Solucionari de les fitxes(reforç, ampliació i avaluació)

RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

1 ESO

edebé

Aquest solucionari correspon a les fitxes de reforç, ampliació i avaluació de les quals

disposa el professor de Religió Catòlica 1 ESO (projecte Ithiel d’Edebé).

Les fitxes poden trobar-se a l’obra Programació i Recursos Religió 1 ESO, publicada el

2010 i més tard incorporada en format pdf a la targeta USB de Recursos didàctics de

Religió 1 ESO, on també es poden trobar les fitxes en els formats (modificables) doc i

odt.

Al final s’inclou també el solucionari de les fitxes d’Avaluació inicial de l’etapa, que es

troben a les pàgines 86-87 de l’obra Programació i Recursos Religió 1 ESO (en paper i

en format pdf a la targeta USB), i a l’inici dels documents doc i odt que contenen les

fitxes de 1r d’ESO en la targeta USB Recursos didàctics.

Unitat 1: L’inici de les religions

Fitxa de reforç

1. c, e, f, i.

2. a) Perquè les forces de la natura condicionaven el seu aliment i la seva forma

d’existència, basada en la caça, la pesca i la recol·lecció de plantes.

b) El perquè de la vida i de la mort.

c) Retien culte a les venus perquè simbolitzaven la fertilitat (de la Terra i humana), i

pintaven les parets amb pintures rupestres per tal d’afavorir la caça.

d) La religió. Entre els vestigis de la seva arquitectura el més important són els

monuments funeraris i els temples.

e) El politeisme, els temples dedicats als déus i el culte als morts.

f) Els déus tenen forma humana i es manifesten mitjançant sentiments propis de les

persones.

g) Eren narracions fantàstiques per a donar resposta a preguntes essencials de l’ésser

humà. En aquestes narracions els déus adquirien forma humana, ja que es tracta de

religions antropomòrfiques.

h) Tenen en comú el fet de ser llocs de culte, i també la presència d’escultures. En canvi,

es diferencien en un aspecte fonamental: en els temples grecs, l’interior estava reservat

als sacerdots.

3. Respostes orientatives. Divinitat: Ésser superior al qual s’adora. Embalsamar:

Conservar el cos del difunt per tal d’evitar-ne al màxim la descomposició, extraient-ne

les vísceres i emplenant-lo amb substàncies aromàtiques diverses. Mastaba:

Construcció funerària egípcia més antiga que les piràmides. Antropomòrfic: Amb forma

humana. Culte als morts: Conjunt de cerimònies que es fan a partir del moment en què

mor una persona, amb l’objectiu d’afavorir el seu pas a l’altra vida o el d’obtenir el seu

favor. Filòsof: Pensador que intenta justificar les explicacions sobre la realitat basant-se

únicament en la raó. Politeisme: Creença en diversos déus. Pintura rupestre: Conjunt de

pintures que feien en coves o cavernes els éssers humans de la Prehistòria, generalment

per afavorir màgicament la caça. Temple: Lloc on es ret culte a un o diversos déus.

4. La religió a Grècia i a Roma era de tipus politeista. Els seus déus eren

antropomòrfics; la “vida” dels déus s’expressava per mitjà de mites. Els morts “vivien”

al món subterrani; els romans creien que els avantpassats protegien les famílies.

Fitxa d’ampliació

1. a) Resposta oberta.

b) Semblances entre els textos: en tots dos textos s’explica la creació de l’ésser humà; a

més, en tots dos casos l’home apareix sobre la Terra per designi diví. Diferències entre

els textos: en el fragment del llibre sant dels maies, la creació de l’ésser humà és fruit

d’una deliberació entre els diversos déus, ja que es tracta d’una religió politeista, mentre

que en el text bíblic la creació de l’ésser humà és decidida pel Déu únic (monoteisme)

com a culminació de la natura, perquè l’ésser humà, creat a semblança de Déu, domini

aquesta natura.

c) Resposta orientativa. En el cas del text maia es pretén mostrar que tot procedeix

d’uns esperits celestes que són anteriors a tot. En el text bíblic també es remarca que

l’ésser humà procedeix de Déu, però es destaca també la responsabilitat humana, ja que

se li encarrega tota la natura i, a més, se subratllen els trets que apropen l’ésser humà a

Déu, com ara la llibertat.

d) Resposta oberta.

Fitxa d’avaluació

1. La religió dels mesopotàmics era politeista. Gràcies al fet que van ser els primers

d’utilitzar l’escriptura, han arribat fins a nosaltres els seus mites i creences. Els déus

mesopotàmics estan relacionats amb la vida i la natura. Els reis per a ells eren déus. La

voluntat de les divinitats es podia conèixer pel vol dels ocells, els somnis i els astres.

2. a) Mites: narracions fantàstiques en què els déus es manifestaven amb actituds i

sentiments humans.

b) Politeisme: que adora molts déus.

c) Antropomòrfic: amb forma humana.

d) Aton: déu del Sol.

e) Zeus: pare dels déus.

f) Llibre dels Morts: pregàries que el difunt ha de dir al tribunal d’Osiris.

g) Lars: ancestres protectors de la llar dels romans.

h) Sentit de la vida: conèixer qui sóc: d’on vinc i cap a on vaig?

3. Riu Nil: És el major riu d’Àfrica, a més de ser considerat tradicionalment el riu més

llarg del món. Per als antics egipcis significava vida, ja que els proporcionava aigua per

a beure i per a regar els camps, i a més les seves crescudes periòdiques subministraven

terres fèrtils. Culte als morts: Actes i cerimònies en honor dels difunts i dels

avantpassats. El cicle de la vida: Procés pel qual passen animals i plantes al llarg de la

seva vida (naixement, creixement, subsistència, reproducció, mort). Ares: Déu de la

guerra, anomenat també Mart. Raonar: Pensar, ordenant idees i conceptes per tal

d’arribar a una conclusió. Mite: Narració fantàstica per a intentar donar resposta a

preguntes essencials per a l’ésser humà; acostuma a basar-se en l’oposició d’elements i

expressa la inquietud humana per donar un sentit a la vida. Embalsamament: Preparació

d’un cadàver amb unes determinades substàncies per evitar-ne la descomposició.

