Llegir, resumir i escriure textos de diversa tipologia

Sant Cugat

3 de febrer de 2016

Dolors Quinquer

1) Un text per llegir. Naufragi a la ruta del mercuri •Activitats de lectura: Abans, mentre i després de llegir

2) Resumir: Lectura i comprensió / escriptura i reelaboració del text. •Què és resumir? Suggeriments per a resumir un text. •Com elaborem els resums? Quins són els processos implicats en aquesta estratègia? •Bastides que ajuden a fer resums (segons tipologies textuals) •Quan hem d’ensenyar a resumir? Per on començar? •Atenció als possibles problemes •Un exemple de supressió, selecció i generalització

3) Escriure textos de diversa tipologia: •Text narratiu: memòries •Textos argumentatius •Text descriptiu

Activitat híbrida

Imbricació de totes les habilitats comunicatives, amb la lectura i l’escriptura com a eixos vertebradors.

LLEGIR PARLAR ESCOLTAR

ESCRIURE

Presentació / contextualització

GALIONS ENFONSATS

NAUFRAGIS

HURACANS TRESORS

ARQUEOLOGIA SUBMARINA

RESCATS

Objectiu de la lectura: Compartir informació per a contextualitzar les propostes de treball, la primera és fer un resum.

- Consensuem el significat d’alguns termes.

•“huracà” •“capacitat de foc” dels galions •“travesses transatlàntiques” •“mercuri líquid” •“drassanes” •“arxiu d’Índies”

- Llegiu títol, subtítols, procedència del text.... mireu les il·lustracions: Quin creieu que serà el contingut d’aquest text?

Mentre llegim

Després de llegir

FEM EL RESUM

És una estratègia que ajuda el lector a identificar i organitzar la informació bàsica del text i a exposar-ne els aspectes essencials, oralment o per escrit, de manera breu.

Què entenem per resumir

Font: Calero, A. 2011

Què comporta resumir

• Implica prendre decisions per seleccionar.

• Implica copsar l’organització interna del text.

• Exigeix processar i reestructurar la informació.

Com elaborem els resums

Omissió i selecció Eliminar informació trivial o redundant. Seleccionar informació rellevant.

Generalització Integrar les idees importants del text en una de més global.

Elaboració Construcció d’un nou text a partir de la generalització.

A partir de Van Dijk (1983), citat per I. Solé

Resumir consisteix en reduir a termes breus i precisos allò més essencial

d’un assumpte o matèria. Si el resum es fa a partir d’un text implica una tasca de lectura i de comprensió i una tasca d’escriptura, de reelaboració del text. Consisteix en un procés de selecció i condensació de les idees de més valor estructural. Per tant cal identificar que és el més important i rellevant del text. •Comporta suprimir (seleccionar). •També generalitzar (condensar idees). •Fer un text nou. El text que resulta ha de ser fruit de la reelaboració personal de les idees contingudes en el document original. Un resum es pot fer a partir d’un text, d’una exposició oral, d’un vídeo, etc.

Quins són els processos implicats en aquesta estratègia

1. TEMA

Es pot enunciar amb una sola paraula o una frase breu.

3. RESUM

És un nou text fet a partir de les idees principals i expressat de forma diferent.

2. IDEES PRINCIPALS

Explícites o implícites.

Es poden expressar de manera sintètica

Què diu el text sobre el tema?

De què tracta el text?

Com ho puc explicar amb les meves paraules?

• quins són els detalls més importants

• quins són els menys importants

• quina és la idea principal

• com podria dir-ho amb menys paraules?

Per fer un resum pensa...

Poden haver-hi indicis que ens hi portin:

– indicadors visuals (negretes, subratllats, cursives, mida de la font, requadres...)

– marques lèxiques: “el més important és...” “un fet rellevant és que...”

