setmana santa 2011 tarragonasemanasantaviveiro.com/ssespaña/cataluña/tarragona.pdf · tarragona,...
TRANSCRIPT
SetmanaSanta 2011Tarragona
Semana Santa 2011
ÍndexÍndice
Guia Setmana Santa - Edició 2011
Edita: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (Carrer Major 39, Tarragona)
Organitza: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona
Coordinació, text i guió fotogràfic: Quim Mas Carceller
Disseny i maquetació: Impremta Bou
Fotografies: Lluís Amenós Basora, Pere Amenós Basora, Ramon Giner Filella, Carles Mallol Parga, Quim Mas Carceller, Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco, Miquel Sanchis Bernabeu, Oriol Ventura Pedrol i Francesc Virgili Novel
D.L.: T.585-2011
4
6
10
20
36
38
40
34
La Setmana Santa a TarragonaLa Semana Santa en Tarragona
SaludesSaludas
Programa d’actesPrograma de actos
Ordre de la Processó delSant EnterramentOrden de la Procesión del Santo Entierro
Mostra del Patrimoni ArtísticMuestra del Patrimonio Artístico
Venda de tiquetsVenta de tickets
Recorregut de la ProcessóRecorrido de la Procesión
ConfrariesCofradías
SANT ENTERRAMENT / SANTO ENTIERRO Pere Amenós Basora
ÍndexÍndice
Guia Setmana Santa - Edició 2011
Edita: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (Carrer Major 39, Tarragona)
Organitza: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona
Coordinació, text i guió fotogràfic: Quim Mas Carceller
Fotografies: Lluís Amenós Basora, Pere Amenós Basora, Ramon Giner Filella, Carles Mallol Parga, Quim Mas Carceller, Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco, Miquel Sanchis Bernabeu, Oriol Ventura Pedrol i Francesc Virgili Novel
D.L.: T.585-2011
4
6
10
20
36
38
40
34
La Setmana Santa a TarragonaLa Semana Santa en Tarragona
SaludesSaludas
Programa d’actesPrograma de actos
Ordre de la Processó delSant EnterramentOrden de la Procesión del Santo Entierro
Mostra del Patrimoni ArtísticMuestra del Patrimonio Artístico
Venda de tiquetsVenta de tickets
Recorregut de la ProcessóRecorrido de la Procesión
ConfrariesCofradías
ARMATS / COHORTE ROMANA Lluis Amenós BasoraFoto coberta: DETALL DEL PENÓ DEL SANT SEPULCRE (1926) DISSENY DE JUJOL Pere Amenós BasoraFoto portada: DETALLE DEL PENDÓN DEL SANTO SEPULCRO (1926) DISEÑO DE JUJOL Pere Amenós Basora
32
La Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa de Tarragona constitueix una fita importantíssima en la vida de la ciutat des de fa ja molts anys -segles que fossilitzen tradicions-, ja que els seus orígens moderns cal situar-los a mitjan segle XVI. La Setmana Santa de Tarragona
reuneix en pocs dies el major nombre de manifestacions de pietat popular que permeten confirmar-la com la millor de Catalunya, comparable a les més famoses d’Espanya, ni millor ni pitjor, sinó tan sols diferent, amb una participació directa de prop de 5.000 confrares.
Les celebracions tenen com a protagonistes els viacrucis de les diferents confraries, la processó del Dolor del Dimecres Sant i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Solemnitat, tradició i silenci han estat des de sempre les principals característiques de la més representativa i genuïna manifestació religiosa popular de la Setmana Santa tarragonina. Ens hem referit evidentment a la processó del Sant Enterrament, que se celebra al capvespre del Divendres Sant pels vells carrers de la Part Alta de la ciutat. No és en va que aquesta processó ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic Nacional a tot el conjunt de la Setmana Santa de Tarragona.
La Semana Santa en Tarragona
La Semana Santa de Tarragona constituye un hito importantísimo en la vida de la ciudad desde hace ya muchos años -siglos que fosilizan tradiciones-, puesto que sus orígenes modernos cabe situarlos a mediados del siglo XVI. La Semana Santa de
Tarragona reúne en pocos días el mayor número de manifestaciones de piedad popular que permiten confirmarla como la mejor de Cataluña, comparable a las más famosas de España, ni mejor ni peor, sino tan sólo diferente, con una participación directa de cerca de 5.000 cofrades o hermanos.Las celebraciones tienen como protagonistas a los vía crucis de las diferentes cofradías, la procesión del Dolor del Miércoles Santo y la procesión del Santo Entierro del Viernes Santo.
Solemnidad, tradición y silencio han sido desde siempre las principales características de la más representativa y genuina manifestación religiosa popular de la Semana Santa tarraconense. Nos referimos evidentemente a la procesión del Santo Entierro, que tiene lugar al atardecer del Viernes Santo y que discurre principalmente por las callejuelas de la Parte Alta de la ciudad. No es en vano que esta procesión fue declarada Fiesta Tradicional de Interés Nacional por la Generalitat de Catalunya y Fiesta de Interés Turístico Nacional a todo el conjunto de la Semana Santa de Tarragona.
L’ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A JERUSALEM / LA ENTRADA TRIUNFAL DE JESÚS A JERUSALÉN Josep Ma. Rios
4 5
Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona
Viure la Setmana Santa de Tarragona
En aquest programa de butxaca editat per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona trobareu tots els actes que es fan durant la setmana més gran de l’any. Us recomano que visqueu santament aquestes jornades santes. Són dies també de descans, de viure intensament les nostres tradicions, de trobar-nos en família. Però no perdem de vista que, per als cristians, meditar la Passió de Jesús, participar en els oficis del tríduum pasqual, prendre part en les processons, ens ajudarà a conèixer Jesús més de prop i fer-lo present en la nostra vida, perquè molts arribin a conèixer també aquell que va morir per tots i va ressuscitar, i que viu per sempre.
Que tingueu tots una bona Pasqua de Resurrecció.
Tarragona, Setmana Santa 2011
El tarannà de la nostra ciutat es nodreix d’un element espiritual, arrelat en la memòria col·lectiva de generacions de tarragonines i tarragonins: la Setmana Santa.
Tarragona estableix complicitats entre les diverses confraries i fa possible que la Setmana Santa tingui un sentit especial sense defugir de l’espiritualitat i la tradició que representa l’ànima tarragonina.
Crist va morir per nosaltres. Però la mort també és resurrecció i vida. I a Tarragona, Setmana Santa també vol dir preludi de primavera i Pasqua.
El renaixement de la fauna i la flora, el retorn dels dies llargs i amarats de mar i farigola obren un horitzó d’esperança. Les confraries, treballant plegades fan una tasca encomiable posant al mapa del turisme religiós la nostra ciutat, un fet que cal agrair públicament perquè és amb l’esforç col·lectiu com s’avança com a ciutat.
6 7
Sergi de los RiosPresident del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona
Joaquim Julià PanadèsPresident de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa
La tradició profundament sentida i arrelada de la Setmana Santa, tan plena de d’essències espirituals i alhora grandiosa en sentiment al voltant de la passió, mort i resurrecció de Crist; que també es demostra en el creixement honest, en aquests dies sants, de la participació dels tarragonins i tarragonines en totes les celebracions religioses, culturals i tradicionals.
