TEMA 1: CONCEPTE DE SALUT-MALALTIA

INTRODUCCI INFERMERIA

M CINTA PLANELL

COMUNITRIA

SALUT PUBLICA

TEMA 1: CONCEPTE DE SALUT-MALALTIAQue es Salut? Benestar fisic, mental, social....Que es malaltia? Estat en el qual el nostre mecanisme per alguna rao deixa de funcionar correctamentFuncions de lenfermer? Prevenir i curar una malaltia. Promoure i mantenir el benestar fisic i mental duna persona1- EVOLUCI HISTRICA DEL CONCEPTE DE SALUTLa salut varia en quan al context poltic, social i cultural. Evoluciona al llard del temps.En les primeres cultures la salut sassociava a fenmens sobrenaturals (deus), tenien tamb elements de prevenci (amulets).

Al llard de la historia hi ha paradigmes molt importants:

Paradigma ambientalista( La salut i la malaltia estaven sotmesos a les lleis naturals i son el reflex de lobservaci. Comena en lpoca Romana. En lpoca grecoromana donaven molta importncia a la salut i la higiene (banys). Va durar fins la revoluci industrial.

En ledat mitjana importava mes la salut de lanima, s lpoca de les grans epidmies, les esglsies... Cuidar-se no era important.Lpoca del renaixement es lpoca de la ra, hi ha 2 teories:

Teoria miasmatica (Lancisi): Associava la malaltia a les substncies en putrefacci (miasmes) Teoria Contagi o Fracastoro: Es basa en el contagi animat. La matria en putrefacci es capa de passar de persona a persona i produir la malaltia.

Paradigma biologista( Segle XVIII. Les malalties son conseqncia de causes vives i esta influt per altres factors (microorganismes). Snow va observar que gent que bevia aigua determinada contreia una malaltia per no sabia lagent causant.

Paradigma integrat (2on G. Mundial) ( es produeix un gran canvi.

2- FACTORS QUE CONDICIONEN LA SALUTEls factors que condicionen la salut sn:- Individu amb unes caracterstiques:

Biolgiques : edat, sexe, desenvolupament del sistema immunologic...

Social: creences, cultura...

Psicolgiques: manera de ser, manera de pensar

Es una unitat complexa i dinmica Medi ambient amb uns components:

Naturals: qumics, biolgics Socials: cultura, demografia, educaci

Econmics: treball, recursos

Es una unitat complexa i dinmica3- CONCEPTE DE SALUTSalut: relaci harmnica i dinmica entre lsser hum i el medi ambient tenint en compte tots els components de les dues parts de la relaci.

Problemes de salut: es trenca lequilibri entre la relaci de lsser hum i el medi ambient, es a dir es veu repercutit la capacitat dadaptaciEquilibri dinmic entre salut-malaltia: Potencial genric individual + capacitat dadaptaci al medi mes riscos i perills per a la salut en lambient.Per a Virgnia Henderson:

Persona: sser hum nic i complex amb components biolgics, psicolgics, socioculturals i espirituals. Que te 14 necessitats bsiques o requisits que cal que satisfaci per mantenir la seva integritat (fsica i psicolgica) i promoure el seu desenvolupament.

Independncia: capacitat de les persones per satisfer per si mateix les necessitats bsiques dacord amb ledat. Etapa de desenvolupament, situaci...

Salut: satisfacci per part de lindividu de les 14 necessitats bsiques de manera continuada amb independncia.

