salut districtes 2015 ciutat vella - barcelona · econòmic (18,9%) i 941 persones amb plaça fixa...

Salut als

Districtes

2015

Ciutat Vella

La salut als districtes 2015: Ciutat Vella Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

i

Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell

Gerència Carme Borrell i Thió

Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez

Coordinació de l’informe Glòria Perez

Elaboració i redacció Ana M. Novoa, Maica Rodriguez-Sanz, Alexis Sentis, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla

Revisió Joaquin Salvador

Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona:

Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa

Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll

Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt

Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano

Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla

Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz

Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona

Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina

Cita suggerida Novoa AM, Rodriguez-Sanz M, Sentis A, Espelt A, Orcau, A, Garcia de Olalla P. La salut als districtes 2015: Ciutat Vella. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016.

ii

Índex

Presentació................................................................................................................... 0

Objectius....................................................................................................................... 1

Resultats principals....................................................................................................... 2

Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ......................... 2

L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ........................................ 4

Salut sexual i reproductiva ........................................................................................ 5

La salut percebuda i les malalties transmissibles ...................................................... 6

La mortalitat .............................................................................................................. 7

Conclusions .................................................................................................................. 9

iii

Presentació

Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de

Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat

de decisió i gestió econòmica.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut

Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre

altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i

analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió

de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries.

En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys

un informe sobre la salut als districtes.

L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus

determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l’ús de

serveis, així com la salut de la població del districte.

El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat

actual de salut de la població del districte Ciutat Vella. A l’Annex I es presenten en detall

els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el

càlcul d’indicadors. A l’Annex II i l’Annex III es troben els resultats detallats en forma de

taules i figures, respectivament.

Objectius

L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de Ciutat Vella i

la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i

possibilitats de millora al districte en termes de salut.

En particular, s’analitzaran:

- Les característiques de la població

- Els hàbits de salut

- L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives

- La salut reproductiva

- La salut percebuda i les malalties transmissibles

- La mortalitat

1

Resultats principals

Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població

L’any 2015 el districte de Ciutat Vella comptava amb una població de 100.227 persones,

de les quals 52.730eren homes (53%) i 47.497 eren dones (47%). El districte presentava

una densitat de població de 229,4 habitants/hectàrea amb valors superiors al global de

Barcelona (157,5 habitants/hectàrea) i un percentatge de llars on conviuen 5 o més

persones al voltant de l’11%, essent superior també al conjunt de Barcelona (7,5%). En

l’anàlisi per barris, destacar que el Raval registrava una alta densitat poblacional (433,5

habitants/hectàrea) representant una densitat el doble o més que la que presentaven la

resta de barris. En l’anàlisi evolutiva, si bé des de l’any 2000 la població del districte

anava augmentant progressivament, a partir del 2009 s’observa una davallada

posterior estancament. Així mateix, el percentatge de llars on conviuen 5 o més

persones, que augmentava progressivament fins l’any 2006, es va estabilitzar en els

darrers anys.

Ciutat Vella comptava amb percentatges de població jove més elevats que el conjunt de

Barcelona. El 2015 el 55,2% dels homes i el 48,9% de les dones tenien entre 15 i 44

anys a Ciutat Vella comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a

Barcelona. Així mateix, 689 homes i 2.295 dones de 75 anys o més vivien soles a Ciutat

Vella. Els percentatges de gent gran que vivia sola a Ciutat Vella eren lleugerament

superiors als valors de Barcelona, aproximant-se en tots dos casos al 50% en el cas de

les dones més grans (27,9% dels homes i 49,3% de les dones de 85 anys o més vivien

soles a Ciutat Vella en comparació a un 22,3% dels homes i 44,2% de les dones

respectivament a Barcelona). S’observaven diferències entre els barris del districte de

Ciutat Vella, essent el Raval el barri amb la població més jove (68,2% tenen menys de

45 anys). Pel que fa a l’evolució en les dades en persones grans, l’índex de sobre

envelliment es va anar incrementant en els últims 20 anys amb un lleuger descens des

del 2012, i en el cas de les dones es mantenia lleugerament per damunt del global de

Barcelona.

La població estrangera representava gran part de la població de Ciutat Vella, de manera

que l’any 2015 un 53,7% dels homes i 46,2% de les dones del districte eren d’origen

estranger; mentre que en el total de Barcelona ho eren un 22,9% i un 21,7%,

respectivament. El percentatge de població estrangera procedent de països renda alta

era superior a Ciutat Vella que a Barcelona (21,8% en els homes i un 27,6% en les

dones a Ciutat Vella vs 20,8% i 19,6% respectivament a Barcelona). La població

2

i

estrangera procedia principalment de països de Centre i Sud-amèrica, també d’Àsia i de

la Unió Europa dels 15. Per barris, s’observaven percentatges elevats de població

estrangera a tots els barris del districte amb un major percentatge de persones

procedents de països de renda baixa i menor percentatge de països de renda alta al

Raval en comparació amb els altres barris. En l’evolutiu s’observava un augment de

població estrangera molt notable a partir de l’any 2001, augment que es va donar al

conjunt de Barcelona, però que va ser més intens a Ciutat Vella. Aquest increment es

va produir fins l’any 2006, moment en que es va estancar. A partir de l’any 2006 cal

destacar un canvi en la distribució de les persones estrangeres segons país de

procedència, de forma que es va produir un augment continuat en el percentatge de

persones procedents de països de renda alta, essent l’any 2015 superior al global de la

ciutat, augment que també es va produir en persones estrangeres de països de renda

baixa.

Per altra banda, Ciutat Vella va ser un dels districtes amb menor nivell socioeconòmic

de Barcelona. Pel que fa referència els indicadors socio-econòmics, els percentatges de

població amb estudis universitaris l’any 2015 van ser lleugerament inferiors als

percentatges globals de la ciutat (25,5% dels homes i 31% de les dones tenien estudis

superiors a Ciutat Vella vs 28,3% i 29,8% respectivament al conjunt de Barcelona). El

Raval i la Barceloneta van ser els barris que presentaren menys població amb estudis

universitaris, més atur i menys renda familiar disponible; al contrari que el Gòtic que va

registrar els valors més favorables del districte. En l’anàlisi evolutiva, el nivell educatiu

de la població de Ciutat Vella va anar millorant els darrers anys, la proporció de persones

sense estudis va anar disminuït notablement (de 21,7% el 1996 a 2,6% el 2015 en el

cas dels homes i de 32,5% a 5,6% en el cas de les dones). Pel que fa referència a l’atur,

es va mantenir estable en els darrers anys entorn al 11-12%. Per altra banda en el seu

anàlisi més en detall, l’atur era lleugerament més elevada en homes que en dones

(12,6% vs 11,2% respectivament) tant a total del districte com per barris, i l’atur de llarga

duració (més de 12 mesos) era entorn al 40% a tots els barris. Igualment, la renda

familiar disponible va ser de les més baixes de la ciutat, però s’observava un ascens

continuat a partir de l’any 2001 que va anar disminuint la diferència respecte la ciutat

(l’any 2001, era de 61,8 essent 100 el valor de referència de Barcelona i ha passat a

79,7 l’any 2015).

En relació a altres indicadors socio-econòmics, pel que fa a l’absentisme escolar, l’any

2014 no va arriba al 1% (0,75%). Pel que fa referència als assumptes relacionats amb

l’habitatge, a tot el districte predominaven els habitatges construïts abans del 1961 amb

percentatges entorn al 80%, destacant el barri Gòtic amb un percentatge superior al

90%. Es van comptabilitzar 126 persones sense llar, 35 habitatges per emergències

3

socials i 6.259 sol•licitants d’habitatge de protecció oficial al districte. En relació al índex

de victimització del districte, o percentatge de persones entrevistades del districte que

han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any, va resultar

ser d’un 30,2%. Finalment a nivell de Ciutat Vella es van comptabilitzar 465 expedients

de PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) actius (6,9% de la població del districte),1.932

persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que havien rebut ajuts d'àmbit

econòmic (18,9%) i 941 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (9,2%).

Els hàbits de salut

Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya

per Barcelona, en quan a l’obesitat, el percentatge d’homes obesos de menys de 45

anys a Ciutat Vella era inferior al global de Barcelona (per exemple 3,9% vers 13,9%

respectivament entre 35 i 44 anys), i en canvi, a Ciutat Vella era superior en els homes

d’entre 45 anys o més (41,2% vers 18,1% i respectivament entre 45-54 anys) . En dones

el percentatge de dones obeses de menys de 45 anys no era diferent de Barcelona,

però també era superior a Ciutat Vella en dones de 45 anys o més (per exemple, 30,7%

vers 16,1% respectivament entre 55-64 anys). S’observaven percentatges més elevats

de sedentarisme en ambdós sexes, de 65 anys o més, a Ciutat Vella que a Barcelona,

sense diferències significatives en la resta de grups d’edat. Finalment, pel que feia

referència al consum de tabac en els homes per sota de 55 anys de edat s’observava

un percentatge inferior a Ciutat Vella que a Barcelona (per exemple 16,6%, vers 32,4%

respectivament) i en els homes de 55 anys o més un percentatge inferior (per exemple,

25,8% i 43,1% respectivament). En dones no s’observaven diferències remarcables

entre Ciutat Vella i Barcelona.

En relació als inicis de tractament d’abús de drogues il·legals, malgrat que l’any 2001 es

situava molt per sobre del total de Barcelona, han sofert una tendència descendent en

ambdós sexes, situant-se els darrers anys aproximadament al mateix nivell del global

de la ciutat (l’any 2012 la taxa era de 762,3 inicis de tractament per 100.000 homes i

244,8 per 100.000 dones). Tanmateix, pel que fa als inicis de tractament per consum

d’alcohol es mantenen força estables, de manera que representen gairebé la meitat dels

inicis de tractament registrats en els centres d'atenció i seguiment de drogues (CAS).

L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives

Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del

2011 al 2014, la majoria de la població de Ciutat Vella tenia cobertura sanitària

exclusivament pública i prop del 15% tenia a més una assegurança privada, proporció

4

inferior a la de la ciutat de Barcelona que es va situar al voltant del 40%. Quant a les

consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de Ciutat Vella, amb

valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, havia visitat

un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la

població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els

casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del

15 anys i per sobre dels 65 anys).

La visita a l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en

totes les edats, tan a Ciutat Vella com a Barcelona, i inclús lleugerament superiors en

dones que en homes. En les consultes a urgències s’observaven percentatges entre el

20-50% amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65

anys, mantenint-se aquest patró tant per homes com per dones així com tant al districte

com a Barcelona. D’altra banda, el consum de medicaments era superior a Ciutat Vella

que al global de Barcelona en homes i gradualment superior en quan augmentàvem el

rang d’edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de

consum de medicaments els últims dos dies pròxims al 90% o superiors.

