Salvem el Deltadel Llobregat

La necessària pervivència de l’horta PÀG. 2-5 L’aqüífer, un bé estratègic PÀG. 6-7

El tresor dels aiguamolls PÀG. 8-9 Un espai de lleure a l’abast de tothom PÀG. 10-11// Edu Bayer

PUBLICACIÓ GRATUÏTA // 100.000 EXEMPLARS // JULIOL 2012

2

// Bertran Cazorla

“Pateixo per si em prendran la terra,que és la meva forma de guanyar-mela vida”: ho diu Lluís Solanes, pagèsde Sant Boi. És possible que la sevafamília, que ja conreaven aquestes ter-res el segle XVIII, alimentessin en Ra-fael Casanova, el dirigent de la resis-tència barcelonina al setge borbònicde 1714 que va passar les darreresdècades de la seva vida a la ciutat onavui viu Solanes. Narra com la sevafamília ha hagut d’adaptar-se permantenir els conreus amb el pas deltemps: com, per exemple, va arrencarla vinya després de la plaga de lafil·loxera per iniciar un conreu d’hortaque ell ara manté. I com la nissaga pa-gesa ha subsistit mentre tot l’entorndels seus camps s’anava urbanitzant,ja al segle XX. Ara, però, Solanes temel cop mortal. Amb les seves paraulesresumeix la incertesa en què viuencentenars d’agricultors i agricultoresal Baix Llobregat des que el governva donar la benvinguda a la compan-yia d’oci i joc nord-americana LasVegas Sands.

Els i les executives especulen ambinstal·lar al Delta del Llobregat unprojecte, el macrocomplex d’oci i jocconegut amb el nom d’Eurovegas, quexoca amb la mentalitat econòmica dela pagesia més jove, la que mira demantenir l’activitat agrícola al Delta.“No tenim tradició de joc, som mésaviat estalviadors”: amb aquestes pa-raules resumeix Anna Dorca, una do-na de 38 anys que va acceptar fa unadècada embarcar-se en la transforma-ció dels camps de conreu del seu pareen una granja-escola agrícola, la for-ma de fer d’aquests joves: lluny d’es-pecular amb possibles guanys a curttermini, aposten per mantenir l’acti-vitat agrària amb inversions moltestudiades.

Amb aquesta estratègia, agricul-tors com Solanes, de 41 anys, mirende mantenir un petit i insòlit mercatdins de la nau G de Mercabarna: alfons d’aquesta nau de fruites i hortalis-ses, apartades de tendes que importenmenjar d’arreu del món en avions con-taminants i cambres frigorífiques, espoden trobar les parades de cooperati-ves del Maresme i del Baix Llobregat:

Horta Viladecans, Agrària de SantaColoma de Cervelló, Cooperativa A-grícola de Sant Joan Despí o, inclús,una sorprenent Agrícola de l’Hospita-let són algunes d’elles. Destaquen,pels seus cartells flamants, reflex del’aposta per aquesta agricultura deproximitat, les cooperatives agrícolesdel Prat i de Sant Boi.

Aquesta darrera va fer 100 anys el2009 i, en plena crisi, ha creat un llocde treball: en tenia nou quan Lluís So-lanes va assumir-ne la presidència el

2006 i ara en té 10, narra ell mateix.Són deu treballadors que perdrien laseva feina amb Eurovegas “i tal comestà la cosa no en trobarien cap altra”,adverteix el president. Gestionen unacooperativa que cada any subministraa la conurbació barcelonina 195 trài-lers d’hortalisses i fruites: 350.000 ca-ixes, assegura Solanes.

La cooperativa santboiana és undels millors exemples de la produccióde la zona agrícola del Delta, concen-trada des dels temps d’autarquia de lapostguerra en subministrar menjar ala capital que té al costat, Barcelona.Un 75% dels seus productes es venena la mateixa Catalunya; l’exportacióés escassa des dels anys quaranta. Enles 3.352,57 hectàrees que englobaaquesta zona agrícola es produeixenanualment 22.000 tones d’hortalisses,segons dades d’Unió de Pagesos (UP):6.000 de tomàquet, el producte ambmés pes, 3.000 de carxofa, el producteestrella. La zona, a més, és la principalproductora de bledes de Catalunya: hicreixen 1.500 tones cada any. Vilade-cans és també un important productorde cogombres, amb 600 tones anuals.

El Llobregat ha estat el rebost de Barcelona durant molts anys // Edu Bayer

L’AGRICULTURA DE PROXIMITAT I LES INVERSIONS DE LA JOVE PAGESIA HAN RETORNAT ALS CAMPS DEL DELTA DEL LLOBREGAT EL SEU VALOR PRODUCTIU

La necessària pervivència de l’horta de Barcelona

Al delta esprodueixen22.000 tonesd’hortalissesanualment

3

Tota aquesta producció genera,sempre segons els càlculs d’UP, 1.500llocs de treball. Treballen en 621 ex-plotacions i un 78% són ocupats a jor-nada completa, segons un estudi delgeògrafs Paül Valerià i Fiona HaslamMcKenzie publicat recentment a laprestigiosa revista Land Use Policy.900 d’aquests pagesos i pageses sónpropietaris d’unes terres molt par-cel·lades i 300 arrenden camps d’al-tres pagesos o de propietàries barcelo-nines. A aquesta activitat directa calsumar-li la feina que dóna l’agricul-

tura a les ciutats de l’entorn: comer-ciants i mecànics de maquinàriaagrícola, venedores de fems, trans-portistes... UP no té un càlcul dequants llocs de treball indirectes sostéel camp llobregatí, però tècnics delsindicat asseguren que poden arribarals 6.000 pel cap baix.

L’activitat econòmica que, encaraavui, genera la zona agrícola deltaica,doncs, no és menor. Però, per enten-dre perquè pagesos com Solanes mal-den per mantenir-la, no basten aques-tes xifres. Els seus motius van mésenllà. Tornem a la nau G de Merca-barna. L’ala de cooperatives, allà, ésun petit testimoni que poc té a veureamb l’època en què, a través del Born,Barcelona s’abastia gairebé exclusiva-ment amb enciams i melons del Delta.I encara en quedaven per omplir trensque sortien de la propera estació de

França cap a altres països. Ara, lazona produeix un 15% dels producteshortifrutícules catalans. I, junt amb elMaresme i el Camp de Tarragona, a-porta entre un 40 i un 50% de les hor-talisses i les fruites que mengen elscatalans i les catalanes, segons UP.

Avui en dia, a Mercabarna, moltspagesos i pageses llobregatines esmostren pessimistes sobre el futur delsector. “Això s’apaga”, diu un lacònicJosep, del Prat, mentre veu passarfruiters que rebutgen els tomàquets dela seva cooperativa i van a cercar elsmés barats, provinents de contradesllunyanes, a altres parades de la nau.I, no gaire lluny, la jove gavanencaCarmen Aguado explica a la paradade la cooperativa de Sants i el BaixLlobregat que té una certesa: volcontinuar fent de pagesa amb el seumarit. Però no sap com competir. A-ixò sí, ella està convençuda: “la terrano té preu”.

Hi ha vells pagesos i pageses ambganes de jubilar-se que han vist Euro-vegas com l’oportunitat d’abandonarels camps i rebre diners. I, de fet, a-quest grup desmotivat van protagonit-zar els acalorats debats que es vanviure divendres 20 de juliol a l’assem-blea convocada per UP per parlar deles expropiacions que suposaria el de-sembarcament al Delta de las VegasSands. Però aquestes discussions tam-bé van fer palès que la majoria de lapagesia, molts vells i especialment lesjoves, comparteixen, amb Aguado, l’o-pinió que el camp llobregatí no té pre-u: és sobre un aqüífer i un delta.

