segona república espanyola
TRANSCRIPT
LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA(1931 – 1936)
BIENNI REFORMISTA1931 - 1933
PROCLAMACIÓ SEGONA REPÚBLICA. 14 abril 1931
Govern provisional
PRESIDENT: Alcalá Zamora
INTEGRANTS
Dreta republicanaRepublicans d’esquerresAutonomistes gallecsSocialistes
ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES28 de juny
REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT
Barcelona, 14 abril 1931.Francesc Macià (ERC)
Compromís del Govern de buscar una solució a l’autonomia de Catalunya
Fi de la República Independent de Catalunya
HOSTILITAT DE L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA
Cardenal Segura, arquebisbe de
Toledo.1 de maig de 1931
Atac a la República
Exaltació d’Alfons XIII
Ministre de Governació
Sol·licita al bisbe de Vitòria que abandone el país
VANDALISME ANTICLERICAL
Madrid, 10 de maig 1931.Grup de monàrquics
Fan sonar la Marxa Reial
Enfrontaments verbalsAssaltament als tallers d’ABCAtacs a edificis religiososActes de pillatgeCrema de convents
ELS PROBLEMES INICIALS
ELECCIONS DE JUNY DE 1931:TRIOMF DE L’ESQUERRA
- Eleccions més democràtiques fins al moment en la història d’Espanya
- Cens electoral: Barons majors de 23 anys
- Participació ≈ 70%
Noves CortsConstituents
ESQUERRA
DRETA MODERADA
160 escons
279 escons
PRIMERA COMESA: Elaboració d’un nou text
constitucional per a la República
- Es definia Espanya com <<una República democràtica i detreballadors de tota classe que s’organitzava en règim dellibertat i justícia>>
- La declaració de drets ciutadans era amplíssima- L’Estat era únic, però admetia possibles autonomies
regionals- La propietat privada dels mitjans de producció quedava
subordinada als interessos de la economia nacional.- Les Corts adquirien un gran poder, tant legislatiu com de
control del Govern, i constaven d’una sola càmera, elegidaper sufragi universal, que, per primera vegada, incloïatambé les dones
- El Govern era responsable davant les Corts i aquestespodien retirar-li el seu suport en qualsevol moment
- L’Estat es declarava laic, però es reconeixia la llibertat deconsciència i la pràctica de qualsevol religió, encara que esprohibia a l’Església exercir la indústria, el comerç il’ensenyament
- La cultura apareixia com una funció primordial de l’Estat
LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA. 9 de desembre de 1931
POLÍTICA RELIGIOSA• L’extinció del “pressupost de clero i culte” en el termini de dos anys• La dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus bens
immobles• La prohibició a les ordres religioses d’exercir l’ensenyament.• El reconeixement del matrimoni civil i del divorci
POLÍTICA EDUCATIVA I CULTURAL
Ensenyament primari
Acabar amb l’hegemonia de l’Església
Educació primària gratuïta, laica i obligatòria
PROBLEMA:Infraestructura
insuficient
Llibertat religiosa a l’escola
Classes de religió no obligatòries
MISSIONS PEDAGÒGIQUES.
Maig 1931
ArtistesIntel·lectuals
ProfessorsEstudiants universitaris
FINALITAT:Portar la cultura a les
zones rurals
Grup de teatre universitariLA BARRACA.
1932
Representava pel país obres del teatre clàssic espanyol
POLÍTICA AUTONÒMICA: L’ESTATUT DE CATALUNYA
Govern autònom.LA GENERALITAT
ParlamentConsell Executiu
PresidentCOMPETÈNCIES Obres públiques
Cultura
Ordre públic
Primeres eleccions
Triomf d’Esquerra
Republicana
President de la Generalitat:
FRANCESC MACIÀ
President del Parlament: COMPANYS
REFORMA DE L’EXÈRCIT
Manuel Azaña Ministeri de Guerra
Guanyar-se la fidelitat de l’Exèrcit per a la República
Augmentar la seua eficàcia
Mesures
Militars de confiança al front de les capitanies generals
Decret que permetia passar voluntàriament a la reserva sense disminució del sou
Creació de la Guàrdia d’Assalt
Ben valorada per la societat però no pels oficials de l’Exèrcit
REFORMA AGRÀRIA
RaonsEspanya continuava sent un país agrariEl 50% de la població eren llauradors. La majoria sense terraAmplis sectors estaven en una dramàtica situació de misèria i atur
Mesures
Prohibició als propietaris de les terres d’arrendar-les
Extensió de les jornades dels jornalers de huit hores
Obligació de contractar a jornalers del terme municipal
Exigència del cultiu de les terres segons les costums de la zona
FracàsDemora en l’elaboració i aprovació de la lleiLes expropiacions requerien la indemnització dels propietaris, cosa que retardava el procés degut a la limitada capacitat de pagament de l’Estat
Llauradors Ocupació il·legal de les terres
Moviment anarquista
FORCES POLÍTIQUES I SOCIALS DE L’OPOSICIÓ
OPOSICIÓ POPULAR:ELS ANARQUISTES
República Enemiga de la classe obrera FAI i CNT
Van impulsar la iniciativa obrera i campesina al marge
del poder
Responia amb duresa
AGITACIONS ANARQUISTES
Casas Viejas, Cadis.1933
Sublevacions llauradors. Atacs a la Guàrdia Civil
Guardia de Asalto
Atrinxerament d’un anarquista a sa casa
Crema de la casa i afusellament de 12 homes
SUBLEVACIÓ DEL GENERAL SANJURJO
Contínues conspiracions militars Sancions suausEn última instància tractaven
d’entendre’s amb l’exèrcit
més important
General Sanjurjo, director general de la Guàrdia Civil.