Salut( independncia

Problemes de salut( dependncia4- ALTRES DEFINICIONS

Salut( estat de complert benestar fsic, psquic i social, no tant sols absncia de malaltia (OMS 1946) Desprs 2on G. Mundial

Salut( es aquella forma de viure, lliure, autnoma, solidaria i feli ( X congres de metges i bilegs de llengua catalana, 1976) Transici Salut( Estat dadaptaci al medi i la capacitat de funcionar en les millors condicions en aquest medi. (R. Dubos) Salut( absncia de condicions que limiten la capacitat funcional (Richard Doll) Salut(Una qualitat de la vida

Un dret de lsser hum

Un b de la persona

Un recurs per a la vida

Per a conixer la salut i la malaltia es necessari estudiar a lhome en el seu estat normal i en relaci amb el medi en que viu e investigar, al mateix temps les causes que han pertorbat lequilibri entre lhome i el medi extern i social (Hipocrates 460 370 a JC)

5- UNICASUALITAT-MULTICAUSALITAT DELS PROBLEMES DE SALUTT. Unicausal: Al segle XIX es va plantejar la causa de les malalties de manera molt senzilla, deien que ha cada malaltia li corresponia un microorganisme causant de problemes de salut Punts dbils: - Portadors sans.

- No tots els problemes son de tipus biolgic ( nhi ha de carencials...)

- Les malalties infecto-contagiose, el microorganisme es necessari per no es

suficient

Teoria multicausal: hi ha una red de factors que influeixen en major o menor grau associant-se a la probabilitat del trencament de lequilibri

6- HISTORIA NATURAL SALUT- MALALTIA (TRIADA ECOLOGICA)

Prevenci( Qualsevol mesura que ens permet reduir la probabilitat daparici duna afecci/malaltia o interrompre lafecci o minorar la seva progressi.

La historia natural es el procs que segueix qualsevol malaltia, si la deixem actuar per ell mateix. No tots els problemes de salut tenen la mateixa historia per ens interessa de cara a la prevenci.

Perode pre-patogenic: intervenen 3 elements (triada ecolgica) que son:

Agent: factor desencadenant (fsic, qumic, social)

Hoste: qui rep lagressi amb caracterstiques biopsicosocials. Te uns factors endgens (edat, sexe) no modificables i uns factors exgens (higiene, relaci, alimentaci) i que son modificables.

Medi ambient

Aquest tres factors estan en equilibri. Per a disminuir la probabilitat daparici duna malaltia, sha daugmentar la resistncia de lhoste, de manera especifica.

Prevenci primria: totes aquelles accions que es fan per evitar el trencament de lequilibri. Fomentar i promocionar la salut. La protecci potser especifica o inespecifica

Que es trenqui lequilibri depn de:

lagressivitat de lagent

la susceptibilitat de lhoste

del medi de transmissi del temps dexposici

Perode patogenic: lequilibri sha trencat. Es produeix la fase subclinica, es a dir el problema esta per no es manifesta. Per poder interrompre el procs de la malaltia, ho farem mitjanant el diagnstic preco. Es a dir Prevenci secundaria

Prevenci secundaria( pretendre evitar que la malaltia avanci, mitjanant un diagnstic preco o un tractament preco Fase clnica: apareixen manifestacions, interessa la fase terciria, que es tractar de controlar els problemesPrevenci terciria( pretendre evitar la cronicitat i les seqeles. Diagnstic, tractament, rehabilitaci i reinserci social

TEMA 2: ECOLOGIA HUMANA I SALUT

1- ECOLOGA. SISTEMES ECOLOGICS

Ecologia: Ernest Haeckel (1869)

Oikos( casa

logos( tractat estudi.

La cincia que estudia les relacions dels organismes vius amb el medi on viuen.

Ecosistema: unitat bsica, funcional, per estudiar els factors que configuren la relaci entre

organisme viu i el seu ambient.

Ecosistema global: biosfera

La vida: sistema dinterdependncies dinmiques entre al matria viva i lambient

Sistema obert: flux denergia

Energia Energia Energia calories per

Lluminosa ( qumica( qumica ( a viure i

Vegetal animal treballar

COMPONENTS BASICS DUN ECOSISTEMA

Biotic( Habitat. Lloc o terreny on viu una comunitat biotica

Biocenosi( comunitat biotica. Conjunt dssers vius que ocupen un hbitat.

