TEMA 16

L’organització política i territorial d’Espanya

i Catalunya

Introducció:Introducció:

Segons la constitució:Segons la constitució:

- Espanya és un Estat democràtic.- Espanya és un Estat democràtic.

- Espanya és una monarquia parlamentària.- Espanya és una monarquia parlamentària.

- Espanya s’organitza en comunitats autònomes - Espanya s’organitza en comunitats autònomes (el funcionament(el funcionament

de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).

Introducció:Introducció:L’Estatut d’Autonomia de Catalunya L’Estatut d’Autonomia de Catalunya defineix:defineix:

- Les institucions polítiques autonòmiques i les seves Les institucions polítiques autonòmiques i les seves competències.competències.

- Les relacions amb l’Estat.Les relacions amb l’Estat.

- Els drets i deures dels ciutadans.Els drets i deures dels ciutadans.

Les formes de govern.La democràcia. Pàg. 342

• Formes de govern - Dictadura (totalitarisme).

- Democràcia.

- La democràcia:• Dret a la participació.• Partits polítics i coalicions Diferents orientacions

ideològiques.• Eleccions - La sobirania la té el poble.

- Vot secret i personal.

Espanya: Estat democràtic pàg. 343

• Democràcia constitucional Basada en la Constitució del 1978.

• Monarquia parlamentària El cap de l’Estat és el rei però les lleis i el govern provenen del Parlament.

• Democràcia representativa Elecció dels seus representants mitjançant el vot.

Segons els vots aconseguits un partit obté més o menys parlamentaris (per formar les Corts Generals).

La pràctica democràtica a Espanya pàg. 344

• Eleccions de representants polítics (forma de participació demogràfica).

• Tots els ciutadans majors de 18 anys tenen dret a elegir i a ser elegits.

Tipus de convocatòries electorals

pàg. 344

• Eleccions europees S’escullen representants (parlamentaris)

al Parlament Europeu.

• Eleccions generals (a les Corts o legislatives)

S’escullen els representants al Congrés de Diputats i al Senat.

• Eleccions autonòmiques Per escollir diputat al Parlament

autonòmic.

• Eleccions municipals Per escollir l’alcalde del municipi.

- Referèndum – Consulta popular sobre temes socials, polítics, econòmics...

Divisió de poders pàg.346

• És un principi bàsic de la democràcia.

- Poder legislatiu: Corts Generals/ Parlament.

- Poder executiu: Govern.

- Poder judicial: Jutges i magistrats.

• Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament)

Congrés dels Diputats (Cambra Baixa):- Aprova les lleis.- Aprova els pressupostos generals.- Control sobre el poder executiu.- Escull el President del Govern.

Formació: Es vota per províncies (voten un partit polític) i s’adjudiquen els escons a cada partit segons els vots obtinguts (Llei d’Hondt: Afavoreix els partits amb més vots obtinguts).Els 350 escons (ocupats per diputats) es distribueixen de manera proporcional als habitants de cada província.

Divisió de poders pàg.346

• Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament).

Senat (Cambra Alta).

- Representació territorial.

- Revisa les propostes legislatives del Congrés.

- Autoritza/denega les ratificacions dels Tractats

internacionals.

Divisió de poders pàg.347

• Poder executiu:

És el govern (President i ministres).S’ocupa de: - Dirigir la política de l´Estat.

- Administrar els recursos.

- Establir la defensa nacional.

- Establir relacions exteriors.

- Executar lleis.

- Promulgar decrets.

Controlat pel Congrés dels Diputats.

Divisió de poders pàg.347

• Poder judicial:- Administra justícia: jutja i fa executar allò jutjat.- Òrgan de govern: Consell General del Poder Judicial.

- Sales de Govern del Tribunal Suprem.

- Sales de l’Audiència Nacional.

- Tribunals Superiors de Justícia.

Divisió de poders pàg.347

Estat espanyol organitzat en:

- Comunitats autònomes.

- Províncies.

- Municipis.

- (comarcal).

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348

• Estatuts d’Autonomia:- Reconeixement a la Constitució del principi d’Autonomia.

- Cada Comunitat Autònoma està regida per un Estatut d’Autonomia i es negocia amb el govern:

- Les competències a gestionar.

- El finançament. (Alguns Estatuts estan actualment en revisió o actualització)

- L’Estat delega competències (transferides). Plenes (Sanitat, educació, institucions ‘d’autogovern...).

Compartides (Justícia, Infraestructures, legislació laboral...).

