sortides professionals de la geografia - urv.cat · dossier: les sortides professionals butlletí...

dossier: les sortides professionals butlletí 37 – novembre1999

5

Sortides professionals de la geografia

Les activitats dels geògrafs.A part dels àmbits més tradicionals de l’ensenyament ila recerca científica, l’activitat dels geògrafs en la sevapràctica professional s’insereix en una àmplia varietatde camps d’actuació aplicada que se situen des del’urbanisme a la gestió ambiental, i des de la divulgacióeditorial als sistemes d’informació geogràfica. Enaquest butlletí es descriuen només uns exemples delscamps d’activitat en què intervenen actualment elsgeògrafs a Catalunya i una mostra de les activitats ques’efectuen en cada un d’ells.

En el desenvolupament d’aquestes activitats, elsgeògrafs solen integrar-se en equips interdisciplinars en

els quals treballen conjuntament amb arquitectes,economistes, juristes, biòlegs, enginyers, sociòlegs imolts altres professionals. El geògrafs contribueixen enaquests equips, principalment, amb les aportacions,coneixements i mètodes propis de la ciènciageogràfica, però també amb la capacitat d’analitzar deforma integrada informacions de molt diversaprocedència i natura, d’emmarcar el plantejament delsproblemes dins d’una visió global de les sevesimplicacions sòcioeconomiques i ambientals, i deplantejar solucions o mesures orientades a laintervenció concreta sobre el territori.

Les tecnologies de la informació territorial:cartografia i sistemes d’informació geogràficaLes tecnologies de la informació territorial o geogràficaés un dels móns professionals on els geògrafs tenenmés àmplia participació. En els darrers anys, a latradicional presència en el sector de la cartografia, calafegir una molt important expansió del sector delssistemes d’informació geogràfica (SIG), producte de lageneralització de l’ús aplicat de les eines per a laproducció, gestió i anàlisi de la informació geogràfica.

Com a professionals de les tecnologies de lainformació geogràfica, els geògrafs aporten, d’unabanda, la seva capacitat d’implementar aquestes einesal desenvolupament de projectes finalistes, atès quecomplementen sòlids coneixements tant de lestecnologies informàtiques com dels distints àmbits enquè s’apliquen (medi ambient, urbanisme, etc.). D’altrabanda, per la seva formació, els geògrafs són bonsconeixedors de la representació espacial, lavisualització de dades territorials i l’anàlisi espacial dela informació del territori.

CartografiaLa cartografia actual i els seus mètodes poc tenen aveure amb els que hi havia fa unes dècades.L’aplicació de tècniques fotogramètriques i deteledetecció, el desenvolupament de les bases dedades geogràfiques per al maneig de grans volums

d’informació i l’aplicació d’avançades tècniquesinformàtiques han transformat totalment el procés derealització cartogràfica.

La participació dels geògrafs s’estén a tots els sectorsde la cartografia, des del complex procés de produccióde bases cartogràfiques digitals de detall (topogràfica,cadastral, etc.), fins a la representació i visualització dedades estadístiques (amb forts components desemiologia gràfica), passant per la cartografiacomercial i de divulgació (atles, mapes turístics i decarreteres, etc.) i la cartografia temàtica especialitzada(d’usos del sòl, geològica, etc.)

Entre les moltes tasques que desenvolupen elsgeògrafs en la producció cartogràfica es troben: eldisseny dels documents cartogràfics; la planificació devols per a l’obtenció de fotografia aèria; la recopilacióde dades de camp; la gestió de cartografies bàsiques,inclosa la realització, revisió i actualització; lafotointerpretació; el control del procés d’edició;l’aplicació de tècniques de semiologia gràfica per a lavisualització de dades; etc.


6

Documentació cartogràfica i estudistoponímicsLa formació humanística que rep el geògraf, juntamentamb la formació tècnica cartogràfica, li permetparticipar també de forma remarcable en els sectors dela documentació cartogràfica, la cartoteconomia(catàleg i classificació de fons cartogràfics), lacartografia històrica i els estudis toponímics. En elcamp de la toponímia, els geògrafs treballen en larecollida, revisió, situació, sistematització i fixació delstopònims a les bases cartogràfiques mitjançant treballde camp i anàlisi de documentació escrita.

Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)Un sistema d’informació geogràfica (SIG) és un conjuntintegrat d’eines informàtiques especialment dis-senyades per emmagatzemar, manipular, mantenir,analitzar i representar informació que pugui tenir unaexpressió espacial. Els SIG integren bases de dadesd’informació alfanumèrica amb la informació gràficadel territori (cartografia digital).

