TÈCNIQUES TEATRALS

Garazi Álvarez

Carmen Diaz

Tamara Velasco

Bàrbara Benages

GUIÓ DE LA PRESENTACIÓ

1) Orígens i Historia.

2) Modalitats teatrals i tipologia.

3) Relació de tècniques i característiques.

4)Condicions i Situacions d’aplicació.

5)Punts Forts i Punts Febles.

6) Teatre de l’ Oprimit.

7) Bibliografia i Webgrafia.

Teatre…

“Un tablado, dos personas y una pasión”Lope de Vega

ORÍGENS

TEATRO = ARTE

EL TEATRO SURGE CON LA NECESIDAD DE EXPRESAR ALGUN SENTIMIENTO A TRAVES DE UN

MEDIO DISTINTO DEL LENGUAJE CONVENCIONAL.

SE SITUA EN LAS ANTIGUAS CEREMONIAS RITUALES EN LAS QUE SE

REPRESENTABAN ESCENAS SIMPLES VINCULADAS A LA RELACION DEL SER

HUMANO Y SUS DIOSES

• Los dioses van quedando a un lado y se empiezan a escenificar los hombres y sus conflictos

GRECIA

TRAGEDIA COMEDIA

MIMICA / FARSA

• TEATRO ROMANOEL TETATRO ROMANO TUVO LA

INFLUENCIA DEL TATRO GRIEGO . PREDOMINARON:

-EL CIRCO- EL TEATRO

TEATRO ORIENTALTENIA EL ORIGEN EN LAS

CEREMONIAS DE LOS RITUALES PERO SOBRE TODO EN LAS

DANZAS QUE PROVENIAN DE LA INDIA. SE CENTRABA EN EL

MOVIMIENTO.

EDAD MODERNANATURALISTAS, VIDA EN

MOVIMIENTO, RECUPERACION DE LA REALIDAD,. SURGE LA REGLAMENTACION TEATRAL:

-ACCION-ESPACIO- TIEMPO

TEATRO MEDIEVALERA UN TEATRO DE CALLE,

FESTIVO Y LUDICO.-LITURGICO-RELIGIOSO-PROFANO

SIGLO XVIIISIGUIO MODELOS ANTERIORES, REFORMA DE LA COMEDIA, ABANDONO DE LA

VULGARIDAD, Y SE INSPIRA EN PERSONAJES DE LA VIDA REAL. SE DESARROLLA EL DRAMA. LA ESCENOGRAFIA SE CONVIERTE EN MAS NATURALISTA Y EL TEATRO

DEJA DE ESTAR RESERVADO PARA CLASES ALTAS.

SIGLO XIXEN ROMA SURGE EL MELODRAMA (SENTIMENTALISMO, DRAMATISMO,

EXALTACION DE LA NATURALEZA…)

SIGLO XXSURGE EL TEATRO MODERNO (ENFASIS AL NATURALISMO, DESCRIPCION

MINUCIOSA DE LA REALIDAD, VESTUARIO, DECORADOS…) LA INTERPRETACION SE CONVIERTE VERAZ COMO EN LA VIDA REAL Y EL DIRECTOR COBRA

PROTAGONIMO.

TEATRO EN ESPAÑA

• PRINCIPIOS DEL XI ASTA EL XV•. EN LA EDAD MEDIA : REPRESENTACIONES DE

CARÁCTER RELIGIOSO Y PROFANO•TREATRO POPULAR, COMICO.

• FARANDULA, GARNACHA, COMPAÑÍA…• LOPE DE VEGA, CALDERON DE LA BARCA

HISTÒRIA

S. XVI

• Búsqueda i convivència de diverses tendències:

- Dramatúrgia religiosa (Gil Vicente).

- El classisme (Juan de la Cueva).

- Els italianitzats (Juan del Encina).

- Tradició Nacionalista (Juan de la Cueva).