Nivells trfics:

productors o autotrofs: obtenen la matria orgnica per via de la fotosntesi

consumidors o heterotrofs: consumeixen la matria orgnica prviament elaborada pels anteriors

Descomponedors: microorganismes que converteixen la matria orgnica residual dels productors i consumidors en matria inorgnica per via de la descomposici

Es una roda que ha destar en equilibri constant.

2- ECOLOGA HUMANA

Hi han tres tipus dadaptaci Origen genertioc: fenomen selectiu de lespcie, es una adaptaci fisiolgica.

Ex: color pell, dits peus, dentici....

Aclimataci: Resposta ja apressa enfront a un estmul extern

Psicosocial: Resposta conscient i voluntria a una exigncia del medi sociocultutal.

La capacitat dadaptaci depn de:

Temps dintervenci de estmul

Qualitat i quantitat de estmul

Capacitat de resposta de lorganisme

Associaci daltres estmuls

Complexitat de la resposta exigida.

En lecologia humana hi ha tres perodes :

Primer perode: sinicia fa uns 2 milions danys. Explotaci local dels recursos (espcie homo)

Segon perode: comena al final de la primera glaciaci (10.000 a. abans de la nostra era). Pas de caadors i recollectors a productors daliments. Generalitzaci de lagricultura

Tercer perode: Revoluci industrial. Segle XIX. Augment de la poblaci. Capacitat de transport

Caracterstiques ecolgiques de espcie humana:

elevat consum de productivitat primria

el transport

metabolisme extern

La polluci

Dispersi malalties

Els diners: desequilibri

3- PROBLEMTICA ECOLGICA

- Increment de poblaci del planeta

Temps mitja de generaci:

Europa 338 anys

frica: 23 anys

- Biodiversitat

Selecci natural

TEMA 3: MEDI AMBIENT I SALUT

1- CONTAMINACI

Sentn per contaminaci fsica, qumica i/o biolgica a la presencia en laire, laigua o al sol de factors o substncies en qualitat, concentraci i durant un perode de temps, tal que ocasioni molsties, amenaci la vida o la salut de les persones, animals o plantes, obstaculitzant el normal desenvolupament de la vida.

Qualsevol variaci qualitativa o quantitativa dun ecosistema.

2- CONTAMINANTS I PROBLEMES DE SALUT

Els factors contaminats del medi sn:

A) Origen fsic(- Radiacions ionitzant

olor

llum

energia vibratria

B) Origen qumic (

plaguicides i pesticides

petroli,

detergents no biodegradables

alquitrans

additius alimentaris

Metalls pesats ( Hg, Pb, Cd

C) Origen Biolgic( virus

Bactries

Parsits

Fongs

D) Origen Psicosocial( Tabac

Alcohol

Drogues

PROCESSOS DE CONTAMINACI

Sol

Aigua

Aliments (origen, manipulaci, congelaci)

Habitat (animals, roedors...)

Medi laboral (txics)

SANEJAMENT AMBIENTAL

Abastiment daigua potable

Tractament daiges residuals i evacuaci dexcretes

Recollida i correcta eliminaci de la brossa

Lluita contra insectes i roedors

Control daliments

Higiene ambiental i de locals pblics

Habitatges higinics

Reducci daccidents

Lluita contra la contaminaci atmosfrica

Higiene i sanejament industrial

Urbanisme

Lluita contra sorolls i radiacions

3- LLUITA CONTRA LA CONTAMINACI

Marc educatiu: respecte/escala de valor

Marc legislatiu: lleis

Marc econmic: recursos finits, necessitats illimitades.