En els darrers anys, l’aplicació d’eines SIG haesdevingut imprescindible en molt diversos campsprofessionals ja siguin aquells relacionats amb lesdiferents tasques d’anàlisi, gestió i coneixement delsdiferents sectors de treball desenvolupats per lesadministracions públiques o bé per companyies deserveis o consultors i assistents tècnics: gestiócadastral, el planejament urbanístic i territorial, lagestió d’espais naturals, la gestió de tot tipusd’infraestructures, etc. El camp dels SIG ha estat undels sectors professionals de més ràpid creixement ievolució tècnica constant.

Els geògrafs participen tant en el disseny tecnològic(R+D) com en l’aplicació a projectes finalistes. En elcamp de la recerca aplicada els geògrafs treballen en laprojecció, disseny i desenvolupament de softwarecomercial i d’aplicacions personalitzades a projectesespecífics (tant a laboratoris de recerca com aempreses de serveis). No de bades, els geògrafs, com

a experts en anàlisi espacial, foren els creadors delsprimers SIG i n’establiren els fonaments tecnològics.

Pel que fa a la implementació i gestió de projectes queapliquen tecnologia SIG, els geògrafs participen, entremolts d’altres, en projectes de gestió d’espais naturals,de prevenció d’incendis forestals, de gestió cadastral ipatrimonial, de planejament i gestió urbanística,d’impacte ambiental (a les administracions autonòmicai local i empreses consultores), així com en la gestiód’infraestructures i xarxes de serveis (empresessubministradores d’aigua, gas, telefonia, etc.) i en elsector de la logística i distribució.

Teledetecció i geoposicionamentEl desenvolupament de les tecnologies en matèria desensors remots (instal·lats en satèl·lits) oaerotransportats ofereix noves possibilitats d’anàlisitant dels processos evolutius de transformació del medinatural (usos del sòl, coberta vegetal, recursosnaturals, producció agrària, etc.) com de l’ocupacióhumana del territori.

En aquest camp els geògrafs participen tant enl’aplicació de les tècniques de tractament de lesimatges digitals obtingudes per sensors remots(correcció geomètrica, millora, representació), com enl’extracció d’informació temàtica sigui per classificacióde les imatges digitals, o com per fotointerpretaciód’imatges en fals color. La formació en ciències de laterra, cartografia i anàlisi espacial és un dels principalsvalors afegits que aporten els geògrafs a lateledetecció.

Un sector emergent associat als satèl·lits espacials sónels sistemes de geoposicionament global (GPS).Diversos geògrafs participen en l’aplicació de GPS tanten sistemes de navegació terrestre (localització devehicles de transport públic, distribució de mercaderiesi missatgeria, etc.) com en sistemes de localitzacióestàtica, aplicats a la topografia i la cartografia.

Medi ambientLes qüestions relacionades amb el medi ambient hanestat un dels camps tradicionals d’aplicació delsconeixements de la ciència geogràfica, on aquesta haaportat la seva capacitat d’analitzar de forma integradala informació sobre el medi físic i les activitatshumanes. Els darrers anys, amb la creixentsensibilització social per la matèria, aquest haesdevingut un dels principals camps d’expansió iexpectatives professionals per als geògrafs.

Per la seva formació, els geògrafs aporten a la gestiódel medi ambient la capacitat d’abordar de formaconcreta els problemes ambientals dins del marc dereferència d’una visió global, tant de les seves

implicacions socials i econòmiques com de lesinterrelacions amb altres àmbits territorials més grans.En aquest camp d’activitat, els geògrafs són experts enproblemes i solucions mediambientals, capaços depensar globalment i d’actuar localment, no només desdel laboratori o el despatx sinó especialment sobre elterritori.

Tot seguit es descriuen algunes de les activitats queefectuen els geògrafs a l’entorn del medi ambient.

Ordenació i gestió d’espais d’interèsnatural


7

L’ordenació i gestió dels parcs naturals i, en general,dels espais protegits d’interès natural és una de lesactivitats amb major i més arrelada implantació delsgeògrafs. Aquests intervenen en tot el cicle gestor delsespais protegits: en la delimitació del seu àmbitterritorial, en la redacció dels plans especials deprotecció, en la promoció d’un desenvolupamentsocioeconòmic compatible amb la protecció de l’entorn,en el control urbanístic o en el desenvolupamentd’activitats pedagògiques i de lleure. A banda delsespais d’especial protecció, els geògrafs tambéparticipen activament en l’ordenació del sòl nourbanitzable, la protecció del patrimoni natural,intervencions paisatgístiques, o l’estudi de lesconnexions biològiques entre espais naturals protegits.