– paraules i frases que fan al·lusió al tema, paraules clau – pensar què considerem important en relació al nostre

objectiu

Com accedim a la idea principal

Organitzar la informació:

organitzadors gràfics

Resumir un text narratiu en vuit vinyetes, ajudar-se amb un suport escrit.

Esquemes per organitzar la informació

PER QUÈ?

?

Esquema per fer un resum: verd idees principals, blau característiques comunes, i groc característiques diferencials.

Mentre llegim

L’any 1724, un huracà va provocar el naufragi de dos galions espanyols – El Guadalupe i el Tolosa-, que feien la ruta del mercuri entre Cadis i Veracruz. La mercaderia principal que transportaven era mercuri de les mines d’Almadén, necessari per extreure or i plata de les mines del Perú i de Mèxic,(mitjançant un procediment anomenat “amalgama”), aquests metalls eren molt valuosos per a la Corona d’Espanya. També transportaven altres mercaderies i 1200 persones entre comandaments, mariners, soldats, passatges, etc., també cirurgians. La vida a bord passava lentament jugant a daus, menjant... Del naufragi, prop de l’actual República Dominicana, només en van sobreviure 580 després de moltes penalitats. El 1976 es van descobrir les restes del Guadalupe i després les del Tolosa. Van rescatar 50.000 peces i part del mercuri que romania al fons del mar. A l’arqueologia submarina treballen conjuntament persones de diverses especialitats, que utilitzen modernes tècniques d’investigació i salvament.

NAUFRAGI A LA RUTA DEL MERCURI El 25 d’agost de 1724 dos galions, el Guadalupe i el Tolosa, propietat de la Corona espanyola, es van enfonsar a causa d’un huracà davant la costa de “La Española”, una illa del mar Carib (avui anomenada República Dominicana). Els galions havien salpat del port de Cadis en direcció a Veracruz (a l’actual Mèxic). Les colònies americanes s’havien convertit, des de la conquesta d’Amèrica (segle XVI), en una peça clau per a l’economia de la Corona Espanyola, que necessitava les riqueses del nou continent. Els vaixells eren imprescindibles per travessar l’Atlàntic.

L’any 1724, un huracà provocar el naufragi de dos galions espanyols – El Guadalupe i el Tolosa-, que feien la ruta del mercuri entre Cadis i Veracruz. Les riqueses de les colònies d’Amèrica eren molt valuoses per a la Corona d’Espanya

supressió

Els vaixells eren galions de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions, tant podien ser de guerra com de càrrega, van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d’Amèrica. Transportaven mercuri procedent de les mines d’Almadén (Ciudad Real) era la mercaderia principal, cadascun dels vaixells en transportava 230 tones per extraure or i plata de les mines de Perú i Mèxic. El mercuri s’utilitzava per separar el metall preciós de la resta de minerals mitjançant un procediment anomenat amalgama.

La mercaderia principal que transportaven era mercuri de les mines d’Almadén, necessari per extreure or i plata de les mines del Perú i de Mèxic (mitjançant el procediment anomenat “amalgama”). .

supressió

També portaven altres mercaderies com planxes de ferro, claus i eines per a les drassanes de l’Habana. A banda d’aiguardent, vi, vinagre, oli, panses i manufactures com tisores, navalles d’afaitar, didals, agulles... A més aquests galions portaven 1200 persones cap a Amèrica. Es tractava de personal de l’administració espanyola, també clergues, missioners i soldats d’infanteria. A banda hi havia comerciants i persones que emigraven a les colònies.