TEMA 4: ATMOSFERA

1- COMPOSICI QUIMICA DE LAIRE

Composici majoritria de latmosfera

Nitrogen78,08 %

Oxigen

20.95 %

Arg

0.93 %

D.de carboni 0.03 %

Ne

0.0018 %

Heli

0.0005 %

Kripto

0.0001 %

Composici minoritria de latmosfera

M.carboni 0.1

Meta

1 1.5

Hidrogen 0.4 1

Oz

0.01 0.05

Variables metereologiques:

Pressi atmosfrica Moviments de laire

Escalfament de latmosfera Radiacions

Humitat: proporci vapor aigua que hi ha a latmosfera

Pluja

2- CONCEPTE DE CONTAMINACI ATMOSFERICA

Contaminaci Abiotica( Quan sincorpora a latmosfera un element ali a la composici de latmosfera o quan es produeix una variaci important, en la proporci dels elements que la constitueixen.

3- FONTS DE CONTAMINACI

Fonts naturals

erupci volcnica (sofre)

Incendis

Pollinitzacions

Fonts naturals accelerades.

incendis

erosi

Fonts antropogniques

vehicles de motor

activitats domestiques

activitats industrials

incineracions a cel obert

Emissi: Valors dels contaminats quan es lliberen a latmosfera a partir dun punt concretImmissi : valor de contaminats es registren a un punt independentment del lloc demissi

CLASSIFICACI DELS CONTAMINANTS:

Segons el seu origen: Primaris: substncia que roman en laire tal i com ha estat expulsada per la font demissi Secundari: sorgeix per la transformaci qumica de lelement contaminant al reaccionar amb els components normals de latmosfera Segons el seu estat fsic:

Gasos Components del sofre H2 S ( H2S + 03 ( H20 + SO2 (indstria, antropolgica, natural)

SO2 ( 2SO2 + O2 ( 2 SO3 (Calefaccions, trmiques)

SO3 ( SO3 + H20 ( SO4 H2 (Pluja cida, contaminaci cida

xids de nitrogen N2+O2 ( 2NO (Altes temperatures. Motor combusti)

2NO + O2 ( 2 NO2 (trenquen la capa doz)

NO2 +O3 ( N2O5 + O2 N2O5 +H20 ( 2 HNO2 (pluja cida o posici seca)

xid de carboni CO i CO2 ( matria orgnica + O2 ( CO2 + H20 fan augmentar la contracci en latmosfera degut a un augment de combustions i un descens de boscos

Hidrocarburs CH4 ( reaccionen en xids de nitrogen en condicions de radiaci ,

formant-se oz (oxidant)

O3 (Oz. Formant-se contaminaci reductora

Compostos halgens( F2, Cl2, CFC ( Cloro-fluoro-carbonats esprais) Metalls pesats( Hg, Pb, Cd Partcules: porcions de matria mes grans que les molcules.

Fums: soriginen en processos de combusti Pols: matria en suspensi Aerosols: conjunt de partcules solides o lquids que es troben en suspensi en latmosfera

4- FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA CONTAMINACI ATMOSFERICA

Pluja i neu

Relleu

Vents: inversi trmica

Humitat relativa5- EFECTES DE LA CONTAMINACI ATMOSFERICA

Sobre la mateixa atmosfera:

efecte hivernacle: CO2, met efecte sobre la capa doz ( degut als CFC) Boira fotoqumica Pluja cida Sobre la visibilitat Sobre els materials

Sobre els ssers vius:

La naturalesa del contaminant

La concentraci

Temps dexposici

Sobre les persones: intoxicacions: crniques (llarg pla) o agudes

Problemes de salut:

SO2( Bronquitis crnica

CO ( Cianosis

NOx ( Vies respiratries

Oxidant ( Irritaci pell i mucoses

Combustibles i contaminaci atmosfrica Electricitat: no contamina, per la seva producci si

Gas ciutat: no contamina

Carb: Sempre conte S2( xid de sofre

Petroli: la primera fracci gasosa: but i prop no contaminen

La resta de productes de destillaci depn del contingut de S2:

Benzina < gas-oil < fueloil

TEMA 5: LAIGUA

1- CICLE HIDROLOGICLaigua es:

una molcula unida per enllaos cobalents

el seu punt de fusi i debullici es elevat

es el dissolvent universal

quan esta en estat slid (gel) sura i permet la vida aqutica

Transparncia

Es capa derosionar les roques2- NECESSITATS DE LAIGUA

Quantitat:

el nostre organisme necessita 1,5 a 3 litres diaris

100 litres per habitant i dia

Es diferent la quantitat daigua que es necessita en un medi urb que en el rural

Les necessitats augmenten i la disponibilitat baixa, per aix sha dusar duna manera racional.

Qualitat:

Aigua + substncies dissoltes (aquestes dependran del tamany per on passi)

Fonts de contaminaci:

natural

antropogenica: basaments industrials, urbans, agrcoles (purins, plaguicides, aiges residuals)

La contaminaci potser intensiva i extensiva:

intensiva: abocament puntual extensiva: a traves del temps3- CARACTERS PER CLASSIFICAR LAIGUA POTABLE

Lajuntament es el responsable dadministrar una aigua en qualitat i quantitat adequada.

Fotocopies: annex P. microbiologic: contaminaci fecal recent de laigua

P. qumics: Arsnic: Element cancerigen per a la pell

Cadmi: lesions al tracte intestinal i pulmons

Cianur: txic potent

Cobre: txic

Crom: cancerigen. Repercussions a nivell del rony i fetge

Fluor: petites quantitats es beneficis per a la dentina

Mercuri: Afecta a les cadenes trofiques

Nquel: txic

Nitrats: Abonaments de camp, si el terreny es permeable el nitrat es absorbit pel terreny. Es contaminant principalment en infants produint Metahemoglobinemia del lactant.

(el nitrat es redut a nitrit i fa que lhemoglobina de la sang li sigui difcil transportar loxigen)

Fe 2+ a Fe 3+ ( no es pot unir a lhemoglobina

Els nitrats es poden unir a les amines formant nitrosamines que son

Cancerigenes

Plaguicides: aldrin, dieldrin, heptaclor....

Plom: saturnisme a causa daiges agressives

Seleni: txic.

Trialometa: clor + matria orgnica = Trialometa que es cancerigena Parmetres indicadors: Clorur i sulfat: indicadors de contaminaci

Color: ha de ser incolora i transparent

Conductivitat: depn del grau de mineralitzaci de laigua

Olor: no nha de tenir

PH= 6.5 9.5La duresa es mesura en graus hidrotimetrics Aigua >50.Les aiges dures precipiten menys el CO3 Ca

La duresa potser: temporal o permanent

Temporal: es deguda al (CO3H)2 que al bullir es produeix la seva reacci

(CO 3 H)2 Ca ( CO 3 Ca + H2O + CO2

La duresa permanent deguda al SO4, Cl-, no desapareix amb lebullici

Duresa total: Duresa temporal + permanent

Aigua agressiva: Les aiges que tenen un pH ritme lent

c) sobre lactivitat

baix rendiment

dificultat de laprenentatge

augmenta el temps de reacci

augmenten els errors accidentals

dificultat en la concentraci

d) malaltia mental

allament

3-FONTS DE CONTAMINACI I EFCTES SOBRE LA SALUT

Els efectes nocius del soroll depenen de:

Intensitat i freqncia

Temps dexposici

Continutat o intermitncia

Edat

Susceptibilitat individual

Altres factors ( alcohol, txics

Mesures per disminuir el soroll

En el soroll intervenen tres elements:

1. Control d ela font demissi

lubrificaci maquinaria

2. Sobre el medi de transport

allament correcte dels habitatges

3. Sobre el receptor

estalviar sorolls innecessaris

limitar la prpia veu

controlar el volum dels aparells

valorar com a qualitat el poc soroll en comprar els electrodomstic

(FOTOCPIA DE LA LLEY DEL RUIDO)

TEMA 9: CONTROL DINSECTES

1. DESINFECCI. PROCEDIMENTS

La desinsectaci: utilitzaci de mtodes cientfics per destruir els artropodes en eles diferents fases.