Dins la novena ronda (2012-2013) del Programa de Detecció Precoç de Càncer de

Mama a Ciutat vella 7.952 dones entre 50 i 69 anys d’edat foren convidades a realitzar-

se mamografies de cribratge, de les quals van participar un 60,3%. La participació

s’havia mantingut estable en la darrera dècada. La taxa de càncers detectats havia anat

en augment en els darrers anys, essent de 4,8 càncers detectats per 1.000 dones en

aquesta novena ronda. L’ABS amb major participació fou la 1A ‘Barceloneta’ (73,0%) i

la de menor participació fou la 1E ‘Raval Nord’ (54,7%) on, alhora, es van detectar més

càncers.

Salut sexual i reproductiva

L’any 2014, la natalitat del districte de Ciutat Vella mostrava un lleuger descens respecte

a la dels darrers anys i mostrava valors inferiors als de la ciutat de Barcelona (7,7per

1000 habitants i de 8,7 per 1000 habitants, l’any 2014 respectivament). L’any 2014, els

embarassos i la fecunditatde les dones en edat fèrtil (15-49 anys) del districte de Ciutat

Vella es va situar per sota dels de la ciutat de Barcelona, mentre que els avortaments

mostraven xifres similars entre el districte (16,5 per 1000 dones de 15 a 49 anys) i

Barcelona (14,8 per 1000 dones de 15 a 49 anys). Des de l’any 2009, s’observava un

descens en els embarassos tant a Ciutat Vella com a Barcelona, si bé a partir de l’any

2012 els embarassos mostraven un lleuger creixement en el districte que no s’observava

a la ciutat. Aquest creixement dels embarassos en el districte de Ciutat Vella es devia

5

fonamentalment a l’augment dels avortaments, mentre que la fecunditat mostrava un

lleuger descens mantingut des de l’any 2011 (veure pàgina 28 del PowerPoint als

annexes).

L’any 2014, en dones adolescents (15 a 19 anys) els naixements a Ciutat Vella

mostraven valors lleugerament superiors als de Barcelona, 9,4 per 1000 dones de 15 a

19 anys a Ciutat Vella en comparació a 6,1 per 1000 dones de 15 a 19 anys al global

de la ciutat. Podíem observar com, malgrat algun un increment puntual, semblava que

es mantenia el descens de la fecunditat a Ciutat Vella des de l’any 2001 en major

magnitud que ho feia a la resta de la ciutat aproximant-se així a la taxa de la ciutat, de

tal manera que la taxa de fecunditat a Ciutat Vella va passar de 27,3 el 2001 a 9,4 el

2014, essent més similar a la de la ciutat en aquest any (veure pàgina 29 del PowerPoint

als annexes).

Pel que feia referència als indicadors de resultats negatius de l’embaràs (baix pes en

néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional), l’any 2014 els valors de baix pes en

néixer i baix pes per edat gestacional van ser superiors a Ciutat Vella que a Barcelona

destacant la diferència en el percentatge de baix pes per edat gestacional (presentant

baix pes per edat gestacional en un 6,8% del naixements a Barcelona en comparació al

7,6% a Ciutat Vella). Al contrari, en els valors acumulats entre 2010 i 2014 observàvem

valors inferiors per Ciutat Vella, en el cas de baix pes per edat gestacional un 6,5% del

naixements a Barcelona en comparació al 5,3% a Ciutat Vella. Malgrat tot, des de l’any

2010 a Ciutat Vella s’havia produït un augment considerable sobretot en el percentatge

de naixements de baix pes en néixer (passant del 2010 al 2014 del 4,1% al

baix pes per edat gestacional (passant del 2010 al 2014 del 3,4% al .

La salut percebuda i les malalties transmissibles

Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya

per Barcelona, en relació a la mala salut percebuda s'observa un augment progressiu

conforme augmentava l’edat en ambdós sexes, des d’un percentatge inferior al 10% en

menors de 15 anys a un percentatge de 40% o superior en persones de 65 anys o més.

En homes de menys de 65 anys la mala salut és similar entre Ciutat Vella i Barcelona,

en canvi, la gent gran declarava amb més freqüència una mala salut a Ciutat Vella (amb

un 73,3%) que a Barcelona (39,4%). En les dones no s’observaven diferències

significatives. En el grup de dones majors de 65 anys, les diferències entre districte i

ciutat (62,9% i 50,3% respectivament) eren menors que les observades en els homes.

Pel que feia referència a la salut mental (risc de patiment psicològic) també s’observava

6

un augment progressiu amb l’edat en ambos sexes, i resultava en els homes de més de

45 anys ser el doble a Ciutat Vella que a la ciutat (aproximadament 20% i 10%

respectivament en homes de 65 anys o més). En dones, encara que observàvem el

mateix fenomen, la diferència en la percepció de mala salut entre districte-ciutat per

sobre dels 45 anys no va ser tan gran (27% i 37% respectivament en dones de 65 anys

o més).

D’altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, la

incidència de tuberculosi a Ciutat Vella mostrava una evolució de la incidència favorable

destacable en homes (l’any 2014 la taxa d’incidència era 78,5 nous casos per 100.000

homes i 36,8 nous casos per 100.000 dones, mentre a Barcelona ciutat foren de 23,7 i

13,3, respectivament), tot i que presentava la incidència més elevada de la ciutat,

sobretot a expenses de la càrrega de malaltia observada entre la població immigrant.

Dels barris que conformen Ciutat Vella, va seral Raval on s’observava la incidència

mitjana més alta en aquests 5 anys, sent gairebé cinc vegades superior a la global de

la ciutat, tant en homes com en dones. Igualment, la incidència de nous diagnòstics de

VIH per l’any 2012 fou molt superior a les respectives taxes del global de Barcelona en

ambdós sexes (127,1 casos nous per 100.000 homes i 16,4 per 100.000 dones de Ciutat

Vella, respecte 54,5 i 4,9 en homes i dones de Barcelona). En els homes la incidència

de VIH fou major en els autòctons, mentre que en les dones fou major en les immigrades.

La mortalitat

L’any 2013, la taxa de mortalitat en homes (1.157,30 per 100.000 habitants) i en dones

(672,8) va ser superior respecte el global de Barcelona (974,7 i 542,1, respectivament).

L’esperança de vida en néixer era de 78 anys en homes i 84,5 anys en dones de Ciutat

Vella, inferior per tant als80,7 i 86,6 en homes i dones de Barcelona ciutat,

respectivament. De la mateixa manera, la mortalitat prematura (mesurada en anys

potencials de vida perduts, APVP) va ser superior a Ciutat Vella respecte el total de

Barcelona (la raó d’APVP comparativa amb Barcelona fou de 126,9 pels homes i 127,8

per les dones). Tanmateix, s’observaven desigualtats en la mortalitat en els barris de

Ciutat Vella el període 2009-2013,principalment en el cas dels homes, de manera que

el Raval i la Barceloneta presentaren més mortalitat, mostrant ambdós barris els valors

d’esperança de vida més baixos (al voltant de 76 anys), al contrari, el Gòtic va registrar

menys mortalitat i per tant una major esperança de vida (78,9 anys). En el cas de les

dones les diferències entre barris foren menors, essent menor l’esperança de vida al

néixer al barri Gòtic (84,0 anys) i major al barri de Sant Pere i Santa Caterina (85,5 anys).

7

També, s’observaven pitjors resultats al Raval i a la Barceloneta que al Gòtic o a Sant

Pere, Santa Caterina i la Ribera per la raó de mortalitat i la raó de mortalitat prematura.

En l’anàlisi evolutiva, la mortalitat a Ciutat Vella va disminuir en homes i va augmentar

lleugerament en dones l’any 2013 respecte l’any anterior i tant al districte com a la ciutat,

l’evolució de la mortalitat presentava una tendència decreixent des de l’any 2000. La

taxa de mortalitat en els homes havia anat disminuint en el temps (i augmentant

l’esperança de vida), però la raó de mortalitat comparativa es va mantenir relativament

estable, per sobre de la de Barcelona (el 2013 la raó de mortalitat comparativa amb

Barcelona fou de 118,7 en els homes i 124,1 en les dones). En dones la mortalitat es va

anar reduint, però amb un lleu augment els darrers anys, i la raó de mortalitat

comparativa amb Barcelona de fet mostrava una tendència creixent. El comportament

descrit per a la relació entre la mortalitat de Ciutat Vella i Barcelona va ser el mateix que

segueixen l’esperança de vida en néixer i la mortalitat prematura, sempre mostrant

valors pitjors pel districte que per a la ciutat.

Pel que fa referència a les principals causes de mort l’any 2013, en homes i dones entre

15 i 44 anys, al ser la mortalitat molt baixa a nivell de districte no es podien extreure

conclusions clares per a aquest rang d’edat (observem 12 homes i 8 dones mortes entre

15 i 44 anys l’any 2013). En el grup de persones entre 45 a 74 anys d’edat, la primera

causa de mort el 2013 continuava essent el càncer de pulmó en el homes, seguit de la

malaltia isquèmica del cor; i en les dones el càncer de pulmó seguit de la malaltia

cerebrovascular. En les persones de 75 anys o més les dues primeres causes de mort

en homes van ser la malaltia isquèmica del cor i seguidament la Bronquitis i MPOC i en

dones la Demència Senil i la malaltia isquèmica del cor respectivament. En relació a

l’anàlisi evolutiva, a l’igual que passava al global de Barcelona, s’observava una

disminució de la mortalitat en persones joves de 15 a 44 anys de manera més marcada

en es homes. També en els grups d’edats de 45 a 74 anys i en els majors de 75 anys

s’observava una disminució de la taxa de mortalitat estandarditzada per edat sobretot

en homes. Per causes, destacar els darrers anys un augment de la mortalitat per càncer

de pulmó en dones de 45 a 74 anys. Finalment, en els majors de 75 anys s’observava

una disminució continuada de la mortalitat per malaltia isquèmica del cor i per malaltia

cerebrovascular en ambdós sexes encara que de manera més marcada en homes tot i

que continuava sent una de les dues primeres causes de mort en ambos sexes.

8

Conclusions

El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del

districte de Ciutat Vella, així com la seva evolució. Cal tenir en compte que les dades

provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació per barris, i

altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell

del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions.

La piràmide poblacional del districte, en comparació a la de Barcelona, mostrava una

sobre representació de persones joves entre 30 i 44 anys sobretot en el cas dels homes;

tanmateix amb elevats índexs de sobre-envelliment i de gent gran vivint sola. El districte

de Ciutat vella havia patit grans canvis poblacionals, lligats principalment a l’arribada de

població immigrant. Es va observar una alta densitat poblacional, i els darrers anys hi

va haver-hi un gran recanvi poblacional, sent la meitat de la població d’origen estranger,

arribant inclús 60% al barri del Raval. Ciutat Vella vaser un dels districtes més

desafavorits de Barcelona, i malgrat la millora d’alguns indicadors socioeconòmics,

continuava amb valors alts de població amb estudis primaris, població en atur, i amb

menor capacitat econòmica familiar respecte la ciutat, a excepció del barri Gòtic on els

valors es mostraven similars als de Barcelona.

