societat catalana de cirurgia curs de bioÈtica · societat catalana de cirurgia sessió 26 de...

CURS DE BIOÈTICASOCIETAT CATALANA DE CIRURGIA

Sessió 26 de novembre de 2012

Broggi Trias MA.

José Maria, F.

Sala Pedrós J.

INTRODUCCIÓ

Crani d’un Homo Georgicus: desdentegat, desvalgut i vell.

Prova que havia d’haver estat cuidat pel seus congèneres durant un temps.


INTRODUCCIÓ

Mostra més antiga de solidaritat en hominoides. (fa 1,8 milions d’anys)

Kong- Qiu 551- 479 a.d.C.

Preconitza:

Benevolença: rén a través delshù (altruïsme o compassió)

Rectitud: yì


INTRODUCCIÓ

Demòcrit d’Abdera 460-370 a.d.C.

Dēmókritos Abdēritēs:

Centra l’ètica en el bon estat d’ànim (euthymía) com a be suprem (to krátiston).


INTRODUCCIÓ

Aristòtil d’Estagira 384-322 a.C.

Virtuts ètiques: (part apetitiva de l’anima, seu de tendències o

desitjos (éthos))

Areté: Virtut (terme mig)

Virtuts dianoètiques: (del pensament (diánoia))

Phrónesis: prudència

-Sophía: saviesa

-Nous: intel·ligència

- Epísteme: ciència

- Tékhne: art

Els tres llibres d’ètica d’Aristòtil:

Ethikà Megála

Ethikà Eudémeia

Ethikà Nikomàkheia


INTRODUCCIÓ

Aristotélēs: fill del metge Nikómakhos

Jurament HipocràticJURO per Apol·ló metge, i per Asclepi, i per Higíeia, i per Panacea, i per tots els déus i deesses, posant-los de jutges, que aquest mon jurament serà complert fins on tinc poder i discerniment. ...

PORTARÉ endavant aquest règim, el qual, d’acord amb el meu poder i discerniment, serà en benefici dels malalts i els apartarà del perjudici i l’error.


INTRODUCCIÓ

Xun Kuang 300- 235 a.d.C.

Creia que els éssers vius podien tenir:

- Vida: shēng (també les plantes)

- Coneixement: zhï (també els animals)

- Sentit de la justícia i rectitud: yì(només els humans)

Per això els humans poden cooperar entre sí i repartir-se tasques i rangs (fēn)

Cal respectar els deures (yì ), i per això calen regles d’urbanitat i bona conducta (lĭ).

Opina que s’ha de treure profit de la natura i que per això cal conèixer-la.


INTRODUCCIÓ

Ètica i religió

Cohesió

Compassió Caritat

Commiseració


INTRODUCCIÓ

Estima al proïsme com a tu mateix

EspiritualsEnsenyar als qui no saben

Donar bon consell als que el necessiten

Corregir els que s'equivoquen

Perdonar les injúries

Consolar als afligits

Tolerar els defectes del proïsme

Orar pels vius i pels difunts

CorporalsDonar menjar als famolencs

Donar beure als sedegosos

Vestir als despullats

Visitar als malalts

Assistir als presos

Donar posada als pelegrins

Sepultar als morts

El sermó de la muntanya

Obres de misericòrdia


INTRODUCCIÓ

Baruch Spinoza 1632 - 1677

Llibertat de pensament.Deus sive natura: Déu o la naturalesa.Identifica allò bo amb allò útil.


INTRODUCCIÓ

El que no coneix el dolor,

no sap de l’alegria de la vida

ni de la bellesa de la commiseració.

Jean Jacques Rousseau 1712 - 1788


INTRODUCCIÓ

Hans Asperger 1906-1980

Síndrome d’Asperger

Incapacitat per l’empatia (reconeixement dels estats emocionals dels altres).

Ceguesa emocional.

Disfunció de les neurones mirall.


INTRODUCCIÓ

Hans Küng 1928 -

Fundació per a una Ètica Global1. Hem d’utilitzar el poder econòmic i polític per servir a la

humanitat, en comptes de malbaratar-lo en incomptables batalles. Cal desenvolupar un esperit de compassió pel que sofreixen amb especial atenció als nens, als vells, als pobres, als discapacitats, als refugiats i als que es troben abandonats.