La Celestina de Fernando Rojas

HISTÒRIA

S. XVII: El segle d’or• Representació pública.• Cervantes i Lope de Vega.La Il·lustració:• El teatre com a producte.• Moviment de reforma dels teatres a Madrid.• Comèdies de teatre i comèdies de màgia.El Romanticisme:• Temàtica: Amor, amor impossible i platònic.• Barreja (tràgic i còmic, prosa i vers).• Real Conservatori de Música (1830

HISTÒRIA

S.XX:

• Obres que complaïen les expectatives del públic teatral burgès .• Teatre de caràcter popular.• Teatre avantguardista.• Guerra civil.• Finals de la dècada de 1950.• 1960

- Rebuig del realisme i interès experimentalista.- Noves formes del teatre- Vocació de resistència antifranquista i actitud de recerca de concepcions escèniques i tècniques interpretatives.- Grups teatrals com Tábano, TEI i Goliardos, van contribuir a dinamitzar la vida teatral espanyola a les acaballes del franquisme.- Universitats, Centres Culturals i Col-legis majors.- José Ruibal, Francisco Neva o Fernando Arrabel.

Tragèdia

Gènere noi

Comèdia

Òpera: SainetSarsuela

Drama Pas

Farsa

Tragicomèdia

Monòleg

VodevilActe

sacramental

Entremès

ModalitatsTeatrals

Pantomima

Teatre de titelles i marionetes

Teatre kabuki japonès

Teatre de carrer

Teatre negre

Teatre d'ombres

TIPOLOGIA

RELACIÓ DE TÈCNIQUES I CARACTERÍSTIQUES

TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES

Jocs de desinhibició Conjunt de tècniques que pretenen eliminar o

reduir bloquejos, ansietats o inhibicions

derivades de situacions grupals.

Jocs rítmics Jocs o exercicis basats en l’expressió corporal i

el ritme que tenen com objectiu la conjunció

harmònica de so i moviment.

Tècniques de relaxació Tècniques que tenen com a objectiu arribar a

un estat de relaxació.

Tècniques d’estimulació sensorial i exploració

física

Pretén potenciar altres vies d’expressió a través

dels sentits.

Tècniques d’articulació, dicció i veu

Busca facilitar i estimular el descobriment,

exploració i experimentació del jo, amb la

finalitat de trobar aquelles formes que millor

s’ajusten a la pròpia interacció expressiva i

comunicativa amb el món.

Relació de Tècniques i característiques

TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES

Tècniques d’expressió corporal Permet prendre consciencia del propi cos, de les

seves limitacions i possibilitats. Afavoreix una

concepció integral de la persona al eliminar la

frontera entre cos i ment.

La improvisació La improvisació dramàtica es basa en posar en joc

tots els recursos expressius davant d’una situació

inesperada o bé per produir una situació no

premeditada.

La dramatització Pretén dotar a les persones d’instruments idonis per

poder explorar, investigar i experimentar els propis

recursos expressius i comunicatius, facilitant una

millor interrelació personal i ampliant i enriquint la

pròpia visió del món i la realitat.

El psicodrama Consisteix en la representació per el propi

protagonista, ajudat d’unes persones que juguen

papers que ell ha marcat i davant del terapeuta i del

públic, d’una escena, una situació o un problema

que li ha succeït en la seva vida.

El sociodrama És un procediment d’aprenentatge que pretén

clarificar i resoldre els problemes grupals possibilita

la actualització d’un conflicte grupal de forma que

els membres ho puguin veure, discutir i analitzar.

Entorn

ParticipantsContext

Materials

CONDICIONS D’APLICACIÓ

Les tècniques teatrals i en general qualsevoltècnica ha d’estar molt lligada al context enque es desenvoluparà. Una tècnica sempre hade ser reformulada i adaptada a nouscontextos. S’han de tenir en compte lesproblemàtiques socials, les cultures...

s’han de tenir en compte lescaracterístiques individuals decada participant o del grup enconcret. Quines són lesrelacions personals entre ells,si es coneixien prèviament ono, l’edat, la maduresa, quinssón els seus interessos ipreferències.

Hem de procurar que l’entornsigui favorable al nostre objectiu.Un lloc càlid i acollidor on elsparticipants es puguin sentiragust

És important tenir en comptequins materials necessitem iamb quina finalitatTambé ésnecessari que els participantsgaudeixin dels recursosnecessaris per a dur a termeallò que els demanem, o latècnica no serà satisfactòria.