Serveis tècnics per a la qualitatambientalEn els darrers anys, un nombre creixent de geògrafss’ha especialitzat en el camp de la gestió ambiental,especialment a escala local. En aquest entorn elsgeògrafs participen en les tasques de diagnosi de laqualitat ambiental i en les de diagnosi, planificació,gestió i avaluació de serveis tècnics mediambientals.La seva presència és especialment rellevant en el ciclecomplet de l’aigua (tant pel que fa a recursos,proveïment, sanejament i depuració, o qualitatecològica dels rius); en els plans de minimització,valorització i tractament de residus sòlids urbans iindustrials, o en els inventaris d’activitats classificades.

Agendes 21 locals i auditoriesambientals per a una ciutat sostenibleTradicionalment sensibilitzats per les relacions entreciutat i medi ambient, els geògrafs participen també enla realització d’auditories ambientals locals, deprogrames de “ ciutat sostenible” o en el desplegamentde les agendes 21 locals. Les auditories ambientalscomprenen dues fases: la diagnosi dels indicadors dequalitat ambiental i el pla estratègic per la millora de laqualitat ambiental. Una de les principals aportacionsdels geògrafs en aquest camp és la incorporació deconsideracions ambientals a les polítiques urbanes i alplanejament urbanístic, com ara les polítiques demobilitat i accessibilitat, la integració de la ciutat en elseu entorn natural, la promoció de la ciutat compacta ifuncionalment complexa, l’avaluació del consum ifluxos energètics dels sistemes urbans, etc.

Plans d’emergència i de prevenció deriscos per a la protecció civil: incendisforestals, inundacions, etc.La prevenció dels riscos de catàstrofes naturals oantròpiques i la gestió de les emergències provocadesper eventuals catàstrofes és un altre camp on laparticipació dels geògrafs té ja llarga tradició i

experiència. En aquests camps els geògrafs sónexperts que juguen un paper clau en la planificació pera la prevenció dels riscos d’inundacions i d’allaus, aixícom en la redacció de plans de prevenció d’incendisforestals. Tanmateix, la tasca dels geògrafs s’esténtambé a les solucions per donar resposta eficaç iimmediata davant una possible emergència (d’origennatural o antròpic) participant en la redacció dels plansd’emergència municipal i àdhuc en el pla d’emergèncianuclear.

Estudis i avaluacions d’impacteambientalLa geografia es troba entre les disciplines introductoresen el nostre país de la metodologia dels estudis iavaluacions d’impacte ambiental. Així es participa enl’estudi prospectiu dels possibles impactes ambientals ipaisatgístics de projectes d’infraestructures(especialment de transport), d’actuacions urbanístiqueso d’activitats extractives; en l’avaluació comparativa dedistints projectes alternatius; o fins i tot en lesintervencions correctores d’aquest impacte.

Inventaris d’usos del sòl i de recursosnaturalsEl coneixement dels usos actuals del territori, la sevadistribució i evolució és una informació bàsica per a laplanificació i gestió ambiental. Els geògrafs són elsprincipals experts en la recollida, classificació i anàlisid’aquesta informació, tasques directament vinculadesamb les tècniques de teledetecció, fotointerpretació,cartografia i sistemes d’informació territorial.

Meteorologia i climatologiaEn el camp de la meteorologia, els geògrafs treballentant en la predicció diària del temps com en el disseny icontrol de les xarxes d’observatoris meteorològics iagrometeorològics. En climatologia desenvolupen,entre d’altres, els aspectes de climatologia sinòptica ide predicció estadística del temps. Un camp d’activitatrecent és el relacionat amb l’estudi del canvi climàticglobal i els seus possibles impactes ambientals isocials.

Educació ambientalEls geògrafs treballen tant activitats de formació ipedagogia ambiental (en l’ensenyament reglat i el noreglat), com de difusió del patrimoni natural. Entre lesprimers participen, per exemple, en escoles de lanatura, com a guies-intèrprets de la natura, en larealització d’activitats educatives, d’exposicionsdidàctiques o en la producció de recursos educatiussobre el medi ambient. En el camp de la divulgacióintervenen en el disseny de programes i projectes dedifusió i divulgació del patrimoni natural, tant en el móneditorial com en l’audiovisual.


8

Anàlisi, ordenació i promocióde la ciutat i el territoriL’àmbit central de l’activitat professional del geògraf esrelaciona amb el territori, tant en les seves dimensionsambientals, econòmiques i socials com en les sevesinterrelacions. Així doncs, la programació i gestiód’actuacions públiques i privades en la ciutat i elterritori (molt particularment les vinculades ambordenació del territori i urbanisme) és un campprofessional amb una important i consolidadapresència de llicenciats en geografia.

