LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Entre els anys 1939 i 1945, es va desenvolupar el més gran i dramàtic conflicte bèl·lic de tots els temps.

Nacions dels cinc continents van participar-hi, alineats en ambdós bàndols, i els enfrontaments es van multiplicar de un extrem a un altre del globus.

Les potencies de L'Eixvs

Les potències dels Aliats

HItler Mussolini Hirohito

Roosvelt Churchill Stalin

L'EixEl bàndol que va provocar l'esclat de la guerra, va estar format per les següents nacions:

Altres països: Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia van participar a la guerra del bàndol alemany. La Espanya franquista es va mantenir neutral, però va recolzar la política de l'Eix a Europa. El mateix va fer l'anomenada França de Vichy o àrea no ocupada del territori francès

La Alemanya nazi, dirigida per Adolf Hitler La seva política expansionista a Europa Central i Oriental va ser una de les causes principals del conflicte.

La Italia feixista, dirigia per Benito Mussolini. Va actuar en tot moment com a “titella” d'Alemanya. Els seus plans d'expansió es van centrar al Mediterrani.

El Japó Imperial. El seu monarca era l'emperador Hito-Hito. Atesa la distancia física, aquest país no va a actuar de forma combinada amb els altres aliats, i va desenvolupar per el seu propi compte una guerra imperial al Pacífic, la Xina i Indoxina.

Els Aliats

Estats Units: la seva entrada a la guerra, a finals de 1941, va canviar radicalment el desenvolupament del conflicte. Va mantenir un doble front, tant a Europa con al Pacífic.

Xina: Per a la Xina, la II GM, va començar el 1937, després de la invasió japonesa. Va mantenir un extens front terrestre contra l'imperi nipó fins la seva derrota el 1945.

Altres aliats: Polònia, Iugoslàvia, Gràcia i altres països ocupats per l'Eix van oferir una resistència activa que va desenvolupar un paper molt importat en el triomf aliat.

L'anomenat bàndol aliat, heterogeni política i militarment, va estar format per el països següents:

França: derrotada per Alemanya el 1940, va mantenir un exèrcit independent que operava des del territori britànic.

Regne Unit: va constituir la principal força aliada a Occident fins l'entrada dels Estats Units a la guerra. L'imperi britànic incloïa països, avui independents, que participaren a la batalla, com Canadà, Índia, Austràlia i Nova Zelanda, entre altres

La Unió Soviètica (URSS) va entrar a la guerra al 1941, després de ser envaïda per les forces de l'Eix. L'exercit soviètic va realitzar la major part de l'esforç bèl·lic contra Alemanya fins el 1944.

1.1 Causes del conflicte

Molts alemanys i italians no van acceptar les condicions del tractat de Versalles (desarmament, indemnitzacions de guerra als estats victoriosos, pèrdua de territoris)

La crisi del 1929 va afavorir el sorgiment dels feixismes. Itàlia i, sobretot Alemanya, van desenvolupar política exterior agressiva i d'expansionisme militar (teoria de l'espai vital de Hitler i reconstrucció de l'Imperi Romà per Mussolini).

Democràcies esforçades a mantenir-se aïllades dels problemes del món (aïllacionisme dels EUA), o preocupades dels propis problemes interns (augment de l'atur, agitació social).

Des del començament dels anys 30, els estats autoritaris van impulsar un seguit d'agressions bèl·liques envers altres països

1.2. La marxa cap a la guerra

Japó va ocupar Manxúria al 1931, i el 1937 va començar la invasió a altres parts de la Xina.

Itàlia va ocupar Etiòpia el 1935 amb el desig d'ampliar el seu territori colonial. També va ocupar Albània.

Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyola entre 1936 – 1939.

La ciutat de Guernica va ser bombardejada a l'abril de 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per part de la legió Còndor alemanya i la Aviació

Legionària italiana, que lluitaven a favor del sublevats. L'atac va consistir en un bombardeig “en catifa” per tal de destruir la ciutat. Avui dia, es calcula que van

morir de 120 a 300 civils en aquest bombardeig. Aquest quadre va ser encomanat per el Govern de la República Espanyola per a que fos exhibit a la Exposició

Universal de París de 1937, a fi de donar a conèixer internacionalment la causa republicana en plena Guerra Civil.

