1

Paula B, Víctor i Paulina

Marsupilamis 5è

Curs 2012/13Sant Jordi

Hi havia una vegada un cuiner que es deia Tom. Era pobre i vivia en un petit poble del Japó anomenat Yotokisha. En Tom, tenia 27 anys, era alt, amb la pell més aviat clara, el cabell pèl-roig i “afro”, portava un davantal vermell i blanc de quadres i anava amb uns pantalons blaus.

La Reina de Yotokisha, havia convertit els seus pares en ratolins i els tenia en un armari tancat amb clau. La clau era propietat de la reina. A dalt de l’armari, en un prestatge molt alt, hi havia l’antídot de

2

l’encanteri que els havia fet la malvada Reina, però com que els ratolins eren tan petits, no hi arribaven.

El cuiner al lloc on treballava, abans de “perdre” els seus pares, tenia dos amics. Es deien Jessie i Luck. La Jessie tenia 20 anys i el Luck en tenia 22, feien una parella perfecta. En Luck era alt, amb el cabell negre i una mica de cresta, tenia pigues, moltes pigues a la cara. La Jessie també era alta, però no tan com el Luck. Tenia el cabell llarg i llis de color castany clar. Però en Tom no tenia la sort de ser tan feliç com ells, que tenien una bona casa, pares en bon estat, una feina... Com que els seus pares els havien convertit en ratolins, no tenia diners ni feina i, per això, en Tom era bastant pobre.

3

Un dia va aconseguir una feina de cuiner en un restaurant que es deia Sushi Japan, on va conèixer a una treballadora. La va trobar una mica estranya. Era baixeta, tenia els ulls marró fosc i era molt morena de cabell, el tenia molt llarg i arrissat. La noia es deia Carolina, però tothom li deia Carol. Era simpàtica. Ara us explicaré un secret: la Carolina era una bruixa.

Quan es van conèixer una mica més bé, la Carol va veure de seguida que en Tom necessitava la seva ajuda. Per això la Carolina va posar fil a l’agulla per ajudar-lo.

4

Un dia en Tom estava menjant un Petitsuís a la seva hora lliure, quan va veure que apareixia la Carol. Va ser llavors quan li va preguntar:

- Carol, per què tens el nas tan punxegut? - i ella va respondre:- Per olorar-te millor!- I per què tens els dits tan llargs?- Per tocar-te millor!- I per què tens les dents tan afilades?- PER MENJAR-TE MILLOR!!!!!!!! És broma. És perquè de petita no

vaig anar al dentista.- Aaaah! Ja m’havia espantat!- Però jo venia a animar-te. Què et passa?- És que estic trist, enyoro els meus pares, quan eren persones i

no ratolins em cuidaven, en canvi ara m’he d’espavilar tot sol. - Crec que jo et podré ajudar, Tom. - Com ho pots fer Carol?- Tu deixe’m fer a mi!- D’acord. Però no la caguis, eh?!

I la Carol es va posar a pensar com podia ajudar-lo. Al cap d’una estona va prendre una decisió, anirien amb en Tom al palau de la reina Yotokisha a buscar els seus pares.

L’endemà la Carol li va explicar a en Tom la idea que havia tingut:

- D’aquí a tres dies anirem a buscar els teus pares. Però no serà fàcil, perquè la clau de l’armari la té amagada en el calaix de la tauleta de nit que també està tancat amb clau, i aquesta clau la porta penjada al coll amb una cadena. També haurem d’empescar-nos alguna idea per superar els guardians del palau. Jo ho he

5

estudiat i hi ha trenta sales i a cadascuna d’elles hi ha quatre guardians. Segons el mapa que he fet esquemàticament, he vist que per arribar a la tauleta de nit de l’habitació hem de passar per la cuina, el menjador, la sala de cinema, la piscina interior, el vestidor, el casino, i després ja ve l’habitació. Si hi anem a les tres de la nit, la reina estarà dormint, i els guardians al casino del palau. Demà, vine amb mi al restaurant Sushi Japan que pensarem un pla per aconseguir la clau que obre el lloc on hi ha l’antídot per desfer l’encanteri dels teus pares que estan convertits en ratolins.

- Quedarem a les deu per idear el pla! – va respondre emocionat en Tom.

Dit i fet, a les deu de l’endemà ja estaven la Carol i en Tom a la taula del restaurant ideant un pla.

- Ja ho tinc! – va dir la Carol i va afegir – però no sé si dir-ho!

- Va digues!!! - Hem d’anar a la claveguera del poble, agafarem unes quantes

rates i ratpenats i els posarem dins d’una bossa. Portarem els animalons al castell i els deixarem escapar pels passadissos del

6

palau. Quan la reina vulgui descobrir qui són els ratolins de veritat i quins són els teus pares ja serà massa tard, perquè ja haurem marxat del castell.

La Carol li semblava bé el pla, però ella també en tenia un altre. Haurien d’esperar que es fes de nit i després portarien cordes per pujar fins a la xemeneia del castell, des d’on entrarien. Seria com el que fa el Pare Noel la nit de Nadal. Llavors entrarien a l’habitació i buscarien els ratolins. Els plans eren tan diferents que varen decidir quedar l’endemà al Sushi Japan per acabar de decidir què farien.

Estaven decidint quin pla era millor quan van recordar que demà haurien d’anar a buscar els pares d’en Tom i l’antídot que els tornaria al seu estat natural. Aleshores tenien molta presa i al final van triar el pla que havia dit en Tom. Però haurien de sortir una mica abans de la nit, per tal d’agafar les rates i els ratpenats. Així la reina es confondria amb els pares d’en Tom. Deixarien dues rates substituïnt als pares d’en Tom. El pla era perfecte!

7

Es van posar en marxa i se’n van anar a la claveguera més propera per buscar les rates i els ratpenats.

Quan ja els havien atrapat, van anar cap al castell, després van comptar els animals que portaven, van obrir la porta sense fer soroll i van entrar al casino. Allà van alliberar els ratpenats i mentre tots els guardians se’ls miraven, ells van anar cap a la porta de l’habitació de la reina.

Aleshores van alliberar les rates i es van amagar, la reina va sortir corrents espantada i histèrica de l’habitació i li va caure la clau que portava penjada al coll. Ella no se’n va adonar perquè anava de pressa.

Aleshores la Carol i en Tom van entrar a l’habitació es van apropar a la tauleta de nit, la van obrir, van agafar la clau de l’armari i van anar corrents cap a l’habitació on es trobava l’antídot i els ratolins.

Van entrar, van obrir l’armari amb la clau, van veure els dos ratolins i l’antídot. Van deixar les dues rates que sobraven tal com havien dit. Van sortir per la porta del darrere

8

del castell van córrer una estona fins que van arribar a casa d’en Tom, van treure el tap de l’antídot, van avocar el líquid a sobre dels ratolins i amb un tres i no res es van convertir en els seus pares.

En Tom es va abraçar amb el seu pare, la seva mare i amb la Carol. Quan es van tranquil·litzar, en Tom va explicar als seus pares que la Carol l’havia ajudat a alliberar-los.

Recordeu que en Tom tenia una amics, el Luck i la Jessie? I que eren tan feliços? Doncs ara encara ho són més, sabeu per què? Es casaran!!! Aquest cap de setmana faran el casament, i han convidat entre d’altres, al Tom, als seus pares i a la Carol.

9

Tot va començar malament, i semblava que encara seria pitjor, però la història ha acabat fantàsticament bé i tots estan feliços i mengen molts anissos!!!

10