En aquestes tasques, els geògrafs aporten unimportant valor afegit. D’una banda per les aportacionsespecífiques de la ciència geogràfica, com són lacapacitat d’interpretar la interrelació entre els llocs(com el que succeeix en una ciutat o territori incideix end’altres) i la interrelació entre escales (processosglobals i actuacions locals), entre d’altres. D’altrabanda, per la capacitat d’interpretar les interrelacionsentre els diversos processos socials, econòmics,ambientals o urbanístic que es produeixen en una ciutato regió. En aquest sentit cal destacar que la formaciódels geògrafs posa l’accent en la capacitat d’integracióen equips pluridisciplinars amb altres professionalscom arquitectes, enginyers, economistes, juristes,ecòlegs, etc.

Els geògrafs es troben, doncs, especialment preparatsper afrontar els grans canvis de cultura que estanemergint en el món professional de l’ordenació delterritori i l’urbanisme: interdisciplinarietat; necessitat devincular planificació estratègica, urbanística id’infraestructures; incorporació de la idea desostenibilitat ambiental; contextualització de lesactuacions locals dins processos globals; canvid’escala de l’ordenació urbanística cap a unaordenació territorial; etc.

Les tasques que es desenvolupen en aquests campsabasten des de les fases d’obtenció d’informació,d’anàlisi i de diagnosi; passant pel disseny depolítiques públiques i línies estratègiques d’actuació;fins a la programació i gestió d’actuacions,intervencions i mesures més concretes.

Plans d’ordenació territorialEls geògrafs, com a experts del territori, han vingutparticipant de forma habitual en l’elaboració delsestudis urbans, metropolitans, comarcals i regionalsque donen lloc a la redacció dels diferents plans iprogrames d’ordenació territorial que desenvolupen lesadministracions públiques a diferents escalesd’intervenció. Tradicionalment l’aportació ha estatdeterminant en les fases d’anàlisi, diagnosi iprospectiva de les dinàmiques socials, econòmiques inaturals del territori.

Tanmateix, cada cop més, aquesta participació s’haestès a la part propositiva dels plans i s’ha generalitzatla incidència en la formulació de les directriusd’intervenció, en la programació de mesures, en lagestió de les actuacions que se’n deriven i enl’avaluació i seguiment del grau d’acompliment iefectivitat d’aquests plans.

Així la presència de geògrafs no només ha esdevingutun fet habitual sinó també imprescindible enl’elaboració dels plans territorials, i han participat entots els plans duts a terme els darrers anys, com el Platerritorial general de Catalunya i el Pla territorialmetropolità de Barcelona.

Planificació estratègica local i regionalEls geògrafs no han estat tampoc aliens a la recentexpansió de la planificació estratègica a les escaleslocal i comarcal i d’altres plans de desenvolupament opromoció econòmica i social local. Així intervenen tanten la coordinació dels plans com en tasquesespecífiques de diagnosi i de dinamització de laparticipació dels agents socials.

Aquests plans, orientats a establir les estratègies defutur del desenvolupament de ciutats i regions,atorguen especial importància a la interrelació entre lesdistintes dinàmiques socials, econòmiques, ambientals,etc. en llocs concrets; a la identificació de lespotencialitats de la ciutat en relació al seu context iposició; i a les relacions de competència icomplementarietat entre els llocs. Tots tres sónaspectes clau d’atenció de la ciència geogràfica i entots ells els llicenciats en geografia han rebut unaformació que els capacita per intervenir de formadecisiva en aquests projectes. A més els geògrafsaporten la seva vocació prospectiva (escenaris de futur)i proactiva (orientada a la intervenció) i la seva visióglobal de les problemàtiques urbanes i regionals.

Gestors del desenvolupament social ieconòmic localLa participació dels geògrafs en la promoció econòmicai social s’estén també a la gestió dels instrumentsd’actuació per a la dinamització econòmica local icomarcal: des dels ja consolidats plans per lescomarques de muntanya a l’elaboració de programesd’actuació comarcal. Així diversos geògrafsdesenvolupen la seva activitat professional en instituts iserveis de promoció econòmica local, en programes decooperació econòmica, i en observatoris econòmics isocials o altres sistemes d’informació socioeconòmica(de mercat de treball, conjuntura econòmica i qualitatde vida).


9

La participació dels geògrafs en la dinamitzacióeconòmica és especialment rellevant com a agents dedesenvolupament local i en programes de dinamitzaciósocial i econòmica d’àrees desafavorides (comarquesde muntanya, àrees en desindustrialització, etc.). Entreles tasques desenvolupades es troben la identificacióde les potencialitats de desenvolupament (elsavantatges comparatius de cada lloc); la localització derecursos econòmics (fons europeus, subvencions); ladinamització dels agents socials (actuacionsconcertades, convenis, consorcis); i la gestió delsrecursos públics aplicats a actuacions concretes aixícom la posterior avaluació de la seva eficàcia.

