1

SUPLEMENTLI 124-maig 13

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

22

Les revolucions que van

esclatar a la regió àrab a partirde Tunísia van despertar un graninterès arreu del món. Però lasituació es va complicar quan larevolució va arribar a Síria, i s’haevidenciat una greuincomprensió del procés, com aconseqüència d’una lògica ca-duca derivada de Guerra Fredai de la divisió del món en dosblocs. Per això els sotasignatsafirmem els següents principis:

1. El que passa a Síria és una

revolució en tots els sentits delterme. És el resultat del’esfondrament econòmic delpaís les últimes dècades com aconseqüència de la crisi estruc-tural que ha empobrit iprecaritzat amplis sectors de lapoblació i concentrat la riquesaen les mans d’una minoriamafiosa que s’ha sostingut alpoder amb una dictadura.L’objectiu de la revolució és pertant la promoció de les llibertatsi de la democràcia, així com latransformació del sistemaeconòmic en favor de les classespopulars i la construcció d’unEstat laic i democràtic quegaranteixi la igualtat de tots elsfills del poble sirià, des dels kurdsfins a tots els seus altrescomponents.

2. Declarem el nostre suporta la revolució. És indispensableposar-nos al seu costat perquèla seva victòria obri perspectivesde transformacions socials,polítiques i econòmiquesprofundes i aplani el camí de larevolució a d’altres països (desdel Marroc fins a l’AràbiaSaudita), en el context d’unasituació internacionalcaracteritzada per una crisi pro-funda del capitalisme a nivellmundial que anuncia l’esclatd’amplis moviments arreu delmón.

3. És indispensable rebutjartota lògica que condueixi a una

En paral·lel a les activitats del fòrum Mun-dial de Tunísia es produïen una sèrie dereunions que cercaven concretar un principid’acord entre organitzacions de l’esquerrasiriana i kurda amb l’esquerra internacional,per concretar una sèrie d’activitats conjuntesen solidaritat amb la revolució siriana i per lafi de la dictadura d’Al- Assad.

La importància d’aquest objectiu és gran.Hi hagut una campanya d’intoxicació desde les fonts que controla el chavisme i quearrossegava part de l’esquerra internacio-nal, que ens diu que el que passa a Síria ésun complot internacional orquestrat perl’imperialisme contra el règim de Baixar Al-Assad. Sota aquesta política aquestes forceses posen del costat del règim i la massacreque està imposant al seu poble. Aquestacampanya del complot ha desactivat unapart de l’esquerra internacional i ha paralitzatuna altra que «davant de no veure gaire clarel que passa» no ha fet res en solidaritatamb aquesta justa revolució. En aquestsentit és important entendre el per quèd’aquesta posició de Chávez de suport arègims com el de Gaddafi a Líbia,Ahmadinejad a l’Iran o el de Baixar Al Assadde Síria..

Amb el pas del temps i la militarització delconflicte revolucionari aquest ha derivat enguerra civil, i el suport internacional des delsrègims àrabs que reben les forces islamistesha permès els ha donat més força a l’interior.L’esquerra, que representa més directamentles ànsies de lluita per la llibertat i per aca-bar amb la pobresa que va imposar elneoliberalisme del règim, quedava no nomésdividida sinó també aïllada d’una solidaritatinternacional absolutament necessària.

En aquest context el pas que s’ha donata Tunísia és del tot important. També el fetque sigui des de les principals forces del’esquerra tunisiana, bressol de lesrevolucions que han sacsejat el Nord d’Africai el Pròxim Orient, que s’impulsa la crida a lanecessària resposta de l’esquerra mundial.

Les reunions a Tunísia responen a unacrida que feia Salama Kayleh dirigent de laCoalició de l’Esquerra Siriana, a la qual vamrespondre immediatament. Era un procésque veníem treballant de lluny des del Comitèd’Enllaç Internacional que uneix Lluita Inter-nacionalista i Front Obrer de Turquia, aixícom amb la UIT i posteriorment amb el Co-mité de Coordinació. Primerament aRegueb en motiu del 1 de maig de 2012(veure LI-115), aleshores van ser presents,però el dèbil contacte amb Síria i lapresència només local de les forces

tunisianes van limitar molt les possibilitats.La segona a Istambul el 4 de novembre de2012 (LI.120), aquest cop semblava possiblela presència de la Corrent revolucionària deSíria, però finalment no va participar. Si vaenviar una crida des de l’interior de Síriaque va ser contestada des de laConferència. Amb aquest precedents eltreball per fer possible l’acord va ser agafatamb entusiasme.

La reunió que vam tenir a Tunis ambl’’esquerra siriana més representants de l’AltConsell Kurd, amb grups tunisians del FrontPopular, entre ells la Lliga de l’EsquerraObrera, que, juntament amb representantsd’Izquierda Anticapitalista pertanyen alSecretariat Unificat de la IV Internacional,de Corriente Roja i membres del PSTUbrasiler, membres de la Lliga Internacionalde Treballadors de la IV Internacional), dela CUP i altres, permetia que el compromístingués una bona projecció internacional.Finalment es va crear una comissió que varedactar un manifest (pàgines centrals), aras’està a l’espera de les signatures queadhereixin. S’impulsava una setmana inter-nacional de solidaritat des de l’esquerra ambla revolució siriana per maig i unaconferència a Tunis pel juny. Es creava unacomissió preparatòria a la que hi figurenorganitzacions sirianes, tunisianes i LI-FOque comença les rasques per laconferència.

