situacions d'aprenentatge

QUÈ SIGNIFICA TREBALLAR QUÈ SIGNIFICA TREBALLAR A PARTIR DE SITUACIONS A PARTIR DE SITUACIONS

D’APRENENTATGE? D’APRENENTATGE? Pere Alzina

[email protected]

@AlzinaPere

http://illamenorca.blogspot.com.es/

Les aportacions de la neurociència: Les aportacions de la neurociència: Com s’aprèn i com s’ensenya? Com s’aprèn i com s’ensenya?

Com s'aprèn i com s'ensenya al segle Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI: la neurociènciaXXI: la neurociència

• Al llarg dels dos darrers segles, les ciències de l’educació han Al llarg dels dos darrers segles, les ciències de l’educació han aportat moltes evidències de com podem millorar els aportat moltes evidències de com podem millorar els

processos d’ensenyament i aprenentatge; s’han produït processos d’ensenyament i aprenentatge; s’han produït recerques, innovacions i experiències que han constatat fins a recerques, innovacions i experiències que han constatat fins a

qui punt és possible ensenyar més i millor.qui punt és possible ensenyar més i millor.

• La necessitat d’ensenyar a tothom el màxim possible (equitat) La necessitat d’ensenyar a tothom el màxim possible (equitat) per damunt de les seves possibilitats o capacitats, les noves, per damunt de les seves possibilitats o capacitats, les noves,

exigents i canviants necessitats socials, la progressiva exigents i canviants necessitats socials, la progressiva multiculturalització de les societats i, últimament, les rellevants multiculturalització de les societats i, últimament, les rellevants

aportacions de la neurociència, han farcit un corpus teòric i aportacions de la neurociència, han farcit un corpus teòric i pràctic de gran consistència, validesa i universalitat. pràctic de gran consistència, validesa i universalitat.

• En aquests moments, les necessitats acadèmiques, socials, En aquests moments, les necessitats acadèmiques, socials, laborals i personals exigeixen que l’escola respongui a noves laborals i personals exigeixen que l’escola respongui a noves

realitats, faci front a nous reptes i hagi d’incorporar les realitats, faci front a nous reptes i hagi d’incorporar les innovacions en molt més rapidesa i eficàcia que en temps innovacions en molt més rapidesa i eficàcia que en temps

passatpassat. .

Com s'aprèn i com s'ensenya al segle Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI: la neurociènciaXXI: la neurociència

• APORTACIONS DE LA NEUROCIÈNCIAAPORTACIONS DE LA NEUROCIÈNCIA• Importància de l’atenció selectiva: centrar-se en qüestions Importància de l’atenció selectiva: centrar-se en qüestions

interessants i rellevants. interessants i rellevants.

• El que estimula a aprendre no són les dades o els fets, sinó les El que estimula a aprendre no són les dades o els fets, sinó les persones, els sentiments i les històries amb sentit. persones, els sentiments i les històries amb sentit.

• Per aprendre cal un bon estat d’ànimPer aprendre cal un bon estat d’ànim; la por o l’angoixa no afavoreixen els processos d’aprenentatge. Existeix una estreta relació entre emoció i cognició, entre pensament i sentiment.

• Totes les persones estan motivades per naturalesaTotes les persones estan motivades per naturalesa, hi estan programades; el cervell incorpora un sistema potent de recerca de

la novetat que desenvolupa i recompensa la curiositat (novelty seeking behaviour) per tant, per ensenyar cal estar-hi molt de

motivat; només amb passió es pot ensenyar: una paraula agradable, una mirada amistosa o una determinada música

provoquen alliberament de dopamina que genera benestar i faciliten els aprenentatges

Com s'aprèn i com s'ensenya al Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI: la neurociènciasegle XXI: la neurociència

• Hauríem d’assegurar que els fillets i les filletes prenen contacte amb moltes coses interessants que li permetin formar el màxim de

connexions sinàptiques i s’habilitin el màxim possible d’habilitats i possibilitats.

• Els contactes han de ser reals, complexos i interessants:

• Una buena enseñanza de las matemáticas debe consistir en la elección de ejemplos de la vida real

que tengan relación con los contenidos que se están estudiando. Si en la clase de matemáticas se insiste

mucho en el seguimiento ciego de las reglas (sin reflexionar sobre la plausibilidad de los resultados)

es fácil que se produzcan errores.