“Els deltes serien els parcs natu-rals de l’agricultura, autèntiques ri-queses úniques al nostre país”, varecordar arrel del debat sobre Eurove-gas el Col·legi d’Enginyers Agrònoms.És possible que el grup executiu de lasVegas Sands que, el 25 de juny passat,van atalaiar aquestes terres des d’unapassarel·la sobre el riu Llobregat aCornellà només sabessin veure des-campats, però en realitat es tracta decamps deltaics amb un potencial pro-

ductiu que multipliquen per 10 el delsterrenys de secà, i per 30 o 40 les ren-des, segons els enginyers i enginyeres.Són, doncs, terres insubstituïbles peraltres, per exemple, a la Segarra o elSegrià. “Hi ha tres espais agraris aCatalunya que destaquen per sobrede la resta, tant per la seva integritat isuperfície, com pel seu potencial pro-ductiu”, segons el Col·legi: el Deltal’Ebre, el Delta del Llobregat, i el sis-tema deltaic Ter-Fluvià-Muga. Per a-ixò, el Llobregat ha estat durant anysel rebost de Barcelona. I ara és la peçaestratègica per garantir una mínimaseguretat i independència alimentàriade Catalunya i de la seva capital.

Aquests són també els argumentsde la majoria de la pagesia del Baixque, ja als anys setanta, van engegarsota el lema “Salvem el pla” una cam-panya per protegir els darrers espaisagraris en una comarca, el Baix Llo-bregat, on un 35% del sòl està urba-nitzat i un 9% es dedica a usos agra-ris (a Catalunya el sòl urbà és el 5%del total i els camps ocupen el 30% dela terra). Finalment, van recollir el1998 el fruit de les seves protestes:aquell any la Diputació i 14 municipisvan fundar, amb UP, el consorci delParc Agrari del Baix Llobregat, unainiciativa de “naturalesa de base”,“contrària a la forma de fer políticaburocràtica i de dalt cap baix”, enparaules de l’investigador Paül Vale-rià. La Generalitat no es va adherir al’ens fins el 2006.

Des de llavors, el potencial econò-mic de l’agricultura del Delta s’ha re-fermat amb iniciatives que han acon-seguit convèncer molta de la pagesia,inicialment escèptica: el Parc ha mil-lorat recs i carreteres, ha millorat lavigilància contra robatoris al camp, iha instal·lat la seva seu al Mas de CanComas del Prat.

Aquestes iniciatives han convertitBarcelona en un referent mundial dela protecció de l’agricultura periur-bana als inicis d’un segle en què l’es-cassetat de recursos com l’aigua o elpetroli poden fer trontollar les xarxesde distribució alimentàries d’abastmundial i en què, per tant, les xarxeslocals prenen nova embranzida: elmaig passat, responsables de l’EscolaUniversitària d’Agricultura de Pequínvan visitar la zona. I aquest juliol hohan fet investigadores del Senegal. Elcitat article a la revista internacionalLand Use Policy és un altre exemple.

Però la tasca més important delParc ha estat potenciar els productesde proximitat amb l’etiqueta “Fresc”:amb aquest distintiu, la pagesia sí queté arguments per a imposar els seusproductes a Mercabarna. O per ven-dre’ls directament, prescindint de lesdistribuïdores, a la conciutadania deles ciutats metropolitanes, una opcióque el Parc també ha impulsat a travésd’iniciatives com el portal web Elcamp a casa.

Hi ha futur, doncs, per a l’agricul-tura llobregatina. Ho sap Solanes, queaquest gener es va associar amb unaltre pagès jove de Sant Boi. Van unirels seus camps i en van arrendar d’al-tres, d’agricultors grans que es jubila-ven. A la vintena llarga d’hectàrees dela seva explotació van plantar 700presseguers, un producte que Solanesja conreava abans amb un miler d’ar-bres. I van fer una prova amb un nouproducte: van plantar 200 alberco-quers portats de França. Això va su-posar una inversió important en unaempresa agrària que dóna feina a duesfamílies, a banda de les dues de Sola-nes i el seu soci. Una inversió en unaeconomia de futur que ara, com mol-tes altres inversions als camps delDelta, estan amenaçades per l’econo-mia especulativa d’Eurovegas. //

“Els deltes sónautèntiquesriquesesúniques alnostre país”

Eurovegasamenaça lesinversions de la pagesia alscamps del Deltadel Llobregat

Camp de tomàquets de Sant Boi de Llobregat // Albert Garcia

El ramat de la familia Augue és un dels cinc que hi ha al Parc Agrari del Delta // E.B.

4

// B.C.

Anna Dorca té un domàs contra Euro-vegas a la porta de la seva granja es-cola a Viladecans. Per a ella, el macro-complex suposaria la fi de la sevaforma d’existència. “Jo no tinc uncamp de patates”, diu: a la seva par-cel·la al Parc Agrari hi té la casa quehabita amb el seu marit i el negoci queli dóna feina al seu pare, de 60 anys; aella, de 38; al germà, de 35, que tambéhabita un mas que desapareixeria sotael ciment d’Eurovegas; i a 9 personesmés: una de les dues granges escola dela zona, Les Tanques, especialitzadaen hípica, un sector del qual el germàés un entès: és campió de l’Estat en lamodalitat de trec. El pare, pagès deSant Boi, va començar el negoci quanla seva filla, que va estudiar Pedagogia,tenia 22 anys i el fill, que feia Història,en tenia 19. “Teníem clar que no volí-em fer de pagesos”, explica la dona,però volien mantenir l’activitat agrí-cola. Per això, a les cinc hectàrees decamps la família va muntar la granjaamb el suport d’un ajut per a jovesagricultors de la Generalitat. Al prin-cipi la tenien oberta mig any i oferienactivitats per a escoles properes.

Ara, però, obren tot l’any: han esde-vingut una peça clau en el cicle forma-tiu d’activitats fisicoesportives al medi

que ha esdevingut un dels puntals de laformació professional al Delta del Llo-bregat: el primer institut en oferir-lo vaser l’IES Josep Trueta del Prat de Llo-bregat, que va signar un conveni ambLes Tanques perquè l’alumnat fes a lagranja la formació amb cavalls. ElTrueta va atreure alumnes de tota Cata-lunya amb aquest cicle, que no es trobafàcilment en altres indrets, i ara tambél’ofereixen un altre institut de Bellvitgei un altre de Viladecans, que tambéporten l’alumnat a la granja.

Així, a l’estiu, la granja no noméss’omple amb el xivarri de la canallaque hi fan un casal, entre les gallines,els ponis, els cavalls i una vaca ano-menada Catalina. També hi ha jovesque fan pràctiques en el marc d’a-quests cicles. Com l’Albert i l’Adrià,del Prat, i en Fran, de Bellvitge, de 17i 18 anys. “Només havia passejat enbici per la zona de camps de Vilade-cans amb els pares”, diu en Fran, queafegeix: “com no véns, no et capbus-ses en aquest món”. Durant les pràcti-ques, en canvi, “li agafes estima a l’en-torn”. Per això, els tres joves ho tenenclar: com Dorca, estan en contra d’E-urovegas. Taxativament. “Hem estu-diat per a ser monitors de lleure, unacosa que hem vist que ens agradamolt, i ens prendran tot el que ensagrada”, tanca en Fran. //

ANNA DORCA, DIRECTORA DE GRANJA ESCOLA

“Tenim alumnes de tota Catalunya”

// B.C.

La carn dels xais que Guillermo Au-gue ven a Mercabarna és apreciada:com que han crescut al costat, alPrat, no han hagut de fer llargs i es-tressants viatges fins a l’escorxador i,per tant, arriben en millor estat quealtres. Els cria aquest noi de 30 anysque en fa deu va dubtar poc quan vacanviar els avions per les ovelles. Elseu pare, que també es diu Guillermoi és un dels cinc pastors que hi ha alParc Agrari del Delta del Llobregat, elva convèncer que, un cop acabada laformació professional en mecànicad’avions, es dediqués a continuarl’empresa ramadera amb la qual esguanya la vida aquesta família del

Prat. Ara, el fill ja ha agafat el testi-moni del seu pare, que en té 67 i jaestà jubilat després de guanyar-se lavida amb els xais i treballant a Iberia.Tots dos i el germà petit, Joan Pere, de24, mantenen un ramat de 600 capsd’ovelles que crien els xais. En venenentre un miler i 1.500 l’any.