Temple grec: Edifici que contenia la imatge de culte, que era considerat l’estatge dels

déus i que estava reservat al culte per part dels sacerdots. Piràmides: Monument

funerari dels egipcis; les piràmides d’Egipte són, de tots els vestigis que ens van llegar

els egipcis de l’Antiguitat, els més emblemàtics monuments d’aquesta civilització, en

particular les tres grans piràmides de Gizeh (les tombes dels faraons Kheops, Khefrèn i

Micerí), que corresponen al període anomenat de l’Imperi Antic egipci. Atena: Deessa

de la saviesa, també anomenada Minerva.

Unitat 2: Les religions actuals

Fitxa de reforç

1. Brahma: hinduisme; déu creador. Mesquita: islam; lloc de culte. Monoteisme:

judaisme, cristianisme i islam; un sol Déu. Brahman: hinduisme; Esperit Absolut.

Sinagoga: judaisme; lloc de culte. Torà: judaisme; cinc llibres de la Bíblia. Sutra:

budisme; llibre sagrat. La Meca: islam; lloc de pelegrinatge. Abraham: judaisme,

cristianisme i islam; patriarca. Vedes: hinduisme; quatre llibres sagrats. Bíblia: judaisme

i cristianisme; Paraula de Déu. Església: cristianisme; reunió de la comunitat. Siddharta

Gautama: budisme; Buda, fundador. Nirvana: budisme; experiència transcendent. Xemà:

judaisme; pregària. Dejuni: islam; ritu del Ramadà. Sagraments: cristianisme; signes de

la gràcia de Déu. Vixnu: hinduisme; déu de l’ordre i l’equilibri.

2. Hinduisme. Va néixer a la vall del riu Indus. No té fundadors. Pràctiques: bany sagrat

i cerimònies. Creuen en la reencarnació i en l’alliberament de la roda de les

reencarnacions per arribar al Brahman. L’hinduisme és majoritari actualment a l’Índia

(un 80,5% de la seva població total), al Nepal (un 80%), a l’illa africana de Maurici i a

l’illa indonèsia de Bali.

Budisme. Es va desenvolupar a partir dels ensenyaments difosos pel seu fundador,

Siddharta Gautama (Buda), al voltant del segle V a. C. al nord-est de l’Índia. Pràctica: la

meditació. Creuen en la reencarnació i assoleixen l’alliberament amb les Quatre Nobles

Veritats, que són: a) tota existència és sofriment; b) l’origen del sofriment és l’afany de

plaer; c) el sofriment es pot extingir, extingint-ne la causa; d) per a extingir la causa del

sofriment, s’ha de seguir el Noble Camí de les Vuit Branques. S’estén per l’Àsia oriental

(Indoxina i l’Extrem Orient).

3. Resposta oberta.

Fitxa d’ampliació

1. a) Text Wali Upanixad, II (hinduisme): mestre, savi, meditació, Ésser, Déu, goig,

dolor, mortal, cor. Text Mt 11,25-28 (Els Evangelis, cristianisme): Jesús, Pare, Senyor

del cel i de la terra, senzills, reposar. El Sutra del Cor (budisme): sofriment, origen,

cessació, camí, coneixement, assoliment, no-assoliment, Buda, perfecció de la saviesa,

preocupació, Nirvana. Ez 37,12-14 (Bíblia jueva i cristiana): profetitza, Senyor, Déu

sobirà, poble meu, Israel, esperit, recobrareu la vida, ho dic jo el Senyor.

b) Text Wali Upanixad, II (hinduisme): “…sentint això, l’acull en el seu cor… la causa

de tota alegria”. Text Mt 11,25-28 (Els Evangelis, cristianisme): “Veniu a mi tots… i jo

us faré reposar”. El Sutra del Cor (budisme): “…viu sense pensaments… arriba

finalment al Nirvana”. Ez 37,12-14 (Bíblia jueva i cristiana): “Posaré el meu esperit

dins vostre i recobrareu la vida;… ho dic jo, el Senyor”.

c) Resposta orientativa. L’hinduisme no té fundador; el fundador del budisme és

Siddharta Gautama, i els budistes no tenen cap creença en cap déu; el cristianisme és

una religió monoteista, el seu llibre sagrat conté la Paraula de Déu i els cristians creuen

en un Déu d’amor, manifestat en Jesús, el Fill de Déu; el judaisme és una religió

monoteista, com el cristianisme, entre els seus llibres sagrats destaca la Torà (els cinc

primers llibres de la Bíblia) i creu en un Déu únic, anomenat Jahvè.

d) Resposta orientativa. Text Wali Upanixad, II (hinduisme): Mitjançant la meditació, el

savi coneix Déu. El Sutra del Cor (budisme): Si no es pretenen assoliments, no hi ha

dolor ni pensaments, i així s’assoleix la perfecció de la saviesa, el Nirvana. Text Mt

11,25-28 (Els Evangelis, cristianisme): Déu és amor i el poden conèixer totes les

persones mitjançant la senzillesa. Ez 37,12-14 (Bíblia jueva i cristiana): El Senyor té

cura del seu poble i l’ajudarà a viure feliç.

Fitxa d’avaluació

1. Hinduisme: Vedes, Ganges, reencarnació, politeisme. Budisme: samsara, nirvana,

reencarnació. Judaisme: Jahvè, sinagoga, Jerusalem, Torà, monoteisme, Bíblia.

Cristianisme: església, Jerusalem, monoteisme, Bíblia. Islam: la Meca, Jerusalem,

mesquita, la mitja lluna, monoteisme.