Programes europeusLa plena integració de l’estat espanyol a la Unióeuropea ha incorporat noves polítiques d’actuació i depriorització, i l’accés a una sèrie d’ajuts i programeseuropeus, entre els quals destaquen els fonsestructurals i els fons de cohesió. En aquest àmbit elsgeògrafs participen en diverses tasques, que van desde la informació als ens públics i privats que podenaccedir a aquests ajuts, fins a la realització de lespropostes i plans d’actuació que han d’acompanyar lessol·licituds, o bé la gestió dels fons i dels projectessubvencionats.

Desenvolupament ruralEn les polítiques de desenvolupament del món rural iàrees de muntanya és també molt significativa lapresència dels geògrafs, com ho mostra la participacióen l’elaboració dels plans comarcals de muntanya. Unade les principals aportacions de la geografia en aquestterreny és la capacitat d’anàlisi integrada de lesrelacions entre societat, territori i medi ambient a l’horad’elaborar programes de desenvolupament local, perexemple compatibilitzant activitats turístiques, milloradel sector agrari i defensa del patrimoni natural icultural.

Programació, gestió i avaluació depolítiques públiques i serveis públicsDins de les administracions públiques, els geògrafsparticipen també en les tasques de programació, gestiói avaluació de polítiques públiques sectorials i de laprestació de serveis públics d’incidència territorial.

Programació i seguiment de polítiquesd’inversió públicaUn dels sectors amb presència consolidada és laprogramació i distribució territorial d’inversionspúbliques i, en particular, de la cooperació econòmica ales inversions dels ens locals. Així s’ha participat en elsestudis de programació del Pla Director d’InversionsLocals, del Pla Unic d’Obres i Serveis, de Plans deCooperació i Assistència Local de les diputacions i deprogrames d’actuació comarcal. En tots ells, a l’anàliside l’eficiència social i econòmica de l’actuació, calafegir criteris de solidaritat territorial i impacteambiental.

Anàlisi i planificació de la prestació deserveis públicsMés tradicional és l’activitat d’anàlisi i planificació de laprestació de serveis públics en dos sectors. D’unabanda, la prestació dels serveis implica la delimitaciód’unes àrees funcionals a partir d’indicadors diferents,de la cobertura òptima que ha de rebre el ciutadà i del’economia en la gestió del servei. En aquest sentit s’haparticipat en l’elaboració del mapa educatiu, el mapasanitari, el mapa cultural, plans d’equipamentsmunicipals, etc.

D’altra, l’elaboració dels programes d’inversiómunicipals, provincials i autonòmics requereix lafixació d’uns estàndards de dotació i una anàlisicomparativa dels dèficits dels serveis municipals per talde fixar prioritats d’actuació i seleccionar els projectesa subvencionar. Un instrument n’és l’Enquesta sobreInfraestructura i Equipament Local.

Serveis socials per a les persones imillora de la qualitat de vidaMés innovador i amb participació significativa delsgeògrafs és el sector dels estudis sobre prestació deserveis socials i personals. El coneixement dels hàbits,condicions de vida dels diversos col·lectius socials iculturals i, en particular, dels més desafavorits o ambproblemàtiques específiques (immigrants, novapobresa, sense sostre, famílies monoparentalsfemenines, joventut, vellesa, etc.) és imprescindible pera la posterior programació de serveis socials ipersonals adequats a les seves necessitatsespecífiques, eficients i als que pugin accedir fàcilment.

Així mateix es participa en el camp de la salut pública,tant en estudis epidemiològics i de causes demortalitat, com en la planificació d’àrees de salut i deserveis sanitaris en àrees rurals.

Demarcacions territorials: els mapescomarcal i municipal de CatalunyaEl procés d’implantació de la divisió administrativacomarcal catalana desenvolupat per la Generalitat deCatalunya ha comptat amb una presència rellevant degeògrafs.

Així mateix, també és molt significativa la presència degeògrafs en el desenvolupament dels expedientsd’alteracions de termes municipals (agregacions isegregacions de municipis, alteracions i conflictes delímits municipals, creació d’entitats municipalsdescentralitzades, enclavaments, etc.), tant enl’elaboració, tramitació i resolució dels expedients, comen l’assessorament als municipis i associacionsveïnals.

Un tercer aspecte en el qual treballen els geògrafs ésen els estudis relacionats amb l’organització territorialdels serveis de l’administració pública.