Com s'aprèn i com s'ensenya al Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI: la neurociènciasegle XXI: la neurociència• La cooperació és un aprenentatge fonamental: La cooperació és un aprenentatge fonamental:

• La capacidad de ayuda, el hecho de compartir el alimento, el amor al prójimo y el altruismo son factores tan propios del ser humano como el comer. Los humanos aceptan tener inconvenientes para ayudar a

otros. Se impone un gen de comportamiento altruista cuando las ventajas reproductivas para todos los parientes próximos son

mayores que la desventaja reproductiva para el individuo

• Cuanto más intercambio tenga lugar en la época escolar, tanto mejor, y cuanto más se llega a ver de niño, más tolerante será

luego la persona adulta. Gracias a numerosas experiencias diversas, gracias al contacto con las ideas de los demás y las

evaluaciones constantes de ellas, se abren nuevos espacios de representación o, mejor dicho, se amplían. Cuanto más

diferenciados sean estos espacios más capacitado estará el adulto para llevar a cabo evaluaciones de contenidos

complejos.

Com s'aprèn i com s'ensenya al Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI. Exemples i reflexionssegle XXI. Exemples i reflexions

• Como nunca sabemos con exactitud lo que un niño está aprendiendo, es decir, a que nivel de abstracción su cerebro

está extrayendo estructuras generales a partir del jaleo de sus sentidos, hay que exigir que se le ofrezca una varianza lo mayor posible. Una uniformidad de experiencias produce

uniformidad de pensamiento.

• No son los hechos sino las historias las que nos mueven, nos llaman la atención, nos atrapan y se nos quedan grabadas en la mente. Las historias y no los hechos son las que nos cautivan.

El pensamiento científico es igual que las historias; los científicos son como niños, se plantean preguntas y no se

contentan con respuestas fáciles y baratas.

Com s'aprèn i com s'ensenya al Com s'aprèn i com s'ensenya al segle XXI: exemples i reflexionssegle XXI: exemples i reflexions

• Nuestras historias de aprendizaje y de vida están íntimamente relacionadas entre sí. Los mitos

expresan emociones, nos dicen lo que es importante y lo que no lo es, representando así tanto valoraciones como

valores. Muestran conflictos, problemas sin resolver y todo el rango de nuestras posibilidades para manejar

estas cosas. Los niños preguntan sin parar de dónde venimos, si el universo se acaba, cómo empezó

todo, qué hay después de la muerte y cómo era todo antes. Nosotros hemos de mantener esta curiosidad.

Com ha de ser aquesta escola que respongui Com ha de ser aquesta escola que respongui als nous reptes plantejats per les noves teories als nous reptes plantejats per les noves teories

de l’aprenentatge? de l’aprenentatge? • Centres oberts a la comunitat amb horaris realment flexibles i

àrees integrades. Centres oberts amb projectes conjunts amb la comunitat, implicats amb la comunitat i copartíceps de projectes conjunts amb entitats públiques o privades.

– Projectes de cooperació – Treball per projectes: de centre, de cicle, d’aula– Tallers interdisiciplinars i internivellars (entre cursos diferents): relacions entre

fillets i filletes de diferents edats.

• Centres amb capacitat d’adaptar-se contínuament als canvis socials, científics, tecnològics i metodològics.

– Inclusió d’activitats amb les noves tecnologies: les tecnologies no són una finalitat en elles mateixes, són un mitja per aprendre tot tipus de continguts.

– Treball del sentit social, de l’ètica: preocupar-se pels altres, compartir amb els altres, compatir conjuntament...


de l’aprenentatge? de l’aprenentatge? • Centres amb capacitat de dissenyar situacions d’ensenyament

i aprenentatge potents que ajudin als fillets i a les filletes a cercar el sentit, a entendre el que succeeix al seu voltant i a saber explicar el món que ens ha tocat viure.

– Projectes amb fils conductors potents que parlin i ajudin a entendre i a analitzar el món que ens ha tocat viure; formació científica actualitzada però analitzada també des del punt de vista social.