2. Elements comuns: Moisès, monoteisme, els profetes, Abraham. Elements exclusius

del judaisme: Torà, Talmud, Jahvè, sinagoga, Temple de Jerusalem, Yom Kippur, el Mur

de les Lamentacions. Elements exclusius del cristianisme: Jesucrist, sagraments, creu, la

Santíssima Trinitat.

3. Resposta orientativa. Hinduisme: origen a la vall del riu Indus, no té fundador, religió

politeista, el lloc de culte és el temple, creença en la reencarnació. Budisme: origen al

Nepal i el nord de l’Índia, el seu fundador és Siddharta Gautama (Buda), no creuen en

cap déu, els llocs de culte són la pagoda i la dàgoba i es regeixen per les Quatre Nobles

Veritats. Judaisme: té l’origen al Pròxim Orient, els fundadors són Abraham i, més tard,

Moisès; els seus llibres sagrats són la Bíblia (inclou la Torà) i el Talmud, el lloc de culte

és la sinagoga, i entre les seves pregàries destaca la Xemà. Cristianisme: origen a

Palestina, el seu fundador és Jesús de Natzaret, que va morir i va ressuscitar, el llibre

sagrat és la Bíblia (Antic Testament i Nou Testament), el seu símbol és la creu i els seus

rituals són els sagraments i les festes religioses seguint la vida i mort de Jesús. Islam: és

una religió monoteista fundada a Aràbia en el segle VII d. C. per Mahoma, el dogma del

qual es basa en el llibre de l’Alcorà, que estableix com a premissa fonamental per als

creients que no hi ha cap més Déu que Al·là i que Mahoma és el seu profeta; llocs sants:

la Meca, Medina i Jerusalem; festivitats: Id al-Mawlid, Id al-Adha i Id al-Fitr;

obligacions dels musulmans: professió de fe, oració, donatiu, dejuni i pelegrinatge a la

Meca.

Unitat 3: El naixement de Jesús

Fitxa de reforç

1. a) Resposta orientativa. El profeta Isaïes anuncia, com a senyal de Déu, el naixement

del Messies (anomenat Emmanuel, ‘Déu amb nosaltres’) d’una noia.

b) Resposta orientativa. El profeta Miquees anuncia que el Messies, guia d’Israel,

naixerà a Betlem, població de Judà.

c) Resposta orientativa. Es tracta de textos profètics. La funció del profeta (del grec

prophetes, que pot traduir-se com ‘algú que anuncia la voluntat de Déu’; el terme

hebreu nàbî conté l’arrel nb’, que significa ‘cridar’ i per tant també podríem interpretar

la paraula profeta com ‘un que és cridat’) en l’Antic Testament consisteix sobretot a

mostrar al poble la voluntat de Déu, però això inclou també la formulació de profecies,

és a dir, anuncis referits al futur que Déu vol per al seu poble. Part d’aquestes profecies

es refereixen a la vinguda del Messies, i aquesta esperança en l’alliberament del poble

per part d’un enviat especial de Déu va esdevenir amb el temps la principal esperança

dels humils d’Israel.

d) Ciutats de la regió de Judea: Jerusalem, Betlem, Jericó, Betània, Hebron, Emmaús,

Jafa, Lida, Jàmnia, Asdod, Modín, Arimatea, Efraïm, Betfagé, Enguedí, Qumran.

2. El Messies era imaginat com un rei (descendent de David i que expulsaria els

romans), com un sacerdot (màxima autoritat religiosa del país) o com un profeta (per a

ensenyar al seu poble).

a) Resposta orientativa. Té el significat simbòlic de la predilecció de Déu pels humils i

els pobres.

b) Resposta orientativa. L’Evangeli de Lluc narra el naixement de Jesús des del punt de

vista de Maria; probablement l’evangelista havia rebut testimoniatges d’ella mateixa,

directament o indirectament, pels trets íntims que conté el relat. L’Evangeli de Mateu

narra l’origen de Jesús des del punt de vista de Josep i la seva família; per això comença

amb la genealogia de Jesús, “fill de David, fill d’Abraham”, per via masculina, fins a

Josep, “l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies”.

3. Resposta oberta.

Fitxa d’ampliació

1. a) Resposta oberta.

b) Resposta orientativa. Per a preparar el qüestionari amb el format de preguntes de la

fitxa pot ser útil utilitzar preguntes com les següents: Què és el que més t’agrada de

Nadal? Què és el que no t’agrada de Nadal? Quin regal (no material) t’agradaria rebre

aquest Nadal? Quin regal et resultaria incòmode de rebre per Nadal? Quina és la teva

cançó de Nadal favorita i per què? Què significa per a tu viure Nadal? Com és la teva

vida per Nadal? Dónes espai en la teva vida a Jesucrist per Nadal? Com ha estat fins

avui la teva experiència de Jesús de Natzaret? Estàs fent-lo amic teu en aquest Nadal?

Què et separa d’Ell? Què hauries d’apartar del teu cor per apropar-te més a Jesús, Maria

i Josep? A què dónes prioritat en la teva vida per Nadal? Què és el que et mou per

Nadal?

Si es desitja, també es pot usar un qüestionari amb aquest altre format: 1- Quins

Evangelis narren el naixement de Jesús? -Marc -Lluc -Mateu -Joan 2- La família de

Josep era originària de… -Betlem -Natzaret -Egipte -Jerusalem 3- Nadal s’ha celebrat

sempre el 25 de desembre. -Fals -Vertader 4- Qui es va presentar davant dels pastors i

els va anunciar el naixement de Jesús? -Els Reis Mags -Déu -Un àngel del Senyor 5-

Qui era emperador de l’Imperi romà quan va néixer Jesús? -Neró -Calígula -Tiberi -

