seqüència didàctica batxillerat genètica clàssica pol rey i xavi pié
DESCRIPTION
Seqüència Didàctica Batxillerat Genètica ClàssicaTRANSCRIPT
Seqüència didàctica batxillerat:
Genètica clàssica
Màster de formació de professorat
de secundària de Ciències Naturals
UPF-UOC
2014-2015
Tutor: Miquel Nistal
Xavier Pié Carrasco
Pol Rey Serra
Índex Full de síntesi de la programació de la seqüència didàctica de batxillerat.............. 3
Cicle, nivell, matèria............................................................................................... 3
Descripció de la UD............................................................................................... 3
Context................................................................................................................... 4
Treball per competències....................................................................................... 4
Objectius d’aprenentatge....................................................................................... 5
Continguts.............................................................................................................. 5
Seqüència d’activitats............................................................................................. 6
Sessió 1. Introducció............................................................................................... 6
Sessió 2. Un encreuament d’espècies perillós..................................................... 8
Sessió 3. Context genètic: Joan I............................................................................ 10
Sessió 4. Context genètic: Joan II........................................................................... 11
Sessió 5. Síntesi...................................................................................................... 12
Sessió 6. Més casos de l’Agència de detectius...................................................... 13
Sessió 7. Disseny experimental 2: Com s’hereten els caràcters?........................... 14
Sessió 8. Manipulació de la F1................................................................................ 15
Sessió 9: Resolució de problemes........................................................................... 16
Sessió 10. Obtenció de la F2................................................................................... 16
Sessió 11. Prova de síntesi..................................................................................... 17
Criteris generals d’atenció a la diversitat................................................................. 18
Criteris generals d’avaluació.................................................................................... 18
Connexió amb altres matèries................................................................................. 18
Material d’aula.......................................................................................................... 19
Sessió 1. Introducció.............................................................................................. 19
Sessió 2. Un encreuament d’espècies perillós....................................................... 22
Sessió 3. Context genètic: Joan I............................................................................ 25
Sessió 4. Context genètic: Joan II........................................................................... 31
Sessió 5. Síntesi...................................................................................................... 32
Sessió 6. Més casos de l’Agència de detectius...................................................... 37
Sessió 9: Resolució de problemes........................................................................... 41
Sessió 11. Prova de síntesi..................................................................................... 45
Rúbriques................................................................................................................. 47
3
FULL DE SÍNTESI DE LA PROGRAMACIÓ DE LA
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE BATXILLERAT
Apartat de programació Seqüència didàctica de batxillerat
Cicle, nivell, matèria Batxillerat, 1r, Biologia: Genètica mendeliana
Descripció de la UD La Unitat didàctica es contextualitza dins de l’àmbit d’una Agència de detectius especialitzats en genètica. La primera activitat serà la realització d’un joc tipus Trivial, per aflorar les idees prèvies. Es treballarà de forma pràctica amb la manipulació de Drosophila melanogaster dins del context de l’aparició d’una espècie invasora Drosophila suzukii que es plaga en cirerer que se’l caracteritza per tenir unes ales vestigials, volem que estudiïn l’herència d’aquest caràcter. A aquesta activitat, que durarà durant tota la UD, es voldrà treballar el disseny experimental, naturalesa de la ciència i bones practiques al laboratori i es realitzarà en grups de 3-4 persones. S’avaluarà l’Informa de pràctiques i la participació i manipulació durant la pràctica. Les altres sessions de la UD es tracta de més cassos de l’Agencia amb més o menys complexitat i la seva resolució es realitzaran en parelles heterogènies o individualment i s’avaluarà la presentació oral d’un cas, els problemes entregats i la co-avaluació. L’última sessió es realitzarà una Prova de síntesi.
Els objectius que volem treballar són: entendre les 3 lleis de Mendel, identificar els diferents tipus d’herència i calcular les probabilitats dels descendents, aplicar el coneixement genètic a problemes plantejats i relacionar-ho amb altres unitats de la biologia com també amb altres matèries, dissenyar un experiment ben fomentada bibliogràficament i interpretar els resultats i descobrir la naturalesa de la ciència.
Són un grup de 10 alumnes que ja tenen l’hàbit de treballar. Així que no preveiem gaires problemes tot hi així gestionarem l’aula agrupant els alumnes en grups de 2-3 o en parelles de forma que sigui heterogenis i ajudant a aquells grups que els costin més i a les pràctiques en grups de 3-4. Es facilitarà material addicional tan pels que necessitin reforç com pels que vulguin aprofundir.
Es treballarà mitjançant plantejament de cassos on ells hagin de ser experts d’aquell cas i respondre unes fitxes amb esquemes i dibuixos. També els proporcionarem un llistat de problemes perquè agafin agilitat.
4
S’avaluarà mitjançant la presentació oral d’un dels casos (10%), la realització dels problemes (10%), la co-avaluació dels problemes (10%), la actitud i participació (10%) i el final de la UD prova de síntesi (30%) i l’informa de pràctiques (30%).
L’objectiu final d’aquesta UD és que els alumnes siguin capaços d’enfrontar-se a qualsevol tipus de problema genètic que se’ls plantegin.
Context ● D’aprenentatge ● D’aplicació
● D’aprenentatge: Agència de detectius especialitzada amb cassos diversos. ● D’aplicació:
1. Una nova espècie invasora de Drosophila (Drosophila suzukii), ha arribat a Catalunya. És una espècies plaga pels cirerers, i causa estralls allà on arriba. Des de la Generalitat se’ns demana que investiguem el possible creuaments entre aquesta espècie i l’espècie autòctona, al laboratori només manipularem amb les Drosophila melanogaster salvatge i una altra amb les ales vestigials. Posteriorment, s’investiga l’herència de les ales vestigials de l’espècie “invasora”.
2. A l’agència arriben diferents casos: una herència molt cobejada, un problema de paternitat
canina, un fill a la carta i un cas històric de casaments reials.
Treball per competències Competències bàsiques: - Tractament de la informació i competència digital: cerca d’informació a la xarxa per poder
realitzar les pràctiques (sessió 1)
- Comunicativa, lingüística i comunicativa: presentació amb suport digital per explicar els casos (sessió 4)
- Matemàtica: resolució de problemes mitjançant el càlcul de probabilitats. (sessions 4, 7 i 10)
Competències específiques del batxillerat (biologia):
- Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic:
- Comprensió de la naturalesa de la ciència: disseny experimental , Mendel, constant revisió de la ciència (cas d’en Joan) (sessions 2, 3, 5)
5
- Indagació i experimentació: disseny experimental (sessions 2 i 5) Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic:
- Competència 4: Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals. (sessions 2 i 5)
- Competència 5: Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
(sessió 4)
Objectius d’aprenentatge Genètica clàssica - Adonar-se dels seus coneixements inicials de genètica. - Entendre les 3 lleis d’herència de Mendel - Entendre els diferents tipus d’herència dels caràcters.
- Aplicar l’herència en l’intercanvi de cromosomes.
- Calcular les probabilitats d’aparició d’un caràcter en un fenotip.
- Aplicar els coneixements d’herència mendeliana a casos concrets.
- Relacionar la genètica amb el cicle cel·lular i evolució.
Disseny experimental
- Dissenyar un experiment.
- Aplicar la informació recollida en una recerca.
- Interpretar els resultats d’un experiment.
- Deduir quina teoria científica hi ha al darrera dels resultats experimentals.
- Descobrir la naturalesa de la ciència: com s’origina el coneixement en constant revisió.