Quadre de Picasso anomenat “Guernica”

1.2 La marxa cap a la guerra (II)

Alemanya va desenvolupar una política d'expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi amb les terres habitades per pobles germànics. El 1936 (en contra del que imposava el Tractat de Versalles), Hitler va re-militaritzar la regió de Renània.

El 1939, Alemanya va ocupar militarment Àustria (Anchluss) on s'havien introduït les teories nazis.

A continuació, Alemanya va reclamar la llibertat dels Sudets, un territori de Bohèmia on vivien més de tres milions d'Alemanys.

França i Anglaterra van convocar la conferència de Munic (1938) per tal de frenar les aspiracions alemanyes.

1.3 Les aliances i l'esclat del conflicte (195)

La política expansionista dels països de l'Eix, es va sostenir en una sèrie de tractats internacionals de suport mutu.

1936 → Eix Roma-Berlín: Aliança entre Alemanya i Itàlia 1936 → Pacte Antikomintern: Alemanya firma amb el Japó 1939 → Pacte d'Acer: Renovació de l'aliança entre Alemanya i Itàlia 1939 → Pacte Germanosoviètic: Hitler amb Stalin (Doc. pp. 195)

I després dels pactes...

.

L'esclat de la guerra (194)

Oficialment, la Segona Guerra Mundial va començar el dia 1 de setembre de 1939, amb la invasió alemanya i russa de Polònia.

França i Anglaterra, que havien firmat un tractat de ajuda militar amb Polònia, exigiren a Alemanya que retirés les seves tropes. Davant de la negativa, el conflicte va esclatar amb totes les seves conseqüències.

Mapa de l'ocupació de Polònia per part d'Alemanya i la URSS

2.1 Les victòries de l'Eix (setembre 1939 – juny 1941) (196)

1939 – 1940: La guerra llampec: ràpida ofensiva alemanya sobre Polònia, Dinamarca, Països Baixos i França. La utilització combinada de forces blindades i aviació permet als alemanys conquerir grans territoris en molt poc temps.

1940 – 1941: Batalla d'Anglaterra: campanya aèria sobre el Regne Unit per envair-ho. Èxit de la resistència britànica. Atacs de submarins alemanys a l'Atlàntic per interrompre l'abastament d'aliments a Anglaterra.

1940 – 1942: Campanya dels Balcans: La derrota italiana a l'intent d'invasió de Grècia, i la por a una penetració dels aliats per aquest sector, fan que Alemanya i Itàlia invadeixin Grècia, Iugoslàvia i part d'Egipte.

1941 – 1943: Operació Barba-roja: Invasió Alemanya a la URSS. Ràpid avenç dels alemanys que es frena a la línia Leningrado – Moscú - Stalingrado a 1942.

L'ocupació de la Unió Soviètica

Hem de partir del concepte que aquests pobles [els de territori soviètic] no tenen cap altre deure que el de servir-nos en el terreny econòmic. Els nostres esforços s'han de centrar a extreure d'aquests territoris tot allò que puguem. Els nostres comissaris tindran cura de vigilar i dirigir l'economia dels països conquerits, i de la idea dels nostres pedagogs, que tenen la mania d'educar els pobles inferiors. Tota allò que puguin aprendre, encara que només sigui llegir i escriure, acabaria tornant-se en contra nostre. Un cervell il·luminat per algunes nocions d'història arribaria a concebre algunes idees polítiques i això no ens afavoriria gens. Pel que fa a la higiene dels pobles sotmesos, és perfectament inútil que es beneficiïn dels nostres coneixements. Hi haurà metges només a les colònies alemanyes i només per a guarir els alemanys.

Hitler, 11 d'abrill de 1942

Màxima expansió de l’Eix (1939-1942)

2.2 Europa sota el nazisme (196)

¿Quines eres les finalitat de les conquestes d'Alemanya?

Sotmetiment dels territoris europeus en benefici d'Alemanya

Reordenació de la indústria en funció dels interessos Alemanys.

Desplaçaments obligatoris de de treballadors a Alemanya.

¿Què va passar als territoris ocupats?

Dintre de població autòctona:

- Col·laboradors amb els nazis- Resistència envers els nazis.

