Temari

1. RELLEU I RIUS DE CATALUNYA

2. CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA DE CATALUNYA

3. POBLACIÓ I ACTIVITATS ECONÒMIQUES A

CATALUNYA

4. EL GOVERN DE CATALUNYA

T1. RELLEUS I RIUS DE

CATALUNYA

111... EEEUUURRROOOPPPAAA

222... EEESSSPPPAAANNNYYYAAA

333... EEELLL RRREEELLLLLLEEEUUU DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

444... LLLEEESSS MMMUUUNNNTTTAAANNNYYYEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

555... LLLEEESSS PPPLLLAAANNNEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

666... LLLAAA CCCOOOSSSTTTAAA DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

777... EEELLLSSS RRRIIIUUUSSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

(tret de l’editorial Vicens-Vives)

111))) EEEUUURRROOOPPPAAA

Europa és el continent menys extens del nostre planeta. Està situada a la

zona temperada de l’hemisferi nord.

El medi físic del continent europeu és molt variat. Hi trobem:

Grans planes, com la del centre d’Europa, i extenses cadenes de

muntanyes, com els Alps, els Pirineus, els Carpats i el Caucas.

Els rius europeus són cabalosos i tenen un règim regular. Alguns

d’aquests rius són navegables, com el Rin, el Danubi i el Volga.

Europa també té una quantitat enorme de terres costaneres:

o Les costes del nord estan banyades per l’oceà Glacial Àrtic.

o Les costes de l’oest per l’oceà Atlàntic.

o Les costes del sud estan banyades pel mar Mediterrani.

El continent europeu presenta diferents tipus de clima:

A l’interior d’Europa, el clima és continental, amb estius calorosos,

hiverns freds i poques precipitacions.

A la costa atlàntica el clima és oceànic, amb temperatures suaus

tot l’any i pluges abundants.

Al sud el clima és mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i

pluges escasses.

222))) EEESSSPPPAAANNNYYYAAA

Espanya és un país d’Europa,

situat (en major part) a la

Península Ibèrica. Fora

d’aquesta, trobem les illes

Balears i Pitiüses, les illes

Canàries i les ciutats de

Ceuta i Melilla (nord d’Àfrica).

El relleu de la Península Ibèrica presenta diverses planes molt extenses i

una gran quantitat de cadenes de muntanyes:

El centre de la Península el forma una extensa plana, la Meseta,

dividida en dues (la Submeseta Sud i la Submeseta Nord) per la

serralada del Sistema Central.

La Meseta està envoltada per diverses cadenes de muntanyes: el

Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, i, més lluny, els Pirineus i les

Serralades Bètiques.

A la Península també hi ha dues grans depressions, formades per

les valls dels rius Ebre i Guadalquivir.

Les costes peninsulars les banya el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic

i el mar Cantàbric.

Els rius, en general, són curts i poc cabalosos. S’han de destacar

l’Ebre, el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

Les illes Balears es troben situades al mar Mediterrani. Es tracta d’un

arxipèlag format per cinc illes. Mallorca és la més muntanyosa i la resta

d’illes són més planes.

Les illes Canàries es troben a l’oceà Atlàntic, davant la costa africana.

Formen aquest arxipèlag set illes grans i uns quants illots. A l’illa de

Tenerife hi ha el cim més elevat del territori espanyol: el Teide.

333))) EEELLL RRREEELLLLLLEEEUUU DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

Anomenem “relleu” a les formes que pot presentar la superfície de la

Terra (muntanyes, planes, valls, costes...).

Catalunya està situada al nord-est de la

Península Ibèrica, i al sud-oest d’Europa.

Al nord limita amb França i amb

Andorra; a l’oest, amb Aragó; i al sud

amb la Comunitat Valenciana. A l’est el

mar Mediterrani en banya la costa.

Catalunya és una Comunitat

Autònoma amb quatre províncies:

Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

L’extensió de Catalunya és de 32627

km², que es reparteixen entre

muntanyes, planes i costa.

El tipus de relleu de Catalunya és molt variat. Podem trobar:

Muntanyes com els Pirineus, situats al nord.

Terres de plana, com la Depressió Central i les planes del litoral.

La costa.

444))) LLLEEESSS MMMUUUNNNTTTAAANNNYYYEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

Pirineus S’hi poden diferenciar dues alineacions de muntanyes

paral·leles força diferents:

- Pirineu Central: té les muntanyes més

altes. Els cims tenen formes abruptes i

estan coberts de neu bona part de l’any:

la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913

m); el Puig Pedrós (2912 m).

- Prepirineu: Format per un conjunt de

serralades i muntanyes amb altituds més

baixes que les del Pirineu Central, però hi

ha molts cims de més de 2000 m

(Pedraforca 2497 m).

LES SERRALADES LITORALS S’estenen paral·leles a la costa:

- Serralada Prelitoral: conjunt de massissos

més o menys aïllats separats per les valls

dels rius que hi passen. El cim més alt és el

Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.

- Serralada Litoral: amb menys altitud que la

Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m.

La cota màxima és al Montnegre (757 m).

LA VIDA A LA MUNTANYA A les

muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca

gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire

apropiat per a l’agricultura. La població es

concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons

de les valls. Les feines més habituals són: la

ramaderia (vaques de llet), el turisme i

l’explotació del bosc. A les Serralades

Litorals la població viu a les valls que

envolten aquestes muntanyes. Com que

són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa

l’agricultura i la indústria.

555))) LLLEEESSS PPPLLLAAANNNEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

Les terres de plana es troben al centre-oest i al litoral de Catalunya. Són

grans extensions de terreny de no gaire altitud en comparació de les

muntanyes. Amb tot, a les planes de Catalunya hi trobem turons,

altiplans, etc.