Cada primavera, a Tarragona, floreix aquest esperit, aquest neguit religiós i ciutadà. Però no d’una manera rutinària, sinó sempre nou, atraient i suggeridor. És, any rere any, una prolongada i renovadora superació que es nodreix d’història, d’art i de pietat, que ens mostra el que és i el que representa per nosaltres la Setmana Santa.
Us convido, doncs, un any més, a renovar i a viure la Setmana Santa, les nostres tradicions i a fer-les viure als que ens visiten.
Que tingueu una bona Setmana Santa i una millor Pasqua de Resurrecció.
Una Setmana Santa referent
Un any més Tarragona viu la Setmana Santa, un esdeveniment que transforma la ciutat i que fa sortir milers de ciutadans al carrer, en un seguit d’actes que han vist reconegut el seu prestigi amb la declaració de Festa d’interès turístic per part de la Generalitat de Catalunya. És per aquest motiu que editem aquesta guia i que complementa el cartell de promoció dissenyat per Juan LLuis Nogués Sánchez, per tal de donar el màxim ressò possible a una Setmana Santa única.
Hem de tenir en compte que la Setmana Santa de Tarragona és ja un referent nacional gràcies a l’esforç de la societat en general i les confraries en particular. Ciutadans d’arreu arriben durant aquestes dates per seguir les processons i tots els actes al carrer. Un punt d’atracció turístic increïble, que es veu reforçat per la promoció que es duu a terme des del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Un bon exemple d’aquesta promoció és la guia que teniu entre les mans, de la qual se n’han editat milers de còpies per tal que la informació arribi més enllà de la nostra ciutat. La Setmana Santa de Tarragona es projecta més enllà del territori, arribant a punts d’arreu de l’Estat, en una clara mostra de capitalitat i de referent.
Preparem-nos, doncs, per gaudir d’aquesta festivitat, per contemplar tots els passos, per escoltar atentament els sons que omplen la ciutat, per viure en primera persona una tradició històrica i ciutadana. La Setmana Santa a Tarragona, tot un món per gaudir.
8 9
Divendres 8 d’abril A les 20 h. A Flix (Ribera d’Ebre) EXPOSICIÓ “Spiritus Lux – La llum de l’esperit”. Organitzen: Agrupació d’ASST i Ajuntament de Flix. Oberta fins al Dilluns de Pasqua, 25 d’abril.
Dissabte 9 d’abril A les 19.30 h. VIACRUCIS a l’església de Sant Pere del Serrallo. A les 20 h PROCESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri marítim. Organitzen: GREMI DE MAREJANTS I ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS – CONFRARIA DE PESCADORS.
Diumenge 10 d’abrilA les 19.30 h. Al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, sala Eutyches. PRESENTACIÓ DE L’AUDIOVISUAL “PASSIO” DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA.
A les 20 h. A la mateixa sala. 1r Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE. Organitza: Agrupació d’ASST.
Dimecres 13 d’abril A les 19 h. Pati Jaume I de l’Ajuntament. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL CONCURS DE PINTURA 2011. Organitza: Agrupació d’ASST.
Viernes 8 de abrilA las 20 h. En Flix (Ribera de Ebro) EXPOSICIÓN “Spiritus Lux – La luz del espíritu”. Organizan: Agrupación de ASST y Ayuntamiento de Flix. Abierta hasta el Lunes de Pascua, 25 de abril.
Sábado 9 de abrilA las 19.30 h. VÍA CRUCIS en la iglesia de San Pedro del Serrallo. A las 20 h PROCESIÓN que recorrerá las principales calles del barrio marítimo. Organizan GREMIO DE MAREANTES Y ASOCIACIÓN DEL PASO DEL PRENDIMIENTO DE JESÚS-COFRADÍA DE PESCADORES.
Domingo 10 de abrilA las 19.30 h. En el Palacio de Ferias y de Congresos de Tarragona, sala Eutyches, PRESENTACIÓN DEL AUDIOVISUAL DE LA SEMANA SANTA DE TARRAGONA. A las 20 h. En la misma sala y dentro del 1º Festival de Música de Semana Santa, CONCIERTO de la BANDA DE MÚSICA DE LA ASOCIACIÓN LA SALLE. Organiza: Agrupación de ASST.
Miércoles 13 de abrilA las 19 h. Patio Jaume I del Ayuntamiento. INAUGURACIÓN DE LA EXPOSICIÓN DEL CONCURSO DE PINTURA 2011. Organiza: Agrupación de ASST.
Programa d’actes Setmana Santa 2011
Programa de actos Semana Santa 2011
ORACIÓ A L’HORT / ORACIÓN EN EL HUERTO Pere Amenós Basora
10 11
Divendres 15 d’abril A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’església. A les 20 h PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS DE SANT ISIDRE.
Dissabte 16 d’abril A les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari. VIACRUCIS per l’interior de l’església. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.
A les 19.30 h. Església de Sant Llorenç. CONCERT SACRE, a càrrec del COR L’ÀNCORA. Organitza: GREMI DE PAGESOS.
Del diumenge 17 d’abril al dissabte 23 d’abrilMOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA. *Veure pàgina 35.
DIUMENGE DE RAMS, 17 d’abril A les 11 h. Carrer de les Coques. BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE PALMES I RAMS.
A les 11.30 h. A l’altar major de la Catedral. MISSA PONTIFICAL de Diumenge de Rams. Durant l’Ofertori, la R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE N. S. J. lliurarà el Ciri Pasqual en nom de l’Agrupació d’ASST.
A les 13 h. Saló de plens de l’Ajuntament. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2011, a càrrec del Sr. ENRIC PUJOL CAYUELAS.
A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DE DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem. Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.
A les 19 h. Sortirà de l’església de Natzaret el VIACRUCIS que recorrerà el recinte emmurallat i la Part Alta. Organitza: R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.
DILLUNS SANT, 18 d’abril A les 10.30 h. A la Catedral. MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral.
A les 19.30 h. A l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia.
A les 20.15 h. VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE, CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR.
DIMARTS SANT, 19 d’abril A les 19 h. Església de Sant Francesc i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. Missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església.
A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat.
Viernes 15 de abrilA las 19 h. Iglesia de San Lorenzo. VÍA CRUCIS por el interior de la iglesia. A las 20 h PROCESIÓN por las calles de la Parte Alta. Organiza: GREMIO DE LABRADORES DE SAN ISIDRO.
Sábado 16 de abrilA las 19.30 h. Iglesia de San Nicolás de Bari. VÍA CRUCIS por el interior de la capilla. Organiza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.
A las 19.30 h. Iglesia de San Lorenzo. CONCIERTO SACRO, a cargo del COR DE L’ÀNCORA. Organiza: GREMIO DE LABRADORES.
Del domingo 17 de abril al sábado 23 de abril.MUESTRA DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO DE LA SEMANA SANTA TARRACONENSE. *Ver página 35
DOMINGO DE RAMOS, 17 de abrilA las 11 h. Calle de las Coques. BENDICIÓN DE PALMAS Y RAMOS. A continuación, PROCESIÓN DE PALMAS Y RAMOS.