El manifest, sent un pas endavantqualitatiu imprescindible, té limitacions, comara que no reconeix el ple dret del poblekurd a la seva autodeterminació nacional ique la reiterada afirmació del terme «àrab»no integra suficientment altres minories queno se senten àrabs i participen del procésrevolucionari, però aquestes seranqüestions que caldrà debatre en profunditata la Conferència, mentre es comença jauna mobilització a cada localitat i cada paísper donar suport a la justa lluita del poblesirià.

Ara es tracta d’amplificar aquest primeracord. Aconseguir multiplicar el nombred’organitzacions i activistes d’esquerres queadhereixen el manifest i es disposen a ferpossible aquesta setmana de solidaritat encada localitat, en la forma que pugui,ajudant a donar la paraula a les forces del’esquerra siriana i kurda. Mans a l’obra!

7/04/13

Editorial Lluita Internacionalista 123

Acord importantper la revolució

DECLARACIÓFORCES D'ESOCIAL MUN

3

intervenció militar imperialista estrangera, per part d’EstatsUnits o la Unió Europea. Cal rebutjar també la intervenció deRússia i de l’Iran, així com qualsevol lògica sectària o queimposi un segell religiós, doncs es tracta d’una revolució po-pular i no és, ni serà mai, un conflicte confessional o religiós.Cal denunciar les polítiques de l’oposició que redueixen larevolució a les seves reivindicacions liberals, la qual cosa noaporta solucions als problemes del poble, sinó només aindividus que busquen posicions de poder.

4. Afirmem que aquest règim es basa en fonamentsneoliberals i mafiosos, i no en la lluita contra l’imperialisme. Elrègim s’ha caracteritzat sempre per la seva submissió a l’estatsionista, fent la guerra a la revolució i al poble palestí, instaurantuna llarga estabilitat a les fronteres, sense haver intentat mairecuperar el Golan ocupat.

5. Denunciem la repressió brutal del règim contra el poble,que constitueix un crim contra la humanitat. Cal denunciartambé el sabotatge dels països del golf, que en el cas d’AràbiaSaudita pretén fer fracassar la revolució i en el cas de Qatarimposar la dominació dels Germans Musulmans. Denunciemigualment la temptativa d’exportar la jihad a Síria com unelement essencial del procés contrarevolucionari.

6. Per això cal donar suport polític, mediàtic i material al’esquerra siriana compromesa amb la revolució, amb tots elsmitjans al nostre abast. Aquest suport ha de formar part d’unainiciativa orientada a coordinar l’acció de totes les forcesd’esquerra que treballen en favor de les revolucions per tald’afavorir el seu desenvolupament i de transformar-les enrevolucions populars victorioses.

7. Cal coordinar accions mediàtiques mundials per trencarel control dels mitjans imperialistes del Golf, que deformen larevolució i en transmeten una imatge falsa. Per aixòpromourem l’intercanvi d’informació i la difusió de les anàlisisde l’esquerra siriana sobre la revolució.

8. És necessari aclarir la naturalesa de la revolució sirianaper tal d’intentar canviar la posició dels qui, des de l’esquerra,donen suport a un règim mafiós i criminal sota el pretext queés “antiimperialista”. És necessari que l’esquerra adopti unaveritable posició revolucionària de suport a la revolució siriana,en tant que part integrant de les revolucions dels països àrabsi com a punt de partida d’una agudització de la lluita de classesi del desencadenament de noves revolucions a Europa, Àsiai potser a la resta del món, sota els efectes de la crisi capita-lista.

En conseqüència hem de mobilitzar-nos en una campanyade suport a la revolució siriana; hem d’actuar per explicar lesseves condicions, les seves dificultats i el seu caràcteressencialment revolucionari, contra els règims mafiosos i contrael capitalisme, a la superació del qual aspirem.

Per a això podem començar amb una jornada de suport ala revolució siriana, organitzada per les forces d’esquerra encadascun dels nostres països durant la primera setmana demaig de 2013.

Un comitè de preparació organitzarà així mateix a Tunísiaun congrés de suport a la revolució siriana per part de l’esquerrainternacional, probablement al juny de 2013. Un comitè seseguiment permanent, sorgit del congrés, actuarà per mantenirel suport a la revolució i a les esquerres sirianes i per aprofundirla comprensió de la revolució per part de l’esquerra mundial.

Tunísia, 31 de març de 2013.