August 6- Quin temps litúrgic precedeix el Nadal? -Quaresma -Advent -Pasqua -Temps

ordinari 7- Quan anem a la missa del gall? -El dia de Sant Pere, 29 de juny -Al final del

primer trimestre escolar -El 24 de desembre a la nit -El dia 31 de desembre, en acabar

l’any 8- A qui es deu l’invent nadalenc del pessebre? -A sant Pere -A sant Francesc

d’Assís -A sant Agustí 9- Per quin motiu Josep i Maria es van desplaçar des de Natzaret

fins a Betlem en el moment en què havia de néixer Jesús? -Per empadronar-se -Perquè

eren perseguits -Per visitar els seus familiars 10- Jesús va néixer a… -Galilea -Natzaret

-Judea -Betlem 11- Quin senyal o pista els va donar l’àngel als pastors perquè

trobessin Jesús? -Una casa amb arbre de Nadal -Un estel sobre Betlem -Un nen faixat

amb bolquers i posat en una menjadora -Un estel sobre la ciutat de Natzaret

c) Resposta oberta.

d) Resposta oberta.

e) Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

Fitxa d’avaluació

1. Galilea: Situada al nord de Palestina. Banyada a l’est per la mar de Galilea, on la

pesca era molt important en aquella època. Era una de les zones més fèrtils del país, i

s’hi conreaven arbres fruiters, vinya i olivera. Entre les poblacions de Galilea

destacaven Tiberíades, Natzaret, Canà, Cafarnaüm i Genesaret.

Samaria: Ocupa el centre de Palestina. Travessada de nord a sud pel riu Jordà (per l’est)

i per cadenes muntanyoses. A les planes centrals s’hi conreaven cereals. Les poblacions

més importants eren Samaria i Cesarea (residència dels governadors romans).

Judea: És la major regió de Palestina. Situada al sud del país. La major part del seu

territori és agrest i desèrtic. A l’est es troba la mar Morta. L’economia depenia del

comerç i de les institucions que tenien la seu a la ciutat de Jerusalem, la capital religiosa

i política del país. Altres poblacions eren Betlem, Betània, Emmaús i Jericó.

2. Zacaries, sacerdot del Temple, no va confiar en les paraules de l’àngel, que li

anunciava el naixement del seu fill Joan.

Maria, en escoltar l’anunci del naixement de Jesús, no entén com podrà acomplir-se,

però confia en Déu i respon: “Sóc l’esclava del Senyor; que es compleixin en mi les

teves paraules”.

3. El 25 de desembre és la festa cristiana que commemora el naixement de Jesús.

L’elecció d’aquesta data no va obeir a raons històriques, ja que no se sap quan va néixer

Jesús. Es va posar aquesta data perquè el 25 de desembre se celebrava a l’antiga Roma

el solstici d’hivern amb les festes del Natalis (Solis) invicti (‘el naixement del Sol

vencedor, el que no mor’) i els primers cristians van veure en aquesta festa solar un

símbol de Jesús.

4. Resposta orientativa. Herodes, en veure’s burlat pels Mags, havia ordenat matar tots

els nens menors de dos anys a Betlem i els seus voltants, per por que el Messies

(anunciat com a rei de reis) ocupés el seu lloc. Josep i Maria van fugir a Egipte i no van

tornar a Israel fins després de la mort d’Herodes, quan es van instal·lar a Natzaret, a la

regió de Galilea. L’ajuda els va venir de Déu, per mitjà de l’arcàngel Gabriel, que es va

aparèixer en somnis a Josep per advertir-lo del perill.

5. Resposta orientativa. Segons l’Evangeli, no eren reis, sinó que eren mags, és a dir,

persones sàvies que es dedicaven a estudiar els estels a la recerca de signes que

anunciessin esdeveniments importants. Va ser en l’època medieval quan es va decidir

representar aquests personatges com a reis. Se’ls va representar amb edats diferents com

a símbol que la humanitat sencera adorava el Fill de Déu, tot identificant cadascun

d’ells amb un dels tres continents coneguts en l’època: Europa, Àsia i Àfrica. Els tres

regals tenen un significat simbòlic: l’or simbolitza la reialesa; l’encens és un símbol de

la divinitat de Jesucrist, i la mirra, de la seva humanitat.

6. Resposta orientativa. Exemples d’arguments: 1- La pau de Jesús és una pau real i

profunda que posa fi a tots els conflictes. Sobrepassa tot el nostre enteniment i penetra

fins als fonaments del nostre ésser. Jesucrist ens demana que deixem que aquesta pau

domini les nostres vides. Ell ens coneix bé i reconeix la nostra necessitat de viure en

pau. Ens convida a deixar enrere els nostres problemes i torbacions, i a no tenir més por.

2- En Jesucrist hi ha pau. Ell és la font de pau en aquest món. Ell ens dóna la pau

malgrat els nostres fracassos i faltes. Jesús sap que tots tindrem afliccions i problemes;

per això vol que hi confiem, perquè Ell ha vençut el món. La victòria assolida per Ell

està disponible per a tots nosaltres. 3- Una de les conseqüències de la vinguda del Fill

de Déu al món va ser encaminar els nostres peus en el camí de la pau. Ell vol que

tinguem pau interior, i també que també siguem pacificadors, tal com ens recorda en les

Benaurances.

Unitat 4: Paraules i fets de Jesús

Fitxa de reforç

1. La Bona Nova. El Regne de Déu consisteix a estimar Déu i complir la seva voluntat.

Jesús ho explica mitjançant paràboles, que són comparacions desenvolupades en forma

de relat amb referències a situacions de la vida quotidiana. La voluntat de Déu és: que

les persones siguin santes per l’amor i s’estimin. Per tant, Déu és el nostre Pare i ens

ensenya una nova forma de relacionar-nos amb Ell, que és la pregària del Parenostre.

Així doncs, els qui saben que Déu és el seu Pare són els seus fills. Segons les

Benaurances, els qui més esperen i necessiten el Regne de Déu són els pobres, els qui

pateixen, els qui han estat desposseïts i els qui tenen fam i set de justícia. Els valors de

les Benaurances són: la misericòrdia, la pau, la justícia i la netedat de cor.