Continguts Genètica clàssica - Dogma central de la genètica. - Les 3 lleis de l’herència de Mendel. - Característiques d’origen genètic: color dels ulls, cabell, daltonisme, alçada, hemofília A,
pelatge de gossos, grup sanguini entre altres. Disseny experimental
6
- Cicle vital de la Drosophila i la seva patologia de la plaga en el cirerer. - Disseny d’experiments en l’aparellament d’espècies pròximes. - Disseny d’experiments per descobrir l’herència d’un caràcter. - Naturalesa de la ciència.
Seqüència d’activitats
● Fase del cicle
● Objectiu
● Descripció
● Gestió d’aula
● Atenció a la
diversitat
● Avaluació –
regulació
● Materials i recursos
Sessió 1. Introducció
1.1. Trivial (35min)
● Fase del cicle: Extracció d’idees prèvies.
● Objectiu: Adonar-se dels seus coneixements inicials de genètica.
● Descripció: Per extreure les idees prèvies dels alumnes plantejarem una adaptació del joc
popular Trivial amb els temes principals de la Genètica molecular, Genètica mendeliana,
Genètica evolutiva, Definicions, Conceptes generals de genètica, Cicle cel·lular. Cada grup rebrà
un disc (de formatgets) i 3 fitxes de parxís.
Tots els discs se situen al centre del taulell. Comença l’equip que treu la puntuació més alta amb
un dau. Comença el joc, per avançar les fitxes l’equip podrà escollir tirar un o dos daus, segons
els seus interessos, i triarà la casella de destí. Segons la casella, haurà de respondre una
pregunta d’un tema o d’un altre. Si volen una pista, hauran de “pagar” una fitxa de parxís. Si
argumenten la resposta aconseguiran una fitxa de parxís. Quan arribin a una casella de formatget
i responguin correctament, rebran un formatget. Guanyarà l’equip que aconsegueixi més
formatgets. Hi haurà 15 preguntes de cada tema, de manera que algunes es repetiran.
En acabar el joc els donarem un full amb totes les preguntes del joc sense respondre.
● Gestió d’aula: L’alumnat es posarà en parelles i respondran les respostes consensuades amb un
temps limitat. Imprescindible que cada membre de la parella digui la seva opinió.
● Atenció a la diversitat: Amb l’adició de les fitxes de parxís, es pretén ajudar la parella amb més
dificultats i premiar els que sàpiguen raonar les respostes.
● Avaluació-regulació: A cada pregunta s’anotarà en què s’han equivocat per poder ressaltar-ho a
la sessió pertinent. A més, algunes preguntes es repetiran i donarà peu a si se’n recorden o no.
7
Al donar-los el full de preguntes desprès de la sessió, els donem les eines perquè s’autoregulin
l’aprenentatge.
● Materials i recursos: Tauler, Discs i formatgets, Fitxes de parxís, Fulls amb les preguntes (13).
1.2. Un encreuament d’espècies perillós (15min)
● Fase del cicle: Introducció al context de les pràctiques i recerca d’informació.
● Objectiu: Cercar informació de forma crítica.
● Descripció: Primerament se’ls planteja el context que girarà les sessions de pràctiques de
genètica tot donant una fitxa tècnica de la Drosophila suzukii de la Generalitat de Catalunya.
Context: Som una agència de detectius especialitats en genètica. Les autoritats locals estan molt
preocupats per l’aparició d’una nova espècie de Drosophila que ataca els cirerers. Hem accedit a
una fitxa tècnica. Després d’un estudi de camp hem vist que l’espècie invasora presenta “les ales
vestigials” que està correlacionat a la capacitat d’infectar cirerers. Aquesta característica ens
facilitarà per diferenciar l’espècie plaga vers l’espècie local.
Se’ns han encarregat que descobrim com pot interactuar amb la espècie autòctona no agressiva.
Seguidament, hauran de plantejar quina informació és important per predir què passarà quan es
trobin les dos espècies de Drosophila (en realitat es tractarà de Drosophila melanogaster)
Mitjançant el diàleg socràtic, arribarem a la conclusió de que ho podríem provar al laboratori. Per
això, ens cal saber algunes coses sobre aquestes espècies. Hauran de trobar:
- Com diferenciar mascles de femelles
- Com cultivar-les
- Cicle biològic
- Efectes al cirerer.
Si acaben ràpid i dóna temps, posarem els resultats en comú.
● Gestió de l’aula: La classe es dividirà en 3 grups que es mantindran al llarg de les pràctiques.
Posada en comú de la pluja d’idees mitjançant la escolta activa.
● Atenció a la diversitat: Els grups que s’encallin i no trobin temes a investigar se’ls donarà pistes.
8
● Avaluació-regulació: La participació en el desenvolupament del disseny experimental
● Materials i recursos: Ordinadors, ppt
_________________________________________________________________________________
Sessió 2. Un encreuament d’espècies perillós
● Fase del cicle: Inicial, introducció de la pràctica
● Objectiu:
- Dissenyar un experiment
- Aplicar la informació recollida en una recerca.
● Descripció
2.1 Posada en comú (15min)
La primera part de la sessió consistirà en posar en comú la informació que cadascú hagi trobat
sobre la Drosophila, de manera que ens convertirem en petits “experts” en aquest gènere.
2.2 Disseny experimental (25min)
(Recuperem el context i l’encàrrec que teníem):
Se’ns han encarregat que descobrim com pot interactuar amb la espècie autòctona no agressiva.
- Si la espècie invasora arriba a una zona on hi ha mosques autòctones, es produirà un
encreuament entre les dues espècies?
Fes un disseny experimental pensant que disposem de:
- Mosques locals
- Mosques invasores
- Medi de cultiu
- Lupes
- Estufa
- Èter
- ...
9
A partir d’aquesta pregunta i de la informació recopilada, hauran de dissenyar un experiment que
permeti esbrinar si hi haurà o no creuament. (hauran de preveure creuar mascles autòctons amb
femelles al·lòctones i a l’inrevés)
2.3 Identificació de femelles i preparació 1r encreuament (10min)
Per a posar en pràctica l’experiment dissenyat, haurem de separar els mascles de les femelles.
Ho farem amb l’ajuda d’unes lupes.
Un cop separades, procedirem a reparar-ho tot per l’encreuament.
● Gestió d’aula:
- Posada en comú en els mateixos grups en que han buscat la informació
- Disseny experimental: tres grups (grups de pràctiques)
- Identificació de femelles i preparació 1r encreuament: el nombre de grups dependrà de la
quantitat d’experiments que sorgeixin del disseny. Els limitarem a nou pots amb medi de cultiu
● Atenció a la diversitat:
- Grups per a la pràctica heterogenis (gènere…).
- Atendrem els dubtes dels grups que presentin més problemes.
● Avaluació – regulació:
- Formativa: Valorarem la participació i implicació en l’experiment i, un cop tinguin el disseny, els
farem recomanacions de cara a les properes sessions.
- Sumativa: Memòria de la pràctica.
● Materials i recursos:
- Mosques locals
- Mosques invasores
- Medi de cultiu
- Lupes
- Estufa
- Èter
- Pinzells
- Plaques de petri
10
_________________________________________________________________________________
Sessió 3. Context genètic: Joan i
● Fase del cicle: Introducció a la genètica mendeliana.
● Objectiu: Entendre els diferents tipus d’herència dels caràcters.
● Descripció
Context: Som una agència de detectius especialitzats en consultaria genètics. Apart de l’estudi
de la plaga de Drosophila. També tenim un client particular en Joan, un home que vol un fill.
