stuart mill i la felicitat

John Stuart Mill 4John Stuart Mill 4

L´utilitarisme (1861)L´utilitarisme (1861)

Capítol IVCapítol IV

Índex temàticÍndex temàtic

La justificació inductiva La justificació inductiva del principi dútilitatdel principi dútilitat

• Per a lútilitarisme el principi suprem Per a lútilitarisme el principi suprem és la recerca de la felicitat; totes les és la recerca de la felicitat; totes les accions desitjables ho són perquè accions desitjables ho són perquè condueixen a la finalitat última, la condueixen a la finalitat última, la felicitat. Per tant, totes les accions són felicitat. Per tant, totes les accions són justificables acudint a la felicitat, però justificables acudint a la felicitat, però la felicitat només pot ser justificable la felicitat només pot ser justificable per ella mateixa, ja que és el principi per ella mateixa, ja que és el principi últim.últim.


• N´hi hauria prou amb aquest argument N´hi hauria prou amb aquest argument per demostrar la validesa del principi dper demostrar la validesa del principi dútilitat per acceptar-lo racionalment.útilitat per acceptar-lo racionalment.

• A partir dels principis morals justifiquem A partir dels principis morals justifiquem la validesa o no de lácció: diem si pot la validesa o no de lácció: diem si pot contribuir o no al benestar general.contribuir o no al benestar general.

• Però als principis, justament perquè són Però als principis, justament perquè són principis, no els cal cap justificació. principis, no els cal cap justificació.


• Això no obstant, Això no obstant, MillMill sárrisca a sárrisca a justificar la raó dáquest principi: justificar la raó dáquest principi:

• la felicitat és el principi de tota la felicitat és el principi de tota acció moral perquè és allò que la acció moral perquè és allò que la gent, en la seva majoria, desitja gent, en la seva majoria, desitja aconseguir com a meta última de aconseguir com a meta última de tota acció.tota acció.

Text 1Text 1

• L´única prova possible de què un objecte L´única prova possible de què un objecte és visible, és que la gent el vegi. L´única és visible, és que la gent el vegi. L´única prova de què un so és audible, és que la prova de què un so és audible, és que la gent léscolti. I el mateix passa amb les gent léscolti. I el mateix passa amb les altres fonts de léxperiència. De la altres fonts de léxperiència. De la mateixa manera, suposo jo, l´única mateixa manera, suposo jo, l´única evidència que pot presentar-se per evidència que pot presentar-se per mostrar que una cosa és desitjable, és mostrar que una cosa és desitjable, és que la gent la desitgi de fet.que la gent la desitgi de fet.


• MillMill utilitza un argument de tipus inductiu. utilitza un argument de tipus inductiu.• Fa servir dues analogies que reforcen la Fa servir dues analogies que reforcen la

conclusió a la que vol arribar.conclusió a la que vol arribar.• Al capdavall podria haver fet servir una Al capdavall podria haver fet servir una

única generalització: de l´observació del única generalització: de l´observació del comportament de la majoria dels humans, comportament de la majoria dels humans, s´hi arriba a la conclusió que el que s´hi arriba a la conclusió que el que veritablement desitja la humanitat és ser veritablement desitja la humanitat és ser feliç.feliç.


• Cada analogia és una generalització.Cada analogia és una generalització.• Les dues primeres són correctes, des Les dues primeres són correctes, des

del punt de vista de la lògica inductiva: del punt de vista de la lògica inductiva: d´observacions singulars derivem una d´observacions singulars derivem una afirmació general com a conclusió.afirmació general com a conclusió.

• No incorren en cap fal·làcia perquè totes No incorren en cap fal·làcia perquè totes dues fan servir premisses que descriuen dues fan servir premisses que descriuen fets per arribar a una conclusió que es fets per arribar a una conclusió que es refereix a un conjunt possible de fets.refereix a un conjunt possible de fets.


• Però la tercera generalització, la més Però la tercera generalització, la més important, sembla incórrer en allò que important, sembla incórrer en allò que HumeHume per primera vegada advertí de per primera vegada advertí de determinats raonaments: és la determinats raonaments: és la coneguda coneguda fal·làcia naturalista.fal·làcia naturalista.