Guillermo és un dels joves empre-nedors del Parc Agrari que han vol-gut seguir amb l’activitat de la sevafamília. Per a fer-ho va seguir l’estilde negoci del seu pare, que ha vistcom, al seu voltant, molts pagesos ipageses es venien les terres i masosen èpoques de bonança i ara estanarruïnats. Ells, en canvi, van apostafa una dècada per fer una nova nauon ara allotgen les ovelles a la sevafinca d’unes dues hectàrees. Els vacostar 300.000 euros, i la van erigiramb un ajut per a joves agricultors dela Generalitat quan el fill es va decidira seguir amb el negoci del pare. L’es-peculació també els ha afectat: ara, laseva principal inversió és en comprarcereals per als animals. Gasten uns12.000 euros cada mig any, i el preus’ha encarit des que, amb l’enfonsa-ment dels mercats financers, els espe-culadors van posar els diners en elmercat de cereals.

A pesar d’això, els Augue es plan-tegen més inversions. El jove vol de-dicar-se a distribuir la carn dels seusxais, per a ser independents d’inter-mediaris i guanyar-se així millor lavida. Ja han buscat un local on treba-llar i emmagatzemar la carn, i pensentambé a comprar una furgoneta. Peròla incertesa sobre una possible expro-piació, però, no els permet ara embar-car-se en l’aventura. “Vénen, especu-len amb els terrenys, i què aporten?Si a sobre li haurem de pagar!”, excla-ma el pare. L’ombra d’Eurovegas ésun obstacle: “ara fem com sempre, nopodem avançar”, resumeix el fill. //

FAMÍLIA AUGUE, RAMADERS

“Vénen, especulenamb els terrenys i què aporten?”

5

// B.C.

La flor elèctrica és una planta provi-nent d’Orient d’efectes curiosos alpaladar. D’aparença poc sospitosa, noes nota res al principi, quan hom se’nposa a la boca una porció dels seusgrans grocs. Poc després, però, co-mença un pessigolleig. I aquest s’es-tén durant una estona per tota la bo-ca, com si es tractés d’una curiosaanestèsia electrificant.

Aquesta és una de les plantes mésestranyes que creixen en ple Delta delLlobregat, a Viladecans, a l’hectàreaque ocupa l’explotació de Can Ala-ball. També s’hi cultiven altres flors,com pensaments o caputxines. Toteselles amb finalitats culinàries com lesmateixes que poden tenir altres condi-ments més tradicionals, per exemple,l’alfàbrega, que també creix als hiver-nacles d’aquest camp: serveixen perenriquir els plats que produeix la novacuina que ha portat les professionalsdels fogons catalans arreu del món. Elboom d’aquesta gastronomia, doncs,

troba a Viladecans part dels seus in-gredients clau.

Ho explica Enric Alaball, un joveveí de Sant Climent de 30 anys que esdisposa a prendre les regnes de l’explo-tació quan el seu pare, que ja té 64anys, decideixi jubilar-se. Alaball téclar que vol perpetuar l’activitat agrí-cola: aquest enginyer tècnic va canviarl’elaboració de projectes de llicènciesd’obres i d’obertura d’establiments perl’aixada i la terra.

Els hivernacles on ara es conreenaquestes flors i plantes aromàtiquesvan ser aixecats pel seu pare, que vainiciar l’explotació conreant el queencara és, a pesar dels nous produc-tes, el producte estrella: els créixens.Es tracta, com altres productes queconreen els Alaball, d’una planta queabans creixia de forma habitual alscamps, però que cada cop és més difí-cil de trobar: el pare Alaball va obtenirles primeres plantes a la riera de Torre-lles, on ara seria difícil trobar-les. Vacomençar a experimentar la possibili-tat de conrear-les a un camp que la

família tenia a Sant Boi i que va serexpropiat per erigir un centre comer-cial. Com a compensació, els Alaballvan poder adquirir la finca viladeca-nenca on finalment el conreu ha arre-lat. Subministren principalment aMercabarna, i setmanalment servei-xen 180 quilos de créixens. A bandade la família Alaball, l’activitat serveixper mantenir un altre lloc de treball.

El jove agricultor tem ara que Eu-rovegas amenaci la seva aposta perl’agricultura. I, de fet, com molts al-tres joves agricultors, ha paralitzat in-versions que tenia previstes en esperade saber si el macrocomplex de joc es

farà o no al Delta del Llobregat: teniapensat instal·lar sistemes de reutilit-zació de l’aigua i posar un sistema dereg que automatitza els subministra-ments d’abonaments a les plantes. “Sim’asseguren que d’aquí a 25 anys o 30podem seguir treballant, clar que hofaríem”, lamenta Alaball. Però no ambaquesta incertes. I es declara clara-ment contrari al macrocomplex: “Jono vull que vinguin; no cal que vin-guin per a res, i a Catalunya tampoc,perquè llocs de treball se’n podencrear per altres bandes”, sosté: “ideesde negoci, jo, en puc tenir moltes, sivolen, per al Parc Agrari”. //

// B.C.

Cultivar, “formar amb el menjar”, quela cuina convidi a pensar. Aquest ésl’objectiu de la gastronomia de l’OscarTeruelo. I, per aconseguir-ho, el seupeculiar restaurant del Prat, l’Ona-nuit, desplega tota una sèrie d’estratè-

gies: a les parets de l’establiment hi haexposicions, s’hi organitzen sopars-xerrada i recitals. Però un elementclau per aconseguir aquest objectiusón els ingredients. De proximitat.Perquè les comensals descobreixinque, als camps que envolten la ciutat,tot just tombant la cantonada, hi ha

“un territori que pot ser or”, en parau-les de Teruelo.

Tàrtar de tomàquet i cogombredel Parc Agrari amb seitons i patéd’olives, confit de potablava [el pol-lastre típic del Prat] amb estofat debolets i porros del Parc Agrari o, tam-bé, wok de noodles, verduretes i dausde vedella d’El Bierzo són alguns delsingredients que es poden trobar enuna original carta, un embolcall deCD que exhibeix, a la portada, unaetiqueta “Fresc”, el distintiu dels pro-ductes agrícoles del Baix Llobregat.Els plats són fets amb ingredientsd’horta que el gastrònom adquireixdirectament als productors i produc-tores, sense intermediàries. Per e-xemple, a través de la cooperativaagrícola del Prat o de la tenda queuns pagesos tenen no gaire lluny delseu restaurant. Però també al Bierzo,el lloc d’origen de la seva família: lavedella és criada per un veterinarid’allà que va decidir fa uns anys dedi-car-se a la ramaderia.

Teruelo, que va arribar al Pratprovinent de París amb 11 anys isempre s’ha dedicat al món de l’oci ide la restauració, es disposa a cele-brar el desè aniversari d’aquesta a-

posta pels ingredients de proximitat:a l’agost reformarà el restaurant percelebrar l’aniversari a l’octubre ambun nou aspecte que, amb pissarres,potenciarà encara més els productesde l’entorn.

Una aposta que, poc a poc, vaquallant: ja el 2003 l’Onanuit va im-pulsar unes jornades gastronòmiquessobre productes de proximitat. Ara,Teruelo presideix l’Associació Gas-tronomia i Turisme del Prat i ha orga-nitzat per tercer any el Març Gastro-nòmic. El primer any, el 2010, vanparticipar 15 restaurants del Prat.Enguany han estat 18. S’han servit4.000 menús, i la guia penjada a In-ternet sobre l’esdeveniment ha tingut16.000 descàrregues. I ha creat nousllocs de feina. Als aproximadamentcinc treballadors de l’Onanuit se su-ma la dotzena del Gastrobar, un noubar que, seguint la mateixa filosofia,Teruelo regenta al Cèntric, el granequipament cultural del Prat. Allà, lagastronomia de proximitat es com-bina amb recitals poètics i, inclús, alsestius, un festival de curtmetratges.