• Centres amb capacitat d’organització interna coherent que garanteixi la formació contínua del professorat, formació autònoma que obeeixi a les prioritats generades i prioritzades, en primer lloc, des del propi centre:

– Centres amb capacitats d’aprendre d’ells mateixos; centres amb capacitat de reflexió, amb capacitat d’assumir els errors, aprendre d’ells i continuar endavant...

– Centres coordinats, amb il·lusió per engegar nous projectes...


de l’aprenentatge? de l’aprenentatge? • Els centres també han de ser entitats capaces d’aprendre a

aprendre: – Aprendre a aprendre és una capacitat necessària a tots els àmbits, hem

d’aprendre a aprendre les persones, els col·lectius socials, les organitzacions, les societats, els governs... I rectificar, saber ser humils i saber dir en públic ens hem equivocat, saber identificar on va estar l’equivocació, prendre’n bona nota i seguir endavant...

• Centres amb capacitat d’autoajudar-se: important la figura de l’assessor intern que permet assessorar, preparar, orientar, guiar o ajudar directament en determinats projectes d’aula:

– Tots necessitem ajuda en determinats moments, i tots necessitem també autoajudar-nos...

– Les organitzacions s’han de saber organitzar per autoajudar-se...


de l’aprenentatge? de l’aprenentatge? • Centres amb capacitat d’organització interna: importància de les

comissions de feina amb objectius i funcions ben identificades, amb capacitat de generar tasques i orientacions clares a tot el centre.

– L’organització interna és fonamental per aconseguir els objectius que ens fixem; comissions de feina amb funcions ben clarificades.

– Comissions participatives i amb capacitats de decisió – Circulació àgil de la informació...

• Centres amb capacitat de garantir l’autèntica participació de l’alumnat i de les famílies; per exemple, a través del consell d’alumnes, reunit de manera regular amb funcions establertes i acords visibles.

– Les famílies han de participar a molts nivells, en els òrgans establerts, en les comissions que el centre fixi, ajudant als mestres en aquelles tasques que pugui necessitar ajuda... Però sobretot

– Procurant un ambient càlid, relaxat, tranquil, respectuós, amb normes molt clares a casa i oferint allò que sempre esperen dels pares: estimació.

Què podem fer per anar fent camí? Què podem fer per anar fent camí?

• DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES INNOVADORESINNOVADORES

• Racons i ambients d’aprenentatge• Pràctica de la psicomotricitat: expressió amb el propi cos, treball de

les emocions• Cultiu de les arts: dramatització, teatre, dansa, música…

• Comunitats d’aprenentatge: junts aprenem més i millor• Pràctiques d’escriptura i lectura reals• Treball per projectes• El pensament matemàtic i espacial: aprendre a interpretar el món• La recerca científica; pensar sistemàticament• Educar per la convivència: compartir regles i normes• Educar per la cooperació: establir contactes amb escoles d’arreu del

món… • Bon ús de les noves tecnologies…


• DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES INNOVADORESINNOVADORES

• Comprendre, entendre i viure en contacte amb la natura, sentir i percebre els seus canvis, saber interpretar-los, aprendre a escoltar-la (pràctiques amb l’hort, excursions, sortides, estades…)

• Foment del plaer de la lectura: podem llegir qualsevol cosa, en qualsevol situació, de qualsevol manera… i progressivament anirem descobrint el gust

• Foment de les responsabilitats: tots hem de complir unes normes, tots hem de tenir unes responsabilitats…

• Introducció del treball manual i tecnològic: el descobriment del funcionament d’algunes màquines, la construcció d’altres…

• Pràctica d’una democràcia autènticament participativa: assemblees, presa de decisions vinculants...


• DES DE LES FAMÍLIES: DES DE LES FAMÍLIES: • Les famílies juguen un paper fonamental en els processos

d’aprenentatge: tots els estudis indiquen que la preocupació i el valor que donen les famílies a l’educació és determinant en el futur dels fills.

• Cal col·laborar amb l’escola i participar estretament a tots els nivells: tutoria individual, aula, cicle, escola, consell escolar, associació de pares i mares…

• Cal organitzar-se i fomentar activitats de formació per a pares i mares (des de la participació en activitats de l’aula fins a l’organització conjunta d’activitats – exemple concerts escola de música de Es Mercadal - )

• Establir lligams de cooperació amb altres associacions de pares i mares, no només de l’illa; necessitem una visió molt més enllà de fronteres autoimposades.