• Les premisses descriuen fets: Les premisses descriuen fets: allò que la allò que la majoria de la gent desitja.majoria de la gent desitja.

• La conclusió és un judici valoratiu: La conclusió és un judici valoratiu: allò allò que la gent hauria de desitjar.que la gent hauria de desitjar.


• Esperanza GuisánEsperanza Guisán, autora de la , autora de la introducció a la traducció introducció a la traducció castellana dáquesta obra, sosté castellana dáquesta obra, sosté que que MillMill no va caure en aquest no va caure en aquest error lògic, pel qual va ser criticat error lògic, pel qual va ser criticat tan bon punt publicà tan bon punt publicà LLútilitarismeútilitarisme..

• Segons la filòsofa gallega, en cap Segons la filòsofa gallega, en cap moment moment MillMill abandonà en el seu abandonà en el seu argument l´àmbit de la moral. argument l´àmbit de la moral.

Esperanza GuisánEsperanza Guisán


• Quan el filòsof anglès parlava d´allò que la gent Quan el filòsof anglès parlava d´allò que la gent desitja, la felicitat, no parlava de qualsevol tipus desitja, la felicitat, no parlava de qualsevol tipus de felicitat, sinó del benestar general, allò que va de felicitat, sinó del benestar general, allò que va definir com a bo en contrast amb una concepció definir com a bo en contrast amb una concepció egoista de la felicitat (veura egoista de la felicitat (veura Capítol 2Capítol 2).).

• Quan el filòsof anglès parlava de la gent que Quan el filòsof anglès parlava de la gent que desitja, no es referia a qualsevol tipus de gent, desitja, no es referia a qualsevol tipus de gent, sinó a una gent convertida en “subjectes sinó a una gent convertida en “subjectes morals”, capaços de renunciar a la seva felicitat morals”, capaços de renunciar a la seva felicitat individual.individual.


• Per tant, en cap moment es va Per tant, en cap moment es va produir aquest trànsit fal·laç produir aquest trànsit fal·laç que denuncia la que denuncia la fal·làcia fal·làcia naturalista naturalista entre l´àmbit dels entre l´àmbit dels fets a l´àmbit dels valors, fets a l´àmbit dels valors, perquè en aquest argument perquè en aquest argument mai no es va abandonar el mai no es va abandonar el territori dels valors.territori dels valors.

• Vegeu desenvolupament enVegeu desenvolupament enDavid HumeDavid Hume

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/stuart-mill-i-la-fallacia-naturalista.html

La felicitat no és una idea La felicitat no és una idea abstractaabstracta

• Afirmen els crítics a lútilitarisme que quan sAfirmen els crítics a lútilitarisme que quan sáctua no tothom desitja la felicitat, alguns áctua no tothom desitja la felicitat, alguns són guiats per la seva estimació a la virtut, dsón guiats per la seva estimació a la virtut, dáltres, per motius no tan sublims, desitgen áltres, per motius no tan sublims, desitgen diners, poder, fama, salut ... diners, poder, fama, salut ...

• MillMill respon lóbjecció tot i afirmant que tots respon lóbjecció tot i afirmant que tots aquests substituts de la felicitat aquests substituts de la felicitat originàriament eren mitjans per assolir-la que originàriament eren mitjans per assolir-la que amb el temps s´han convertit en fins en si amb el temps s´han convertit en fins en si mateixos, o millor dit, parts integrants de la mateixos, o millor dit, parts integrants de la idea de felicitat. idea de felicitat.

