Dia 4: 16 d’Octubre de 2013

Avui al matí he pogut gaudir de la companyia de Sofia Sund Hagelberg, de Rosa Pastrana i Huc

Pujol.

A primera hora hem anat a St. Iscle de Vallalta, on Rosa té la seva euga, Lluna. He estat

observant la seva classe amb una noia que es diu Sofia. Primerament han treballat peu a terra,

per escalfar els músculs abans de muntar. Han fet estiraments al pas i han treballat als tres aires

per la pista rodona (joc de la conducció).

Passada una estona Rosa ha muntat a pèl a la seva euga. Al principi es sentia una mica insegura

però a mesura que el temps avançava s’ha començat a riure i tota la tensió que tenia ha

desaparegut. El més important és la confiança, poses el teu cos en mans d’un altre, en aquest cas

un gran animal.

Rosa acompanya a Lluna al trot.Sofia treballa l’elasticitat, doblegant el coll cap a l’interior i fent moure els posteriors.

Rosa al començament de la classe, una mica insegura.

Acabant la sessió. Veiem clarament el canvi, molt més relaxada i alegre.

Sofia ha explicat un experiment que m’ha semblat molt interessant. L’ha dissenyat una noia sueca.

Explica que els cavalls són uns animals que per naturalesa han de trobar la manera de sobreviure.

En llibertat el més important és obtenir menjar i sobretot aigua, ja que sense aquestes substàncies

moririen. Per aquest motiu en estat salvatge caminen quilòmetres durant tot el dia. En aquesta

prova es posa un cubell d’aigua en mig de la pista. L’animal el primer que farà serà apropar-se cap

aquest objecte, per veure que és o simplement per beure. El domador s’ha de situar en mig del

recinte i apartar al cavall de l’aigua fins que aquest ho decideixi. A la naturalesa el líder fa fora als

altres membres de la manada fins que ell ha pogut alimentar-se. Es tracta de fer el mateix i que el

cavall et vegi com el seu cap, que et tingui respecte.

Una cosa és clara, sempre s’aprenen coses noves! Hem

d’estar oberts a qualsevol experiència.

Gaudint de la companyia de Greta, una burreta sense domar.