10 Lo TEATRO REGIONAL

triomfs pel' la nota d' estranye¡:;a que en ella domina. Se desitja novetat, y lo seu es tant nOli, que sorpl'en y s' endü la opinió dels que pensan poch y no més buscan impressions fortas, es tant nou, que deixa de moment sorpresos y ú

L' autor sigué molt aplaudit y fentsel ohjecte ¡} ' \Illn ovació al final de la representació, fins a obligarlo que enrahonés, ab lo que trovém que se 'n va fer un gra, massn. Bo es alentar als joves, pero no a enganyarl08 ab desentonats entussiasmes.

voltas vacilants als amic1Is d' aquilatal' lo mél'Ït MARíA de las obras en lo crisol del ami1isis, pero la Drama e1¿ "'es actes, elt prosa, m'i.flit/al de D. Snlrrulor fama de Ibsen pa sarú com passan per l' espay Sal'rado. EstrMat la nit del 6 e1t la Societat Niu Guel'rer.

estrellat los estels ab cua, pera quedar com li AqueHt nltre estrello, es també obra de fruit prim -memoria d'ells 10,ileu nom .pontat en los regi~ rench ja que ab ella debuta son autor. tres dels observatoris astl'onómichs. Y lo seu La estru('tura Y fibra de l' obra ~o~ una revel~l,jó de

, . . que '1 Hr. Karrndo posseheix condIcIOns de valua pera no~ quedara apuntat en la ~1~torla del art dra- 1'art dramàti<"h propinment dit. La tensió dranllltÍl'n matlCh no pas per Ja revoluclO que la escola seva que desde-'l comensar lo drama fins à son final SE' ¡';OSü\

hagi produhit, sino pel'que Ibsen executa ab ta.- \ va creixent ah bOll acert. lent, se sab surtir airós elels més dificils passos Nótashi infinitat de cOllvencionalhnnes, fills de la in-del art escénich te grandiositat de concepció y esp~rie.n~ia e¡,;('énica, que.l' autor pot ('orrP,t?,ir ah l' e:'l-

, . tudi, aIXIS com certs arcaIsmes y cm¡tel1a1llsme~ ell lo sab posar en bo.ca dels seus personatJ,eH pensa- llenguatge que, passat d'aixó, es pulcre y elevat. ments de estudmt valer. Lo del!empenyo sigué dut ah carillyo baix ladire(,l'i6

Pera nosaltres, es Ibsen home de talent iud u- del 81'. Carretas, secundalltlo degudament la Sra. Morn ,

bitable, pero no crcyem sia home de fe, en la 8r~. Mora, Coll y Pruna. , . ' part comprensible de las teorías que exposa, 110; . 8e demana al autor a cada final d acte, cpncedmtselI

. I Justos y merescuts aplausos, es home que ha cOmp¡'é8 Jo modo de explotar a

J. X.

nova tendencia que te tothom en vers 10 singu­lar, y s' ha volgut singularisar desde 10 afectat de la seva fesomia fins ú Jo convencional de sas produccions dramíiticas.

Fentho aixis, cap li sas vellesa s ha lograt ferse un nom europeu y crearse una posició sólicla, cosa que no logl'a ab infinitat d'anys de traball tot y sent un bon autor cómich, ants de deter­minarse a fer la evolució que caracterisa Hon

present. . J, BRú,

T 0att10 Catala SENSE JUSTI CIA , JU8TICIA

Melodrama en un acte en vers, original de D. Ramón Ca­raU, música de D. Adrití EscarrIí. Estre/tat la tarde del 6 en la Societat Roger de Lluria.

Devant de numerosíl!sim públi('h que. omplia ab ecxés l' espayós local ahont actua tan distingida Socie­tat, s'estremí. aquesta obreta, la primera que son jove autor dona a la escena, denotant ali ella qualitats apre­ciablel! y de bon re ultat, si bé 'lI! cultiva pera tan di-

fieil art. se nota en la lliga d' e¡,;cenas cert esfors que perju-dice. l'obra y ai ó junt ab q lIe 'ls personatges son po('h reals ra que s' hi noti la fey~a. d'un aprenent.