Quant als hàbits de vida de la població de Ciutat Vella, s’observaven uns percentatges

elevats d’obesitat sobretot en la població entre 45 i 64 anys que doblaven els

percentatges de Barcelona associat a un sedentarisme molt elevat a totes les edats

encara que superior en persones amb 65 anys o més d’edat. Respecte el tabaquisme

encara que semblava que havia disminuït l’hàbit durant l’última dècada en els més joves,

en la resta de les edats en els adults semblava que es mantenia entorn al 30% tan a

Ciutat Vella com a Barcelona, i cal destacar la disminució de tractaments per consums

de drogues durant la darrera dècada, no obstant els darrers anys la tendència positiva

va quedar interrompuda.

La cobertura sanitària era únicament pública en la majoria de la població de Ciutat Vella,

amb un percentatge d’habitants amb doble cobertura molt inferior al global de la ciutat.

L’accés tant al metge/essa de família com al especialista presentava percentatges

elevats tan al districte com a la ciutat amb una tendència a ser inclús superiors en edats

més extremes de la vida de la mateixa manera que succeïa amb les consultes als serveis

de urgències on en el cas dels homes s’observaven menys consultes a Ciutat Vella que

a Barcelona. Els consum de medicaments era elevat en tota la població, casi sempre

superior al 50%, sobretot en persones de 65 anys o més d’edat. Un reflex de l’elevat ús

dels serveis sanitaris públics el conformava la alta participació de les dones en el

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama.

9

En les darreres dues dècades a Ciutat Vella hi va haver un canvi de tendència en els

embarassos, avortaments i en la fecunditat. Si bé a l’any 2001 els embarassos es

mostraven superiors a Ciutat Vella que a Barcelona, la tendència descendent de la

fecunditat i dels avortaments van situar els embarassos de Ciutat Vella per sota dels

valors de la ciutat, destacant notablement la disminució de la fecunditat en dones joves

de Ciutat Vella des de l’any 2001 de tal manera que van acabar sent similars a la del

global de la ciutat.

La salut percebuda i la salut mental era pitjor a partir dels 45 anys d’edat, sobretot a

partir dels 65 anys, i en general s’observaven percentatges de mala salut percebuda i

mala salut mental superiors en dones i al districte de Ciutat Vella en comparació a

Barcelona. En relació a les malalties transmissibles, la incidència de tuberculosi i de

nous casos de VIH continuaven sent superiors en el districte respecte la ciutat encara

que s’observava una disminució en els últims anys sobretot en els homes; per altra

banda, els casos de tuberculosis es van detectar principalment en població immigrada,

i més freqüentment en el barri del Raval.

A Ciutat Vella continuava havent-hi un excés de mortalitat respecte la ciutat i en la

comparativa per barris amb la ciutat s’observava un excés de mortalitat prematura

sobretot als barris de la Barceloneta i del Raval. Malgrat tot, l’evolució de la mortalitat al

districte va ser positiva i disminuïen les desigualtats respecte Barcelona, a partir de l’any

2006 aquesta tendència va quedar interrompuda. En consonància, l’esperança de vida

augmentava en ambdós sexes, no obstant a partir del 2010 les diferències respecte la

ciutat van tornar a augmentar. En la població jove s’observava un descens progressiu

de la mortalitat, de manera més destacada en homes. En la població més gran,

continuava la disminució de la mortalitat per causes cardio-cerebrovasculars, de manera

que el càncer de pulmó i el càncer de mama es situaven com les primeres causes de

defunció prematura.

Ciutat Vella era un dels districtes amb més privació socioeconòmica de Barcelona.

Aquest fet assenyala la importància de prioritzar l’enfocament de “salut en totes les

polítiques” i instaurar principalment polítiques socials, d’ocupació i integració, que

facilitin les condicions de vida i treball adients per millorar la salut de la població. Alguns

exemples són augmentar l’entrada al mercat laboral de joves i persones immigrades,

així com la integració de la població immigrada en tots els àmbits de la ciutat, de manera

que s’aconsegueixi un creixement econòmic homogeni dins el districte

10

Annex I

Metodologia

Presentació

L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus

determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,

així com, l’ús de serveis de la població del districte.

A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts

d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors

analitzats a l’informe.

Edició

Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

1

Població d’estudi i fonts d’informació

La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de

Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats.

Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional

disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1).

Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors.

Indicadors Font d’informació

Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants

Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat

Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona

Sistema d’Informació de Drogodependències

L’ús de serveis i la realització de Enquesta de Salut de Barcelona pràctiques preventives

Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

La salut reproductiva Registre de Natalitat

Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs

La salut Enquesta de Salut de Barcelona

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria

La mortalitat Registre de Mortalitat

Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal

2

Padró Municipal d’Habitants

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui

correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal

d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la

informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les

seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la

retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat,

sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la

població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la

població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any

2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors.

Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat

D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat

que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la

ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del

Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la

Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro.

Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis

d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de

Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Enquesta de Salut de Barcelona

L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per

objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus

determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris

i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència

i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut

de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada

un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les

altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar

els Manuals al web de l’ASPB.1

1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm

3

També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades

dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament

de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna.

Sistema d’Informació de Drogodependències

El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la

informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a

drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades

a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es

conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de

drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per

reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no

naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona

Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa,

de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de

Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per

tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra

l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les

mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del

Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic.

Registre de Natalitat

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que

incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics

als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport

informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques

oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a

Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any

de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat

2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm

3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_cancer_mama.htm

4

es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de

creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al

web de l’ASPB.4

Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs

Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de

Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és

confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la

interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB

rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un

decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el

Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria

El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és

responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la

ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres

d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents

de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de

metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les

estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5

Registre de Mortalitat

Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic

de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció,

emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les

defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les

dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró

Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat

Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina

4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm

3 El control de malalties – Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona.

Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm

5

Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es

pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6

Indicadors

Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut

de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB

homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum

d’indicadors anuals i evolutius.

Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel

conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les

dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7

(ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex

II) i figures (Annex III).

6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm

7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm

6

Annex II

Resultats detallats

Presentació

L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus

determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,

així com l’ús de serveis de la població del districte.

A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents

fonts d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules

comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors del quals

es disposa d’aquests nivells de desagregació.

Edició

Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

2

Índex

Presentació............................................................................................................................................... 2

Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 1996-2015. ...................................... 4

Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 2015. ............................. 5

Taula 3. Evolució dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 1996-2015. .......................................... 6

Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 2015. ................................ 7

Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella,

2015. ........................................................................................................................................................ 8

Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella,

2015.(continuació) .................................................................................................................................... 9

Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Ciutat Vella

Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat

Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del

Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el

Taula 15. Evolució de les principals causes de mort en els homes. Taxes estandarditzades1 per edat

Taula 16. Evolució de les principals causes de mort en les dones. Taxes estandarditzades1 per edat

Taula 17. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el

Taula 6. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva, Ciutat Vella 2005-2014. ...................10

Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Ciutat Vella 2001-2014. ...........................11

Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Ciutat Vella 2004-2015 ......................................... 12

Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria, Ciutat Vella 2005-2014. ......13

2010-2014. ............................................................................................................................................. 14

Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Ciutat Vella 2001-2014......................................... 15

Vella 2002-2013. .................................................................................................................................... 16

càncer de mama, Ciutat Vella 2013(9ª ronda). ...................................................................................... 16

sexe. Ciutat Vella 2004-20131. ............................................................................................................... 17

per 100.000 habitants. Ciutat Vella 2004-20132. ................................................................................... 18

per 100.000 habitants. Ciutat Vella 2004-20132. ................................................................................... 19

sexe per barris. Ciutat Vella 2009-20131............................................................................................... 20

Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 1996-2015.

Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Població 39.193 42.278 64.060 55.039 55.693 55.003 53.970 52.730 Edat

0-14 anys 11,1% 10,4% 8,8% 10,5% 10,5% 10,5% 10,6% 10,6%15-29 anys 20,6% 21,0% 24,7% 20,8% 20,5% 20,0% 19,9% 19,9%30-44 anys 21,7% 27,3% 35,5% 35,9% 36,4% 36,2% 35,8% 35,3%45-64 anys 25,8% 22,9% 19,4% 21,4% 21,5% 22,2% 22,8% 23,3%65-74 anys 12,7% 10,7% 6,4% 5,8% 5,6% 5,6% 5,6% 5,6%>=75 anys 8,0% 7,7% 5,2% 5,6% 5,5% 5,4% 5,3% 5,2%

Sobre-envelliment 37,9% 42,1% 45,7% 49,2% 49,4% 49,3% 48,6% 48,2%

Gent gran que viu sola 65-74 anys 14,9% 18,5% 20,7% 23,2% 23,3% 23,2% 22,8% 23,7%75-84 anys 15,6% 19,6% 20,6% 23,2% 23,9% 23,9% 24,3% 23,9%>=85 anys 19,8% 26,3% 25,3% 28,0% 27,8% 29,2% 28,8% 27,9%

Població estrangera 8,9% 24,2% 51,6% 51,3% 52,8% 53,1% 53,8% 53,7%Països de renda alta** 15,8% 12,1% 12,4% 18,3% 19,2% 20,8% 22,0% 21,8%Països de renda mitja** 82,0% 84,7% 82,4% 73,7% 72,0% 70,4% 69,3% 69,4%Països de renda baixa** 2,2% 3,2% 5,0% 8,0% 8,7% 8,8% 8,7% 8,7%

Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Població 44.636 42.899 54.907 49.141 49.513 48.928 48.267 47.497 Edat

0-14 anys 9,3% 9,4% 9,7% 10,9% 10,9% 10,9% 10,9% 11,0%15-29 anys 17,6% 17,8% 21,6% 19,8% 20,0% 19,5% 19,4% 19,8%30-44 anys 17,3% 22,0% 27,3% 29,1% 29,5% 29,8% 29,7% 29,1%45-64 anys 22,2% 20,1% 19,4% 20,6% 20,8% 21,2% 21,6% 21,9%65-74 anys 16,7% 13,8% 8,6% 7,1% 6,9% 6,9% 7,0% 7,2%>=75 anys 17,0% 17,0% 13,3% 12,5% 11,9% 11,7% 11,3% 11,1%

Sobre-envelliment 49,1% 54,6% 61,4% 63,9% 63,2% 62,9% 61,6% 60,7%

Gent gran que viu sola 65-74 anys 30,2% 29,7% 27,1% 27,2% 27,0% 27,4% 27,6% 28,6%75-84 anys 42,2% 46,2% 43,5% 41,6% 41,0% 40,0% 40,0% 39,8%>=85 anys 31,7% 49,0% 48,8% 51,6% 50,7% 52,2% 51,0% 49,3%

Població estrangera 7,3% 18,1% 38,9% 42,4% 43,9% 44,9% 45,8% 46,2%Països de renda alta** 19,2% 15,0% 17,6% 24,6% 26,2% 27,5% 28,8% 27,6%Països de renda mitja** 79,3% 83,5% 80,9% 73,0% 71,2% 69,7% 68,5% 68,9%Països de renda baixa** 1,4% 1,3% 1,3% 2,3% 2,6% 2,7% 3,0% 3,4%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000 (**) Percentatges respecte el total de població estrangera

Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Ciutat Vella 2015.