2. Hem de conrear el respecte mutu i la consideració, de manera que assolim un equilibri d’interessos raonable en comptes de pensar només en un poder il·limitat i les inevitables lluites de competència.

3. Hem de valorar un sentit de moderació i modèstia en comptes d’una insadollable set de diners, prestigi i consum. En l’avarícia els éssers humans perden l’ànima, la seva llibertat, el seu endreç, la seva pau interior i amb això, allò que els fa humans.


INTRODUCCIÓ

Carol Gilligan

1936 -

L’ètica del cuidar (ètica feminista?)


INTRODUCCIÓ

Els pensaments bàsics de la teoria són:1. Tots els individus són interdependents per

assolir els seus interessos.2. Aquells particularment vulnerables a les nostres

eleccions i els seus resultats, mereixen una consideració extra mesurada d’acord amb:

- el nivell de la seva vulnerabilitat a les seves eleccions.

- el nivell d’afectació de les seves eleccions i de ningú més.

3. Cal atendre els detalls contextuals de la situació per tal de salvaguardar i promoure els interessos específics reals dels implicats.

Voluntat de servei

Principis ètics

Solidaritat

Visió científica

Esperit de progrés

Capacitat de convicció

Fe en les persones

Joia de viure

Respecte a l’autonomia personal

Esperança de futur

Característiques d’un bon metge


INTRODUCCIÓ

MACROCOSMOS MESOCOSMOS MICROCOSMOSBIOCOSMOS

ANTROPOCOSMOS

TEORIA DE LA RELATIVITAT

TEORIA QUÀNTICA

TEORIA DE L’EVOLUCIÓ

LES TRES GRANS TEORIES DE LA CIÈNCIA ACTUAL

DETERMINISME PROBABILISMEENTRE L’ATZAR I LA NECESSITAT


INTRODUCCIÓ

BIOÈTICA

MATÈRIA NATURALESA ÉSSER HUMÀSELECCIÓ

FONAMENTALSELECCIÓ NATURAL

SELECCIÓ CULTURAL

ÈTICAFÍSICA

BIOÈTICA I ÈTICA COM A FENÒMENS EMERGENTS (AUTOPOESI)


INTRODUCCIÓ

Éssers pluricel·lulars

Evolució per selecció natural

Charles Robert Darwin 1809 - 1882

Éssers socialsLluita per la supervivència?

Supervivència del més fort


INTRODUCCIÓ

Conservació dels gens: defensa del grup, altruisme parental (família i parents).

Ser solidari, altruista, generós o moral l’un amb l’altre:Garanteix la continuïtat dels gens compartits:

Reciprocitat, compartir recursos, avisar dels perills (fer favors per anticipat).

Reputació de generositat, bondat o amabilitat per a benefici d’una generositat conspícua. Forma de comprar el prestigi o propaganda. (Zahavi)


INTRODUCCIÓ

Altres patrons de comportament ètic en animalsEncara que no hi hagin gens compartits

Simbiosi Mutualisme Reciprocitat

Comerç, intercanvi, troc...

Cooperació!!!


INTRODUCCIÓ

Lynn Margulis 1938 - 2011

Cèl·lula amb nucli

BacteriPseudopodi

Bacteri Mitocondri Cèl·lula animal


Cooperació i evolució

El nou paradigma bioètic ecopsicològic

Capra F. La Trama de la Vida. Anagrama. Barcelona 1998.