Cal que sigui: cintfica, complerta, no uniforme

Els atropodes poden actuar com a:

reservori: lloc on viuen i es multipliquen els agents infecciosos

vectors: transport passiu o actiu dels microorganismes en contagi directe.

Procediments per a la desinsectaci pot ser: fsic, qumic o biolgic.

2. PROBLEMES SANITARIS DE LS DE PLAGUISIDES

Indicacions o beneficis de la desinsectaci

malalties transmissibles

mosquits ( paludisme

mosques ( clera , poliomelitis

puces ( pesta, tifus

polls ( pediculosis i tifus

cars ( sarna i tifus

caparra ( febre recurrent

en animals

en agricultura

en boscos

en locals o habitatges

3. DESRRATITZACI, TCNIQUES

Tcniques de sanejament que sapliquen per lexterminaci de roedors, en locals, edificis, vaixells, etc.

Problemes: econmics, epidemiologics i de benestar.

Pot ser:

passiu: no poden estar en dejuni ms de 48 hores

activa: verins de dosi nica, raticides, anticoagulants

TEMA 10: HABITAT HUM

Habitat o biotop ( lloc o terreny on viu una comunitat biotopica

Tipus dhabitats: rural o urb

Criteris :

INE ( - rural < 2000 hab.

semirural 2000-10.000 hab

urb >10.000 hab.

LABORALS ( - rural > 50 % de la poblaci treballa en els sector primari

Urbanisme ( cincia del construir de les ciutats per oferir el medi ms favorables de desenvolupament als seus habitants.

1. CARACTERISTIQUES DEL MEDI RURAL

Problemes de sanitat ambiental

Zoonosis

Infeccions hidriques

Accidents laborals

Accidents txics

Pavimentaci dels carrers

2. CARACTERISTIQUES DEL MEDI URB

Soroll

Contaminaci atmosfrica

Zones suburbials

Accidents de trfic

Dificultat en el transport

Predomini de les malalties crniques

Zonificaci d eles ciutats: residencial, espais verds, comercial i industrial

3. VIVENDA. CARACTERISTIQUES I REQUISITS

superfcie i volum ( 18-18-10-10...)

illuminaci

climatitzaci ( ventilaci, T, humitat relativa)

allament dels sons (40-50 dB/dia 20-30 dB/nit)

protecci contra incendis i accidents

aigua potable

clavegueram4. SINDROME DE LEDIFICI MALALT (SEM)

Conjunt de signes i smptomes inespecifics dorigen multifactorial dels que no es troben incidncies diagnostiques que corroboren en les proves complementaris realitzades; no poden relacionar-se en cap altra malaltia i que es donen en ms dun 20% dels treballadors que treballen mateix edifici.

CARACTERISTIQUES DE LEDIFICI MALALT

Sistema de ventilaci forada

Materials de construcci inadequats

Parets i els sols inadequats (emmoquetats)

Ambient tcnic homogeni

Edifici hermticament tancat

Llocs de treball mal dissenyats

Garatges i soterranis en la mateixa xarxa de ventilaci que ledifici

Mala utilitzaci del disseny i funcionament de ledifici

FACTORS DE RISC DEL SEM

Qumics:

olors

gasos

CO2

O3

Formol

Fsics

illuminaci

soroll

condicions higromtriques

vibracions

Biolgics

bacteris

virus

fongs

Psicolgics

organitzaci del treball

relacions interpersonals

tipus de treball

INSPECCI SANITARIA

Impedir activitats que resulten perilloses per a la comunitat

locals

alimentaci

serveis higinics

personal

POLITICA SANITARIA MORTUARIA

Decret 20 juliol/1974 (BOE 17-8-74) i resoluci direcci general de sanitat de 28 juliol 1976:

El destinament dun cadver i restes de mutilacions ser:

enterrament en lloc autoritzat

incineraci

immersi en alta mar

TEMA 11: SISTEMES SANITARIS: ATENCI DE SALUT

Per donar resposta a les necessitats de salut de les comunitats es creen subtemes sanitaris:

a. Sistemes sanitaris:

Sistema lliberal

Lliure elecci dels facultatius i elecci del servei sanitari

Es paga directament desprs de la visita

Tpica als estats units

De la seguretat social

Es mutualista

Lleis Bismarck (Alemanya) el govern cobra la quota i nosaltres organitzem tot

Una part del sou anava a la seguretat social

Sin es cobrava no tenim el servei, generalment la gent que no cotitzava era el que mes la necessitava.

Surt a partir de la Segona Guerra Mundial

Igualtat a la proporci en quant a la cobertura del servei sanitari al 100% de la poblaci

Servei pblic i gratut

Es basa en la reguinalitzaci sanitria

Important els plans de salut per previndr problemes de salut

XHUP

Xarxes dhospitals dutilitzaci publica

ACTIVITATS DATENCI DE SALUT:

Aquestes activitats datenci de la salut son realitzades:

per ladministraci

Per agents datenci

Per subjectes datenci

NIVELLS DATENCI

Nivell I : Atenci primria de salut

LAPS es fonamentalment lassistncia sanitria a labast de tots els individus de la comunitat per medis acceptables amb plena participaci i a cost que la comunitat i el pas pugui suportar.En lAPS es treballa en equip

Sorganitza en rees bsiques de salut (ABS) i centres datenci primria (CAP)

Nivell II : Atenci mes especialitzada, rea datenci mes gran que lAPS, centres despecialitats

Nivell III: Hospital: Proporcionar assistncia medica i sanitria en rgim tancat

Tipus dhospitals:

segons les malalties que atenen: generals, especialitzats, monogrfics

Segons al duraci de la estana i el tipus de patologia: Aguts i crnics

Segons la zona dinfluncia

Segons el grau de complexitat

Hospital de dia

Hospitalitzaci a domicili

A Catalunya:

Nivell I: centre assistncia generals dhospitalitzaci dmbit local o rural

Nivell II: centres dassistncia general dmbit de districte o comarcal.

Nivell III: Centres monogrfics

Nivell IV: De llarga estada

A Tortosa:

Nivell II( Hospital Verge de la Cinta

Nivell IV( Hospital Santa Creu

TEMA12: HIGIENE HOSPITALARIA

INFECCI NOSOCOMIAL

Infecci( Tot procs nociu causat per agents vegetals (bacteris, fongs) animals (protozous) o virus al penetrar a lorganisme

Tipus:

Infecci dorigen comunitari

Infecci hospitalria( tota

Infecci dorigen hospitalari que te com a grup susceptible tant els pacients com el personal sanitari i en les segents condicions:

Que es manifesti clnica o microbiologicament desprs de les 48 hores de lingrs.

Es independent que els smptomes apreixen mentre o desprs de lhospitalitzaci

En el cas del personal sanitari te que tenir una clara relaci amb lactivitat professionalHIGIENE HOSPITALARIA

Totes les mesures es prenen a un hospital per evitar qualsevol infecci: neteja, desinfecci, esterilitzaci.

Objectiu: disminuir la prevalena de la infecci hospitalria.