Després d’una recerca exhaustiva hem obtingut una foto i uns trets distintius. És un home d’uns
40 anys, 1,85 cm d’alçada (poligenètic), ulls blaus (recessiu), cabell fosc (dominant), presenta
símptomes de daltonisme severs (lligat al cromosoma X, recessiu). Al preguntar-li si sap algun
antecedent familiar de malalties genètiques greus diu que no ho sap. Així que se li explica què
són els gens.
3.1. Introducció als gens (20 min)
Explicar breument els experiments de Mendel amb els pèsols, mitjançant material tàctil. Efectes
dominats, recessius, lligat al sexe, co-dominant…
3.2. Anàlisis d’en Joan. (30min)
Analitzar les característiques que presenta en Joan a partir de la teoria explicada. Demanant quin
genotip deu tenir en Joan.
● Gestió d’aula: En parelles heterogènies se’ls dona els materials de suport per l’aprenentatge i
per resoldre els problemes plantejats.
● Atenció a la diversitat: Les parelles seran heterogènia de forma que es complementin.
Atendrem els grups que presentin més dificultats i proposarem nous problemes els que
progressin més ràpid.
● Avaluació – regulació: La participació dels dubtes que se’ls plantegi, resolució dels problemes.
● Materials i recursos:
- Fitxa d’en Joan
- Fitxes per explicar els experiments mendelians
11
_________________________________________________________________________________
Sessió 4. Context genètic: Joan II
● Fase del cicle: Introducció a la genètica mendeliana.
● Objectiu:
- Entendre els diferents tipus d’herència dels caràcters.
- Aplicar l’herència en l’intercanvi de cromosomes.
● Descripció: Retornem el cas d’en Joan. Aquest cop assentant la genètica d’en Joan i donant un
enfoc més de cicle cel·lular amb els cromosomes.
4.1. Cromosomes d’en Joan. (15 min)
Donar 3/4 jocs de cromosoma per parelles i que hagin d’obtenir les parelles de cromosomes reals
del personatge.
4.2. Filla a la carta (15min)
Amb el desig de tenir un fill amb unes característiques definides, se’ls donarà una parella que
amb una combinació especial s’obtindrà tal fill.
4.3.. Realitat dels fills (10min)
En realitat tot és a l’atzar, girar les fitxes i veure com surten fills diferents. Donar èmfasis que hi
ha molta combinació de cromosomes que donaran un gàmeta que s’haurà de creuar amb un altre
per desenvolupar un fill.
4.4. Bioètica (10min)
Se’ls planteja si voldrien saber que els 40 anys se’ls hi desenvoluparà una malaltia mortal,
detectat gràcies els avenços en l’àmbit de la genètica i la biomedicina
● Gestió d’aula: En parelles heterogènies se’ls dona els materials de suport per l’aprenentatge i
per resoldre els problemes plantejats.
● Atenció a la diversitat: Les parelles seran heterogènia de forma que es complementin.
12
Atendrem els grups que presentin més dificultats i proposarem nous problemes els que
progressin més ràpid.
● Avaluació – regulació: La participació dels dubtes que se’ls plantegi, resolució dels problemes.
● Materials i recursos:
- Fitxes d’en Joan.
- Fitxes de cromosomes per l’herència cromosomal.
_________________________________________________________________________________
Sessió 5. Síntesi
● Fase del cicle: Síntesi de la genètica clàssica.
● Objectiu: Sintetitzar i esquematitzar els conceptes claus de la genètica.
● Descripció: Repartirem uns fulls on es veurà representat mapes conceptuals/figures amb errors o
millorables que hauran de detectar i corregir. Frases o explicacions de fenòmens mal fetes que
també hauran de corregir.
5.1. Models històrics: Presentació de 5 mapes conceptuals on expliquen el desenvolupament del
coneixement (Naturalesa de la ciència). Explicant les deficiències que hi havia i quines propostes
farien per millorar-les. (15min)
5.2. Material genètic a les cèl·lules: 2 gràfics amb les típiques idees prèvies sobre quines cèl·lules
presenten material genètic. Ressaltar si algú tenia aquesta idea prèvia. (5min)
5.3. Errors en gràfics: Detecció i explicació de les correccions en els gràfics (10min)
5.4. Explicacions errònies: Corregir les frases justificant-ho (10min)
5.5. Mapes conceptuals i millora: Escollir un gràfic dels 4 i modificant-lo perquè s’expliqui tot el que
saben sobre la genètica. A entregar. (10min)
Deures: resoldre un full de problemes.
● Gestió d’aula: Primers dos apartats grupals mitjançant el diàleg socràtic. Els altres 3 apartats es
13
discutiran en parelles per acabar donant un mapa conceptual individual.
● Atenció a la diversitat: Les parelles seran heterogènies de forma que el que demostra més
domini amb els encreuaments i la genètica clàssica s’aparellarà amb un que li costi més per
promocionar que s’ajudin entre ells.
● Avaluació – regulació: Participació activa en la detecció i justificació dels errors. Realització del
mapa conceptual.
● Materials i recursos:
- Full de síntesi
- Full de problemes.
_________________________________________________________________________________ Sessió 6. Més casos de l’Agència de detectius
● Fase del cicle: Aplicació de genètica mendeliana.
● Objectiu: Aplicar els coneixements d’herència mendeliana a casos concrets.
● Descripció:
6.1.Casos de l’agència: Es repartiran 4 casos que arriben a l’agència d’investigació. cada grup
treballarà un cas. (20 min + 20 min)
6.2. Comprovació dels resultats: Els grups 1 i 2 comentaran els casos resolts i el 3 i 4 també
(10min)
6.3. Deures: cada grup haurà de preparar una petita presentació d’un dels casos treballats
● Gestió d’aula: 4 grups que treballaran casos diferents.
● Atenció a la diversitat: Atendrem els grups que presentin més dificultats i proposarem nous
problemes els que progressin més ràpid.
● Avaluació – regulació: La participació dels dubtes que se’ls plantegin, qualitat de les solucions
als problemes i qualitat en l’argumentació de les decisions.
14
● Materials i recursos: 4 fitxes dels quatre casos plantejats (Casament reial, Fill a la carta, La
gossa d’en Joan, L’herència desitjada)
_________________________________________________________________________________
Sessió 7. Disseny experimental 2: Com s’hereten els caràcters?
● Fase del cicle: Aplicació de la teoria en el cas pràctic. Segon disseny experimental.
● Objectiu:
- Entendre la primera llei de Mendel
- Dissenyar un experiment més complex fins a la F2.
● Descripció:
7.1. Observació i dibuix de les larves dels encreuament entre espècies. (10 min)
7.2. Observació Disseny d’un experiment en els grups (de pràctiques) per obtenir la F2. (20 min)
7.3. Posada en comú per obtenir un disseny global (síntesi). (20 min)
● Gestió d’aula:
- En els grups de pràctiques, dissenyar un experiment.
- Posada en comú amb la classe per realitzar un experiment amb un enfoc globalitzador,
disposant de 9 pots.
- En els grups de pràctiques, realització pràctica del disseny de l’experiment.
● Atenció a la diversitat: Grups heterogenis de la sessió 2. Atendrem els dubtes dels grups que
presentin més problemes.
● Avaluació – regulació
- Formativa: Valorarem la participació i implicació en l’experiment i, un cop tinguin el disseny, els
farem recomanacions de cara a les properes sessions.
● Materials i recursos
- Mosques locals
- Mosques invasores
15
- Medi de cultiu
- Lupes
- Estufa
- Èter
- Pinzells
- Plaques de petri
_________________________________________________________________________________
Sessió 8. Manipulació de la F1
● Fase del cicle: Segona sessió de la manipulació amb la Drosophila
● Objectiu:
- Sintetitzar i explicar els casos de l’agència.