Pensament

Valors

Assertiu

Reduccionista

Lineal

Analític

Racional

Expansió

Competició

Quantitat

DominacióFritjof Capra 1939


INTRODUCCIÓ

Intuïtiu

Sintètic

Holístic

No-lineal

Conservació

Cooperació

Qualitat

Associació

Integratiu

Bases matemàtiques de la solidaritat

Regla de Hamilton

r = grau de relació genètica

b = benefici (en termes reproductius) per a un determinat individu (parent)

c = cost (en termes reproductius) per a l’altruista

L’altruisme es donarà quan:

c (cost per l’altruista) < (r) b (benefici pel parent)c < r*b

William D. Hamilton 1936 - 2000


INTRODUCCIÓ

Robert Axelrod 1943

En el dilema del presoner:

- No siguis el primer a defallir (sigues maco)

- Reciproca sempre

- No siguis massa llest

- No siguis ambiciós


INTRODUCCIÓPresoner B

CallaPresoner BConfessa

Presoner ACalla

Càstig: cada un:1 mes (R, R)

Càstig:A: 1 anyB: lliure(S,T)

Presoner AConfessa

Càstig:A: lliureB: 1 any(T,S)

Càstig:Cada un 3 mesos(P,P)

T: desig de trair

R: reducció per fidelitat

S: sense premi

P: penalització (traïció total)

T>R>P>S

2R>T+S

Reciprocitat i represàliaEn un context reciprocador/represaliador: si un comença portant-se be i els altres responen, és

estable. Un dolent habitual o un bo habitual no ho fan anar millor.

Bases matemàtiques

John von Neumann (1903-1957)

Teoria dels jocsSer sempre dolent és estable si tots els demés fan

el mateix (un sol bo, te les de perdre)


INTRODUCCIÓ

Jocs de mesura de zeroSón jocs en els quals guanya un o altre o empaten, com passa en el futbol o els escacs.

John Forbes Nash (1927-)

Equilibri matemàtic

L’evolució de la natura no s’ha basat en aquests jocs. Ho ha fet en jocs en els quals tots han de col·laborar per fer que tots puguin guanyar o puguin perdre.


INTRODUCCIÓ

En els humans (per la influència del llenguatge) és important la reputació

Solidaritat i propaganda

L’altruisme pot ser també un mecanisme de dominació o una declaració de superioritat


INTRODUCCIÓ

Professor Michael Tomasello, Director of the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology in Leipzig, Germany.

Michael Tomasello 1950

El que ens fa humans és la cooperació.

Els humans, treballant junts des de petits, podem aprendre a compartir. Els simis, no.

En l’evolució, la cooperació només es produeix si no implica el sacrifici de l’individu.

Es busca l’equilibri entre perseguir els propis interessos i preocupar-se per la societat.

Al principi els humans vivien en grups de no més de 100 persones que cooperaven, no tenien propietat privada ni individus dominants perquè els rebutjaven.

L’agricultura, les ciutats i la civilització van representar la sortida de l’Eden.


INTRODUCCIÓ

Exemple de 10 manaments d’una nova ètica universal1. No facis als altres allò que no

voldries que et fessin a tu.

2. En totes les coses, esforçat per no causar dany.

3. Tracta als teus companys éssers humans, els teus companys éssers vius i al món en general amb amor, honestedat, fidelitat i respecte.

4. No passis per alt el mal ni t’inhibeixis de l’administració de justícia però estigues sempre a punt per donar les males obres lliurement admeses i honestament penedides.

5. Viu la vida am sentit de joia i d’admiració.

6. Cerca sempre aprendre alguna cosa nova.

7. Analitza totes les coses; contrasta sempre les teves idees amb els fets i estigues a punt per descartar fins les més estimades creences si no estan d’acord amb ells.

8. Mai cerquis censurar-te o abstenir-te de la dissensió; respecta sempre el dret dels altres a no estar d’acord amb tu.

9. Forma opinions independents en base a la teva pròpia raó i experiència; no et permetis a tu mateix ser encegat per altres.

10. Qüestiona-ho tot.


INTRODUCCIÓ

Factor integrador i de cohesió social.

Autoregulació i control de l’energia

Factor regulador de la

diversitat

Factor de cooperació en

l’evolució comú com a planeta

ÈTICA EN EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ


INTRODUCCIÓ

Basada en la Selecció Natural

ÈTICA I SELECCIÓ CULTURAL

Comú a diferents cultures

Necessària en el procés de

globalització


INTRODUCCIÓ

societat catalana de cirurgia curs de bioÈtica · societat catalana de cirurgia sessió 26 de...

Documents