A las 11.30 h. En el altar mayor de la Catedral. MISA PONTIFICAL de Domingo de Ramos. Durante el Ofertorio, la REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO entregará el Cirio Pascual en nombre de la Agrupación de ASST.
A las 13 h. Salón de Plenos del Ayuntamiento. PREGÓN DE LA SEMANA SANTA TARRACONENSE 2011, a cargo del Sr. ENRIC PUJOL CAYUELAS.
A las 16.30 h. Desde la parroquia de San Juan saldrá la PROCESIÓN DEL DOMINGO DE RAMOS, con el paso Entrada Triunfal de Jesús en Jerusalén. Organiza: HERMANDAD DE NUESTRO PADRE JESÚS DE LA PASIÓN.
A las 19 h. Saldrá de la iglesia de Nazaret el VÍA CRUCIS que recorrerá el recinto amurallado y la Parte Alta. Organiza: REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE.
LUNES SANTO, 18 de abrilA las 10.30 h. En la Catedral. MISA CRISMAL, organizada por el Capítulo de la Catedral.
A las 19.30 h. En la ermita de San Magín (Portal del Carro). Celebración de la Eucaristía.
A las 20.15 h. VÍA CRUCIS PROCESIONAL por la Parte Alta. Organizan: ASOCIACIÓN LA SALLE, CONGREGACIÓN DEL DESCENDIMIENTO e ILUSTRE COFRADÍA DE SAN MAGÍN, MÁRTIR.
MARTES SANTO, 19 de abrilA las 19 h. Iglesia de San Francisco y organizada por la REAL HERMANDAD DE JESÚS NAZARENO. Misa y VÍA CRUCIS en el interior de la iglesia.
A las 20 h. PROCESIÓN por las calles de la Parte Alta de la ciudad.
12 13
DIMECRES SANT, 20 d’abril A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació. A les 19.45 h Des de la plaça de Sant Joan Baptista, PROCESSÓ DEL DOLOR. Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.
DIJOUS SANT, 21 d’abril Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciutat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h, presidida per l’arquebisbe.
A les 20 h. Església de Natzaret. Torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de la Sang al Santíssim Sagrament.
A les 21 h. Església de Sant Pere del Serrallo. Torn de Vetlla i Hora Santa. Els armats del Gremi de Marejants faran torns de GUÀRDIA D’HONOR davant el Santíssim Sagrament.
MIÉRCOLES SANTO, 20 de abril A las 19 h. Iglesia de San Juan Bautista. REZO DEL ROSARIO DEL DOLOR y predicación. A las 19.45 h. Desde la plaza de San Juan Bautista: PROCESIÓN DEL DOLOR. Organiza: HERMANDAD DE NUESTRO PADRE JESÚS DE LA PASIÓN.
JUEVES SANTO, 21 de abrilCada asociación de Semana Santa organiza las celebraciones de la MISA DE JUEVES SANTO en las respectivas iglesias y parroquias de la ciudad. En la Catedral se celebra a las 20 h, presidida por el arzobispo.
A las 20 h. Iglesia de Nazaret. Turnos de GUARDIA DE HONOR de los Armats de la Sangre al Santísimo Sacramento.
A las 21 h. Iglesia de San Pedro del Serrallo. Turno de Velatorio y Hora Santa. Los Armats del Gremio de Mareantes harán turnos de GUARDIA DE HONOR ante el Santísimo Sacramento.
VETLLEU I PREGUEU / VELAD Y ORAD Pere Amenós Basora
14 15
DIVENDRES SANT, 22 d’abrilA les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto. Organitzen: ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO i GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO.
A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la Bufetada”.
A les 6.15 h. Sortiran de l’església de Natzaret el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines amb les vestes i cucurulles, per dirigir-se a la Catedral, on s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que acabarà a la plaça del Rei. Organitza: R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.
VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 9 h, a Sant Francesc, i a les 10 h, a Sant Joan Baptista, Sant Pau i Sant Pere del Serrallo. A les 10 h, a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, VIACRUCIS organitzat per la parròquia i la IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR (Maginets).
A les 12 h. A la Santa Església Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT, celebrada per l’arquebisbe.
A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro): SERMÓ DE LES SET PARAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL AUGUSTA.
VIERNES SANTO, 22 de abrilA las 0.15 h. VÍA CRUCIS hasta el santuario del Loreto. Organizan: ASOCIACIÓN JUVENIL LORETO y HERMANDAD DEL SANTO ECCE-HOMO.
A las 6 h. En la Catedral. SERMÓN DE PASIÓN, denominado popularmente “de la Bofetada”. A las 6.15 h. Saldrán de la iglesia de Nazaret el Santo Cristo de la Sangre, acompañado de congregantes y representantes de las cofradías tarraconenses con las túnicas y los capuces, para dirigirse a la Catedral, donde se iniciará el VÍA CRUCIS PROCESIONAL por la Parte Alta, que acabará en la plaza del Rei. Organiza: REAL Y VENERABLE. CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE
VÍA CRUCIS PARROQUIALES: A las 9 h, en San Francisco, y a las 10 h, en San Juan Bautista, San Pablo y San Pedro del Serrallo. A las 10 h, en la basílica de Santa María del Mar, de Barcelona, VÍA CRUCIS organizado por la parroquia y la ILUSTRE COFRADÍA DE SAN MAGÍN, MÁRTIR (Maginets).
A las 12 h. En la Santa Iglesia Catedral. ACCIÓN LITÚRGICA DE VIERNES SANTO, celebrada por el arzobispo.
A las 12.30 h. Desde la ermita de San Magín (Portal del Carro): SERMÓN DE LAS SIETE PALABRAS, organizado desde 1957 por la ASOCIACIÓN LA SALLE y retransmitido por Tarragona Radio con la participación de la CORAL AUGUSTA.
DETALL DEL CIRINEU / DETALLE DEL CIRINEO Francesc Virgili Novel
16 17
A les 16.15 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, carrer Unió i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei.
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENTA les 20 h. Des de l’església de Natzaret, plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, declarada FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi participen els Armats de la Sang i les dotze associacions de la Setmana Santa tarragonina que acompanyaran els respectius passos (vint en total).
DISSABTE SANT, 23 d’abril A les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT pels carrers de la Part Alta, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT.
A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat. Organitza: COR GREGAL.
A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Catedral. A la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa de Tarragona.
Després de la Vetlla Pasqual i a la Sala dels Canonges de la Catedral, cantada de CARAMELLES, interpretada pel COR GREGAL. El diumenge al matí actuaran pels carrers del Serrallo.
DIUMENGE DE PASQUA, 24 d’abrilA les 11 h. A la Catedral, OFICI DE PASQUA.
A las 16.15 h. Saldrán desde la iglesia de Nazaret los Armats de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre para iniciar la RECOGIDA de los pasos en la Rambla Nova, calle Unión y Parte Alta de la ciudad y trasladarlos a la plaza del Rei.
PROCESIÓN DEL SANTO ENTIERROA las 20 h. Desde la iglesia de Nazaret, plaza del Rei, saldrá la magna y tradicional PROCESIÓN DEL SANTO ENTIERRO, declarada FIESTA TRADICIONAL DE INTERÉS NACIONAL por la Generalitat de Cataluña, organizada por la REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO. Participan los Armats de La Sangre y las doce cofradías de la Semana Santa tarraconense que acompañarán a los respectivos pasos (veinte en total).