Per part dels nazis:

- Repressió i violència, especialment sobre els resistents: detencions, tortures, deportacions i execucions.

- Persecució dels jueus: Holocaust

1944 → El desembarcament de Normandia significa el principi del fi de la hegemonia nazi.

1945 → Els exèrcits aliats, per l'Est i l'Oest, penetren a Alemanya. El dia 30 d'abril Hitler es suïcida. El dia 2 de maig, l'exèrcit soviètic ocupa Berlín. Set dies més tard l'exèrcit nazi es rendeix incondicionalment.

1945 → A Àsia, els japonesos continuen combatent. El president Truman decideix utilitzar la bomba atòmica, llençada sobre Hiroshima i Nagasaki. El Japó es rendeix incondicionalment el 2 de setembre.

1942 → Incorporació de la URSS i els Estats Units a la guerra.

→ Els Estats Units frenen les conquestes de Japó al Pacífic a la batalla de Midway.

→ Els britànics aturen als alemanys al nord d'Àfrica.

1943 → La URSS derrota a Alemanya a Stalingrado.

2.3 El triomf dels aliats (197)

Document: Truman justifica la decisió d'utilitzar la bomba atòmica

Abans de prendre la decisió final d'utilitzar la bomba atòmica, vaig convocar un comitè de les més destacades autoritats en el camp científic, educatiu i polític, per escoltar les seves opinions i consells. Vaig preguntar les seves opinions als Caps d'Estat Major i vaig calcular el temps que podrien resistir els japonesos, i quantes vides americanes i japoneses costaria envair l'illa central del Japó.

A Potsdam, Stalin m'havia informat que passarien tres mesos abans que Rússia estigués en condicions d'obrir un segon front contra el Japó. I durant la conferència de Potsdam havia consultat el primer ministre Winston Churchill sobre l'ús de la bomba. Churchill i els seus caps militars es van mostrar partidaris d'aquest ús.

Havíem ofert al Japó l'alternativa entre la rendició i la inevitable i completa destrucció. Els senyors de la guerra japonesos van presentar una fanàtica resistència. Era el meu deure de president obligar els guerrers japonesos a avenir-se a raons, amb la major rapidesa i amb la menor pèrdua de vides que fos possible. Aleshores vaig prendre la meva decisió. Una decisió que només m'incumbia a mi. Gairebé immediatament després de la segona bomba atòmica, els japonesos es van rendir. La més terrible guerra de tota la història, que havia tingut més de 30 milions de baixes, va arribar així al final.

Truman, H., Mr. Ciutadà.

Repressió i extermini durant la Segona Guerra Mundial

La repressió i l'extermini de la població civil foren pràctiques comuns dels exèrcits de l'Eix a les zones ocupades.

Japó va realitzar matances indiscriminades de població civil a la Xina, Indoxina, Filipines i altres illa del Pacífic sota el seu control.

Itàlia i altres règims feixistes aliats amb Alemanya van reprimir els moviments opositors a base d'execucions, deportacions i empresonaments arbitraris.

Alemanya: Va superar els límits e la brutalitat. Va practicar sistemàticament:

- La repressió contra els moviments de resistència, execucions en massa de combatents presoners i la vulneració de totes les lleis internacionals de guerra.Una política d'extermini portada a terme per el règim nazi sobre els jueus, gitanos i altres minories racials, així com a comunistes i minusvàlids.

- Almenys sis milions de persones varen ser executades amb gas i altres medis en els camps de concentració nazis.

3.1 L'impacte de la guerra (200)

Europa materialment i moralment destrossada. Sorgeixen dos noves potències: la URSS i els EUA, que releguen a Europa a un segon pla.

Uns 50 milions de morts

Creixement econòmic importat els països que es van mantenir al marge (exportacions cap a l'Europa devastada): Suècia, Canadà, Austràlia...

Impacte moral: població maltractada durant 6 anys; grans desplaçaments d'ètnies minoritàries; el coneixement de l'holocaust, la bomba atòmica

Conferències de Pau (200)

Conferència de Teheran (novembre 1943): La guerra estava sentenciada, així que Churchill, Roosevelt i Stalin es reuneixen per prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar-ne el fi del conflicte.