Sant Pere, Santa Homes El Raval El Gòtic La Barceloneta Caterina i la

Ribera

Població 26.130 7.958 7.492 11.150

Edat 0-14 anys 12,0% 8,3% 9,3% 10,0%

15-29 anys 20,7% 20,0% 18,7% 18,9%30-44 anys 35,5% 35,5% 33,3% 36,0%45-64 anys 22,9% 24,2% 24,0% 23,3%65-74 anys 4,8% 6,5% 7,0% 6,1%>=75 anys 4,2% 5,6% 7,8% 5,6%

Sobre-envelliment 47,2% 46,2% 52,6% 47,7%

Gent gran que viu sola 65-74 anys 24,6% 22,5% 19,0% 27,2%75-84 anys 28,0% 21,9% 19,0% 23,2%>=85 anys 31,2% 27,7% 27,1% 26,9%

Població estrangera 60,9% 51,4% 39,3% 48,1% Països de renda alta** 12,3% 35,3% 31,3% 34,7%Països de renda mitja** 74,0% 62,3% 67,0% 62,7%Països de renda baixa** 13,7% 2,3% 1,7% 2,5%

Sant Pere, Santa Dones El Raval El Gòtic La Barceloneta Caterina i la

Ribera

Població 21.487 7.311 7.544 11.155

Edat 0-14 anys 13,5% 8,6% 8,2% 9,5%

15-29 anys 19,7% 22,8% 18,0% 19,1%30-44 anys 28,4% 29,3% 27,6% 31,5%45-64 anys 22,1% 21,7% 21,9% 21,5%65-74 anys 6,6% 6,8% 8,9% 7,3%>=75 anys 9,6% 10,8% 15,3% 11,2%

Sobre-envelliment 59,2% 61,3% 63,3% 60,5%

Gent gran que viu sola 65-74 anys 27,5% 28,1% 28,5% 31,0%75-84 anys 39,7% 34,2% 40,6% 42,7%>=85 anys 50,4% 44,1% 49,2% 51,0%

Població estrangera 51,8% 45,5% 34,2% 43,8%Països de renda alta** 16,7% 41,2% 38,3% 37,6%Països de renda mitja** 77,1% 57,9% 61,1% 61,7%Països de renda baixa** 6,2% 0,8% 0,5% 0,6%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona

(**) Percentatges respecte el total de població estrangera

5

Taula 3. Evolució dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 1996-2015.

1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Densitat d’habitants 207,9 203,8 261,9 203,8 240,8 237,9 234,0 229,4

Llars de 5 persones o més 7,4% 7,5% 11,7% 10,9% 11,6% 11,6% 11,6% 11,4%

Índex Renda Familiar nd 61,8 72,6 76,4 76,6 77,2 79,7 nd

Atur nd nd nd 12,5% 12,4% 11,8% 12,0% 11,5%

Nivell d’estudis en homes

Sense estudis 21,7% 16,0% 9,6% 8,7% 7,2% 6,7% 6,2% 2,6%Primaris 37,1% 37,4% 38,6% 32,5% 31,6% 29,1% 28,3% 31,2%Secundaris 16,2% 16,2% 17,8% 18,5% 19,4% 20,9% 21,1% 20,9%Batxillerat i FPII 16,2% 18,3% 18,1% 19,0% 19,4% 19,8% 19,8% 19,8%Universitaris 7,2% 11,4% 15,8% 21,2% 23,3% 23,4% 24,6% 25,5%No consta 1,6% 0,7% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Nivell d’estudis en dones

Sense estudis 32,5% 24,4% 15,7% 12,5% 10,6% 10,1% 9,3% 5,6%Primaris 35,6% 35,0% 31,2% 26,4% 25,3% 23,4% 22,7% 26,0%Secundaris 12,8% 14,0% 16,7% 16,7% 17,3% 18,5% 18,6% 18,0%Batxillerat i FPII 11,4% 14,6% 17,6% 18,3% 18,8% 19,3% 19,3% 19,3%Universitaris 6,5% 11,3% 18,7% 26,0% 27,9% 28,8% 30,0% 31,0%No consta 1,2% 0,7% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L’índex de Renda Familiar Disponible correspon a l’any 2000

6

Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socioeconòmics. Ciutat Vella 2015.

Sant Pere, El Raval El Gòtic La Barceloneta Santa Caterina

i la Ribera

Densitat d’habitants 433,5 181,4 114,4 200,2

Llars de 5 persones o més 16,9% 8,7% 6,2% 7,4%

Índex Renda Familiar* 60,3 103,6 82,1 91,2

Atur 12,3% 10,0% 11,9% 10,6%

Nivell d’estudis en homes

Sense estudis 2,5% 2,0% 4,1% 2,4%Primaris 39,5% 21,7% 26,3% 22,3%Secundaris 21,6% 18,1% 25,4% 18,0%Batxillerat i FPII 17,0% 23,5% 21,1% 22,6%Universitaris 19,4% 34,7% 22,9% 34,7%No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Nivell d’estudis en dones

Sense estudis 5,3% 4,4% 8,4% 5,1%Primaris 32,2% 17,6% 26,0% 20,1%Secundaris 20,1% 14,6% 20,9% 14,5%Batxillerat i FPII 17,8% 22,7% 18,2% 20,5%Universitaris 24,6% 40,7% 26,6% 39,7%No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,1%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) Índex de Renda Familiar Disponible i Atur corresponent a l’any 2014

7

Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Ciutat Vella, 2015.

Districte El Raval El Gòtic La Sant Pere, Santa Ciutat Vella Barceloneta Caterina i la Ribera

N % N % N % N % N %Educació

Absentisme1 58 0,75% nd nd nd nd nd nd nd ndTaxa graduació2 78,3% nd nd nd nd nd nd nd nd

Atur3

Persones a l’atur

Homes 5.301 12,6% 2.844 13,7% 702 10,5% 735 12,9% 1019 11,5%Dones 3.789 11,2% 1.695 11,1% 521 9,5% 658 13,0% 914 11,3%

Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)

Total 3.563 39,2% 1.668 36,7% 496 40,6% 584 41,9% 814 42,1%

Habitatge Antiguitat

<1961 83,5% 82,7% 92,6% 75,4% 83,4%1961-1980 6,9% 6,4% 3,8% 12,2% 6,7%1981-2005 7,6% 9,1% 3% 11% 6,5%>2005 1,9% 1,8% 0,7% 1,3% 3,4%

Persones sense llar (dormint al carrer) 126 17,6% nd nd nd nd nd nd nd ndPersones sense llar (dormint en assentaments) 0 0,0% nd nd nd nd nd nd nd ndHabitatges per a Emergències Socials 35 17,7% nd nd nd nd nd nd nd ndPersones inscrites al Registre HPO4 6.259 6,0% nd nd nd nd nd nd nd nd

Seguretat Índex victimització5 30,2% nd nd nd nd nd nd nd ndMapa delictiu6 18,4% nd nd nd nd nd nd nd nd

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible

Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.

2Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.

3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de 16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. 4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona

5Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any. 6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte. IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d’inserció

8

Tau

la 5

.D

istr

ibu

ció

d’a

ltre

s in

dic

ad

ors

so

cio

eco

nò

mic

s a

l d

istr

icte

i a

ls b

arr

is d

e C

iuta

t V

ella,

2015

.(co

nti

nu

ació

)

Dis

tric

te

El

Rav

al

El G

òti

c L

a B

arc

elo

net

a S

ant

Per

e, S

anta

C

iuta

t V

ella

C

ater

ina

i la

Rib

era

N%

-‰

N

%-

‰

N%

-‰

N

%-

‰

N%

-‰

Eco

nòm

ics

Nom

bre

d’e

xped

ients

de

465

6,9

%nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

PIR

MI

actiu

s P

ers

one

s de ≥

60 a

nys

am

b

5.8

90

31,7

%2.6

77

34,8

%836

28,4

%1.1

78

32,3

%1.1

99

27,8

%in

gress

os

<1

IPR

EM

P

ers

one

s de ≥

60 a

nys

am

b

5.1

90

27,9

%2.0

64

26,9

%692

23,5

%1.2

18

33,4

%1216

28,2

%in

gress

os

1-2

IPR

EM

P

ers

one

s de 6

5 a

nys

i m

és

984

68,3

‰

510

87,3

‰

165

73,2

‰

118

40,2

‰

191

56,7

‰

ben

efic

iàries

de p

ens

ions

de

jubi

laci

ó n

o co

ntr

ibutiv

es

Pers

one

s usu

àrie

s de

ls

1.9

32

18,9

‰

1.0

33

21,3

‰

279

17,5

‰

301

19,8

‰

325

14,3

‰

Centr

es

de S

erv

eis

Soci

als

que

han

rebu

t aju

ts d

'àm

bit

eco

nòm

ic

Pers

one

s am

b p

laça

fix

a a

l 941

9,2

‰

644

13,3

‰

124

7,8

‰

78

5,1

‰

117

5,2

‰

serv

ei d

e m

enj

ado

r S

oci

al

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na,

Aju

ntam

ent d

e B

arce

lona

; nd:

no

disp

onib

le

Not

es: 1 A

bsen

tism

e: C

asos

am

b m

és d

’un

25%

de

dies

que

han

falta

t de

form

a in

just

ifica

da a

l’es

cola

.

2 Tax

a de

gra

duac

ió: N

ombr

e d’

alum

nes

que

han

apro

vat e

l cur

s es

cola

r pe

l tot

al d

’alu

mne

s m

atric

ulat

s.

3 At

ur: P

erce

ntat

ge d

e pe

rson

es e

ntre

16

i 64

anys

regi

stra

des

a le

s O

ficin

es d

e Tr

ebal

l de

la G

ener

alita

t sob

re e

l nom

bre

de p

erso

nes

de 1

6 a

64 a

nys.

Est

imac

ió p

er b

arris

a p

artir

de

dade

s

faci

litad

es p

er c

odis

pos

tals

. 4 P

erso

nes

o fa

míli

es in

scrit

es a

l Reg

istr

e de

Sol

·lici

tant

s d’

Hab

itatg

e de

Pro

tecc

ió O

ficia

l de

Bar

celo

na

5 Índe

x d

e vi

ctim

itzac

ió: P

erce

ntat

ge d

e pe

rson

es e

ntre

vist

ades

del

dis

trict

e qu

e ha

n es

tat v

ictim

es d

’un

o m

és fe

ts q

ue h

an c

onsi

dera

t del

ictiu

s e

l dar

rer

any.

6 M

apa

delic

tiu: P

erce

ntat

ges

de fe

ts d

e vi

ctim

itzac

ió e

l dar

rer a

ny q

ue h

an o

corre

gut a

l dis

trict

e.