Coalició de l'Esquerra SirianaOrganització de Comunistes de SíriaPartit d'Unió Democràtica a Siria (PYD) – Organització a

EuropaCorrent de l'Esquerra Revolucionària de SíriaLliga Esquerra Obrera (Tunis)Partido de los Trabajadores (Túnez)Frente Popular Unionista (Túnez)Movimiento Patriótico Democrático Unificado (Túnez)Lucha Internacionalista (E. Español)Frente Obrero (Turquía)Movimiento Revolucionario (Brasil)Unidad Internacional de los Trabajadores - IV Internacional

(UIT-CI)SolidaritéS (Suiza)Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (E.Español)Nuevo Partido Anticapitalista (Francia)Marea Socialista (Venezuela)Izquierda Anticapitalista (E. Español)Partido Socialismo y Libertad-PSL (Venezuela)Izquierda Socialista- IS (Argentina).Movimiento Socialista de los Trabajadores-MST (Chile)La Protesta (Bolivia)Unidos en la Lucha (Perú)Corriente Socialista de los Trabajadores (CST), en el PSOL

(Brasil)Propuesta Socialista (Panamá)Sodepau (Catalunya)Rivoluzionesiriana.org (Italia)Movimiento de Izquierda Socialista- MES,Corriente interna

del PSOL (Brasil)Partido Obrero Socialista (Mexico)Grupo Socialista Internacionalista (Francia)Partido Socialista de los Trabajadores -POS (México)Movimiento al SocialismoAcción anticapitalista (Turquía)Partido Socialista de Libertad (EE.UU.)Asociación Nacional para Desarrollo Rural y Urbano (Méxi-

co)

Ó SOBRE LA REVOLUCIÓ SIRIANA DE LESSQUERRA PARTICIPANTS EN EL FÒRUMDIAL. TUNISIA 28 DE MARÇ DE 2013

44

Salameh Kayleh és un escriptor marxista sirià d'origen palestí. El 23 d'abril de 2012 va ser detingut,empresonat i torturat per publicar a Damasc una revista d'esquerres on es deia que "Per alliberarPalestina, volem que caigui el règim". Va ser alliberat després de tres setmanes de detenció i expulsat aJordània. Va donar llavors entrevistes sobre les tortures que va sofrir en els serveis d'informació del'exèrcit de l'aire, en el districte d'Al Umawiyin, i fins i tot a l'hospital militar. Salameh Kayleh va néixer ala ciutat palestina de Bir Zeit, prop de Ramalah. Després dels seus estudis a Bagdad, es va instal·lar aDamasc. És autor de nombrosos escrits sobre el nacionalisme àrab, l'imperialisme i l'actitud inacceptabled'una gran part de l'esquerra àrab enfront dels règims dictatorials. Salameh Kayleh havia estat empresonatja en 1992. Va passar quatre anys a la presó. Va ser torturat i sotmès a aïllament.

El seu procés va tenir lloc en 1996 i va ser condemnat a vuit anys de presó. Va ser alliberat al març de2000 després d'haver passat els dos últims anys de presó a la presó de Tadmor. Des de la seva sortida,prossegueix el seu combat per la justícia social i les llibertats polítiques a Palestina, als països àrabs i aSíria. Declarava al maig de 2012: “Si poguéssiu veure la força moral dels joves detinguts, fins i tot,després d'haver sofert horribles tortures, comprendríeu que aquest règim no pot sobreviure". És undels membres del comitè coordinador de la campanya "L'esquerra amb la revolució siriana". L’entrevistema Tunísia durant el Fòrum Social Mundial.

això Al-Assad va decidir utilitzar desdel principi totes les formes deviolència per reprimir. Durant elsprimers mesos ho va fer amb lapolicia i les milícies, i des de finalsde juliol de 2011 va llançar a l'exèrcitper prendre el control de totes lesciutats i pobles revoltats. Desprésde sis mesos de revolució pacífica,els revolucionaris es comencen aplantejar que cal utilitzar les armesper defensar les manifestacions.Això va suposar la militarització dela revolució. La majoria dels jovesque estan armats avui són els queestaven al capdavant de lesmanifestacions pacífiques. Crec queés alguna cosa natural: elsrevolucionaris han de trobarmecanismes per respondre a larepressió i defensar-se. Fa poc, finsi tot el règim va reconèixer que alprincipi era una revolució pacífica.La lluita armada és una resposta ala repressió.

LI.- Quins organismes popularsLI.- Quins organismes popularsLI.- Quins organismes popularsLI.- Quins organismes popularsLI.- Quins organismes popularshan sorg i t de l procéshan sorg i t de l procéshan sorg i t de l procéshan sorg i t de l procéshan sorg i t de l procésrevolucionari?revolucionari?revolucionari?revolucionari?revolucionari?

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- La revolució va néixer de for-ma espontània. El règim mai vasospitar que un poble empobritpodria aixecar-se. Els GermansMusulmans, per exemple, no tenienpresència dins del país perquè desde la massacre de Hama estavenreprimits i la majoria vivia en l'exili.La revolució va sorgir d'un pobleque no estava polititzat ni enquadratpolíticament i que no tenia una

experiència revolucionària. Hi haparticipació de quadresd'organitzacions opositores, però anivell individual, no en el marc delsseus partits. També s'han implicatles bases dels partits comunistes,després de trencar amb les sevesdireccions còmplices del règim. Cappartit juga un paper en aquestarevolució. Una part de lesorganitzacions ha rebutjat la reclampopular d’enderrocar al règim i de-fensa una reforma; altresorganitzacions s'han aliat amb elsGermans Musulmans per reivindicaruna intervenció estrangera. Ni els unsni els altres han pensat una estratègiaper organitzar la revolució. Per aixòsón els joves revolucionaris els qui hanpres totes les decisions i dirigeixen elprocés. En aquest context, hi hagrups de joves marxistes que s'hancomençat a organitzar per donar unaperspectiva. És en aquest marc quees va construir la Coalició de

“Cridem a l'esquerra mundial arecolzar la revolució siriana”

Entrevista amb Salameh KaylehEntrevista amb Salameh KaylehEntrevista amb Salameh KaylehEntrevista amb Salameh KaylehEntrevista amb Salameh Kayleh

Lluita Internacionalista- Quin ésLluita Internacionalista- Quin ésLluita Internacionalista- Quin ésLluita Internacionalista- Quin ésLluita Internacionalista- Quin ésla natura lesa de la revo luc ióla natura lesa de la revo luc ióla natura lesa de la revo luc ióla natura lesa de la revo luc ióla natura lesa de la revo luc iósiriana?siriana?siriana?siriana?siriana?