SITUACIONS D’APLICACIÓ• Formació i educació per a la presa de consciència, el desenvolupament, el respecte al

medi ambient i el canvi social.

• Iniciar, promoure, organitzar o oferir serveis de caràcter creatiu, artístic, cultural i turístic.

• Empoderament de persones i col·lectius i millora de la qualitat de vida de les comunitats a través del teatre.

• Recolzar, revitalitzar, afavorir la comprensió, educar i enriquir l’herència, la tradició i la cultura de les comunitats.

• Formació i capacitació pedagògica i teatral de persones i grups teatrals i/o de formació.

• Educar divertint.

• Conèixer el teatre i les pràctiques i experiències teatrals (teatre de conscientització, teatre d’intervenció, de resistència, de l’oprimit...)

• Teatre d’educació per a la salut i al servei de la prevenció.

• Iniciar, promoure, i organitzar manifestacions culturals entre artistes i persones amb handicaps o discapacitats per contribuir a la seva integració socioprofessional.

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

FlexibilitatTreball i millora de l’afectivitat i lesemocionsPermet recrear situacions de la vidarealDesinhibicióAprenentatge de forma implícitaMolt comunicativa, també enl’àmbit no verbal, obre oportunitats apersones que no tenen tanteshabilitats verbalsDona perspectives diferents pertrobar solucions a diferents situacionsFacilita la relació i el coneixemententre els participantsMillora el coneixement d’un mateixDona veu per poder defensar opinions

Molt poc teòriquesNecessiten adaptació al contextManca de rigidesa, imprevistosRequereix molta preparació prèviaper part dels dinamitzadors per poderrealitzar un bon anàlisi de la dinàmicaPossible reticència o negació a laparticipacióEls participants poden mostrar-secohibits i no expressar-se lliurement

Les situacions recreades podenresultar molt distants de la realitat.

“El teatro es vida, y la vida es teatro”

Augusto Boal

TEATRE DE L’OPRIMIT

El Teatre de l’Oprimit és un mètode sistematitzat pel dramaturg Augusto

Boal als anys 60, al Brasil. A partir del seu conjunt de jocs teatrals i

tècniques pretén analitzar determinades situacions (en clau d’opressor –

oprimits) i transformar-les

P.Fr

eir

e–

Pe

dag

ogi

ad

e

l’Op

rim

it

Be

rtolt

Bre

cht –

Teatre

Èpic

Augusto Boal : El teatre de l’Oprimit

COS….

sensible, sexuat, emotiu,racional, mòvil

TEATRE…

artístic, educatiu, polític – social, terapèutic

“El ser humano puede verse en el acto de ver, de obrar, de sentir, de pensar. Puede sentirse sintiendo,

verse viendo y pensarse pensando…

¡Ser humano, es ser teatro!”(A.Boal)

Amb el poli al cap…

OPRESORS

OPRI

MIDES

TÈCNIQUES DEL T.O

TEATRE IMATGE

TEATRE FÒRUM

TEATRE INVISIBLE

ALTRES TÈCNIQUES DE T.O

Construcció d’imatges estàtiques querepresentin situacions d’opressió, normalmentexperimentades pels propis actors i actrius.

TEATRE IMATGE

Pros Contras

Simplicitat. No requereix material

Opressió comú

Riquessa i varietat interpretacions

Temps

Utilització llenguatge corporal

Tècnica més complexa.

- Presentació al públic d’una situació conflictiva (social,política...) en clau opressor - oprimit

- Transformació del públic ESPECTACTORS

- Solució conflicte. Recerca col·lectiva

TEATRE FÒRUM

PROS CONTRAS

Visibilització conflictes Receptivitat públic

Participació activa. Centrat en solucions

Participació

Empoderament públic – actor/ oprimit

Requereix molta preparació pels organitzadors

Es realitza a un lloc públic sense que els espectadorstinguin consciència de que estan presenciant unaobra teatral. Caràcter provocatiu de l’acció.

