sessió de presentació del termcat a la universitat pompeu fabra. xavier fargas
TRANSCRIPT
Xavier Fargas Universitat Pompeu Fabra
24 d’octubre de 2016
TERMCAT, Centre de Terminologia
Organisme públic, creat el 1985, per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, encarregat de coordinar l’activitat terminològica en llengua catalana
Generalitat de Catalunya
Institut d’Estudis Catalans
Consorci per a la Normalització
Lingüística
El marc de la terminologia: els llenguatges d’especialitat
Els llenguatges d’especialitat són les varietats que la llengua adopta quan
s’utilitza com a instrument de comunicació formal i funcional entre experts
d’un àmbit d’especialitat.
Un àmbit d’especialitat és un
àmbit d’activitat, de
pensament, un tema, que no
és propi de tota la comunitat,
sinó d’un grup restringit
d’usuaris.
astigmatisme
diòptria
iris
miopia
anunci emergent
bàner
carretó electrònic
nom d’usuari
decatló
javelina
marca personal
intent nul
badia
marea
escorça terrestre
iceberg
Un terme és la denominació d’un concepte en un àmbit d’especialitat determinat.
Terminologia i lèxic general: una frontera difícil de traçar
adreça de multidestinació
carta de crèdit adossada
infecció nosocomial
flip-flop sukiyaki
llanda de bulb
ròving psicofàrmac
corrent d’òfset
dia pam
anxovat -ada
baixada
jovent roba
raresa
figuerenc -a
fill ensopir
xoc
terminologia o lèxic
especialitzat
lèxic general
eslògan
llapis de memòria
GPS
sida
TERMCAT, Centre de Terminologia Línies d’actuació
TERMCAT, Centre de Terminologia Línies d’actuació
Elaboració de productes terminològics (1)
Elaboració de productes terminològics (2)
Servei de descàrrega lliure Col·lecció Diccionaris en Línia
Elaboració de productes terminològics (3)
TERMCAT, Centre de Terminologia Línies d’actuació
Assessorament terminològic
925.000 denominacions 230.000 fitxes motor de cerca multilingüe classificació temàtica noves propostes actualització permanent
més de 3.000.000 de pàgines
vistes anuals més de 2.000 consultes
personalitzades anuals
Cercaterm. Servei de consultes en línia
Servei d’atenció personalitzada
TERMCAT, Centre de Terminologia Línies d’actuació
Normalització terminològica vinculada a processos
industrials i a normes d’aplicació obligatòria en àmbits
tècnics.
Normalització terminològica vinculada a processos de
planificació lingüística.
La normalització terminològica Perspectives
La normalització terminològica és el procés de fixació i difusió de les formes catalanes més adequades per a designar els conceptes propis dels diversos àmbits de coneixement.
La normalització terminològica pretén:
reduir variacions denominatives
facilitar la precisió en els intercanvis d’informació
facilitar l’adequació comunicativa (correcció, pertinència,
transparència, etc.)
generalitzar l’ús de formes catalanes
La normalització terminològica Concepte i objectius
noggin-like protein
similinoguina
La normalització terminològica Fixació de neologismes
Normativització
varietat comuna o estàndard
unificar, fixar formes, a partir de la diversitat, que constituiran la varietat comuna o estàndard
fixa paraules consolidades en l’ús
dóna molta importància a la genuïnitat
agents: acadèmia de la llengua (Institut d’Estudis Catalans)
Normalització terminològica
lèxic dels llenguatges d’especialitat
fixa conceptes i denominacions
s’avança a les necessitats denominatives amb propostes
tendència a la internacionalitat
agents: especialistes i lingüistes (consens)
La normalització terminològica Normativització i normalització terminològica (1)
procés de normalització Consell Supervisor del TERMCAT
procés de normativització Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans
procés de difusió i implantació en àmbits especialitzats
diccionari normatiu
Relació amb el procés de normativització
La normalització terminològica Normativització i normalització terminològica (2)
són designats amb un manlleu (mot d’una altra llengua) o amb un calc inadequat (traducció literal d’una altra llengua):
widget: giny; spam: correu brossa; on line: en línia; airbag: coixí de seguretat; bullying: assetjament escolar; parentalitat positiva: criança positiva
presenten vacil·lacions (gràfiques, morfològiques, etc.) en la denominació:
blog/bloc, taijutsu/taijitsu, delfinari/dofinari, bongos/bongós presenten més d’una denominació per al mateix concepte:
ad / arrova / a amb rínxol /a encerclada / encerclada / ensaïmada; webografia / webliografia / bibliografia web / bibliografia electrònica
presenten dubtes de tipus conceptual: hacker/cracker; anell d’acumulació / anell d’emmagatzematge són designats amb una denominació semànticament inadequada: *guió baix > ratlla baixa; * narcosi de les profunditats > mal de fondària
Són objecte de normalització els termes que:
La normalització terminològica Tipus de termes
1. Davant d’un manlleu sempre que és possible s’opta per una alternativa catalana.
L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement dels recursos del
sistema de la llengua.