Salameh Kay leh. Sa lameh Kay leh. Sa lameh Kay leh. Sa lameh Kay leh. Sa lameh Kay leh. És unarevolució d'un poble empobrit idurament colpejat per l'atur. Unarevolució popular per desfer-se d'unrègim opressor. En els darrers anysel règim havia seguit una políticaneoliberal que va transformar elmodel econòmic per basar-ho en elsector serveis i el turisme, en beneficid'una petita minoria. La taxa d'aturestà entre el 30 i el 33%, el salarimínim amb prou feines aconsegueixa cobrir una cinquena part de lesnecessitats bàsiques. El 80% de lapoblació viu en la pobresa. Lesrevolucions en altres països àrabs vanser una motivació per al poble sirià,que va començar a reaccionar. Ésuna revolució de classes popularscontra un règim liberal i mafiós. Lesconsignes de la revolució no nomésreclamen llibertat i democràcia,també justícia social.

LI.- La repressió del règim haLI.- La repressió del règim haLI.- La repressió del règim haLI.- La repressió del règim haLI.- La repressió del règim haportat a un procés de militaritzacióportat a un procés de militaritzacióportat a un procés de militaritzacióportat a un procés de militaritzacióportat a un procés de militaritzaciódel que va començar com unadel que va començar com unadel que va començar com unadel que va començar com unadel que va començar com unamobilització popularmobilització popularmobilització popularmobilització popularmobilització popular.....

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- Clar, la repressió de lesmobilitzacions populars va ser bru-tal des del principi. El règim va cons-truir la seva estratègia en funció deles conclusions que va extreure deles revolucions a Tunísia i a Egipte:que aquests règims van caureperquè no van llançar una repressióa gran escala contra el poble. Per

5

l'Esquerra Siriana i altres grupsmarxistes que participen en larevolució. Hi ha altres grups denaturalesa progressista, democràticai laica, però la militarització de larevolució els ha afeblit.

LI.- I els germans musulmansLI.- I els germans musulmansLI.- I els germans musulmansLI.- I els germans musulmansLI.- I els germans musulmanshan tractat d'imposarhan tractat d'imposarhan tractat d'imposarhan tractat d'imposarhan tractat d'imposar-se.-se.-se.-se.-se.

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- Perquè la lluita armadaexigeix un suport financer i logístic,sobretot perquè els joves que la vaniniciar no tenien experiència políticaprèvia ni tampoc preparació militar.Aquest és un dels problemes de larevolució siriana, avui. En aquestescondicions, els GermansMusulmans han tractat d'imposar-se i de controlar la revolució, ambun suport mediàtic i financer delspaïsos del Golf per donar la imatged'una revolució islamista. Hanutilitzat les necessitats financeresd'alguns grups armats per imposar-los consignes islamistes, peròmalgrat tot segueixen sent febles.Això incita a l’Aràbia Saudita acomençar a enviar yihadistes a Síriaper fer fracassar la revolució i queno arribi a les seves portes. L’AràbiaSaudita no ha deixat de finançar alrègim sirià, fins i tot, després del'esclat de la revolució. També elsaltres països del Golf. El seu objectiués enviar grups islamistes perquè larevolució es converteixi en una gue-rra confessional. I ara hi haconfrontacions armades entre elsgrups revolucionaris i els que hanvingut de l'estranger. I també hi hamanifestacions populars contra elsyihadistes a les zones alliberades.

LI.- L'imperialisme ha tractat deLI.- L'imperialisme ha tractat deLI.- L'imperialisme ha tractat deLI.- L'imperialisme ha tractat deLI.- L'imperialisme ha tractat def renar l 'ona revo luc ionàr ia af renar l 'ona revo luc ionàr ia af renar l 'ona revo luc ionàr ia af renar l 'ona revo luc ionàr ia af renar l 'ona revo luc ionàr ia aTTTTTunísia, a Egipte, a Líbia i a Síria.unísia, a Egipte, a Líbia i a Síria.unísia, a Egipte, a Líbia i a Síria.unísia, a Egipte, a Líbia i a Síria.unísia, a Egipte, a Líbia i a Síria.Quin paper juga?Quin paper juga?Quin paper juga?Quin paper juga?Quin paper juga?