2. a) Resposta orientativa. Exemples de signes: el cec de Betsaida (Mc 8,22-26), Jesús

dóna menjar a cinc mil persones (Mc 6,30-44), la tempesta calmada (Mc 4,35-40), la

curació d’un paralític (Lc 5,17-26), la curació d’un leprós (Mc 1,40-45)…

b) Resposta oberta.

c) Resposta oberta.

d) Jesús, abans de realitzar un signe, demana fe i confiança, i demana que les persones

tinguin voluntat de canviar, de transformar el mal en bé.

e) Jesús ofereix a les persones l’alliberament de les seves limitacions (dificultats per a

veure-hi, sentir-hi, caminar…), però no tan sols en el sentit físic, sinó també espiritual.

Fitxa d’ampliació

1. a) Es refereix a la Paraula de Déu.

b) La Paraula de Déu està continguda en la Bíblia. Però, a més, com diu el text, “la

Paraula s’ha fet home”, és a dir, Jesucrist és la plenitud de la Paraula de Déu.

2. a) Resposta orientativa. En contra del que molts esperaven de Jesús (que es

proclamés rei per a alliberar Israel dels romans), el Regnat de Déu que Jesús anuncia i

fa present consisteix a estimar Déu i complir la seva voluntat. I la voluntat de Déu és

que les persones s’estimin les unes a les altres. Els ensenyaments de Jesucrist impacten

en qui les escolta atesa la gran coherència entre les seves paraules i els seus fets, ja que

Ell va mostrar amb fets el seu amor a tothom, sense excepció.

b) Resposta oberta.

3. Resposta orientativa. Al llarg de la vida cal caminar moltes vegades en el desconegut,

i per això és important posar tota la confiança en Déu, relativitzar les idees

preconcebudes i creure que Déu té el poder de canviar les coses. Ell pot portar un

miracle a la teva pròpia vida, però només quan l’acceptes com el teu Déu, el qui pot

caminar sobre l’aigua, aquell per a qui res no és massa meravellós. Jesús convida els

deixebles a acceptar Déu en la seva vida, sense por (“No tingueu por”) i amb esperit

positiu (“Coratge!”).

Fitxa d’avaluació

1. Fals, fals, vertader, vertader, fals, vertader, vertader.

2. Abbà: papa, Pare. Signe: curació, missatge. Paràbola: breu narració, comparació,

missatge. Regnat de Déu: amor a Déu, amor als altres. Evangeli: bona notícia.

Misericòrdia: bondat, compassió, compartir el dolor.

3. En l’època de Jesús, la població de Palestina estava dividida entre una minoria rica i

una majoria pobra. Entre els rics hi havia grans propietaris de terres, comerciants,

nobles de la cort d’Herodes, funcionaris de l’Imperi romà, sacerdots i alguns artesans.

Formaven la majoria pobra els treballadors del camp i de la ciutat; es poden considerar

marginats els malalts i discapacitats, que havien de viure de l’almoina, i també la

majoria de les dones (especialment les vídues), sempre en inferioritat de condicions

respecte dels homes.

4. Resposta oberta. Cal tenir en compte les característiques principals de les paràboles

de Jesús, per tal d’usar-les com a model: brevetat, comparació, forma de relat, situació

quotidiana, llenguatge comprensible…

Unitat 5: Passió i mort de Jesús

Fitxa de reforç

1. Sanedrí: consell suprem jueu, poder religiós. Essenis: comunitats al desert, pregària i

estudi. El sàbat: dia consagrat a Déu pels jueus, prohibit tot treball o activitat. Caifàs:

gran sacerdot jueu, presideix el Sanedrí. Sopar pasqual: Jesús renta els peus als seus

deixebles, manament nou, Eucaristia. Messies: llibertador, redemptor, enviat de Déu.

Ponç Pilat: governador de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 d. C.

Barrabàs: bandit, pres. Gòlgota: Calvari, ‘el lloc de la Calavera’, crucifixió de Jesús.

La creu: senyal del cristià, mort i victòria de Jesucrist. Crismó: monograma amb el nom

de Crist, lletres gregues X, P. El Sant dels Sants: el lloc més sagrat del santuari del

Temple de Jerusalem. Eucaristia: presència de Jesucrist, Cos i Sang de Crist, sagrament,

Últim Sopar. Pasqua jueva: celebració de l’alliberament de la captivitat d’Egipte. Josep

d’Arimatea: membre del Sanedrí, propietari del sepulcre de Jesús.

2. Resposta orientativa. En la mort de Jesús, per sobre de les causes immediates

històriques –el Sanedrí, Pilat, els soldats–, hi ha una causa de nivell més alt que se’ns

escapa, ja que es refereix al pla de salvació de Déu, incomprensible si no és mirat des

del punt de vista de la fe. No obstant això, podem apropar-nos al pla de Déu fixant-nos

en l’actitud de Jesús en acceptar la seva pròpia mort: complir la voluntat de Déu Pare

fins al final, assumir els sofriments de tots els éssers humans, denunciar les injustícies,

mostrar el perdó diví, renunciar a la pròpia vida per mostrar una altra vida millor…

3. Resposta oberta. Es pot seguir un recorregut pels llocs que apareixen en el plànol de

Jerusalem i l’esquema del Temple de la pàgina 75 del llibre de l’alumne.

4. L’Últim Sopar de Jesús abans de la seva mort es va celebrar durant les festes de la

Pasqua jueva. En aquesta festa es recorda l’alliberament del poble jueu de l’esclavitud a

Egipte mitjançant el pas del mar Roig. Per als cristians, la Pasqua celebra el pas de Jesús

de la mort a la vida, la llibertat que Ell ens ha concedit amb la seva mort i resurrecció.

En la Pasqua jueva, es menja en família un xai en record de l’últim i precipitat sopar a

Egipte; per als cristians, aquest “anyell de Déu” és Jesús salvador.