• DES DEL MUNICIPI, DES DE L’AJUNTAMENT: DES DEL MUNICIPI, DES DE L’AJUNTAMENT: • L’eix central de la tasca municipalL’eix central de la tasca municipal: dissenyar, coordinar i posar en

pràctica un projecte educatiu de poble que impliqui el centre escolar i totes les entitats i associacions del municipi amb l’objectiu d’acordar, recordar i posar en pràctica les responsabilitats educatives que tenen tots i cadascun dels ciutadans del municipi i totes i cadascuna de les

associacions i entitats.• Podríem parlar d’una educació del ciutadà? D’educació per a la

ciutadania democràtica i plural?

• DES DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATS DES DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATS CULTURALS, RECREATIVES, ESPORTIVES… CULTURALS, RECREATIVES, ESPORTIVES…

• En el marc del projecte educatiu de poble, revisar i repensar quina és la responsabilitat educativa que compleix cada entitat i acordar uns

mínims criteris d’actuació coherents (exemple, actituds al davant de qualsevol esport...)

PROJECTE COM ÉS EL NOSTRE MÓN?

ES DECIDEIX CONSTRUIR EL MÓN, REPRODUIR-LO AMB PASTA DE PAPER I POSAR-HI RELLEU, MUNTANYES, RIUS, I

ASSENYALAR-HI “PUESTOS” IMPORTANTS.

EL FEIM GROS, DAMUNT UN TAULELL DE FUSTA.

PER TANT ES COMENÇA UNA TASCA DE RECERCA, D’ EXPLICAR EL QUÈ SABEM O

DESCOBRIM, DE PLÀSTICA, DE LECTO-ESCRIPTURA, D’ INVESTIGACIÓ, DE CONÈIXER I RECÓRRER ... PAÏSOS,

ANIMALS, RIUS I MUNTANYES ... PERÒ DE TOT EL MÓN !!!

Ensenyar a cooperar, ensenyar a Ensenyar a cooperar, ensenyar a conviure…conviure…

Per pensar… Per pensar…

• Ser amable és més important que ser Ser amable és més important que ser savi, i entendre això és el principi de la savi, i entendre això és el principi de la

saviesa. saviesa.

• Els qui tenen por de ser pares no entenen que la paternitat no és quelcom que exerceixen els homes

perfectes, sinó un fet que perfecciona l’home. El producte final de criar un fill no és el nen, sinó el

pare.

• FranK Pittman

• Sempre que ensenyis, ensenya a la Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes. vegada a dubtar del que ensenyes.

Ortega i Gasset Ortega i Gasset

La educaciLa educaci ón debe hacer que cada ón debe hacer que cada uno encuentre su propia felicidad, uno encuentre su propia felicidad,

realizada en la medida en que hace realizada en la medida en que hace que se mejoren las condiciones de que se mejoren las condiciones de

los otroslos otros John Dewey (1859-1952)John Dewey (1859-1952)

La educaciLa educaci ón, ón, en verdad, necesita tanto de en verdad, necesita tanto de

formación técnica, científ ica y formación técnica, científ ica y profesional como de sueños y profesional como de sueños y

utopías.utopías.

Paulo FreirePaulo Freire (1921-1997)(1921-1997)

Per acabar…Per acabar…

• Per educar cal perseverància i optimisme, il·lusió i Per educar cal perseverància i optimisme, il·lusió i utopia, realisme i planificació…utopia, realisme i planificació…

• Per ensenyar al segle XXI necessitem nous Per ensenyar al segle XXI necessitem nous plantejaments, noves metodologies… plantejaments, noves metodologies…

• Per resoldre els problemes que ens ha generat una Per resoldre els problemes que ens ha generat una determinada manera de pensar, ens cal pensar de determinada manera de pensar, ens cal pensar de

forma totalment diferent i necessitem: forma totalment diferent i necessitem:

• Aprendre a pensar per nosaltres mateixosAprendre a pensar per nosaltres mateixos

• Aprendre a pensar amb els altresAprendre a pensar amb els altres

• Aprendre a pensar per preparar el futur Aprendre a pensar per preparar el futur

situacions d'aprenentatge

Education