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- En primer lloc cal definir quiés l'imperialisme. Ara com ara,Rússia també juga un paper impe-rialista. Durant dècades la únicapotència que tenia un paper a lazona ha estat els Estats Units, peròara les coses han canviat. Des de2008, els Estats Units han retrocedita la regió i han decidit que la sevaprioritat és el Pacífic. A Tunísia i aEgipte es van recolzar en l'exèrcitper controlar les caigudes delsrègims, però en veure que les co-ses no jugaven al seu favor hanbuscat altres estratègies, com lasortida iemenita, de substituir al dic-tador pel seu número dos. A Líbia,Els estats Units no volien la caigudade Gadafi, però la pressió francesa

els va portar a repartir-se elsinteressos conjuntament ambFrança: per això, un mes desprésde la revolució van acceptar laintervenció de l'OTAN. La sevaparticipació a la intervenció militarva ser molt limitada. A Bahrain,Aràbia Saudita va l iquidar larevolució. I a Síria, els Estats Unitsmiren més lluny: al principi nodemanaven la caiguda del règim,tenien una posició molt ambigua;després van decidir lliurar Síria aRússia, en el marc del seurepartiment del món. També estàFrança, que intenta recuperar laseva influència a la regió, Turquia,que busca no perdre el que vaguanyar en els acords amb Al-Assad i Qatar, que tenia relacionsmolt estretes amb el règim sirià,pensava que el règim cauriaràpidament, i ha treballat ambFrança i amb Turquia per trobar unaalternativa que preservi els seusinteressos.

Tots aquests interessos estanrepresentats en el Consell Nacio-nal Sirià, que està dominat pelsGermans Musulmans. Tota la sevaestratègia és demanar unaintervenció militar estrangera. Peròcom aquesta no s'ha donat perl'acord entre Rússia i Estats Units,el CNS ha quedat molt afeblit. Elprincipal rol imperialista és el deRússia, que ha recolzat militar ifinancerament al règim des delprincipi.

LI.- Com explica aquest suportLI.- Com explica aquest suportLI.- Com explica aquest suportLI.- Com explica aquest suportLI.- Com explica aquest suportde Putin a Bachar?de Putin a Bachar?de Putin a Bachar?de Putin a Bachar?de Putin a Bachar?

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- La relació entre Rússia iSíria pràcticament va desaparèixerdesprés de la caiguda de la URSSi, de fet, quan Bachar va arribar alpoder va apartar a tots els quadresmilitars formats a Rússia. Però elrègim va recuperar els contactesamb Moscou perquè el defensés enl'escena internacional a canvi degarantir els seus interessos al país,sobretot en el sector del gas i elpetroli i la seva única base militaren el Mediterrani, que està en elport sirià de Tartus. Tot apunta quebuscaran una solució a la iemenita:substituir a Bachar per un altre altcàrrec del règim i garantir així laseva continuïtat, amb un governtransitori format amb sectors del'oposició.

LI.- Com a palestí, com valoraLI.- Com a palestí, com valoraLI.- Com a palestí, com valoraLI.- Com a palestí, com valoraLI.- Com a palestí, com valorala relació del règim sir ià ambla relació del règim sir ià ambla relació del règim sir ià ambla relació del règim sir ià ambla relació del règim sir ià ambl'estat sionista?l'estat sionista?l'estat sionista?l'estat sionista?l'estat sionista?

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- Des dels anys 80,l'estratègia del règim sirià s'ha basaten la pau i ha treballat peraconseguir una espècie d'equilibrimilitar amb l'estat sionista. Durantels anys 90 va haver-hinegociacions, però no van arribara un acord. Quan Bachar va arri-bar al poder va haver-hi contactesdirectes: Mazher al-Assad, germàde Bachar, es va reunir ambgenerals israelians. En 2005 quanEstats Units va imposar unembargament sobre Síria, el règimva reprendre les negociacions ambTel Aviv. Diversos polítics israeliansvan declarar que els Estats Unitsimpedien que els líders israeliansestablissin contactes directes ambDamasc. Tot això va ser desprésde l'assassinat de Rafik Hariri, elprimer ministre libanès. En aquellmoment els Estats Units pensavenampliar el seu domini a la regió através de governs confessionalscom el de l'Iraq. Però lesnegociacions secretes del règimamb els israelians mai es van tallar.Després van passar a ser obertes,amb la mediació de Turquia. Però,de l'atac a la Flotilla, Erdogan vacomençar a alçar la veu contra Is-rael i va ser Bachar qui va viatjar aIstanbul per demanar que notrenqués les relacions. El règimutil itzava a Hamàs i Hezbollahnomés per a pressionar a Israel perarribar a un acord.

LI.- La seva organització, laLI.- La seva organització, laLI.- La seva organització, laLI.- La seva organització, laLI.- La seva organització, lacoalició de l'esquerra siriana, vacoalició de l'esquerra siriana, vacoalició de l'esquerra siriana, vacoalició de l'esquerra siriana, vacoalició de l'esquerra siriana, vapubl icar una Carta oberta apubl icar una Carta oberta apubl icar una Carta oberta apubl icar una Carta oberta apubl icar una Carta oberta al'esquerra mundial reclamant unl'esquerra mundial reclamant unl'esquerra mundial reclamant unl'esquerra mundial reclamant unl'esquerra mundial reclamant unsuport per a la revolució siriana.suport per a la revolució siriana.suport per a la revolució siriana.suport per a la revolució siriana.suport per a la revolució siriana.

