tema 4.- el moviment obrer
TRANSCRIPT
TEMA 4.- EL TEMA 4.- EL MOVIMENTMOVIMENT
OBRER.OBRER.
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat
TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.
1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER. 2.- L’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL: 2.- L’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL:
MARXISME I ANARQUISME.MARXISME I ANARQUISME. 3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER. 4.- LA IIª INTERNACIONAL.4.- LA IIª INTERNACIONAL.
1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.OBRER.
1.- 1.- Industrialització i associacions d’oficiIndustrialització i associacions d’ofici.. 2.- 2.- Repressió, radicalisme i lluita socialRepressió, radicalisme i lluita social.. 3.- 3.- El ludismeEl ludisme.. 4.- 4.- Les primeres organitzacions sindicalsLes primeres organitzacions sindicals.. 5.- 5.- El cartismeEl cartisme.. 6.- 6.- El socialisme utòpicEl socialisme utòpic..
1.1.- 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici Industrialització i associacions d’ofici (I)(I)..
REVOLUCIÓINDUSTRIAL
Burgesos
Proletaris
Societat de classes
PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball
Dures condi-cions de:
Vida: problemes d’habitatge, analfabe-tisme, treball infantil, mortalitat alta,...
Treball: llargues jornades, sous baixos,males condicions, disciplina,...
Els proletaris prenen cons-ciència de la seua situació
(consciència de classe)
S’organitzen per a intentarmillorar la seua situació.
MOVIMENT OBRER
“Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los,a ell i la seua família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu deprivar-lo de la consciència dels seus pesars; l’obrer no pretén res, no esperares.Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer dels Fems, que està, quasi exclusivament, ocupat per aquesta classe. Entreu ajupits en unad’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell.Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com una covaper fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casad’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida no us fa retrocedir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts. És aquí on, amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espel-ma de resina a la nit, els homes treballen durant catorze hores per 15 o 20sous” A.GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.
“(...) ens queden tretze hores de dur treball, d’un servei malsà on ni una mica d’aire ve a refrescar-mos quan ens asfixiem i enssufoquem, durant el qual mai veiem el sol per una finestra, enuna espessa atmosfera de pols i borra de cotó que respirem constantment, que destrueix la nostra salut, la nostra gana i lanostra resistència física.”
Relat d’un obrer de Pennsylvania (28-8-1833).
“La classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conse-qüència d’unes experiències comunes (heretades o compartides),perceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i enContra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.”
E.P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.
1.1.- 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici Industrialització i associacions d’ofici (II)(II)..
ELS OFICIALSDELS GREMIS
Són els primers en organitzar-se.
Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus salaris i empitjoren les seues condicions de vida.
Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seutreball amb vagues i accions de protesta.
1.2.- 1.2.- Repressió, radicalisme i lluita Repressió, radicalisme i lluita socialsocial..
Els governs prohibeixen i reprimeixenles associacions obreres i les vagues
Els obrers emmascaren les seues associacionsen forma de confraries religioses o festives.
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrerses radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:
sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.
Ludisme
Cartisme
Socialisme utòpica partir del 1815
Sindicalisme
1.3.- 1.3.- El ludismeEl ludisme..Males condicions Repressió dels governs LUDISME+ =
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.
Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació
Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien, actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta).
Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.
Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819).
“Senyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquilado-res. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents queles destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i cremar la casa”
Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).
Aquesta és per a informar-vos del que us passarà, cavallers, si no destrosseu les vostres trilladores i pugeu elsou dels pobres i doneu dos xílings i sis penics als casats i dos xílings als solters. Incendiarem els vostresgraners amb vosaltres dins. Aquest és l’últim avís.
El Capità Swing.
“La vesprada del divendres, al voltant de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica deteixits propietat dels senyors Wroe i Duncroft a West Houghton (...), i, trobant-la desprotegida, promptees van apoderar d’ella. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici, amb la seua valuosa maquinària, teixits,etc. va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos, havent costat la fàbrica sola 6.000 lliures. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el “teixit a vapor”. A causa d’aquest espantós succés, dues respectables famílies han patit un dany greu i irreparable i un gran nombre depobres s’ha quedat sense treball. Els revoltosos semblen dirigir la seua venjança contra tota classe d’avançosen les maquinàries. ¡Què enganyats estan! Què haguera segut d’aquest país sense aquests avanços?Annual Register, 26 d’abril del 1812.
