tema 1 el món clàssic grècia i roma
TRANSCRIPT
TEMA 1: EL MÓN CLÀSSIC
EL MÓN GREC.EL MÓN ROMÀ.
L’HERÈNCIA CLASSICA.
Zona Geogràfica.
La civilització grega va néixer a la Península Balcànica, a la costa i les illes del mar Egeu. És de relleu montanyòs, amb valls estrets de difícils comunicacions i la costa és extensa i retallada.
Aquesta geogràfia propicià la fragmentació política de Grècia(polis).
El clima és càlid i sec, això unit a la manca de rius cabalosos obliga a tenir una agricultura de secà . Aquesta agricultura de rendiments baixos es basa en conreu de cereals, vinya i olivera, es a dir, l’anomenada trilogia mediterrània.
La manca de riqueses naturals, va fer que els habitants de la Grècia antiga s’aboquessin a la mar per buscar, mitjançant el comerç aquestes necessitats. Això fa que la cultura grega s’estengués per bona part del mediterrani.
I.- EL MÒN GREC.
Encara que hi ha una fragmentació política en diverses polis, els grecs tenien molts lligams en comú i es consideraven membres d’una mateixa cultura : Hèl·lade (Hel·las en grec, terra d’hel·lens).
Aquesta cultura es basava en dos aspectes principals: La llengua i la religió.
L’ Hèl.lade.
a.-Civilització Minoica- Creta: Aquesta civilització es va anar desenvolupant
a l’època de l’edat del metalls a l’illa de Creta. Els cretencs vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç amb altres
pobles de la Mediterrània. Les seves ciutats no eren emmurallades, per la qual cosa es pensa que o no tenien enemics o bé que consideraven al mar una excel.lent muralla natural.
Es tracta de la primera civilització del món hel.lènic. Els reis de Creta van ser molt poderosos, un dels més importats va ser Minos, que va construir diversos palaus a Cnossos.
Sembla ser que una violenta erupció volcànica a l’illa de Tera, va provocar la decadència de Creta.
Els origens de Grècia.
CIVILITZACIÓ MINOICA
CIVILITZACIÓ MICÈNICA
ÈPOCA FOSCA
GRÈCIA ARCAICA
GRÈCIA CLÀSSICA
GRÈCIA HEL.LENÍSTICA
ÈPOCA PREHEL.LÈNICA ÈPOCA HEL.LENÍSTICA.
3000 a.C 1400 a.C 1150 a.C 800 a.C 490 a.C 334 a.C 30a.C
Reconstrucció del Palau de Cnosos.
b.-Civilització Micènica- Peloponès- Aqueus:
Els aqueus van ocupar la península del Peloponèscap a l’any 1600 a.C.
Els aqueus provenien de l’Europa central i parlaven grec, van fundar ciutats políticament independents, que eren governades per caps militars. Per garantir la defensa de la ciutat , aquestes eren emmurallades i col.locades dalt de turons.
La ciutat aquea més important es Micenes, d’aquí el nom de la civilització.
Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. També van destacar per ser grans guerrers , equipats amb
armes de bronze i carros arrossegats per cavalls. Cap a l’any 1400 a.C van conquerir Creta i destruir la
civilització minoica.
La civilització micènica va desaparèixer cap a l’any 1150 a.C com a conseqüència de la invasió dels doris, un poble de pastros nòmades procedents del nord que parlaven grec.
Els doris coneixien el ferro i l’ús d’armes fetes amb aquest metall, això els va permetre derrotar els aqueus amb facilitat.
La porta dels lleons a micenes.Màscara de Agamenon.
c.-L’època fosca: El periode posterior a l’invasió dels
doris, comprès entre els segles XII a.C i VIII a.C ,es coneix amb el nom d’època fosca perquè en tenim molt poca informació
L’ÈPOCA FOSCA.
Les polis Els grecs estaven organitzats en petites ciutats
Estats independents. Cada polis tenia les seves lleis, moneda, exèrcit i govern.
Les polis solien estar situades a prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils.
Les ciutats gregues estaven formades per dos parts : L’àgora, plaça pública on es reunien els ciutadans i on es duien a terme les transaccions econòmiques i la zona residendial amb cases disposades formant carrers. L’acròpolis, lloc elevat que tenia funció defensiva i religiosa.
L’ÈPOCA ARCAICA.Les polis i les colonitzacions.
A les primeres polis gregues hi governava un grup reduït d’aristòcrates, eren els grans propietaris agrícoles, que dominaven als pagesos i formaven l’elit guerrera.