SK.- SK.- SK.- SK.- SK.- Cridem a tota l'esquerramundial a tenir una posició unifica-da i clara en suport a la revoluciósiriana. En la carta hem tractatd'analitzar les posicions d'aquellssectors de l'esquerra que recolzenal règim assegurant que és víctimad'una conspiració imperialista.Rebatem aquests arguments perexplicar la naturalesa de la revolució.Espero que hi hagi un diàleg seriósper arribar a construir una aliançade l'esquerra àrab i mundial ensuport a la revolució siriana i al'esquerra siriana perquè pugui ju-gar un paper més important en elprocés. Espero que el congrés quees celebrarà a Tunísia al propermes de juny contribueixi a aquestdebat. Vull agrair l'esforç de LluitaInternacionalista en l'impulsd'aquesta campanya.

66

Entrevista amb Hassan Mohamed, responsable de RelacionsExteriors del Partit d’Unitat Democràtica (PYD) i membre del Comitède les Relacions Exteriors del Consell Suprem Kurd de Kurdistanoccidental.

pacífica. I la tercera, que la revolucióno havia de convertir-se en unarevolució ètnica o religiosa.

Així que decidim construir un frontsirià per concretar aquestes basesde la nostra estratègia. Primercomencem a formar un fort bloc queinclou tota l’esquerra, els laics itambé a tots les persones que norecolzaven al règim. En segon lloc,comencem a construir la unitat delpoble kurd. I tercer, decidim elnostre projecte propi com a kurdsdins del procés revolucionari.

Quant al primer punt, amb lacombinació i coordinació dediferents grups unim als kurds deSíria, els àrabs i l’esquerra.

En relació al segon punt, per faci-litar la unitat dels kurds, construïmun Consell Suprem Kurd. AquestConsell es composa de duescambres. La primera inclou 16partits, i també diversescoordinacions de joventut. Lasegona és el parlament popular deKurdistan occidental, que es va for-mar amb eleccions, en les quals vanvotar 250.000 persones per triar elsseus representants. Al parlament hitreballen 17 comissions. Totes lescomissions treballen per organitzaren el seu sector la vida quotidiana.Aquestes dues cambres juntes for-men el Consell Suprem Kurd. Jo sócel membre del comitè de relacionsexteriors d’aquest Consell.

I quant al tercer punt, establim elprojecte d’autonomia democràtica.Aquest projecte va ser alguna cosa

que havíem concebut per a totaSíria, però la nostra força no arribatan enllà, així que comencem a apli-car-lo a la zona kurda. De fet, jaintentàvem aplicar-lo des d’abans dela revolució i vam patir els atacs irepressió del règim, així que amb larevolució vam poder començar a fer-lo realitat. El projecte d’autonomiademocràtica té diverses bases.Comencem a construir pas a pasaquestes bases a Kurdistan occi-dental. La primera és la base políti-ca, i la realitzem construint elParlament Popular. La segona és labase social, estem en això. Desprésla tercera base, que és cultural, i laquarta, la defensa. La defensa con-té dos components: YekîneyênParastina Gel (YPG), és a dir lesUnitats de Defensa Popular, i lesmilícies per a la seguretat ciutadana.YPG és un exèrcit nacional formatper defensar als kurds de Síria. Elseu objectiu no és atacar, sinódefensar al nostre poble. Gràcies aaquest exèrcit vam poder resistir alsatacs dels salafistes i d’Al-Qaida aSerêkaniye, que Turquia va llançarcontra nosaltres.

En la situació actual, des delConsell seguim treballant en tot elscamps i els kurds s’estanautogestionant. Durant el procésrevolucionari vam tenir diversosproblemes, alguns políticamentimportants. Per exemple, des de lesrelacions exteriors que vam tenir laimpressió de que el problema kurdno forma part de l’agenda delspaïsos europeus. No el tenen en elsseus projectes. És a dir, la seva únicapreocupació sobre Síria és com

Entrevista amb Hassan Mohamed,Entrevista amb Hassan Mohamed,Entrevista amb Hassan Mohamed,Entrevista amb Hassan Mohamed,Entrevista amb Hassan Mohamed,

“El poble kurdparticipa en larevolució siriana ambperspectives pròpies”

Lluita InternacionalistaLluita InternacionalistaLluita InternacionalistaLluita InternacionalistaLluita Internacionalista - EnsEnsEnsEnsEnspots explicar l’experiència delpots explicar l’experiència delpots explicar l’experiència delpots explicar l’experiència delpots explicar l’experiència delpoble kurd durant tot el procés depoble kurd durant tot el procés depoble kurd durant tot el procés depoble kurd durant tot el procés depoble kurd durant tot el procés dela revolució siriana?la revolució siriana?la revolució siriana?la revolució siriana?la revolució siriana?

Hassan MohamedHassan MohamedHassan MohamedHassan MohamedHassan Mohamed – En primerlloc els agraeixo aquesta entrevis-ta. De fet, com a poble kurd, per anosaltres la revolució va començarno el 2011 sinó el 2004. La nostrarevolució va començar amb laserhildan (“rebel·lió” en kurd) deQamishlo. Amb la revolució actual,a partir de 15 de març (de 2011), elpoble kurd es va situar com a partde la revolució.