Adornan la. representació algun!! inspirats números musicals qu' hi resultan aplicats ab poca justesa per lo que 's refereix a l'acció ó istH del género,

Lo desempellyo molt cuydat, surtint ayrosQs los jo­ves aficionats de sos difícils personatges. E tigué a ca­rrech de la. sta. Mercader y 81' . Pau, Mercader, Ba­nart, Tous, Sanchez, Condomina s, Marsal y Palumé.

L& propietat escénica bé, escepte la indumentaria en que 's presentaren alguns pagesos catalans, ab lo vel!tit conegut per aldeanol y altres usant hoina.

Vergonyant

Vestida de negre, tapant sa cara ab uu vel, sempre a la mateixa cantonada del carl'er de la Diputació y ú las mateixas horas; quan veya venir algú s' adelantava una ó duas passas de la paret bo y allargant una de sas mans grogas y escal'dalencas, murmuraba 110 se sab quinas pa­raulas, recullía l' almoyna si n' hi havia y tor­nava a reculal' fins a la paret que retornava a projectar sa tétrica silueta .. ,

En Ricardo, de bl'asset ab la seva Lluisa, cada nit al sortir ú donar 10 passeig de costum, no deixal'tm ni una sola vegada d' pl' a la po­bre vergonyant, una moneda de plata.

Es 10 que digueren un dia parlantne ab la sen­yora Amparo y S8 filla Pura, vehinas que habi­tavan 10 pis del costat:

-Creguim qu' es una satisfacció molt gran la que tenim en fel' caritat a u' aquella pobre dona,

-Sí, sí, digué la Lluisa, me conmou molt, penso ... deu essel' una mare de familia rodejada de miseria ó quan menos una infelis dona que haura disfrutat l'iquesas y ben'estar y al'a se veu obligada a demanar caritat", Quan veig una d' aquesta~c; donas, m'inspira sempl'e '1 l'ecort de alguna historia desgraciada,

-¡Ay! sí, fan molta Ihistima,-digué la PUl'a. -Be, sí,-reprengué la mare,- pero 'm sem-

bla que la majoría no ho necessitan, y fan lo pa­perot d' estarse plantadas en una cantonada ves­tidas d'aquella manera per inspirar més 111\8-

tima .. ,

•

('AT.\I.C'Y.\ .\HTÍI'4TH'A

t'lnU>itre tipI 1Il01l1l~tir dt' BIlII,\"olll~

- CU, no ho yull Crcul'Cl'. - rc¡;pollg'l\(í la L1uisa.

-Sempl'e he cI'eg'lIt-ajunttl en Hie~ll'llo-cllle lllla pel'solla (lue pel' demanar cal'itat HO tapa la ~ara, es pCI' evital' humiliants mimdas (11Ie li re­('ol'cia1'Ían épocas pus:-:ada8.

-Sí, sí, fan molta Ihístima, - digué la Pura. -. o 's cr~gui - reprengué la mal'e - llue jo

també 'Is hi faig ('aritat. Veurú, casi hi tenim obligació.

-~i vejés aq llesta quc tl'Oyém cada nit CI'C-. , , glll (IU IIna no pot de menos ...

(Juan estig'ueron ú solas ell Rieurdo cligu ú la Lluisa, l'eferintse Ú )' antet'ior cOllversa:

-¡.Sabs que la Plll'a ah tot~' essol' tan tUI'it­larot te mé¡; hOll COI' (IUO sa mare'?

-¿.(jlle la sellyoru Am)lul'o'? Ja ho cl'ceh, home, Si )lcr.mÍ uCJuesta clolla IlO u' 'ha tingut lllay de ('OI· ... ¡(jui sab cu('ur!) II lo <¡ue té cie \'ell1'el's!

-Dt'Hsegl1ida hi diu la soya. ¡Es molt despI'e­o!'upada!

-Sl'g'OllS per qué, Ull xiquet· massa. Ah~nt s'es vist fel' com fú moltus \'egadas, anarseu sola sapigllellt qlle deixa ú dintre 'I pis li sa filla, fest~ijallt a solas ah lo pl'olllés. Eucare qu' ell vag'l ah bon fí, aixó Ulla mare, si amis ni es, no ho cieu permetrel'. ¡Després dil'ún si la gent en­¡'aholla!

-Be, mira noya, que s' urrcg'lill. Cada lm pen-

sa Ullal' be ú :-:a manera. ,Ja fa tt'mps que veig que la l'lira \'ú molt ell1)1olailluJa, ab lo, eu om­brero, Jlas¡;ets y somhrilla. y, vaja, no sé de qui­lla sU(,I'istía podell surtir tallta:-: missas. o crech pas quc sia hl'odant ui f{'ut nubas.

-Diu 'Iu' es filla d' uu militat'. Sa mate deu tenil' puga. -Voldl~ía YClII'el a(luest militar ... -l>' aixó si (l'te no '11 perillas.

* " "

-¡Avu)' ,i que 'm sah gl'eu! altl'e vegada he torllat ha surti¡' sense Ull céutim. ¡.Ja an do dias seguits! Aquella pohre uOlla tOI'IHlI'a ha que­dal' sense cal'itat, pellSa¡'Ú q tIC ja llO n' hi volém fel' més ... Dema li daré duus pessetas ...

Aixís s' esclamaya en nical'do, ulla uit, al tro­Yar~e casi al deyullt de la polll'e vc¡'gon ant, (lue, al tcnirlos aprop, com dc costúm all8'Tga la ma.

En Hicardo s' escus1 dihcntli q le no duya cap moneJa, pero en 1I0ch de fel' ('om la 11 i t antel'iol', fi ue demostra conforma¡'sc. i usistí l'l'pctidas ve­gadas, los intercepta 'I pa:-;, ¡)l'opassalltse fill ab exh'aordinari descuro, introduhir Ull del U

dit.s li la lmtxuca de la cl'lnilla d'en Ric81'do, Aquest, sens poguel' domiuarse, aixl'ea la mí, donantli tan Ü'emenda hofetada qu' Cu!'al'e qlle '} yel privú I sOl'oil, no degué amaynar gells lo dolo¡' que feu rctl'Ocedj¡' a la ve¡'g(myaQt que, tambalejant, una ¡Í :-:ostindrcI's ¡i la part·t,

Lo TE.\THO HE(TJONAT.

('.\T.\LC\L\ PI. "l'OHE:-\C.\

Plns"n d~ Bl\lIyoln"

Ell Hicardo sc n'en tOl'nú (>ap al pi:-;, tot ('an­tallt. demostrant hu\'er l'Ccohmt son caractcr alegre.

,-J .\,v noya, - dig'llé;Í la Lllli;;a. - qnin pes III /u tret de sol)!'''! ¿)'~ahs la taparia del carrer dc Ja Di }lutaci(j't -~í ...

-Ilonchs cra la Renyora Amparo. - .. , \' Cl1:-; honw'? vl'ta(l uí a(illI' llas HUl,ti(Ias dl'

nit y torllar tan li deshora ... -Sí. LlniF:a, era ella matl·ixa. (·ucar\.' dti la

('ara sCllya/ada ... j.\y. y (l'I' ('stich trau(}llil! .. , IWJ'(!1le CllCa 1'(' Ci 11(' :-;f'IIIII1'I~ l't':-;l1lta nua mala a('­ei(; p/alltal' Ulla hordada ;i lllla dOlla, ara, al sa­pigl1cr <¡ni l'l'a. 110 m¡;:-; lI1e :-;ah gl'cn llua ('Osa ..

-¿,{Jl1 i lla'! -,'0 havcrllhi plul1tat duaR.

,J. XDIE"\O }lUX,\;;,

Cop de ploma (HF.SJ>I¡(,;; HE HE\ Sj

Ln~ jOg-UiIlIlS '1111' 'Is HI',\",; 1IIII'tall SOll ('om 110strlls il.lu,;joll~; 11 h i\llsin SOll p"ltE'rllda", ,'l ('0111 l'lIns durllll )101'11.

("lInn nrri\':1II ;«111" hOlli('II,;! s' u"nll, s',p"pl\tlhlll dI' ('OP,

.y dl'SpnrplxPIl pl'l' "l'llIpl'!' ('Olll ho 11\ hollus dI' "11 h<i.

Lns jOgUillllS uI ~PI' \'l'III\~ "t' 1.1~IISIU~, ... ;(1\1(' llptjlls SOli! ... Ln .. II-lt¡í'IOIIS 11'1('dulI lJIortns 1'11 \III recollpt d!'1 l'or.

.T. A n¡ I~ H nEU ..

Set1vey de

E:-lP.\HH .\( i l'EH,\ ,-Lli ('olllJHliíín dI' snrslI('la tÚII PII In :-lo('iptnt .. :-lil'l1I)1rp\·i\'II", t'li In fun('i(í lo dia I, forma pnrt d(' ,,011 prog-rllJlIlI In diverti ('''¡os r/' /li/, l'I'!I, q Uillll t'xP(,\Is"ilí sig-ut'· IJolla a III" :-lI'n:;, ('III'tllll,\'{' ,\' },'prrer ,\' dt'ls :-lI'" , Quprol, ~[I'stre".-B,

liH.\('!.\,-I>iuJllt·lIjp pn"'"nt 10~jòV('s Hrs. All (':tIllPS \'a1'1'1I dnl' ('li lo (,j¡'c'ol d.1I (;ralll\da» dI' :-011 hl'lIl'ti('i, po,.:nllt 1'11 (':-('ellll lo drnllln !Ï'I'l'fl.

Ell In e"IIlPlltllt ('il'I'ol ~I' prPllIlI'1l 111111 fu ol'dilllll'ill 1'11 III <¡u!' In ('olll]lnll,\'ín que dil'ig-eix dili" II('fOI' I> .. \lIton Pi('I'À, po"nrú In ('('Ielll'lula ~I'. liuillll'l'ú .llal'la RIJ,ço.

* " " Ell III fUII('il; d(' 1'1'¡,:-lflllll'lIt <¡UI' ',.; donà lo d

t'lltim ('li lo «('II,.:"iIlO .\rtp,..ú dp (¡l'uI'in>>, !Sp

lo hOIlÏl'h drnllln ('l'¡,col dI' (O(,/¡, pOl!Pllt dir de I l'il'l 11\11' tot" qllnllt" hi prPIIg-upl't'1I purt Ile po g'Ullll'JIlPl1t hI',

* .. .. Ell lo .( 'i l'col dI' Prol i t'fil l'i" >, <1(' (¡l'llI'ill, t'f' rr

lo diulIll'l1jP prop pn""'lIt lo ('OIlPg'ut (Irllllln lre III .J/rl,yí({.

Lo dp"'l'llIpPII,\'O fou lHi nixí l'li C'Olljllllt \,¡llullhnl'lIt', (''''('O!tllllt ":0" illtl-I'prl't('s forts dUl'lIl1t la rppl'e"PlltnrilÍ.

* .. .. Ln 110\'a ohrptll ,\'l'¡I.çe titol, que" representa I

llIellje l'li lo ~('l'lItre In"tructill y Recreatiu,.,

H' esperan ab desitg algunllS de las ciada¡¡ al inaugurar h1 temporada.

ELDORADO. - Dimars H' estrelllí la acte De P. P. 11 W., que no satisfé gran cosa al

Dimecres se reproduhi, havent sigut acte, la divertida comedia De Getar' al opiném proporcionara bonas entrndas.

Per ahir estava anullciat Jo benefici de Ja di tiple Lucrecia Arana, quina euria molt concorregudn.

HRANVÍA. - Diumenge torllà ÍI rel'endrer hOIl peu, las fU!leions de Harsuell1 económica bOlls resultats donareu en telll}1orndas anteri

La companyia es la mateixa, de !llllllera que taH ja tellen 10 bon credit IHI(¡uirit dp llostre

Enveja

Del ayret de !llatinada 11' estich, nineta, ellvejós; puig que sempre vé lÍ besarte aixís que surts al balcó.

Y allà, entre mi sempre penso «aqueix ayr~t ¡qu' es ditxós!» Y ab vent convertim voldria tailt sols per ferte Pt\tóIlS .

... ... ...

Las llógrimas sentidas Qu la mare amorosa net Obre no tras galtas Al darhi un be' preciós, Hon gotas de rosada Que èom elIas refrescau Y iionan alegria A nostre entristit cor.

Lo plor de llostra aymada, Que ilusionada 'us mira, Son plor que cau com pluja Desobre 'I nostre cor, Es nf'ctar que en la vida Endolsa la amargura Y fa apartar enérgich Lo melancó1ich dol.

Lo plor propi, que {lsolas 'S 1lensa quan ferida L' anima, desfogarse bu ca en aquest cOllsol, Lo plor del solitari Que no cal~ la pena Et¡j plor ... que ardent regaht Per la galta y va al cor.

Jo RPR E