Aquest grup reduït formava el Consell d’aristòcrates, que prenia les decisions polítiques, administrava justicia i dirigia l’exèrcit. Això era una oligarquia = “Govern d’uns pocs”.
La resta de ciutadans mascles, que formaven l’exèrcit, es podien reunir en assemblea, però les seves opinions i conclusions no eren escoltades.
Aquests tipus de govern es va mantenir en algunes ciutats, com Esparta.
Durant el s. VI a. C en algunes polis es donen revoltes socials contra aquest poder aristocràtic, i per causa del costum de esclavitzar els ciutadans que no podien pagar els seus deutes.
Les polis aristocràtiques.
A algunes polis es volia obtenir participació política i això va donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del Demos= el poble.
Una de les ciutats on es va donar aquest fet és Atenes,on les reformes van donar lloc a una forma de govern anomenada Democràcia.
El desenvolupament de l’agricultura , del comerç i de l’artesania va permetre a molts ciutadans poguer comprar-se l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutats, són els hoplites. Degut a aquesta participació activa van exigir participació en el govern de la ciutat.
Així al s. VI a. C ,tant Soló com Clístenes, van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret per a tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i ser protegits per la llei.
L’evolució cap a la democràcia.
Entre els segles VIII i VI a.C a Grècia es va produir una època de crisi.
a)La població va créixer molt, però el sól era poc fértil i no donava prou aliment per tothom.
b) Les terres estaven repartides de forma desigual.c) Davant la por a ser esclavitzat pels deutes.d) La fam molts camperols.
Molts grecs van abandonar el seu país buscan noves terres per conrear.
L’expansió es va donar en dos onades: 1.- El nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la península
Itàlica i l’illa de Sicília, que es l’anomenada Magna Grècia.II.- S’expandeixen cap a Egipte i la Mediterrània Occidental, e a
dir, la costa sud de França ( Marsella) i la costa septentrional de Catalunya (Empúries i Roses), Hemeroskopeion i Mainake.
Les colonitzacions gregues.
Les noves colònies les van fer seguint el model de la ciutat d’origen o metròpoli. Però eren polis independents, que mantenien lligams comercials i culturals amb la d’origen .
Els llocs elegits per establir-s’hi solien tenir en comú: 1.- Accès per mar: per facilitar el transport i el comerç .II.- Fàcils per defensar, o una illa o dalt d’un turó.III.- I amb recursos d’aigua i terres fèrtils. Els colons grecs van mantenir relacions comercials
amb autòctons(fenicis, etruscos i egipcis). Alhora les aquest contactes van servir per extendre l’ús del ferro, l’alfabet, la moneda, l’urbanisme, conreu de la vinya i l’art.
Un grup de grecs foceus, procedents de la colónia de Massàlia, van ser els fundadors de l’enclavament comercial d’Empòrion, cap a l’any 590 a.C. És l’anomenada Paleàpolis, un antic illot, on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries. Més tard els colonitzadors es traslladen a terra ferma i van fundar un nucli de poblament, la Neàpolis.
L’objectiu de la fundació era garantir la ruta comercial entre Massàlia i l’àrea comercial tartèssia, que es trobava als sud de la península ibèrica. En primer lloc la colónia serveix com escala de vaixells, que anaven al sud a buscar metalls.
Amb el temps es converteix en un dels centres més importants d’introducció a la península de productes comercials i d’elements culturals grecs.
Empúries, colónia grega.
Els Celtes.
Els celtes vivien al Nord i centre de la Península Ibérica, procedents del centre d’Europa.
Els celtes vivien en poblats enmurallats anomenats Castres, que es trobaven en zones elevades i que facilitaven la seva defensa.
Els celtes es dedicaven a la ramaderia i una agricultura basada en els cereals.
Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana.
Dominaven perfectamen la metal.lúrgia , fabricant estris i armes de bronze i de ferro. Va ser un poble que va destacar en l’art de l’orfebreria i la forja.
No coneixien la Moneda ni la excriptura.
Els Ibers. Els ibers vivien al Sud peninsular i
litoral mediterrani. Els ibers vivien de l’agricultura i de
la ramaderia. Conreaven ordi, blat i mill i plantes per fer teixits com lli i espart.
Pel contacte amb els pobles mediterranis van difondre l’ús de l’arada, adoptar els conreus de la vinya i l’olivera i apendre a conservar el Peix en salaó.
Feien servir el torn per fabricar objectes de ceràmica.
Eren coneixedors del ferro i fabricants de orfebreria i armes.
Van encunyar moneda i van crear un sistema d’escriptura propi.