Els kurds han participat en larevolució amb la seva pròpia pers-pectiva. Quan va començar larevolució, els kurds van analitzar elsescenaris de Síria. Doncs vam veureque sobre Síria existien imposicionsde l’Islam polític i també imposicionsdel règim. Per això prenem una ter-cera via. En aquesta perspectiva,això suposa diverses dificultats.Perquè els països estrangersrecolzaven a l’Islam polític. Quantries un tercer camí, ja tens enfronta tots aquests països.

Aquests escenaris dels que parlo,és a dir, els plans de l’Islam polític idel règim, arrossegaven Síria alcaos, i per això nosaltres no els hemrecolzat i n’hem assumit lesconseqüències. Hem determinat elnostre camí i he decidit la nostraestratègia, que es recolza sobre tresbases. La primera és que hemd’estar contra qualsevol intervencióestrangera. Segona, que aquestarevolució havia de ser una revolució

7

evolucionarà el procés, quanmarxarà Al-Assad; no és comaconseguiran els seus drets elspobles de Síria i els kurds. Això noels preocupa.

Un altre problema va ser la posiciódels àrabs de Síria. No volien tenir-nos en compte. Incloent els grupsmés d’esquerra, es resistien aacceptar el tema kurd. I com a ter-cer problema, ens vam adonar queels grups que pertanyien a l’ExèrcitLliure de Síria (ELS) van començarpoc a poc la regió kurda. Primer vanintentar penetrar a la zona d’Afrin,després als barris kurds d’Alep, itambé a Kobani. Analitzem les co-ses i decidim transformar la nostrasituació en un Estat de fet.

LI - Quan els grups de l’ELSLI - Quan els grups de l’ELSLI - Quan els grups de l’ELSLI - Quan els grups de l’ELSLI - Quan els grups de l’ELSintentaven penetrar a les zonesintentaven penetrar a les zonesintentaven penetrar a les zonesintentaven penetrar a les zonesintentaven penetrar a les zoneskurdes l’exèrcit del règim estavakurdes l’exèrcit del règim estavakurdes l’exèrcit del règim estavakurdes l’exèrcit del règim estavakurdes l’exèrcit del règim estavaallà també?allà també?allà també?allà també?allà també?

HMHMHMHMHM – Sí, hi havia alguns soldats,però pocs, ells es preocupen mésaviat dels seus centres. En el nostreEstat de fet, vam tenir diversosenfrontaments i vam expulsar-los dela zona. A partir d’allí, trobem mésproblemes. Per exemple, quan vamdeclarar el nostre Estat de fet, ningús’ho esperava. Sobretot els païsosveïns, començant per Turquia. Noesperaven una cosa així. Després,en la seva premsa van començar aescriure que com és que els kurdshan pogut apoderar-se d’aquestesregions en un dia, formant unaaliança kurda entre ells. Van llançaruna campanya de propaganda con-tra nosaltres. I van dir que, com elskurds van treure la bandera del’Estat sirià i havien escapat del con-trol del règim, llavors ells (els païsosveïns) també tenien dret a interve-nir. Però com l’equilibri de forces aSíria no ho va permetre, vancomençar a difondre una altra pro-paganda. Van dir que l’Estat siriàhavia deixat a propòsit aquestesregions sota control dels kurds i quees va retirar de la zona.

Va ser una campanya fèrriad’antipropaganda, sobretot alsmitjans. I Turquia va posar en marxatot el seu lobby a Europa peresborrar-nos. Lamentablement elsnostres amics de l’esquerra, no vanvoler treballar per explicar la nostrarealitat.

Malgrat tota aquestacontrapropaganda, es van adonarque nosaltres a poc a poc vamcontrolar la situació, així que vacomençar la intervenció militar. Elsgrups salafistes que actuaven ennom de l’ELS van atacar un pobled’Ezidi a Afrin. Tots aquests grupsoperen en nom de l’ELS, i l’ELS noho nega ni els rebutja. Al pobled’Ezidi, van dir que tothom haviade convertir-se a l’Islam. Lesnostres Unitats de Defensa Popu-lar van resistir a aquesta intervenciói els van expulsar del poble. A Alepvan atacar una manifestació pacífi-ca organitzada per nosaltres, i vanmatar 13 compatriotes. Vam tenirxocs molt forts amb l’ELS. Mentre,fèiem treves temporals.

L’assalt més important va ser aSerêkaniye. Allà van intentar pro-vocar conflictes entre els kurds i elsàrabs, que vivien tots junts,barrejats. Van traçar una línia entreels àrabs i els kurds. I després vanatacar la ciutat amb 59 batallons,és a dir més o menys 20 milmilicians. Va ser el Front al-Nusra;tots són islamistes, salafistes i elsde Al-Qaida. Els combats van du-rar gairebé un mes. Turquia els vadonar un suport obert. Fins i tot ales ambulàncies franceses es vantrobar armes. Les armes i els ca-rros que utilitzaven aquests grupsvenien de Turquia.

Al final vam guanyar la batalla, ivam aconseguir aturar la guerrasignant un acord amb l’ELS. A laciutat vam formar un parlamentpopular compost per àrabs i kurds.Amb això, va sorgir un nou proble-

ma. Com que es van adonar queno podien amb nosaltres ambaccions de guerra, van decidirimposar l’embargament contranosaltres. El seu pla era el següent:si us condemnem a la gana, usrendireu. Amb aquest pla Turquiava tancar les seves fronteres, i l’ELSva tancar les fronteres de les zonesque controlava. La regió kurda delnord de l’Iraq també va tancar lesseves fronteres amb nosaltres, sotala pressió de Turquia.