Text 2 (els diners)Text 2 (els diners)• Tanmateix, léstimació als diners no és tan sols Tanmateix, léstimació als diners no és tan sols

una de les més poderoses forces motrius de la una de les més poderoses forces motrius de la vida humana, sinó que en molts casos es desitja vida humana, sinó que en molts casos es desitja per ell mateix; el desig de posseir-ne és sovint per ell mateix; el desig de posseir-ne és sovint tan fort com el desig dúsar-los, i segueix en tan fort com el desig dúsar-los, i segueix en augment a mida que moren tots els desitjos que augment a mida que moren tots els desitjos que apunten a fins situats més enllà dels diners, però apunten a fins situats més enllà dels diners, però són aconseguits amb ells. Pot afirmar-se, doncs, són aconseguits amb ells. Pot afirmar-se, doncs, que els diners no es desitgen per aconseguir un que els diners no es desitgen per aconseguir un fi, sinó com a part del fi. De ser un mitjà per a la fi, sinó com a part del fi. De ser un mitjà per a la felicitat, s´han convertit en el principal ingredient felicitat, s´han convertit en el principal ingredient dálguna concepció individual de la felicitat.dálguna concepció individual de la felicitat.

La felicitat no és una idea La felicitat no és una idea abstracta abstracta

• Igual que passa amb els diners succeeix amb Igual que passa amb els diners succeeix amb altres grans objectius que es plantegen els altres grans objectius que es plantegen els éssers humans: el poder, la fama ...éssers humans: el poder, la fama ...

• De vegades. la forta associació que es genera De vegades. la forta associació que es genera entre mitjans i satisfacció de desitjos (la entre mitjans i satisfacció de desitjos (la felicitat) fa que finalment aquells mitjans dfelicitat) fa que finalment aquells mitjans dídentifiquin plenament amb la finalitat última ídentifiquin plenament amb la finalitat última de lácció, la felicitat: de lácció, la felicitat: hi pot haver felicitat hi pot haver felicitat plena si tenim poder o diners; sense poder o plena si tenim poder o diners; sense poder o diners no es contempla la possibilitat de ser diners no es contempla la possibilitat de ser feliç.feliç.


• El plantejament que fa El plantejament que fa MillMill sobre la relació entre la sobre la relació entre la felicitat i les realitats aparentment substitutòries de la felicitat i les realitats aparentment substitutòries de la felicitat recorda un tipus dárgumentació felicitat recorda un tipus dárgumentació psicologicista que ja vam estudiar en psicologicista que ja vam estudiar en HumeHume..

• En el cas de la relació causa-efecte, tal com ho explica En el cas de la relació causa-efecte, tal com ho explica HumeHume, la repetició de casos i el costum resultant ens , la repetició de casos i el costum resultant ens fa creure que existeix entre dues realitats, en un fa creure que existeix entre dues realitats, en un principi diferents, una connexió necessària.principi diferents, una connexió necessària.

• En el cas de la relació entre felicitat i objectes, el fet En el cas de la relació entre felicitat i objectes, el fet que existeixen objectes, en un principi “indiferents” que existeixen objectes, en un principi “indiferents” envers la felicitat, que acostumen a acompanyar els envers la felicitat, que acostumen a acompanyar els estats de satisfacció, fa que no puguem imaginar la estats de satisfacció, fa que no puguem imaginar la felicitat sense la possessió dáquests objectes.felicitat sense la possessió dáquests objectes.


• Per tant, més que fins diferents a la felicitat, o substituts Per tant, més que fins diferents a la felicitat, o substituts de la felicitat, el que aquestes alternatives a la felicitat de la felicitat, el que aquestes alternatives a la felicitat són la manera com la felicitat acaba identificant-se amb el són la manera com la felicitat acaba identificant-se amb el que en un inici havien estat els instruments que servien que en un inici havien estat els instruments que servien per aconseguir-la.per aconseguir-la.

• Reconeixem la felicitat gràcies als objectes que ens la Reconeixem la felicitat gràcies als objectes que ens la proporcionen, que si bé cadascuna en particular no esgota proporcionen, que si bé cadascuna en particular no esgota el seu significat complet, constitueixen les diferents cares el seu significat complet, constitueixen les diferents cares en què es manifesta el principi de tota acció. en què es manifesta el principi de tota acció.

• Això és el que significa la frase: Això és el que significa la frase: “La Felicitat no és una “La Felicitat no és una idea abstracta, sinó un tot concret; i aquestes són algunes idea abstracta, sinó un tot concret; i aquestes són algunes de les seves parts”.de les seves parts”.