Des d’aquesta postura, Teruelotitlla d’“oportunista” Ferran Adrià,que ha anunciat que obrirà un local aEurovegas si s’instal·la a Catalunya. I“al·lucina” amb entitats com el Con-sell Comarcal, que ha apostat des defa anys pel Parc Agrari i ara té un pre-sident, el socialista Joaquim Balsera,que no és capaç d’oposar-se a un ma-crocomplex que, creu Teruelo, ame-naçaria el model territorial que haconstruït el Prat en els darrers anys. //

// FOTOGRAFIES: Edu Bayer

ENRIC ALABALL, AGRICULTOR

“De llocs de treball,se’n poden crearper altres bandes”

OSCAR TERUELO I SUSANA ARAGÓN, RESTAURADORS

“Adquirim els nostres productesdirectament als agricultors”

6

// Jaume Sans

El subsòl del Delta del Llobregat acullun important aqüífer. De fet, es tractad’un aqüífer doble, és a dir, està for-mat per un aqüífer superior i conegutdes de fa segles, i un aqüífer inferior,situat a més profunditat i separat peruna capa d’argiles.

Aquest darrer aqüífer no va serdescobert fins l’any 1893.

La seva troballa va significar unautèntic revulsiu per als pobles deldelta. L’aigua era molt abundant, sem-blava inesgotable. Aquesta aigua vapermetre regar els termes de Vilade-cans, Gavà i Castelldefels, municipisals que no arribava l’aigua procedentdel Canal de la Dreta del Llobregatque s’havia inaugurat el 1855. L’aiguadel aqüífer s’extreia a través de pous.D’aquesta manera, l’agricultura deregadiu deltaica va arribar al seu zeniten extensió i producció durant les pri-meres dècades del segle XX.

Però no només l’agricultura es vabeneficiar d’aquesta aigua: la indús-tria, gran consumidora, també ho vafer. L’aigua va permetre la industrialit-zació del marge dret del delta amb l’a-

rribada d’empreses com la Seda, laPaperera Espanyola al Prat o la Roca aGavà. I amb elles l’arribada de perso-nes procedents d’altres comarques iindrets de l’estat. També va atraure lainstal·lació a Cornellà, i ara també aSant Joan Despí, d’Aigües de Barce-lona que, mitjançant els seus pous, lava destinar a aigua de beure per a laciutat de Barcelona.

Actualment, aquest aqüífer pro-fund és considerat estratègic per lapròpia Generalitat doncs és un em-bassament natural a disposició de quiviu a l’àrea metropolitana de Barce-lona. En època de sequera, els poussituats a Cornellà i a Sant Joan Despíens aporten l’aigua que no hi ha alsembassaments.

Aquest aqüífer tan important tam-bé ha rebut agressions en el passat.Han estat agressions greus que l’hancontaminat en alguns punts o bé sali-nitzat en d’altres. La sobreexplotacióa nivell industrial, les extraccions d’à-rids o la construcció durant els anysseixanta de les dàrsenes del port deltaendins, han estat les causants d’a-quests problemes. Cal tenir presentque una part de l’aigua destinada a

engruixir o recarregar aquest aqüíferprocedeix de la pluja i del reg perinundació de la pròpia pagesia, aixídoncs, la pavimentació del sòl agrí-cola afectaria molt negativament a-questa capacitat de recàrrega.

UN PAISATGE CULTURAL ÚNIC

El Delta del Llobregat actual és unmosaic de paisatges d’allò més con-trastats. De tots ells, els més propersal paisatge originari els trobem, en pri-mer lloc, al conjunt d’aiguamolls i ma-resmes que conformen el Consorcidels Espais Naturals del Delta del Llo-bregat. A tall d’exemple, trobem el pa-ratge de La Ricarda o l’entorn de l’es-tany del Remolar i la maresma de lesFilipines. El paisatge vegetal està lli-gat a la presència o no de l’aigua, ambcanyissos, bogues, lliris o joncs. So-bretot, però, hi destaca una abundantavifauna present al llarg de tot l’any.

L’altre gran paisatge, el que es tro-ba directament amenaçat per l’Euro-vegas, és el paisatge agrícola. Conegutamb el nom de Marina, aquest espaiagrícola es troba gestionat pel Con-sorci del Parc Agrari del Baix Llobre-gat. De fet, més que d’un paisatge a-grícola, estem parlant d’un paisatgecultural, en el que natura i activitathumana es fusionen generant un hàbi-tat que no trobem a cap altre indret deCatalunya. L’element humà més des-tacat que hi trobem són les masiesencara existents, més de 40 escampa-des aquí i allà.

La majoria d’aquestes masies vanser construïdes durant la segona mei-tat del segle XIX, segons avançaven les

aigües del Canal de la Dreta pel delta.Algunes són més antigues, com araCal Monjo (a la Ribera del Prat deSant Boi de Llobregat), ja documen-tada al segle XV. Cal Monjo, avui enestat d’abandó i ruïna, és el mut testi-moni de les primeres colonitzacionsdel delta. Tenia un clos fet de pedra deMontjuïc, en resta algun element, queencerclava la casa i les estances adja-cents. Era una mesura de protecciódavant una crescuda del riu, molt pro-per. Trobem diverses masies amb closen aquest sector del Riu Mort de SantBoi i la Ribera del Prat.

En aquest paisatge cultural, l’ai-gua i les seves infraestructures hi sónpresents. El Canal de la Dreta, amb lesseves sèquies derivades conegudescom a filloles o els canals d’escorren-tia o drenatge, conformen juntamentamb la regularitat de les parcel·lesagrícoles, un paisatge únic. Els dife-rents canals són punts de suport per ala flora i la fauna que l’enriqueixen.Endreçant aquest paisatge trobem

La pavimentaciódel sòl agrícolafaria perillar la recàrrega de l’aqüífer

La masia de Cal Monjo, ja documentada al s.XV i actualment abandonada,és una de les més antigues de Sant Boi de Llobregat // A. G.

El Canal de la Dreta del Llobregat va arribar a

RECURSOS HÍDRICS

L’aqüífer del Delta,un bé estratègic pera l’àrea metropolitana

7

una atapeïda xarxa de camins, a modede malla però amb vies importantsque segueixen una orientació de mun-tanya a mar. Entre aquestes, en desta-quem el Camí de la Bomba.

El Camí de la Bomba se situa rela-tivament a prop dels afores del nucliantic de Sant Boi i es dirigeix vers elPrat de Llobregat. El que singularitzaaquest camí és que es troba elevat unspocs metres per sobre dels camps quel’envolten. En realitat, estem parlantd’un marge de defensa contra els des-bordaments del Llobregat, el segonmarge. El primer, que tanca el llit delriu, el constitueix l’anomenat Camí delSorral. El Camí de la Bomba, doncs, ésun pòlder o barrera de protecció da-vant l’aigua, però no a Holanda sinó aCatalunya. Va ser construït per aporta-cions de terres per part de la pagesiaentre els segles XVI i XVII.

EL CANAL DE LA DRETA DEL LLOBREGAT

El delta del Llobregat va arribar finsa inicis del segle XIX sense haver patitcap gran transformació, amb un pai-satge, en molts aspectes i llocs, pochumanitzat. Fins aleshores, el pai-satge agrícola es troba dominat pelsecà i les pastures. Tot això va can-viar radicalment a partir de l’arribadadel nou segle.

Els canvis no van ser homogenisen tot el territori deltaic. La transfor-mació del paisatge agrícola, el pasdel secà al regadiu, es produeix adues velocitats segons el marge enquè ens trobem: el marge esquerre(delta de llevant, amb la Marina de

Sants, l’Hospitalet i Cornellà) o elmarge dret (delta central, amb SantBoi i el Prat). Pel que fa al delta deponent (Viladecans, Gavà i Castell-defels), l’aigua dels canals no hi vaarribar mai.

