Tema 1 - Embriologia

Download Tema 1 - Embriologia

Post on 21-Apr-2015

62 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>EMBRIOLOGIA GENERAL.Durant el perode prenatal diferenciem 3 etapes: letapa de preimplantaci, letapa embrionria i letapa fetal Letapa de preimplantaci va des de la fecundaci fins la primera setmana. El fet ms important daquesta primera setmana s la segmentaci o divisi cellular. Durant aquesta etapa parlem de zigot, mrula o de blastocist. Letapa embrionria va des de la segona a la vuitena setmana de gestaci. Es caracteritza per la formaci drgans interns (organognesis). A partir de la segona setmana, no abans, es parla dembri. Letapa fetal va a partir de la novena setmana. s un perode en que lembri creix enormement i madura perqu sacaben de formar els rgans que shavien comenat a formar. A aquesta poca podem parlar de fetus.</p> <p>1. Primera setmana de gestaci. Abans de la fecundaci ha de tenir lloc la gametognesis i la capacitaci de lespermatozou. La gametognesi consisteix en un procs de meiosis i citodiferenciaci de les cllules germinals o germinatives perqu passin a ser cllules madures. La capacitaci de lespermatozou s el procs pel qual lespermatozou secreta uns enzims necessaris per penetrar dins locit. La fecundaci t lloc a nivell de la trompa de Falopi, concretament a nivell lampolla. Desprs de la fecundaci locit fecundat es divideix en dues cells formant aix el zigot. Posteriorment va viatjant per la trompa de Falopi passant de dos a quatre, a vuit i a setze cllules. Quan arriba al nombre de 16 cllules deixa de dir-se zigot i passa a dir-se mrula perqu en aquest moment les cllules estan molt compactades i tenen forma de mora. Aquesta formaci de mrula es dna al tercer dia desprs de la fecundaci. La mrula es segueix dividint i les cllules es van compactant. Arriba un moment en que es deixen de compactar i s llavors quan entra lquid a linterior del conjunt de cllules. Passa a denominar-se blastocist i el lloc on entra el lquid sanomena cavitat blastocstica. Totes les cllules es situen a un extrem i es formen dues masses cellulars: la massa cellular interna que forma lembrioblast i donar lloc a lembri i la massa cellular externa que forma el trofoblast i que donar lloc a la placenta. Aquestes estructures van viatjant des de lextrem de la trompa fins a la cavitat uterina per la contracci de la musculatura llisa i els cilis de la trompa. Al cinqu dia arriben a la cavitat uterina.</p> <p>1</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Al sis dia t lloc la implantaci i s el moment en que el blastocist sadhereix a la paret uterina pel trofoblast grcies als enzims secretats per aquest.</p> <p>Correlacions clniques.</p> <p>Les correlacions clniques o patologies que podem trobar a causa derrors durant aquesta primera setmana sn a nivell dimplantaci o per segmentaci anmala.</p> <p>2</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Si t lloc una segmentaci anmala es produeix lavortament. A la majoria de casos no es forma lembrioblast ni el trofoblast. Aquests casos sn causats sobretot per defectes cromosmics o gentics. Les patologies que podem trobar per una implantaci errnia sn els embarassos ectpics, on la implantaci no es dna a la cavitat uterina. El lloc ms freqent sol ser la trompa de Falopi perqu el blastocist no arriba a lter i es queda a la trompa de Falopi. A nivell de la trompa hi ha una hemorrgia interna al 1,5 - 2 mesos i es dna lavortament. Lhemorrgia es produeix perqu el blastocist comena a crixer a la trompa i la paret es disten fins a un punt que arriba a trencar-se i aquesta s la causa de que hi hagi una hemorrgia. Tamb es pot donar una implantaci a lter per a altre nivell del que pertocaria. Aquests embarassos sn viables per poden produir problemes al part o durant la gestaci. 2. Segona setmana de gestaci. Durant aquesta setmana es produeix la formaci de la circulaci tero placentria i del disc embrionari bilaminar. Lembri simplanta completament, a primera setmana va comenar la implantaci com a blastocist i lacaba com a embri. Durant aquesta setmana el trofoblast es diferenciar en citotrofoblast i en sincitiotrofoblast, secretar uns enzims que erosionaran la paret uterina i far que lembri vagi penetrant dins daquesta paret. A mida que va erosionant la paret uterina es van incorporant els vasos i capillars de la paret uterina i es va formant la placenta, que est plena de sang. La massa cellular externa es diferncia i la massa cellular interna (embrioblast) comena a dividir-se formant dues capes: lepiblast i lhipoblast; i dues cavitats tapissades de cllules que provenen de lepiblast i de lhipoblast: la cavitat mnica i la vitellina. Lmnica est tapissada i relacionada amb epiblast i la vitellina amb lhipoblast.</p> <p>Correlacions clniques.</p> <p>Pot ocrrer que es formi el trofoblast per no lembrioblast, en aquest cas es produeix la formaci de la mola hidatiforme on a alguns casos sobserven algunes estructures com cabells o dents formades. Poden generar tumors benignes o malignes.