Però vam trencar aquest setgeamb la resistència del nostre pobleen el nord i en el sud-oest. I desprésd’un temps, el Kurdistan Iraquià vaobrir les seves portes i el nostrepoble d’allí ens va ajudar. És a dirnomés els kurds de l’Iraq, Iran iTurquia ens van ajudar. No hemrebut cap ajuda internacional. Elskurds intenten superar la situacióamb la solidaritat entre ells. Peròd’altra banda, han acollit com arefugiats a més de 500 mil armenis,sirians, kurds, etc. d’altres zonesde la nostra regió. I això és unaforta pressió sobre nosaltres. Encondicions de guerra… Vivim unasituació en què cap fabrica o tallerfunciona, una situació molt difícil.Malgrat això seguim treballant.Creiem que ho aconseguirem.Perquè confiem en el nostre poble,en la determinació del nostrepoble, tenim confiança ennosaltres. No depenem de ningú,només dels nostres amics quecomparteixen els mateixos valors,els mateixos objectiusdemocràtics, i diem que sens dubteels pobles venceran. Aquesta ésla situació a Síria i la nostra realitat.

88

Per quarta vegada des delcomençament de la revolució,l’aviació sionista viola l’espai aerisirià. Aquestes violacions sóncada vegada més agressives.Independentment de tots els pre-textos manifestats per l’Estatsionista, aquests atacs no deixende ser una violació de les terressirianes per part de l’enemic delpoble sirià, que continua ocupantuna part dels seu territori, així comel conjunt de Palestina. Amb això,l’Estat sionista estaria buscantbarrejar els papers i confondrel’opinió pública per apuntal·lar ungovern molt debilitat, i a mésd’evitar que canviïn de mans lesarmes d’un exèrcit que durant 40anys ha esta tal marge delconflicte amb Israel

Amb això es veu clarament quel’enemic utilitza el conflicte per por-tar a terme els seus atacs aeris,quan sap que l’autoritat siriana noestà en la posició de cap resposta.Si l’aviació sionista, fins i tot abansde la revolució, va executar múlti-ples atacs aeris sense cap respostaper part del govern sirià –més enllàde declaracions ridícules-; la faltad’una resposta actual posa enevidència, que el règim continuatenint por a qualsevol enfrontamentamb l’estat sionista, i que no vol unaguerra amb Israel. La pau amb Is-rael ha estat des de fa dècades lapolítica del règim sirià: el seu únicobjectiu és la seva pròpia preservaciói de la conservació d’una elit quenomés ha saquejat i empobrit Síria.

Aquesta política està dirigida aestablir que la pau és l’opcióestratègica i que la guerra ja no potser en el calendari, sinó que lesnegociacions són el camí per a “larecuperació” dels Alts del Golan.L’autoritat siriana va està intentantnegociar tota la passada dècadasense resultat, degut a que l’Estatsionista li tanca la porta.

I si l’autoritat -siriana- considera que“l’equilibri estratègic” s’aconsegueixmitjançant els míssils Skud, no elsapunta cap a l’Estat sionista, sinó con-tra el poble. Els està fent servir perdestruir Alep, Deir ezzor, Ar-Raqqah,Idlib i molts altres pobles, de maneraque actua com vol l’estat sionista:

aquests míssils queden “alliberats”, is’avança cap a la destrucció del’exèrcit sirià i de tota Síria.

No obstant això, l’Estat sionistavol colpejar arreu de Síria sotadiferents arguments. Així doncs,s’aprofita de la situació actual perintensificar la seva intervenció iimposar la seva infuència, ques’havia afeblit en els últims anys.

El règim no està al nivell d’un xocamb l’Estat sionista. Només el poblesirià pot donar la resposta, i ha defer caure el sistema per poderdefensar la seva independència irecuperar els seus territoris ocupats.Per això, està actualment combatentuna autoritat que ha renunciat a la terra,ha saquejat el país, i encara estàdestruint la història i la civilització sensedissuasiu; amb tota la consciencia deldeure de respondre a les hostilitats i decombatre per l’alliberament de la terra.

El poble sirià s’ha revelat contral’autoritat, també per la debilitatd’aquesta pel que a l’ocupaciósionista, ja que és incapaç d’alliberarels Alts del Golan, i és incapaçd’implicar-se en una guerra per laseva recuperació. En aquestescircumstàncies, és el poble qui té eldeure d’encarregar-se d’aquestatasca. L’Estat sionista és l’enemicdel poble de Síria, és un Estatd’ocupació colonial la liquidació delqual és inevitable.

Per tot això, condemnem totes lesagressions sionistes i asseguremque aquest Estat és un enemic ambqui no es pot conviure, i que totesles seves intervencions no podendeformar la nostra revolució.

Estem segurs del triomf de laEstem segurs del triomf de laEstem segurs del triomf de laEstem segurs del triomf de laEstem segurs del triomf de lanostra revolució!nostra revolució!nostra revolució!nostra revolució!nostra revolució!05/05/2013

La Coalició d’Esquerra Siriana,

Comunicat sobre les agressionssionistes a Síria