10

Estudis urbans i metropolitans per aldisseny de polítiques urbanesUn altre destacat camp d’activitat és el dels estudisurbans i metropolitans, tant els orientats al disseny depolítiques urbanes, com els previs a l’ordenació iactuació urbanística o a la programació de serveis.

Els camps d’anàlisi i proposta abasten, entre altres, lesproblemàtiques específiques de les grans ciutats, elsprocessos de desconcentració residencial i productiva,el creixement difús metropolità, les transformacionsurbanístiques, els projectes d’infraestructures, larevitalització dels centres històrics, la mobilitat, lesnoves centralitats, les activitats industrials i terciàries,els serveis personals i socials, etc.

Els geògrafs venen participant també en l’Enquestametropolitana d’hàbits i condicions de vida de lapoblació.

Urbanisme:de la planificació a la gestióEls geògrafs participen també de forma habitual en lestasques d’ordenació i gestió urbanística formant partd’equips interdisciplinars, juntament amb arquitectes,juristes, enginyers i altres professionals.

Fins recentment, els projectes en què més sovint esparticipava era la redacció de plans generalsd’ordenació urbana municipal. Dins d’aquests éshabitual participar en l’elaboració i redacció de lesmemòries informatives de la fase d’avanç: estudissocioeconòmics, de mobilitat i integració amb l’entorn,dels espais lliures, d’urbanitzacions residencials, delparc d’habitatges, de l’activitat industrial, etc., així comtambé en tasques instrumentals d’informació,cartografia i SIG; també es col·laborava en la propostad’ordenació dins l’equip redactor.

Progressivament els geògrafs s’han anat incorporanttambé a tasques més pròpies de la gestió urbanística,en particular en la redacció de plans d’espais obertsd’especial protecció (sòl no urbanitzable); de plansespecials de reforma interior (especialment en elsaspectes socials); i de projectes de reparcel·lació id’urbanització (en la determinació d’afectacions,cessions, compensacions, etc.).

Una altra tasca en què participa és la documentacióurbanística, particularment la gestió i manteniment debases de dades de planejament urbanístic vigent iinventaris cartogràfics digitals (SIG) dels usosnormatius del sòl.

Política de sòl, treballs cadastrals igestió del patrimoni immobiliari públicEls estudis de mercat de sòl i d’habitatge, així com elsd’oferta de sòl industrial, són un camp d’activitat jahabitual per als llicenciats en geografia. Tanmateix, elsdarrers anys s’ha produït una expansió en els sectorsde les valoracions, dels treballs cadastrals i del’inventari i gestió del patrimoni immobiliari de lesadministracions públiques (identificació de propietat,

afectacions urbanístiques, etc.), tant pel que fa apropietats urbanes com rústiques. En tots aquestscamps els geògrafs combinen tècniques de treball decamp i de recerca documental sobre la propietat ambl’aplicació de les tecnologies de sistemes d’informaciógeogràfica i cartografia digital i coneixementsd’urbanisme (règim jurídic del sòl, normativaurbanística, etc.).

Mobilitat, transports i logísticaEn una societat on cada cop són més elsdesplaçaments, adquireix gran protagonisme elconeixement de les pautes de mobilitat i les polítiquesde transports. A més, la dimensió geogràfica de lesinfraestructures, com a factors decisius deldesenvolupament territorial, és indiscutible, i cada diasón més els geògrafs presents en el moment de decidirles seves localitzacions, traçats, impactes, etc.

En els camps de l’anàlisi, planificació i gestió detransports de viatgers, de la logística (o distribució demercaderies), del trànsit i de la planificació decomunicacions, els geògrafs apliquen el seu domini deles tècniques d’anàlisi espacial, com per exemple laidentificació de rutes òptimes o els estudis delocalització.

Però, el principal valor afegit dels geògrafs en aquestcamp és la introducció de les dimensions social iambiental en els estudis de transports, com ara en lespropostes de mobilitat sostenible, de disseny d’espaispúblics, o de promoció del transport públic.

Estudis de localització, implantació iimpacte d’activitats econòmiquesL’evolució del model territorial, així com la incorporacióde noves formes d’activitat en els sectors productius ide nous patrons en el sector dels serveis, imposa lanecessitat de cercar localitzacions diferents a lestradicionals. Per proposar aquestes localitzacions calelaborar models que incorporin, entre d’altres variables,les dades actuals –contínuament canviants- relatives adisponibilitat, preus i equipament de sòl, mercat laborali vinculació a les noves xarxes de difusió.