</p> <p>3</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>En la formaci del sincitiotrofoblast es poden donar la formaci de quists durant la gestaci degenerin. Aquests estan plens de sang i produeixen hemorrgia interna de la dona a causa del seu trencament, llavors t lavortament. Aquest procs rep el nom de degeneraci qustica de vellositats coriniques. 3. Tercera setmana de gestaci.</p> <p>que una lloc les</p> <p>Durant aquesta setmana lembri passa de ser bilaminar com a la segona setmana que estava format dhipoblast i epiblast; i passa a ser trilaminar i estar format per ectoderme, mesoderme i endoderme.</p> <p>Al disc embrionari bilaminar apareix la lnia primitiva que acaba en node de Hensen. Les cllules epiblstiques que es troben al voltant de la lnia primitiva proliferen i migren cap a la lnia primitiva substituint les cllules de lhipoblast i formant lendoderm. Es dna una segona migraci les cllules de lepiblast que van per la lnia primitiva i es situen entre les dues capes produint la formaci duna nova capa anomenada mesoderme. Lepiblast tamb canvia i es denomina ectoderme. El canvi de dues a tres capes no es dna de forma simultnia sin que trobem alguns llocs amb dues capes i altres amb tres capes.</p> <p>El fenomen de passar de dues (epiblast i hipoblast) a tres capes (ectoderme, mesoderme i endoderme) rep el nom de gastrulaci. De lectoderme derivar el sistema nervis i la pell, del mesoderme derivar laparell locomotor, circulatori i urogenital i de lendoderme derivar laparell digestiu i el respiratori. 4</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Les cllules de lepiblast migren i penetren a travs de la lnia primitiva per desprs arribar al seu dest final. Les cllules que entren per les regions cranials del ndul es converteixen en la placa precordal i la notocorda. Les cllules prenotocondrals migren per la lnia primitiva, sintercalen en lhipoblast de tal manera que la lnia mitja queda formada per dos capes que constitueixen la placa notocordal. A mesura que les cllules de lhipoblast sn reemplaades per les de lendoderme, les cllules de la placa notocordal proliferen i se separen de lendoderme formant la notocorda definitiva que quedar situada entre el mesoderme intraembrionari i extraembrionari. Les cllules que migren als marges laterals del ndul i les que procedeixen de lextrem cranial de la lnia primitiva formen el mesoderme paraxial o somita. Les cllules que migren a travs de la regi mitja de la lnia primitiva formen el mesoderme de la placa lateral. Les cllules que migren a travs de la regi ms caudal de la lnia primitiva contribueixen a la formaci del mesoderme extraembrionari. Per aix trobem que lesplancnopleura est relacionada amb lendoderme i la somatopleura est relacionada amb lectoderme. Correlacions clniques.</p> <p>Si no es forma suficient mesoderme a la part inferior trobem la disgensia caudal o sirenomlia, en que els nens neixen amb mal formacions de laparell locomotor a nivell de les extremitats inferiors i presenten anomalies a laparell urogenital que poden anar des de lagensia renal perqu no es formin ronyons fins a lanus imperforat perqu aquest pertany a la cloaca i no es formi correctament. 4. Quarta setmana de gestaci. Fins la quarta setmana lembri era pla i sel deia disc, en tenir les tres capes formades comena la flexi de lembri, una flexi transversal i longitudinal. La flexi transversal consisteix en que lectoderme noms estava a la superfcie dorsal i desprs de la quarta setmana aquesta capa la trobem a tot lembri, arribant tamb a la capa ventral.</p> <p>La flexi longitudinal fa que la cavitat mnica es faci cada vegada ms gran de tal manera que acabar rodejant completament al fetus i que de la cavitat</p> <p>5</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>vitellina noms quedi un vestigi: el conducte onfalomesentric que formar el conducte vitell o umbilical.</p> <p>Correlacions clniques.</p> <p>A partir de la quarta setmana fins la vuitena setmana es formen els rgans, per tant qualsevol malformaci durant aquesta etapa afectar als rgans. Cada rgan t un perode de mxima susceptibilitat i si la mare per exemple t una infecci un dia concret afectar a la formaci de lrgan concret amb major susceptibilitat. Un error a la flexi transversal pot produir ectpies a qualsevol rgan. El cor es pot desplaar fora de la cavitat torcica perqu aquesta no sha tancat correctament o la bufeta pot sortir perqu labdomen no shagi acabat de formar. Els rgans que es troben fora del seu lloc es solen trobar a la part anterior a causa derrades el la flexi transversal.