El fet que ens explica la diferentevolució del paisatge agrícola entremarges del delta té a veure amb la cons-trucció i posada en marxa del Canal dela Infanta anys abans que el seu homò-leg de la Dreta. El marge esquerre esveurà transformat molt abans tot mos-trant el que succeiria posteriormentamb el seu homòleg dret.

La construcció del Canal de laInfanta, en honor a la infanta LuisaCarlota, el 1819, va significar la trans-formació radical del paisatge agrari.Fins llavors, els cereals, les parres, lavinya o el mateix cànem, juntamentamb les pastures i aiguamolls, domi-naven el paisatge. El paisatge agrícolade secà donava lloc a un nou paisatgedominat pel regadiu. El Canal de laDreta es va començar a construir elmateix any 1819 però nombrosos pro-blemes de diferent índole, especial-

ment referits al cost de la seva cons-trucció –les crescudes del riu van des-truir les primeres obres–, van provo-car l’abandonament del projecte.

No és fins a mitjans de la dècadade 1850 en què es reinicien les obres.Entre 1855 i 1866, el canal entra enfuncionament progressivament i vatransformant radicalment el paisatgeagrícola. En la seva màxima esplen-dor, el Canal de la Dreta va arribar aregar al voltant de 3.000 hectàrees,cap de les quals dels termes de Gavà iCastelldefels. Aquests termes utilitza-ven l’aigua de pou, especialment a par-tir de 1893, amb el descobriment del’aigua artesiana de l’aqüífer profund.

A dia d’avui, el Canal de la Dreta estroba en ple funcionament i una granpart del seu recorregut és visible, no hapatit grans canvis des de la seva cons-trucció, a excepció de determinatstrams urbans. Es conserven nombro-sos ponts originals del segle XIX i és unimportant punt d’aigua per a la fauna ila flora. No ha passat el mateix amb elseu homòleg que rega el marge esque-rre, avui soterrat gairebé sencer i ambels ponts i elements arquitectònicspropis perduts.

EL PARC AGRARI APORTA IDENTITATEls antics pobles han esdevingut ciu-tats però encara mantenen en l’espaiagrícola del delta una part del seu ori-gen i identitat que les singularitza.

Fires i productes propis del deltacom són la IGP (Indicació Geogrà-fica Protegida) del pollastre Prat,amb fira pròpia al desembre; la Car-xofada (al març) o la Fira de la Purís-sima (al desembre), ambdues a SantBoi o els espàrrecs i la seva fira aGavà (a l’abril), en són una mostra.La carxofa Prat està esdevenint elsdarrers anys tot un símbol.

El paisatge del Parc Agrari tambéaporta identitat i arrelament a la gentque viu al territori: els camins que eltravessen són recorreguts per passe-jants familiars, ciclistes i esportistesdiversos que el fan seu. Els camps, elscanals i masies conformen l’imaginaricol·lectiu de les seves habitants da-vant la banalització del paisatge de lagran Barcelona. //

a regar al voltant de 3.000 hectàrees en el seu moment de màxim esplendor // Albert Garcia

Can Parellada és una de les masies del Delta que funciona a ple rendiment // A. G.

A la marina esfusionen naturai activitathumana

8

// Olga Margalef i Raúl Bastida

Per les passarel·les de fusta i els ca-mins de terra que envolten l’estanydel Remolar i la maresma de les Filipi-nes, el cant dels ànecs i les fotges s’in-tercalen permanentment amb l’estri-dent vol d’avions enlairant-se. I és quel’aeroport del Prat, un dels més transi-tats d’Europa, va ser construït sobreuna zona de maresmes, pinedes i du-nes del Delta del Llobregat. Això faque espais naturals de singular valorecològic, en especial pel que fa a pre-sència de centenars d’espècies d’aus,reposin a tocar de la pressió urbanit-zadora de grans infraestructures i unaàrea metropolitana desbordada.

A dia d’avui, només un 1% de ter-ritori català són aiguamolls. La sevanaturalesa, de terrenys plans i ambaigua abundant, els han fet especial-ment susceptibles al drenatge perpart de les poblacions humanes, so-bretot per a la transformació en zonesagrícoles o industrials. El sector mésmeridional del Delta del Llobregatera, a principis de segle XIX, una granàrea natural quasi verge d’aiguamollsi sistemes de dunes que separava elcomplex agrari del Prat de la línia decosta. La pressió urbanitzadora i lesnombroses infraestructures, coml’aeroport i el port així com les viesde comunicació, han restringit leszones naturals al fragmentat con-junt d’espais protegits que es preser-ven actualment.

En poques hectàrees, un mosaicde vegetació de ribera, llacunes, ma-resmes, pinedes i platges amb siste-mes de dunes acullen una elevadavarietat de flora i fauna. Els espaisnaturals del Delta allotgen una diver-sitat d’orquídies única a tot Cata-lunya (fins a 22 espècies diferents) iuna destacable vegetació aquàtica.Les associacions vegetals de pineda ode sorrals costaners han estat decla-rades d’interès prioritari per la sevaconservació (Directiva hàbitats 92/4-3/CEE). Pel que fa a la fauna, es tro-ben poblacions destacades d’amfibis i

rèptils com ara la tortuga de rierol(espècie endèmica de la Mediterrà-nia), una de les espècies de peixos enmajor perill d’extinció del món, comel fartet, i diverses poblacions de ma-mífers, des de ratapinyades fins a eri-çons. A més, els aiguamolls tenen unpaper fonamental en el cicle de l’ai-gua i en el balanç de CO2 que s’emeti es fixa de l’atmosfera.

Però el Delta destaca especialmentper ser zona d’alimentació, nidificaciói hivernada d’aus, en trobar-se en unpunt estratègic de la ruta migratòriade la Mediterrània occidental. Al vol-tant de 360 espècies d’ocells s’hanobservat al delta. Existeixen pobla-cions nidificants d’espècies incloses al’Annex I de la Directiva Aus com elscamallargues, els corriols camanegresi els martinets menuts, entre d’altres.També cal destacar l’establiment, desde fa quatre anys, d’una colònia degavina corsa a la desembocadura delLlobregat que, el 2012, ha arribat a les546 parelles. Regularment també s’hitroben tres espècies en perill d’extin-ció com són el bitó, la baldriga baleari l’àliga pescadora.

Els actuals espais naturals prote-gits del Delta (Remolar-Filipines, CalTet-Ca l’Arana, La Murtra, Regueronsi Can Dimoni) estan declarats Reser-va Natural Parcial, PEIN, ZEPA iXarxa Natura 2000.

Des de 1992, aquestes reserves(juntament amb alguns terrenys noprotegits que les envolten) també hanestat declarades IBA. Les IBA (Im-portant Birds Area) són inventariselaborats, sota criteris científics, perBirdLife International amb l’objectiude delimitar les zones que necessitenles aus per garantir la seva supervi-vència. Aquestes IBA són un dels cri-teris en els que es fonamenta la UnióEuropea (UE) per designar les Zonesd’Especial Protecció per a les Aus(ZEPA) mitjançant la directiva 79/4-09/CEE. Sota aquesta directiva, elsestats membres de la UE assumeixenl’obligació de preservar els hàbitatsde les aus migratòries i els ocells ame-

naçats i a actuar per a la conservacióde les condicions mediambientalscom poden ser la qualitat del sòl ol’aigua. L’any 2011, la SEO/BirdLifeva aprovar l’ampliació de la IBA delDelta del Llobregat, passant de 2.200ha a 3.500 ha. Això ha suposat lainclusió del tram del Llobregat des dela seva desembocadura fins els aigua-molls de Molins de Rei, de les pinedesde Gavà, d’una part important delParc Agrari i de la nova platja de Cal’Arana.

Malauradament, els espais natu-rals protegits només abasten unes 950ha, és a dir, menys d’un 28% de la IBArequerida. Per aquesta raó, el maig de2012 es va presentar al Parlament unapetició formal per a l’ampliació de lesreserves que va ser rebutjada pel voten contra de CiU, PSC i PP.