SÁBADO SANTO, 23 de abrilA las 18.30 h. Iglesia de Nazaret. PROCESIÓN DE LA SOLEDAD por las calles de la Parte Alta, organizada por la CONGREGACIÓN DE SEÑORAS DE LA VIRGEN DE LA SOLEDAD.
A las 19 h. Calle Major. Inicio de la tradicional cantada de CARAMELLES por toda la ciudad. Organiza: COR GREGAL.
A las 22.30 h. VIGILIA DE PASCUA en la Catedral. A la misma hora se celebrará en todas las parroquias de la ciudad el acto culminante de la Semana Santa con la asistencia de las asociaciones de Semana Santa de Tarragona.
Después de la Vigilia de Pascua y en la Sala de los Canónigos de la Catedral, cantada de CARAMELLES interpretada por el COR GREGAL. El domingo por la mañana actuarán por las calles del Serrallo.
DOMINGO DE PASCUA, 24 de AbrilA las 11 h. En la Catedral, OFICIO DE PASCUA.
LA SOLEDAT / LA SOLEDAD Miquel Sanchis Bernabeu
18 19
Ordre de la processódel Sant Enterrament1. ARMATS DE LA SANG, cohort romana que encapçala la processó del Sant Enterrament al capvespre del Divendres Sant. Documentats a meitat segle XVIII, quan van sortir a la processó de 1758 que aleshores se celebrava el Dijous Sant. Prèviament, a les quatre de la tarda, fan la recollida de misteris a la Rambla i a la Part Alta de la ciutat per acompanyar-los fins a la plaça del Rei, d’on surt la processó. Els Armats pertanyen a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La cohort està formada per el Capità Manaies, un tocador de trompeta, sis tocadors de timbals (amb capa blanca), trenta-dos armats (amb capa vermella, llança i escut) i quatre portadors d’atxes (amb túnica blau clar). Al llarg de la processó i en llocs concrets com Pla de Palau, Pla de la Seu, plaça de la Font i Rambla Nova, fan diferents evolucions anomenades passades: passada d’un, passada de dos, formació i passada de quatre; l’encreuament i la cadena, entre d’altres.
Orden de la procesióndel Santo Entierro1. COHORTE ROMANA DE LA PURÍSIMA SANGRE. Grupo de soldados romanos (Armats) que encabezan la procesión del Santo Entierro al atardecer del Viernes Santo. Están documentados a mitad del siglo XVIII, cuando salieron en la procesión de 1758, que en aquella época se celebraba el Jueves Santo. Previamente, a las cuatro de la tarde, realizan la recogida de pasos desde la Rambla Nova y la Parte Alta de la ciudad para acompañarlos hasta la plaza del Rei, lugar de salida de la procesión. Pertenecen a la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. La cohorte está compuesta por el Capitán Manaies, un tocador de trompeta, seis atabaleros (con capa blanca), treinta y dos armados (con capa roja, lanza y escudo) y cuatro portadores de hachas de cera (con túnica azul claro). A lo largo de la procesión y en lugares concretos como Pla de Palau, Pla de la Seu, plaza de la Font y Rambla Nova, hacen diferentes evoluciones llamadas pasadas: pasada de uno, pasada de dos, formación y pasada de cuatro, la cruz y la cadena, entre otras.
SANT SOPAR / SANTA CENA Ramon Giner
20 21
2. BANDERA NEGRA, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, que obre el pas de la processó. És portada per un congregant acompanyat d’altres dos amb matraques, instrument de fusta de gran simplicitat usat antigament els tres darrers dies de Setmana Santa en substitució de les campanes.
3. SANT SOPAR, del Gremi de Marejants. Representa els dotze apòstols, asseguts al voltant de la taula, i Jesús dret en el moment de la instauració de l’Eucaristia. És una obra de l’andorrà Emili Solé Carcolé, datada el 1995. Els agremiats porten vesta amb cua penitencial negres amb escapulari triangular blau marí, gorgera i medalla.
4. L’ORACIÓ A L’HORT, de l’Associació La Salle. Mostra el moment de l’oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní, quan Jesús és confortat per un àngel que li ofereix el calze de l’amargura. El misteri es guarneix amb una branca d’olivera, farigola i romaní. Estrenat l’any 1942, en són autors els tallers de Messeguer-Rius de Barcelona. Els alumnes associats porten vesta morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla.
5. VETLLEU I PREGUEU, de l’Associació La Salle. Representa Jesús a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní, quan convida els seus apòstols més estimats, Pere, Jaume i Joan, mig adormits, a pregar amb ell. És obra de Claudi Rius, de 1943. Els antics alumnes associats porten vesta i cucurulla morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla.
6. LA PRESA DE JESÚS, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús - Confraria de Pescadors. Escenifica el moment en què Jesús és detingut a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní i traït per Judes Iscariot. Completa el grup escultòric un soldat en actitud d’agafar Jesús i al darrere del pas, sant Pere, amb l’espasa desembeinada, ataca Malcus, que es posa la mà a l’orella. El pas, tallat en fusta, és obra del barceloní Jaume Satorras, de 1956. Els confrares porten vesta amb cua penitencial i cucurulla blau grisós o gorgera, escapulari i faixa blau marí i medalla.
7. LA FLAGEL·LACIÓ, de la Secció d’Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Escenifica el moment en què Jesús és flagel·lat per tres torturadors romans davant la presència d’un centurió. Va ser tallat en fusta el 1948 per l’ampostí Innocenci Soriano Montagut. Els aspirants porten vesta blanca, estola vermella, gorgera i medalla.
2. BANDERA NEGRA, de la R. y V. Congregación de la Purísima Sangre, abre la marcha de la procesión. La lleva un congregante acompañado de otros dos con matracas, instrumento de madera de gran simplicidad, usado antiguamente los tres últimos días de Semana Santa en sustitución de las campanas.
3. SANTA CENA, del Gremio de Mareantes. Representa a los doce apóstoles, sentados alrededor de la mesa, y Jesús de pie en el momento de la instauración de la Eucaristía. Es obra del andorrano Emili Solé Carcolé y la construyó el 1995. Los agremiados visten túnica y cola penitencial negras con escapulario triangular azul marino, golilla y medalla.
4 LA ORACIÓN EN EL HUERTO, de la Asociación La Salle. Muestra el momento de la oración de Jesús en el Huerto de los Olivos de Getsemaní, cuando es confortado por un ángel que le ofrece el cáliz de la amargura. El paso se adorna con una rama de olivo, tomillo y romero. Estrenado en 1942, sus autores son los talleres de Messeguer-Rius de Barcelona. Los alumnos asociados visten túnica morada con estola, puños y cordón granates, golilla y medalla.
5. VELAD Y ORAD, de la Asociación La Salle. Escena de Jesús en el Huerto de los Olivos de Getsemaní, en el momento que invita a sus apóstoles más queridos, Pedro, Jaime y Juan, medio dormidos, a rezar con él. Es obra de Claudi Rius y se construyó en 1943. Los antiguos alumnos asociados llevan túnica y capuz morados con estola, puños y cordón granates, golilla y medalla.