1.4.- 1.4.- Les primeres organitzacions Les primeres organitzacions sindicalssindicals..
Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posavendiners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues.
Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions): Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis.
Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’AssociacióNacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals.
El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.
Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.
Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat).
A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics.
Daumier
Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions adversescom que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que forenmínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades.Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales,Madrid, Eudema, p.24.
Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu prin-cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals
relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part delstreballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treball
i una reducció de la jornada laboral.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales,Madrid, Eudema, p.24.
1.5.- 1.5.- El cartismeEl cartisme..Cronologia: 1836-48.
Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.
¿Per què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern
Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor-mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar
Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions.
Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hores
1.6.- 1.6.- El socialisme utòpic (I)El socialisme utòpic (I)..Cronologia: 1815-1848.
Característiques:
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista.
Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada capitalista.
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestargeneral, rebutjant la competència i l’explotació.
Desconfien de la política i els polítics.
La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar lasocietat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista.
L. A. BLANQUI
Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme)
Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial
Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna
LOUIS BLANCEl sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores
Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals
SAINT-SIMON
Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i po-bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als productors
Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius
1.6.- 1.6.- El socialisme utòpic (II).El socialisme utòpic (II).CHARLESFOURIER
Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb activitats agrícoles, industrials i administratives.
Partidari de la igualtat d’homes i dones.
“Cada grup o col·lectivitat en què es dividirà la nova societat estarà format per 1200 o 1800 individus i s’anomenarà falansteri. Els individus s’ocuparan naturalment, segons les seuesinclinacions, en el cultiu de la terra, en el govern de la casa comuna, en indústries manuals,arts i ciències. La propietat immoble és comuna, però el producte i benefici del treball es dividirà al final de cada any en dotze parts iguals: cinc per als treballadors mecànics, quatre pera aquells que faciliten el capital, i tres per als individus de talent, els artistes i els doctes. Mentrestant, cada individu rep el que necessita per a la seua vida material dels magatzems delfalansteri, i se li carrega en compte per a quan es faja el repartiment i balanç de finals d’any.Tota la col·lectivitat és administrada per un consell d’ancians que s’elegeix cada any, havent dereunir cadascun una majoria de set vuitenes parts de tots els vots. Aquest consell és puramentadministratiu i no pot fer lleis. Es conserva la institució de la família mentre els matrimonisContinuen d’acord; cessant aquest, queden ambdues parts divorciades (...)”CH. FOURIER: Tractat de la Unitat, 1823.
E. CABET
Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i social completa i un govern elegit entre tots els seus membres.
Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa
ROBERTOWEN
Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark
Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)
2.- L’ÈPOCA DE LA PRIMERA 2.- L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL: MARXISME I ANARQUISME.INTERNACIONAL: MARXISME I ANARQUISME.
Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París (1871).(1871).
2.1.- 2.1.- L’impacte de la revolució del 1848L’impacte de la revolució del 1848.. 2.2.- 2.2.- El marxisme o socialisme científicEl marxisme o socialisme científic.. 2.3.- 2.3.- L’anarquismeL’anarquisme.. 2.4.- 2.4.- La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional)La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional).. 2.5.- 2.5.- La Comuna de ParísLa Comuna de París.. 2.6.- 2.6.- La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional..
2.1.- 2.1.- L’impacte de la revolució del L’impacte de la revolució del 18481848..
Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a laxicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.
A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pelministre socialista Louis Blanc.
La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.
1848 suposa:
La confrontació clara i definitiva entre burgesiai proletariat.
El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.
Debat al moviment obrer sobre si és possibleampliar drets dins d’una república burgesa o és
necessària una revolució de classe (per la força).
Naixement del marxisme: Marx i Engelspubliquen el Manifest Comunista (1848)
Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)
2.2.- 2.2.- El marxisme o socialisme científic El marxisme o socialisme científic (I)(I)..
Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)
Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital)
Funcionament deles societats
BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)
SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...)
determina en última instància
Per a viure fan falta, per damunt de tot, menjar, beguda,vivenda, roba i algunes coses més. El primer fet històricés, consegüentment, la producció dels mitjans indispen-sables per a la satisfacció d’aquestes necessitats, és a dir, la producció de la vida material mateixa, i no capdubte de que és aquest un fet històric, una condició fo-namental de tota la història, que el mateix hui que familers d’anys necessita complir-se tots els dies i a totesles hores, simplement per assegurar la vida dels homes.