El conflicte entre El conflicte entre utilitaristes i kantiansutilitaristes i kantians

• MillMill recull una objecció feta a l recull una objecció feta a l´utilitarisme des del kantisme: ´utilitarisme des del kantisme: consideren que perquè una acció consideren que perquè una acció sigui correcta moralment no li cal sigui correcta moralment no li cal el complement de la felicitat, en el complement de la felicitat, en paraules de Mill, els kantians paraules de Mill, els kantians desitgen la virtut per ella mateixa, desitgen la virtut per ella mateixa, desinteressadamentdesinteressadament. .


• L´acció heroica, per exemple, per L´acció heroica, per exemple, per a un kantià és una acció a un kantià és una acció representativa del compliment del representativa del compliment del deure per ell mateix sense esperar deure per ell mateix sense esperar cap recompensa a canvi; l´heroi cap recompensa a canvi; l´heroi arrisca la seva vida perquè arrisca la seva vida perquè considera que és el seu deure considera que és el seu deure ajudar a qui està en perill.ajudar a qui està en perill.


• Els kantians pretenen utilitzar aquest Els kantians pretenen utilitzar aquest exemple per refutar lútilitarisme.exemple per refutar lútilitarisme.

• Tanmateix, léxemple de lácte heroic més Tanmateix, léxemple de lácte heroic més que refutar el que fa és reforçar la validesa que refutar el que fa és reforçar la validesa del principi maximitzador del benestar del principi maximitzador del benestar general.general.

• Amb la seva acció desinteressada, a l´heroi Amb la seva acció desinteressada, a l´heroi podria no representar-li cap benefici, però el podria no representar-li cap benefici, però el que és cert és que ha contribuït al bé general.que és cert és que ha contribuït al bé general.


• Léstimació a la virtut per ella mateixa, Léstimació a la virtut per ella mateixa, no és una situació ni natural ni original no és una situació ni natural ni original del subjecte moral, com sembla que del subjecte moral, com sembla que pretenen els kantians, sinó que com en pretenen els kantians, sinó que com en el cas del desig de poder o de diners, és el cas del desig de poder o de diners, és el fruit dún procés en què intervenen un el fruit dún procés en què intervenen un seguit de mecanismes psicològics seguit de mecanismes psicològics ((repetició dáctes, costum, associació i repetició dáctes, costum, associació i identificació)identificació)..

Text 3 (Lámor desinteressat a la Text 3 (Lámor desinteressat a la virtut)virtut)

• La virtut, segons la concepció utilitarista, és un dels La virtut, segons la concepció utilitarista, és un dels béns dáquesta descripció. No tenim cap desig originari béns dáquesta descripció. No tenim cap desig originari ni cap motivació per ella, llevat del fet que propicia el ni cap motivació per ella, llevat del fet que propicia el plaer, i en especial que evita el dolor. Però a través dplaer, i en especial que evita el dolor. Però a través dáquestes associacions es pot sentir com un bé en ella áquestes associacions es pot sentir com un bé en ella mateixa i ser desitjada com a tal amb una intensitat tan mateixa i ser desitjada com a tal amb una intensitat tan gran com qualsevol altre bé; això sí, amb la següent gran com qualsevol altre bé; això sí, amb la següent diferència entre ella i lámor als diners, al poder, a la diferència entre ella i lámor als diners, al poder, a la fama: que totes aquestes coses poden fer (i sovint ho fama: que totes aquestes coses poden fer (i sovint ho fan) que una persona es torni perjudicial als altres fan) que una persona es torni perjudicial als altres membres de la societat que pertany, mentre que no hi membres de la societat que pertany, mentre que no hi ha res que la faci tan beneficiosa als altres com el cultiu ha res que la faci tan beneficiosa als altres com el cultiu de lámor desinteressat per la virtut.de lámor desinteressat per la virtut.

La voluntat filla del desigLa voluntat filla del desig

• L´útima qüestió que es planteja en L´útima qüestió que es planteja en el capítol IV està relacionada amb el capítol IV està relacionada amb la problemàtica iniciada en el la problemàtica iniciada en el capítol III: la construcció dels capítol III: la construcció dels subjecte moral.subjecte moral.