La planificació de les activitats industrials, turístiques icomercials, no es pot fer sense tenir en compte laprotecció del medi ambient, la prevenció dels impactessocials i els desequilibris territorials generats per lapolarització de l’activitat econòmica. En aquest sentit,els geògrafs contribueixen a una nova lectura delterritori de cara a revitalitzar els seus recursos ipotenciar iniciatives de desenvolupament adaptades ales realitats territorials i socials dels diversos territoris.

Geomarketing:anàlisi de mercats i plans d’expansiód’activitats comercialsUn camp d’activitat professional recent però en claraexpansió –especialment en l’empresa privada- és laintroducció de la dimensió territorial als estudis irecerques de mercat.


11

Alguns exemples d’activitats innovadores que estandesenvolupant els geògrafs dins d’aquest sector són: lagestió de plans d’estratègia d’expansió territorial decadenes comercials detallistes com franquícies (perexemple sectors del vestit i menjars ràpids),supermercats o bancs i caixes; la localització i viabilitatde superfícies comercials i grans superfíciesespecialitzades; o plans de promoció i dinamització dezones de petit comerç dels centres urbans, associats ala qualitat dels espais públics (gerents dels centresurbans).

Al costat d’aquests, es troben altres activitats que esvenen desenvolupant des de ja fa temps, com l’anàliside mercats potencials i hàbits de consum; estudisd’àrees d’influència comercial; o estudis d’estructuracomercial.

Demografia i estudis socials de lapoblacióEls estudis de població són un dels camps d’activitattradicional dels geògrafs. Les anàlisis de projecció iprospectiva demogràfica o els estudis d’estructura id’evolució ocupen un bon nombre de professionals i ésben significativa la presència tant en institutsuniversitaris de recerca com a les administracionspúbliques.

Els treballs de planificació dels més diversos àmbitsgeneren demandes específiques d’anàlisisdemogràfiques de territoris determinats: estudis demigracions, de dinàmiques de localització residencial,d’hàbits i condicions de vida, de població estacional, deproblemàtiques específiques de grups socials, denivells de renda, de cohesió i integració social, degènere, etc.

Estadístiques socioeconòmiques iproducció d’informació de baseEls geògrafs intervenen també en el procés derealització de determinades estadístiques, compadrons, censos, inventaris i enquestes –de població,d’habitatges, d’activitats econòmiques, etc.-, en totesles seves fases: el disseny i planificació de projectesestadístics; la recollida de dades en treball de camp oenquesta; la supervisió i control de l’execució; i laposterior depuració, tractament i explotació de lainformació. La seva implantació laboral s’ha produït enles diferents unitats de producció d’estadístiquesoficials de l’administració local i autonòmica, així comen observatoris econòmics i socials.

Així mateix, un bon nombre de professionals s’haespecialitzat com expert en fonts d’informacióestadística i documentació; en la gestió i tractamentinformatitzat de bases de dades socioeconòmiques; obé en l’anàlisi operativa d’informació estadística.

La societat del coneixement: educació continuada,treballs editorials, divulgació mediàtica i solidaritatEls sectors de l’educació no reglada i de la divulgacióde coneixements conformen un camp en expansió comactivitat professional dels geògrafs en el món del’empresa privada. La formació generalista, la capacitatde comunicació i visualització de la informació, i lacapacitat d’integració i síntesi d’humanitats, ciènciessocials i medi ambient sobre territoris concrets, ofereixnoves oportunitats professionals vinculades al’expansió tant de les economies del lleure cultural iecològic, com de la societat de la informació i laformació continuada.

DivulgacióLa col·laboració en projectes editorials ha estat desempre un camp professional consolidat, si béminoritari, per als geògrafs. Els darrers anys s’haproduït, però, una transformació i expansió del sector,d’una banda per l’increment de demanda en matèria deturisme i lleure cultural i, d’altra, per la irrupció denoves tecnologies multimèdia de comunicació idivulgació.

En tots els casos, els geògrafs participen tant en laredacció de textos, cartografia, infografia,il·lustracions, fotografies, etc.

Treballs editorialsTradicionalment, la participació de geògrafs enprojectes editorials es concentrava especialment en laredacció i actualització de textos i elaboració decartografia per grans obres: enciclopèdies, obresgenerals de referència, grans geografies universals oregionals, atles, etc.; i en la traducció de textos degeografia i ciències afins.

La divulgació a través de novestecnologies multimèdia i internetPerò, cada cop més, aquestes tasques superen elconcepte de serveis editorials per estendre’s a novesformes de comunicació com el disseny i producció depàgines Web i CD-ROM per a la divulgaciód’informació –turística i d’altres tipus-, programes deTV de temàtica documental, etc.