Incineraven els difunts a la Necròpolis. Col.locaven les cendres a unes Urnes de ceràmica i després les enterraven amb el seu aixovar.
Els pobles de la Península Ibèrica.
És el periode que ocupa el segle V i la primera meitat del segle IV a.C. Es caracteritza pel domini de les polis gregues d’Atenes i Esparta i les continues guerres.
Atenes. Atenes després de les reformes de Soló, al segle
V , es va convertir en una democràcia. Les institucions democràtiques d’Atenes eren:
L’època clàssica: Atenes i Esparta.
La democràcia atenesa era limitada, perquè només els ciutadans podien paticipar en política i tenir la protecció de la llei. Eren ciutadans: tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i de mare atenesa.
Els deures dels ciutadans era defensar la polis i pagar impostos. La pena més gran era l’expulsió de la polis (ostracisme).
Els no ciutadans són : 1.- Els estrangers o metecs: eren persones lliures, pagaven
impostos i formaven part de l’exèrcit, però no podien tenir ni terres ni cases. Per això es dedicaven majoritariament al comerç i l’artesania.
2.- Les dones: podien ser lliures o esclaves, però en cap cas no tenien cap dret. Estaven sotmeses al control d’un home. Treballaven cuidan la llar (les riques) o com a pageses, venedores, dides o llevadores(les pobres).
3.- Els esclaus: no eren lliures, sinó propietat de la família, per la qual treballaven. Solien ser presoners de guerra o fills d’esclaus. Treballen en l’agricultura i servei domèstic.
Esparta.El seu sistema polític consisteix en una oligarquía.
Els perses, era un poble provinent del centre d’Àsia i nord del mar Caspi. Al segle V a.C van iniciar una expansió territorial on van sotmetre a les polis gregues de l’Àsia Menor i de les illes properes.
Les guerres mèdiques.
Anys després les polis sotmeses es van rebel·lar, i la resta de les ciutats-estat gregues, dirigides per Atenes, van ajudar-les a lluitar contra els perses. Aquest va ser el principi de les guerres mèdiques. El conflicte té dues etapes:
Primera guerra mèdica acabar l’any 490 a.C, quan els soldats grecs, van vèncer a la batalla de Marató.
El 480 a.C, el rei Xerxes I, inicia la Segona guerra mèdica amb l’invasió i saqueig d’Atenes, però serà derrotat a la batalla de Salamina.
Degut al paper adoptat per Atenes en les guerres mèdiques, es converteix en la polis més rica i influent de Grècia.
Per això l’any 447 a.C es va crear la Lliga de Delos , una unió de polis per defensar-se dels atacs perses. Atenes va dominar les decisions de la lliga i de les altres polis.
Del domini d’Atenes a les guerres del Peloponès.
Aquest auge polític, econòmic i cultural va posar en perill els interessos d’altres polis com Esparta. I finalment les polis es dividiran en dos bàndols.
La tensió de la situació va provocar les guerres del Peloponès, que van esclatar l’any 431 a. C.
El conflicte va acabar el 404 a.C amb la victoria d’Esparta, que es converteix en la polis més important i un deteriorament del món grec.
Les guerres del Peloponès.
L’època Hel·lenística.
Macedònia era un regne situat al nord de Grècia, agrícola i governat per una monarquia hereditària.
A causa de les guerres entre les polis, el món grec es va debilitar, fet que va ser aprofitat pels reis de Macedònia.
El rei Filip II cap a l’any 338 a.C va aconseguir dominar tot Grècia amb un poderós exèrcit .
( falanges).
Cap a l’any 336 a.C el seu fill Alexandre el Gran, li succeeix en el govern i en les conquestes.
Alexandre unifica sota el seu domini les ciutats gregues, conquesta l’Imperi Persa i va arribar fins al món oriental (l’Índia).
Va fundar nombroses ciutats, com Alexandria, a Egipte. D’aquesta manerea la cultura grega es va estendre també per Orient.
El somni d’Alexandre era crear un sol imperi, amb Europa i Àsia, i fonamentat en la llengua i la cultura gregues, encara que cada territori conservés les seves formes socials i polítiques.
L’expansió.
L’any 323 a.C va morir Alexandre el Gran, i els seus generals es van repartir l’Imperi en regnes independents. Els més importants: Siria,amb capital a Antioquia i Egipte, amb capital a Alexandria.
A tots els regnes s’hi va implantar formes de govern de tradició oriental, amb monarques divinitzats i autoritaris. Però la cultura grega i la llengua hi van continuar.
Els regnes Hel·lenístics.
