TARIQA TARIQA PSICOMOTRIUPSICOMOTRIU

un projecte d’ajuda psicològicaun projecte d’ajuda psicològica

Direcció: Iolanda VivesCoordinació: Lola Bosch

Nuria MartínezJosep Mª. Ordónez

i altres col.laboracions

TARIQATARIQACamí i manera de fer aquest camí.

EL CENTRE EL CENTRE

/ 116 08016 ( c Malgrat Baixos Bcn Nou)Barris

93. 352.02.19 .tariqa@terra es

Vinculat amb l’ AEC://http . . /www aecas s oc iac io org

Integrat dins les ofertes s oc ials i educatives en el

’ Pla de l Entorn de la Generalitat de. Catalunya

Vinculat amb l’ ASEFOP

http:// . . / / .www as efop org es p index php

’ L EQUIP DE’ L EQUIP DEPROFESSIONALSPROFESSIONALS

’ ’ De l àmbit de l educac ió i la s alut

PSICOLOGIA CLÍNICA

LOGOPÈDIA

PSICOPEDAGOGIA

TERÀPIA PSICOCORPORAL

EDUCACIÓ ESPECIAL

PSICOANÀLISI

LLENGUATGES EXPRESSIUS

FORMACIÓ DE BASE EN TERÀPIA PSICOMOTRIU

DE LA LÍNIA DE BERNARD AUCOUTURIER.

ÀMBITS D’ INTERVENCIÓ

ÀMBIT PREVENTIU I EDUCATIU

ÀMBIT PSICOPEDAGÒGIC

ÀMBIT TERAPÈUTIC

Adreçat a les institucions que treballen amb infants de

0 a 3 anys: llars d’infants, serveis d’assistència

primària, educació infantil d’alt risc, etc.

Adreçat als professionals de l’ensenyament i la

sanitat. Assessoraments i formació, supervisió i

dinamització de tasques pedagògiques en entitats

escolars.

Adreçat a infants i adolescents que

necessiten una ajuda específica en el seu

procés maduratiu, degut a diverses dificultats o

trastorns. Treball amb la família i l’escola.

EL PROJECTE TARIQA

ÀMBIT TERAPÈUTIC ÀMBIT TERAPÈUTIC• Ajudar i acompanyar e ls infants i adoles cents en

, e l s eu procés de des envolupament de maduració, ps icològica as s egurant la coherència neces s ària

’ amb la família i l entorn educatiu.

TERÀPIA PSICOMOTRIU INDIVIDUAL

TERÀPIA PSICOMOTRIU EN GRUPSREDUÏTS

OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS’D INTERVENCIÓ’D INTERVENCIÓ

Partir dels recursos i aprofitar les capacitats de cada personaper anar ampliant el seu ventall funcional.

acompanyar el procés de maduració psicològica dels infants d’una forma harmònica

equilibrar les inestabilitats emocionals que impliquen patiment i que bloquegen el desenvolupament i l’aprenentatge.

consolidar les bases afectives que fonamenten el desenvolupament del psiquisme

estructurar l’ús de canals comunicatius que permetin una relació més fluida entre els infants i els altres: socialització

treballar i elaborar les temàtiques psíquiques conscients i inconscients trasbalsadores de l’homeostasi

organitzar les potencialitats, a vegades, isolades dels nens/es perquè arribin a crear interrelacions i xarxes més complexes de pensament

percebre els indicis que reflexen les opcions de canvi i de creixement per assegurar el camí cap a l’autonomia

assegurar la coherència necessària entre els diferents ambients educatius que envolten l’infant (família, escola,

’ L ESSER HUMÀ’ L ESSER HUMÀ

entenem al nen i la nena

com un ésser únic i original que es relaciona de manera global amb el món que l’envolta, s’expressa a través de l’acció, una acció que implica tota la seva persona: la seva afectivitat i emocions, el seu pensament i cognició, el seu cos i motricitat i la seva capacitat de relació i sociabilitat.

És en l’acció que oscil·la entre l’excés (la impulsivitat, la dispersió) i el defecte (la inhibició, el bloqueig) on trobem aquesta unitat, aquesta simultaneïtat afectivo-cognitivo-motriu-socio-cultural-espiritual.

Estructurar la dimensió corporal permet estructurar les altres dimensions.

MOMENTS DE LA SESSIÓ MOMENTS DE LA SESSIÓPSICOMOTRIUPSICOMOTRIU

• ’ :RITUAL D ENTRADA treure les sabates, parlar del projecte de la sessió, recordar com va anar la darrera sessió, recordar les normes de la sala de psicomotricitat. Dins d’aquesta fase, prepararem el cos per a que aquest, estigui preparat, desbloquejat,É

• :JOC A LA SALAExpressió sensoriomotriu: s’inicia amb treball pulsional i de contenció, on és important jugar amb la impulsivitat, permeten un pas òptim al plaer sensoriomotor: moviments horitzontals, verticals, salts, carrera i l’acte de la construcció.Joc simbòlic: en aquest pas, els infants que vulguin i/o necessitin, jugaran a serÉ , adoptant rols, normes degut a les seves experiències, entorns, vivències. Aquest joc permet la comprensió i significativitat del l’entorn i el món que els envolta. descentració: la descentració del joc, permet recuperar el jo real, i deixar el personatje, o joc representat i experimentat. Per mitjà de contes, relaxació, narracions, teatre,É son mitjàns per recuperar el jo de cada infant.

• :REPRESENTACIÓ mitjançant diferents materials, els infants evoquen tot allò que han viscut (experiències, emocions, projectes, sentiments, jocs individuals i compartits) per mitjà de diferents lleguatges: dibuix (colors, pintura,É ) , modelatge (plastilina, fang,É ), construccions, sent facilitadors de donar forma i paraula a les idees i experiencies.