Conferència de Jalta (febrer 1945): Churchil, Roosevelt i Stalin es divideixen el controld’Alemanya i Àustria. Es senten les bases de la repartició d’Europa i de les noves fronteres que es posaran en pràctica després de la Conferència de Postdam (agost 1945).

Proposta de mapa proposta a la conferència de Jalta (serà el que conformarà el Teló d'Acer)

Conferència de Postdam (agost 1945): Atlee, Truman i Stalin decideixen quines seran les noves fronteres entre Alemanya, Polònia i la URSS.

3.3 La creació de la ONU

Establia el rebuig a la força, la no intervenció en els afers interns i el dret dels pobles a disposar d'ells mateixos.

46 membres fundacionals.

Representada a una Assemblea General, es necessària la majoria de 2/3 per a prendre una decisió.

També existeix un Consell de Seguretat en que els cinc membres permanents tenen el dret de vetar decisions.

La Organització de les Nacions Unides es va fundar al 1945 per substituir a la Societat de Nacions.

El seu objectiu es mantenir la pau, la cooperació entre nacions i la seguretat internacional.

Els canvis territorialsA diferència de la Primera Gerra Mundial, la Segona no va comportar grans modificacions de les fronteres europees. El canvi més important va ser la constitució d'una sèrie de repúbliques populars que van quedar sota la influència soviètica. El 1945 Europa es va trobar dividida en dues zones, separades pel meridià 10 est: la zona occidental era ocupada per les tropes nord-americanes, i, l'oriental, per les tropes soviètiques. Van ser, doncs, les zones d'ocupació militar que van delimitar les posteriors zones d'influència política.

La creació dels dos blocs

FETS que causen aquesta creació

Diferències antagòniques insalvables: de sistema econòmic, polític i ideològic.

EE.UU expulsa dels governs de coalició europeus al Partit Comunista.

La URSS promou la creació de democràcies socials als països sota la seva influència.

El Pla Marshall, impulsat per els EUA: ajuda econòmica als països europeus a canvi d’acceptar la seva influència.

Creació del Kominform: organització que reuneix els països comunistes i partits comunistes d’Europa.

Creació de l'anomenat Teló d’Acer: format pels països de l’OTAN (1949) i el Pacte Varsòvia (1955) amb els països aliats del’URSS.

“No es pot acceptar que el bombardeig atòmic hagi determinat el final de la guerra; els fets proven que això no va fer capitular el Japó.

És obvi que amb els bombardejos atòmics a ciutats nipones no es pretenia cap objectiu militar important; els nord-americans volien abans que res produir un efecte psicològic amb l'extermini d'un gran nombre de gent. També es perseguia un altre objectiu: intimidar l'URSS i imposar el domini dels Estats Units en el món postbèl·lic. Al preparar l'ús de bombes atòmiques, els dirigents dels EUA esperaven “fer més dòcil a la URSS”

Realment, les explosions atòmiques a Hiroshima i Nagasaki no significaren el final de la II Guerra Mundial, sinó el principi de la «Guerra Freda». Truman s'apressava d'aquesta manera a avançar-se a l'URSS, per tal d'atribuir als EUA tots els llorers del vencedor i obtenir el monopoli a l'hora d'ocupar i dirigir el Japó vençut. L'URSS va entrar en la guerra el 8 d'agost. Els aliats estaven segurs que precisament aquesta entrada en la guerra convenceria definitivament el Japó que la seva plena derrota era inevitable.”

Koshkin, A. Doctor en Història.

Annex I... Una visió sobre el final de la guerra

Entre el novembre de 1945 i l'octubre de 1946 es va celebrar a Nuremberg un procés en el qual, per primer cop de la història es jutjaven els màxims responsables d'un guerra d'agressió. El procés assolí una gran magnitud. Els documents emprats al judici van ocupar 5 milions de fulls, amb un pes de 20 tones; es van revelar 13.000 rodets fotogràfics i l'enregistrament magnetofònic va ocupar 27.000 metres de cinta. Ara bé, no tots els grans jerarques nazis van ser jutjats o van complir les sentències: alguns s'havien suïcidat abans de finalitzar la guerra (Hitler, Goebels), d'altres havien aconseguit fugir (Borman, Eichman, Mengele) i alguns condemnats es van llevar la vida durant el procés (Goering). Dels 21 processats més destacats, 3 foren absolts, 4 foren condemnats a presó entre 10 i 20 anys, 3 a cadena perpètua i 11 a mort.El procés de Nuremberg va ser, amb tot, més que no pas un judici a unes persones determinades, un veritable judici a l'horror i la brutalitat del nazisme; un instrument jurídic d'abast universal que volia establir jurisprudència sobre els crims de guerra i els delictes contra la humanitat.