L’ús de formes pròpies pot contribuir a reforçar la concepció de la llengua pròpia com a recurs apte per a qualsevol ús.
L’ús de formes pròpies sol contribuir a la transparència semàntica: interlletratge (kerning).
La normalització terminològica Política de normalització (1)
L’alternativa catalana pot ser...
Pel que fa al tipus de formació: Una forma creada per derivació: programari, disquet
Una forma creada per composició: retroenllaç (backlink), cercausuaris (finger)
Una forma creada per sintagmació: cavall de Troia (Trojan), fil social (lifestream)
Una forma creada per extensió de significat: baixar (to download), fitxer (file)
Una forma creada per truncament: ofimàtica, infoxicació Pel que fa a la motivació semàntica: Una denominació descriptiva del concepte: pagament per visió (pay-per-view)
Una denominació metafòrica: ratolí (mouse), correu brossa (spam)
Una denominació onomatopeica: clic
La normalització terminològica Política de normalització (2)
2. Quan l’alternativa catalana no és viable, s’opta pel calc (semànticament motivat) o per l’adaptació del manlleu.
La normalització terminològica Política de normalització (3)
El calc és la traducció literal de la denominació d’una altra llengua: amfitrió (host), link (enllaç), on line (en línia), disc compacte (compact disc)
L’adaptació del manlleu és l’adequació del mot d’una altra llengua a la fonètica i l’ortografia de la llengua catalana: clic (click), ràfting (rafting), xat (chat)
3. Quan no són viables ni l’adaptació ni el calc, s’opta per l’adopció directa del manlleu:
perquè es tracta d’una forma molt estesa en la llengua general amb la grafia original (amateur, attrezzo, best-seller)
perquè es tracta d’una forma fixada internacionalment (allegro, twist, web)
perquè es tracta d’una forma que s’utilitza exclusivament en un àmbit d’especialitat molt restringit (en arqueologia, damnatio memoriae, fulcrum, macellum, etc.)
perquè fa referència a realitats físiques o culturals allunyades (en geografia física: kame, klippe, kopje, etc.; plats de la gastronomia d’altres països: katsuobushi [Japó], harira [Magrib], etc.)
perquè l’adaptació en desfiguraria la forma fins al punt de fer-la irrecognoscible (au pair [*oper], eagle [*íguel], chaise-longue [*xeslong])
La normalització terminològica Política de normalització (4)
Manlleus i calcs que no s’han d’incorporar al sistema lingüístic català:
Manlleus i calcs per als quals ja hi ha un equivalent en català: container > contenidor; rucola > ruca; sponsor > patrocinador; estat de l’art, de l’anglès state of the art > estat de la qüestió
Manlleus que poden ser substituïts per una forma alternativa
descriptiva i transparent, que pugui ser acceptada pels especialistes: e-mail > correu electrònic; resort > complex turístic
Calcs semànticament inadequats en català:
*segrest de diòxid de carboni, de l’anglès carbon sequestration > emmagatzematge de diòxid de carboni; *pot de mel, de l'anglès honeypot > esquer; claus, del castellà claves > bastons
La normalització terminològica Política de normalització (5)
Petició de normalització
Fixació d’una proposta
Difusió del terme normalitzat
Estudi i valoració del cas
Dossier de
normalització
Acta del
Consell
Supervisor
La normalització terminològica (6) Procés complet
Consell Supervisor
Servei de Consultes del TERMCAT
Serveis lingüístics i empreses de traducció
Àrees de recerca del TERMCAT
Mitjans de comunicació
Particulars Organitzacions i
especialistes
La normalització terminològica Petició de normalització
Criteris lingüístics
Criteris terminològics
Criteris d’ús Dossier de
normalització
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (1)
Per a cada proposta de
denominació:
S’adequa a la fonètica i a l’ortografia catalana?: *spam; blog; *hardware
Es basa en algun dels recursos propis de creació de paraules?: derivació, composició, sintagmació, extensió de significat, etc.
Respecta la sintaxi de la llengua catalana?: ús de preposicions (màrqueting amb permís [*màrqueting de permís]), ordre dels formants (art multimèdia [*mèdia art]), etc.