També transportaven altres mercaderies i 1200 persones entre comandaments, mariners, soldats, passatges, etc. i també cirurgians.

generalització

La vida a bord passava lentament, una distracció era jugar a cartes o a daus, l’altre era menjar. Es servien dos àpats al dia. El plat principal era una minestra a base d’arròs, cigrons, fesols, faves i carn fresca (portaven animals vius) o salada, o bé bacallà. També es repartia una mena de galeta, tant seca que s’havia de mullar amb aigua. Val a dir que els oficials i els passatgers rics menjaven molt millor. Pel que fa a la higiene cal assenyalar que deixava molt a desitjar. Les persones es rentaven poc més de la cara i les mans. La gent tenia polls al cap i les rates i les cuques campaven al seu aire. Les comunes, unes taules amb forats a la punta de proa, no donàvem abast per a tanta gent. El cirurgià vetllava per a la salut dels viatgers. Rebia l’instrumental del rei: agulles, xeringues, torniquets, etc. En cas de combat havia d’extreure bales, amputar membres i treure estelles de fusta. Les amputacions es feien en viu i no sempre eren exitoses.

La vida a bord passava lentament jugant a daus, menjant..., sense gaire cura de la higiene personal.

Supressió

El naufragi: Durant la nit del 24 al 25 agost 1724 un fort huracà va posar en greu perill els galions, el Guadalupe abans d’enfonsar-se, va quedar encallat prop de la costa de l’actual República Dominicana. Amb moltes penalitats van aconseguir arribar a terra ferma unes 550 persones, les altres van morir. L'altre galió va tenir pitjor sort doncs es va enfonsar lluny de la costa, de les 600 persones que hi viatjaven van sobreviure només 30. Els nàufrags, un cop a terra van recórrer uns 260 km a peu, sense queviures, ni ajut fins que els van trobar i auxiliar.

Del naufragi, prop de l’actual República Dominicana, en van sobreviure 580 persones després de moltes penalitats.

generalització

La recuperació: El 1976 uns pescadors van descobrir les restes del Guadalupe i el 1979 una empresa nord-americana va rescatar els objectes de valor: 50.000 peces (joies, vidre, ceràmica, estris, 46 canons de ferro, l’ancora, botons i sivelles dels uniformes dels militars), també es va recuperar part del mercuri que romania al fons del mar. L’any següent, 1977, gràcies als testimonis dels nàufrags conservats al “Archivo de Índias”, es van trobar també les restes del Tolosa.

El 1976 es van descobrir les restes del Guadalupe i després les del Tolosa Van recuperar 50.000 objectes i part del mercuri que romania al fons del mar

generalització

L’arqueologia submarina utilitza modernes tècniques de detecció i salvament. Treballen conjuntament historiadors, arqueòlegs, científics, bussejadors i altres especialistes. Els uns investiguen als arxius, mentre que altres busquen les restes dels antics vaixells, fan mesuraments, dibuixos, fotografies, inventaris del el que van recuperant del mar.

A l’arqueologia submarina treballen conjuntament persones de diverses especialitats que utilitzen modernes tècniques d’investigació i salvament.

generalització

Quins són els problemes més freqüents de

l’alumnat a l’hora de resumir

Confondre idees. Manca de coneixements previs

Barrejar informacions i

desestructurar el contingut

original.

Manca de coneixements de

l’estructura del text.

Incloure-hi idees pròpies i

barrejar-les amb la informació

del text.

L’alumne no diferencia entre un

resum i una recensió.

Limitar-se a “retallar i

enganxar” frases del text original.

Manca de capacitat per globalitzar.

Problemes Per què passen?

Ensenyar a resumir, quan ho podem fer

- Es pot ensenyar a trobar el tema en textos narratius dels cursos baixos.

- Ensenyar a identificar la idea principal en textos expositius en cursos mitjans.

- Tornar al text narratiu en cursos superiors

per identificar les idees principals dins

el comentari de text literari.

Font: Aulls, 1990 (citat per I.Solé)

• Imagina’t que ets un cirurgià que no es vol embarcar al Tolosa, que li diries per convèncer-lo que ho hauria de fer. Quins arguments utilitzaries?

• Ara imagina’t que ets un fuster que es vol embarcar,

però tu li aconselles que no ho faci. Què li diries? Quins arguments utilitzaries?

ARGUMENTAR

DESCRIURE