IPR

EM=

Indi

cado

r Púb

lic d

e R

enta

de

Efec

tes

Múl

tiple

s P

IRM

I=R

enta

mín

ima

d’in

serc

ió

9

Tau

la 6

.E

volu

ció

del

s in

dic

ado

rs d

e sa

lut

sexu

al i

rep

rod

uct

iva

,C

iuta

t V

ella

200

5-20

14.

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Naix

em

ent

s 886

946

1.0

33

936

909

920

851

805

784

Taxa

de n

ata

litat x

1.0

00 h

ab,

7,7

8,5

9,2

8,5

8,6

8,8

8,1

7,7

5

7,6

7

Taxa

de f

ecu

ndita

t x 1

.000

don

es

Dones

15-4

9 a

nys

30,3

31,7

34,7

32,0

32,4

33,7

30,6

29,

32

28,

83

Dones

15-1

9 a

nys

13,8

22,3

18,7

14,4

16,7

9,9

8,4

12,

60

9,3

7

IVE

s 474

463

556

472

409

374

593

416

446

Taxa

d’IV

Es x

1.0

00 d

one

s 15

-49 a

nys

16,2

15,5

18,7

16,0

14,6

13,7

9,1

15,2

16,5

1

Em

bar

ass

os

1.3

62

1.4

10

1.5

93

1.4

10

1.3

18

1.2

94

1.1

29

1.2

21

1.2

25

Taxa d

’em

bara

ssos x

1.0

00 d

ones

15-4

9 a

nys

46,5

47,2

53,3

48,0

47,0

47,4

40,6

44,

47

45,

34

Naix

em

ent

s am

b p

es

<2

,50

0 g

r.8,3

%6,4

%7,8

%6,5

%4,1

%6,0

%7,9

%8,2

%8,0

%N

aix

em

ent

s pre

matu

rs <

37 s

etm

ane

s de g

est

aci

ó

6,0

%5,4

%5,8

%4,9

%4,2

%4,1

%5,6

%6,7

%6,3

%N

aix

em

ent

s de

baix

pes

pe

r eda

t ges

taci

ona

l (pct

10)

13,2

%6,6

%6,6

%6,4

%3,4

%5,5

%5,6

%6,3

%7,5

%

Fon

ts: R

egis

tre

de N

atal

itat d

e B

arce

lona

, Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na i

Reg

istr

e d’

Inte

rrup

cion

s V

olun

tàrie

s d

e l’E

mba

ràs,

Dep

arta

men

t de

Salu

t, G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

IVE

: Int

erru

pció

vol

untà

ria d

e l’e

mba

ràs;

PC

T:

perc

entil

10

Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut, Ciutat Vella 2001-2014.2011-14*

Homes 2001 2006 2011 2011-14*Barcelona

Mala salut percebuda 0-14 anys 1,9% 4,6% 0,0% 3,8% 3,6%

15-44 anys 11,2% 13,4% 9,6% 6,5% 6,4%45-64 anys 36,9% 23,9% 37,2% 17,2% 16,2%>=65 anys 46,5% 57,5% 66,7% 73,3% 39,4%

Risc de patiment psicològic 15-44 anys 17,1% 17,0% 18,4% 9,0% 8,0%45-64 anys 9,1% 11,4% 42,9% 21,2% 10,2%>=65 anys 11,8% 12,3% 29,0% 21,2% 9,1%

Obesitat 15-24 anys 6,3% 4,2% 5,9% 6,4% 2,7%25-34 anys 10,4% 3,6% 4,0% 3,6% 6,7%35-44 anys 8,7% 6,0% 8,1% 3,9% 13,9%45-54 anys 17,7% 15,2% 19,2% 41,2% 18,1%55-64 anys 13,3% 24,7% 17,7% 43,1% 20,9%>=65 anys 16,8% 11,6% 15,2% 24,5% 16,7%

Sedentarisme 15-44 anys nd 63,5% 61,5% 49,6% 41,5%45-64 anys nd 77,3% 81,4% 68,8% 64,1%>=65 anys nd 87,8% 72,7% 96,1% 79,0%

Consum de tabac 15-24 anys 35,6% 35,6% 17,6% 5,9% 18,0%25-34 anys 43,9% 39,4% 22,0% 16,6% 32,4%35-44 anys 52,9% 28,4% 24,3% 29,9% 35,8%45-54 anys 52,5% 35,2% 42,3% 28,0% 32,3%55-64 anys 31,7% 42,7% 23,5% 43,1% 25,8%>=65 anys 29,0% 14,4% 18,2% 15,3% 12,1%

Dones 2001 2006 2011 2011-14*2011-14*

Barcelona Mala salut percebuda

0-14 anys 7,8% 5,5% 0,0% 8,4% 4,5%15-44 anys 15,5% 14,8% 9,6% 6,0% 8,4%45-64 anys 38,1% 35,5% 31,7% 33,8% 25,8%>=65 anys 51,9% 54,5% 45,2% 62,9% 50,3%

Risc de patiment psicològic 15-44 anys 25,9% 17,7% 18,0% 13,7% 12,3%45-64 anys 25,0% 18,2% 36,6% 26,9% 16,3%>=65 anys 18,4% 21,0% 23,3% 27,3% 17,1%

Obesitat 15-24 anys 3,8% 7,3% 5,3% 6,2% 2,5%25-34 anys 4,6% 4,7% 13,0% 7,2% 9,6%35-44 anys 7,5% 1,6% 2,6% 7,6% 8,6%45-54 anys 18,5% 17,2% 10,0% 5,1% 10,4%55-64 anys 28,1% 27,1% 18,7% 30,7% 16,1%>=65 anys 21,0% 16,6% 25,8% 22,4% 20,2%

Sedentarisme 15-44 anys nd 67,0% 72,1% 68,8% 60,8%45-64 anys nd 84,4% 87,8% 73,8% 70,7%>=65 anys nd 92,0% 83,9% 82,9% 78,8%

Consum de tabac 15-24 anys 40,0% 29,4% 15,8% 18,7% 19,5%25-34 anys 57,8% 35,5% 17,4% 31,1% 24,9%35-44 anys 34,8% 28,9% 7,8% 23,7% 24,4%45-54 anys 20,4% 31,0% 16,0% 33,9% 28,4%55-64 anys 9,5% 26,5% 25,0% 29,3% 20,4%>=65 anys 2,3% 9,2% 3,2% 0,0% 2,0%

Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) per la ciutat de Barcelona, agregades del 2011al 2014

11

Tau

la 8

. E

vo

lució

dels

in

dic

ad

ors

d’ú

s d

e d

rog

ues.

Ciu

tat

Vella 2

004

-201

5

Ho

mes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

Inic

is d

e t

ract

am

ent

als

CA

S

361

356

344

305

298

245

251

320

297

254

323

359

Taxa

d’in

icis

de

tracta

ment

x

100

.000

hab

.

Tota

l (15-5

4 a

nys

) 868,2

776,2

738,9

708,5

698,7

586,0

650,4

831,8

757,8

658,3

827,7

944,8

Alc

oh

ol (

15-7

9 a

nys

) 266,7

231,2

239,7

250,3

205,2

226,7

261,9

254,5

263,5

212,6

240,6

275,9

Do

nes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

Inic

is d

e tr

act

am

ent

als

CA

S

113

124

101

93

91

62

83

80

75

91

104

105

Taxa

d’in

icis

de

tracta

ment

x

100

.000

hab

.

Tota

l (15-5

4 a

nys

) 372,6

389,9

300,6

282,6

279,6

195,7

270,7

266,7

245,4

300,5

339,1

348,4

Alc

oh

ol (

15-7

9 a

nys

) 82,0

80,0

61,9

79,8

81,2

57,4

46,9

90,8

62,4

95,8

112,5

88,9

Fon

t: S

iste

ma

d’In

form

ació

de

Dro

gode

pend

ènci

es, A

gènc

ia d

e Sa

lut P

úblic

a de

Bar

celo

na

CA

S: C

entr

e d’

Ate

nci

ó i S

egui

men

t

12

Tau

la 9

.E

volu

ció

del

s in

dic

ado

rs d

e m

alal

ties

de

dec

lara

ció

ob

ligat

òri

a,C

iuta

t V

ella

200

5-2

014.

Ho

mes

20

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

14T

axa d

’incid

ència

TB

C x

10

0.0

00 h

ab

,T

ota

l 117

,5

91,7

114

,6

87,7

66,5

121

,9

93,0

76,3

86,8

78,5

Autò

ctons

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

24,2

28,9

29,0

Imm

igra

nts

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

126

,7

125

,2

152

,7

Taxa d

’incid

ència

VIH

x 1

00

.00

0 h

ab

,T

ota

l nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

127

,1

105

,3

72,9

Autò

ctons

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

148

,1

153

,8

115

,4

Imm

igra

nts

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

121

,7

86,3

63,1

Do

nes

20

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

14T

axa d

’incid

ència

TB

C x

10

0.0

00 h

ab

,T

ota

l 30,6

61,4

65,1

45,3

44,6

58,5

45,2

30,0

57,3

36,8

Autò

ctone

s nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

12,1

20,8

21,9

Imm

igra

nts

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

78,7

175

,3

90,3

Taxa d

’incid

ència

VIH

x 1

00

.00

0 h

ab

,T

ota

l nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

16,4

31,4

12,9

Autò

ctone

s nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

6,0

31,3

0,0

Imm

igra

nts

nd

nd

nd

nd

nd

nd

nd

20,7

33,9

23,2

Font

: Reg

istre

de

Mal

altie

s de

Dec

lara

ció

Obl

igat

òria

, Agè

ncia

de

Salu

t Púb

lica

de B

arce

lona

, nd:

No

disp

onib

le

TBC

: tub

ercu

losi

13

Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria,Ciutat Vella 2010-2014.

Homes El Raval El Gòtic La

Barceloneta

Sant Pere, Santa Caterina

i la Ribera

Casos de TBC 197 30 22 24

Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 147,1 67,1 56,1 42,1

Casos de VIH 137 37 21 58Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 102,3 82,7 53,6 101,7

Dones El Raval El Gòtic La

Barceloneta

Sant Pere, Santa Caterina

i la Ribera

Casos de TBC 83 8 13 10Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 74,8 20,7 33,1 17,5

Casos de VIH 20 3 2 4Taxa d’incidència TBC x 100.000 hab, 18 7,8 5,1 7,0

Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona TBC: tuberculosi

14

Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis, Ciutat Vella 2001-2014.