Aquest fet es veu agreujat per lapèrdua de la IBA i la ZEPA que vasuposar l’ampliació de la tercera pistade l’aeroport del Prat. Com a mesuracompensatòria, es van proposar me-sures correctores en la Declaraciód’Impacte Ambiental (DIA) de lesquals se n’han complert una petitaproporció (la naturalització de la lla-cuna de La Roberta, l’eliminació d’u-na carretera local o la creació d’unazona tampó entre el Prat i l’aeroport).Els impactes més greus van ser sobreles pinedes litorals i la desaparició dela zona compresa entre el Remolar il’aeroport que conformaven el salicor-nial (una associació vegetal de gène-res resistents a la salinitat) i el canyis-

sar més importants de tot el Delta. Amés, sobre la delimitació de la ZEPAs’ha construït el nou pàrquing de taxisque dona servei a la T1 sense capmena de tramitació ambiental. Peracabar, el compromís de mantenir uncorredor biològic entre la Ricarda i elRemolar no s’ha complert.

A pesar de les continues agres-sions, el Delta segueix essent un tre-sor d’elevada biodiversitat i, des de fa40 anys, la seva protecció ha estatmotiu de lluita d’organitzacions endefensa del territori com DEPANA ola Plataforma SOS Delta. La diversi-tat natural i cultural estan íntimamentrelacionades i, al Delta del Llobregat,es troben ara greument amenaçadesper la construcció del complex Euro-vegas. A més, en cas que el projectearribi a executar-se, la zona urbanit-zada ocuparia bona part dels terrenyscatalogats com a IBA.

Fa més de 30 anys, el Dr. Oriol deBolòs, un dels botànics catalans mésreconeguts i pioners en la geobotàni-ca dels Països Catalans declarava:“De les llacunes del Delta del Llobre-gat, se n’ha perdut una gran part. En-cara en resten alguns elements que, sifóssim un país avançat, conservaríemcurosament, però que, en un país sub-desenvolupat i matusser com és elnostre, estan exposats a una destruc-ció total”. No cal dir que sota l’ame-naça de la faraònica obra de Mr. Adel-son i el govern, les seves paraulesadquireixen de nou, una esfereïdoraactualitat. //

PATRIMONI NATURAL

El tresor dels aiguamolls

El delta ha patit i pateix la pressió urbanitzadora de l’aeroport del Prat // Enric Català

9

Bernat pescaire // Eio Ramon Gavina corsa // S. S. Blauet // E. R.

// O.M.

Una vintena de nens i nenes de 8 anysseuen en rotllana en una de les pine-des de l’espai Remolar-Filipines. Es-colten l’explicació de com el bosc queels dóna ombra ha crescut de maneranatural, sobre un antic sistema de du-nes costaneres. Moltes d’elles, curio-ses, graten la pinassa, per trobar lasorra de sota.

La imatge d’un grup d’escolars devisita és quasi tan típica dels espaisnaturals del Delta del Llobregat comla d’alguns dels ocells més represen-tatius. Durant el curs escolar, l’espairep visites a diari i educadores am-bientals s’encarreguen d’explicar lesparticularitats dels diferents hàbitats,la fauna i flora típica i les tècniquesper l’observació de les aus des delsaguaits (casetes de fusta amb petitesfinestres en forma de ranura per al’observació dels ocells). El continguts’adapta als diferents cursos, de pre-escolar fins a batxillerat. Durant l’es-tiu, els casals i esplais també acudei-xen al delta, on s’hi ofereix una visitamés lúdica, però sempre amb un im-portant component educatiu. De les130.000 persones que es calcula vanvisitar el darrer any els espais natu-

rals del Delta del Llobregat, al voltantde 18.300 van ser visites escolars, se-gons dades del Consorci.

La Sònia Guerrero treballa com aeducadora ambiental al Delta del Llo-bregat des de fa anys. La majoria degrups pels quals prepara la visita pro-cedeixen de l’àrea metropolitana deBarcelona o de zones urbanes prope-res. “Molts nens i nenes que viuen a laciutat estan acostumats a què l’aiguasurt sempre de l’aixeta, el menjar pro-cedeix del supermercat i la brossa des-apareix en el moment que es llença alcontenidor”, ens comenta la Sònia.“Una escapada al delta els permetveure que l’aigua té un curs i un ciclenatural, que el menjar es produeix alscamps i que la brossa no desapareixper art de màgia”. A més, el Delta ofe-reix una oportunitat única de veureanimals en estat salvatge, sense gà-bies, ni corretges. “Tots mostren unail·lusió instintiva en reconèixer ocellsdes de l’aguait, en veure blauets, ca-mallargues, bernats pescaires, estolsde fredelugues o l’arpella intentant ca-çar. Sovint l’emoció fa difícil mantenirel silenci, condició més que recoma-nable per a l’observació”, ens explicasomrient. I tot això, a molt poca dis-tància de la ciutat o barri d’origen.

Per a la Sònia, una apassionada ibona coneixedora del Delta, la sevafeina com a educadora és una gransatisfacció: “Veure com arribem atransmetre als joves i nens i nenes, l’a-fició per conèixer la natura, la capaci-tat d’observació i, sobretot, el respecteals espais naturals és veritablementreconfortant”. L’educació ambiental secentra en ajudar les persones a adqui-rir una comprensió bàsica del mediambient i, especialment, dels proble-mes associats a l’impacte de la societathumana sobre aquest. Però l’educacióambiental té un component molt mésprofund que la simple transmissió deconeixements, és una eina indispensa-ble per treballar les actituds i la volun-tat de participació enfront els proble-mes ambientals. El fet que la societatcivil valorés i lluités per la conservació

de certs paratges és el que ha permès laseva existència avui en dia. Per això, laSònia té molt clar que educar la canal-la sobre els valors i beneficis de preser-var zones protegides és una garantiade futur per aquestes.

Molts dels nens i nenes tornen dela visita embadalits. Al llarg d’aques-ta, han pogut explorar la vegetacióde les basses i les dunes, han après adistingir les aus més comunes i, finsi tot, a imitar el seu cant amb elsreclams. Per acabar la visita, les mésmenudes han fet un petit collage defulles seques i llavors que troben pelterra en forma de punt de llibre. I ésque la natura ofereix mil i una possi-bilitats d’activitats on el lleure, l’ob-servació i la creativitat contribuei-xen en l’aprenentatge i la descobertadel medi ambient. //

L’educació mediambiental fomenta el respecte als espais naturals // E. C.

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL

La garantia defutur del Delta

El Delta del Llobregat és un punt clau en la ruta migratòria de la Mediterrània occidental // Salva Solé

10

// Ramon Samblas

Per a la ciutadania de Sant Boi, ElPrat o Cornellà, entre d’altres munici-pis que compten amb barris tan po-blats com Ciutat Cooperativa, SantCosme o Sant Ildefons, els marges delriu Llobregat i el seu delta representenuna porta a la natura i una font d’es-barjo fora de la ciutat insubstituïbles.Durant tot l’any i especialment elsdies de bon temps, caps de setmana iestiu és normal veure famílies sence-res pedalant pels marges del Llobregato parelles de gent jove, i no tan jove,que gaudeixen del passeig. Hi ha quiaprofita també per passejar el gos, percórrer i fer esport de franc sense haverde passar per l’engabiament d’un gim-nàs i, també, qui aprofita aquests ca-mins per accedir al seu hortet. Totaaquesta font d’oci gratuït, respectuósamb el medi ambient i a l’abast detothom està en greu perill si definiti-vament es porta a terme el macropro-jecte de joc Eurovegas.