Annex II: El procés de Nuremberg

Annex III: R. F. Höss, comandant del camp d'Auschwitz, va declarar davant el tribunal de Nuremberg:

“Vaig dirigir Auschwitz fins a l'1 de desembre de 1943, i calculo que van ser executades i exterminades pel gas i les flames dunes 2 500 000 víctimes, unes altres 500 000 van morir de fam i diverses malalties, amb la qual cosa resulta una xifra total d'uns 3 milions de morts. Aquesta xifra representa aproximadament el 70 o 80 % de les persones que van ser enviades a Auschwitz com a presoners. La resta van ser seleccionats i ocupats en treballs forçats als establiments industrials dels camps de concentració.

Entre les persones executades i cremades i havia uns 20 000 presoners de guerra russos. La resta de les víctimes la constitueixen uns 100 000 jueus d'Alemanya i un nombre considerable de súbdits, en la seva majoria jueus, d'Holanda, França, Bèlgica, Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Grècia i altres països.”

Materials addicionals. Enllaços

Vídeos resum: El nazisme i la II Guerra Mundial explicats en 15 minuts

GES: L'ascens del feixisme:http://www.youtube.com/watch?v=AmEBaOWu5Ws&feature=related

GES: La Segona Guerra Mundial: http://www.youtube.com/watch?v=NOxkghFdQ_k

GES: La Guerra Freda: http://www.youtube.com/watch?v=2ih5FfurW1s&feature=related

 

Documentals BBC: Són molt bons!

http://ver-documentales.net/buscar.php?s=segunda+guerra+mundial&x=10&y=14http://ver-documentales.net/buscar.php?s=nazismo&x=0&y=0

Materials addicionals (II) Pel·lícules

El gran dictador

Salvar al soldado Ryan

El hundimiento (sobre els últims dies de Hitler)

La lista de Schindler

La vida es bella

Cartes des d'Iwo Jima

Banderas de nuestros padres

El pianista

El niño con el pijama a rayas

Vencedores o vencidos (sobre el judici de Nuremberg)

Materials addicionals (III). Llibres

J. Semprún: La escritura o la vida. Tusquests Ed., 1995

W. Szpilman: El pianisa del gueto de Varsovia. Ed. Trpial Amaranto, 2001

F. Uhlman: L'amic retrobat / L'anima valenta. Columna Edicions, 1997

J. Joffe: Un sac de billes. Le livre de poche, 1973 (francès)

Primo Levi: Si esto es un hombre. Editorial de Bolsillo, 2002.

M Roig. L'agulla d'aurada. Edicions 62, 1987

T. Junge: Hasta el último aliento. La secretaria de Hitler cuenta su vida. Quinteto, 2002

Materials addicionals (IV). Enllaços

Pàgines Web: La Segona Guerra Mundial a...

  La pàgina de la història http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-1939guerramundial.htm

Recull de vídeos i imatges a rtve.es http://www.rtve.es/archivo/segunda-guerra-mundial/   Especial a El Mundo http://tinyurl.com/yh6dxs3   Pàgina sobre la guerra de la BBC http://www.bbc.co.uk/history/worldwars/wwtwo/

Kairos http://tinyurl.com/33y5nqu     

Materials addicionals (V). Enllaços

Historiasiglo20 http://www.historiasiglo20.org/IIGM/index.htm   Artehistoria http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/3120.htm   Icarito http://tinyurl.com/34aeqgz  Forum sobre la guerra http://www.forosegundaguerra.com/index.php   Cronologia dia a dia de la guerra http://cronologia2gm.cogia.net/indiceCrono.php   Base de dades sobre la guerra http://ww2db.com/