• Aquí també es dirimeix l´última Aquí també es dirimeix l´última batalla de l´utilitarisme contra les batalla de l´utilitarisme contra les objeccions del kantisme.objeccions del kantisme.


• Els kantians afirmen: Els kantians afirmen: “La voluntat és cosa “La voluntat és cosa diferent del desig; una persona virtuosa, o diferent del desig; una persona virtuosa, o qualsevol persona amb principis ferms, qualsevol persona amb principis ferms, actua sense pensar en el plaer que actua sense pensar en el plaer que espera obtenir pel seu compliment”espera obtenir pel seu compliment”..

• Una voluntat moral, lliure, és una voluntat Una voluntat moral, lliure, és una voluntat que actua només obeint els principis dque actua només obeint els principis dúna raó pura: úna raó pura: límperatiu categòriclímperatiu categòric. .


• Els kantians, com hem vist en el capítol Els kantians, com hem vist en el capítol anterior, menyspreen el paper que anterior, menyspreen el paper que tenen els mecanismes psicològics en la tenen els mecanismes psicològics en la gènesi d´un subjecte moral.gènesi d´un subjecte moral.

• Mill Mill admet que la voluntat pot ser una admet que la voluntat pot ser una cosa diferent del desig, però cosa diferent del desig, però originàriament la voluntat és producte del originàriament la voluntat és producte del desig (desig (“la voluntat és filla del desig”“la voluntat és filla del desig”). ).


• La independització del desig és el resultat dúna La independització del desig és el resultat dúna transformació prèvia de les inclinacions transformació prèvia de les inclinacions espontànies de la voluntat per efecte de la espontànies de la voluntat per efecte de la intervenció educativa. intervenció educativa.

• Léducació té una funció transcendental: convertir Léducació té una funció transcendental: convertir líndividu, hedonista vulgar-egoista en un líndividu, hedonista vulgar-egoista en un hedonista sofisticat-solidari. hedonista sofisticat-solidari.

• Per aconseguir-ho ha de capgirar les associacions Per aconseguir-ho ha de capgirar les associacions inicials de la voluntat de l´hedonista vulgar-inicials de la voluntat de l´hedonista vulgar-egoista: egoista: egoisme-plaer/solidaritat-dolor, ja que no egoisme-plaer/solidaritat-dolor, ja que no sempre la virtut coincideix amb el plaer.sempre la virtut coincideix amb el plaer.


• La pràctica dáccions altruistes associades a La pràctica dáccions altruistes associades a reforços positius amb el temps pot generar reforços positius amb el temps pot generar una voluntat independent del desig, del plaer i una voluntat independent del desig, del plaer i del dolor, una voluntat capaç dáctuar per la del dolor, una voluntat capaç dáctuar per la virtut mateixa, desinteressadament tal com virtut mateixa, desinteressadament tal com pretenen els kantians. pretenen els kantians.

• Consolidat láprenentatge, la voluntat sembla Consolidat láprenentatge, la voluntat sembla actuar sota el dictat de la raó pura quan en el actuar sota el dictat de la raó pura quan en el fons és la conseqüència del costum, de l´hàbit.fons és la conseqüència del costum, de l´hàbit.

• És una voluntat que ha oblidat com s´ha És una voluntat que ha oblidat com s´ha constituït (és la voluntat dels kantians). constituït (és la voluntat dels kantians).

Text 4.1 (la voluntat filla del Text 4.1 (la voluntat filla del desig)desig)

• La voluntat, fenomen actiu, és diferent La voluntat, fenomen actiu, és diferent del desig, estat de sensibilitat passiva; del desig, estat de sensibilitat passiva; i, tot i que originàriament sigui un i, tot i que originàriament sigui un brot, amb el temps pot separar-se del brot, amb el temps pot separar-se del tronc i arrelar separadament; tant que tronc i arrelar separadament; tant que es pot arribar a que en comptes de es pot arribar a que en comptes de voler una cosa perquè la desitgem, voler una cosa perquè la desitgem, podrem desitjar-la només perquè la podrem desitjar-la només perquè la volem.volem.