És una forma transparent o opaca des d’un punt de vista semàntic?
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació lingüística de cada proposta:
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (2)
És una denominació precisa, que no es pot confondre amb altres termes de l’àmbit?
ratolí de bola, ratolí de botó, ratolí òptic, ratolí sense cable, ratolí tàctil
És una denominació paral·lela a altres denominacions?
maquinari (programari), anunci latent (anunci emergent), fer un toc (fer un clic)
És una denominació paral·lela a les denominacions utilitzades en les llengües de comunicació internacional?
blog, zàping
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació
terminològica de cada proposta:
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (3)
És la denominació habitual entre els especialistes? Té l’aval dels especialistes de l’àmbit?
Aquesta denominació encaixa amb les tendències de l’àmbit i amb la formació dels usuaris?: en el golf, tendència a mantenir el manlleu anglès; en arqueologia, tendència a mantenir formes gregues o llatines; en medicina, tendència a la formació culta; en informàtica, tendència a l’ús de formes metafòriques, etc.
És una denominació eufònica, breu i fàcilment pronunciable?: en el golf, fer un putt (vs. *puttejar); aromateràpia (vs. *aromatoteràpia); cunicultura (vs. *cuniculicultura)
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (4)
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació
sociolingüística de cada proposta:
Per a l’estudi de cada cas terminològic es consulten un mínim de 5 especialistes Representatius de l’àmbit Procedents de diversos entorns professionals Procedents de diverses zones del territori de parla catalana
Els especialistes seleccionats Ajuden a resoldre dubtes conceptuals Informen sobre les denominacions en ús Donen la seva opinió sobre la viabilitat de les
propostes
Poden difondre els acords a altres especialistes dossier de
normalització
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (5)
Participació en el procés: especialistes
Sessió de normalització de videojocs
beat them up
guilt
ingame advertising
casual player
boss LAN party
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (6)
Participació en el procés: sessions de normalització
launch title arcade
Participació en el procés: usuaris
informació al web dels termes en curs de
normalització resposta als suggeriments dels
usuaris
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (7)
Participació en el procés: enquestes en línia
La normalització terminològica Estudi i valoració del cas (8)
Enquesta en línia a usuaris per conèixer la seva opinió en la creació de
les formes catalanes per a la terminologia dels gestos
tàctils
Membres del TERMCAT
Membres de la Secció
Filològica de l’IEC
Especialistes
Imatge per cortesia: Renjith Krishnan / FreeDigitalPhotos.net
Presidència
Secretaria
Reunions cada tres setmanes: Estudi d’una mitjana de 12 termes
per reunió Revisió de les dues actes precedents
La normalització terminològica Fixació d’una proposta: el Consell Supervisor
Membres del TERMCAT
Membres de la Secció
Filològica de l’IEC
Especialistes
Imatge per cortesia: Renjith Krishnan / FreeDigitalPhotos.net
Assessors geolingüístics
Presidència
Secretaria
Els assessors geolingüístics
La normalització terminològica Fixació d’una proposta: el Consell Supervisor
Difusió de la fitxa completa a la Neoloteca i al Cercaterm, amb un resum dels criteris aplicats per a la normalització del terme
Comunicació dels acords als especialistes que han intervingut en la normalització del terme
Comentaris terminològics al web Difusió al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (DOGC) Difusió en diccionaris terminològics sectorials Difusió en articles i revistes
La normalització terminològica Difusió dels termes normalitzats (1)
català castellà francès anglès alemany italià nom científic
més de 7.000 denominacions catalanes
índexs alfabètics
índex temàtic
noves incorporacions
www.termcat/neoloteca
Neoloteca
La normalització terminològica Difusió dels termes normalitzats (2)
Una altra línia d’actuació que es vol impulsar són els estudis d’implantació.
La normalització terminològica Difusió dels termes normalitzats: estudis d’implantació
L’objectiu final de la normalització terminològica és la implantació de les propostes, de manera que es considera necessari conèixer-ne els resultats per poder adaptar i millorar el procés.
Normalització: caràcter estable...
És convenient que les propostes no canviïn amb excessiva
freqüència, per evitar una sensació d'inestabilitat o de confusió
entre els parlants.
És difícil d’objectivar l’observació sobre els usos reals de les
formes lingüístiques.
El temps i la difusió poden ser factors clau en la implantació.
... però revisable
En cas que:
La denominació normalitzada sigui lingüísticament inadequada.
La denominació normalitzada sigui semànticament inadequada.
S’hagi observat objectivament, al cap d’un temps prudencial, que la
denominació normalitzada no té ús.
La normalització terminològica Reconsideració de termes normalitzats