- Aprendre a manipular Drosophila
● Descripció:
8.1. Presentacions dels casos de la sessió 4 (5min x 4 grups)
8.2. Manipulació F1 Un cop haguem obtingut la primera generació de descendents, F1,
separarem les femelles verges i procedirem a preparar el segon encreuament (30 min)
● Gestió d’aula: Grups de pràctiques
● Atenció a la diversitat: Atendrem els dubtes dels grups que presentin més problemes.
● Avaluació – regulació:
- Explicació i presentació del cas.
- Bones pràctiques al laboratori.
● Materials i recursos:
- Lupes
- Èter
- Pinzells
- Plaques de petri
16
- Cultiu de mosques
_________________________________________________________________________________
Sessió 9: Resolució de problemes
● Fase del cicle: Fase final de resolució de problemes.
● Objectiu:
- Aprendre dels errors a partir de la co-avaluació de problemes.
- Agafar agilitat a l’hora de resoldre problemes.
● Descripció:
9.1. Co-avaluació: Correcció entre companys d’uns quants problemes fets de deures . (30 min)
9.2. Realització i correcció d’altres problemes. (20min)
● Gestió d’aula: Agrupats per parelles o grups de tres
● Atenció a la diversitat: Les parelles seran heterogènies de forma que el que demostra més
domini amb els encreuaments i la genètica clàssica s’aparellarà amb un que li costi més per
promocionar que s’ajudin entre ells.
● Avaluació – regulació:
- Realització de la co-avaluació.
- Resolució de problemes.
● Materials i recursos: Full de problemes i pauta de co-avaluació.
_________________________________________________________________________________
Sessió 10. Obtenció de la F2
● Fase del cicle: Última sessió de l’experiment en Drosophila.
17
● Objectiu: Interpretar els resultats d’un experiment
● Descripció:
10.1. Observació F2 Un cop haguem obtingut la segona generació, (F2), en farem el recompte i
calcularem els percentatges obtinguts. (20 min)
10.2. Resultats i conclusions: interpretarem els resultats en base a lleis de Mendel. (15 min)
10.3. Dubtes: Resoldre de dubtes per l’informe de pràctiques i de la prova de síntesi. (15min)
● Gestió d’aula: Grups de pràctiques i discussió conjunta.
● Atenció a la diversitat: Atenció dels dubtes de forma individualitzadament.
● Avaluació – regulació: Nivell de participació
● Materials i recursos:
- Lupes
- Èter
- Pinzells
- Plaques de petri
_________________________________________________________________________________
Sessió 11. Prova de síntesi
● Fase del cicle: Avaluació sumativa
● Objectiu: Aplicar els coneixements de genètic mendeliana a diferents tipus de problemes.
● Descripció: Examen consistent en la resolució de problemes majoritàriament de les PAAU,
algunes de les idees prèvies i altres problemes. (50min)
● Gestió d’aula: Cadascú de manera individual, separats per l’aula.
● Atenció a la diversitat: Exercicis multinivell
● Avaluació – regulació: Prova de síntesi
18
● Materials i recursos: Full d’examen
Criteris generals d’atenció a
la diversitat
En cada activitat es durant a terme suport a aquells grups que presentin més dificultats promocionant la cooperació dels altres grups.
Prova de síntesi multinivell
Criteris generals d’avaluació
Avaluació inicial: Extracció d’idees prèvies mitjançant un joc tipus Trivial. Avaluació formadora:
- Presentació dels casos de la sessió 4. Rúbrica de la presentació oral. (10%) - Realització de problemes. Rúbrica del full de deures. (10%) - Co-avaluació dels problemes. Rúbrica que emplenaran ells. (10%) - Actitud i participació. Observacions anotades al llarg de les sessions. (10%)
Avaluació sumativa:
- Memòria de pràctiques. Rúbrica de la memòria de pràctiques. (30%) - Prova de síntesi. Rúbrica dels exercicis amb la rúbrica. (30%)
Connexió amb altres
matèries
Matemàtiques: càlcul del probabilitats. Llengües: expressió oral. Visual i plàstica: dibuix de larves, mosques, etc
Genètica clàssica
Nom: Data:
19
Joc del Trivial
Genètica molecular
1. Quin és el dogma central de la genètica?
2. L’expressió dels caràcters ve determinada per…
3. De què estan formats les proteïnes?
4. Quants nivells d’estructura presenten les proteïnes?
5. Com es transcriu l’ADN, si l’ADN està el nucli i la reacció succeeix al citosol (cel eucariotes)?
6. Quines són les bases nitrogenades del ADN?
7. De quin tipus d’àcid nucleic és la seqüència AUCAGUA?
8. Com s’aparellen les bases nitrogenades?
9. Un codó de quants parells de bases està format?
10. Com està estructurat l’ADN?
11. Quines parts té l’ADN?
12. Com es regula l’expressió d’un gen?
13. Digues tres tipus de RNA. RNAm, RNAt, RNAr.
14. Quin és l’orgànul que tradueix el RNAm en proteïnes?
15. Quina és la proteïna responsable de replicar el ADN?
Genètica clàssica
1. Qui va ser el pare de la genètica?
2. Amb quines plantes va experimentar Mendel per elaborar la teoria de l’herència?
3. Digues la primera llei mendeliana.
4. Dos gens situats en diferents cromosomes s’hereten independentment?
5. Tots els caràcters s’hereten segons les lleis de Mendel?
6. Si tinc una rosa de color vermell degut al gen V homozigot i el creuem amb una rosa blanca
v homozigot, quina probabilitat de roses vermelles hi haurà a la següent generació si hi ha una
herència co-dominant?
7. Quina és la descendència d’un caràcter monogenètic dominant on els progenitors són
heterozigots?
8. Els possible que una parella amb grup sanguini A i B tinguin un fill del grup sanguini 0?
9. Què significa que l’herència d’un caràcter és recessiu?
10. Què significa que l’herència d’un caràcter és co-dominant?
11. Que un caràcter s’hereti pel cromosoma sexual significa que només homes el poden tenir?
12. Si a un pacient li diagnostiquen que tindrà una malaltia genètica, és 100% segur que la
desenvoluparà?
13. Si un ésser viu és diploide, quants al·lels té un gen?
14. Perquè hi ha fills que s’assemblen més a un dels progenitors?
15. És possible que una combinació concreta d’al·lels sigui letal?
Genètica clàssica
Nom: Data:
20
Genètica evolutiva
1. Qui va desenvolupar la teoria evolutiva el 1850?
2. Per què succeeixen les mutacions?
3. Totes les mutacions són dolentes?
4. Tots els éssers vius evolucionen?
5. Tots els gossos són iguals?
6. En la genètica evolutiva es treballa en individus o poblacions?
7. Què hi ha primer, una mutació d’un caràcter o una modificació del medi i creació de
l’adaptació?
8. Es pot adquirir un caràcter genètic a base de necessitar-lo?
9. Perquè no és bo tenir tots els individus clonats i adaptats perfectament a un ambient?
10. Què és la selecció natural?
11. Creus que l’aparició d’una mutació a la població d’una espècie es produeixen amb pocs
anys?
12. Una mutació a una cèl·lula somàtica és profitosa evolutivament parlant?
13. La presència de depredadors, la disponibilitat d’aliments, l’habilitat de defensar-se contra
patògens… són factors on actua la selecció natural?