• La distinció entre voluntat i desig és un La distinció entre voluntat i desig és un fet psicològic de gran importància. Però fet psicològic de gran importància. Però el fet consisteix només en això: que la el fet consisteix només en això: que la voluntat, com totes les altres facultats voluntat, com totes les altres facultats amb les que estem constituïts, pot amb les que estem constituïts, pot convertir-se en hàbit, i que nosaltres convertir-se en hàbit, i que nosaltres podem voler per hàbit el que no podem voler per hàbit el que no desitgem per si mateix, o el que desitgem per si mateix, o el que desitgem només perquè el volem.desitgem només perquè el volem.


• És cert que, a línici, la voluntat està produïda És cert que, a línici, la voluntat està produïda totalment pel desig; incloent en aquesta paraula la totalment pel desig; incloent en aquesta paraula la influència repel·lent del dolor tant com látracció del influència repel·lent del dolor tant com látracció del plaer. ¿Per quins mitjans una voluntat virtuosa que plaer. ¿Per quins mitjans una voluntat virtuosa que encara és dèbil la podem enfortir? Tan sols fent que la encara és dèbil la podem enfortir? Tan sols fent que la persona desitgi la virtut; fent-li pensar en ella com una persona desitgi la virtut; fent-li pensar en ella com una cosa agradable o exempta de dolor. Tot i associant lcosa agradable o exempta de dolor. Tot i associant láctuar bé amb el plaer i el contrari amb el dolor (...) és áctuar bé amb el plaer i el contrari amb el dolor (...) és possible fer néixer la voluntat de ser virtuosos, voluntat possible fer néixer la voluntat de ser virtuosos, voluntat que en enfortir-se actua sense cap consideració del que en enfortir-se actua sense cap consideració del dolor i del plaer. La voluntat és filla del desig i només dolor i del plaer. La voluntat és filla del desig i només deixa el domini del seu pare per passar a la de l´hàbit. deixa el domini del seu pare per passar a la de l´hàbit.

Conclusions de la filosofia de Conclusions de la filosofia de MillMill

• Les dues obres analitzades tracten de la Les dues obres analitzades tracten de la problemàtica relació entre allò que és particular i problemàtica relació entre allò que és particular i allò que és general. allò que és general.

• Cadascuna explica el problema en un sentit Cadascuna explica el problema en un sentit contrari: contrari:

• ““Lútilitarisme” Lútilitarisme” el sentit que segueix és dállò el sentit que segueix és dállò particular a allò general (particular a allò general (Com podem ser solidaris Com podem ser solidaris si en un principi som egoistes?si en un principi som egoistes?))

• ““Sobre la llibertat”, Sobre la llibertat”, el sentit va dállò general a allò el sentit va dállò general a allò particular (particular (Com el col·lectiu pot respectar lCom el col·lectiu pot respectar líndividual?índividual?). ).

Conclusions de la filosofia de Conclusions de la filosofia de MillMill

• Com solucionen el problema cadascuna de les Com solucionen el problema cadascuna de les obres?obres?

1.1. El plantejament utilitarista afirma que no pot haver El plantejament utilitarista afirma que no pot haver felicitat individual si no hi ha una felicitat col·lectiva.felicitat individual si no hi ha una felicitat col·lectiva.

2.2. El plantejament liberal afirma que no pot haver una El plantejament liberal afirma que no pot haver una felicitat col·lectiva si no es promou i garanteix la felicitat col·lectiva si no es promou i garanteix la llibertat de les diferents maneres d´entendre la llibertat de les diferents maneres d´entendre la felicitat.felicitat.

• Poden ser conciliables aquestes dues solucions en Poden ser conciliables aquestes dues solucions en un pensament híbrid, fruit de la síntesi entre un pensament híbrid, fruit de la síntesi entre liberalisme i utilitarisme?liberalisme i utilitarisme?

stuart mill i la felicitat

Documents