LA DEPRESSIÓ CENTRAL És la zona de plana més extensa. Té forma

de triangle i s’estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral i comprèn:

- Zones de plana: el pla d’Urgell, el

pla de Lleida.

- Valls: la plana de Vic, el pla de

Bages.

- Conques d’erosió: resultants de

l’erosió dels rius (conca d’Òdena,

conca de Barberà).

- Altiplans: Segarra, Moianès.

LES PLANES DEL LITORAL Formades per:

- La Depressió Prelitoral: situada a l’est de Catalunya, des de la

Selva fins al Tarragonès.

- La Depressió Litoral: estret passadís

situat al costat del mar (Baix

Llobregat, el Barcelonès i el Maresme).

- La plana de l’Empordà i el delta de l’Ebre: són dues planes

formades pels dipòsits de terra que duen els rius: la Muga, el Ter i el

Fluvià a la plana de l’Empordà, i l’Ebre al delta.

LA VIDA A LES TERRES DE PLANA Les condicions de vida són

millors que a la muntanya. El clima és més suau i, gràcies a les

característiques del terreny,

gairebé pla, amb pocs

pendents i sòls fèrtils,

aquestes terres són molt

aptes per a l’agricultura. Les

vies de comunicació també

han estat afavorides per

aquest relleu pla. El traçat d’autopistes, carreteres, ferrocarrils... s’hi pot

fet amb més facilitat. La important població que viu a les planes i les

bones comunicacions també n’han afavorit el creixement industrial i el

de les ciutats.

666))) LLLAAA CCCOOOSSSTTTAAA DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550

km de costa des de Portbou fins al riu de la Sènia. La costa no és gaire

retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant

Jordi). Pel tipus de costa, hi podem diferenciar:

- Costes altes: predominen al nord de

Catalunya, on les muntanyes arriben

fins al mar i hi han format

penyasegats. Les platges són de sorra

gruixuda i no gaire amples i solen

formar petites cales. El mar es fa

profund a pocs metres de la costa.

- Costes baixes: en trobem al sud de

Catalunya, on les terres planes

arriben fins al mar. Són de formes

rectes i allargades, la sorra sol ser molt

fina i el mar és poc profund.

LA VIDA A LA COSTA A Catalunya

la costa ha estat tradicionalment un

indret amb un assentament humà

important: és on hi ha les poblacions amb

més habitants. A més, la moderna xarxa

de comunicacions ha tingut una importància molt gra n en el

desenvolupament de tota aquesta zona. L’activitat econòmica també

hi és intensa (agricultura, indústria i comerç). Al litoral s’hi concentren les

activitats de pesca. Per mar hi arriben també una gran quantitat de

mercaderies i els ports són un gran centre d’intercanvis. Però la font de

riquesa més important és el turisme. Els atractius de sol i platja i el

paisatge han estat essencials per al desenvolupament de les activitats

turístiques. El turisme, però, també ha provocat una degradació

important del medi natural (urbanitzacions, vies de comunicació, ports

esportius, etc).

777))) EEELLLSSS RRRIIIUUUSSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA

En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de

l’Ebre. També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que

portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen

inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els

rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus

afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.

L’EBRE És el riu més cabalós a

Catalunya. Neix a la Serralada

Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani,

on forma un gran delta. Els afluents de

l’Ebre neixen als Pirineus i porten força

aigua durant tot l’any gràcies a les

nevades i a les pluges. L’afluent

principal de l’Ebre és el Segre, que

recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la

Noguera Ribagorçana.

RIUS QUE DESEMBOQUEN AL

MEDITERRANI Tenen un cabal

força regular, excepte a l’estiu, que

és quan plou menys. Pertanyen a

aquest grup el Llobregat, el Ter, el

Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.

L’APROFITAMENT DELS RIUS Al llarg de molts rius s’han construït

grans rescloses per retenir l’aigua. Els

pantans regulen el cabal dels rius i

l’aigua s’aprofita per produir energia

elèctrica, per regar els camps

mitjançant canals i per abastar

poblacions i indústries. Alguns dels

pantans catalans més important per la seva capacitat són el de

Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de

Susqueda, al Ter, etc.

T1. RELLEUS I RIUS DE CATALUNYA

CATALUNYA té

RELLEU AIGÜES

de diversos tipus en forma de

muntanyes planes costes rius estanys o embassaments

formades per formades per poden ser que poden ser de la

XARXA DE L’EBRE XARXA MEDITERRÀNIA

Pirineus Depr. Central altes

que són de que tenen

Serralades Planes del baixes

Litorals Litoral cabal regular cabal irregular

WEBS UTILITZADES. ALTRE MATERIAL A DESTACAR

UD

1 C

AT

AL

UN

YA

FÍS

ICA

Temes a tractar Pàgines web

El paisatge Què entenem per paisatge?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

El relleu Les formes de la terra

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/relleu/index.htm

El relleu a Catalunya

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm

Què és una depressió?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Imatge cartografia de Catalunya

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

Els rius El perfil d’un riu

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/perfil/index.htm

Els rius dibuixen el paisatge

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/erosio/index.htm

I quan plou un riu

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/rius/index.htm

Xarxa hidrogràfica de Catalunya

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/index.htm

Què és la hidrografia?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Els mapes Què és un mapa?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Quin tipus de mapes hi ha?

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Imatge cartografia de Catalunya

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

El clima Temps i clima

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/index.htm

Els noms dels vents

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Taula temperatura a òdena

http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/anuaris/2003/Taules03.pdf

Gràfica de temperatura amb Excel

http://www.edukatic.com/curso/mod2/pro5/climogramas.htm