14. Si hi ha malalties recessives molt perilloses, perquè no desapareixen?
15. Es pot arribar a perdre un caràcter?
Definicions
1. Cadascun dels fragments de ADN que determinen l’herència i la expressió d’un caràcter.
2. Branca de la biologia que estudia l’herència biològica.
3. Cadascuna de les varietats existents en la població per a un mateix gen.
4. Alteració d’un fragment del material hereditari com a conseqüència d’un canvi en el material
genètic d’una cèl·lula.
5. Situació hereditària caracteritzada pel fet que l’heterozigot presenta un al·lel (dominant) que
emmascara l’al·lel recessiu.
6. Compost orgànic constituït per aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per
enllaços peptídics.
7. Fase de la mitosi o de la meiosi on els cromosomes es troben situats al pla equatorial de la
cèl·lula.
8. Gen encarregat de controlar l’expressió d’altres gens.
9. Com es distingeix els diferents al·lels d’un caràcter i la seva relació de dominància i
recessivitat.
10. Quins són els cromosomes sexuals dels humans?
11. Divisió cel·lular on la cèl·lula donant és idèntica a la progenitora.
12. Doble cadena lineal de nucleòtids formant una hèlix, conté informació genètica.
13. Mecanisme de reproducció en el qual no intervenen els gàmetes i que té com a resultat un
individu idèntic al progenitor.
14. Triplet de nucleòtids que codifiquen un aminoàcid.
Genètica clàssica
Nom: Data:
21
15. Relació entre diferents gens de manera que l'acció d'un dels gens és canviada per la d'un
altre gen.
Conceptes generals de genètica
1. Podem trobar aliments lliure de gens? Posa dos exemples.
2. Les plantes i els fongs també tenen gàmetes?
3. Un cuc de terra té gens, ADN, proteïnes, gàmetes i fa meiosis?
4. Tots els éssers vius es reprodueixen sempre sexualment?
5. Una cèl·lula de la pell conté informació genètica per formar un ull?
6. Digues algun ésser viu que no contingui cap gen
7. Com es pot saber el propietari d’un cabell?
8. Como lo hacen las manzanas para tener manzanas?
9. La síndrome de Down és hereditari?
10. El fòssil d’un animal conté material genètic?
11. Les flors contenen gàmetes?
12. Si la ciència recolza una teoria vol dir que sempre serà així?
13. Si faig un experiment i no tinc res amb què comparar, són vàlids els resultats?
14. És necessari fer rèpliques en un experiment, que comporta un major cost en material i
diners?
15. Mendel sabia el que sabem ara sobre genètica?
Cicle cel·lular
1. Quina dotació cromosòmica tenen els gàmetes masculins?
2. Per transmetre una mutació a la descendència, a quines cèl·lules s’han d’haver produït?
3. Quin és el procés per obtenir gàmetes?
4. A quin orgànul està l’ADN?
5. Quants parells de cromosomes tenen l’Homo sapiens sapiens?
6. Quants parells de cromosomes tenen un bacteri com Escherichia coli?
7. Els arbres fan mitosis?
8. Què significa que una planta sigui poliploide, com el cas de la patata?
9. Què passa si durant la meiosis es duplica un cromosoma?
10. Qualsevol cèl·lula pot fer la meiosis?
11. Quines són les 4 etapes de la mitosis?
12. Qualsevol cèl·lula del cos es pot posar a fer mitosis?
13. Quan som infants tenim les cèl·lules més petites que ara que ja heu fet l’”estirón”?
14. Quin comportament matemàtic presenta quan les cèl·lules fan mitosis?
15. Quins són els filaments que mobilitza els cromosomes durant la mitosis/meiosis?
Genètica clàssica
Nom: Data:
22
Agència de detectius
Acabem d’obrir una Agència de detectius i quan encara no hem decidit el nom de
l’empresa ja ens cauen els casos que dóna gust. Les autoritats locals estan molt
preocupades per l’aparició d’una nova espècie de Drosophila que ataca els cirerers. Hem
accedit a una fitxa tècnica sobre la nova espècie Drosophila suzukii.
El màxim representant del Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el conseller
Josep Maria Pelegrí i Aixut, ens va encarregar que recopilem
el màxim d’informació d’aquesta espècie per poder procedir a
fer els experiments pertinents.
Després d’un estudi de camp hem vist que l’espècie invasora presenta “les ales vestigials”, caràcter que està correlacionat amb la capacitat d’infectar cirerers. Aquesta característica ens facilitarà per diferenciar l’espècie plaga vers l’espècie local.
Actualment disposem de 10 experts en genètica que estan reunits al Laboratori del
centre.
1. Amb grups de 3, feu pluja d’idees del material i coneixement que seria necessari
investigar per tal de poder cultivar-los, obtenir generacions consecutives, etc.
2. Després d’haver fet la pluja d’idees, es fa un consens de tot el grup.
Genètica clàssica
Nom: Data:
23
Un encreuament d’espècies perillós
1. Reunió entre els experts de l’Agència de detectius BROGGI
El màxim representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural, el conseller Josep Maria Pelegrí i Aixut, ens va encarregar l’estudi de l’espècie
invasora Drosophila suzukii i la seva interacció amb l’espècie autòctona de Drosophila.
Després de 4 dies de recerca d’informació cal que tots els experts de l’empresa hagin entès
bé les característiques de la Drosophila pel seu maneig.
- Com es cultiva
- Cicle biològic
- Com es diferencia els mascles de les femelles
- Importància de que les femelles siguin verges
Diferenciació mascles i femelles
Genètica clàssica
Nom: Data:
24
Cicle biològic a 25OC
2. Disseny de l’experiment
Ara, els experts tenen el repte de dissenyar un bon experiment controlant totes les variables
per descobrir si es creuaran o no. Però disposen d’un material concret i recursos limitats.
Materials i recursos disponibles
- Mosques locals
- Mosques invasores
- Medi de cultiu
- Lupes
- Estufa
- Èter
- Pinzells
- Plaques de petri
3. Ja hem discutit prou, a fer feina!!!
Després de discutir tant, ja és hora de manipular amb la Drosophila.
Genètica clàssica
Nom: Data:
25
En Joan
Com ja sabeu, estem treballant en l’Agència de detectius BROGGI, especialitzats en consultaria genètica. Apart de l’estudi de la plaga de Drosophila. També tenim un client particular en Joan, un home que vol un fill. Després d’una recerca exhaustiva hem obtingut una foto i uns trets distintius. És un home d’uns 40 anys, mitjana estatura, ulls blaus, cabell fosc, presenta símptomes de daltonisme severs. Al preguntar-li si sap d’algun antecedent familiar que hagi patit alguna malaltia genètica greu diu que no ho sap gaire sobre genètica. Així que se li explica què són els gens.
1. Gens, el llibre personal Completa les figures A. Parts d’un gen
B. Al·lels d’un gen
Com creieu que han aparegut els diferents al·lels d’un caràcter?
Genètica clàssica
Nom: Data:
26
C. Herència d’un caràcter: color i rugositat de la llavor dels pèsols
D. Herència de caràcters múltiples: color i rugositat de la llavor de pèsols.
Genètica clàssica
Nom: Data:
27
2. Anàlisis d’en Joan
Ara que ja sabem alguna cosa més de genètica, analitzem algunes característiques
genètiques d’en Joan.
És un home d’uns 40 anys, 1,85 cm d’alçada, cabell fosc, ulls blaus, presenta símptomes de daltonisme severs. A. Cabell fosc
1. Quin genotip deu tenir en Joan?
2. El color dels cabell també es veu afectat per la llum solar, el tint comercial etc. Com es diu d’aquest tipus de variació?
