tarragona romana

17

Upload: davidmanx

Post on 05-Jul-2015

281 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Tarragona romana
Page 2: Tarragona romana

MESURAR EL TEMPS

Anys

Segles

Cada segle són 100 anys i el segle I va de l’any

1 al l’any 100.

Amb números romans any 724 segle VIII

Mil·lenis

aC i dC

Page 3: Tarragona romana

El naixement de l’imperi romà

La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar

Mediterrani, ells l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar).

La civilització romana va tenir l’origen l’any 75 3aC.i l’any 218 aC arriben

a Hispània.

Roma va ser el bressol d’aquesta civilització, situada al riu Tíber, a la

península Itàlica, estaven situats en un lloc estratègic, justament al mig

del Mediterrani.

L’imperi es dividia en províncies i totes pagaven impostos a Roma.

Page 4: Tarragona romana

La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans

bessons anomenats Ròmul i Rem, que van ser criats per una

lloba.Ròmul i Rem eren descendents d’Enees, un heroi de Troia. Ròmul,

segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.

Page 5: Tarragona romana

LES PROVÍNCIES

Cada província estava dirigida per un governador

Page 6: Tarragona romana

LA MÀXIMA EXPANSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ

La formació de l’ Imperi romà

va ser un procés llarg.

En els segles I i II va

adquirir la seva màxima

extenxió, des de les Illes

Britàniques al nord, fins al

desert del Sàhara al sud, i des

de Mesopotàmia a l’ est fins a

Hispània a l’ oest.

Page 7: Tarragona romana

ESTRUCTURA DE LA SOCIETAT ROMANA

La societat romana estava

dividida en dos grups:

Els ciutadans: homes

lliures amb tots els drets.

Els no ciutadans:

Homes lliures: No

tenien drets polítics.

Esclaus: Pertanyien a una

altra persona, si el seu

amo els donava la libertat

es convertien en lliberts.

Dones: Sempre sota la

tutela d’ un home.

Page 8: Tarragona romana

Les ciutats Les ciutats eren els centres principals de l’Imperi.

Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant

dels dos eixos principals: el cardo, que anava de nord a sud i el

decumanus, que anava d’est a oest. A la cruïlla d’aquests dos eixos , s’hi

situava el fòrum, una plaça central en que tenia lloc la vida política,

cultural i social.

Clica la imatge

per veure el

vídeo

Page 9: Tarragona romana

CIUTAT ROMANA

Page 10: Tarragona romana

Grans constructors i enginyers

• Innovacions tècniques

Els romans eren uns constructors excel·lents.

Els edificis romans eren molt sòlids. Estaven construïts amb dos

materials nous: el ciment i el formigó. Al principi els edificis es

tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va

estendre l’ús de l’arc, la volta i la cúpula.

Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres

amb mosaics. Els mosaics s’elaboraven amb petites peces de

colors que s’incrustaven en guix fresc.

Page 11: Tarragona romana

CONSTRUCCIONS PRINCIPALS

Les obres arquitectòniques romanes tenien un sentit pràctic, és a dir, es

destinaven a satisfer les necesitats de la població. Solien ser

monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiesin els edificis

sentissin que els romans eren molt poderosos.

Els edificis importants es concentraven al fòrum ( temples i basíliques ).

Hi havia edificis per a l’oci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i

termes.

Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets

importants i grans victòries ( arcs de triomf i les columnes ).

Tot l’imperi estava ple de vies de comunicació, com ara calçades, ponts

i aqüeductes

Page 12: Tarragona romana

MAQUETA DE ROMA IMPERIAL

Page 13: Tarragona romana

LES DOMUS

Les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d’una sola

planta, anomenades domus. Les finestres d’aquestes cases no donàvem al

carrer, sinó que les habitacions s’organitzaven al voltant d’un pati central pel

qual entrava la llum.

Page 14: Tarragona romana

LES INSULAE

Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits

habitatges gairebé sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari

que les llogava a persones mes humils. Es construïen en fusta i maons i ,

generalment, eren de molt mala qualitat. Una única escala portava a totes les

dependències i no tenien aigua corrent. En cas d’incendi eren unes

autèntiques rateres.

Page 15: Tarragona romana

LES VIL·LES

Les viles eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol

propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus, on vivien

els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus,

magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil·les hi havia

algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força

de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les

premses.

Page 16: Tarragona romana

LA VIDA QUOTIDIANA

Els aliments

La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven

productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix.

Amanien els plats amb oli d’oliva i la beguda preferida era el vi.

El vestit

La vestimenta més comuna dels romans era la

túnica fins als genolls de màniga curta. La túnica se

cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir o cànem.

La toga era una peça gran de roba que tan sols

podien dur els ciutadans romans i que es ficava a

sobre de la toga. Les dones duien una estola, túnica

fins als peus. Sobre l’estola duien un mantell i al

cap un vel.