Fitxa d’ampliació

1. a) El governador romà de Judea.

b) Es refereix a les autoritats religioses jueves, és a dir, el Sanedrí o Consell, presidit per

Annàs i Caifàs.

c) Pilat no trobava cap culpa en Jesús.

d) Recorden l’èxode o sortida dels israelites d’Egipte i el seu pas extraordinari a través

del mar Roig.

e) Perquè el missatge del Regne de Déu que Jesús anuncia xoca amb els seus interessos

i posa en evidència la seva hipocresia en la manera de viure la religió.

f) Pilat només pot condemnar a mort per motius criminals o polítics, no religiosos, ja

que aquests no són de la seva incumbència. Per això, en anomenar Rei a Jesús davant les

autoritats jueves, els obliga a negar la reialesa de Jesús i (en un altre acte d’hipocresia

dels principals dels jueus) a reafirmar la sobirania de l’emperador.

g) La missió principal dels sacerdots jueus era dedicar-se al culte, consistent sobretot a

oferir sacrificis d’animals al santuari del Temple de Jerusalem. L’obligació d’aquests

sacrificis per a tot el poble en unes determinades dates o en ocasió d’uns determinats

esdeveniments generava un gran moviment de diners entorn del Temple (venda

d’animals, canvi de moneda…).

2. Resposta oberta.

3. Resposta orientativa. Perversió de la finalitat principal del sistema penitenciari, ja

que treure la vida a algú comporta renunciar a la reinserció social. El dret fonamental a

la vida és per damunt de qualsevol altra consideració. S’han donat molts casos d’errors

judicials que, en el cas de la pena de mort, són sempre irreparables. Als països amb pena

de mort no és més reduït el nivell de violència, sinó al contrari, ja que llavors el sistema

judicial és percebut com una forma més de venjança, amb la qual cosa la violència és

més acceptada socialment.

Fitxa d’avaluació

1. a) Cal estar al servei dels altres com ho està Jesús.

b) Jesús entra pacíficament per mostrar que el Regnat de Déu no consisteix en un simple

compliment de la Llei jueva ni en un enfrontament entre països.

c) Jesús vol continuar present en els seus deixebles, en l’Església.

d) El sofriment de Jesús com a ésser humà és igual al de qualsevol.

e) La creu expressa la salvació de la humanitat per mitjà del sacrifici de Jesucrist. On hi

ha la creu, hi són el crucificat (Jesús) i la seva Església.

2. Resposta orientativa. La mort de Jesús és un triomf sobre la mort perquè al tercer dia

va ressuscitar. Però a més és un triomf de Jesús que posa en evidència les injustícies

humanes, un triomf de Jesús sobre la solitud en què el deixen els seus seguidors, un

triomf sobre la temptació d’evitar el sofriment, un triomf de la seva forma de vida

coherent i compromesa.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

Unitat 6: La gran festa cristiana

Fitxa de reforç

1. a) Fe: Virtut que Déu concedeix als creients.

b) Pentecosta: Festa en què els apòstols van rebre l’Esperit Sant.

c) Sagrades Escriptures: Textos sagrats, la Bíblia.

d) Esperit Sant: Dóna la força a l’Església.

e) Sepulcre: Lloc on va ser enterrat Jesús.

f) Pantocràtor: Imatge de Crist en Majestat.

g) Emmaús: Població on Jesús ressuscitat es va aparèixer.

h) Tetramorf: Quatre figures dels Evangelis.

i) Festa: Celebració.

j) Catequesi: Ensenyament sobre la fe cristiana.

2. “Jesús va ressuscitar el primer dia de la setmana, a primera hora del matí. Maria

Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume, van anar al sepulcre, portant els perfums

preparats. Van trobar moguda la pedra del sepulcre. Llavors se’ls van presentar dos

homes amb vestits resplendents. Ells els van dir: Per què busqueu entre els morts aquell

qui viu? No és aquí, ha ressuscitat.”

3. Resposta oberta.

Fitxa d’ampliació

1. Resposta oberta.

2. Els dons de l’Esperit Sant són disposicions permanents que fan l’home dòcil als

impulsos de l’Esperit Sant. Tradicionalment, els set dons de l’Esperit Sant (Catecisme

de l’Església Catòlica, 1831) són: saviesa (capacitat de jutjar segons la mesura de Déu),

enteniment (gràcia per a aprofundir en les veritats revelades), consell (il·luminació de la

consciència en les opcions de la vida diària), fortalesa (força sobrenatural per a obrar

valerosament allò que Déu vol de nosaltres), ciència (coneixement del veritable valor de

les criatures), pietat (obertura a la tendresa envers Déu i envers els germans) i temor de

Déu (reconeixement de la pròpia debilitat i de la misericòrdia divina).

Fitxa d’avaluació

1. a) En un sepulcre buit excavat a la roca, propietat de Josep d’Arimatea.

b) Josep d’Arimatea i Nicodem.

c) El divendres, vigília de la Pasqua jueva; per als cristians, el Divendres Sant.

d) Un grup de dones (Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume), a les quals

s’apareixen “dos personatges amb vestits resplendents”.

e) Van veure el sepulcre buit i uns àngels que els van anunciar la resurrecció de Jesús.

f) Les dones portaven perfums al sepulcre per netejar i ungir el cos de Jesús.

g) Als “onze” (els apòstols, ja sense Judes) i als altres seguidors de Jesús.

h) S’ho van prendre com un deliri de les dones, però Pere va voler comprovar-ho i va

anar al sepulcre, on va quedar estranyat del que hi va veure.

2. Jerusalem, Pere, Esperit Sant, Església, predicar, huracà, foc, Maria, llengües

estrangeres.

3. Resposta orientativa. “Que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que

vosaltres vau crucificar”.

4. Resposta oberta.

Unitat 7: La vida dels cristians

Fitxa de reforç

1. Llibertat: voluntat, decidir. Projecte de vida: futur, valors, exigència. Responsabilitat:

conèixer i acceptar les conseqüències dels nostres actes. Trets genètics: familiars, pares.

Context social: on vivim, entorn. Història personal: família, amistats. Regal: pares, Déu.