Genètica clàssica
Nom: Data:
28
B. Ulls blaus 1. Escull quin deu ser el genotip d’en Joan i explica el perquè del tipus d’herència d’aquest
caràcter.
2. En realitat aquest caràcter és molt més compleix, hi intervenen altres gens que
incrementen la expressió del gen OCA2. D’un d’aquests gens és HERC2.
Com veieu al dibuix, simplificat,, estan situats molt pròximament. Sabent el que succeeix
durant la meiosis, aquests gens es poden transmetre de forma independent? Com
s’anomena quan dos gens normalment es transmeten conjuntament?
Genètica clàssica
Nom: Data:
29
C. Daltonisme
1. Escriu de quin sexe són cada grup de cromosomes, encercla el genotip d’en Joan i
calcula les probabilitats de descendents daltònics entre en Joan i la donant fos sana,
portadora o daltònica.
Tipus d’herència:
2. Hi ha altres malalties genètiques com la malaltia de Klinefelter que és degut a tenir 47
cromosomes (XXY). Com creus que s’ha produït aquesta duplicació? És hereditària?
Genètica clàssica
Nom: Data:
30
D. Alçada
1. L’alçada és un caràcter on intervenen aproximadament 100 gens de valor molt petit, és
a dir, el caràcter bé determinat pel sumatori de l’efecte de cada gen. Aquests gens estan
distribuïts per tot el genoma. Aquesta tipus de caràcters s’estudia a la genètica quantitativa i
la població representa gràficament amb la distribució Normal.
Sabent que la mitjana d’alçada d’un espanyol masculí és de 1,77 cm. Marca a quin punt
estaria en Joan en la gràfica de la variació continua.
2. En aquests caràcters també existeixen gens d’efecte major com són el nanisme o el
gegantisme. Creus que en Joan té algun d’aquests caràcters? Perquè?
Genètica clàssica
Nom: Data:
31
3. Filla a la carta d’en Joan
Ara us donarem una simplificació dels cromosomes amb els caràcters treballats d’en Joan:
Color cabells C/c i N/n, Ulls blaus U/u i Daltonisme D/d.
A més, substituirem el caràcter de l’alçada per alguns inventats. Doblegar la llengua (Caràcter
dominant: L) que en Joan ho sap fer i lòbul de l’orella enganyat (Caràcter recessiu: o) que en
Joan els té.
1. A partir de l’estudi dels caràcters construeix el seu genotip d’en Joan.
2. Sabent el genoma de la donant, en Joan voldria una filla de cabells rosos, ulls blaus, que
no sigui daltònica, que no pugui doblegar la llengua i amb els lòbuls desenganyats.
4. Realitat dels fills
Actualment, encara no es pot escollir el genotip dels fills. Barreja els diferents cromosomes
simulant la meiosis i analitza el fenotip que sorgirà.
5. Bioètica
Tenir un gran coneixement del genoma humà comporta, apart de poder seleccionar els fills,
descobrir que als 45 anys desenvoluparà una malaltia mortal. Ho voldries saber? Justifica la
resposta.
Genètica clàssica
Nom: Data:
32
Síntesi: detecció d’errors
1. Models històrics. Explica els errors, la innovació del nou model i limitació d’aquest models.
Genètica clàssica
Nom: Data:
33
2. Esquemes sobre el material genètic en les cèl·lules. Explica quins errors presenta l’Esquema I i si l’Esquema II és correcte o el milloraries.
3. Troba els errors dels següents gràfics i justifica’ls.
Genètica clàssica
Nom: Data:
34
4. Corregeix els errors en les frases.
- Tots els éssers vius tenen gens excepte els fongs.
- La fruita ecològica és lliure de gens.
- A l’ADN només hi ha seqüències de gens.
- Només existeixen 2 al·lels d’un caràcter perquè els humans som diploides.
- Moltes malalties genètiques són degut a la mala funcionalitat d’un gen.
- L’aspecte d’una persona és degut a la seva genètica.
- Si creuem un homozigot AA i un homozigot aa donarà un 1/4 d’homozigots AA.
- Si a l’avi s’expressava un caràcter recessiu i al pare no, aquest caràcter s’ha perdut.
- L’herència co-dominant mai s’expressa en heterozigosis.
- L’herència lligada el sexe ve determinada per l’espermatozoide.
- La ciència és una disciplina estàtica.
Genètica clàssica
Nom: Data:
35
5. Millorant el mapa conceptual: Escull quin mapa conceptual t’agrada més i completa’l amb
els conceptes que sàpigues sobre la genètica.
Genètica clàssica
Nom: Data:
36
Genètica clàssica
Nom: Data:
37
Agència d’investigació
Cas 1: Casament reial
Fa molts anys, una família reial nord-africana buscava una família reial europea per a
casar el seu fill i hereu de la corona. En un primer moment, van decidir casar-lo amb Irene, de
la família reial de Prússia. Quines conseqüències hagués tingut aquest casament? Amb qui
l’haguéssiu casat, si haguéssiu estat els pares?
A continuació, teniu dos arbres genealògics, el de la família africana i el de les famílies
candidates.
Una altra família volia casar la seva filla amb Nicolàs II, però va fer tard, ja estava
compromès. Quina probabilitat hi ha de que sigui portadora? Quin dels altres homes de la seva
generació haguessis recomanat a aquesta família? Aquí tens el seu arbre genealògic:
Genètica clàssica
Nom: Data:
38
Agència d’investigació
Cas 2: Plantes transgèniques
En Joan, que és pagès ecològic, ens torna a venir dient que té una plantació de blat de moro que els hi ha sorgit una coloració no homogènia en les panotxes. Ens diu això ha hagut de ser una maniobra de Monsanto per fer que la seva plantació sigui transgènica, ja que és impossible que una panotxa tingui tants colors de forma natural.
Nosaltres sabem que el caràcter del color de la panotxa bé determinat per la interacció de dos capes del gran: color de la aleurona (A/a) que A_ donar coloració violeta i que essent aa permet que veiem la coloració del endosperma (B/b) que B_ dona la coloració groga que esperava en Joan. Mentre que bb donarà una coloració blanca.
Un dels veïns treballa per Monsanto, identifica’l.
Fem una visita a la seva plantació i fem un anàlisis del seu cultius i el dels veïns i obtenim:
Genotip Fenotip Proporció descendents amb plantació d’en Joan Plantació d’en Joan
aaBB
Plantació del veí de la dreta
aabb
Plantació del veí de l’esquerra
AAbb
Plantació del davant
AaBb
Quin és el veí que té més probabilitats de ser el causant del fenotip de la panotxa d’en Joan?
Genètica clàssica
Nom: Data:
39
Agència d’investigació
Cas 3: La gossa d’en Joan
En Joan ens ve de nou a preguntar quin gos dels seus veïns ha fecundat la seva gossa,
ja que ens diu que ha parit 2 gossos de pelatge daurat. Quin dels gossos és més probable que
ho hagi fet? Escriu el genotip i el fenotip de tots els animals.
Al ensenyar-li els resultats, en Joan ens confessa que, en realitat, ha criat 3 gossos
negres, 1 de marró i 2 de daurats. Ara, calcula quina probabilitat hi ha que els dos primers
cadells haguessin sigut de pelatge daurat.
Genètica clàssica
Nom: Data:
40
Agència d’investigació
Cas 4: L’herència desitjada
A la família dels Casacuberta hi ha hagut una desgràcia: els besavis (I1 i I2) han mort a
causa de la mala combustió de la seva vella estufa de gas. Ha arribat el moment de llegir el
testament, i tothom està molt tens. No hi ha hagut mai gaire bones relacions entre els diferents
membres de la família, i ara tots frisen per veure qui d’ells rebrà la major part.