1932
Re
acci
ó d
el G
ove
rn Suspensió de periòdics dretans
Supressió d’alguns alts càrrecs
Dissolució de la part de la Guàrdia Civil sublevada
Expropiació de terres a membres de l’aristocràcia implicats
Processament del general Sanjurjo, condemnat a mort
L’ESGLÉSIA
CARDENAL SEGURA.Dies després de la implantació
de la República
Manifestà públicament la seua adhesió al règim monàrquic
Expulsió d’Espanya
POLÍTICA ANTICLERICAL DE LA REPÚBLICA
Oposició de l’Església al nou règim
Constitució
Normativa legal
PARTITS POLÍTICS DE LA DRETA
Segons la seua actitud front a la República
Dreta possibilista CEDA (Gil Robles)
Alts sectors catòlics de classes mitjanes
Alta burgesia i terratinents
Xicotets i mitjans llauradors
Dreta monàrquica i antirepublicana
Partit CarlistaTradició del carlisme
vuitcentista
Renovació Espanyola (Calvo Sotelo)
Militars
Extrema dreta Falange Espanyola (Primo de Rivera)
Paper poc significatiu
BIENNI RADICAL-CEDISTA
(1934 – 1935)
Per una part, la esquerra, es presenta
a estes per separat, mentre que la
dreta s'agruparia en torn del Partit Radical i
la CEDA.
Per altra part, les dones voten per
primera vegada, amb el qual el cens es va
duplicar.
El partit que va obtindre més
escanys fou la CEDA seguida pel Partit
Radical. Per part de la esquerra, el PESOE seguirà
siguen el partit amb més escanys.
En setembre de 1933, degut a un cúmul de circumstàncies, el president de la república se va veure obligat a dissoldre les corts i fixar data per a unes noves eleccions.
Eleccions de novembre de 1933: El triomf de la dreta
La labor restauradora
Aquest bienni representàuna etapa en la ques’intentà aplicar una políticarestauradora. Alguns delsprojectes més destacatsd’aquest bienni foren: Laaprovació d’una lleid’amnistia, es va emprendreuna “contrareforma agrària”y la presentació d’unprojecte de reformaconstitucional que preteniamodificar temes com lareligió la ensenyança, elmatrimoni civil, lesautonomies i la propietatprivada.
Escàndols i crisi: El final del bienniEn el 1935 va aparèixer una profunda crisis política en el govern l’única eixida del qual era la dissolució de les corts i la convocatòria d'eleccions.
Una de les raons principals de la crisi fou el enfonsament del Partit radical com a conseqüència dels escàndols del estraperlo i la corrupció econòmica.
EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (1936)
LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936
L’esquerra s’uneix contra les reaccions de dretes.
AMNISTIA
Tragué de la presó a dirigents populars detinguts després de la
revolució asturiana.
Front Popular
Esquerra
DretaCEDA
confiava en guanyar les eleccions.
Superaven als del Front Popular
Repartiment d'escons, beneficia a l’esquerra
Majoria absoluta.
1er Govern
Esquerra Republicana
Unió Republicana
LES PRIMERES ACTUACIONS.4 dies després de
la formació del 1er Govern
Es crea...L’AMNISTIA
Estatut d’autonomia per
a Catalunya
Companys ocupa la
Generalitat
Reforma agraria1932
Congrés destitueix al
president de la República
Alcalá Zamora
Manuel Azaña
PSOE
La edat de plata de la cultura
espanyola
Les generacions dels anys 20
Voluntat de
renovació
Superació del esperit pessimista
del 98
Música
Cine surrealista
Arquitectura racionalista
LiteraturaGeneració
del 27
El grup de 8
Buñuel
Grup d’arquitectes i
tècnics espanyols per a
l’arquitectura
Música
Cultura dels anys 30: La República
• La República va ser recolzada l'intel·lectualitzat
• Els artistes i els intel·lectuals prengueren caire polític:
– Esquerra: Inclán, Machado i Alberti.
– Dreta: Maetzu i d’Ors
Impulsa campanyes per estendre la cultura
•Les Missions pedagògiques.•Grup de teatre la Barraca
La generació del 36• Grup més jove d'intel·lectuals.
• Marcats per la Guerra Civil.
• Tingueren que elegir entre oferir la seua fidelitat a la República o al bàndol sublevat.
•Buero Vallejo•Miguel Hernández•Ferrater Mora•Julian Marias
RidruejoLeopoldo Panero
VivancoTorrente Ballester López Aranguren
Laín Entralgo
•
•
•
•
•
•