TEATRE INVISIBLE

PROS CONTRAS

Originalitat Acceptació / rebuig acció

Vivencialitat de l’espectactor Desconeixement

Impacte amb la realitat Legals

ALTRES TÈCNIQUES DE T.O

JOCS DE L’OPRIMIT TEATRE DIARI

ARCO IRIS DEL DESEO

TEATRE LEGISLATIUEDUCACIÓ ESTÈTICA

POTENCIALITATS EDUCATIVES T.O

INTERACCIÓ

COL·LECTIVITAT

CREATIVITAT

ACCIÓ REFLEXIÓ

CONSCIÈNCIA CORPORAL

«L'entreteniment i l'aprenentatge no s'oposen; l'entreteniment pot ser la manera més efectiva d'aprendre»

(Marcuse)

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

TEORIA GENERAL:

• Freire, P. (1969). La educación como práctica de la libertad (12ª edició). Madrid: Siglo XXI

• CARIDE, J.A. ; VIEITES, M.F. (Coord.) (2006) De la educación social a la animación teatral. Gijón :Trea S.L.

• Brecht, B. (1990)Teatro Completo. Alianza Editorial. Madrid

• Úcar, X (marzo 2000). Teoría y práctica de la animación teatral como modalidad de la educación no formal.

HISTÒRIA I ORÍGENS DEL TEATRE:

• Pandofi, V., Fuster, J. (2001) Història del teatre. Diputació de Barcelona, Institut de teatre.

• http://artsesceniquesalbatxinstfcasablancas.blogspot.com.es/2011/04/historia-del-teatre.html

• http://educasitios.educ.ar/grupo1018/?q=node/56

• http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teatro

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIATÈCNIQUES TEATRALS:

• Úcar, X. (1991). Animació sociocultural i teatre :Avaluació de la intervenció sociocultural amb tècniques i

elements teatrals

• http://www.slideshare.net/MOQUICA/origenes-del-teatro-espaol#btnNext

• http://www.euskonews.com/0131zbk/gaia13106es.html

TEATRE DE L’OPRIMIT I LA OPRIMIDA

• Boal, A. (2002) Juegos para actores y no actores. Barcelona. Alba editorial

• Boal, A. (2004). El arco iris del deseo. Barcelona: Alba editorial

• Mensaje del Día Mundial del Teatro 2009. Boal, Augusto. Revista Artezblai. 3 marzo 2009.

http://www.artezblai.com/artezblai/mensaje-del-dia-mundial-del-teatro-2009-por-augusto-boal.html

• Augusto Boal. El teatro más allá de Brecht. Vicente Hernando, César de. Periódico Diagonal. Número 103.

1 junio 2009. http://www.diagonalperiodico.net/Augusto-Boal-El-teatro-mas-alla-de.htm

• Grup de Teatre del Oprimit Teatraviesas: http://teatraviesas.blogspot.com.es/

• Associació l’Aranya Creació: http://www.laranyacreacio.net/

"El arte no es un espejo para reflejar la realidad, sino un martillo para

darle forma.“(Bertolt Brecht)

Situació Teatre Imatge:

Tercer curs del Grau d’Educació Social a la Universitat. Comencen una

assignatura al inici del curs. El professor sembla una mica estricte, però

conforme passen els dies s’observa com el docent contesta als alumnes

faltant al respecte, cridant, ridiculitzant al discent... Un alumne sol es

dirigeix al despatx a parlar amb ell, però el professor no l’escolta i

l’amenaça tot dient que: “és ell qui avaluarà a final del semestre”, de tal

manera que, a les classes, es continua en la mateixa dinàmica....

DINÀMIQUES

Objectius:

• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers

el teatre i el grup.

• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.

• Que els participants puguin reconèixer a través de la

interpretació diferents emocions i sentiments.

• Que els participants es relacionin amb la resta de membres

del grup.

Benviguts i Benvigudes

Objectius:

• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers als

companys i companyes.

• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.

• Que els participants experimentin contacte visual amb un altre

persona.

• Que els participants explorin la seva capacitat per fer riure a un

altre persona.

El riure prohibit

Objectius:

• Que els participants coneguin en primera persona

algunes tècniques del Teatre del oprimit (teatre imatge i

teatre fòrum)

• Que els participants visualitzin una relació opressiva.

• Que els participants treballin col·lectivament per a la

recerca d’una solució.

Imatge universitària