Arriba l’hora de la veritat, el notari comença a llegir i... Sorpresa! Els besavis han decidit
repartir-ho tot entre els seus descendents, però només a aquells que continuïn la seva línia
sanguínia. Hi ha un gran revolt a cal notari, tothom celebra la decisió, però un dels tiets no
acaba d’entendre ben bé la frase. Què vol dir que han de continuar la línia sanguínia?
A continuació, el notari obre un segon paquet, en treu uns papers i els posa sobre la
taula. “Segons aquests documents, hi ha dues persones que no rebran ni un cèntim de
l’herència. Aquí en tinc les probes”
Entre el gruix de papers destaca un arbre genealògic familiar i que és suficient per
demostrar el que diu.
Qui són aquestes dues persones? Te raó el notari? Per què?
Genètica clàssica
Nom: Data:
41
Exercicis i problemes
1- Un home d’ulls blaus es casa amb una dona d’ulls marrons. Indica els possibles genotips i
fenotips d’aquesta parella i dels seus descendents. El color blau és recessiu respecte el fosc.
2- Un conill marró es creua amb un de color blanc. Si saps que el color marró domina sobre
el blanc i que el dos conills són homozigots indica com serà la F1 i la F2.
3- A les carbasses d’estiu el color blanc és dominant i el groc és recessiu. Si creuem una
planta homozigòtica blanca amb una groga: Quin serà l’aspecte de la F1 i la F2?
4- En un niu hi ha set pollet amb potes plomoses i 6 amb les potes escamoses. La mare té
les potes plomoses. ¿Com les té el gall? Fes l’esquema del creuament indicant els genotipus i
els fenotipus del gall, de la gallina i de los pollets. Les potes plomoses són recessives.
5- Creuem dues mosques negres, obtenint una descendència formada per 216 mosques
negres i 72 mosques blanques. ¿Quin és el genotip de les mosques que es creuen i de la seva
descendència? Raona la resposta.
6- Un conill d’índies de pèl blanc, amb els pares de pèl negre, es creua amb un altre de pèl
negre, de pares de pèl negre un d’ells i de pèl blanc l’altre. ¿Com seran els genotips dels conills
que es creuen i de la seva descendència?
7- A les vaques no tenir banyes domina sobre sí tenir-ne. Un brau sense banyes es creua
amb tres vaques:
- Amb la vaca A que té banyes s’obté un vedell sense banyes.
- Amb la vaca B també amb banyes es forma un vedell amb banyes.
- Amb la vaca C sense banyes, el vedell que neix té banyes.
¿Quins són els genotips del brau i de les tres vaques i quina descendència hauríem d’esperar
d’aquests creuaments?
8- A l’espècie ovina, l’orella peluda domina sobre l’orella nua. Un moltó amb orelles peludes
es creua amb dues ovelles: amb una d’orelles nues obtenint un be d’orelles peludes. Amb l’altra
ovella també d’orelles nues s’obté un be d’orelles nues. Quins són els genotips del moltó, de les
ovelles i dels bens se obtenen.
9- Un animal de pell blanca és creua amb un de pèl negre i té un fill de pell grisa. Indica el
genotip i el fenotip esperat a la F1 i a la F2.
10- En el dondiego de nit el color vermell de les flors és co-dominant amb color blanc i surten
flors heterozigots de color rosa. Si una planta amb flors vermelles es creua amb una de flors
Genètica clàssica
Nom: Data:
42
blanques ¿Quin serà el fenotip de les flors de la resultant de creuar entre sí dues plantes
qualsevol de l’F1? ¿Quin serà el fenotips de la descendència obtinguda d’un creuament de les
F1 amb el seu progenitor vermell, i amb el seu progenitor blanc?
11- Una papallona d’ales grises es creua con una de ales negres i s’obté una descendència
formada por 115 papallones d’ales negres i 115 papallones d’ales grises. Si la papallona d’ales
grises es creua amb una d’ales blanques s’obtenen 94 papallones d’ales blanques i 94
papallones d’ales grises. Raona quins són els genotips de las papallones que es creuen i dels
seus descendents.
12- La forma dels raves pot ser allargada, rodona i oval. Creuant plantes d’arrels allargades
amb plantes d’arrels rodones, s’obtenen arrels ovals. Creuant dues plantes d’arrels ovals
s’obtenen 128 rodones, 128 allargades i 256 ovals. Explica quins són els genotips de les
plantes d’arrel allargada, rodona i oval i representa el creuament de les dues ovals i les
característiques genètiques de la seva descendència.
13- Hem creuat un escarabat d’antenes curtes, amb un altre d’antenes llargues i s’obté una
descendència formada per 208 antenes curtes i 211 antenes llargues. Si l’escarabat d’antenes
curtes es creua amb un sense antenes, s’obtenen 165 d’antenes curtes i 170 sense antenes.
Indica quins són els genotips de tots els escarabats de l’enunciat.
14- Als gossos, el pèl arrissat domina sobre el pèl llis i el pèl negre sobre el pèl blanc. Si
creuem un gos arrissat i negre amb un altre llis i blanc, indica quins seran els genotips i fenotips
de l’F1 i de l’F2, així com quina proporció d’individus arrissats i negres de la F2 hem d’esperar
que siguin homozigots per als dos caràcters. Els gossos que es creuen són purs per als
caràcters indicats.
15- Les síndries poden ser llises o ratllades, i allargades o esfèriques. Una planta
homozigòtica de fruits llisos i allargats es creua amb una altra, també homozigòtica de fruita
ratllada i esfèrica. Els fruits de les plantes de l’F1 són llisos i esfèrics. A l’F2 s’obtenen 90 plantes
llises i esfèriques, 30 plantes ratllades i esfèriques, 30 llises i allargades i 10 ratllades i
allargades. Indica i raona, quins són els gens que dominen sobre els seus al·lels i fes els
creuaments corresponents als resultats de l’enunciat.
16- El color vermell de la polpa del tomàquet domina sobre el groc. La talla normal domina
sobre la varietat nana. Es creua una planta de polpa roja i talla normal amb una altra de polpa
groga i talla normal. S’obtenen 30 plantes roges i normals, 10 roges i nanes 30 grocs i normals i
10 grocs i nanes. ¿Quins són els genotips de les plantes que es creuen i de la seva
descendència?
Genètica clàssica
Nom: Data:
43
17- A les carbasses el color blanc de la fruita domina sobre el color groc i la forma pot ser
aixafada o esfèrica. Creuant una planta de fruit blanc i aixafat amb una altra de fruit groc i
esfèric s’obté una descendència amb totes les plantes de fruit blanc i aixafat. A l’F2 apareixen
176 plantes de fruits esfèrics i 528 de fruits aixafats. Quina serà la distribució de fenotip si tenim
en compte no només la forma sinó també el color?
18- A les persones el cabell fosc domina sobre el pèl-roig i el color fosc dels ulls domina sobre
el clar. Un home de cabell i ulls foscos i una dona de pèl fosc i ulls clars té dos fills: una pèl-roja
i ulls foscos i un altre de pèl fosc i ulls clars. Indica quins són els genotips dels pares i els dos
fills. Raona la resposta.
19- El daltonisme depèn d’un gen recessiu situat al cromosoma X. Una noia de visió normal,
filla de pare daltònic es casa amb un home de visió normal. Quin tipus de visió haurem
d’esperar a la descendència?