KARL MARX: La ideologia alemanya, 1846.
El motor de la història és la lluita de classes entre:Opressors (controlen l’economia)
Oprimits (no controlen l’economia)
Tota la història de la societat humana, fins a hui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis iplebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, enuna paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats,obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i altres franca i oberta, en una lluita que condueixen cada etapa a la transformació revolucionària de tot elrègim social o a l’extermini de les dues classes bel·li-gerants.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
Etapes històriques o modes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classes
2.2.- 2.2.- El marxisme o socialisme científic El marxisme o socialisme científic (II)(II)..
ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mode de producciócapitalista
Forces de produccióMitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
a través de la
Proletaris i burgesos estan con-demnats a enfrontar-se per aug-mentar el salari o la plusvàlua
Les diferències entre rics i pobres cada vegada són majors
Els obrers han d’unir-se i organitzar-sepolíticament per organitzar una Revolució
que acabe amb el capitalisme i instaureuna dictadura transitòria del proletariat.
Societat comunista: sense classes
La moderna societat burgesa, que s’alça sobre les runes de la societat feudal, el que ha fet ha segut crear noves classes, novescondicions d’opressió, que han vingut a substituir a les antigues.Hui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més oberta-ment, en dos grans camps enemics: la burgesia i el proletariat.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
El treballador es converteix en obrer quan ven la seua forçade treball a un altre anomenat patró, posseïdor dels mitjansde producció i el capital necessari per a que produeisquen.És a dir, el desenvolupament de la societat capitalista portaràa la creació de la classe obrera.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
TREBALL PAGATAL TREBALLADOR
TREBALL NO PAGAT
→ PLUSVÀLUA
Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació delproletaria al Poder (...).El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en mansde l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant,i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesapossible les energies productives.Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acciódespòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
(...) La dictadura transitòria del proletariat com a punt de transiciónecessària per arribar a la supressió de les diferències de classe, a la supressió de tot el règim de producció sobre el qual descansenaquestes, a la supressió de totes les relacions socials que corres-ponen a aquest règim de producció, al trastocament de totes lesidees que emanen d’aquestes relacions socials.
K. MARX: La Lluita de classes en França, 1850.
La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenvo-lupament, a l’antiga societat civil per una associació que exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societatcivil.
K. MARX: Misèria de la filosofia, 1847.
2.3.- 2.3.- L’anarquisme (I)L’anarquisme (I)..Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,que es senten degradats.
L’Estat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convertir: i sempre que ho intenta, ho fa amb molt mala pota; perquè la seua naturalesa no consisteix en persuadir, sinó en imposar-se, en forçar. S’esforça poc en emmascarar la seua naturalesa de violador legal de la voluntat delshomes, de negació permanent de la seua llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a perdre,precisament perquè ho ordena, i que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; (...)La llibertat, la moralitat i la dignitat humana consisteixen precisament en això, en que fa el bé no perquè se liordena sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima.
M. BAKUNIN: La Llibertat.
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i laigualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposauna jerarquia i dependències.
¿Què hi ha de més sublim, en el sentit ideal, de més desinteressat, de més apartat dels interessos d’aquesta terra que ladoctrina de Crist predicada per aquesta església? ¿I què hi ha de més brutalment materialista que la pràctica constantd’aquesta mateixa església des del segle VIII, quan començà a constituir-se com a potència? ¿Quin ha estat i quin ésencara l’objecte principal de tots els seus litigis contra els sobirans d’Europa? Els béns temporals, les rendes de l’es-glésia primer, i després la potència temporal, els privilegis polítics de l’església. És precís fer justícia a aquesta esglé-sia que ha segut la primera en descobrir en la història moderna la veritat incontestable, però molt poc cristiana, de que la riques i el poder econòmic i l’opressió política de les masses són els dos termes inseparables del regne de la idealitat divina sobre la terra: la riquesa que consolida i augmenta el poder que descobreix i crea sempre noves fontsde riqueses; i ambdós asseguren millor que el martiri i la fe dels apòstols, millor que la gràcia divina, l’exit de la pro-paganda cristiana.En una paraula, no és difícil provar, amb la història en la mà, que l’església, que totes les esglésies, cristianes i nocristianes, junt a la seua propaganda espiritualista, i probablement per accelerar i consolidar el seu èxit, no han descui-dat mai l’explotació econòmica de les masses baixa la protecció de la benedicció directa i especial d’una divinitatqualsevol.M. BAKUNIN: Déu i l’Estat
2.3.- 2.3.- L’anarquisme (II)L’anarquisme (II)..