Un dels problemes més grans queha patit i continua patint el cinturóroig de Barcelona és el de l’habitatge.Als anys seixanta i setanta el pro-blema era la manca de cases i pisossuficients per a les famílies treballado-res que venien d’arreu de l’estat pertreballar a Catalunya i s’havien d’api-lar a infrahabitatges horitzontals i

verticals. Més tard, la barrera d’accésa l’habitatge va ser el preu desorbitatimposat per la bombolla immobiliàriaque, durant la última dècada, va serengreixada per polítics, promotorsimmobiliaris i bancs, fins que va escla-tar. Si l’accés a un habitatge digne haestat sempre una cursa d’obstaclesper a la majoria de la classe treballa-dora dels grans nuclis urbans –i la

població del sud del Baix Llobregat non’és l’excepció– el poder tenir un racóverd prop de casa on gaudir d’unaestona d’esbarjo, de la natura o, sim-plement, veure altres colors que nosiguin el gris de la gran ciutat, s’haacabat convertint en una utopia. Peròuna cosa és que una necessitat es con-verteixi en quelcom inabastable i unaaltra ben diferent deixar de teniraquesta necessitat. Són precisament

aquests desitjos d’accedir a una zonaverda i no urbanitzada els que conver-teixen el Delta del Llobregat en unazona molt més transcendental que uncarril bici cap a la platja o un simpleparc. Les paraules de la Núria, estu-diant de secundària que trobem peda-lant per la riba descriuen molt bé comes veu socialment el riu: “És un espaide naturalesa, per respirar, per des-connectar, per descarregar la tensiódels exàmens i del dia a dia”.

Un cas ben paradigmàtic d’utilit-zació social dels marges de la desem-bocadura del Llobregat és el de la ciu-tat de Cornellà. En aquest municipi,que compta amb una població al vol-tant de 87.000 habitants –el més po-blat de la comarca–, i quatre centrescomercials però cap centre per a jo-ves, el riu suposa una de les poquesopcions d’oci gratuït dins de la ciutat.Fins a la inauguració l’any 2005 de lapassarel·la que connecta el margecornellanenc del Llobregat amb lavessant que pertany a Sant Boi i ElPrat, la ciutat havia viscut d’esquenaal seu riu i a les poblacions amb lesque comparteix riu i límits; però noper voluntat pròpia, ja que la RondaLitoral i la via del tren de mercade-ries impedien l’accés a peu al riu.Actualment, aquesta passarel·la ésun bullir constant de gent que va i vedel Llobregat.

Si, per a la majoria d’usuàries, elsmarges del riu ja són apreciats per simateixos, encara ho son més quandescobreixen que també són un passa-dís natural cap a les muntanyes mésproperes com les serralades de l’Ordal-Garraf, Collserola i, com no, Montse-rrat, on senderistes i ciclistes de mun-

tanya tenen l’oportunitat de conèixer irecórrer el territori. Les travesses demuntanya a Montserrat i caminadesnocturnes organitzades per entitatsexcursionistes locals cada any gaudei-xen de més popularitat i compten ambla participació de centenars de perso-nes. Però no només es pot anar cap ala muntanya; els marges del riu i elscamins del parc agrari també són la viamés directa i sostenible cap a la platja;

ESPAI DE LLEURE

Un tomb pel Delta del Llobregat

Una font d’ocigratuïta irespectuosaamb el medi

Un grup de ciclistes travessa la passarel·la del Llobregat // FOTOGRAFIES: Luís Tato

El riu és un passadísnatural cap ales muntanyesmés properes

11

COM PUC ARRIBAR AL DELTA DEL LLOBREGAT ?

fins a 16 municipis del Baix Llobregatdisposen de l’opció de poder baixarper la llera del riu fins a les platges delPrat de Llobregat.

Durant el curs escolar, el Deltadel Llobregat també fa les funcionsd’aula on s’imparteixen lliçons deciències naturals però també de geo-grafia i d’educació física. D’això endóna detall la Sara, mestra d’educa-ció física a un col·legi públic del barride Marianao, a Sant Boi de Llobre-gat, que en una conversa sobre pe-dals pel Llobregat ens explica coml’excursió en bicicleta al Delta delLlobregat, organitzada durant el pas-sat curs, va ser una de les activitatsamb millor acollida entre la seva mai-nada. I és que el Delta del Llobregatha acabat convertint-se en un pati,un jardí i un punt de trobada que noentra en els plans d’enriquimentexprés de Sheldon Adelson.

“EUROVEGAS,NI AQUÍ NI ENLLOC”Parlar del Delta del Llobregat és par-lar d’una porta al coneixement delterritori i d’una font de lleure moltimportant i a l’abast d’un gran nom-bre de pobles i ciutats del Baix Llo-bregat. Una porta que pot ser can-viada, de cop i volta, per un complexon la diversió passi pel blackjack, laruleta o les escurabutxaques. Aixíens ho fa saber la majoria de perso-nes amb les que ens topem pel riu ique accedeixen a conversar amb no-saltres sobre l’impacte de l’Eurove-gas als seus barris, a les seves vides i,sobretot, al seu lleure.

Enfilant cap als camins del Llo-bregat, ens trobem en José, de CiutatCooperativa, un ciclista de BTT que,preguntat pel projecte de Las VegasSands, ho veu molt clar: “només por-tarà problemes”. L’Alejandro, de SantJosep (Hospitalet de Llobregat) va mésenllà i ens diu que no necessitem a-questa mena de projectes sinó “mésinversió en cultura i en coses naturalscom això”, mentre assenyala la immen-sitat del Delta. A l’entrada de Sant Boicoincidim amb dues corredores, la Ma-itane i la Noelia, que es queixen amar-gament de com s’ha abusat de la tot-xana al litoral i de com es vol estendrea la desembocadura del riu: “ens han e-

dificat les platges i a tot arreu, nomésfalta que el poc que ens queda ens hoprenguin”. En José, un jubilat que pas-seja per la vora del riu, afirma que “elriu és el millor que hi ha a Sant Boi, jovinc d’una família d’agricultors i lanatura m’agrada. El que necessitemsón fonts i papereres per mantenir aixòben net. S’ha de donar suport a la na-tura i a l’agricultura que tenim”. EnMiquel, un pare del Prat que passeja

amb el seu fill, també ho deixa ben clar:“prefereixo la natura a l’Eurovegas”.Sense ànim de convertir les entrevistesen un estudi sociològic o d’opinió, sor-tim del nostre passeig pel riu amb lasensació que l’Eurovegas no ha quallata peu de carrer com el nou El Doradoque es presenta des de la Generalitat.L’escepticisme i el rebuig a un projecteque té més ombres que llums i que hafet del secretisme la seva bandera estàinstal·lat entre la població local. Curio-sament, el concepte d’Eurovegas com amotor de l’ocupació a la zona només a-pareix dos cops i amb una forta dosi depessimisme, donades les demandes deLas Vegas Sands d’estar exempta de lalegislació laboral vigent al territori. EnMarc de Cornellà s’ho pregunta oberta-ment “Hi haurà feines, però quina me-na de feines?”. I és que en tota aquestahistòria de l’Eurovegas, la Generalitat iLas Vegas Sands cada cop s’assemblenmés a l’emperador del conte i la sevanuesa és ja un secret a veus. //

A continuació detallem les maneres més fàcils d’accedir al Delta del Llobregat i als terrenys que l’envolten. Nosón els únics camins, però sí els més accessibles per a la gent de fora de la comarca. Molts d’aquests accessostenen una especial rellevància ja que poden connectar amb Barcelona mitjançant el transport públic.

JOSÉ, DE SANT BOI“S’ha de donar suport a la nostra agricultura i la nostra

natura, si no acabarem amb el que tenim”

NICO I NÚRIA, BARRI DE MARIANAO, SANT BOI DE LLOBREGAT“Ara que, després de totes les campanyes que

s’han fet, hi havia una mica de consciència ambiental s’ho volen carregar tot”

Rutes per conèixer el Delta del Llobregat i els seus voltantsDavant de la gran quantitat d’itineraris d’alt interès natural, paisatgístic i patrimonial, usfem una selecció d’alguns dels blocs i pàgines web d’associacions i persones que conei-xen el territori i han fet l’esforç de ressenyar-ne les rutes. En aquestes pàgines web tro-bareu diverses rutes a peu i en bicicleta que tenen com a referència el riu Llobregat i lesmuntanyes del voltant. Hi ha rutes per a tots els nivells i exigències.