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348

• Institucions Autonòmiques: Integrades per:- Assemblea o Parlament Controla

l’acció del govern.- President autonòmic Escollit pel Parlament.- Govern President i consellers.

Executa i fa complir les lleis.

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348

• Les províncies:

Divisió feta al 1833:- Són les circumscripcions electorals de l’Estat.

- Cooperen amb els municipis a través de les

diputacions provincials.

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349

• Municipis:

- Unitats territorials i administratives més elementals.

- Ajuntament: govern i gestió.

- Terme municipal: Poden haver-hi diferents localitats.

- El poder local s’elegeix democràticament cada 4 anys.

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349

• Altres entitats territorials, es poden agrupar en

- Mancomunitats.

- Corporacions metropolitanes.

- Cabildos (Canàries).

- Consell insular (Balears).

- Comarques (CAT. Aragó, Galícia).

- Parròquies.

…

L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349

Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 350

• L’establiment de l’autonomia política:- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932 Segona República

Espanyola i Constitució del 1931.

Suprimida per Franco.

- ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS GENERALS Transició democràtica. Demanda

d’autonomia.

- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1979.

- NOU ESTATUT DEL 2006.

• Institucions d’autogovern: Generalitat PARLAMENT:

Funció legislativa. Aprova els pressupostos. Controla i impulsa l’activitat política i de govern.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT: Funcions representatives i governatives.

Representació més alta de la Generalitat. Convoca eleccions al Parlament.

CONSELL EXECUTIU: Estableix l’acció de govern.

ALTRES: Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de

Greuges.

Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 351

• Els poders efectius de la Generalitat:

- La Generalitat té competències:

* EXCLUSIVES Té tota la capacitat de decisió.

* CONCURRENTS L’Estat marca les bases i el

desplegament/ executiu

depenen de la Generalitat.

* COMPARTIDES Diferents tipus de poder sobre

una mateixa matèria.Els ingressos provenen en gran part de les transferències de l´Estat.

Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 352

• Organització territorial de Catalunya:

4 PROVÍNCIES BCN, Girona, Tarragona, Lleida.

41 COMARQUES Divisió territorial de la 2a República feta amb criteris

d’àrees de mercat i de sentit de pertinença.

Primer eren 38 comarques i al 1988 tres més: Alta

Ribagorça, Pla de l’Estany i Pla d’Urgell.

MUNICIPIS Creats durant l’edat mitjana.

Actualment: 946 municipis.

Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 353

LES VEGUERIES

• Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat el “veguer”, autoritat delegada del comte a l’època medieval.

Durà des del segle XII fins al segle XVIII.

• Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries: en l’Estatut de Catalunya del 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: govern intermunicipal i organització dels serveis de la Generalitat.

• D’entrada se n’establiran 7: Camp de Tarragona, Terres de l´Ebre, Catalunya Central, Girona, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran.

• Però deixen la porta oberta a la futura inclusió de la Vegueria del Penedès, reclamada per ajuntaments i comarques de la zona.

LES VEGUERIES

Els contrastos territorials: antecedents històrics (pàg. 354)

• Condicionants del medi físic (clima, relleu, edafologia...).

• Dualitat centre – perifèria Abans de la industrialització.

Després de la industrialització.

• Balanç econòmic: Capacitat competitiva de la indústria.

A principis s.XX - Pols industrialitzats.

- Àrees pròximes.

- Espais marginals.

• Balanç demogràfic: Creixement de població en zones menys desenvolupades i conseqüent emigració.

Els contrastos territorials: antecedents històrics (pàg. 355)

-Desequilibris i desigualtats: - Mercat nacional fonamentat en una

xarxa de comunicacions no equilibrada i

en un sistema proteccionista.

- Els fons europeus han permès superar

molts desequilibris i desigualtats entre

regions.

Madrid

País Basc 14 % del territori 52% PIB espanyol

Catalunya

Comunitat Valenciana

Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya

* Diagnosi territorial:

• Descentralització i dispersió de la població.• Procés de metropolització.• Urbanització dispersa.

• Empobriment dels valors paisatgístics.

• Increment del consum energètic.• Creixement en l’ocupació del sòl.• Especialització social i funcional del territori.

Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya

• Principis i objectius de l’ordenació territorial.• És necessari l’elaboració i aplicació de plans

d’ordenació territorial i urbanística.• Plantejament territorial: Pla Territorial General de Cat.

3 àmbits temàtics (espais oberts, assentaments, infraestructures).

7 plans territorials parcials.

• Plantejament urbanístic: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)/ Plans Directors Urbanístics (PDU)

• Plantejament sectorial: Ordenen àmbits o sectors específics, temàtics.