Proposen
Llibertat individual de l’home i de tota la societat
“Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els homesque m’envolten” (Bakunin)
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ullsdels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
Abolició del dret d’herència
La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans perdestruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista
Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consumautosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)
Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes
El dret d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econòmi-ca hereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engendra-rà la desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la font i laconsagració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadascú,però aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadascú vaa començar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus propis esforços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educaciódels xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat.
M. BAKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org.
El poble pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?Reconèixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense excep-ció, els mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treba-llador que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, aromandre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en rea-litat com en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble abans de llegir-li la cartilla dels seus deures.Açò no podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò necessariper a la vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la massa del poble.Prendre possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases habi-Tables. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-lesTotes; produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.
P. KROPOTKIN: La conquesta del pa (1892).
PRINCIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES
· 1878: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).· 1878: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.· 1881: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).· 1884: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).· 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salvador).· 1894: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).· 1897: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).· 1898: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).· 1900: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).· 1901: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).· 1906: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).· 1912: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).
El mutualisme proudhoniàNosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home, només explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, elscanals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten baix la seua responsabilitat.Volem que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guar-da la seua producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen elsbeneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball.
P.J.PROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).
El nostre programa socialista exigeix i ha d’exigir irrenunciablement:1. La igualtat política, econòmica i social de totes les classes i de tots els pobles de la terra.2. L’abolició de la propietat hereditària.3. L’apropiació de la terra per les associacions agrícoles, i del capital i tots els mitjans de producció per les associa-cions industrials.4. L’abolició de l’ordenament jurídic de la família patriarcal, basat exclusivament en el dret a heretar la propietat, aixícom l’equiparació dels drets polítics, econòmics i socials de l’home i de la dona.5. La cria i educació dels fills d’ambdós sexes fins la seua majoria d’edat, entenent-se que la formació científica i tèc-nica, en la qual s’inclouen els nivells més alts de formació, serà igual i obligatòria per a tots. L’escola substituirà a l’església i farà innecessaris els codis penals, la policia, els càstigs, la presó i els botxins.
M. BAKUNIN: Els fonaments econòmics i socials de l’anarquisme.
MARX BAKUNIN
Concepció històrica
Les classes com a protagonistesEls individus (i les classes)
com a protagonistes
Formad’organització
Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers
Recolzamentsocial
Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)
Forma de lluita Vagues i revolució obreraVagues, revolució obrera i acciódirecta (terrorisme individual)
Societat de
futur
Dictadura transitòria delproletariat (conquesta del poderi l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat iimplantar una societat anarquistabasada en Comunes i Federacions
Propietat Estatal Col·lectiva o comunal
Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social,però en l’Estat i per la força de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho així, despòtic;açò és, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’Estat convertit en l’únic propietari de la terra i de totsels capitals (...) Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per l’abolició de l’Estat i de tot el que s’anomene dret jurídic, que, segons nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstruc-ció de la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó de baix cap a dalt, per la lliure federació de les associacions obreres de totes les classes emancipades del jou de l’Estat.
M. BAKUNIN: Carta a Rubicone Nabruzzi (1872).
MARX I L’ESTAT
“L’Estat és un òrgan de dominació de classes, un òrgan d’opressió d’una classe per altra, és la creació de l’ordre quelegalitza i enforteix aquesta opressió, esmorteint la lluita de classes.El proletariat sols necessita l’Estat temporalment. Nosaltres no discrepem de cap manera amb els anarquistes en quant al problema de l’abolició de l’Estat com a meta final. El que afirmem és que per assolir aquesta meta ésnecessari l’ús temporal de les armes, dels mitjans del Poder de l’Estat per a utilitzar-los contra els explotadors.Per a destruir les classes és necessària la dictadura temporal de la classe oprimida”.
2.4.- 2.4.- La formació de l’Assocació La formació de l’Assocació Internacional de Treballadors (A.I.T.)Internacional de Treballadors (A.I.T.)
(I).(I).L’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.
Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)
El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals
Dos principisbàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder políticLa vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES
Jornada laboral de 8 hores
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció
2.4.- 2.4.- La formació de l’Assocació La formació de l’Assocació Internacional de Treballadors (A.I.T.)Internacional de Treballadors (A.I.T.)
(II).(II).
