Les serralades marines són serralades submergides

generalment de gran longitud que s’aixequen per sobre de les grans

profunditats marines.

Les serralades marines també es diuen dorsals

oceàniques.

• Les dorsals oceàniques són llocs molt inestables, on hi ha molts terratrèmols i una activitat volcànica molt intensa.

• Les dorsals són serralades formades per dues crestes paral·leles separades per una vall molt profunda (a vegades 2.000m) i ample(50 Km) anomenada Rift. En el fons d’aquesta vall es produeixen les sortides de magma.

Magma: són roques foses a mes de 1000º. Una barreja de sòlids (cristalls, fragments de

roca liquida i silicats) i gasosos (hidrogen, oxigen, carboni, sofre i clor) format per la part

superior del mantell i la base de l’ escorça. Quan surt a la superfície és diu lava. Quan aquest magma s’ha refredat dona lloc a les

roques magmàtiques o ígnies.

Les serralades marines fan una alçada mitjana de 2000 metres i les més altes

poden arribar als 3000 o 4000 m d’alçada.

• A l’oceà Atlàntic hi ha la cadena de Dorsals més llarga, fa uns 17.000 Km.

• Totes les dorsals juntes fan uns 65.000 Km de llargada.

Dorsal oceànica

Hem calculat que algunes de les serralades marines estan a uns 7000 m

de profunditat. Ho hem fet restant l’alçada mitjana de les dorsals (2000m)

i la profunditat en la que es troba la serralada més llarga, la de l’Atlantic.

Les dorsals estan formades per minerals ferromagnètics, basalts,

riolites i gabres en un 90% i la resta sediments, dels rius, dels glaciars...

El Basalt: és una roca ígnia de gra fi amb un alt contingut de ferro i magnesi.

• La Riolita: és una roca ígnia que és produeix per la violenta sortida del magma a l’exterior de la Terra.

L’edat de les roques augmenta a mesura que s’allunyen de les dorsals. L’edat màxima de les dorsals és de

300 milions d’anys.

entre 0 (vermell) i 180 ma (blau)

Aquí tenim algunes de les dorsals oceàniques.

La dorsal de Reykjanes, que està situada a la península d’ Escandinava. Les dorsals de l’Atlàntic que són, la

dorsal de l’Atlàntic septentrional, i la dorsal de l’Atlàntic meridional. La dorsal de les Balenes que està situada a sud Àfrica. Les dorsals de l’índic que són la dorsal de l’índic occidental, la dorsal de l’índic central, i la dorsal de l’índic oriental. La dorsal Australoantàrtica que està

situada entre l’Antàrtida i Austràlia.

Les dues dorsals oceàniques més properes són la d’Islandia i la de

Carlsberg.

Islàndia

Carlsberg

Les serralades poden

aguantar els corrents

marins perquè estan formades de roques molt

resistents.

Les serralades marines es generen quan en el mantell terrestre el magma fa pressió per sortir i l’escorça oceànica s’esquerda. Per l’esquerda afloren materials magmàtics que divergeixen cap als costats.

Les plaques se separen i entremig es crea un nou fons oceànic.

Com es formen

Fa molts anys , un científic alemany que es deia Alfred Wegener va proposar una teoria anomenada deriva continental ,que

va revolucionar les idees sobre la dinàmica de la Terra:

•deia que els continents es desplacen sobre la superfície terrestre.

• La part principal dels seves idees és acceptada avui dia per tothom i s’inclou en una teoria més àmplia anomenada teoria de la tectònica de plaques.

• La teoria de la tectònica de plaques suposa que la litosfera es troba dividida en diversos fragments o plaques litosfèriques, que es desplacen empeses per forces originades a l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra es divideix en tres

capes concèntriques: escorça, mantell

i nucli.

Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km. Hi ha l’escorça oceànica i l’escorça continental.

Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km.

Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn

en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

Però segons la rigidesa delsmaterials es diferencien dos

nivells:

a) la litosfera, constituïda per l’escorça i la part més externa del mantell superior, té un comportament fràgil.

b) l’astenosfera, just per sota de la litosfera, és una part del mantell superior que té un comportament més plàstic i pot fluir sota l'aplicació de grans esforços.

• Una placa és un tros rígid de litosfera, és a dir l’escorça oceànica, l’escorça continental i la parte superior del mantell. La litosfera está formada per un número de plaques: 7 de principals, 8 de secundàries i 40 de més petites.

•El lloc on s’acaba una placa i en comença una altra s’anomena vora de placa, o límit de placa.

•Les plaques que estan de costat, en uns casos tendeixen a ajuntar-se, i en d’altres, a separar-se. •Quan freguen les vores de les plaques es produeixen terratrèmols

Els límits entre plaques que se separen s’anomenen límits constructius, perquè és on les plaques creixen per les vores. Es troben a les anomenades dorsals oceàniques, unes grans serralades submergides per on flueixen les roques foses del mantell, que ocupen l’ espai deixat per les plaques en separar-se.