20- Una parella de visió normal tenen :
- Un fill daltònic, que és pare d’una noia de visió normal
- Una filla de visió normal, mare de dos nois, un daltònic i l’altre de visió normal.
- Una filla de visió normal, mare de cinc nois, tots amb visió normal.
Quins són els genotips dels membres d’aquesta família? Raona la resposta.
21- Un home té l’àvia materna de visió normal, l’avi matern daltònic, la mare daltònica i el pare
de visió normal. Exposa quin tipus de visió tindrà aquest home. Si es casa amb una noia
genotípicament igual a les seves germanes, indica quin tipus de visió tindrà la descendència.
22- Un home calb tot i que el seu pare no ho era, es va casar amb una dona normal de mare
calba. Sabent que la calvície és dominant en els homes i recessiva a les dones, explica com
seran els genotips del marit i de la dona, i les menes de fills que podran tenir respecte del
caràcter en qüestió.
23- Volem saber si l’esposa d’Alfonso XIII, Maria Eugenia, era portadora o no de l’hemofília.
Sabem que van tenir sis fills: quatre nens, i dues nenes. Dels nens sabem que Gonzalo i
Alfonso eren hemofílics. Un altre dels fills, en Juan, era el pare de Juan Carlos I. Sabem que
Juan Carlos no és hemofílic. I la seva mare segur que no és portadora. Digues els genotips de
Maria Eugenia, de Juan de Borbó i dels seus germans i de Juan Carlos I.
24- L’avi patern d’una noia és hemofílic. El pare no té la malaltia i mai han tingut casos
d’hemofília a la família de la seva mare. És possible que li transmeti la malaltia si el seu marit
no té antecedents d’hemofília?
Genètica clàssica
Nom: Data:
44
25- ¿Quins són els genotips d’una família en la qual el pare és del grup A, la mare del grup B,
el fill del grup AB i la filla del grup 0?
26- Un home del grup 0 i una dona del grup AB, ¿poden tenir fills del grup A; i del B; i del AB; i
del 0?
27- Quina és la possible descendència d’un home del grup B, fill d’un pare del grup 0, i d’una
dona homozigòtica del grup A?
28- Pot una persona del grup AB tenir fills del grup 0? Justifica la resposta.
29- La Laura i l’Aina han tingut un fill cadascuna al mateix hospital i el mateix dia. A la Laura li
han donat una nena, la María, i a l’Aina un nen, en Biel. L’Aina demanda al hospital perquè diu
que ella va tenir una nena. Els anàlisis de sang indiquen que la Laura és AB i el seu marit 0.
L’Aina i el seu marit són B. La María és A i en Biel 0. Indica si l’Aina té o no raó o no explicant-
ne el motiu.
Genètica clàssica
Nom: Data:
45
Prova de síntesi
Mendel utilitzà per als seus estudis de l'herència set parelles de caràcters alternatius. Dues
d'aquestes parelles són les flors porpres o blanques i les beines inflades o contretes.
a) Contesteu al vostre quadernet les dades que falten a les dues taules següents, referides a
resultats de creuaments atenent a un sol caràcter entre plantes de pèsol: (1 punt)
Caràcters Encreuaments
(entre homozigots)
Resultats F1
Fenotip Genotip
1 Color de les flors porpra blanc totes porpres
2 Forma de les beines inflades contretes totes inflades
Resultats F2 (encreuaments entre les F1)
Nº total de
plantes
Nombre de plantes de
fenotipus dominant
Nombre de plantes de
fenotipus recessiu
tant per cent i nombre de
plantes homozigots
1 1.064
2 884
b) Creuem plantes homozigots de flors porpra i beines inflades amb d'altres també homozigots
de flors blanques i beines contretes. A la F1 totes són de flors porpres i beines inflades. Si a la
F2 obtenim 1.776 plantes, raoneu quantes n'obtindrem de cadascun dels diferents fenotipus.
Digueu, també, els genotipus que es corresponen amb els fenotipus. (1 punt)
c) Expliqueu raonadament quina mena de divisió cel·lular te a veure amb els resultats
experimentals de Mendel. (1 punt)
Llegiu el següent text de Mendel sobre les lleis de l'herència:
En alguns caràcters de les plantes ornamentals que criden molt l'atenció, aquells que,
per exemple, es basen en la forma i mida de les fulles, o en la pubescència de les
diferents parts, etc., s'observa quasi sempre una forma intermèdia. En d'altres casos,
Genètica clàssica
Nom: Data:
46
en canvi, un dels dos caràcters parentals mostra tal preponderància que és difícil o
completament impossible de trobar l'altre. El mateix s'observa als set caràcters híbrids
que he estudiat a Pisum.
G .Mendel, Versuche über Pflanzen hybriden, 1865.
a) En aquest fragment, escrit per Mendel, es parla de dues menes de relacions entre els
"factors de l'herència", el que ara anomenem "al·lels". Indiqueu quines són i en què
consisteixen aquestes relacions al·lèliques i com s'esmenten en el text. (1 punt)
b) Observeu la taula següent. Es resumeixen resultats d'experiments relacionats amb les lleis
de Mendel:
CARÀCTER ENCREUAMENT RESULTATS
F1
RESULTATS F2 NOMBRE
D'INDIVIDUS A F2
Pèsol:
forma de la
llavor
rodona i rugosa totes rodones rodones rugoses
5474 1850
7324
flor de nit:
color de les flors
vermella i blanca totes roses vermelles roses blanques
250 500 250
1.000
Feu un esquema dels encreuaments on es mostrin els genotipus dels progenitors, dels
individus de la F1 i de la F2. (1 punt)
c) Coneixeu exemples d'herència d'un caràcter que no segueixi les lleis de Mendel? Expliqueu-
ne un, tot justificant les alteracions de les freqüències esperades en la descendència. (1 punt)
47
Rúbrica presentació oral dels casos (cada indicador val 1 punt)
Nom
Presentació Expressió oral
Final Portada i webgrafia
Frases esquemàtiques
Text llegible
Vocabulari precís
Ortografia Domina el tema
Expressió correcte
Ritme i pauses adients
To i volum adient
Postura mirada adient
48
Rúbrica de co-avaluació Problemes Nom d’alumne corrector:
Pregunta Ha plantejat bé el problema? (1) Ha fet bé els càlculs? (2) Ha justificat la resposta? (2)
Nota Sí/No Justifica Sí/No Justifica Sí/No Justifica
Nom d’alumne corregit:
Pregunta
He entès els meus errors (2)
He entès les correccions (2)
M’ha servit la co-avaluació (1) Estàs d’acord amb
la nota? Justifica Sí/No Justifica Sí/No Justifica Sí/No Justifica
49
Rúbrica resolució de problemes
Nom Problema
Plantejament Càlculs
(3)
Resposta
Nota Dades (1)
Esquema (2)
Claredat (1)
Justi-ficació(3)
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
6
50
Rúbrica Memòria de Pràctiques
A tots els apartats s’avaluarà la claredat, les justificacions i les imatges utilitzades.
Nom Apartats Nota Nota
global Comentaris
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (2)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (2)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (2)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (2)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (1)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (1)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
Plantejament del problema (1)
Hipòtesis (1)
Disseny experiment (1)
Material i mètodes (1)
Resultats (2)
Discussió (2)
Conclusió (1)
51
Rúbrica Prova Síntesi
Nom Problema
Plantejament Càlculs
(3)
Resposta Nota
exercici Nota
global Dades (1)
Esquema (2)
Claredat (1)
Justi-ficació(3)
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7