix, es for una majoria representant del sector liberal que va imposar la idea de qu a les Corts residia la sobirania de la naci. En aquesta convocatria a Corts (comencen en setembre de 1810), els diputats espanyols reunits a Cadis protagonitzaren el primer triomf de Revoluci Liberal Burgesa, en aconseguir els liberals que es formi una cambra nica i el vot individual (un home = un vot), front a lopci estamental (un estament, un vot). Es pot dir que sn corts modernes i estan formades pel principi de sobirania nacional de carcter constituent (les Corts representen a la naci i elaboren lleis). Carcter de les Corts: - Carcter constituent i per tant extraordinries. - Vot individual dels diputats (no per braos). - Unicameral. 26. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Les Corts, formades pels refugiats dels francesos a Cadis, celebraren sessions entre 1810 i 1813 per desmuntar les bases de lAntic Rgim i implantar un nou sistema, el primer rgim liberal de la histria dEspanya i ho feren de forma incruenta mitjanant tota una tasca legislativa.Jurament de les Corts per part dels diputatsLos diputados que componen este Congreso, y que representan la Nacin espaola, se declaran legtimos en Cortes generales y extraordinarias y que residen en ellas la soberana nacional. Las Cortes generales y extraordinarias de la Nacin espaola, congregadas en la Real Isla de Len con la voluntad general, pronunciada del modo ms enrgico y patente, reconocen, proclaman y juran fidelidad al legitimo Rey al Seor D. Fernando VII de Borbn; y declaran nula de ningn valor ni efecto la cesin hecha en favor de Napolen, no slo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos e ilegales por faltarle el consentimiento de la Nacin. No conviniendo queden unidos el Poder legislativo, el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes soberanas, que se reserva el ejercicio del Poder legislativo en toda su extensin. (...) El Consejo de Regencia (...) reconocer la soberana nacional de las Cortes y jurar obediencia que de ellas emanaren, a cuyo fin pasar, inmediatamente que se lo haga constar este decreto, a las Cortes que le esperan para este acto y se hallan en sesin permanente. Decreto de las Cortes de Cdiz, 24 de NOVIEMBRE de 1810. 27. 6.4.1.- LA FORMACI DE LES CORTS Juris la Santa Religin Catlica, Apostlica, Romana, sin admitir otra en estos Reinos? Juris conservar en su integridad la nacin espaola y no omitir medio para liberarla de sus injustos opresores? Juris conservar a nuestro muy amado Soberano Don Fernando VII todos sus dominios, y en su defecto a sus legtimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos sean posible para sacarlo del cautiverio y colocarlo en el trono? Juris desempear fiel y lealmente el encargo que la nacin ha puesto a vuestro cuidado, guardando las leyes de Espaa, sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellas que exigiesen el bien de la nacin? S, JURAMOS!!!!! 28. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)Jurament de les Corts per part dels diputats 29. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORNIA TEMA 6.- La crisi de lAntic Rgim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Rgim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francs (1808-1814) o de la Independncia. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces poltiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.6.4.- La Revoluci liberal (1810-1813): lobra de les Corts de Cadis i la Constituci de 1812. 6.4.1.- La formaci de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dcada absolutista. 6.5.1.- El retorn a labsolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dcada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinstic.6.6.- La independncia de les colnies americanes. 30. 6.4.- LA REVOLUCI LIBERAL (1810-1813): LOBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 EDAT CONTEMPORNIA 6.4.1.- La formaci de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 31. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLLa Constituci del 1812 32. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Decrets aprovats previs a laprovaci de la constituci Mentre sestava elaborant la Constituci de 1812, rpidament, els legisladors de les Corts de Cadis de 1808 van aprovar una srie de decrets prpiament liberals amb la intenci daccelerar el procs revolucionari contra lAntic Rgim. Destaquen els segents decrets de dissoluci del feudalisme: Abolici dels senyorius jurisdiccionals. Supressi dels mayorazgos inferiors a 3.000 ducats de renda anual. Desamortitzaci dels bns eclesistics (s linici...</p>