Dignitat: respecte, valoració de la vida humana. Autoconeixement: identitat personal,

exigència, ajuda.

2. a) Portar la bona nova als pobres, proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn

de la llum, posar en llibertat els oprimits i proclamar l’any de gràcia del Senyor.

b) Va poder dur-lo a terme gràcies al fet que estava ple de l’Esperit del Senyor, i el va

dur a terme amb les seves obres (signes), les seves paraules (paràboles) i el seu

lliurament a la creu.

c) Resposta oberta.

3. Els trets familiars o genètics; la història personal; el context social; les decisions que

prenem amb llibertat i responsabilitat.

4. Resposta oberta.

Fitxa d’ampliació

1. Resposta orientativa. Es pot definir amb paraules com amor, esforç, generositat, fe,

devoció, fidelitat i misericòrdia.

2. Resposta orientativa. El projecte de vida de Bill Gates es pot definir amb paraules

com senzillesa, honestedat, compromís, generositat i respecte.

- Resposta oberta.

Fitxa d’avaluació

1. Els trets familiars o genètics; la història personal; el context social; les decisions que

prenem amb llibertat i responsabilitat.

2. Déu va crear les persones a imatge seva i semblants a Ell, dotant-les de capacitats

especials. Per això han de cuidar la vida i estimar-la.

3. Resposta orientativa. La vida és l’obsequi més important que hem rebut. Tenim

l’obligació de cuidar-la, pel fet que és gratuïta i fruit de l’amor dels nostres pares. Es

tracta d’un regal que ens compromet al respecte i la valoració de la vida humana.

4. a) Resposta orientativa. Els cristians i cristianes basen la seva vida a intentar complir

la voluntat de Déu, segons els passos de Jesús. La voluntat de Déu és que les persones

s’estimin sense exclusió.

b) En la pregària confiada com a fills de Déu, en el suport de la comunitat cristiana, en

la reflexió sobre la Paraula de Déu i en l’ajuda dels sagraments.

c) Resposta oberta.

Unitat 8: Compartir la vida

Fitxa de reforç

1. De nen, amb la família: comunitat d’amor, mostres d’afecte, obertura a la sociabilitat.

De jove, en enamorar-se: comunicació, lliurament, afecte, sinceritat, fidelitat. Amb els

amics i amigues: compromís recíproc de confiança, comprensió, respecte, sinceritat i

fidelitat. Entre els cristians: compartir la fe, practicar el manament nou, suport en tot

moment. Amb totes les altres persones: respecte, igualtat, companyia, justícia.

Resposta oberta.

2. “L’amistat és un vincle d’afecte que neix quan ens relacionem amb algunes persones i

que ens porta a estrènyer les relacions de confiança, comprensió, respecte i amor.”

“El relat bíblic de la Creació diu que l’home i la dona són creació de Déu. Déu crea

homes i dones de la mateixa naturalesa, per la qual cosa tots dos són iguals.”

“La sexualitat és fonamental en totes les persones. I està orientada a l’amor i a la vida.

La nostra identitat sexual és quelcom bo, creat i volgut per Déu, i ens afecta en tots els

àmbits: corporal, afectiu, social i laboral.”

3. Resposta orientativa. Indiscreció: discreció, prudència, tacte. Hipocresia: sinceritat,

franquesa, confiança, honradesa, lleialtat. Egoisme: altruisme, generositat, caritat,

abnegació, acolliment, hospitalitat, suport, solidaritat.

4. Resposta orientativa. Com a projecte de vida que és alhora fonament de la família i

de la societat, està ordenat a l’amor entre els esposos, a la vida i a l’educació dels fills.

Fitxa d’avaluació

1. Resposta orientativa. Amistat: lleialtat, inclinació, companyonia, confiança. Amor:

afecte, tendresa, adoració, estimar. Enamorament: entusiasme, seducció, afecte, mutu

coneixement. Generositat: altruisme, donació. Respecte: deferència, atenció, drets.

Família: comunitat d’amor, confiança. Sexualitat: atracció, respecte, identitat sexual,

igualtat i diferència. Compromís: esforç, implicació. Matrimoni: projecte compartit,

compromís, sagrament, expressió de l’amor. Fidelitat: lleialtat, confiança, honestedat,

compromís. Convivència: acord, entesa, respecte.

2. Resposta oberta.

3. Resposta orientativa. El matrimoni és un dels set sagraments de l’Església catòlica; és,

per tant, un signe visible de la gràcia de Déu. El que remarca aquest fragment del

Catecisme de l’Església Catòlica és la relació que existeix entre les seves dues finalitats:

la felicitat dels esposos i l’obertura als fills. Per als esposos cristians, aquests dos

aspectes van sempre units, de manera que l’amor compromès d’un home i una dona els

porta a estar oberts de manera responsable al naixement i la cura dels fills, fruit d’aquest

amor.

4. Resposta oberta.

Avaluació inicial de l’etapa

1. Nadal: naixement de Jesús. Quaresma: temps de preparació a la Pasqua. Jordà: riu a

l’est de Palestina on Jesús va ser batejat per Joan. Calvari: turó als afores de Jerusalem

on Jesús va ser crucificat. Pasqua: per als jueus, festa de la sortida de l’esclavitud

d’Egipte; per als cristians, festa de la mort i resurrecció de Jesús. Betlem: localitat de

Judea on va néixer Jesús. Centurió: càrrec militar romà amb comandament sobre cent

soldats. Lavatori de peus: gest de Jesús en l’Últim Sopar amb els seus deixebles per

mostrar-los com havien d’actuar. Advent: temps de preparació a Nadal. Jerusalem:

capital de Judea i de tot Palestina, i seu del Temple dels jueus; ciutat també sagrada per

als cristians (ja que Jesús va morir a Jerusalem) i per als musulmans. Pessebre: lloc on

són recollits i mengen animals com les vaques, les mules…; Jesús va néixer en un

pessebre d’un estable als afores de Betlem, ja que la seva família no va trobar lloc a la

població, on anaven a empadronar-se. Messies: enviat de Déu, ungit, promès per mitjà

dels profetes; per als cristians, Jesús és el Messies. Deu Manaments: normes d’actuació

envers Déu i envers els altres rebudes de Déu per Moisès al Sinaí. Arca de l’Aliança:

recipient molt guarnit i portàtil on es transportaven les taules del Decàleg durant l’èxode

o travessia del desert, en temps de Moisès i Josuè; més tard va ser guardada al Temple

de Jerusalem, i en l’actualitat s’ha perdut. Santíssima Trinitat: creença cristiana en la

triple naturalesa de Déu: Pare, Fill i Esperit Sant.