Enfrontament entre marxistes i anarquistes bakuninistes
Els anarquistes
Reclamen una insurrecció generali espontània per acabar amb l’Estat
Rebutgen l’autoritat del ConsellGeneral de l’A.I.T.
Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,Bèlgica i Espanya
DE MARX A BAKUNIN“Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatiusque convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant al si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atraure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.”K. MARX: Actes del Congrés de l’A.I.T. de L’Haia (1873).
L’A.I.T. va ser important per:
ser una tribuna de discussió pública.
organitzar els obrers en una organització supranacional i declasse front al nacionalisme predominant.
reforçar la consciència de classe del proletariat.
estendre la lluita sindical i política dels obrers.
2.5.- 2.5.- La Comuna de París (març-maig La Comuna de París (març-maig 1871)1871)..
Els alemanys posen setge a París i derroten els francesos a la guerra franco-prussiana, amb un
fort patiment per a la població
Els obrers organitzen una insurrecció quetriomfa i proclamen la Comuna de París
(març-maig del 1871)
Durant 54 dies apliquenreformes radicals
Nacionalització dels béns del clergat
Supressió del lloguer de les vivendes
Ensenyament laic i gratuït
Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres
Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.
“¿Què demana (la Comuna)? El reconeixement i la consolidació de la República, única forma de govern compatibleamb els drets del poble i amb el desenvolupament just i lliure de la societat (...).L’autonomia absoluta de la Comuna estesa a totes les localitats de França, assegurant-les a cadascuna d’elles la inte-gritat dels seus drets i a tot francès el ple exercici de les seues facultats i de les seues aptituds com a home, ciutadà i treballador.L’autonomia de la Comuna no tindrà més límit que el dret d’autonomia, igual per a la resta de comunes adherides alcontracte i l’associació de les quals ha de millorar la unitat francesa (...)”
Declaració al poble francès (19 d’abril del 1871)
“1. Tota associació internacional que baix qualsevol denominació i especialment baix la d’Associació Inter-nacional de Treballadors tinga per principi la supressiódel treball, l’abolició del dret de propietat, de la família,de la pàtria, de la religió o del lliure exercici de cultes, constituirà pel sol fet de la seua existència i de les seuesramificacions sobre el territori francès, atemptat contrala pau pública.”
Llei francesa contra la Internacional (14-5-1872)
2.6.- 2.6.- La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional..
El fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes: els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T.
Augmenten les diferències entremarxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’individu
Paper de l’Estat
Creació de partits polítics obrers nacionals
Acció directa
S’aprova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)
Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
L’AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (1876)
3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT 3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.OBRER.
Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial.organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial.
3.1.- 3.1.- Cap a un sindicalisme de massesCap a un sindicalisme de masses.. 3.2.- 3.2.- La formació dels partits socialistesLa formació dels partits socialistes.. 3.3.- 3.3.- L’univers anarquistaL’univers anarquista.. 3.4.- 3.4.- Les tendències ideològiques socialistesLes tendències ideològiques socialistes..
3.1.- 3.1.- Cap a un sindicalisme de massesCap a un sindicalisme de masses..Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme
Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)
El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni
Pressionen a través de les vagues
Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes i millorar les condicions de vida i treball dels obrers
Els governs comencen a preocupar-sepels problemes socials i aproven el
sufragi universal masculí i altres drets
3.2.- 3.2.- La formació dels partits La formació dels partits socialistessocialistes..
A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme
Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein.
Es convertirà en el segon partir més votat
Programa reformista pactat amb els governs: democratització (sufragi universal masculí),
Estat del Benestar i regulació del mercat laboral
Altres partits obrers
Partit Socialista Francès (1905)
Partit Laborista Independent (1900) a Gran Bretanya
Partit Socialista Italià (1892)
Partido Socialista Obrero Español (1879)
Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,...
Creen sindicats forts perpressionar als empresarisi els governs i aconseguirmillores socials i laborals
“ Per totes aquestes raons, el Partit Socialista Obrer Espanyoldeclara que la seua aspiració és: Abolició de classes, és a dir,emancipació dels treballadors. Transformació de la propietatindividual en propietat social o de la societat sencera. Posse-ssió del poder polític per la classe treballadora.I com a mitjans immediats per apropar-mos a la realització d’aquest ideal, els següents: Llibertats Polítiques. Dret de coalició o legalitat de lesvagues (...).”
