Sobre la singularitat del llenguatge humà - vives. ?· l’antic Egipte era espoliat i traslladat a…

Download Sobre la singularitat del llenguatge humà - vives. ?· l’antic Egipte era espoliat i traslladat a…

Post on 22-Oct-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p> 1 </p><p>Sobre la singularitat del llenguatge hum Ramon Ferrer i Cancho* (*) Gruppo PIL, INFM udR Roma1, Dip. di Fisica, Universit La Sapienza, Piazzale A. Moro 5, ROMA 00185, ITALIA. e-mail: ramon@pil.phys,uniroma1.it web: pil.phys.uniroma1.it/~ramon (basat en la tesi Llenguatge: universals, principis i orgens, Universtitat Politcnica de Catalunya, 2003; del mateix autor) Lsser hum, en la recerca de la seva identitat, sentesta en subratllar aquells trets que el distingeixen de la resta despcies. La tasca no s gens fcil. Hom podria dir que s la tecnologia la qualitat caracterstica de lhome, per aleshores els indgenes de lAmaznia, a anys llums de lexplosi tecnolgica del mn desenvolupat, quedarien marginats de la qualitat de ser home. Encara que aquesta exclusi potser satisfaria a les multinacionals que es reparteixen el pasts del gran pulm del planeta, lesperit inquiet sobsedeix a trobar quelcom que defineixi lhome de forma satisfactria. Ser doncs la capacitat de lhome per estimar altruistament el desllorigador? La follia nazi durant la Segona Guerra Mundial o el ms recent idilli imperialista dels Estats Units amb els seus aliats, en el ms pur estil maquiavlic, ens menen a pensar que potser sigui la intelligncia humana el tret distintiu. Dissortadament, per, davant de persones amb capacitat i talent per enfrontar-se a la conjectura de Poincar, lhum tpic es troba a una distncia abismal. Qu li queda doncs a lhome que sigui qualitativament diferent de la resta de les espcies i que gaireb no tingu excepci entre els individus de la mateixa espcie? Tots coincidirem en qu el llenguatge s un tret clau, per s distintiu? Els humans hem maldat per trobar definicions del llenguatge que permetin situar-lo com a un sistema de comunicaci nic. Durant un temps, ens satisfiem amb qu </p></li><li><p> 2 </p><p>lessencial del llenguatge hum fos la capacitat per construir una quantitat astronmicament gran de frases a base de combinar paraules entre elles. Aix ho va veure el lingista Wilhelm von Humboldt a cavall entre els segles XVIII i XIX. No fa gaire que sabem que hi ha alguns primats que combinen elements entre ells per formar vocalitzacions de gran abast a la selva. Conseqentment, hem hagut dafinar ms la definici de llenguatge i en lloc de posar l mfasi en la combinatria, hem hagut de posar-lo en la recursivitat, s a dir, en la capacitat terica de construir frases illimitadament llargues a base de combinar paraules entre elles. Mentre la combinatria s un tret qualitatiu, la recursivitat esdev un tret quantitatiu en el moment que el cervell real no pot processar o produir frases indefinidament llargues. Dit en altres paraules, per als lingistes terics un cotxe utilitari que arriba fins als 30km per hora i un cotxe que arriba fins als 300km per hora sn vehicles que no tenen gaireb res a veure. Potser aquesta paradoxa reflecteixi la nostra visi antropocntrica del mn. Un tret tant especial com el llenguatge esperona als seus usuaris humans a respondre una pregunta: com ha sorgit? Quan lany 1866 la Socit de Linguistique de Paris, en larticle II dels seus estatuts, declarava que no sadmet cap comunicaci, sia sobre lorigen del llenguatge, sia sobre la creaci duna llengua universal, qu succeia entre la comunitat cientfica? La resposta s molt simple: lespeculaci havia arribat a uns nivells insuportables, tant, que era impossible treure el gra de la palla entre el ventall dhiptesis. El ms greu era que moltes propostes havien creuat el llindar de lestultcia. Al mateix temps que bona part del patrimoni artstic i cultural de lantic Egipte era espoliat i traslladat a potncies de la vella Europa i els historiadors sendinsaven en la comprensi duna civilitzaci extingida feia milers danys, la recerca dels orgens del llenguatge topava amb un problema de difcil soluci en aquells moments: la manca de restes que permetessin reconstruir-ne els orgens i levoluci. Lany 1859 Darwin public el seu fams llibre Lorigen de les espcies, fruit de llargs viatges arreu del mn i la inspiraci de les restes fssils. Per que podien fer els investigadors de lorigen del llenguatge hum? La parla no </p></li><li><p> 3 </p><p>deixa fssils. I del cervell, la base de la comprensi i producci del llenguatge, amb prou feines lnic rastre en els cranis fssils s el seu volum. No obstant, lespeculaci sobre els orgens del llenguatge va continuar, amb una eina molt poderosa: la ra. Per la ra desproveda deines que permetin verificar les seves prediccions s una via molt limitada. A les darreries del segle XX lestudi dels orgens del llenguatge incorpora dues eines molt potents: els ordinadors, que mitjanant simulacions permeten verificar la solidesa de les prediccions, i la teoria de sistemes dinmics, que permet formalitzar i entendre, amb paper i llapis, levoluci dels sistemes de comunicaci. Lincorporaci daquestes eines suposa un aven, per el ventall dexplicacions sobre els orgens del llenguatge creix amb el temps. La comunitat cientfica est dividida. Pel que fa al mecanisme que du al llenguatge, molts innatistes defensen que s levoluci biolgica (bsicament el mateix mecanisme que Darwin proposa en els seus escrits) mentre els culturalistes defensen que el llenguatge evoluciona en ser aprs de generaci en generaci i que el moll daquesta facultat no ha destar necessriament codificat en els nostres gens. Tamb la comunitat est dividida pel que fa a la forma de la transici al llenguatge hum a partir de sistemes de comunicaci simples: uns argumenten que el canvi va ser gradual i altres que va ser sobtat. La llista de divisions podria continuar. No estem doncs, massa lluny de la situaci que va desembocar en lestatut II de la Socit Linguistique de Paris. Per acabar-ho dadobar, levoluci biolgica, que est basada en generar variants i seleccionar-ne les ms idnies, ha denfrontar-se a un problema cabdal: com es genera la variaci per a la combinatria entre paraules quan encara no hi ha combinatria? Sviament, alguns investigadors resolen aquest problema suggerint que el llenguatge probablement sigui un efecte lateral dalgun procs que potser no tingui res a veure amb el llenguatge complex. Vist el el ventall de possibles visions pel que fa als orgens del llenguatge hom podria preguntar-se: quins investigadors estan equivocats? Atesa la gran vlua intellectual de les persones implicades, dantuvi no sembla una bona qesti. Potser la sortida </p></li><li><p> 4 </p><p>sigui trobar alguna requeriment que constrenyi el conjunt de possibles hiptesis. De fet nhi ha un de fonamental que les teories sobre els orgens del llenguatge en general obliden: les propietats estadstiques de les llenges reals. Aix doncs, la qesti esdev, no quin s lorigen del llenguatge hum, sin quin s lorigen dun llenguatge amb les mateixes propietats que lhum. Quines sn, doncs, aquestes propietats? s clar que si volem explicar els orgens dun llenguatge com lhum hem de centrar-nos en aquelles propietats que siguin universals, s a dir, satisfetes per totes les llenges de la Terra. De fet en tenim moltes de propietats universals, per potser cap delles tan sorprenent i misteriosa com la llei de Zipf. Durant la primera meitat del segle XX, un lingista de Harvard, George Kingsley Zipf, va popularitzar una propietat, que actualment sabem que no sembla tenir excepcions entre les llenges del planeta. Si prenem un text, construm una llista de les paraules que cont ordenades decreixentment per freqncia, observarem amb sorpresa que el producte entre la freqncia duna paraula i la posici que ocupa a la llista s bsicament constant. Popularment, aquesta propietat sanomena llei de Zipf. El mateix Zipf va suggerir que la llei que du el seu nom era el resultat duna competici entre les necessitats del receptor, que prefereix paraules semnticament precises i lemissor, que prefereix usar paraules freqents, que sn al seu torn paraules semnticament imprecises. Com segurament el lector ja ha endevinat, les necessitats de lemissor i del receptor estan en conflicte. Al mateix temps que G. K. Zipf difonia el seus escrits, un matemtic anomenat Benoit Mandelbrot, el pare dels fractals, proposava una explicaci trivial per a la llei de Zipf. La idea pot exemplificar-se amb el segent experiment. Colloquem una mona davant dun teclat i deixem que premi tecles a latzar entre les lletres de labecedari i lespai en blanc. Els espais marcaran linici i la fi de les paraules. Curiosament, les paraules artificials generades segueixen la llei de Zipf. Aquest argument seria utilitzat posteriorment pel lingista Noam Chomsky i el psicleg George Miller per dubtar de la rellevncia de la llei de Zipf en el llenguatge. s clar que lesmentat experiment t poc a veure amb </p></li><li><p> 5 </p><p>com els humans realment usem les paraules. Per possiblement la prova contundent a favor de la rellevncia de la llei s la demostraci recent de la validesa de la hiptesi formulada vagament per George K. Zipf. En aquesta demostraci, les necessitats de lemissor i del receptor es formalitzen usant la teoria de la informaci, concebuda pel matemtic Claude Shannon a mitjan segle XX. Podem, doncs, definir matemticament una combinaci de les necessitats comunicatives de lemissor i del receptor. Pot demostrar-se que la llei de Zipf apareix sobtadament quan els pes de les necessitats de lemissor i del receptor s aproximadament el mateix. All ms sorprenent del cas s que la llei de Zipf noms apareix per a un configuraci molt restringida dels propdits pesos. Fora daquesta configuraci, o b la comunicaci s impossible (una paraula susa per a tots els significats) o b s perfecta (cada significat t una paraula distintiva associada). Dit altrament, si un sistema de comunicaci ajusta el pes de les necessitats de lemissor i del receptor, moltes petites variacions no tindran cap efecte. El sistema romandr sia en una fase de no comunicaci, sia en una fase de comunicaci perfecta. Aqu, ls de la paraula fase no es casual. El canvi que t lloc entre la fase de no comunicaci i la fase de comunicaci perfecta s el que en fsica sanomena una transici de fase. Exemples quotidians de transici de fase sn els canvis destat de la matria o el pas del son a la viglia. Les transicions de fase sn canvis inherentment sobtats. El llenguatge hum ens ofereix exemples quotidians de transicions de fase: la transici de comunicaci no combinatria a combinatria en nens al voltant dels tres anys. La velocitat amb qu es desenvolupa la comunicaci combinatria en els nens ha meravellat a cientfics tant diversos com el lingista Noam Chomsky i el nobel i fsic Murray Gell-man, el pare dels quarks. Suposem que modelitzem la comunicaci combinatria com una xarxa de paraules on les connexions indiquen si dues paraules poden connectar-se sintcticament. Si la xarxa t prou connexions, podrem construir frases seguint connexions en la xarxa entre qualsevol parell de paraules (no cal que cada paraula estigui connectada amb la resta). De forma simplificada, anomenarem llenguatge a aquesta possibilitat. Tal com lhem </p></li><li><p> 6 </p><p>definit, el llenguatge s equivalent a una propietat ben coneguda en teoria de xarxes: connexitat. Sabem a partir dels treballs dels matemtics Pal Erds i Alfrd Rnyi que si comencem amb una xarxa buida i anem afegint connexions progressivament, la connexitat apareixer sobtadament en creuar un llindar en el nombre de connexions, la qual cosa s consistent amb el pas brusc a sintaxi en els nens al voltant dels tres anys. La llei de Zipf s un fenomen interessant, per qu t a veure amb el llenguatge hum, que s un sistema de comunicaci combinatori? Doncs b, es pot demostrar que si un sistema de comunicaci sorganitza dacord amb la llei de Zipf, apareix de forma espontnia una gramtica que indica quins parells de paraules poden combinar-se entre elles per a construir frases, i encara ms interessant, es pot demostrar que aquestes combinacions duen a un nivell gens menyspreable de connexitat. Vist aix, el llenguatge hum s un efecte lateral de necessitats comunicatives. Curiosament, pot demostrar-se que no sols la combinatria sin un reguitzell de regularitats estadstiques de les relacions sintctiques entre paraules sn una conseqncia lgica de la propdita llei. Amb la llei de Zipf el llenguatge esdev una conseqncia matemtica. Aix no sols contradiu la visi chomskiana que la llei de Zipf s un aspecte irrellevant del llenguatge hum, sin que a ms afirma amb contundncia que lesmentada llei s una regularitat fonamental. El fet que lesmentada llei resulti duna combinaci molt especial de les necessitats de lemissor i del receptor, suggereix que la porta dentrada al llenguatge sigui estreta. Ara podem comprendre perqu quan contemplem la natura ens quedem astorats per la gran quantitat despcies que semblen tenir formes de comunicaci summament simples. La distncia entre una espcie amb comunicaci simple i una amb comunicaci complexa, la distncia entre un nen que es comunica amb mots isolats i un nen que construeix frases complexes, s la distncia dictada per les transicions de fase. El llenguatge hum s, doncs, especial per les necessitats de lemissor i del receptor no sn propietat exclusiva dels humans. Per tant, espcies subordinades a aquestes necessitats i que tinguin un vocabulari prou gran, tenen, tericament, accs a un llenguatge com lhum. </p></li><li><p> 7 </p><p>Quines podrien ser, doncs, les espcies privilegiades que han creuat el llindar del llenguatge? Dantuvi, amb una certa ingenutat comprensible, als humans ens agradaria trobar llenguatge en els primats. Potser a causa dun excs dantropocentrisme, desitgem que els nostres germans tinguin mans i peus com nosaltres i no aletes com els dofins. Duna forma ms subtil, esperem trobar llenguatge en espcies genticament properes. Lexperincia amb els primats ha estat, per, ms aviat decebedora. Sn precisament els dofins una espcie privilegiada: un grau dencefalitzaci gens menyspreable, facultats cognitives desenvolupades, com ara la capacitat dautoreconeixement davant dun mirall, i un repertori de vocalitzacions dall ms ric i variat, incloent xiulets identificatius per a cada individu. Quan diem que no hi ha llenguatge en altres espcies, hem dadmetre la nostra incapacitat per a descodificar les vocalitzacions de determinats cetacis. A diferncia de la majoria dels primats, diversos cetacis produeixen vocalitzacions llargues i aparentment indesxifrables. Quan afirmem la singularitat del llenguatge hum, estem afirmant la nostra ignorncia. Dit altrament, la nostra ignorncia fa creurens nics. Si el deteriorament de la natura per acci de lhome continua, el llenguatge hum acabar sent veritablement nic abans dhaver pogut respondre amb justcia a la pregunta: el llenguatge s exclusiu dels humans? De moment, les matemtiques, tal com va succeir amb els quarks, santicipen al nostre coneixement limitat de la realitat. No s gens forasenyat pensar que els humans no tenim lexclusiva del llenguatge. </p><p>Agraments Els comentaris de Judit Riart, Oliver Riordan i David Alonso han ajudat a millorar la qualitat daquest treball. La recerca en qu es basa la tesi corresponent ha estat finanada amb una beca de la Generalitat de Catalunya...</p></li></ul>