6. EL PRENDIMIENTO DE JESÚS, de la Asociación del Paso del Prendimiento de Jesús - Cofradía de Pescadores. Escenifica el momento en que Jesús es detenido en el Huerto de los Olivos de Getsemaní y traicionado por Judas Iscariote. Completa el grupo escultórico un soldado en actitud de apresar a Jesús y en la parte de atrás del paso, San Pedro, con la espada desenvainada, ataca a Malco, que se toca la oreja con la mano. El paso, tallado en madera, es obra de Jaume Satorras y se construyó en 1956. Los cofrades visten túnica, cola penitencial y capuz grises o golilla, escapulario y faja gris marino y medalla.
7. LA FLAGELACIÓN, de la Sección de Aspirantes de la R. y V. Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. Escena de la flagelación de Jesús, por tres torturadores romanos, ante la presencia de un centurión. Fue tallado en madera en 1948 por el artista de Amposta Innocenci Soriano Montagut. Los aspirantes visten túnica y cola penitencial blancas, estola roja, golilla y medalla.
22 23
8. CRISTO DEL BUEN AMOR, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Representa Jesús coronat d’espines i flagel·lat, assegut en actitud afligida. La imatge la va fer, en fusta de cedre, la reusenca Maria Mercè Bessó i Carreras, el 1996. La túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila. Completa la indumentària la medalla de la confraria.
9. NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Imatges de la Mare de Déu de l’Amargura, acompanyada de sant Joan, contemplant Jesús afligit. Les dues imatges són obra del sevillà Jesús Méndez Lastrucci, de 2006. La túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila. Completa la indumentària la medalla de la confraria.
8. CRISTO DEL BUEN AMOR, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Escenifica a Jesús coronado de espinas y flagelado, sentado en actitud afligida. La imagen la talló en madera de cedro la artista de Reus Maria Mercè Bessó y Carreras en 1996. La túnica de los cofrades es blanca y la capa, el fajín y el capuz son de color violeta. Completa la indumentaria la medalla de la cofradía.
9. NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Imagen de la Virgen de la Amargura, acompañada de San Juan, contemplando a Jesús afligido. Las dos imágenes son obra del sevillano Jesús Méndez Lastrucci, que las construyó en 2006. La túnica de los cofrades es blanca y la capa, fajín y capuz son de color violeta. Completa la indumentaria la medalla de la cofradía.
LA FLAGEL·LACIÓ / LA FLAGELACIÓN Quim Mas Carceller
24 25
10. ECCE-HOMO, de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Mostra l’escena en què Jesús, després de ser flagel·lat, és presentat al poble per Pilat, acompanyats d’un signífer. Les imatges les va fer el 1994 l’andorrà Emili Solé Carcolé. Els germans duen vesta negra amb cua penitencial negra, estola blanca, capa i cucurulla granats i medalla.
11. JESÚS DE LA PASSIÓ, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Escenifica Jesús amb la creu al coll camí del Calvari. És obra de Jordi Amenós Basora, de 2008. La vesta és de vellut granatós amb escapulari, cua penitencial i cucurulla blanques, i creu vermella de llautó. Els aspirants porten vesta blanca i creu vermella de vellut, gravada a l’escapulari.
12. EL CIRINEU, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la segona caiguda de Jesús a la Via Dolorosa, mentre Simó de Cirene l’ajuda amb la creu i un esclau l’assota, davant l’atenta mirada d’un soldat imperial. El conjunt és obra d’Antoni Parera Saurina, de 1930. Acompanyen el misteri els Aspirants amb vesta, pitet i cua penitencial negres i medalla i el Cor d’Aspirants van abillats amb vesta negra sense cua, pitet blanc i medalla.
10. ECCE-HOMO, de la Hermandad del Santo Ecce-Homo. Escena de Jesús después de ser flagelado y presentado al pueblo por Pilatos, acompañados de un signifer. Las imágenes las realizó en 1994 el andorrano Emili Solé Carcolé. Los hermanos visten túnica y cola penitencial negras, estola blanca, capa y capuz granates, o golilla blanca y medalla.
11. JESÚS DE LA PASIÓN, de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión. Escenifica a Jesús con la cruz a cuestas camino del Calvario. Es obra de Jordi Amenós Basora, que la construyó en 2008. La túnica es de terciopelo granate con escapulario, cola penitencial y capuz blancos y cruz roja de latón. Los aspirantes visten túnica blanca y cruz roja de terciopelo, grabada en el escapulario.
12. EL CIRINEO, de la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Escena de la segunda caída de Jesús en la Vía Dolorosa, mientras Simón de Cirene la ayuda a llevar la cruz y un esbirro lo azota, ante la atenta mirada de un soldado imperial. El conjunto es obra de Antoni Parera Saurina, de 1930. Acompañan al paso los aspirantes, con túnica, escapulario y cola penitencial negras y medalla, además del Coro de Aspirantes, que van ataviados con túnica negra sin cola, escapulario blanco y medalla.
VIRGEN DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA Ramon Giner Filella
26 27
13. JESÚS NATZARÈ, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la trobada de Jesús amb la Mare de Déu en el moment que la Verònica eixuga el rostre de Jesús, acompanyades per Maria Cleofàs. Les imatges de les tres Maries foren cisellades el 1907 pel barceloní Josep Rius Mestres. La imatge de Jesús és de Salvador Martorell Oller, de 1940. Acompanyen el misteri la Secció de Maries del Calvari, que porten vesta amb cua penitencial negres, pitet i cucurulla daurats i medalla.
14. JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de l’arribada al Calvari, quan Jesús és despullat per un botxí abans de ser crucificat, mentre un altre botxí aguanta la creu sota la mirada d’un legionari romà i una dona i una nena contemplen l’escena amb desolació. És obra d’Agustí Ballester Besalduch, de 1961. El germans porten vesta, pitet, cua penitencial i cucurulla negres i medalla.
13. JESÚS NAZARENO, de la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Escena del encuentro de Jesús con la Virgen María, en el momento en que Verónica enjuga el rostro de Jesús, acompañadas de María Cleofás. Las imágenes de las tres Marías fueron cinceladas en 1907 por el barcelonés Josep Rius Mestres. La imagen del Nazareno es de Salvador Martorell Oller, de 1940. Acompañan al paso la sección de Marías del Calvario, que visten túnica y cola penitencial negras con escapulario y capuz dorados y medalla.
14. JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS, de la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Escena de la llegada al Calvario, en que Jesús es desnudado por un verdugo antes de ser crucificado, mientras otro verdugo sujeta la cruz bajo la mirada de un legionario romano y una mujer y una niña contemplan la escena con desolación. Es obra de Agustí Ballester Besalduch y se construyó en 1961. Los hermanos visten túnica, escapulario, cola penitencial y capuz negros y medalla.
DETALL DEL PAS DE JESÚS NATZARÈ / DETALLE DEL PASO DE JESÚS NAZARENO Carles Mallol Parga
28 29
15. CRISTO DE LOS PENITENTES y PENITENTES CON IMPROPERIOS, de la R. y V. Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. Escenifica la imagen de Jesús desvanecido por el peso de la cruz. Fue tallada por Innocenci Soriano Montagut en 1961. Los congregantes y penitentes visten túnica, cola penitencial, capuz y cinturón de cuero negros y medalla. Encabeza esta sección la CRUZ DE PASIÓN o CRUZ DE LOS PENITENTES, donación de un carpintero, el año 1940.