</p> <p>EMBRIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIS.El sistema nervis es forma a partir de lectoderme de manera que a la tercera setmana de gestaci es veu el primer esbs del sistema nervis per no ser fins la sisena setmana que es formen les estructures bsiques del sistema nervis. En lnies generals, en el primer trimestre de gestaci es formaran les estructures o les parts del sistema nervis. Al segon trimestre comenar la proliferaci i migraci neuronal: la proliferaci provocar la formaci les cllules prpies del teixit (neurones i neuroglia) i la migraci far que aquestes es dirigeixin on als seus llocs respectius. El tercer trimestre es caracteritza per la maduraci i formaci de les sinapsis neuronals. Aquestes es continuaran formant durant letapa postnatal. El sistema nervis es forma embriolgicament de forma complexa perqu afecten molts factors. Per altra banda, hi ha pocs nens amb malformacions ja que el 75% dels fetus amb malformacions del sistema nervis moren i del 25% que arriben a nixer moren el 45% abans del primer any, noms sobreviuen aquells que presenten problemes ms lleus.</p> <p>6</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Cap al final de la tercera setmana comena la formaci del sistema nervis i ser sobretot a la quarta setmana quan es comenar a detectar lesbs daquest. Neurulaci primria. Les cllules ectodrmiques situades per davant del node de Hensen i indudes per la notocorda, les que estan a sobre della, canvien les seves propietats i passen de ser cllules planes a ser cilndriques. Aquest s el primer esbs de sistema nervis que trobem. Aquestes sn les cllules neuroectodrmiques o neuroepitellials que formaran la placa neural.</p> <p>Al llarg de la quarta setmana de gestaci aquesta placa neural es va invaginant i formant el solc o canal neural. Apareixen entre el neuroectoderme i lectoderme unes cllules diferenciades que sn les cllules de la cresta neural que formaran tamb estructures del sistema nervis com per exemple els ganglis raquidis. A mida que passen els dies aquest solc sinvagina cada vegada ms fins que els seus extrems sajunten i formen el tub neural. A aquest moment lectoderme es torna a reconstituir.</p> <p>Aquesta formaci de tub, el tancament del solc neural, no t lloc en tot lembri a la vegada sin que comena a la part mitjana de lembri i desprs es tanca cap a dalt i cap a baix.</p> <p>A la part ceflica i caudal queden uns forats que sn els darrers en tancar-se, aquests es diuen neuropors: lanterior a nivell cranial es tanca el dia 25 i el posterior, a nivell caudal, es tanca el dia 27. 7</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Aquesta neurulaci, aquesta forma de tub neural, es forma a tot el cos fins a nivell lumbar i sanomena neurulaci primria. Aquests tipus de neurulaci consta t les etapes de placa neural, canal o solc neural i tub neural. Aquestes formacions es donen a la tercera setmana i provenen de lectoderme. La neurulaci primria es dna a la majoria del cos des del cap fins la medulla lumbar. Correlacions clniques.</p> <p>A aquest nivell podem trobar casos danenceflia a causa duna malformaci del tub neural a nivell del crani i si es produeix a nivell del tronc trobarem lespina bfida. El neuroectoderme a nivell del cap interacciona amb el mesoderme que formar els ossos del cap i a nivell del tronc la columna cerebral. Als casos danenceflia hi ha malformacions dels ossos de cap. Quan es dna al tronc hi ha malformacions a larc posterior de les vrtebres de manera que la columna queda oberta. Neurulaci secundria. La neurulaci secundria es caracteritza perqu deriva del mesoderme. Es comena a formar a partir de la tercera setmana de gestaci una estructura coneguda com leminncia caudal. La part que es forma per neurulaci secundria s la part situada caudalment al neuropor posterior, la part sacrococcgia de la medulla espinal. Immediatament per sota del neuropor posterior comena a condensar-se el mesoderme i es comena a formar leminncia caudal. Dins daquesta eminncia, posteriorment, es formar una cavitat i aquesta sunir al tub neural per neurulaci primria. En unir-se formar la medulla espinal lumbar i la sacrococcgia. 8</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>Correlacions clniques.</p> <p>La mielodisplsia apareix per una malformaci a causa dun error en la neurulaci secundria. Es dna a nivell sacrococcigi i com a resultat apareix incontinncia desfnters o problemes a la deambulaci per problemes en la formaci de la musculatura inferior.</p> <p>FORMACI DE LENCFAL. 9</p> <p>Slvia Gallego Snchez.</p> <p>Tema 1: embriologa. Rosa Mir.</p> <p>La formaci de lencfal es dna per neurulaci primria durant la tercera setmana. Una vegada sha tancat el neuropor anterior comena a dilatar-se la llum del tub neural i forma les vescules encefliques primries. Aquestes es formen a la tercera i quarta setmana i sn tres: el prosencfal o cervell anterior, mesencfal o cervell mig i el rombencfal o cervell posterior.</p> <p>En donar-se la flexi de lembri en sentit longitudinal i transversal comencen a aparixer les diferents curvatures. En aquest moment trobem la curvatura ceflica o mesenceflica i la curvatura cervical. Aquesta darrera ens marcar el lmit entre cap i tronc. Cap a la cinquena setmana de gestaci aquestes vescules encefliques primries es divideixen i formen les vescules encefliques secundries. El prosencfal es divideix en telencfal i diencfal. El mesencfal no es divideix i rep el mateix nom. El rombencfal es divideix en metencfal i mielencfal. A ms a ms apareixen noves curvatures a nivell ceflic: apareix la telence...</p>