2011-14* Homes 2001 2006 2011 2011-14*

Barcelona Cobertura sanitària

Exclusivament pública 84,0% 86,1% 91,0% 85,4% 62,8%Doble cobertura 16,0% 13,9% 9,0% 14,6% 36,7%

Consulta a l’AP el darrer any

0-14 anys 88,2% 90,8% 95,5% 93,6% 93,3%15-44 anys 59,7% 55,2% 47,1% 69,3% 66,4%45-64 anys 63,1% 73,9% 81,4% 79,5% 73,4%>=65 anys 80,2% 86,6% 93,9% 93,8% 91,85

Consulta a l’especialista el darrer any


Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 33,3% 21,6% 9,1% 29,0% 41,5%

15-44 anys 33,7% 28,5% 20,4% 39,2% 26,1%45-64 anys 26,2% 29,4% 24,4% 22,5% 22,9%>=65 anys 27,7% 28,0% 21,2% 33,4% 29,1%

Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 41,8% 38,5% 41,2% 35,7%45-64 anys nd 69,3% 74,4% 67,3% 60,9%>=65 anys nd 90,4% 97,0% 91,5% 89,5%

Dones 2001 2006 2011 2011-14*2011-14*

Barcelona Cobertura sanitària

Exclusivament pública 77,6% 87,4% 89,8% 77,6% 62,3%Doble cobertura 22,3% 12,6% 10,2% 22,5% 37,5%

Consulta a l’AP el darrer any

0-14 anys 96,1% 73,5% 90,9% 90,0% 91,5%15-44 anys 66,3% 67,6% 69,2% 90,0% 76,5%45-64 anys 76,3% 77,1% 75,6% 71,7% 79,4%>=65 anys 81,8% 85,4% 87,1% 94,85 94,2%

Consulta a l’especialista el darrer any


Consulta a urgències el darrer any 0-14 anys 33,33% 39,3% 18,2% 47,2% 42,2%

15-44 anys 35,83% 27,3% 14,7% 31,6% 31,7%45-64 anys 27,97% 26,9% 22,0% 22,2% 26,9%>=65 anys 33,15% 30,1% 19,4% 35,1% 31,0%

Consum medicaments darrers 2 dies 15-44 anys nd 57,1% 51,0% 59,8% 56,9%45-64 anys nd 80,4% 78,0% 67,2% 71,7%>=65 anys nd 95,6% 96,8% 94,7% 96,0%

Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014 AP: Atenció Primària

15

Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat Vella 2002-2013.

2002- 2004- 2006- 2008- 2010- 2012-2003 2005 2007 2009 2011 2013

Ronda 4ª 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª

Població convidada 8.226 7.946 7.614 7.593 7.603 7.952

Participació 63,4% 63,7% 63,5% 64,2% 62,70% 60,30%

Càncers detectats 34 18 16 24 27 23Taxa de càncers detectats x1,000

6,5 3,5 3,3 4,9 5,7 4,8

Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona

Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama, Ciutat Vella 2013(9ª ronda).

1A 1B 1C 1D 1E

Població convidada 1.483 1.780 1.225 1.703 1.761

Participació 73,0% 59,2% 56,7% 58,8% 54,7%

Càncers detectats 4 2 4 8 5

Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona

16

400

Tau

la 1

4. E

volu

ció

de

les

taxe

s d

e m

ort

alit

at, m

ort

alit

at p

rem

atu

ra i

esp

eran

ça d

e vi

da

seg

on

s el

sex

e. C

iuta

t V

ella

200

4-20

131 .

Ho

mes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

13D

efu

ncio

ns

573

647

516

546

530

421

489

467

457

Taxa

bru

ta x

100

.00

0 h

ab.

982

,4

1.0

71,4

838

,9

925

,8

893

,6

721

,8

885

,5

848

,5

82

0,6

72

7,2

Taxa

est

and

ard

itzada

2x

10

0.0

00 h

ab.

1.4

53,2

1.6

53,5

1.3

93,3

1.4

64,8

1.4

66,2

1.1

81,6

1.3

66,5

1.3

23,0

1.3

04,0

1.1

57,3

Taxa

AP

VP

3est

and

ard

itza

da

27.2

73,9

7.7

87,1

5.3

45,4

6.2

03,7

5.6

62,2

4.9

25,6

5.9

87,1

4.8

46,1

4.9

94,2

4.1

34,0

Esp

eranç

a d

e v

ida a

l né

ixe

r 74,3

73,1

76,3

74,9

75,1

77,7

75,8

76,7

77,0

78,0

Do

nes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

13D

efu

ncio

ns

549

530

509

502

504

456

497

437

454

Taxa

bru

ta x

100

.00

0 h

ab.

1.0

63,7

1.0

04,2

962

,0

949

,6

958

,6

879,

7

993

,0

889

,3

91

6,9

92

1,8

Taxa

est

and

ard

itzada

2per

edat

x10

0.0

00

hab.

742

,9

726

,1

696

,2

677

,7

692

,6

629

,5

739

,2

632

,1

66

4,8

67

2,8

Taxa

AP

VP

3est

an

dar

ditz

ada

22.8

47,1

2.7

35,0

2.7

57,6

187

4,9

2.3

29,0

2.2

12,4

2.4

17,0

2.7

22,2

2.7

76,3

2.0

47,3

E

sper

anç

a d

e v

ida a

l né

ixe

r 82,8

83,2

83,7

84,6

84,0

84,9

83,6

84,7

84,0

84,5

Font

: Reg

istre

de

mor

talit

at. A

gènc

ia d

e Sa

lut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Not

es: 1

Les

est

imac

ion

s de

ls in

dica

dors

d’e

volu

ció

pode

n pr

esen

tar

petit

es v

aria

cion

s re

spec

te in

form

es a

nter

iors

. 2

La p

obla

ció

de r

efer

ènci

a pe

r a

esta

ndar

ditz

ar le

s ta

xes

ha e

stat

la p

obla

ció

de B

arce

lona

(d’

hom

es i

de d

ones

), s

egon

s el

pad

ró m

unic

ipal

d’h

abita

nts

de 2

001.

3

APVP

: Any

s Po

tenc

ials

de

Vida

Per

duts

ent

re 1

i 70

any

s

17451

Tau

la 1

5.E

volu

ció

de

les

pri

nci

pal

s ca

use

s d

e m

ort

en

els

ho

mes

. T

axes

est

and

ard

itza

des

1p

er e

dat

per

100

.000

hab

itan

ts.

Ciu

tat

Vel

la 2

004-

2013

2 .

Ho

mes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1315

-44 a

nys

T

ota

l 133

,0

146

,5

92,6

123

,9

101

,4

63,1

92,3

80,8

88,6

72,0

Sid

a

26,3

35,4

7,9

12,7

7,8

7,9

17,3

0,0

7,8

10,5

Sobr

edos

is

30,0

21,6

19,8

7,8

11,4

11,4

15,9

8,7

16,5

5,1

Les

ions

per

acc

iden

t de t

rànsi

t 4,3

9,0

4,9

15,7

6,8

4,9

4,9

2,3

2,7

5,5

Suïc

idi

6,5

9,4

4,7

11,4

17,2

6,3

4,7

12,5

8,0

3,2

Cirro

si

5,6

5,3

7,3

5,2

2,8

2,8

5,3

2,9

2,3

0,0

Mal

. is

qu

èm

ica d

el c

or

10,9

2,0

0,0

10,4

4,6

0,0

2,4

0,0

0,0

10,2

45

-74 a

nys

T

ota

l 1.7

44,8

1.9

36,2

1.4

73,2

1.6

09,0

1.6

61,5

1.4

50,5

1.7

67,4

1.4

13,2

1.4

35,8

1.3

90,6

T

M p

ulm

ó

142,

9

315

,2

192

,5

234

,7

263

,6

240

,7

239

,1

243

,9

164,8

260,2

Mal

. is

qu

èm

ica d

el c

or

168

,5

158

,1

134

,1

111

,8

181

,0

128

,2

200

,5

107

,9

197,1

107,0

Mal

. ce

rebro

vasc

ula

r 59,8

94,0

74,6

77,7

29,2

87,0

91,7

19,8

95,0

50,3

TM

bude

ll gro

s 41,6

35,8

30,7

39,4

34,1

38,5

52,1

95,5

54,9

33,2

Bro

nquiti

s i M

PO

C

57,6

180

,5

52,8

78,7

95,4

104

,6

85,1

94,8

109,9

53,8

Cirro

si

121

,2

82,8

106

,2

47,7

120

,5

108

,4

88,6

92,1

114,8

55,3

>=

75 a

nys

T

ota

l 8.8

10,8

10.

268,

7

9.4

93,6

9.5

55,0

9.4

36,0

7.2

30,4

7.9

45,7

8.9

28,7

8.6

28,4

7.1

25,8

M

al.

isqu

èm

ica d

el c

or

778

,0

1.0

22,8

1.2

94,7

986

,9

868

,2

563

,6

559

,9

567

,7

1,2

84,0

876,5

Mal

. ce

rebro

vasc

ula

r 897

,0

955

,0

740

,4

907

,2

751

,8

415

,2

377

,9

522

,4

584,4

472,3

Bro

nquiti

s i M

PO

C

563

,3

761

,2

952

,9

111

0,7

813

,2

399

,0

759

,7

885

,6

663,0

768,4

TM

pulm

ó

486

,0

654

,3

400

,7

623

,2

356

,1

396

,2

471

,1

386

,6

458,6

504,1

Dem

ènc

ia s

eni

l 153

,1

206

,2

382

,9

365

,8

210

,6

246

,6

629

,7

617

,1

35

8,8

36

5,8

Dia

betis

374

,1

247

,8

126

,8

223

,7

297

,7

419

,1

126

,2

106

,0

16

8,8

10

3,0

Font

: Reg

istre

de

mor

talit

at. A

gènc

ia d

e Sa

lut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Not

es: 1

La

pobl

ació

de

refe

rènc

ia p

er e

stan

dard

itzar

les

taxe

s ha

est

at la

pob

laci

ó de

Bar

celo

na (

d’ho

mes

i de

don

es),

seg

ons

el p

adró

mun

icip

al d

’hab

itant

s de

200

1.

2 Le

s es

timac

ions

del

s in

dica

dors

d’e

volu

ció

pode

n pr

esen

tar

petit

es v

aria

cion

s re

spec

te in

form

es a

nter

iors

.

18

Tau

la 1

6.E

volu

ció

de

les

pri

nci

pal

s ca

use

s d

e m

ort

en

les

do

nes

. T

axes

est

and

ard

itza

des

1p

er e

dat

per

100

.000

hab

itan

ts.

Ciu

tat

Vel

la 2

004-

2013

2 .