Els límits entre plaques veïnes que s’acosten entre elles s’anomenen límits destructius. Es troben a les fosses oceàniques. Quan dues plaques s’acosten, una de les dues s’enfonsa dins del mantell per sota de l’altra, cosa que s’anomena subducció.

Aquest contacte entre plaques dona lloc a:

• Arc d’illes volcàniques: quan una placa oceànica es fica per sota d’una altra d’oceànica. (Illes del Carib).

• Aixecament de grans cadenes

muntanyoses en el continent: quan una placa oceánica es fica per sota d’una placa continental. (els Andes i les Rocosas).

• Grans serralades : quan una placa continental topa amb una altra de continental. (Els Himalaies).

L’activitat que hi ha a les vores de las plaques fa que les roques dels fons oceànics es renovin contínuament. Per això són roques molt més joves que no les que formen els continents:

Les més antigues tenen menys de 200 milions d ‘anys, mentre que els continents

hi ha roques que tenen fins a 3.940 milions d’anys, i l ‘edat de la Terra es considerada que és de 4.550 milions

d ‘anys.

• Les dorsals oceàniques poden formar illes com per exemple les illes Canaries, les illes de Hawai i la d’ Islàndia

Islàndia és la divuitena illa mes grossa del món, situada just sota del cercle polar artic entre Groenlàndia , les illes britaniques Escandinavia,. Localitzada sobre la dorsal atlantica , al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volacans i els gueisers

 

Els materials geològics mes joves son al centre de l‘ illa i els mes antics són els

mes allunyats.Es un fet únic que aquesta dorsal surti a la

superfície

Hi ha bosses de magma sota els volcans de l‘ illa i se sap pels moviments sísmics. El Rift es la part central de les dorsals , forma al 90% de l‘ illa. La dorsal oceànica del sud es diu Reykjanes i la del nord Kolbersey.

El descobriment de les dorsals oceàniques va fer que s’estudiés el fons marí. Mitjançant el sonar s’ha pogut estudiar aquest fons oceànic.

Els oceans tenen un fons que no es pla, més aviat és muntanyós, té serralades i

volcans.La part més gran de la superfície dels

oceans són les planes abissals.

EL FONS OCEÀNIC

Les tres unitats de relleu del fons oceànic són:

•els marges continentals •les conques oceàniques •les dorsals oceàniques.

1. Els marges continentals: són les vores submergides dels continents.

Marge continental

2-Conques oceàniques: en las conques Oceàniques hi distingim:

les planes abissals, i les fosses submarines.

• A-Planes abissals: són plataformes planes que ocupen la major part del fons submarí.Plana abissal

• B- Les fosses submarines:

Són depressions llargues, profundes i estretes que assoleixen la major profunditat dels fons marins.

•Aquí hi té lloc la destrucció de l’escorça oceànica.

Fossa submarina

• Aquestes planes són regions molt estables i i força regulars constituïdes per roques basàltiques que gairebé sempre són cobertes per sediments d’uns 1.000-2.000m de gruix. No hi ha terratrèmols però hi ha volcans sols o bé en grup en forma de muntanyes submarines.

LES PLANES ABISSALS

Un guyot es una muntanya submarina que te la forma del tronc d’un con. Els

guyots poques vegades es troben aïllats. Generalment formen

alineacions de fins a uns centenars de metres. El cim es pla i es troba a una profunditat de 900- 1.800 metres. Son

formacions volcàniques que en un passat sortien del mar formant petites

illes. El cim s’ha anat erosionant.

La zona abissal es una de les parts mes profundes

en les quals es divideixen els oceans. Se situa entre

els tres mil i els sis mil metres de profunditat. Amb prou feines hi ha

oxigen i la vida es escassíssima. La llum

solar no arriba mes avall dels dos-cents metres de

profunditat. A la zona abissal hi ha una

temperatura de 4ºC.

Els peixos que viuen a les zones abissals, a mes de 2000 m, tenen el cos fluorescent que els

serveix per caçar i trobar parella. També tenen unes dents molt punxegudes i uns ulls molt

grans per veure bé en la foscor.

Dents

Ulls grossos

• El menjar es escàs a les profunditats per això molts peixos tenen mandíbules i uns estómacs grans,per poder menjar presses al menys tant grans com ells. Alguns calamars treuen una tinta lluminosa, per distreure els depredadors. Són carnívors perquè com que no hi ha plantes han de menjar carn d’altres peixos.

Malgrat la necessitat de passar desapercebuts, alguns dels peixos són

bioluminescents; produeixen llum sense pèrdua d’energia gràcies als fotòfors,

una substància fruit de la reacció química de la luciferasa i luciferina que

produeix llum.

La manca de llum a les profunditats impedeix que creixin plantes,ja

que aquestes no poden fer la fotosíntesi perquè

per fer-la necessiten llum solar.

Internet:

Google

vikipedia