Alex Chardí Gomez

Laura Peris

Marta Perez

Carme Sanchez

Victor Alarcon

4º ESO B

FITXA TÈCNICA Títol original: Paths of glory Director: Stanley Kubrick Producció: James B. Harris, per Bryna Productions / United Artists (Estats Units, 1957) Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, a partir de la novel·la homònima de Humphrey Cobb Fotografia: Georg Krause Música: Gerald Fried Direcció artística: Ludwig Reiber Muntatge: Eva Kroll Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Paris), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Tinent Roget), Richard Anderson (Comandant Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud) Duració: 86 minuts

Sinopsis França, 1916. L'atac suïcida de l'exèrcit francès contra les posicions alemanyes a Agnoc, un punt estratègic de vital importància per al desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, es converteix en un fracàs estrepitós. Per escarmentar les tropes amb un càstig exemplar, el general Mirbeau, un dels principals responsables de l'atac, convoca immediatament un consell de guerra: tres soldats elegits a l'atzar pels seus superiors són acusats de covardia davant l'enemic i s'enfronten a la pena de mort.

FITXA DE TREBALL · Senderos de gloria és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del període conegut com "la guerra de trinxeres", moment en què està ambientat el film. Aquest conflicte, va ser una guerra internacional, la qual va portar milions de morts i de ferits. Es una guerra econòmica i geopolítica, ja que sols volien els territoris per poder tindre mes diners, i a la vegada, estendre’s mes. A la França de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la conquesta d'una inexpugnable posició alemanya i encarregà aquesta missió a l'ambiciós general Mireau. L'encarregat de dirigir l'atac va ser el coronel Dax. La presa de la muntanya, va resultar un infern, i el regiment va emprendre la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, va decidir imposar al regiment un terrible càstig que servira d'exemple als altres soldats. · Senderos de gloria es constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de covardia és just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en l'actualitat? L’exercit està format pels superior, que són els que posen als comandants de guerra per a lluitar, però, aquests tampoc s’embruten les mans, ja que els que lluiten són els soldats, impulsats per una ideologia inculcada pels comandants, que a la vegada estan inculcats pels superiors. Pensem que la decisió d’acusar als tres soldats de covardia no es justa, ja va ser per conveniència, per decisió pròpia, i per orgull . Si haguera sigut certa la opinió, estaríem d’acord amb els que diuen el consell de guerra, però al no donar motius de pes, no estem d’acord. Si, no sols podrien, sinó que ocorren, ja que jutgen malament moltes vegades o injustament, ja que un polític corrupte, que roba diners públics, no va a la carcel, pel simple fet de tindre diners, i un altre que roba perquè no te per a menjar, es condemnat a la carcel.

· El títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick, així com també el de la novel·la de Humphrey Cobb en què es basa la història, prové d'un poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relació amb el desenvolupament de l'acció.

Està parlant de la gent en general, i el contrast del treball de la gent humil. Que els grans no

donen importància i no valoren el treball de la gent normal, quan ells estan en aquesta situació

privilegiada gràcies al treball de la gent. Els oficials, és a dir, els que no estan en el camp de

batalla, només obtenen beneficis de les grans victòries, així que no els importa les pèrdues

humanes, ja que a ells no els afecta, només els importa guanyar la guerra.

· L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per què?. Les diferències més importants entre els oficials i els soldats són poques però importants. Els

oficials viuen dirigint la batalla des d'un despatx, sense perill a la mort i treballen amb les vides

dels altres, per això arrisquen tant. Els soldats són uns manats que tenen com a treball obeir o

sinó ser castigats. Per molt descabellades o perilloses que siguen les idees d'un oficial, el soldat

ha d'obeir. A més que els oficials viuen amb més luxes i més diners i són els "importants", els

que es recorden. En la societat hi ha els que dirigeixen i els dirigits. Els dirigits tenen com a

treball obeir als dirigents, sigui el que sigui el que manen. En qualsevol àmbit de la nostra

societat hi ha això. És del que està formada.

· Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies que l'envolten tenen una mena de càrrega d’histèria. Malgrat tot el seu horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula. Doncs la nostra valoració és que l’actitud del Coronel Dax en la pel·lícula es que ell defensa els seus principis amb els soldats que han mencionat com a covards . Ell intenta que els seus soldats no els inculpen per una cosa que no són , per que com ell diu en la pel·lícula, ni tan sols ell aconsegueix arribar a on estan els enemics i a ell no l’inculpen d’això , i un dels seus principis com reflexa la pel·lícula es la raó, la veritat i la igualtat.

· Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa? Si, arribem a la conclusió de que al final quan ix la xica del bàndol enemic cantant es uneixen

tots a cantar una cançó popular de el seu país , pensem que per moltes diferencies que puga’m

tindre uns amb els altres, podem estar en pau i harmonia, i no solucionar-ho amb una discussió

o amb una guerra entre països.

Es un final optimista, ja que es veu que la lluita del coronel Dax, ha servit per a que tots se

n’adonen del significat que te les seues vides, i que aquestes no se poden jugar des d’un

despatx.