• : RITUAL DE SORTIDA marca el final de la sessió, per preparar-se a les activitats posteriors que puguin fer. Tornar a la rotllana, una cançó, donar-se les mans, nombrar un per un als infants (fent simbols socials: encaixada de mans,É ) que permeten un reconeixement dels infants

ELS ESPAIS ELS ESPAIS SALA PETITA

SALA GRAN

SALES DE REPRESENTACIÓ I

RITUALS’ D ENTRADA ISORTIDA

ELS MATERIALS ELS MATERIALS

FIXESFIXES

MÒBILSMÒBILSACCESSIBLEACCESSIBLE

SS NO NOACCESSIBLESACCESSIBLES

TOUSTOUS

DURSDURS

ESTABLESESTABLES

MODIFICABLESMODIFICABLES

DIFERENTS DIFERENTSTAMANYSTAMANYS

. M. MREPRESENTACIÓREPRESENTACIÓ

FUNCIONS FUNCIONS DELS TERAPEUTES DELS TERAPEUTES

•Dinamitzador de la comunicació.•Garant de la seguretat.•Acollida i escolta.•Disponibilitat i ajust.•Acompanyant, “cuidador” del nen/a i la

seva història de relació.•Mediador entre els diferents subjectes

implicats: nens i nenes i famílies.

INTERVENCIÓINTERVENCIÓ Com a ps icomotric is tes

ens ocupem dels aspectes del sistema neuromotor i dels psicomotrius, és a dir, de l’acció, reflex de l’organització del moviment i de la manera particular de ser i fer de cada nen i nena; tot això modulat i mediatitzat pels diversos llenguatges.

La nostra intervenció es desenvolupa basculant entre allò que és funcional del projecte psicomotor i la seva representació on es troben les influències del conscient, de la realitat i les tendències de l’inconscient, de l’imaginari.

En aquest punt d’articulació estarà la nostra intervenció, donant sentit a les seves accions, que facilitarà l’accés del nen i la nena a un desenvolupament més harmònic, ampliant la seves capacitats de relació, comunicació, creació i operació.

ACOMPANYAMENT FAMILIAR I ESCOLARACOMPANYAMENT FAMILIAR I ESCOLAR

Des d’un abordatge global, entenem a l’infant juntament amb les seves relacions, formant part de diferents sistemes. La

atenc ió familiar es realitza en espais de treball individualitzat familiar a petició de la família o del/a terapeuta; en espais d’escolta a les famílies a partir de les seves demandes i temes; espais de reflexió amb grups de famílies realitzats regularment cada mes amb les mares i pares de cada grupet d’ajuda psicomotriu.

La re lac ió i coordinac ió amb el s is tema es colar o d’altres professionals que intervenen en la vida del nen/a la considerem necessària per cohesionar l’itinerari maduratiu i de transformació que a la fi, tots esperem que els infants o adolescents aconsegueixin.

Recerca i Formació Recerca i Formació

• Professionalment, formem part d’un equip de recerca i formació en la pràctica psicomotriu i per aquest motiu tenim la possibilitat d’acollir a companys/es que estan fent la formació perquè participin i intervinguin durant les nostres sessions. Aquest fet és un suplement que ens enriqueix i potencia l’intercanvi sobre les sessions i dinàmiques dels grups.

• Voldríem afegir que tant aquest projecte formatiu com Tariqa psicomotriu específicament estan dins d’un marc deontològic on la discreció i la intimitat de la informació queden altament salvaguardades.

LECTURES INTERESSANTS LECTURES INTERESSANTS

• A. ABERASTURY: " El niño y sus juegos" Ed. Paidós.• . . . ANNIE ANZIEU C ANZIEU Y S DAYMAS “El juego en Psicoterapia en el niño”.. Editorial Biblioteca nueva • MAURICE BERGER “ El niño hiperactivo y con trastornos de la atención”.. Edit. Síntesis• . CALMELS D. “Del Sostén a la transgresión. (El cuerpo en la crianza)”. Ed. Novedades educativas. Buenos Aires, 2001• JÚLIA COROMINES VIGNEAUX “ Psicopatología y desarrollo arcaicos”.. Editorial Espax• FRANCOISE DOLTO“ La imagen y el inconsciente del cuerpo”, . Edit. Paidós.• LL. FOLCH ICAMARASA: " Educar els fills cada dia és més difícil"E. Eumo. Barcelona 1995 • . : A LOWEN “El lenguaje del cuerpo” ed. Herder (de sde la bioe ne rge tica )• MIGUEL LLORCA LLINARES Y JOSEFINA SÁNCHEZ RODRÍGUEZ. “Psicomotricidad y necesidades educativas

especiales”. Ediciones Aljibe. • , TORRAS DE BEÀ EULÀLIA. Normalidad, psicopatologia y tratamiento en niños, adolescentes y familia. Ed. Eureka.

Barcelona, 2007.• B. :ULSSAMER ” Sin raices no hay alas” Ed. Luciérnaga • D. W. :WINNICOTT " Los bebés y sus madres" Ed. Paidós. Barcelona 1990

• REVISTAS “ENTRE LÍNEAS” Asociación profesional de psicomotricistas• REVISTAS “AULA” nº109,122, 123 entre otras• REVISTAS “ IBEROAMERICANA de PSICOMOTRICIDAD y TECNICAS CORPORALES”

: . .edic ión e lec trónica www iberops icomot net

La psicomotricidad en la escuela. Una práctiva preventiva y educativa.

Pilar Arnaiz, Marta Rabadán, Iolanda Vives EDICIONES ALJIBE (2001)

Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz.

Bernard Aucouturier EDITORIAL GRAÓ (2004)