16. SANTO CRISTO DE LA SANGRE, imagen fundacional de la Congregación que lleva su nombre. Representa a Cristo muerto y crucificado. Fue tallada en madera en 1940 por el artista de La Canonja Salvador Martorell Oller. Los congregantes visten túnica, cola penitencial y cinturón de cuero negros, golilla blanca y medalla.
17. EL DESCENDIMENTO DE LA CRUZ, de la Congregación del Venerado Cuerpo de Jesucristo en el Descendimiento de la Cruz. Escenifica el momento en que Jesús es bajado de la de la cruz por Nicodemo y entregado a su madre con ayuda de José de Arimatea, mientras María Magdalena llora a sus pies y San Juan y María Salomé contemplan la escena desde atrás. El paso fue diseñado en 1948 por Josep Maria Bohigas Masoliver y tenía siete imágenes, cuatro fueron cinceladas en 1953 en el Estudio de arte religioso Reixach-Campanyà, de Barcelona, y las tres restantes las hizo el palentino Melchor Gutiérrez San Martín en 2010. Los congregantes visten túnica, cola penitencial y capuz negros o golilla blanca, con faja, botones y guantes morados y medalla.
18. LA PIEDAD, del Gremio de Labradores de San Isidro, cuya historia se remonta al siglo XIV. Representa a la Virgen María recibiendo el cuerpo de su hijo exánime. Fue cincelada el 1944 por Josep M. Martisella siguiendo el diseño de Josep M. Jujol Gibert. Los agremiados visten túnica y cola penitencial negros y estola blanca con una cruz latina roja bordada en la estola, golilla y medalla.
19. RETORNO DEL CALVARIO, de la Ilustre Cofradía de San Magín, Mártir, de Barcelona. Escenifica a la Madre dolorida, acompañada de San Juan, María de Cleofás y María Magdalena retornando del Calvario. El conjunto es obra del Joan Salvadó Voltas, de Vila-seca, y se construyó en 1941. La túnica de los cofrades es negra y el fajín, capuz o golilla blanca, y estola ancha de color gris con el escudo de la cofradía bordado en el centro.
20. SANTO ENTIERRO, del Gremio de Mareantes. Escena del momento del entierro de Jesucristo. Rodean al Redentor muerto las imágenes de Nicodemo, María de Cleofás, la Virgen María, San Juan, José de Arimatea y María Magdalena. Lo cinceló el artista de La Canonja Salvador Martorell Oller en 1941. Los agremiados visten túnica y cola penitencial negras con escapulario triangular azul marino, golilla y medalla.
15. CRIST DELS PENITENTS i PENITENTS AMB IMPROPERIS, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Representa la imatge de Jesús defallit pel pes de la creu. Fou cisellat per Innocenci Soriano Montagut el 1961. Els congregants i penitents porten vesta amb cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres i medalla. Encapçala aquesta secció la CREU DE PASSIÓ o CREU DELS PENITENTS, donació d’un fuster el 1940.
16. SANT CRIST DE LA SANG, imatge fundacional de la Congregació que porta el seu nom. Representa Crist mort i crucificat. Fou tallada en fusta el 1940 pel canongí Salvador Martorell Oller. Els congregants porten vesta negra amb cua penitencial, cinturó de cuir negre i cucurulla negra o gorgera blanca i medalla.
17. EL DESCENDIMENT DE LA CREU, de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Representa el moment en què Jesús és baixat de la de la creu per Nicodem i lliurat a la seva mare amb ajut de Josep d’Arimatea, mentre Maria Magdalena plora als seus peus i sant Joan i Maria Salomé contemplen l’escena des del darrere. El pas fou dissenyat el 1948 per Josep Maria Bohigas Masoliver amb set imatges, però quatre foren cisellades el 1953 a l’Estudi d’art religiós Reixach-Campanyà, de Barcelona, i les tres restants les va fer el palentí Melchor Gutiérrez San Martín el 2010. Els congregants porten vesta amb cua penitencial i cucurulla negres o gorgera, amb faixa, botons i guants morats i medalla.
18. LA PIETAT, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre, la història del qual es remunta al segle XIV. Representa la Mare de Déu rebent el cos del seu fill exànime. Fou cisellada el 1944 per Josep M. Martisella seguint el disseny de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta amb cua penitencial negres i estola blanca amb una creu llatina vermella brodada, gorgera i medalla.
19. RETORN DEL CALVARI, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona. Escenifica la Mare adolorida, acompanyada de sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena retornant del Calvari. El conjunt és obra del vila-secà Joan Salvadó Voltas, de 1941. La vesta dels confrares és negra i el faixí, cucurulla o gorgera blanca i estola ampla són de color gris amb l’escut de la confraria brodat al mig.
20. SANT ENTERRAMENT, del Gremi de Marejants. Escena de l’enterrament de Jesucrist. Envolten el Redemptor mort les imatges de Nicodem, Maria de Cleofàs, la Mare de Déu, sant Joan, Josep d’Arimatea i Maria Magdalena. El cisellà el canongí Salvador Martorell Oller el 1941. Els agremiats porten vesta negra amb cua penitencial i escapulari triangular blau marí, gorgera i medalla.
30 31
21. SANT SEPULCRE, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Representa Jesús en la llosa sepulcral. La imatge és obra d’autor anònim del segle XVII. L’urna i la peanya estrenada el 1942 són de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta negra i capa blanca amb la creu vermella del Sant Sepulcre de Jerusalem brodada al costat esquerre, gorgera i medalla.
22. LA SOLEDAT, de la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. Representa la immensa soledat de Maria, en el seu setè dolor, un cop Jesucrist ha estat enterrat. La cisellà Josep Viladomat i Massanas el 1963. La Congregació la formen només senyores que porten vesta amb cua penitencial, cucurulla o gorgera i cinturó de cuir negres amb medalla pròpia. Les aspirants, vesta blanca amb cua penitencial, escapulari i faixí blaus, gorgera i l’escut brodat a la vesta.
23. Bandera Principal de la processó; 24. Exm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe i Capitulars; 25. Presidència principal de la processó; 26. Presidència d’autoritats provincials; 27. Presidència de la corporació municipal; 28. Banda Unió Musical de Tarragona.
Quim Mas Carceller
21. SANTO SEPULCRO, del Gremio de Labradores de San Isidro. Escena de Jesús en la losa sepulcral. La imagen es obra de autor anónimo del siglo XVII. La urna y la peana, estrenadas en 1942, son de Josep M. Jujol Gibert. Los agremiados visten túnica negra y capa blanca con la cruz roja del Santo Sepulcro de Jerusalén bordada al lado izquierdo, golilla y medalla.
22. LA SOLEDAD, de la Congregación de Señoras bajo la Invocación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo y de la Virgen de la Soledad. Representa la inmensa soledad de María, en su séptimo dolor, una vez Jesucristo ha sido enterrado. La cinceló Josep Viladomat Massanas en 1963. La Congregación está formada sólo por señoras que visten túnica, cola penitencial, capuz o golilla y cinturón de cuero negros y medalla propia. Las aspirantes, túnica blanca con cola penitencial, escapulario y fajín azules, golilla y el escudo bordado en la túnica.