Repercussions: humanes, socials i econmiques

Neteja ( procs per que selimina la brutcia, mitjanant detergents i aigua.Tcniques de neteja:

Ensabonar (el sab emulsiona la matria orgnica)

Friccionar (rascar)

Esbandir

Eixugar (perqu si es deixa humit es deixa el medi adequat per a la formaci de microorganismes)

Objectiu:

Reduir el nombre de microorganismes existents al medi

Quan cal netejar:

Sempre que es vegi brut

La neteja cal dur-la a terme diriament

La periodicitat depn del lloc

Que cal netejar:

Material

Productes

Tcnica (sempre de dalt cap a baix i de dins a fora)

Nivells de neteja:

Dependncies generals

Quirfans (ha dhaver un neteja ptima entre intervencions, al finalitzar-les i tamb diriament)

Zones especials: unitats de neonats, de allament, paritoris, etc.

Cuina

Higiene del personal en lhospital

RENTAT DE MANSs la forma ms important de prevenir les infeccions nosocomials

TcnicaRentat de mans higinic i rentat de mans quirrgic, aquestes depenen de lactivitat que es vagi a realitzar.

Quan ens rentem les mans?

Abans de:

contacte amb els pacients

repartiment de medicaci i aliments

procediments invasius, encara que es facin servir guants

Desprs de:

- tot contacte amb font de contaminaci

Abans i desprs de:

anar al lavabo

anar al bar

contacte amb ferides de tot tipus

manipular i en finalitzar la jornada laboral

( El rentat de mans quirrgic el trobem a les fotocpies

TEMA 13: CONTROL DE LA INFECCI NOSOCOMIAL Accions de vigilncia epidemiologica

Accions de mesures de control

ACCIONS DE VIGILNCIA EPIDEMIOLOGICAESTUDI: descripci dels nivells i taxes dinfecci nosocomial. Els factors de risc i les caracterstiques de les infeccions

Lestudi de la prevalena de les infeccions nosocomials es denomina:

A Catalunya ( EPINCAT A lEstat Espanyol ( EPINE

ACTIVITATS DE MESURES DE CONTROL

Formaci del personal

Normes preventives

s adequat dantibitics

NORMES

Neteja del medi hospitalari desinfecci, esterilitzaci i allament

Desinfecci i desratitzaci

ResidusRESIDUS SANITARIS

Tots aquells generats en qualsevol establiment o servei on es desenvolupa les activitats datenci a la salut.

Dordenaci i gesti dels residus sanitaris ( Decret 300/1992, 24 Novembre (DOCG 30-12-92)

GRUP 1: ( assimilables als municipals. Inclouen cartr, paper, material doficines, cuines, menjadors, tallers i jardineria. GRUP 2:( Residus sanitaris no especfics. Inclouen material de cures, guixos, robes i materials dun sol s contaminats en sang, secrecions i/o excrecions que no siguin de malalties de degradaci obligatria 8mdo)

GRUP 3: residus sanitaris especfics

Inclouen:

residus sanitaris infecciosos

residus sanitaris anatmics

sang i hemoderivats en forma de lquids

agulles i material punxents o tallants

vacunes vives i atenuades

GRUP 4: especials

Inclouen:

residus sanitaris citosttics

restes de substncies qumiques

medicaments caducats

olis minerals

residus amb metalls

residus de laboratori radiolgics i radioactiusRECOLLIDA

Grup 1 ( Bossa blanca homologada

Grup 2 ( Bossa blanca homologada

Grup 3 ( recipients rgids dun sol s amb tapa de color negre. A la seva part externa rtol residus de risc. Per al material punxant i tallant tamb contenidors rgids

Grup 4 ( citoesttics : recipients rgids dun sol s amb tapa hermtica de color blau. A la part externa posar un rtol que digui: material contaminat qumicament, citoesttics.

EMMAGATZEMATGE

Periodicitat de recollida. Hora centre 24 hores

Circuit el definit per la roba bruta, evitar contacte directe amb el pblic i el personal sanitari.

PROCEDIMENTS

Cures i sondatges ( seguir protocol

Circulaci

Personal

Material

Menjar

Visitants

Ventilaci

Comissi dinfeccions : rgan assessor que controla el compliment de les normes

PAGE 14

_1191078960.unknown

_1191079011.unknown

_1191078848.unknown