Do

nes

20

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1315

-44 a

nys

T

ota

l 53,2

58,9

58,7

40,3

47,0

50,6

25,0

51,8

49,4

31,8

TM

mam

a

3,8

0,0

0,0

3,7

0,0

0,0

3,4

0,0

3,4

3,8

Les

ions

per

acc

iden

t de t

rànsi

t 0,0

0,0

0,0

0,0

5,1

8,9

0,0

0,0

-0,0

Suïc

idi

4,1

0,0

2,9

0,0

3,8

6,2

0,0

6,5

0,0

0,0

Sobr

edos

is

7,9

18,0

13,2

11,0

3,8

5,5

6,9

3,5

3,4

-S

ida

10,8

6,9

7,4

11,0

7,3

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

Cirro

si

3,8

3,9

7,6

0,0

0,0

2,8

7,9

3,3

03,8

45

-74 a

nys

T

ota

l 595

,1

635

,4

583

,8529

,4

539

,9

493

,4

730

,0

541

,3

566

,3

610

,0

TM

mam

a

45,0

23,2

60,4

30,7

34,2

38,1

66,2

75,0

47,3

40,0

Mal

. ce

rebro

vasc

ula

r 22,4

24,6

14,9

40,7

64,1

0,0

31,5

26,2

18,1

44,0

Mal

. is

qu

èm

ica d

el c

or

15,9

38,1

51,3

36,3

36,0

35,4

22,8

26,8

18,3

27,9

TM

pulm

ó

33,8

62,3

33,1

30,1

39,6

29,9

75,0

52,2

52,6

77,1

TM

bude

ll gro

s 27,5

35,5

19,9

8,9

33,8

27,1

14,6

23,8

7,1

31,9

Cirro

si

21,8

32,4

20,7

49,3

37,1

9,5

14,2

8,7

36,6

15,1

>=

75 a

nys

T

ota

l 5.7

61,8

5.4

08,8

5.3

03,4

5.3

96,9

5.5

02,5

4.9

51,0

5.3

86,0

4.7

46,8

5.0

20,8

5.0

66,4

M

al.

cere

bro

vasc

ula

r 558

,3

551

,8

466

,5

524

,0

420

,5

465

,0

339

,6

307

,7

34

0,2

32

9,3

Mal

. is

qu

èm

ica d

el c

or

535

,0

385

,0

513

,7

346

,0

612

,8

278,1

467

,2

324

,1

44

6,1

34

2,0

Insu

ficiè

ncia

card

íaca

367

,1

415

,1

441

,7

390

,1

275

,1

385

,0

132

,4

267

,9

50

2,2

311

,0

Dem

ènc

ia s

eni

l 405

,3

326

,2

377

,7

377

,4

418

,6

299

,5

450

,3

350

,9

38

1,1

44

4,1

Mal. d

’Alz

heim

er

174

,6

203

,9

161

,1

188

,2

310,

9

234

,0

226

,8

382

,8

195

,8

198

,9

Mal

. H

iper

tensi

va

147

,6

106

,4

204

,5

192

,3

138

,7

242

,1

305

,9

148

,6

10

5,5

331

,1

Font

: Reg

istre

de

mor

talit

at. A

gènc

ia d

e Sa

lut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Not

es: 1

La

pobl

ació

de

refe

rènc

ia p

er e

stan

dard

itzar

les

taxe

s ha

est

at la

pob

laci

ó de

Bar

celo

na (

d’ho

mes

i de

don

es),

seg

ons

el p

adr

ó m

unic

ipal

d’h

abita

nts

de 2

001

. 2

Les

estim

acio

ns d

els

indi

cado

rs d

’evo

luci

ó po

den

pres

enta

r pe

tites

var

iaci

ons

resp

ecte

info

rmes

ant

erio

rs.

19

Tau

la 1

7.

Evo

luci

ó d

e le

s ta

xes

de

mo

rtal

itat

, mo

rtal

itat

pre

mat

ura

i es

per

ança

de

vid

a se

go

ns

el s

exe

per

bar

ris

.C

iuta

t V

ella

200

9-20

131 .

San

t P

ere

, S

anta

H

om

es

El

Rav

al

El

Gò

tic

La

Bar

celo

net

a C

ater

ina

i la

R

iber

a D

efu

ncio

ns

987

352

443

452

Taxa

bru

ta x

100

.00

0 h

ab.

740

,9

71

7,4

1.1

13,9

789

,7

Taxa

est

and

ard

itzada

2x

10

0.0

00 h

ab.

1.6

05,2

1.3

64,1

1.6

25,9

1.3

90,6

T

axa

AP

VP

3est

and

ard

itza

da

25.6

54,5

3.8

80,

9

6.2

15,

8

4.3

31,

4

Esp

eranç

a d

e v

ida a

l né

ixe

r 76,2

78,

9

76,0

78,8

San

t P

ere

, S

anta

D

on

es

El

Rav

al

El

Gò

tic

La

Bar

celo

net

a C

ater

ina

i la

R

iber

a D

efu

ncio

ns

905

415

456

519

Taxa

bru

ta x

100

.00

0 h

ab.

813

,8

100

7,1

1.1

45,5

90

6,6

T

axa

est

and

ard

itzada

per

edat

x 1

00.

000 h

ab.

88

4,5

96

8,9

88

3,5

825

,2

Taxa

AP

VP

3est

and

ard

itza

da

22.4

31,0

2.5

23,5

2.8

80,

5

2.6

66,

3

Esp

eranç

a d

e v

ida a

l né

ixe

r 84,9

84,

0

84,

8

85,5

Font

: Reg

istre

de

mor

talit

at. A

gènc

ia d

e Sa

lut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Not

es: 1

Les

est

imac

ion

s de

ls in

dica

dors

d’e

volu

ció

pode

n pr

esen

tar

petit

es v

aria

cion

s re

spec

te in

form

es a

nter

iors

. 2

La p

obla

ció

de r

efer

ènci

a pe

r a

esta

ndar

ditz

ar le

s ta

xes

ha e

stat

la p

obla

ció

de B

arce

lona

(d’

hom

es i

de d

ones

), s

egon

s el

pad

ró m

unic

ipal

d’h

abita

nts

de 2

001.

3

APVP

: Any

s Po

tenc

ials

de

Vida

Per

duts

ent

re 1

i 70

any

s

20

Salut als districtes 2015

Ciutat Vella

Sal

ut

als

dis

tric

tes

2015

Ciu

tat

Vel

la

Annex

III

Pri

nci

pal

s re

sult

ats

Se

rve

i d

e S

iste

mes d

’In

form

ac

ió

Ag

ènci

a d

e S

alu

t P

úb

lica

de

Bar

celo

na

, 201

6

Presentació

L’i

nfo

rme

de

Sal

ut

als

dis

tric

tes

és u

na

anàl

isis

de

la s

ituac

ió s

ob

re l

a sa

lut

i

els

seus

det

erm

inan

ts e

n c

ada

un d

els

dis

tric

tes

de

la c

iuta

t de

Bar

celo

na,

en

bas

e a

regis

tres

que

most

ren l

es c

arac

terí

stiq

ues

de

la p

ob

laci

ó, la

sal

ut,

els

hàb

its

de

salu

t, i

l’ú

s de

serv

eis

de

la p

ob

laci

ó d

el d

istr

icte

.

El

pre

sent

docu

men

t p

rese

nta

els

res

ult

ats

det

alla

ts d

els

indic

adors

en f

orm

a

de

figure

s i

grà

fics

que

most

ren l

’evolu

ció d

els

ind

icad

ors

i l

a d

istr

ibuci

ó e

n

els

bar

ris

i le

s A

BS

, in

cloen

t una

com

par

ativ

a re

spec

te l

a ci

uta

t.

Cal

ten

ir e

n c

om

pte

que

les

dad

es p

rovin

ents

de

les

enques

tes

de

salu

t de

Bar

celo

na,

aix

í co

m l

a in

form

ació

en l

es à

rees

pet

ites

, i

altr

es d

ades

poc

freq

üen

ts t

enen

una

val

ides

a li

mit

ada

per

rea

litz

ar i

nfe

rèn

cies

al

niv

ell

del

dis

tric

te j

a que

el r

eduït

nom

bre

de

caso

s p

ot

fer

fluct

uar

les

est

imac

ions.

La

po

bla

ció

Est

ruct

ura

de

la p

ob

laci

ó p

er e

dat

s, 2

015

Ciu

tat

Vella

B

arc

elo

na

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

En

vell

imen

t d

e la

po

bla

ció

, C

iuta

t V

ella

199

1-2

01

5

Índ

ex

de

so

bre

-en

ve

llim

en

t

0%

20

%

40

%

60

%

80

%

10

0%

19

91

20

01

20

09

20

11

20

13

20

15

Ho

me

s C

iuta

t V

ella

Do

ne

s C

iuta

t V

ella

Ho

me

s B

CN

Do

ne

s B

CN

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Po

bla

ció

gra

n q

ue

viu

so

la,

Ciu

tat

Vel

la 1

991

-20

15

% P

ob

lac

ió 7

5-8

4 a

ny

s q

ue

viu

so

la

0%

20

%

40

%

60

%

80

%

10

0%

19

91

20

01

20

09

20

11

20

13

20

15

Ho

me

s C

iuta

t Ve

llaD

one

s C

iuta

t Ve

llaH

om

es

BC

ND

one

s B

CN

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Índ

ex

de

so

bre

-en

ve

llim

en

t

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Do

ne

sH

om

es

% P

ob

lac

ió 7

5-8

4 a

ny

s q

ue

viu

so

la

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Do

ne

sH

om

es

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Po

bla

ció

gra

n a

ls b

arri

s, C

iuta

t V

ella

201

5

Po

bla

ció

est

ran

ger

a, C

iuta

t V

ella

199

1-2

01

5

% P

ob

lac

ió e

str

an

ge

ra

0%

20

%

40

%

60

%

80

%

10

0%

19

91

20

01

20

09

20

11

20

13

20

15

Ho

me

s C

iuta

t V

ella

Do

ne

s C

iuta

t V

ella

Ho

me

s B

CN

Do

ne

s B

CN

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

% P

ob

lac

ió e

str

an

ge

ra

0%

20

%

40

%

60

%

80

%

10

0%

19

96

20

00

20

06

20

13

20

14

20

15

19

96

20

00

20

06

20

13

20

14

20

15

P

aïs

os d

e r

end

a a

lta P

aïs

os d

e r

end

a m

itja

P

aïs

os d

e r

end

a b

aix

a

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Po

bla

ció

est

ran

ger

a, C

iuta

t V

ella

199

6-2

01

5

Hom

es

Dones

Po

bla

ció

est

ran

ger

a, C

iuta

t V

ella

201

5

Ciu

tat

Vella

B

arc

elo

na

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Po

bla

ció

est

ran

ger

a al

s b

arri

s, C

iuta

t V

ella

201

5

% P

ob

lac

ió e

str

an

ge

ra

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Do

ne

sH

om

es

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Niv

ell

d’e

stu

dis

de l

a p

ob

lació

, C

iuta

t V

ell

a 2

015

Ciu

tat

Vella

B

arc

elo

na

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

% A

tur

0%5%

10%

15%

20%

25%

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Índ

ex

de

re

nd

a fa

mili

ar d

isp

on

ible

4060

8010

012

014

0

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Fon

t: P

adró

Mun

icip

al d

’Hab

itant

s de

Bar

celo

na. A

junt

amen

t de

Bar

celo

na.

Niv

ell

soci

oec

on

òm

ic a

ls b

arri

s, C

iuta

t V

ella

201

5

B C N

Els

hàb

its

de

salu

t

% S

ed

en

tari

sme

en

te

mp

s d

e ll

eu

re

0%20%

40%

60%

80%

100%

15-4

4 an

ys45

-64

anys

>65

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2006

2011

2011

-201

4*

Ho

me

s D

on

es

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

Sed

enta

rism

e, C

iuta

t V

ella

200

6-2

01

4

% T

abaq

uis

me

0%20%

40%

60%

80%

100%

15-2

425

-34

35-4

445

-54

55-6

4>

6515

-24

25-3

435

-44

45-5

455

-64

>65

2001

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Tab

aqu

ism

e, C

iuta

t V

ella

200

1-2

01

4

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

Inic

is d

e tr

acta

men

t p

er c

on

sum

, C

iuta

t V

ella

200

1-2

01

2

Inic

is d

e t

ract

ame

nt

pe

r su

bst

ànci

es

psi

coac

tiv

es

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Taxa per 100.000 habitants

Hom

es C

iuta

t Vel

laD

ones

Ciu

tat V

ella

Hom

es B

CN

Don

es B

CN

Fon

t: S

iste

ma

d’In

form

ació

de

Dro

gode

pend

ènci

es. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

L’ú

s d

e s

erv

eis

de s

alu

t i

prà

ctiq

ues

pre

ven

tive

s

Co

ber

tura

san

itàr

ia,

Ciu

tat

Vel

la 2

001

-20

14

% D

ob

le c

ob

ert

ura

san

itàr

ia (

pú

blic

a i p

riv

ada)

0%20%

40%

60%

80%

100%

Hom

esD

ones

2001

2006

2011

2011

-14*

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% C

on

sult

a al

me

tge

/ess

a d

e c

apça

lera

o p

ed

iatr

e/a

el d

arre

r an

y

0%20%

40%

60%

80%

100%

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2001

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Co

nsu

ltes a

l’a

ten

ció

pri

màri

a,

Ciu

tat

Vell

a 2

001-2

01

4

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% C

on

sult

a al

me

tge

/ess

a e

spe

cial

ista

el d

arre

r an

y

0%20%

40%

60%

80%

100%

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2001

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Co

nsu

ltes a

l’a

ten

ció

esp

ecia

litz

ad

a,

Ciu

tat

Vell

a 2

001

-20

14

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% C

on

sult

a al

s se

rve

is d

'urg

èn

cie

s e

l dar

rer

any

0%20%

40%

60%

80%

100%

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2001

2006

2011

2011

-201

4*

Co

nsu

ltes a

serv

eis

d’u

rgèn

cie

s,

Ciu

tat

Vell

a 2

001

-20

14

Ho

me

s D

on

es

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% C

on

sum

me

dic

ame

nts

els

dar

rers

do

s d

ies

0%20%

40%

60%

80%

100%

15-4

4 an

ys45

-64

anys

>65

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Co

nsu

m m

edic

amen

ts,

Ciu

tat

Vel

la 2

006

-20

14

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% P

art

icip

ac

ió a

l Pro

gra

ma

de

cri

ba

tge

de

cà

nc

er

de

ma

ma

0%

20

%4

0%

60

%8

0%

10

0%

1A

1B

1C

1D 1E

1A

1B

1C

1D 1E

Par

tici

pac

ió a

l P

rog

ram

a d

e D

etec

ció

Pre

coç

de

Càn

cer

de

Mam

a,

Ciu

tat

Vel

la 2

013

(9ª

ron

da)

Barc

elo

na 1

A B

arc

elo

neta

B

arc

elo

na 1

B C

asc

Antic

B

arc

elo

na 1

C G

òtic

B

arc

elo

na 1

D R

ava

l Sud

Barc

elo

na 1

E R

ava

l Nord

-Dr.

Sayé

Fon

t: O

ficin

a T

ècni

ca d

e D

etec

ció

Pre

coç

del C

ànce

r de

Mam

a. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

La

salu

t se

xual

i re

pro

du

ctiv

a

Sal

ut

sexu

al i

rep

rod

uct

iva,

Ciu

tat

Vel

la 2

001

-20

14

Sa

lut

rep

rod

uc

tiv

a e

n d

on

es

de

15

-49

an

ys

0

20

40

60

80

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

Taxa per 1000 dones 15-49 anys

Em

ba

rass

os

Ciu

tat V

ella

Fe

cund

itat C

iuta

t Ve

llaA

vort

am

ent

s C

iuta

t Ve

lla

Em

ba

rass

os

BC

NF

ecu

ndita

t BC

NA

vort

am

ent

s B

CN

Fon

t: R

egis

tre

de N

atal

itat i

d’In

terr

upci

ons

Vol

untà

ries

de l’

Em

barà

s. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

i D

epar

tam

ent d

e S

alut

de

Cat

alun

ya.

Fec

un

dit

at e

n d

on

es j

ove

s d

e 15

a 1

9 an

ys,

Ciu

tat

Vel

la 2

001

-20

14

Sa

lut

rep

rod

uc

tiv

a e

n d

on

es

jov

es

de

15

-19

an

ys

0

10

20

30

40

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

Taxa per 1000 dones 15-49 anys

Fe

cund

itat C

iuta

t Ve

llaF

ecu

ndita

t BC

N

Fon

t: R

egis

tre

de N

atal

itat i

d’In

terr

upci

ons

Vol

untà

ries

de l’

Em

barà

s. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

i D

epar

tam

ent d

e S

alut

de

Cat

alun

ya.

La

salu

t p

erce

bu

da

% M

ala

salu

t p

erc

eb

ud

a

0%20%

40%

60%

80%

100%

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

<15

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2001

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Sal

ut

per

ceb

ud

a, C

iuta

t V

ella

200

1-2

01

4

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

% R

isc

de

pat

ime

nt

psi

colò

gic

0%20%

40%

60%

80%

100%

15-4

4 an

ys45

-64

anys

>65

any

s15

-44

anys

45-6

4 an

ys>

65 a

nys

2001

2006

2011

2011

-14*

Ho

me

s D

on

es

Sal

ut

men

tal,

Ciu

tat

Vel

la 2

001

-20

14

Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Bar

celo

na. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

*Fon

t: E

nque

sta

de S

alut

de

Cat

alun

ya, d

ades

per

la c

iuta

t de

Bar

celo

na

Les

mal

alti

es t

ran

smis

sib

les

Inci

dèn

cia

de

tub

ercu

losi

s, C

iuta

t V

ella

200

1-2

01

4

Inci

dè

nci

a d

e t

ub

erc

ulo

sis

050100

150

200

250

300

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Taxa per 100.000 habitants

Hom

es C

iuta

t Vel

laD

ones

Ciu

tat V

ella

Hom

es B

CN

Don

es B

CN

Fon

t: R

egis

tre

de M

alal

ties

de D

ecla

raci

ó O

blig

atòr

ia. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

Inci

dèn

cia

de

tub

ercu

losi

s al

s b

arri

s, C

iuta

t V

ella

201

0-2

01

4

Ind

idè

nci

a d

e t

ub

erc

ulo

sis

050

100

150

200

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t Per

e, S

anta

Cat

erin

a i l

a R

iber

a

Taxa

per

100

.000

hab

itant

s

Don

esH

omes

Bar

ras

3

Fon

t: R

egis

tre

de M

alal

ties

de D

ecla

raci

ó O

blig

atòr

ia. A

gènc

ia d

e S

alut

Púb

lica

de B

arce

lona

.

La

mo

rtal

itat

Mo

rtal

itat

, C

iuta

t V

ella

200

0-2

01

3

Mo

rta

lita

t

0

500

1000

1500

2000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Taxa estandarditzada per edat per 100.000 hab.

Hom

es C

iuta

t Vel

laD

ones

Ciu

tat V

ella

Hom

es B

CN

Don

es B

CN

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Mo

rtal

itat

pre

mat

ura

, C

iuta

t V

ella

200

0-2

01

3

Mo

rta

lita

t p

rem

atu

ra

0

3000

6000

9000

1200

0

1500

0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Taxa d'APVP estandarditzada x edat per 100.000 hab.

Hom

es C

iuta

t Vel

laD

ones

Ciu

tat V

ella

Hom

es B

CN

Don

es B

CN

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Esp

eran

ça d

e vi

da,

Ciu

tat

Vel

la 2

000-

20

13

Es

pe

ran

ça

de

vid

a a

l né

ixe

r

7075808590

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Hom

es C

iuta

t Vel

laD

ones

Ciu

tat V

ella

Hom

es B

CN

Don

es B

CN

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Mo

rtal

itat

als

bar

ris

Ciu

tat

Vel

la 2

009

-20

13

Mo

rtal

itat

050

010

0015

0020

00

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t Per

e, S

anta

Cat

erin

a i l

a R

iber

a

Taxa

est

anda

rditz

ada

per

edat

x 1

00.0

00 h

abita

ntsD

ones

Hom

es

Mo

rta

lita

t p

rem

atu

ra

020

0040

0060

0080

0010

000

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Taxa

d'A

PV

P e

stan

dard

itzad

a pe

r ed

at x

100

.000

hab

itant

s

Do

ne

sH

om

es

Esp

eran

ça d

e vi

da

al n

éixe

r

5060

7080

9010

0

El R

aval

El G

òtic

La B

arce

lone

ta

San

t P

ere,

San

taC

ater

ina

i la

Rib

era

Do

ne

sH

om

es

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Ho

me

s 4

5 a

74

an

ys

C

au

se

s d

e m

ort

alit

at

0

10

0

20

0

30

0

40

0

50

0

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Taxa estandarditzada per edat x100.000

TM

pul

mó

Ma

l. is

què

mic

a c

or

Ma

l. ce

reb

rova

scul

ar

TM

bud

ell

gro

sB

ronq

uitis

i M

PO

CC

irro

si

Do

ne

s 4

5 a

74

an

ys

C

au

se

s d

e m

ort

alit

at

0

30

60

90

12

0

15

0

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13


TM

pul

mó

Ma

l. is

què

mic

a c

or

Ma

l. ce

reb

rova

scul

ar

TM

ma

ma

TM

bud

ell

gro

sC

irro

si

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Ho

me

s 7

5 i m

és

an

ys

C

au

se

s d

e m

ort

alita

t

0

50

0

10

00

15

00

20

00

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13


Ma

l. is

què

mic

a d

el c

or

Bro

nq

uitis

i M

PO

CM

al.

ce

reb

rova

scula

rT

M p

ulm

ó

De

mè

ncia

se

nil

Dia

be

tis

Do

ne

s 7

5 i m

és

an

ys

C

au

se

s d

e m

ort

alita

t

0

25

0

50

0

75

0

10

00

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13


Ma

l. is

què

mic

a c

or

De

mè

ncia

se

nil

Ma

l. ce

reb

rova

scula

rIn

suficiè

ncia

ca

rdía

ca

Alz

he

ime

rM

al h

ipe

rte

nsiv

a

Fon

t: R

egis

tre

de M

orta

litat

. Agè

ncia

de

Sal

ut P

úblic

a de

Bar

celo

na.

Sal

ut

als

dis

tric

tes

2015

Ciu

tat

Vel

la

Se

rve

i d

e S

iste

mes d

’In

form

ac

ió

Ag

ènci

a d

e S

alu

t P

úb

lica

de

Bar

celo

na

, 201

6

Salut als

Districtes

2015

salut districtes 2015 ciutat vella - barcelona · econòmic (18,9%) i 941 persones amb plaça fixa...

Documents