23. Bandera Principal de la procesión; 24. Excmo. y Rvdmo. Sr. Arzobispo y Capitulares; 25. Presidencia principal de la procesión; 26. Presidencia de autoridades provinciales; 27. Presidencia de la corporación municipal; 28. Banda Unión Musical de Tarragona.
Quim Mas Carceller
SANT SEPULCRE / SANTO SEPULCRO Pere Amenós Basora
32 33
Muestra del patrimonio artístico de la Semana Santa tarraconenseDel DOMINGO DE RAMOS, 17 de Abril, a VIERNES SANTO, 22 de abrilOrganizada por la Agrupación de Asociaciones de Semana Santa, con el horario de apertura siguiente: en la carpa situada en la plaza Verdaguer, en las iglesias de Nazaret, San Lorenzo y San Miquel del Pla y en los bajos del Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña (calle de las Escribanías Viejas): de 10 a 13 h y de 16 a 20 h; en la iglesia de San Nicolás de Bari: Domingo de Ramos, de 10.15 a 11.30 h y Miércoles Santo, de 17 a 19 h (para concertar otros horarios de visitas en esta iglesia, llamar al teléfono 977 229 630).
El Museo Bíblico Tarraconense ofrece una jornada de puertas abiertas el Viernes Santo, 22 de abril, de 11 a 13 h (entrada gratuita).
Mostra del patrimoni artístic de la Setmana Santa tarragoninaDel DIUMENGE DE RAMS, 17 d’abril, al DIVENDRES SANT, 22 d’abrilOrganitzada per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, amb l’horari d’obertura següent: a la vela situada a la plaça Verdaguer, a les esglésies de Natzaret, Sant Llorenç i Sant Miquel del Pla i als baixos del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (carrer de les Escrivanies Velles): de 10 a 13 h i de 16 a 20 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari: Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 977 229 630).
El Museu Bíblic Tarraconense ofereix una jornada de portes obertes el Divendres Sant, 22 d’abril, d’11 a 13 h (entrada gratuïta).
SANT CRIST DE LA SANG / SAN CRISTO DE LA SANGRE Pere Amenós Basora
34 35
Venta de ticketsAlquiler de sillas y palcos 2011
Lugar de venta: TEATRO METROPOL (Rambla Nova, 46)
Días: 19 a 21 de abril: de 12 a 14 h. y de 18 a 20 h.
Viernes Santo: 22 de abril: de 11 a 14 h. y a partir de las 17 h.
Teléfono y fax de información de la Agrupación de Asociaciones: 977 22 96 30
E-mail: [email protected]
NO SE HARAN RESERVAS DE SILLAS NI DE PALCOS
PRECIO DE LAS SILLAS
Arc de Sant Llorenç Fila única 7 euros
Pla de Palau i Pla de la Seu 1ª fila 7 euros 2ª fila 6 euros Gradas 9 euros
Plaça de la Font Fila única: 7 euros Gradas 9 euros
Rambla Nova Fila única: 9 euros
PRECIO DE LOS PALCOS
Rambla Nova Con 6 sillas 45 euros
Venda de tiquets Lloguer de cadires i llotges 2011
Lloc de venda: TEATRE METROPOL (Rambla Nova, 46)
Dies: de 19 a 21 d’abril: de 12 a 14 h i de 18 a 20 h
Divendres Sant: 22 d’abril: d’11 a 14 h i a partir de les 17 h
Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació d’Associacions: 977 22 96 30
E-mail: [email protected]
NO ES FARAN RESERVES DE CADIRES NI LLOTGES
PREU DE LES CADIRES:
Arc de Sant Llorenç Fila única 7 euros
Pla de Palau i Pla de la Seu 1a fila 7 euros 2a fila 6 euros Grades 9 euros
Plaça de la Font Fila única 7 euros Grades 9 euros
Rambla Nova Fila única 9 euros
PREU DE LES LLOTGES:
Rambla Nova Amb 6 cadires 45 euros
36 37
Recorregut de la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant
Recorrido de la Procesión del Santo Entierro del Viernes Santo
Lloc d’exhibició dels Armats Punto de exhibición de la Cohorte Romana
38 39
GREMI DE MAREJANTSGREMIO DE MAREANTES
Fundació / Fundación. S. XIV
Domicili. Parròquia de Sant Pere del SerralloDomicilio. Parroquia de San Pedro del Serrallo
Passos. SANT SOPAR, d’Emili Solé (1995) i SANT ENTERRAMENT, de Salvador Martorell (1941)Pasos. SANTA CENA, de Emili Solé (1995) y SANTO ENTIERRO, de Salvador Martorell (1941)
Música. Banda de tamborsMúsica. Banda de tambores
Color de la vesta. Negra amb escapulari triangular blau maríColor de la túnica. Negra con escapulario triangular azul marino
SANT ENTERRAMENT / SANTO ENTIERRO Pere Amenós Basora
40 41
ASSOCIACIÓ LA SALLEASOCIACIÓN LA SALLE
Fundació / Fundación. 1907
Domicili. Col·legi La SalleDomicilio. Colegio La Salle
Passos. L’ORACIÓ A L’HORT, de Messeguer-Rius (1942) i VETLLEU I PREGUEU, de Claudi Rius (1943)Pasos. LA ORACION EN EL HUERTO, de Messeguer Rius (1942) y VELAD Y ORAD, de Claudi Rius (1943)
Música. Banda de tambors i banda de músicaMúsica. Banda de tambores y banda de música
Color de la vesta. Morada amb punys i estola granatColor de la túnica. Morada con puños y estola granate
ORACIÓ A L’HORT / ORACIÓN EN EL HUERTO Pere Amenós Basora
42 43
ASSOCIACIÓ DEL PASDE LA PRESA DE JESÚS- CONFRARIA DEPESCADORSASOCIACIÓN DEL PASODEL PRENDIMIENTODE JESÚS - COFRADÍA DE PESCADORES
Fundació / Fundación. 1955
Domicili. Parròquia de Sant Pere del Serrallo Domicilio. Parroquia de San Pedro del Serrallo
Pas. LA PRESA DE JESÚS, de Jaume Satorras (1956)Paso. EL PRENDIMIENTO DE JESÚS, de Jaume Satorras (1956)
Música. Banda de tamborsMúsica. Banda de tambores
Color de la vesta. Blau grisós i faixí blau maríColor de la túnica. Azul grisáceo y fajín azul marino
DETALL DE LA PRESA DE JESÚS / DETALLE DEL PRENDIMIENTO DE JESÚS Pere Amenós Basora
44 45
COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA
Fundació / Fundación. 1993
Domicili. Església de Sant Nicolau de BariDomicilio. Iglesia de San Nicolás de Bari
Passos / Pasos. CRISTO DEL BUEN AMOR, de M. Mercè Bessó (1996)i NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de Jesús Méndez Lastrucci (2006)
Música. Banda de cornetes i tamborsMúsica. Banda de cornetas y tambores
Color de la vesta. Blanca, faixí i capa lilesColor de la túnica. Blanca, fajín y capa lilas
CRISTO DEL BUEN AMOR Pere Amenós Basora
46 47
GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMOHERMANDAD DEL SANTO ECCE-HOMO
Fundació. Entre 1868 i 1871Fundación. Entre 1868 y 1871
Domicili. Santuari del LoretoDomicilio. Santuario del Loreto