— amicsdelabici.org/baix/rutes.htm — sites.google.com/site/bicibaixa/gallery — bici-vici.blogspot.com/2006/01/rutes-en-btt.html

El rebuig aEurovegas s’hainstal·lat entrela població local

JOSEP, A LA DRETA DE LA IMATGE, DE CIUTAT COOPERATIVA, I ALEJANDRO, A L´ESQUERRA, DE SANT JOSEP, HOSPITALET

“L’Eurovegas farà molt de mal”

+INF

O

DES DE CORNELLÀDE LLOBREGATDes de l’estació Corne-llà Riera de FGCsituada al Passeig delsFerrocarrils Catalans,agafem el carrer Vergede Montserrat en direc-ció sud/sud-oest i, uncop hem passat els dosinstituts que hi ha, arri-bem a l’inici de la pas-sarel·la que creua laRonda Litoral i la viadel tren de mercaderiesque ens separen del riu.

DES DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Hi ha una passarel·laque permet accedir almarge dret del riu des

del centre, des de l’avin-guda Marià Girona, a

uns 200 metres de l’esta-ció Sant Boi dels FGC.

DES DE VILADECANSSortint del centre de

Viladecans en direcció al’estació de Rodalies

creuem la via del tren i laC-32, arribem a la

rotonda de la C-234(antic camí de Barcelonaa València o la carreteradels desballestadors decotxes) i la creuem per

arribar a l’inici del camídel Mar (2 km des de la

C-245 i el centre de Vila-decans). El carril bici és

bidireccional.

DES DE GAVÀAgafar el carril bici a

l’alçada de l’Avingudadel Mar en direcció a

Gavà Mar.

DES DEL PRAT DE LLOBREGATAl Parc Nou hi ha uncarril bici direcció al’aeroport, a l’alçadadel Mirador dels Avionses pot girar cap a la es-querra i trobar el camíde l’estany del Tet, elSemàfor o la antiga ca-serna dels carrabiners.Si es segueix cap a ladreta, et porta cap a laPlatja, vorejant l’aero-port. Recordeu que elcarril és bidireccional.

L’HERÈNCIA

DE LA PLATAFORMA DEL DELTA

La Plataforma SOS Delta del Llo-

bregat aplega bona part dels col·lec

tius ecologistes i conservacionistes

que s’han oposat al desviament del

riu, al Pla Delta, a creixements

urbanístics a Gavà (Pla de Ponent

o a Viladecans (Pla de Llevant a

Oliveretes i Barça Parc al costat d

la reserva natural del Remolar).

Acció per la declaració del delta co

a zona Ramsar el 2010 // Ricard C

ACTIVITATS LÚDIQUES

Per visualitzar l’oposició popular al projecte es va organit-

zar, sota el lema “Eurovegas, go home!” una festa reivindi-

cativa a Viladecans el 9 de juny de 2012.

Plataforma Aturem Eurovegas

SALVEM EL PLA!

LA LLUITA AL DELTA NO ÉS NOVA

La plataforma Aturem Eurovegas no sorgeix del no-res,

sinó que és hereva de les lluites per defensar el Delta del

Llobregat; una lluita que diversos col·lectius de diferents

poblacions de la llera del riu duen a terme, des de fa més

de 30 anys, per mantenir l’equilibri territorial necessari a

l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Primera manifestació contra el desviament

del riu Llobregat, l’any 1976 // Arxiu

AQUESTA PUBLICACIÓ HA ESTAT EDITADA PER:

SETMANARI DIRECTAwww.setmanaridirecta.infodirecta@setmanaridirecta.infoTELÈFONS: 661 493 117 — 935 270 982C. Riego, 37 baixos esq. 08014 BarcelonaFACEBOOK: directa TWITTER: @la_directa

Arcadi Oliveres durant la seva intervenció a l’a

Salvem el Delta d

A

c-sl

t)

de

omCaba

RESPOSTA DE LA CIUTADANIA I EL TEIXIT ASSOCIATIU

La plataforma Aturem Eurovegas es constitueix el 2 de març de 2012, a una

assemblea convocada per SOS Delta. El suport popular ha estat massiu amb

més de 280 adhesions d’entitats, sindicats, partits polítics, plataformes ciuta-

danes, associacions veïnals, acampades, cooperatives de consum, centres

excursionistes, esportius, culturals, etc... A més, s’ha aconseguit una fita histò-

rica: la unió d’entitats ecologistes i conservacionistes amb la pagesia local,

agrupada majoritàriament al sindicat Unió de Pagesos.

LA GRAN MARXA CAP

ALS TERRENYS AFECTATS

Des de la seva creació, Atu-

rem Eurovegas ha realitzat un

munt d’accions encarades a

sensibilitzar la ciutadania. La

plataforma ha organitzat

nombroses xerrades divulgati-

ves arreu del territori i ha pro-

mogut bicicletades per les

zones afectades entre moltes

altres activitats.

I A PARTIR D’ARA, QUÈ?

Continuarem fet difusió, vine a

les nostres xerrades! També tin-

drem presència al carrer, als

mercats, als ajuntaments! Men-

trestant, ens preparem per a la

batalla legal!

CONCERT EN DEFENSA DEL DELTA I CONTRA EUROVEGAS15 DE SETEMBRE Cornellà de Llobregat dins del Festival Esperanzah ESTOPA, ALBERT PLA, PASTORA, MISHIMA...

FESTIVAL ESPERANZAH LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA del 14 al 16 de setembre Amb l’actuació de Bongo Botrako, AmparoSánchez, La Chiva Gativa, Damba i KaraokeBand. També hi haurà xerrades sobre el modelde territori i l’agricultura del Delta.

COM POTS AJUDAR?

— Participa com a voluntària a

les plataformes locals de Vilade-

cans, Sant Boi, Cornella, Gavà,

El Prat, Santa Coloma de Cerve-

lló, Sant Feliu, Sant Joan Despí

o Barcelona.

— Penja domassos als balcons

amb l’emblema d’“Aturem E-

urovegas”. Trobaràs la llista

de punts de venta a la web:

www.aturemeurovegas.org

— Fes córrer la veu, escriu

als diaris, compra productes

del Delta del Llobregat.

Fes parlar el teu balcó! // Luís Tato

s — Salvem el Delta del Llobregat

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

Col·lectiu Ronda, Federació CGT-Baix Llobregat,Òmnium Cultural-BaixLlobregat, Centre d’EstudisComarcals del Baix Llobregat,Can Masdeu i Coop57

La bicicletada contra Eurovegas del 21 d’abril va aplegar

1.500 persones i una vintena de tractors // Pau Barrena

L’ESPERADA

CONCENTRACIÓ

A BARCELONA

Finalment, després d’un

clamor popular, el 17 de

juny de 2012 es va convo-

car una concentració con-

tra Eurovegas a la Plaça

Sant Jaume de Barcelona

que va comptar amb la

participació de més de

3.000 persones.

Gent de totes les edats es

va aplegar a la plaça Sant

Jaume // Robert Bonet

acte // Arxiu

ADELSON NO ÉS BENVINGUT

El 25 de juny de 2012, la plataforma

Aturem Eurovegas va expressar el

seu rebuig al projecte davant la

comitiva de Las Vegas Sands que

venia a visitar els terrenys. La pro-

testa va començar a l’aeroport i va

continuar durant el seu recorregut

per la zona i també al llarg de la roda

de premsa a l’Hotel Arts. A la tarda,

prop d’un miler de persones va fer

una cassolada davant la seu de CiU

del carrer Còrsega de Barcelona.

Acció a la terminal de jets privats de

l’aeroport del Prat // Ramon Serra

PLATAFORMAATUREM EUROVEGASwww.aturemeurovegas.orgstopeurovegas@gmail.comFACEBOOK: aturemeurovegasTWITTER: @aturemeurovegasdel Llobregat