2. David: segon rei d’Israel, cap a l’any 1000 a. C. Elisabet: cosina de Maria i mare de

Joan Baptista. Herodes: rei d’Israel (càrrec pactat amb els romans) en temps del

naixement de Jesús; un altre Herodes, descendent seu, era rei de Judea (càrrec tan sols

nominal, ja que el poder era exercit pel governador romà) en temps de la mort de Jesús.

Sant Pau: seguidor de Jesús, jueu d’origen, convertit al cristianisme en el camí de

Damasc i després principal propagador del cristianisme a les actuals Turquia, Síria,

Grècia i Xipre; va escriure diverses cartes a les comunitats que havia fundat ell mateix

que formen part del Nou Testament. Moisès: guia d’Israel en la seva sortida d’Egipte, el

pas del mar Roig, la travessia del Sinaí i la recepció del Decàleg; se’l considera

l’inspirador de la majoria de textos legals que formen la Llei o Torà. Sant Pere: un dels

dotze apòstols, pescador d’origen, i més tard el més proper a Jesús; va dirigir la primera

comunitat cristiana a Jerusalem i més tard va ser el primer bisbe de Roma, on va ser

martiritzat. Samsó: jutge d’Israel, temut pels enemics del poble, sobretot els filisteus,

per la seva proverbial força física. Sant Mateu: un dels apòstols; se’l considera l’autor o

compilador de l’Evangeli que té el seu nom. Sant Joan Baptista: l’últim dels profetes;

es va retirar al desert, on va predicar un baptisme de conversió i va anunciar l’arribada

imminent del Messies; Jesús va ser batejat per Joan al Jordà. Abraham: el primer dels

patriarques d’Israel, reconegut per les tres grans religions monoteistes (jueus, cristians i

musulmans) com el primer creient en el Déu únic; per indicació de Déu, va fer una vida

errant entre Mesopotàmia i Palestina. Pilat: governador romà de Judea en temps de

Jesús; va tenir un paper destacat en la Passió de Jesucrist. Judes Iscariot: un dels dotze

apòstols de Jesús; durant la Pasqua el traeix i facilita la seva mort, potser per diners,

potser perquè Jesús no responia a les seves expectatives com a alliberador d’Israel.

Barrabàs: bandit empresonat que és posat en llibertat per Pilat durant el procés a Jesús.

Santa Maria Magdalena: seguidora de Jesús, la primera testimoni de la seva

resurrecció, el diumenge mateix al matí. Zaqueu: recaptador d’impostos que, a

instàncies de Jesús, es converteix i deixa la seva vida d’injustícies.

3. Fals, vertader, vertader, fals, fals, vertader, fals, fals, vertader, vertader, vertader.

4. A la muntanya del Sinaí, Moisès va rebre de Déu els Deu Manaments.

Sant Josep era descendent del rei David i, per això, va anar a Betlem per inscriure’s en

el cens de l’emperador August.

L’àngel Gabriel va anunciar a Maria que seria la Mare de Déu.

Déu va prometre a Abraham una terra i que seria el pare d’un gran poble.

En el llibre del Gènesi apareix la història de la Creació.

La paraula Bíblia significa llibres.

5. Resposta oberta.

6. a) A Palestina; la resta, en altres llocs de l’Orient Mitjà (Mesopotàmia, Síria, Àsia

Menor), del nord d’Àfrica (Egipte) o del sud-est d’Europa (Grècia).

b) A Egipte.

c) Antic Testament i Nou Testament.

d) Or, encens i mirra.

e) Estaven reunits a Jerusalem els apòstols i Maria. Van rebre l’Esperit Sant i es van

llançar a predicar en diverses llengües la resurrecció de Jesucrist.

f) Perquè és l’enviat de Déu que havien promès els profetes, i perquè salva la humanitat

de la mort amb la seva resurrecció.

g) La missió de l’Església és anunciar el Regnat de Déu i viure d’acord amb les

Benaurances de Jesús. Està organitzada en: laics i laiques, religiosos i religioses, i

ministres ordenats (bisbes, preveres i diaques). Els bisbes són els successors dels

apòstols, i estan encapçalats pel papa, bisbe de Roma i successor de sant Pere.

7. Venus: deessa de l’amor per als romans. Osiris: déu egipci que governa el món dels

morts. Jahvè: Déu dels jueus. Júpiter: pare dels déus per als romans. Hades: infern de la

religió grega. Èxode: sortida del poble hebreu de la seva esclavitud a Egipte. Jerusalem:

ciutat de David. Canaan: terra promesa per al poble hebreu.

8. Jesús va néixer a Betlem de Judea. Fugint d’Herodes, Ell i la seva família es van

refugiar a Egipte. Quan aquest va morir, se’n van anar a viure a Natzaret de Galilea.

Jesús vivia sota l’autoritat de la seva mare Maria i de Josep. Tenien un taller de fusteria.

Als trenta anys, Jesús se’n va anar a predicar per tot Israel. Va triar dotze apòstols i el

seguien molts deixebles. Els fariseus i els saduceus l’odiaven. Els romans el

consideraven un perill. Anunciava a tothom que Déu és amor i salvació. Amb trenta-tres

anys d’edat, el van matar per por i odi. Però al tercer dia va ressuscitar.