Guies turístiquesEls darrers anys, però, s’ha produït una importantexpansió de l’activitat en el sector de les publicacionsde caràcter turístic: guies de viatges, mapes turístics,revistes especialitzades, tríptics i opuscles de promocióturística, guies de parcs naturals, etc. En aquest camp,


12

els geògrafs han posat l’accent en els aspectes deturisme cultural i de l’entorn natural.

Promoció de productes turísticsEl turisme és un sector important de l’economia queexperimenta creixement i un ampli ventall depossibilitats. El geògraf especialitzat té una formacióprou generalista per tenir una visió global sobre el temai poder analitzar les interrelacions i els efectes delsdiferents factors que intervenen en cada cas o situació.Les aportacions sobre models de desenvolupamentturístic a ajuntaments i altres institucions, treball enempreses del sector per millorar la qualitat, lafidelització dels clients o l’oferta turística i, en síntesi, larendibilitat de l’empresa o la col·laboració ambconsultories de serveis o en l’elaboració i realitzaciód’estudis de mercat, són alguns dels camps on laintervenció dels geògrafs pot ser força interessant,sense deixar de banda les possibilitats que ofereix elmón editorial.

EducacióL’ensenyament de la geografia va ser, històricament, laprincipal ocupació dels geògrafs. Tanmateix, l’expansiódels camps aplicats de la geografia juntament amb lareducció d’oportunitats laborals en el sector docent hafet que, en els darrers vint anys, hagi esdevingut unasortida minoritària.

Transferència de coneixements:l’ensenyament secundari i la universitatSón encara importants els col·lectius d’ensenyants tantde secundària com universitaris, no nomésquantitativament sinó sobretot qualitativament. Enefecte, ambdós col·lectius realitzen importants tasquesen la formació dels ciutadans (oferint una comprensiódel món i el seu lloc en ell) i dels futurs geògrafs.

A més, a les universitats, cal afegir les tasques derecerca, que aporten contínuament nous coneixementsals camps aplicats de la geografia, així com latransferència d’aquests coneixements i tecnologies alconjunt de la societat, ja sigui per la via dels programesde formació continuada, com del desenvolupament deprojectes conjunts en cooperació amb administracions iempreses. En aquest sentit cada cop són més elsgeògrafs que treballen dins les universitats vinculatsexclusivament a projectes de recerca de finançamentextern i sense responsabilitat docent.

Formació continuada i ensenyaments noreglatsEn la societat de la informació i la formació, cada coppren major rellevància l’educació no reglada i laformació continuada de les persones. Els geògrafstenen una presència significativa en sectors coml’educació ambiental, l’educació d’adults i l’educacióper a la integració social.

Per exemple, en el món de l’educació ambiental elsgeògrafs preparen itineraris, cursos, seminaris,exposicions, recursos i materials didàctics per aescoles de natura, escoles-tallers o centres d’educacióambiental, i també realitzen tasques de monitor ieducador ambiental.

D’altra banda, avui tots els experts estan d’acord que laformació continuada és vital per a tota empresa i per aqualsevol treballador. És per això que cada vegadas’intensifica més la relació entre els professionals del’educació i el món del treball. La necessitat de millorarcontínuament i adaptar-se als nous canvis iconeixements justifica que cada dia més empreses iinstitucions necessitin d’aquests professionals.

Guies-intèrprets del patrimoni natural iculturalUn altre camp amb importants oportunitats per alsgeògrafs és el de guies-interprèts difusors del patrimonicultural i natural. El valor afegit del geògraf consisteixen la capacitat de combinar un profund coneixementdel territori amb la comunicació de la seva realitatsocial, el seu patrimoni cultural –per una formaciógeneralista humanística-, i els valors ambientals i delmedi natural. De les experiències inicials com a guies-interprèts de parcs naturals s’ha passat a guies delpatrimoni cultural, antropològic, arquitectònic, etc.

Cooperació i solidaritat internacional:“geògrafs sense fronteres”Cada cop són més els geògrafs que estan participanten forma de voluntariat o professional en programes desolidaritat internacional i cooperació aldesenvolupament en països d’Amèrica Llatina i Àfrica através d’organitzacions no governamentals,principalment, però també d’empreses consultores. Enaquests programes els geògrafs hi participen bé com atècnics especialitzats en cooperació; en la gestió deprogrames de cooperació; en tasques de planificacióambiental, urbanística i econòmica; o bé com aensenyants; etc. Així mateix diversos geògrafs treballenen l’àmbit de les relacions internacionals i de laintegració europea.

sortides professionals de la geografia - urv.cat · dossier: les sortides professionals butlletí...

Documents