Pas. ECCE-HOMO, d’Emili Solé (1994)Paso. ECCE-HOMO, de Emili Solé (1994)
Música. Banda de tambors i sacs de gemecsMúsica. Banda de tambores y cornamusas
Color de la vesta. Negra amb capa grana i escapulari blancColor de la túnica. Negra con capa grana y escapulario blanco
ECCE-HOMO Quim Mas Carceller
48 49
GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓHERMANDAD DE NUESTRO PADRE JESÚS DE LA PASIÓN
Fundació / Fundación. 1940
Domicili. Parròquia de Sant Joan BaptistaDomicilio. Parroquia de San Juan Bautista
Passos. JESÚS DE LA PASSIÓ, de Jordi Amenós (2008) i L’ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A JERUSALEM, de Santiago Lara (2003)Pasos. JESÚS DE LA PASIÓN, de Jordi Amenós (2008) y LA ENTRADA TRIUNFAL DE JESÚS A JERUSALÉN, de Santiago Lara (2003)
Música. Banda de tambors i tarotesMúsica. Banda de tambores y tarotas
Color de la vesta. Vellut granatós amb escapulari blanc. Els aspirants, blancaColor de la túnica. Terciopelo granate con escapulario blanco. Los aspirantes, blanca
JESÚS DE LA PASSIÓ / JESÚS DE LA PASIÓN Pere Amenós Basora
50 51
REIAL GERMANDATDE JESÚS NATZARÈREAL HERMANDADDE JESÚS NAZARENO
Fundació / Fundación. 1903
Domicili. Parròquia de Sant Francesc d’AssísDomicilio. Parroquia de San Francisco de Asís
Passos. JESÚS NATZARÈ, les tres Maries són de Josep Rius (1907) i el Natzarè, de Salvador Martorell (1939), EL CIRINEU, d’Antoni Parera (1930) i JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, d’Agustí Ballester (1961)Pasos. JESÚS NAZARENO, las tres Marías son de Josep Rius (1907) y el Nazareno, de Salvador Martorell (1939), EL CIRINEO, de Antoni Parera (1930) y JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS, de Agustí Ballester (1961)
Música. Banda de cornetes, tambors i gaites, banda de tambors i coralMúsica. Banda de cornetas, tambores y gaitas, banda de tambores y coral
Color de la vesta / Túnica. Negra
JESÚS ES DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES / JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS Oriol Ventura Gasol
52 53
CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREUCONGREGACIÓN DELVENERADO CUERPODE JESUCRISTO ENEL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ
Fundació / Fundación. 1948
Domicili. Parròquia de Sant PauDomicilio. Parroquia de San Pablo
Pas. EL DESCENDIMENT DE LA CREU, projecte de Josep M. Bohigas (1948) amb quatre imatges cisellades al taller Reixach-Campanyà (1953) i tres per Melchor Gutiérrez (2010)Paso. EL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ, proyecto de Josep M. Bohigas (1948) con cuatro imágenes cinceladas en el taller Reixach-Campanyà (1953) y tres por Melchor Gutiérrez (2010)
Música. Banda de tamborsMúsica. Banda de tambores
Color de la vesta. Negra amb faixí, botons i guants moratsColor de la túnica. Negra con fajín, botones y guantes morados
EL DESCENDIMENT DE LA CREU / EL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ Quim Mas Carceller
54 55
GREMI DE PAGESOSDE SANT ISIDREGREMIO DE LABRADORES DE SAN ISIDRO
Fundació / Fundación. 1353
Domicili. Església barroca de Sant LlorençDomicilio. Iglesia barroca de San Lorenzo
Passos. LA PIETAT, disseny de Josep M. Jujol, fou cisellada per Josep M. Martisella (1944) i SANT SEPULCRE, anònim del segle XVII. La peanya és disseny de JujolPasos. LA PIEDAD, diseñada por Josep M. Jujol y tallada por Josep M. Martisella (1944) y SANTO SEPULCRO, imagen de autor anónimo del siglo XVII. La peana es diseño de Jujol
Música. Banda de tambors i grup de ministrersMúsica. Banda de tambores y grupo de ministriles
Color de la vesta. Negra i escapulari blanc (Pietat) i negra amb capa blanca (Sant Sepulcre)Color de la túnica. Negra y escapulario blanco (Piedad) y negra y capa blanca (Santo Sepulcro)
LA PIETAT / LA PIEDAD Pere Amenós Basora
56 57
IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR, DE BARCELONAILUSTRE COFRADÍA DE SAN MAGÍN, MÁRTIR, DE BARCELONA
Fundació / Fundación. 1580
Domicili. Basílica de Santa Maria del Mar, de BarcelonaDomicilio. Basílica de Santa María del Mar, de Barcelona
Pas. RETORN DEL CALVARI, de Joan Salvadó Voltas (1941)Paso. RETORNO DEL CALVARIO, de Joan Salvadó Voltas (1941)
Música. Banda de cornetes i tamborsMúsica. Banda de cornetas y tambores
Color de la vesta. Negra amb faixí i estola grisosColor de la túnica. Negra con fajín y estola grises
DETALL DEL PAS RETORN DEL CALVARI / DETALLE DEL PASO RETORNO DEL CALVARIO Carles Mallol Parga
58 59
REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRISTREAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO
Fundació / Fundación. 1545
Domicili. Església de NatzaretDomicilio. Iglesia de Nazaret
Passos. LA FLAGEL·LACIÓ (1948) i CRIST DELS PENITENTS (1961), d’Innocenci Soriano Montagut i SANT CRIST DE LA SANG, de Salvador Martorell (1940)Pasos. LA FLAGELACIÓN (1948) y CRISTO DE LOS PENITENTES (1961), de Innocenci Soriano Montagut y SANTO CRISTO DE LA SANGRE, de Salvador Martorell (1940)
Música. Banda de tambors i coral, matraques i coralMúsica. Banda de tambores y coral, matracas y coral
Color de la vesta. Congregants i penitents, negra. Els aspirants, blanca i estola vermellaColor de la túnica. Los congregantes y penitentes, negra. Los aspirantes, blanca y estola roja
DETALL DEL PAS CRIST DELS PENITENTS / DETALLE DEL PASO CRISTO DE LOS PENITENTES Miquel Sanchis Bernabeu
60 61
CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDATCONGREGACIÓN DE SEÑORAS DE LA VIRGEN DE LA SOLEDAD
Fundació / Fundación. 1840
Domicili. Església de NatzaretDomicilio. Iglesia de Nazaret
Pas. LA SOLEDAT, de Josep Viladomat Massanas (1963)Paso. LA SOLEDAD, de Josep Viladomat Massanas (1963)
Música. Banda de tamborsMúsica. Banda de tambores
Color de la vesta. Negra. Aspirants blanca i faixí i escapulari blausColor de la túnica. Negra. Aspirantes, blanca y fajín y escapulario azules
LA SOLEDAT / LA SOLEDAD Miquel Sanchis Bernabeu
62 63