Programa del PSOE (1879)
3.3.- 3.3.- L’univers anarquistaL’univers anarquista..L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya
Dues corrents
Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directai violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Estat
Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió
Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga
general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)
“L’anarquisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenatsanarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públicsi legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicatsque, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquestaera la tendència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme(propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava unatradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups,no sindicals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològicaconstant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta”
J. TERMES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979.
Negras tormentas agitan los aires nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber.
El bien más preciado es la libertad luchemos por ella con fe y con valor.
Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación.
Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación.
En pie el pueblo obrero, a la batalla hay que derrocar a la reacción.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.
3.4.- 3.4.- Les tendències ideològiques Les tendències ideològiques socialistessocialistes..
Causes dela divisió
Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat)
Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític
Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits
Duestendències
Reformistes orevisionistes
Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky
Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, noté per què acabar amb una revolució (no revolucionaris)
Propugnen participar en el capitalisme i les democràciesburgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes
Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates
Revolucionaris
Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin
Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar amb el capitalisme i construir una societat igualitària
Fundaran els partits comunistes
“Kautsky pren del marxisme allò que admeten els liberals, la burgesia(la crítica a l’Edat Mitjana, el paper progressiu que té en la història elcapitalisme en general i la democràcia capitalista en particular) i tiraper la borda, calla i oculta en el marxisme allò que és inadmissible pera la burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la bur-gesia, per aniquilar aquesta). Per això (...) Kautsky resulta ser inevita-blement un lacai de la burgesia. La democràcia burgesa, que és ungran progrés històric en comparació amb l’Edat Mitjana, continua sent (i no pot deixar de ser-ho baix el capitalisme) estreta, amputada,falsa, hipòcrita, paradís per als rics, trampa i engany per als pobres.Aquesta veritat, la part més essencial de la doctrina marxista, no l’ha entès el “marxista” Kautsky. En aquest problema –fonamental- Kauts-ky ofereix “amabilitats” a la burgesia, en lloc d’una crítica científica de les condicions que fan de tota democràcia burgesa una democràciaper als rics” V. I. LENIN: La revolució proletària i el renegat Kautsky
4.- LA SEGONA INTERNACIONAL.4.- LA SEGONA INTERNACIONAL.
4.1.- 4.1.- Desenvolupament, caràcter i Desenvolupament, caràcter i organitzacióorganització..
4.2.- 4.2.- Els grans debatsEls grans debats.. 4.3.- 4.3.- Crisi i divisió del moviment socialistaCrisi i divisió del moviment socialista..
4.1.- 4.1.- Desenvolupament, caràcter i Desenvolupament, caràcter i organitzacióorganització..
Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)
Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes) i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)
RECLAMEN
Lleis de protecció dels treballadors
Jornada de 8 hores
Sufragi universal
Afiliació dels treballadors als partits socialistes
Accés dels socialistes al poder polític
Fi de la discriminació sexual
No participació dels treballadors a les guerres capitalistes
SÍMBOLS
La bandera roja
Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador
Reivindicació de la jornada de 8 hores
Himne: la Internacional
¡Arriba, parias de la tierra¡En pie, famélica legión!
Atruena la razón en marcha:es el fin de la opresión.
El pasado hay que hacer añicos.¡Legión esclava, en pie, a vencer!El mundo va a cambiar de base.
Los nadie de hoy todo han de ser.Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis)Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo libertar,soplemos la potente fragua
que al hombre libre ha de forjar.Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis) La Ley nos burla, y el Estadooprime y sangra al productor;
nos da derechos ilusoriosno hay deberes del señor.Basta ya de tutela odiosa.
que la igualdad ley ha de ser:«No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber».Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis)Té una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut
4.2.- 4.2.- Els grans debatsEls grans debats..Sobre el
revisionismeS’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) isols s’admet participar en governs burgesos en casos excepcionals
Sobre elcolonialisme
Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalistadels països rics sobre els pobres
Sobre laguerra
La condemnen com a expressió de lluita capitalistaentre la burgesia dels diferents països
Demanen als obrers que no participen en una guerra mundial si es produeix
La majoria d’obrers participaran a la Iª GuerraMundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme
4.3.- 4.3.- Crisi i divisió del moviment Crisi i divisió del moviment socialistasocialista..
CAUSESLes disputes entre revisionistes i revolucionaris
L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix
Tres posturesdavant la Iª G.M.
Patriotes: partidaris de participar a la guerra
Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)
Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries (Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacional