1

SALUDOQueridos hermanos:

Con alegría os dirijo este saludo en esteprimer Boletín de la Germandat, después dela Asamblea del mes de Junio. Creo que te-néis motivos para pensar que la Germandatvuelve a tener una actividad normal, y quelas preocupaciones que muchas veces mehabéis manifestado en torno a la misma yano tienen razón de ser. Aunque ya manifestéen la Asamblea que yo nunca había conside-

rado suprimida laGermandat. Era másbien una vida ralen-tizada por las circuns-tancias de la eleccióndel Abad de Poblet, P.Mauro, como Abad Ge-neral de la Orden, y lanecesidad de darle otraproyección, ya que lostiempos han cambiado.Poblet, prácticamenteestá restaurado y lo queahora es más importan-te es que irradie su fuer-za espiritual entre quie-nes estimáis esta vida yeste espacio singular dePoblet.

Pero cuandoqueremos dar un nuevopaso, mirando hacia elfuturo, es necesariotambién hablar al pre-sente con la riqueza deun pasado que no hamuerto, que está en elcorazón de los monjes,

en las piedras venerables del monasterio, ensu vida cotidiana, en vosotros mismos...

Por mi parte he de deciros que me apa-siona el futuro, que espero con deseo vivo.Un futuro que nos va acercando al Reino;pero nunca puede venir un futuro bueno siprescindimos en nuestra vida de ese pasadoque ha vivido esta misma ilusión de futuro, yque de alguna manera llevamos incorporadoa nosotros. Yo tengo siempre un recuerdo

SALUTACIÓEstimats germans,

Amb goig escric aquesta salutació a totsvosaltres en aquest butlletí de la Germandat,el primer després de l’Assemblea de juny.Penso que us adonareu ara que això de laGermandat és de debò, que les vostrespreocupacions, que alguns de vosaltres emtransmetéreu, ja no tenen raó d’ésser. Per béque ja vaig dir a l’Assemblea que mai laGermandat haviaestat suprimida. Erauna marxa més aviat

alentida per lescircumstàncies delnomenament del’Abat de Poblet, P.Maur, com Abat Ge-neral, i la necessitatde donar un altrecaire a la German-dat, ja que els tempshan canviat. Pobletestà pràcticamentrestaurat i el que calfer és que Pobletescampi la sevaforça espiritual en-tre els qui l’estimeu.

Però quan volemfer un nou pasendavant, mirant elfutur, cal parlar alpresent amb lariquesa d’un passatque no ha mort, que està en el cor delsmonjos, que està en les pedres venerables delmonestir, en la seva vida quotidiana, que estàen vosaltres mateixos...

Jo he de dir-vos que m’apassiona el futur,que espero amb desig viu. És molt viu aquestfutur que ens porta el Regne, però mai nopot venir un futur sense tenir en nosaltres elpassat que va viure aquesta mateixa il·lusió

2

de futur. I per això, jo vull dir que amb mihi ha el record agraït de personesrespectables que portaren sempre Pobleten el seu cor: el Sr. Eduard Toda, el Sr. Fe-lipe Bertran Güell com a iniciadors, enmoments diferents, d’un camí derestauració. En la meva oració aquestes per-sones tenen un record permanent. Peròtambé caldria esmentar les persones que,potser una mica més en l’ombra, els vanacompanyar en el treball de restauració, aixícom tota la tasca portada a terme perl’anterior Junta i de la qual més d’unavegada, i amb complaença, he escoltatelogis sincers i entusiastes.

Jo, per la meva part, sempre he assumitamb molt de gust tot allò que es referiaa la Germandat, i que mai ha estat aban-donada: els funerals pels germans a Pobleti Barcelona al novembre o el recés degermans en el monestir.

A més, avui l’Església ens empeny molta tenir cura dels laics com a membresqualificats i necessaris sense els quals nohi ha Església. Així doncs, una associaciócom la Germandat d’Amics del Monestir,entusiastes com sou per la vida monàstica,per fer un camí espiritual, crec amb totasinceritat que no pot tenir el silenci coma resposta, sinó una col·laboració mútuaque ens permeti conrear mésprofundament els valors religiosos de lanostra fe.

Però cal tenir en compte que recobraruna marxa normal sempre costa una micaal principi; això no obstant penso que elfet d’aquest butlletí és una realitatpatent i una promesa certa que la vidas’anirà desenvolupant amb l’ajuda detots.

Com deia abans, els tempshan canviat molt. Avuitenim més riquesamaterial a

agradecido a personas dignas de todo res-peto y admiración, que llevaron siempre aPoblet en su corazón. Pienso en D. Eduar-do Toda, en D. Felipe Bertran Güell, comoiniciadores, en momentos difíciles, de uncamino de restauración. En mi oración, enla oración de la comunidad, estas personastienen un recuerdo permanente. Aunquetambién podría nombrar otras personas quevivieron este mismo afán y entusiasmo porla restauración, trabajando quizás un pocomás en la sombra; y sin olvidar la valiosísi-ma tarea llevada a cabo por la anterior jun-ta y de la que, en más de una ocasión, heoído con sumo agrado, elogios sinceros yentusiastas.

Amigos, eso no está, no estará nuncaperdido. Está muy vivo en vuestras vidasque es lo más importante; pero está tam-bién presente en el espacio sagrado del

monasterio de Poblet.

Yo, por mi parte, siempre he asumidocon gusto todo lo que se ha referido a laGermandat desde mi elección de Abad: losfunerales en Noviembre, celebrados enBarcelona y Poblet, el retiro de Hermanosen el monasterio. Y me empieza a apasio-nar este futuro que estamos preparando.

Además, hoy la Iglesia nos estimula vi-vamente a hacer presentes a los laicos ensu vida, como miembros cualificados y ne-cesarios, sin los cuales no hay auténticaIglesia. Entonces, una asociación como laGermandat de Poblet, entusiastas comosois por la vida monástica, por hacer uncamino espiritual, con toda sinceridad osdigo, que no puede tener el silencio comorespuesta, sino el esfuerzo de una colabo-ración mutua que nos permita a todos cul-tivar más profundamente los valores reli-giosos de nuestra fe.

Pero hemos de tener en cuenta querecobrar el pulso de una actividad nor-mal cuesta siempre un poco al princi-pio. Sin embargo, creo que la publi-

cación de este primer núme-ro del Boletín de la

Germandat hablade una realidad yde una promesa

3

de ir haciendo un camino interesante con laayuda de todos.

Como os decía los tiempos han cambia-do. Hoy tenemos más riqueza material a to-dos los niveles, pero también mucho déficitde valores espirituales, a todos los nivelestambién. El ambiente espiritual es más po-bre y más confuso. En la persona, en la fami-lia, en la sociedad...

En este sentido todos tenemos una res-ponsabilidad, un reto: Cultivar estos valoresespirituales, vivirlos. Muchos de vosotros oshabéis manifestado ya en esta línea dandovuestra opinión a favor de unos estatutos quevayan más en una línea espiritual. En estotodos estamos de acuerdo. No he oído nin-guna voz discordante. Hay ilusión, esperan-za en la Germandat en este sentido, y estoya es muy valioso como un punto de parti-da.

Conviene también subrayar que hoy lavida monástica suscita esperanzas en mu-chos. Ven en ella valores que son necesariospara la vida de nuestro tiempo, para nuestrasociedad, de forma que pueda alcanzar ni-veles de vida más humana y más cristiana.

Entonces, vosotros podéis aportar almonasterio, a sus monjes, el latido delcorazón de la sociedad de hoy, su reso-nancia, para pedir a los monjes fideli-dad a nuestra vocación y generosidad en

el testimonio ante el mundo.

Y todos juntos, vosotros y no-sotros, podemos y debemos ha-

cer un camino de servicio a laIglesia y al mundo. El servi-

cio de unos valores que lasociedad necesita parallegar a ser más huma-na y por supuesto máscristiana.

tots els nivells, però també és cert que tenimmancança de valors espirituals. L’ambientespiritual és més pobre i de més confusió.En la persona, en la família, en la societat...

Aquí tenim tots una responsabilitat, unrepte: cultivar aquests valors espirituals,viure’ls. Molts de vosaltres ja us heumanifestat en aquest sentit donant la vostraopinió a favor d’uns estatuts de laGermandat que vagin en una línia més es-piritual. I crec que en tot això estem totsd’acord. Hi ha il·lusió, esperança en aquestsentit en la Germandat, i això és molt valuóscom a punt de partida.

També cal dir que avui dia la vidamonàstica desvetlla esperança en moltagent. Perquè hi veuen valors que sónnecessaris per a la vida d’avui en la nostrasocietat, a fi que assoleixi nivells méshumans i més cristians.

Així doncs, vosaltres podeu aportar almonestir, als monjos, el batec del cor de lasocietat d’avui, podeu fer sentir el ressò dela vostra veu demanant als monjos fidelitata la nostra vocació i generositat en el nostretestimoniatge davant el món.

I tots junts, vosaltres i nosaltres, podemi hem d’anar fent un camíde servei a l’Església ial món. El serveid’uns valors que lasocietat neces-sita per arribar aser més humanai també méscristiana.

4

La publicació d’aquesta revista esdeu a una iniciativa del pare

Abat de Poblet i de l’actual Junta dela Germandat d’aquest monestir. Defet, ja va ser un propòsit anunciat ala darrera assemblea general delsgermans. Ara el veiem finalmentmaterialitzat, i a més en una dataclau, com és l’any 2000.

El lector té, doncs, a les mans,un producte que és obra de l’amor iel compromís de servei al que és irepresenta Poblet, amb la sevacomunitat i els seus germans. Peraixò la nova revista ha de ser consi-

derada obra de tothom que estigui i se sentivinculat espiritualment a Poblet. Tots sóncridats a col·laborar-hi en endavant.

L’objectiu de la re-vista POBLET ésrecollir i expressar elsesdeveniments prin-cipals i l’opinió de laGermandat del mo-nestir, així com totesaquelles informacions,en clau de fets o depensament, que pro-vinguin de la mateixacomunitat de monjos.Alhora ha de servir perprojectar els valorshistòrics, culturals iespirituals del mones-tir més enllà del seuentorn pròpiamentreligiós. Per totes duescoses, s’ha procuratque aquesta nova tri-buna sigui una eina decomunicació que serveixi tant endins comenfora dels cercles de vida més immediats aPoblet.

I és per això que hem volgut donar a larevista una imatge gràfica i literària posada al

Revista núm. 1, primera època.

dia, moderna i funcional, sense deixar detransmetre l’objectiu essencial que téencomanat. Podem dir, en aquest sentit, quel’aparició de POBLET coincideix amb un bellmoment històric de recerca d’unes relacionsmés vives, en nom de l’espiritualitat, entre laGermandat, la comunitat de monjos i elssectors més sensibles de la societat. Unes altresexpressions d’aquesta embranzida són els nousEstatuts de la Germandat i l’actual projectede la Fundació Poblet, de la qual s’informa enaquest mateix número de la revista.

En realitat aquesta és la segona època de lanostra capçalera. La primera, amb el mateix títol,data de l’any 1947, però va durar pocs anys, toti la qualitat obtinguda. En la crònica d’aquell any,els monjos escrivien, un 10 de febrer: «Hemrebut les primeres aportacions econòmiques per

a la publicació dePOBLET...». Ara hem defer que la revista siguimillor encara i que durimolt més. Afortunada-ment, tenim per a això elsuport de l’Abat i elsmonjos, del President dela nostra Junta i els seuscompanys, i per des-comptat de tots elsmembres d’una German-dat que creix i es renovaen inquietuds i edat.

Tenim, doncs, elque és principal, però nooblidem, especialmentels germans, que totsestem cridats i con-vidats a refermar aques-ta base amb la nostraaportació individual, si-

gui material o intel·lectual. D’això en depènel futur de POBLET com a revista de laGermandat. Bona sort, en l’amor i el treballque Poblet ens grava al cor

5

Fraternitas Sanctae Mariae Populeti

Manuel Castells, el catalàprofessor de sociologia queensenya a Berkeley, en laseva trilogia «Fi de

mil·leni»(1), sosté que hem entrat en unnou món degut a la confluència de tresfactors: la revolució tecnològica, ladesaparició a l’ensems del capitalisme i del’estatisme, i a la florida d’una sèrie demoviments socio-culturals com ellibertarianisme, els drets humans, elfeminisme i el mediambientalisme.Aquesta nova etapa del món ja es deno-mina l’Època de la Post-Guerra Freda (2) iel seu inici es situa a la caiguda del Murde Berlín.

En aquest nou món de les albors delsegle vint-i-un, ¿quin sentit té la vidamonàstica?, ¿quin sentit té una germandatd’un monestir cistercenc?

La vida monàstica és la que lliurementescullen un grup d’homes o dones que seseparen del món per a viure en comú i bus-car a Déu mitjançant el silenci, la pregàriai el treball (ora et labora) a fi d’ajudar alsdemés a través de l’amor, aquest amor quetant destaca en la doctrina de Sant Bernatde Claravall.

El P. Masoliver respon així a la sevaautopregunta: «¿Quin és, doncs, el nostrelloc precís com a monjos, com a monjoscristians, dins l’Església de Deú? Jo diriaque som, en primer lloc, simples cristians,que, segon mostrem als fidels... l’eternitatde l’Església, la seva perennitat essencial,

fets testimoni d’eternitat, i que, finalmentestem constituïts en Sagrament (signeetern i eficaç) de la contemplació» (3).Per la seva banda, el P. Altisent, al pre-guntar-li quina és l’aportació d’unmonestir en el món d’avui, diu que unmonestir és «un lugar retirado... dondeunos hombres pueden madurar cristianay humanamente y, en la medida que Diosse lo conceda, siempre será útil a los hom-bres mientras haya quien pase angustias,pierda la paz, etc»(4). En un altre lloc,diu que «en un monasterio grande, todoestá concebido a partir de unos criteriossegún los cuales sobra espacio, tiempo ysilencio, para que el alma encuentre susdimensiones propias, humanas» (5). Enun altre, «en un monasterio es donde teo-ría y vida pueden coincidir quizás máscompletamente. La nuestra es, diría, unavida «de atención»: estamos atentos a laternura de Dios y queremos que esta ter-nura nos empape, para hacernos más ymás a su imágen, hasta convertirnos enternura de Dios para los demás»(6). Ifinalment, en un altre, «un monasterio...es un lugar donde unos hombres han en-trado de por vida para ser un pedazo decosa de Dios. Nada más. Pero nada me-nos. Para saber lo que es la vida monásticahay que partir de la fe; la fe en la plega-ria; la fe en la entrega, sin resultados efec-tivos, sin espera de contrapartidas, enmanos de Dios. Pero con la certeza deque, entonces, la vida de uno será mara-villosa y, a pesar de los ratos obscuros,de las tensiones inherentes a toda convi-

De l’ombra freda d’aquestes pedres que han viscut un segle sense ànima,ha saltat una gran flama de vida espiritualque ja comença a il·luminar els horitzonsi a atraure els qui en aquest món baix i tenebrós tenen set de cel.

Manuel de Montoliu, Poblet.

6

vencia, la eternidad empezará secreta-mente en nuestro corazón»(7-8).

La Germandat de Poblet és unaassociació de persones que volen viure alsopluig del Monestir i la seva comunitat ique volen adaptar la seva vida a la Reglade Sant Benet, pare dels monjosd’occident i patró d’Europa, i gaudir delsbenifets espirituals de la sevabenevolència (9-10). La Germandatconstitueix un cercle concèntric al voltantdel nucli de la comunitat, que li serveix, ala vegada, de ropatge i d’element deprotecció.

Entre la Germandat i la comunitat esprodueix una economia bilateral i mútua.Per una banda, els membres de laGermandat procuren ajudar els monjosamb mitjans materials i serveis, constituintaixí una mena de braç civil de lacomunitat. Per altra banda, els germans,al estar al voltant de Poblet, gaudeixendels beneficis espirituals que generen elMonestir i la seva comunitat, a la maneraque els reis que es troben a les tombes

reials de la basílica i els nobles que estroben al claustre volien ser enterrats allíper tal de poder d’estar a prop d’aquestafont espiritual i gaudir de les pregàries delsmonjos. A aquesta comunicació entre lacomunitat i la Germandat es referia el PareAbat Maur Esteve, avui Abat General deCister, l’any 1980, 15 centenari delnaixement de Sant Benet, quan deia«manteniu-vos en aquesta activitat de po-sar els béns en comú, amb una acollidafraternal oberta a tots aquells que s’atansenal monestir nostre...» (11).

Les grans ciutats d’avui, on viuen lamajoria dels sis mil milions de persones,es caracteritzen per la falta d’espai habi-table, pel ritme frenètic de la vida i pelsoroll. Per això els valors d’espai, temps isilenci que ens ofereix el Monestir són elmillor regal que podem aspirar i per aixòla nostra freternitat, la nostra germanoramb els homes que respiren i perspirenaquest ambient no pot ser més remunera-dor per les nostres vides. El progrés tècnicactual no s’ha vist acompanyat per un

7

avanç comparable dels valors espirituals.Tal com adverteix Alexander Solz-henitzyn (12): «el progreso efectivamenteamenaza, e incluso está sobrepasandopasmosamente las expectaciones, peroúnicamente lo está haciendo en el campode la civilización económica». Un pen-sador indi ha dit recentment que el móns’ha convertit en un sol cos, però encaraestà buscant una ànima.

Totes les activitats de la Germandat,àdhuc les materials, des de la sevafundació tenen un objectiu espiritual i deperfecció dels germans. Com deia FelipeBertran a l’Assemblea General de l’any1945: (13)»Y todo esto lo hemos de rea-lizar y lo realizaremos con el único obje-to, con el supremo fin, de servir al Todo-poderoso y a su Iglesia, creyendo que alhacerlo, al ayudar a vivir a estas almas en-tregadas por su doctrina de vida al sacri-ficio y encerradas voluntariamente paraponerse a salvo de los peligros del mun-do, seguimos el más recto camino parapoder obtener del Señor que, «no miran-do nuestros pecados, sino la fe de su Igle-sia», guarde nuestras almas para la vidaeterna».

Com senyala encertadament el P.Masoliver, (14), dins la neuròticacivilització moderna, tota alteració i soroll(i en aquest sentit veritablement inhuma-na i simiesca), que els nostres germanscristians puguin trobar així en nosaltrescasals de pau. Aquesta és la llibertat queels monjos podem donar a l’home d’avui,que, desgraciadament, sembla a voltes quenomés sàpiga escollir entre l’esclavatgealienador de la subjecció a la societat in-dustrial opulenta, del benestar puramentmaterial, i la irritant rebel·lia anàrquicafins l’absurd. Això és que els monjos, sensecomplexos, hem de dir amb el nostresilenci extern i la nostra aparentestupidesa, la nostra immobilitat, el nostreaparent no servir per a res; això és el quehem de cridar amb la nostra vida i elnostre exemple: que, a l’home d’avui, que

no sap ni pot fer oració, només li restaparadoxalment (paradoxa salvadora), i talcom a nosaltres ens toca d’ensenyar-li,practicar la més alta oració, aquella querecomana precisament aquell homed’oració que fou el nostre Pare.(15)

La història de la moderna Germandatdata de 1945, quan un grup de pròcerscatalans dirigits i animats pel primerpresident de la Germandat, Felip Bertrani Güell i pel P. Bernat Morgdes accedint al’idea de Crear la Germandat de SantaMaria de Poblet llençada pel Sr. FrancescA. Ripoll varen decidir de constituirla a fid’atendre les necessitats especialmentd’ordre material de la novella comunitatcistercenca.(16)

Actualment els objectius de laGermandat han canviat d’intensitat de for-ma que si, en els seus inicis predominaval’obra restauradora i d’ajuda a lesnecessitats físiques de la comunitatincipient, actualment predomina l’obraespiritual.

Inicialment, la preocupació de laGermandat es centrava especialment en

Obres de restauració actual a la Casa dels Germans

8

la reconstrucció del monument i en lesnecessitats dels monjos més peremptòriesincloent la restauració del Monestir queels servia de sopluig. Són impor-tantíssimes les obres de restauracióportades a cap per la Germandat,especialment la reparació dels teulats dela immensa majoria de dependències,habilitació de la basílica, reparacions a lescapelles laterals, habilitació del grandormitori dels monjos i reconstrucció del’ala de la infermeria i farmàcia,reconstrucció del claustre, reconstruccióde les naus gòtiques per a la novaimpremta, reconstrucció del palau del ReiMartí, habilitació del nou museu en la salaabacial de l’abat Mengucho, construcciódels edificis de la Porta Daurada,urbanització de la plaça exterior, i un llargetcètera. (17)

Actualment, acabada l’obra recons-tructora i restauradora, la comunitat i elmonument demanen poques cosesmaterials als germans.(18) I, a part d’això,poques coses els podem donar. Per això,actualment s’intensifica l’economia espi-ritual entre monjos i germans. No en vahem constatat que, quan el Pare Abat vasotmetre el projecte de nous estatuts dela Germandat als germans a fi d’obtenirels seus comentaris i suggeriments, grannombre dels germans que van respondreho va fer en el sentit de demanar ques’accentués l’espiritualitat dels objectius ide les activitats de la Germandat.

Acabada l’obra restauradora, elMonestir ha entrat en una nova època.Lògicament també ha entrat en una novaèpoca la Germandat. Però, com bé varessaltar el pare Abat en la seva al·locucióa la darrera Assemblea General, la carac-terística d’aquesta nova època és la decontinuïtat. No es tracta d’uns objectiusnous, sinó de seguir els mateixos objectiusde sempre: ajuda a la comunitat ieconomia espiritual com a vincle d’unióamb el Monestir i la comunitat. Es tractade continuar la valenta i compromesa obrainiciada per Felip Bertran i Güell i els seus

amics i els seus continuadors, presiditssuccesivament per Antoni Sala i Amat,comte d’Egara; Patricio Palomar Colladoi el fill d’aquells José Felipe Bertrán deCaralt.

Actualment la Germandat renovada,que compta amb 327 membres, vol reme-morar l’esperit i la fe dels seus fundadors iposar-se novament i a plena disposició dela comunitat i del Pare Abat per tot allòque pugui resultar-hi necessari en justacorrespondència als molts beneficis quela Germandat rep.

Crec que hem d’estar molt orgullososde pertànyer a la Germandat de Poblet enla línia de la fe i espiritualitat, ja que, amés de ser Poblet el monestir cistercencmés gran del món -nulli secundis in orbeterrarum(19), i el monestir habitat més grand’Europa(20), és una font formidabled’espiritualitat.

Sant Benet, que visqué al final del’antiguitat, va fer de salvaguarda d’aquellaherència que ell va transmetre a l’homeeuropeu i a la humanitat, i al mateix tempsestà situat al llindar dels temps nous, a lesalbors d’aquella Europa que naixia llavors,a través del gresol de les migracions delsnous pobles. Benet abraçà amb el seuesperit també l’Europa del futur.(21) Peraixò la llum de Sant Benet ens pot guiartambé en els clarobscurs d’aquest nou móndel segle XXI.

Avui, dia de la Mare de Déu d’agost, elPare Abat en la seva homilia de la missasolemne concelebrada, recordava la visiódels fundadors de Cister entre la dicoto-mia entre el carnal i l’espiritual i lanecessitat de fer una aliança entre el mónde l’humà i el món del diví. Per a nosaltresque ens apleguem al voltant de Poblet, laGermandat ens ha de servir per a trobaraquesta aliança i aquest equilibri.

Jo voldria, a través d’aquests paràgrafscomplir tres objectius: El primer, agrair aDéu i a la comunitat per haver-nos donatl’oportunitat a la nostra vida d’haver estat

9

1 Manuel Castells, End of millennium, 1998, p. 336.2 Thomas L. Friedman, The lexus and the olive tree, 2000, XX.3 Alenxandre Masoliver, Si cerques Déu de veritat... Reflexions sobre la vida monàstica, 1986, p. 9 i p. 23:«Tres són, com sabeu, els elements que circumscriuen la qualitat de monjo cenobita per al nostre sant Legislador... «El primer gènere ésel dels cenobites, és a dir monasterial, que milita sota una regla i un abat -un abbà, un Pare espiritual» (cap. 1,2), i passa sant Benetdesprés (cap. 58, 17-18) als tres vots que caracteritzen al monjo: la «conversio morum», és a dir, la vida en comú, en comunitat, que inclouels vots canònics actuals de pobresa i castedat...; l’estabilitat i l’obediència. I fixeu-vos que... la mateixa formulació dels vots és contingudaja bellament en la darrera frase... del Pròleg de la Regla: «De forma que, no apartant-nos mai del seu mestratge (obediència), totperseverant fins a la mort en la seva doctrina i al monestir (estabilitat), participem mitjançant la paciència en les ofrenes del Crist, per talque meresquem d’acompanyar-lo en el seu Regne».4 Agustí Altisent, Reflexiones de un monje, I, 1997, p. 26.5 Agustí Altisent, «Vivir hoy en Poblet» Reflexiones..., II, p. 56. i p. 57: «Qué hacen los monjes hoy en Poblet? Tienen largos ratos de plegaria(que comienza a las cinco y cuarto de la mañana), la celebración comunitaria (y por el momento diaria) de la misa; lecturas religiosas;trabajan en las distintas oficinas que la casa ha ido creando, cada uno en su lugar, aunque todos participamos de las tareas domésticascomo barrer, servir la mesa, etc. La combinación de rezo y esfuerzo ascético (requerido por el trabajo, las incomodidades, la convicencia,las dificultades naturales de la vida humana, etc.) va dirigida a purificar el corazón a fin de que el contacto con Dios sea cada día máspoderoso y que uno ponga los menos obstáculos posibles a su entrada en nosotros. Dejar hacer a Dios su obra. Si esto ocurre, unopuede crear alrededor suyo un poco de armonía, de paz comunicativa, tratar de hacer la vida de los demás más alegre. Y ello, a su vez,nos hace más permeables a Dios, más pobres de nosotros mismos, pero más transparentes de Cristo».6 Agustí Altisent, «La vida monástica, ¿vale realmente la pena», Reflexiones..., II, p. 233.7 Agustí Altisent, «Los monjes, esos inútiles», Reflexiones... II, p. 251.8 Fa pocs dies, Fra Lluc, el monjo més jove de Poblet, va ser entrevistat per La Vanguardia i, al preguntar-li per la seva vocació, va dir «sermonjo no va ser una decisió meva, sinó de Déu».9 El Pòrtic dels Estatuts de la Germandat, edició de 1964 deia: «Fiel a la tradición y con el deseo de corresponder a los constantesdesvelos y a la generosidad de los amigos y admiradores de nuestro Monasterio de Poblet recientemente resturado a la vida monástica,se constituyó en 1945 la Hermandad de Santa María de Poblet, agrupando así a todas las personas que por diversas razones y méritosvanían disfrutando ya de los bienes espirituales de la Orden».10 La Germandat s’ha de distingir del Patronat de Poblet, que és un organisme públic creat per l’Estat fonamentalment per a la proteccióde Poblet com a monument nacional. El Patronat va ser creat pel Reial Decret de 14 de juny de 1930 i restablert per l’Ordre del Ministerid’Educació Nacional de 12 de gener de 1939. L’obra de reconstrucció i restauració monàstica ha corregut bàsicament a càrrec delPatronat. Sobre l’obra reconstructora i restauradora del Patronat, vid. per exemple, Andreu Selvat, La restauració de Poblet, 1973.11 Maur Esteva, «Poblet, quaranta anys de restauració», 1980. Vid. També Louis J. Lekai, Los cistercienses. Ideales y realidad, 1987.12 Alexandre Solzhenitzyn, «Reflexiones en la víspera del siglo veintiuno» Fin de Siglo, 1996, p. 7.13 Memoria Anual de la Hermandad de Bienhechores de Santa Maria de Poblet, 1946.14 Alexandre Masoliver, op. cit., p. 27.15 Alexandre Masoliver, op. cit.16 Sobre l’origen de la Germandat, vid. La conferencia «Poblet, deber de nuestra generación», pronunciada l’any 1945, per Felip Bertrani Güell a la sessió organitzada a Barcelona per a presentar la Germandat. Luis Monreal i Tejada, Arte y Guerra civil, La Val de Onsera, 1999,p. 194, refereix així l’origen de la moderna Germandat: «Una noche de la temporada operística 1944-45 del Liceo barcelonés, meencontré en un pasillo del teatro a don Felipe Bertrán y Güell, prócer de la industria y de las finanzas catalanas. Me dijo que quería hablarconmigo e inmediatamente pasamos a su antepalco y allí estuvimos charlando durante un acto de la función. Me dijo que había estadoen Poblet, había admirado la gran empresa iniciada con la restauración monástica, pero también se había dado cuenta de las angustio-sas estrecheces en que vivían los monjes. «Hay que hacer algo -me dijo- tendríamos que crear un patronato de bienhechores». Entoncesle expliqué cómo funcionaban las cosas. Ya existía el Patronato nombrado oficialmente para velar por el monumento nacional... Lo quese podía y debía crear era una asociación privada, de inspiración religiosa, para atender a las necesidades de la comunidad cisterciense.En una palabra, resucitar la hermandad de Santa María de Poblet. Así quedó acordado en este monumento y así se llevó a cabo en brevetérmino, gracias a la actividad del Sr. Bertrán y Güell, cuyas magníficas relaciones sociales lograron agrupar rápidamente un gran númerode destacadas personalidades de la vida pública, intelectual y económica, no sólo de Cataluña, sino también del resto de España».17 Sobre l’obra restauradora dels anys 1944-65, vid. Un cuarto de siglo de restauración monástica. Memorias 1944-1965 (Cap. VIII) yMemòria 1972-1973, a càrrec del Secretari Sr. Felio Vilarrubias. En aquesta darrera (Cap. V), es conté una «Síntesis de 30 años de actuaciónde la Hermandad y la obra conjunta de reconstrucción del Monasterio». Maur Esteva, «Poblet, quaranta anys de restauració», 1980.18 Algunes de les darreres aportacions de la Germandat van ser la col·lecció Mansi, recopilació dels texts del conciclis de l’Església i lacol·laboració a l’obra de la Iconografia de Sant Benet que va dirigir en Frederic Udina Martorell, membre de la Junta de la Germandat.19 Angel Manrique, Annales.20 El Monestir és monument històric nacional i el 13 de desembre de 1991 va ser inclòs en el Patrimoni Mundial Cultural i Natural per laUNESCO.21 Al.locució del Papa Joan Pau II l’1 de gener de 1980, jornada mundial de la pau.

escollits per a participar de la fraternitatdel Cister i de Poblet i pels múltiplesbeneficis que per a nosaltres això repre-senta. El segon, de reconeixement a totsels que ens han precedit en l’afecte i en-trega a Poblet, especialment dintre de laGermandat. El darrer i possiblement elmés important, animar i estimular a tots

els germans per a que renovin els seuslligams amb Poblet, intensifiquin els seusvincles amb el Monestir i amb lacomunitat i traslladin als demés, fills iamics, el missatge de Sant Benet.

Ramon Mullerat President de la Junta de la Germandat de Santa Maria de Poblet.

10

Aguadé i Sans, EnricAige i Pascual, AntoniAlbes i Veciana, RafelAlcañiz i Faci, IsmaelAlegret i Tondo, Josep M.Alfaras i Castañeda, MiquelAlió i Borràs, JosepAlió i Ferrer, JoanAlonso Biarge, José MªAlsamora i Jiballí, AlfonsAltadill i Serres, CarlesAltisent i Francino, JosepAlvarez Velasco, LuisAndivia y Abad, FernandoAndreu i Vives, Antonio M.Andreu y Rodamiláns, Isidro MªAnguera i Bosqué, Josep AlbertArbeloa i Garcia, TomàsArbestain i Ribas, IgnasiArenas y Gambón, Juan-JoséArgilés i Murgó, JosepBadia i Batalla, FrancescBadia i Batalla, Josep-MariaBadia i Gomis, FrancescBalius i Juli, LluísBallarín i Monset, Josep M.Baltrons i Robert, GenísBarahona i Canela, JosepBassegoda i Nonell, JoanBatlle i Fornells, AntoniBatlle i Fornells, XavierBedmar i Blanqué, FrancescBertrán de Caralt, José FelipeBertran i Casas, JuliàBertran i Soler, Josep MariaBifet i Abelló, EmiliBilbeny i Garcia, NorbertBlanch i Vidal, JordiBoqué i Vaqué, JosepBoquer i Bach, TrinitatBoronat i Roure, FèlixBorràs i Cros, AntonioBorràs i Ollé, Josep R.Borrull i Ballarín, FrancescBosqué i Anglès, AntoniBou i Simó, JosepBové i Campisto, Antoni

Cabestany i Fort, Joan F.Callao i Costa, ManuelCamós i Costa, SantiagoCamps i Calmet, JoaquimCarreras Cortiella, AntonioCasamitjana i Escobedo, PereCasamitjana i Gasol, JosepCasanovas i Dolcet, Josep M.Casanovas i Pons, DavidCases i Casas, FrancescCastells i Gelonch, EnricCastellví Bosch-Labrús, LluísCastro Díaz, Leopoldo deCierco i Noguer, HiginiClopés i Boix, RamonClopés i Estela, IgnasiClua i Monreal, PereClua i Queixalós, JosepCoch i Beguer, EnricCortada i Bove, Joan-ManuelCosta Ugeda, MariaCrehuet i Serra, EladiCreus i Ferrando, JosepCuní i Romeu, MiquelCunillera i Perera, Josep M.Cuyàs i Zaragoza, CamilDasca de Moragas, JoanDasca de Moxó, AlbertDaura i Amorós, RobertDaura i Carbonell, Francescde Balanzó i de Solà, Joan G.de Montoliu i de Carrasco, CarlesDescarrega i Pinyol, JosepDiego Samper, Luis deDomènech i Clarós, AntoniDomingo i Farré, LlorençDonoso i Mezquida, LluísDuch i Martorell, DelfíDuch i Rivera, JosepEngel i Masoliver, PereEngel Masoliver, CarlosEscobedo i Gorgues, PereEspasa i Civit, Josep MariaEspasa i Rull, LluísEsqué i Abelló, Josep M.Esqué i Ribera, DomingoEsteve i Perendreu, Francesc

Eyríes Valmaseda, MartínFarré Companys, Josep M.Farriol i Clavé, RamonFernández-Castañeda y Cánovas, CarlosFerrant Fernández, AlejandroFerré i Vallès, AndreuFerrer i Mir, MiquelFerrer i Nogués, CarlesFiguerola i Segarra, LluísFlorensa i Tomàs, Carles-EnricFonoll i Solé, JoanFraguas Massip, RamonFranquès i Rovira, RamonFreixas y Pujadas, JuanFreixes i Cavallé, Josep M.Fusté i Bonet, CarlesGabriel i Ascaso, VicençGallemí i Casanelles, AntoniGarcia i Sarramona, ManuelGarrell i Rosell, LluísGarrell i Roselló, Josep M.Garriga i Pons, Ramon M.Gausí i Gené, Josep M.Gibert i Giró, AbelGispert i Bardají, LluísGispert i Benet, EnricGispert i Güell, JosepGodall i Estruch, JosepGómez i Del Perugia, Josep M.Gomis i Casas, Francesc deGomis i Martí, JosepGomis i Sanahuja, JoanGonzalvo i Bou, GenerGrabiel i Farré, FrancescGraells i Sagrera, JordiGramunt i Granollers, AntonioGranada i Parés, MiquelGuardans i Vallès, RamonGüell i Pàmies, Jesús-MariaGüerri y Lavilla, FranciscoGuinovart i Pujals, XavierHellín i Sol, VíctorHernàndez i Anguera, Josep M.Hernández i Garcia, Josep MariaHuber i Company, AntoniIglesias i Anglès, JosepInserser i Arnet, Josep M.

Llista de la Germandat amb els membres que han ditque volen continuar, tancada a 5 de desembre de 2000

11

Jané i Coca, Joan M.Jané i Morera, AntoniJiménez i Andújar, RogerJové i Mercader, RamonJuillet, JacquesLacasa y Lacasa, JuanLlagostera i Pous, PereLlovet i Sanz, Carles-E.Lluís i Martí, JosepLobo y Aza, ElviroLópez Castro, Juan FranciscoLópez Izquierdo, CarlosLucena i Poblet, FredericMacaya i Bou, Josep M.Magarolas i Jordà, Francesc d’A.Magarolas i Orteu, FrancescManubens y González-Sandoval, RamiroMarquès i Maristany, CarlesMarquès i Paris, Josep M.Marsal i Mariné, Josep M.Martí i Aromir, VicenteMartí i Civit, FernandoMartí i Martí, RamonMartí i Ollé, VicençMartí i Prat, Carles deMartí i Prats, Josep MariaMartínez i Quiñonero, JosepMasdeu i Puig, SalvadorMasoliver Borras, PereMasoliver i Pons, ManuelMasoliver Masoliver, Joan RamonMasoliver y de Martí, Francisco J.Massó i Oriol, JoanMaurí i Alegre, JosepMeliz i Bernal, Josep M.Menacho García-Menacho, VicenteMenacho i García-Menacho, EduardoMenacho i García-Menacho, RafaelMencia i Soteras, Pere-JoanMenero i Güell, JosepMercadé i Masgoret, RamonMiguel i Seuma, Carles deMilà Sagnier, José LuisMiquel i Guasch, AntoniMirambell i Fortuny, ManuelMiró i Rufà, Josep M.Miró i Vendrell, ManuelMola i Pintó, BlasMolina i Palacios, EmilioMoltó Munill, JaimeMoncunill i Cirac, JoanMonlleó i Llurba, JosepMorera i Altisent, Mariano

Muller d’Abadal, August deMuller d’Abadal, Rafael deMuller i d’Abadal, Joaquim deMullerat i Balmaña, Ramon M.Mullerat i Prat, BernatMullerat i Prat, JaumeMullerat i Prat, JoanMullerat i Prat, JosepMullerat i Prat, RamonMuñoz i Alarcón, FrancescMunté i Vilà, JosepMunté i Vilà, SantiagoMusolas i Cartaña, AlbertNegra i Valls, RamonNogués i Ivern, EsteveOlano Rifé, Alberto deOlivé i Martí, JoanOtero i Massa, LluísPagès i Duran, LluísPalau i Melendres, AgustíPallarès i Barbat, PerePardo i González, JoanParellada i Socias, JordiParra i Balsells, JoanPena i Nomen, Marià-E.Pérez i Almansa, MauriciPérez i Batllori, Pedro B.Pérez-Sala i Cucurny, RaimonPich-Aguilera i Girona, Josep A.Piqué i Llobet, JordiPlana i Alegret, LluísPoblet i Anglès, DanielPoblet i Mallafré, DanielPorta i Mercadé, Josep-AmbròsPortales i Pons, AgustíPuig de Morales, AlfonsoPuig i Bultó, IgnasiPuig i Rovira, Francesc X.Puig i Sotés, Josep M.Quadras i de Caralt, Josep M. deQueralt i Vidal, JoanRaventós i Negra, ManuelRecasens i Gassió, ModestoRecasens i Ros, JoanRequesens i Queralt, RamonRiba i Vidal, JaumeRibas i Piera, ManuelRicomà i Huguet, FrancescRicomà i Mañé, JoaquimRiera i Figuerola, Miquel-MariaRiera i Güell, JosepRíos i Solanes, JoanRobert i Graupera, Francesc

Robinat i Elias, FranciscoRoca i Garcia, AntoniRoca i Tarragó, Josep M.Rodon i Guinjoan, Ramon M.Roig i Ferré, Joan MariaRoquet i Ribó, PereRos i Roca, LluísRoselló i Güell, CarlesRosés i Maristany, Lluís M.Rossell i Carol, JoanRovira i Clapés, EmilioRovira i Colet, JoanRovira i Garriga, Josep M.Rovira i Viñas, JosepRuiz-Giménez Cortés, JoaquínRull i Bertran, Josep MariaSabater Codina, José MaríaSabater i Codina, JordiSabater i Tobella, JoanSaladrigas i Riera, RobertSalat i Porta, Josep-MariaSalvador González, FernandoSalvat i Constantí, RamonSanahuja Español, AntoniSánchez i Farré, FrancescSánchez i Redondo, FranciscoSánchez-Corral Llorente, Luis MªSans i Alentorn, JosepSardà i Sacristan, AndreuSardà i Sacristan, EnricSaurina i Perelló, JosepSedó i Marsal, SalvadorSegarra Benet, Jaime deSegarra i Sans, JosepSegur i Ferrer, Josep M.Segur i Vilalta, Josep M.Seriol i Gibaja, PrudenciSerrahima i Elias, AntonioSolé i Poblet, Francesc XavierSoler i Peix, Eduard M.Tarradellas i Bertran, AntoniTarradellas i Bertran, JaumeTeixidó i Rosell, TrinitatTerradas i Soler, LluísTomàs i Yvern, Jaume-PauTorrella i Cabello, FrancescTorrella i Curto, FrancescTorres i Padrís, FredericTuero y de Reina, Manuel delUdina i Martorell, FredericUrzáiz de Arana, FernandoVahle i Boquera, PabloVall de Porcioles, Xavier

12

Vallvè i Morera, ÀngelVallvè i Navarro, AlbertVallvè i Navarro, JoanVelasco y Fortuny, AlfredoVendrell i Duran, EnricVendrell i Duran, RobertVendrell i Guasch, AntoniVendrell i Mañós, IgnasiVentosa i Serra, Enric

Vericat Núñez, LuisVidal i Andreu, FranciscoVidal i Codina, FrancescVidiella i Martí, RamonVilà i Mayo, Juan-EmilioVilà i Mayo, OctaviVilà i Tintoré, JoanVilarrubias Solanes, Felio A.Vilella i Mutlló, Jaume

Vilagrasa i Masot, Josep MiquelVillegas Sánchez, GabrielViñas i Durban, JoaquínVirgili i Farrà, LluísVives i Ballart, Jordi J.Vives i Cercós, EliseoVives i Sendra, Josep M.Vives i Vives, Jacint

GERMANDAT DEL MONESTIRCISTERCENC DE SANTA MARIA

DE POBLETPresident: Ramon Maria Mullerat i Balmaña

Carrer de J. S. Bach, 3-bis, 1r, 2a08021 - BarcelonaAvinguda Diagonal, 640, 4a pl.08017 - BarcelonaTelèfon 934 059 300 Fax 934 059 176E-mail: r.mullerat@mullerat.com

Vice-president: Joan Bassegoda i NonellAvinguda de Pedralbes, 708034 - BarcelonaTelèfon 932 045 250 Fax 932 048 670E-mail: joanbassegoda@cda.upc.es

Vocals: Josep M. Farré i CompanysCarrer de la Creu, 325400 - Les Borges BlanquesTelèfon 973 142 131E-mail: melani@jet.es

Norbert Bilbeny i GarciaPassatge Forasté, 2 - 08022 BarcelonaFacultat de FilosofiaDepartament de Filosofia Teorètica i PràcticaBaldiri Reixac, s/n - 08028 BarcelonaTelèfon 933 333 466 Fax 934 498 510E-mail: bilbeny@trivium.gh.ub.es

Tresorer: Xavier Guinovart i PujalsCarrer Mozart, 10043007-TarragonaTelèfon 977 252 612 Fax 977 391 063E-mail: xguinovart@sumbisa.com

Secretari: Octavi Vilà i MayoCarrer de Pere Martell, 39, 2n, 7a43005 - TarragonaTelèfon 977 242 209 Fax 977 224 111E-mail: ocvila@cconline.es

COMPOSICIÓ DE LA JUNTA

13

La reunió de l’Assemblea de laGermandat t ingué l loc aPoblet el dissabte tres de juny

de 2000. Cal des tacar l a granresposta dels germans a aquestaconvocatòria. Un cop més, desprésd’un temps sense fer-ho, els germans

es van retrobar amb Poblet i la sevacomunitat en un any molt especialcom és el del Jubileu que celebral’Església arreu del món amb motiudel dos mil aniversari del naixementde Crist. En primer lloc es celebràl’eucaristia en la que participaren

Reportatgede l’Assemblea

General

Reportatgede l’Assemblea

General

14

plegats monjos i germans, presiditsper l’Abat Josep. Després tingué lloca la Sala Capitular la reunió delsgermans que s ’ in ic ià amb unasalutació del Pare Abat (que es recullen aquest número) que es féu ressòde la nova e tapa que in ic ia l a

Germandat d’acord amb els noustemps i exposà un segui t deconsideracions: remarcar l’accent es-piritual i de vincle amb la comunitatcistercenca potenciant la convi-vència entre els monjos i els germansmit jançant estades a l monest i r,

15

exercicis espirituals i una major imil lor part icipació en els actescomunitaris; recollir en el nombredels seus membres la representaciódels territoris de l’antiga Coronad’Aragó que, de segles, han estatvinculats a Poblet per esdevenir,això, punt de trobada; el Pare Abatagraí, finalment, la presència i lesaportac ions de l s germans enl ’elaboració dels nous estatuts idestacà la relació entre la comunitati els germans que ha estat i seràsempre mútuament enriquidora. Elpare Alexandre Masoliver exposà acontinuació, intervenció que tambérecul l aquest número, e l sent i td’aquest any Jubilar quan tot justfeia pocs dies que havien celebrat eljubileu a Poblet els religiosos deCatalunya que segueixen la Regla deSant Benet , prop de dos-centsmonjos i monges d’arreu del país,presidits per l ’Arquebisbe LluísMartínez Sistach, metropolità iprimat. Per acabar es presentaren els

nous Estatuts i la nova Junta is’imposaren les medalles a un totalde divuit nous germans. Durantl ’ acte havien ocupat se ients a lvoltant del Pare Abat els membresde les juntes entrant i sortint. Poctemps es tingué per a fer un breurecorregut per les darreres obres derestauració del monestir abans dereunir-se al Palau de l’Abat per acompartir un refresc i conversa en-tre els germans i els membres de lacomunitat. La resposta dels germansfou àmpliament positiva tant pelque fa a la seva participació enl ’ a s semblea com a la vo luntatmajoritària de col·laborar amb lacomunitat com ens deia l’Abat Josepen la seva carta de convocatòria «laGermandat ha de conrear uns llaçosesp i r i tua l s , a judar a v iure unacomunió forta entre els membres iamb els valors monàstics que sónmolt necessaris per a la societat».

Octavi Vilà

16

Francisco Güerri i Lavilla, de Reus

Josep M. Segur i Ferrer, de Barcelona

Delfí Duch i Martorell, de Reus

Fernando Andívia i Abad, de Barcelona

Josep Maria Pérez-Gramunt i Sanromà, d’Andorra

Lluís Ros i Roca, de Barcelona

Josep Maria de Quadras i de Caralt, de Barcelona

Antoni Gramunt i Granollers, de Vilassar de Dalt

Francesc Torrella i Cabello, de Barcelona

Antoni Serrahima i Elias, de Barcelona

Antoni Maria Andreu i Vives, de Barcelona

Ignasi Vendrell i Mañós, de Tarragona

Pere Casamitjana i Escobedo, de Cervià de les Garrigues

Josep Maria Martí i Prats, de l’Espluga de Francolí

Josep Lluís i Martí, de l’Hospitalet de Llobregat

Manuel Mirambell i Fortuny, de Barcelona

Andreu Ferré i Vallès, de Reus

Vicente Martí i Aromir, de Tarragona

El dia 3 de juny de 2000 van rebre la medalla de laGermandat els següents germans, per ordre d’imposició:

17

R everendíssim Pare Abat, i molt estimats membres de la Germandat de Santa Maria de Poblet:

En renovellar-se aquest any, amb un contingut i unsobjectius més espirituals, la nostra Germandat d’amics,ha semblat oportú al pare Abat d’encomanar-me untema d’actualitat: el Jubileu de l’any Sant del 2000, i lamanera de fer-vos possible de guanyar-lo en bé vostreo dels vostres difunts. Ja el 10 de novembre de 1994en parlava amb profunditat el papa Joan Pau II en laseva carta apostòlica Tertio millenio adveniente; i el 28 denovembre de 1998, la butlla Incarnationis mysterium elproclamava oficialment, i seguien les normes concre-tes per a guanyar-lo, establertes segons costum per laSagrada Penitenciaria Apostòlica.

Què és el Jubileu?

El tercer dels llibres del Pentateuc o Torà, el delLevític, estableix en el seu capítol 25, versets 8-16, ien especial al verset 10, què és un any jubilar. Aquests’obre per la festa de l’Expiació (Lev 26, 29-31), quetanca el cicle septenari dels anys sabàtics, i consisteixen l’alliberament de béns i persones i en el repòs delshomes i de la terra, deixada obligatòriament en guareto «barbecho». Es tracta d’una llei de caràcter netamentreligiòs i de pertinença a Iahuè. D’ella se’n dedueixenfe, i esperança, pietat i misericòrdia. I el llaç estret ambla festa de l’Expiació afegeix la idea de la purificacióinterior i la remissió dels pecats.

Com s’esqueia ja per a cada any sabàtic (cada 7 anysdoncs tot recordant que Déu reposà de l’obra de lacreació del dia setè, dissabte, Gen 2,23), calia, i l’any50è amb més solemnitat, deixar la terra sense conrear,deslluirar servents i esclaus, rescatar la terra o la casarural del propi patrimoni venuda o empenyorada(lògicament el preu de la venda o empenyorament se-ria més petit com més a prop de l’any jubilar).

El nom del Jubileu o de l’any jubilar, ve de l’iôbel,corn de marrà, o trompa, tot proclamant la gaubança,joia o «jubilació», terucà (el júbilo castellà) que homfeia sonar per a obrir amb solemnitat la festa del’Expiació. D’aquí doncs el nom de Jubileu, de la«jubilació» que cal que senti tot israelita pietòs.

El sentit espiritual del Jubileu serà explicitat pelmidrash, o explicació rabínica de la Bíblia queconstitueix el llibre bíblic apòcrif de l’any 110 desprésde Crist que s’anomena Llibre dels Jubileus, comEL

JUBI

LEU

DE

L’ A

NY

200

0

18

semblantment, per la mateixa època, eltambé apòcrif Llibre IV dels Macabeus. Homsubratlla l’aspecte interior i espiritual,com farà també la carta als Hebreus enel Nou Testament.

Ja el filòsof jueu alexandrí Filó parlavadel 50 com del més sagrat dels nombres,que marcava la llibertat total i el retorna la situació anterior.

El genial exegeta bíblic cristià que fousant Jeroni tractava de l’iôbel de Lev 25,10 com iubilaeus, com remissionis annus:«jubileu», o «any del perdó».

Serà, però, sobretot a partir del segleXII-XIII quan, a partir del sentit literal,hom elaborarà un concepte espiritual,que hom ha fet dins el clima de renovaciódels estudis bíblics en contacte amb latradició hebrea.

Així, nostre sant Bernat de Claravall,en predicar la 2ª croada a Terra Santa,n’assimila la indulgència plenària als quehi participessin, amb el Jubileu: annusplacabilis Domino, annus remissionis, annus

utique iubilaeus, ço és: «any en què hompot aplacar el Senyor, any que li ésplaent, any de perdó, any certament ju-bilar!» (lletres 363 i 458).

Es tracta d’un jubileu continu, en raó del’abundor (ubertas) de la indulgència ofer-ta a la present generació.

Suposa la idea de l’alliberament, lapau, la joia, el iubilus, alegria interior fruitde la contemplació dels misteris cristians.

Un altre cistercenc, el místic santElred de Rievall assimila el perfecteshàbbat a l’amor contemplatiu, i l’any ju-bilar a la plenitud del repòs en la uniómística.

El màrtir sant Tomàs Becket,assassinat a la seva catedral deCanterbury el 1220, assimila laindulgència del jubileu a la croada, i delmateix any és el primer tractat De casibusPoenitentiae del nostre sant Ramon dePenyafort. És la remissió doncs de la penatemporal deguda a la justícia divina enraó dels pecats actuals, commutació de

19

la pena canònica que els haguéscorrespost, en virtut de l’aplicació quese’ls fa dels mèrits comuns a total’Església, per part del seu cap i màximaautoritat, el Papa, com a successor desant Pere (a qui donà el Crist el poderd’obrir i tancar, de perdonar o no elspecats).

L’Escolàstica hi assimilarà tota laTeologia sacramentària de la Penitència,tot tractant el tema de forma méssistemàtica. I el seu millor representant,sant Tomàs d’Aquino, li dedicarà l’article1r de la qüestió 25 dins el Supplementumde la seva obra suprema, la SummaTheologica.

Una vegada caigut en mans delsmusulmans el darrer reducte cristià aTerra Santa, la fortalesa de Sant Joand’Acre (l’Akko dels jueus), l’any 1291, lamística de la croada veu una substitucióen la del jubileu, la indulgència plenàriadel qual s’estendrà ara a llocs mésaccessibles lògicament que no pas laJerusalem ocupada.

La butlla Antiquorum habet del papaBonifaci VIII, publicada el 22 de ferrerdel 1300, dóna per primera vegada uncaràcter oficial al guany de la indulgènciaplenària jubilar, amb caràcter retroactiua l’1 de gener del mateix any, en virtutde la tradició del perdó lligat a la visitaad limina Apostolorum dins l’any secular. Estracta del primer Any Sant!

La indulgència plenària comporta laremissió total de les penes degudes alspecats, en virtut de la reversibilitat delsmèrits (és el dogma de la Comunió delsSants!).

La solemnitat del jubileu començaamb la lectura de la butlla d’indicció, il’obertura de la porta santa. És tot plegatmanifestació del poder de les claus, queassegura així els efectes de la indulgènciaen favor del mateix pecador a qui es per-

donen les penes del Purgatori, o, siaquesta és la seva voluntat i intenció, ales ànimes dels fidels difunts. El mateixjubileu es tanca amb la clausura de lamateixa porta santa el Nadal del propiany.

Sobre el significat de la porta santa,té un formós i breu estudi, per exemple,el gran liturgista que és el bisbe auxiliarde Barcelona monsenyor Pere Tena, Laporta santa: pelegrinatge i porta.

Climent VI, en la seva butllaUnigenitus Dei Filius de 1343, promulga-da, però, el 18 d’agost de 1349, afegeixper primera volta la visita a la basílicacatedral del Papa de Sant Joan del Lateràa les de Sant Pere del Vaticà i Sant PauExtramurs de Roma, per a lucrar elJubileu de l’Any Sant, i estableix cada50 anys en endavant l’Any Sant. És defet el 2n Jubileu de la història, l’any 1350.

Per al 3r, assenyala el 1390 BonifaciIX l’any 1400; i ja el seu predecessorUrbà VI havia decretat el jubileu de laRedempció afegint-hi encara l’oberturade la porta santa també d’una altra basí-lica, la de Santa Maria la Major.

En endavant, el Jubileu no podràguanyar-se només a Jerusalem o a Roma,ans també a d’altres catedrals o santuaris.És el cas, ja citat, de Canterbury, aAnglaterra, de Lió o Le Puy de Dommea França, o de Sant Jaume deCompostel·la a Espanya, concedit perCalixte II ja els anys 1119-1124, que téla particularitat d’escaure’s els seus AnysSants cada vegada que la festa del SantApòstol cau en diumenge.

El segon papa Borja, Roderic, elvalencià Alexandre VI, l’any 1499,concedeix facultats especials a tots elsconfessors per a perdonar els pecats envistes a guanyar la indulgència plenàriade l’Any Sant 1500, i estén ja el Jubileua tot el món cristià.

20

En endavant, resta ja del tot clar elque cal per a guanyar aquesta indulgèncialligada a cada Any Sant: cal confessar icombregar, i unir-se a les intencions delPapa, intencions d’unitat, reconciliació ipau universals.

Més tard, el gran canonista que fouPròsper Lambertini, el papa Benet XIV,en fixa definitivament aquestescondicions el 1749, per a l’Any Sant de1750. La butlla d’indicció o d’oberturaes publica en endavant sempre,generalment el dia de l’Ascensió delSenyor anterior a cada Any Sant. I desde 1950, anirà lligada a Roma a la visitade les 6 basíliques majors. Ho feu PiusXII el 1949 amb la intenció derenovellament espiritual en l’amor deDéu i el progrés de la societat humana(a penes sortits dels trasbals de la 2a gue-rra mundial) en la justícia i la caritat.

Joan Pau II fixava per al 1975 el temacentral de la reconciliació de tots elscristians.

Ja Honori III exhortava els fidels, envisitar a Canterbury la tomba de santTomàs Becket, a la pau i la concòrdia,bo i consumant els llaços de la caritat,amb la prèvia confessió i perdó de totsels pecats i la pràctica de les bones obres.

Per desgràcia, certs abusos en laconcessió de les indulgències de l’AnySant (com si el simple dring de lesmonedes caigudes en la caixa de lesalmoines n’aconseguís automàticament elguany) van ser el disparador de l’esclatde la Reforma protestant de Martí Luter.

Urbà VIII el convocà nogensmenys10 vegades en només 20 anys; ClimentXI i Climent XII, així com Lleó XIII, 7vegades en 25 anys; i 6 vegades Pius IX.Sant Pius X l’anunciava el 1904 per als50 anys de la definició dogmàtica de laImmaculada Concepció de Maria. I PiusXII ho feia el 1958 tot commemorant les

aparicions de Lourdes.

Un bon liturgista de casa nostra, elprofessor salesià pare Aldazábal, lligaamb raó el guany de la indulgènciaplenària a un compromís cristià autèntici seriós lligat amb la justícia social (no ésde cap manera una cosa automàtica!); iJoan Llopis hi uneix de manera estretaels sagraments de la Penitència (avui,desgraciadament tant oblidat imenystingut), i de l’Eucaristia (i vegeuper ambdós el núm. 235, gener-febrerd’enguany, especial dedicat per la revis-ta «Phase» a El gran Jubileo del año 2000 enla Iglesia y en nuestra vida).

Dit això, només em queda, estimatsgermans i amics de Poblet, invitar-vos aguanyar el Jubileu aquest any 2000 (cosaque podeu fer a Poblet mateix, com,limitant-nos a la nostra diòcesi, a la ca-tedral de Tarragona, o a santuaris comara la Misericòrdia de Reus o el Loretode Tarragona, o, en general a totes lescatedrals, monestirs o santuaris). Hi haprou per a això amb la confessió delsvostres pecats amb aquesta finalitat, lacomunió eucarística, la unió sincera ambles intencions del Sant Pare, i l’almoinaen favor d’una de les obres socials del’Església.

Abans d’ahir, dia 1, ho vàrem fer demanera ben formosa en una jornadad’unitat fraterna, amb una solemneLitúrgia a la nostra basílica monàstica,tots els monjos i monges benedictins icistercencs (els monjos i monges negresi blancs doncs que seguim a Catalunya iMallorca la Regla del Nostre Pare santBenet).

Desitjo a tots la consecució de tangran i bell fruit cristià!

He dit!

Alexandre Masoliver Monjo de Poblet

21

EL CAPÍTULO GENERAL DEL 2000

Ha tenido lugar en Roma del 1 al9 de septiembre. Han asistido almismo 111 capitulares. Al tener

algunos delegación de once ausentes, lasuma de votos era de 122. Era la primeravez que asistían las monjas, lo que ha sidoun gran acontecimiento. Se fundamenta-ba en que monjes y monjas forman unasola y única Orden, bajo el mismo AbadGeneral. La Congregación de Castilla hamandado a 16 personas, entre Abadesasy Delegadas. La Congregación de la Co-rona de Aragón ha mandado al Abad dePoblet, Don José Alegre, y al Prior deSolius, padre Enrique Benito, junto conun Delegado (P. Tulla). Y a las cuatroAbadesas que pertenecen a la Congrega-ción.

Por vía aérea hemos llegado aFiumicino, en donde hemos sido recogi-dos y llevados a la gran finca que poseen

los padres salesianos en Via Pisana, a unos25 Kms. del centro de Roma y debajo delllamado «Raccordo Annulare». En el grancomplejo de edificios, una parte albergaa los 90 asistentes que llevan la CuriaGeneral de los Salesianos y otra la hospe-dería con 150 habitaciones, en dondehemos estado hospedados, con todas lascomodidades (agua caliente, aire acondi-cionado, etc). Tienen un Aula Magna contodos los adelantos técnicos y electróni-cos, que hemos usado, y con cabinas parala traducción simultánea de idiomas. Ade-más del latín, se usaban el alemán, el es-pañol, el francés y el italiano. Nunca sehabían entregado tantos papeles a los asis-tentes y nunca el protocolo había llegadotan presto a manos de los capitulares. Nose puede estar alejados del progreso y asíesta vez nos hemos fiado del mismo. Lostraductores eran seminaristas del Semina-

22

rio Neo-catecumental de Berlín.

Las monjas habían llegado un día an-tes. En la sesión que tuvieron se les leyó yse les comentó la carta que la MadreAssumpta Schenkl, ahora en el monaste-rio o fundación de Helfta, les había escri-to. Versaba sobre la evolución desde la«Comissio pro Monialibus» hasta la ple-na integración como miembros de dere-cho al Capítulo General. Es la primeraOrden que lo ha hecho. Una monja fue«notaria» (tomaba acta de las deliberacio-nes) y otra «Moderadora» (dirigía los de-bates). Las dos «escrutadoras» (recogenlos votos) fueron la madre Abadesa Tere-sa de Sostrup y la madre Abadesa Paulinade Boulaur. Todo se ha hecho con natura-lidad y puede afirmarse que ha sido posi-tivo.

Iniciábamos las sesiones a las 6’30 dela mañana, con el canto de Laudes y lacelebración de la Eucaristía. Después deldesayuno, se comenzaba con la invoca-ción del Espíritu Santo y seguían los tra-bajos hasta el mediodía. Por la tarde, Nonay trabajo, hasta las 7’15, en que había elcanto de Vísperas, seguido de la cena. Asítodos los días, con un palizón de ochohoras de trabajo. El sábado, 2 de septiem-bre, presidió la santa Misa el Sr. Card.Martínez Somalo, prefecto de la Congre-gación para los Religiosos, con sermónsobre espiritualidad e identidad de la vidareligiosa. El domingo, día 3, fuimos a SanPedro para asistir a la beatificación de lospapas Pío IX y Juan XXIII, el papa bueno,un arzobispo de Génova, el fundador delos «marianistas» y dom ColumbaMarmión, el benedictino inglés, cuyasobras han sido muy leídas entre los mon-jes. La comida se hizo en la Casa Gene-ral, para contemplar luego las restauracio-nes hechas en la casa.

Al formar las monjas parte del Capítu-lo General ello ha obligado a modificar

diversos documentos. Se ha tenido queabolir el «Reglamento» para el buen fun-cionamiento del Capítulo General, ha-ciendo servir el nuevo «adexperimentum», que luego ha sido apro-bado. A las «Constituciones» de la Ordenha habido que introducir enmiendas. Ytambién a la «Declaración» de la Ordensobre la vida cisterciense actual (o Princi-pales elementos de la vida cistercienseactual). Las Constituciones pasaron la marde bien, incluso en las votaciones, no asíla «Declaración». Se juzgaba que era untexto histórico, intocable, y que en todocaso las «enmiendas» debían ir en apén-dice. El padre Policarpo explicó que elPapa Pablo VI, en su «motu propio»«Ecclesiae Sanctae», de 6 de agosto de1996, había establecido que hubiera untexto «jurídico» (las Constituciones) y uno«espiritual» (la Declaración), por lo queambos eran «legales» y las enmiendas de-bían ser introducidas en el mismo texto.Así pasó y fue votado. Como se había in-formado previamente a la Santa Sede decuanto había de tratar bajo el aspecto «le-gal», sólo faltaron votaciones, para que elmiércoles, por la mañana, el padre Procu-rador les presentara el resultado de las mis-mas, y así fueron aprobados por la SantaSede los textos «legales», y pudimos pro-ceder a las votaciones y a las eleccionessegún el nuevo reglamento. En el núm. 35de la «Declaración», en el contexto deldiálogo interreligioso, y aunque no cons-ta en el texto «expressis verbis», se hablósobre el budismo para conformarlo con lasdeclaraciones del Papa Juan Pablo II.

Se aprobó el «Mensaje» de comunióndel Capítulo General a la «Familia Cister-ciense». Los vocablos son del tipo del PapaLeón XIII. La «Familia Cisterciense» com-prende a nuestra Orden, a la de losTrapenses, a las Bernardas de Esquermes,a las monjas Bernardas de la Divina Provi-dencia de Suiza, a las Bernardinas de

23

Oudenaarde, a las Hermanas Cister-cienses de la Caridad de Anagni. El padreAbad General de los Trapenses, BernardoOlivera, estuvo presente en el CapítuloGeneral en ocasión de las conferencias so-bre la Eucaristía y comió con los capitula-res. Luego volvió a recoger el «Mensaje»y una carta de acompañamiento. La ma-dre Josefina Miller, Priora General de lasBernardinas de Esquermes, fue invitada alCapítulo General y estuvo presente en lamayoría de las sesiones. También se invi-tó a los señores Dr. Hans-ChristianDrömann, Abad de Amelunsborn, al Dr.Horts Hirschler, Obispo emérito y Abadde Loccum y al párroco emérito señor PaulGeissendörfer, interlocutor de la«Gemeischaft der evangelischenZisterziensererben in Deutschland», quehan sido enviados por las ComunidadesCistercienses de la Confesión luteranaAugustana. Desconocía completamenteque hubiera cistercienses protestantes enAlemania. Cuando la reforma luterana, sepasaron al luteranismo y han ido siguien-do la tradición cisterciente.

Los temas espirituales del Capítulo Ge-neral fueron dos conferencias de los doc-tores Bruno Forte, profesor de la Univer-sidad de Nápoles, y el benedictino BasiliusStuder que versaron sobre la Eucaristíacomo culmen y fuente de comunión cis-terciense. La comunión radica y tiene sucentro en la Eucarístia, pues la Eucaristíaes la fuente y fuerza creativa de comunióndentro de los miembros de la Iglesia, por-que la Eucaristía nos une a todos con Cris-to.

Hubo el capítulo de los «informes» (oRelaciones): La prolija del Abad Generalsobre toda la Orden. La de los abades pre-sidentes para su respectiva Congregación.Fueron emocionantes la de los holande-ses, reducidos a la mímina expresión y alborde de la extinción. Para ellos el Abad

General y otros Presidentes buscarán al-guna solución para ayudarles. La del Bra-sil con su extrema pobreza. Con ello senos informó de que los monjes brasileñosharán una fundación en Chile. La de Etio-pía-Eritrea, con su permanente guerra ci-vil, con toda la juventud en armas, concincuenta mil muertes en dos años y laexpulsión de los monjes eritreos -muybuenos católicos- de los colegios etíopes.Se hizo una colecta «in situ» (entre lospresentes), con el resultado de cuatro mi-llones trescientas mil liras, que no está malcomo primera entrega de ayuda a los mon-jes etíopes. La relación de la ComisiónLitúrgica, con la confirmación y edicióndel «Ritual cisterciense» y la reunión deVal-Dieu de los días 15-17 de abril de1998 para la simplificación y reducciónde volumen de nuestro «Directorio». Lade la labor de tramitación de asuntos delpadre Procurador ante la Santa Sede. Elinforme de la Federación de monjas de Es-paña, con el loable trabajo de haber re-unido a las monjas de las que luego fue-ron Congregaciones y otras bajo los obis-pos. Y la de la Federación italiana.

El padre Sebastiano nos habló de la«Evoluzione del diritto Constituzionaledell’Ordine Cistercense negli ultimitrent’anni», con la «cooperación» de lasmonjas en el ejercicio de la potestad degobierno en la Orden mediante su parti-cipación en las estructuras de responsabi-lidad y de comunión de la misma Orden,en el tema de la jurisdicción (reservadoantes a los solos clérigos), la reasuncióndel pleno ejercicio de sus derechos y de-beres de las Congregaciones, la «incor-poración» o agregación jurídica de lasmonjas a la Orden, el incremento del de-recho constitucional de la Orden con laaprobación del «Estatuto de las Fundacio-nes» y la de la «Ratio institutionis» de laOrden, en la línea de las «leyes-marco»escogida en el año 1969 para las Consti-

24

tuciones de la Orden. La elección de lasMadres sinodales. La de las Consejeras delAbad General. Y, finalmente, las Madrescapitulares. También la cuestión de la«clausura», muy viva en el mundo monás-tico de matriz benedictina, para reivindi-car la autonomía de una propia tradiciónde separación del mundo en el actual con-texto normativo.

En cuanto a las elecciones, fue posiblecolocar a dos Madres Abadesas entre lasSinodales (monjes/monjas que asisten alSínodo por elección del Capítulo Gene-ral): Madre Presentación Muro, como ter-cera sinodal, y Madre Matilde deBrihuega, como quinta sinodal. Para elConsejo del Abad General, que es al mis-mo tiempo el Consejo Económico, se eli-gió a Madre Federica, abadesa emérita deVallbona como primera substituta. Y alpadre Francisco M. Tulla, como tercermiembro para la Comisión jurídica de re-visión de las Constituciones. Los demássinodales elegidos: Primer sinodal el P.Abad Thomas Denter; segundo, el P.Sebastiano Paciolla; el tercero, el P.Dionisio de Dallas; cuarto, el P. CarlosWallner y el quinto, el P. AlbericoAltermatt; como substitutos: el P. PedroChojnacki, el Prior Conventual Juan Trany el abad Mauro-José Lepori de Hauterive.Como madres sinodales: primera, la aba-desa Gertrudis Schaller; la segunda, laabadesa Inés Fabianek; y la cuarta, la aba-desa Paulina de Boulaur; en cuanto a lassubstitutas: sor Hildegardis Brem, la aba-desa Petra Articus y la abadesa Teresa deSostrup. En cuanto a los miembros delConsejo del Abad General, el primer con-sejero: el abad presidente CasianoLauterer; el segundo, el abad Gregorio deHeiligenkreuz; el tercero, el P. procura-dor Meinrado Tomann; y el cuarto, el abadpresidente Policarpo Zakar. En cuanto alos substitutos: el abad presidenteVladimir de Lérins y el abad presidente

Luis Rottini. Por lo que se refiere a lasconsejeras: la primera sor HildegardisBrem; la segunda, la abadesa GertrudisSchaller. Segunda substituta, la abadesaTeresa de Sostrup. Peritos «juristas»: pri-mero, P. Policarpo Zakar; segundo, P.Sebastiano Paciolla; cuarto, P. Gaffurini,quinto, P. Reisner, con tres substitutos.

La economía de la Casa General es sa-neada y se financia sola. Se ha converti-do en un colegio para monjes y para sa-cerdotes, cubriendo sus necesidades. Porello el «Tributo Generalicio» pasa a serun fondo de «Caridad Cisterciense», paraatender a los monasterios que lo preci-sen.

Fue reelegido el padre MeinradoTomann como Procurador General de laOrden. Se votaron afirmativamene el Es-tatuto para las «Fundaciones» y el de la«Ratio institutionis», que habían sidoaprobados por el Sínodo de 1994, y aho-ra ratificados por el Capítulo General.También el «Estatuto del Colegio de sanBernardo» de Roma, aprobado por el Sí-nodo de 1999.

El problema de «vida» o «muerte» si-gue siendo el de las vocaciones. En todaspartes es el «estribillo» que se repite, ypara el cual el padre Abad General y de-más presidentes se proponen hacer algo.

Resumiendo, un buen Capítulo Gene-ral. El marco, espléndido. Toda la elec-trónica, formidable. Todos los temas, tra-tados y bien, por lo que sin duda el Espí-ritu Santo ha velado para el buen logrode los resultados.

Francesc Tulla prior de Poblet y delegado al Capítulo.

25

Des de l'Equip de Redacció de la Revista POBLET, com a òrgan dedifusió de la Germandat de Poblet,

ens ha plagut la idea de publicar en cadanúmero de la Revista una entrevista a per-sones relacionades amb el Monestir.

Tenim una llista molt llarga de personesinteressants, però hem cregut oportúcomençar pel P. Benet Farré, degà de laComunitat de monjos de Poblet.

El P. Benet -Josep de nom de pila- vanéixer al Vilosell (les Garrigues), l'any 1925.Va entrar al monestir l'abril del 1941. El 24de setembre de 1942 va emetre els vots sim-ples conjuntament amb els PP. BernatMorgades i Robert Saladrigues. Va professarsolemnement el 30 de maig de 1946 amb elP. Robert Saladrigues. Entre 1946 i 1948 vaestudiar Teologia al monestir cistercencd'Hauterive. El 2 d'abril de 1949 fou ordenatprevere amb els PP. Robert Saladrigues iEdmon M. Garreta -que el 1953 arribaria aser el primer abat després de la Restauració-per Mons. Antoni Urbs, bisbe de Libau(Lituània). Entre 1959 i 1960 va fer lallicenciatura en Filosofia al col·legi de santAnselm, de Roma. Els anys 1978-1979 vacol·laborar com a capellà i professor dereligió al monestir de monges cistercenquesd'Ave Maria, a La Paz (Boliívia).

Al llarg de la seva vida monàstica se lihan confiat diversos càrrecs: mestred'estudiants, professor de filosofia, cantor,arxiver i hostatger. També ha publicat di-versos llibres: Sant Bernat, Maria i Gràcia,màrtirs d'Alzira; El Vilosell, un poble al'ombra de Poblet; Tres monjos de Poblet, ialtres.

L'entrevista tingué lloc el passat 25 desetembre, data fixada amb força antelació,però la vam començar tard, ja que el P. Benethavia d'assistir a unes conferències sobreespiritualitat monàstica a càrrec del P. JuanMª de la Torre, monjo cistercenc d'Osera.Casualment, també aquest matí, tenia elservei de porteria. Per sort, es va oferir

ENTREVISTA ALP. BENET FARRÉ

gentilment a substituir-lo el P. Josep M.Recasens, per tal que es pogués ferl'entrevista amb més calma i continuïtat. Caldir que, malgrat que la vida monàstica tinguiuna aparença de ser una bassa d'oli, no hi haun minut buit. El temps passa molt depressaen el monestir i tot és fa a toc de campana.

Amb aquest ambient vam iniciarl'entrevista.

P. Benet, com va sentir la seva vocaciómonàstica?

Als onze anys vaig visitar el Monestiramb els meus companys de l'escola delVilosell. Aquella visita em va impressionar ija mai més no vaig oblidar Poblet.

Posteriorment, durant la Guerra Civil,

van assassinar el rector del Vilosell, Mn. JoanTomàs Mercadé. Aquesta mort em va afec-tar molt, ja que jo estava vinculat almoviment parroquial. També durant la Gue-rra Civil, amb només dotze anys, i sense sa-ber-ho, em vaig posar a jugar amb una bom-ba i, al darrer instant, va passar un soldatque em va advertir i així vaig poder salvar lavida.

Tots aquests fets, conjuntament amb

26

l'ambient cristià de la meva família -unagermana de la meva mare era monja paüla aBarcelona-, van anar modelant la mevavocació religiosa.

En acabar la Guerra Civil vaig anar a es-tudiar a l'escola apostòlica dels Pares Paülsde Bellpuig d’Urgell, on hi havia el P. BernatMorgades, que fou la primera vocació dePoblet.

L'any 1940 vaig assabentar-me quehavien arribat els primers monjos italians ija vaig pensar en provar d'ésser admès aPoblet. Finalment, per les vacances dePasqua de l'any 1941, vaigsol·licitar l'admissió, però comque no hi havia cartilles deracionament disponibles i elmenjar escassejava, em vandemanar, després d'haver-hipassat els mesos de maig ijuny, que retornés a casa meva. Finalmentvaig tornar novament a primers de setembredel mateix any, i fins ara...

Quins records té del Poblet d'aquells anys?La situació era molt precària. Els monjos

italians van estar un any sense vocacions iamb moltes carències, com és el fet que ensmancava espai per a habitatge, tot i que ensvan prometre la zona del claustre de santEsteve, cosa que no es va portar a terme enaquells primers anys, de manera que sesentien molt desanimats. Gràcies a Déu,però, l'arribada de les primeres vocacions (elP. Morgades primer i després un servidor iel P. Saladrigues) va evitar que suspenguessinla fundació.

En realitat al Monestir hi vivien trescomunitats: el Sr. Eduard Toda, a la casa delPatronat; la família Vidal, a la majordomia ila Comunitat damunt de l'actual hostatgeriade la porteria. Ens faltava espai. L'any 1941,després de la mort del Sr.Toda, ens vàremtraslladar a la casa del Patronat.

D'aquells anys el que més recordo és quemenjàvem poc, tot i que ens divertíem molt.El Sr. Toda ens va regalar un piano i elsmonjos italians tocaven el Nabucco, deVerdi i cançons populars italianes, icantàvem tots plegats a l'hora de recreació.Entre els més joves jugàvem a l'amagatall ales ruïnes de la impremta. Com que es

respirava vida monàstica, les carències lesacceptàvem amb alegria i sense massaescarafalls.

No puc deixar de recordar una anècdotamolt graciosa d'aquells anys. Era el setembrede 1947, coincidint amb la segona visita del’Abat General Edmundo Bernardini. Unsamics ens van convidar a anar collir raïm auna vinya seva. Amb aquestes, l'Abat Gene-ral, es dirigí al P. Anselm, que es deia Garcíade cognom, tot dient-li: "Garsia, Garsia,come ti afferri al grappolo!" ("García, García,com t'aferres al raïm!")

Aquells van ser anys moltdifícils. Vam passar, a més degana i fred, també por. El P.Prior Rosavini ens deia quemengéssim pa. I el pa no eragaire bo, que sense oli no ensel podíem empassar. A les cinc

del matí havíem d’anar a tocar la campana al’església amb poca llum. Un dia mentreestava tocant se m’obrí la porta del cementirii no les tenia totes. Adhuc el 1950, aldormitori gran per rentar-nos al matí havíemde trencar un tel de glaç.

Al principi apreníem cant gregorià per ala lloança de Déu i la Salve Regina, de laqual el porter fra Martí deia: «a l’hora demorir voldria sentir la Salve del monestir». A partir de l'any 45, amb la fundació de laGermandat, vam començar a respirar unamica. La veritat és que gràcies a aquellesajudes ens va ser possible restaurar el recintemonàstic i, progressivament, s'anànormalitzant la nostra vida.

Arribats en aquest moment de l'entrevistava entrar Fra Marc Vallès que passejava a FraFructuós Molas -el monjo més ancià delmonestir- amb cadira de rodes i Fra Marc vapreguntar a Fra Fructuós si els de Tarragonasom mala gent o bé ho són els de Reus. Laresposta de Fra Fructuós fou clara malgrat elseu estat, i després d'uns moments d'estar-se allí amb nosaltres, Fra Marc el va prendrea la sala contigua on un restaurador estavatreballant en la neteja d'unes pintures delMonestir. Mentre se l'enduia Fra Marc enscomentava: "A Fra Fructuós li convé sentir-se acompanyat". No vaig poder deixar depensar en aquell instant quantes persones

“El fet de Pobletés obra de Déu”

27

velles estan aparcades amb residències senseque els seus fills els dediquin un temps peratendre'ls.

P. Benet, com veu les vocacions d'avui diarespecte a les del seu temps?

Les vocacions actuals són molt més se-gures que les de la meva època, però, encanvi, trobo a faltar una mica d'espontaneïtati flexibilitat. Es qüestionen molt els pros iels contres i, per tant, si prosperen, podenarribar a ser molt madures.

Per contra, als anys 40 érem mésespontanis, tot i que pecàvem més d'ingenus.Al començament hi havia molt d'entusiasmei no hi havia un discerniment seriós a l'horad'admetre els candidats. Recordo que el P.Prior Rosavini deia sempre: "es una voca-ción de Dios". Però el temps el feiaconvèncer del contrari en molts casos.

Per Poblet han passat moltes personesque han tingut després vides molt diverses.Per posar un exemple, recordo el llavorsdiaca alemany Hans Meier (pro nazi), queem va ensenyar l'alemany. Venia delmonestir de La Oliva (Navarra) i després vaanar a Valldonzella per retornar a Alemanya.Fa pocs anys em van donar records d'ell. Re-

sulta que és bisbe protestant prop de Munic.En aquest moment de la nostra conversa

toquen les campanes que ens convoquen ala pregària del migdia. Mentre ens dirigíemcap a la capella de sant Esteve, el P. Benetem va dir, com qui no diu res: "Mira, Xavier,el fet de Poblet, en aquests seixanta anys, ésobra de Déu".

Havent dinat vam continuar l'entrevista.Com era, P. Benet, la vida a la Comunitat

abans del Concili i què va comportar el Concili?De fet hi havia dues comunitats que

vivien una a esquenes de l'altra: els monjosprofessos i els llecs. Els primers dedicavenmés temps al cor que ara. L'Ofici Divíresultava molt carregat respecte al que resemavui dia. Gràcies a la llengua vernacla lapregària és més directa i personal. El Conciliens va unir a tots en una sola comunitatmonàstica.

Però després vam patir durant molts anysuna manca de vocacions, la marxa d'una partde la Comunitat a Solius (Girona), fins quesembla que estem retrobant el punt just.Afortunadament gaudim de noves vocacionsque garanteixen el futur de la comunitat.

Finalment, quin paper creu vostè que ha detenir ara la Germandat?

Sens dubte que en aquests moments licorrespon una missió diferent a la de laGermandat inicial dels anys 40 i 50, peròsempre haurà d'afavorir una estretaconvivència amb els monjos. Cal que ensdonem suport mútuament i que laGermandat pugui gaudir i participar ambnosaltres dels actes litúrgics, culturals i del'espiritualitat monàstica cistercenca.

Tot seguit va entrar el P. Agustí Altisentque s'interessà per la Revista i s'ajuntà a lanostra conversa una estona, fins que se'nsvan fer les cinc de la tarda, hora en què el P.Juan Mª de la Torre donava una altraconferència del curset sobre espiritualitatcistercenca.

Se'ns exhaurí, doncs, el temps de la con-versa ja que després de la conferènciatindrien lloc les Vespres.

Xavier Guinovart

Professió del pare Benet Farré

28

L’ ALTREPANTEÓDE JAUME I

els reconstruïts taüts d’alabastre deBeuda, obra de Frederic Marès. Així,es tancà un cicle històric i es respectàel desig del rei Cerimoniós.

Però, mentrestant es produí un fetd’importància que s’inicià amb el quetenien de ser e l s ac tes com-memoratius del VII Centenari delNaixement de Jaume I a Montpeller,el 2 de febrer de 1208. Dos anysabans, el 5 de maig de 1906, l’Alcaldede Tarragona i el Capítol Catedraliniciaren gestions prop del Ministerid’Instrucció Pública i Belles Arts pertal de demanar col·laboració eco-nòmica per la confecció de dospanteons, un dedicat a Jaume I il’altre als demés reis i reines sebollitsabans a Poblet.

Tot seguit es va encarregar elpro jecte a l ’ a rqu i tecte L lu í sDomènech i Montaner (1849-1923).El 2 de febrer de 1908 es celebrarenactes a Montpeller, Barcelona i altresl locs però Domènech no hav iaenllestit el projecte que no va seraprovat fins el 19 de juny de 1908.L’arquitecte vol ia s i tuar e ls dospanteons, formats d’uns basamentsque suportaven uns baldaquins sobrecolumnes que cobrien les urnesreials , en el mateix l loc que lestombes de Pere el Cerimoniós, peròdavant l’oposició del Capítol Cate-dral i demés autoritats de Tarragona,es decidí fer solament el panteó deJaume I i situar-lo al reracor, d’acordamb la Reial Ordre de 13 de juliolde 1909.

Aleshores s’iniciaren les obres deconstrucció del panteó, treball queva durar una eternitat, car no va serfins el 12 de març de 1924 que partdel mausoleu va arribar a la catedral.Lluís Domènech i Montaner haviamort el 27 de desembre de 1923 i va

Les despulles dels reis d’Aragó,que amb tanta cura arranjàPere el Cerimoniós al creuerde l’església Poblet, després

de ser malmeses e l 1836 forentraslladades dos anys després a laparroquial de l’Espluga de Francolíi, el 1843, a la catedral de Tarragonaon es situà al reracor la sepultura deJaume I fent ús de res tes de l spanteons de Poblet. No es va inau-gurar fins 1856. Mentrestant el cosde Jaume I estigué des de 1843 a1883 en una caixa de noguera a laSacristia de la capella del CorpusChristi al claustre de la catedral.

En una solemne cerimònia el 3 dejuny de 1952 les restes dels reis estraslladaren novament a Poblet en

La tomba quan es guardava al refetorde la catedral de Tarragona

29

ser el seu fill Pere Domènech Roura(1881-1962) l’encarregat d’enllestirl’obra i col·locar-la a lloc. De momentel panteó es va dipositar a l ’anticrefetor de la catedral i allí estigué finsel definitiu trasllat a un dels patis del’Ajuntament de Tarragona, on ara espot admirar.

E l panteó e l va pro jectarDomènech i Montaner contemporà-

niament a la construcció del Palau dela Música de Barcelona, en el momentdolç del modernisme a Catalunya, ireuneix totes les característiques del’estil. El sarcòfag de Jaume I té for-ma de vaixell amb sengles àngelsportants de la corona i la senyera, aproa i popa, i damunt de l’urna hi hales tres corones del regnes d’Aragó,València i Mallorques. El va esculpir

Narcís Gosch i Boix, iva ser decorat ambmosaic romà.

Es va pensar col·lo-car-lo en una plaça deTarragona en ocasió delVI I Aniversar i del ’estada de Jaume I aTarragona el setembrede 1229, abans d’embar-car a Sa lou vers l aconquesta de Mallorca,ciutat que va rendir el31 de desembre de ditany. Però ex i s t i a e lperill de la intempèrie,car e l mosa ic romàestava collat amb guix ipodria veure ’s per ju-dicat per la humitat i lespluges.

Actualment d’ençà1992 en el pati cobertde l’Ajuntament el pan-teó es troba en perfectescondicions de seguretati s ’ha convertit en unhomenatge o monumenten memória del granRei, car no es pot con-siderar tomba, perquèno conté les restes delmonarca , n i tampoccenotafi doncs mai lescontingué. Poblet servales tombes de ls Reisperò per causa de laDibuix de Lluís Domènech i Montaner

30

BIBLIOGRAFIA

Juan Serra VilaróLa Comisión de Monumentos... ante las ruinasde Poblet. - Tarragona, 1946

Cèsar MartinellSepulcros de los Reyes de AragónLa Vanguardia EspañolaBarcelona, 3 de julio de 1971

Lluís Domènech i MontanerExposició de dibuixosB.D. Edicions de DissenyBarcelona, 1970

Lluís Domènech i Montaner50 Aniversari de la seva mortNadala CarullaBarcelona, 1973

Jordi Rovira Soriano i Andreu Dasca i RoigeEl Mausoleu de Jaume I: Una obra modernista deDomènech i Muntaner a TarragonaBiblioteca Tarraconense 2Tarragona, 1992

Lluís Domènech i MontanerArquitectura y Construcción, Año XIV, Nº 216Madrid y Barcelona, julio de 1910

A. AlegretTarragona, Año IV, Nº 443Tarragona, julio de 1923

R. Serra Pagès - Lluís Domènech i MontanerBoletín de la Real Academia de Buenas Letras, Nº 90-91Barcelona, abril-septiembre de 1926.

Juan Bassegoda NonellLluis Domènech y Montaner y el monumento a Jaime Ien TarragonaRevista Técnica de la Propiedad Urbana, Nº 29Tarragona, 1979

Cèsar MartinellCuadernos de Arquitectura, Nº 52-53Barcelona, 1963

destrucció dels pan-teons, el 1836 i elssuccesius trasllats el1837, de Tarragona al’Espluga de Francolí,el 1843, de l’Esplugaa Tarragona i el 1952de Tarragona a Po-blet, es va originarl ’ in tent de fe r unpanteó digne a la ca-tedral de Tarragona iaixò derivà finalmenten una valuosa obradel Modernisme, pro-jectada per L lu í sDomènech i Monta-ner, el gran estudiósde Poblet i de l ahistòria i l ’heràldicadels reis d’Aragó.

Joan Bassegoda

La tomba a l’Ajuntament de Tarragona

31

GenerDia, 14, divendres: Comencen les obres de restauració de la Casa dels germans.S’han de canviar totes les bigues perquè estan molt afectades per les termites i hiha perill que s’enfonsi el sostre. S’hi construiran noves habitacions pels monjos.Dia 15, dissabte: Avui festa de Sant Maur i Sant Plàcid, Fra Lluc ha fet a Roma larenovació dels vots temporals per vuit mesos en presència de l’Abat General, queactuarà com a delegat de l’Abat de Poblet.Dia 21, divendres: Avui i demà, conferències de Mn. Armand Puig sobre lesparàboles.Dia 22, dissabte: Reunió del Patronat de l’arxiu del President Tarradellas.Dia 28, divendres: Avui i demà continua el curset de Mn. Armand Puig sobre lesparàboles.A la tarda el P. Abat i alguns monjos han anat a Cambrils per assistir-hi a l’enterramentde la Sra. Teresa Gilabert, mare del P. Josep M.Dia 29, dissabte: El P. Abat ha anat al monestir de Cadins a la celebració deljubileu de professió de l’abadessa M. Dolors Barcons.Per la tarda, el P. Prior ha presidit a l’Espluga de Francolí l’enterrament del Sr.Miquel Vendrell, mort la nit passada, escultor del monestir.

FebrerDia 7, dilluns: Al matí hi ha hagut Capítol Conventual per a escollir els delegatsque hauran d’anar al proper Capítol de la Congregació, que tindrà lloc a Solius.Han sortit elegits: P. Prior, F. Maties, F. Xavier, P. Francesc Martínez-Sòria i P. Je-sús.A la tarda el P. Abat ha anat al monestir de Vallbona per a presidir l’elecció de lanova abadessa. Ha estat escollida Sor Anna M. Camprubí.Dia 15, dimarts: F. Joan Badia ha estat operat a Barcelona, a la clínica Carmelitana.Ha estat operat de l’oïda interna per intentar de curar-li els vertígens que té moltsovint.Dia 25, divendres: El P. Abat i els delegats escollits han anat al monestir deSolius per a la celebració del 5è Capítol de la Congregació Cistercenca de la Co-rona d’Aragó.Dia 27, divendres: Comença la setmana d’exercicis espirituals enguany predicatsper Mons. Damián Iguacen, bisbe emèrit de Tenerife.

MarçDia 4, dissabte: Havent dinat i després assistir a la recreació amb la comunitat hamarxat el bisbe Damián Iguacen.Dia 6, dilluns: Al matí hi ha hagut Capítol Conventual per escollir el delegat quehaurà d’anar al proper Capítol General de l’Orde de Roma. Ha resultat elegit el P.Prior Francesc Tulla.Dia 23, dijous: El P. Abat ha anat a Vic per assistir a la reunió dels Abats iProvincials de Catalunya.Dia 25, dissabte: El P. Jordi M. Bou i Simó rebé de la Ciutat del Vaticà elnomenament com a nou membre de la «Pontifícia Acadèmia Mariana Internacio-nal». Per molts anys!Dia 28, dimarts: Aquesta tarda hi ha hagut capítol Conventual per tractar de

Crònica de la Comunitat de l’any 2000

32

l’admissió al noviciat del postulant Rafael Barruè.

AbrilDia 8, dissabte: Visita del President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol. Cap a les 11h. del matí ha arribat a Poblet i després de saludar a la comunitat s’ha entrevistatamb el P. Abat. Després ha visitat el Palau de l’Abat. Ha marxat tot seguit.Dia 11, dimarts: El P. Abat ha anat al monestir de Casbas amb el postulant RafaelBarruè per al recés que aquest ha de fer abans de començar el noviciat. També elsha acompanyat Fra Josep M. Cabañes.Dia 29, dissabte: Pel matí han visitat el monestir: El Sr. José Alberto FernándezDíaz, president del Partit Popular a Catalunya, el Sr. Rafael Luna Vives, secretarigeneral del PP a Catalunya i senador, i el Sr. Juan Manuel Fabra Vallès, del Tribunalde Comptes Europeu a Luxemburg.Dia 30, diumenge: A la missa conventual, presidida pel P. Abat, Fra Maties harebut els ministeris de lector i d’acòlit.

MaigDia 1, dilluns: Després de Laudes ha començat el noviciat Fra Rafael Barruè. Avuiés la solemnitat traslladada de la Mare de Déu de Montserrat.Dia 2, dimarts: Solemnitat traslladada de Sant Jordi. Després de molts anys de nohaver-ho fet, hem dit la missa conventual a la capella de Sant Jordi. Ha tingut lloctambé la tradicional trobada del Reial Cos de la Noblesa Catalana.Dia 11, dijous: Aquesta tarda han operat a F. Josep M. Cabañes. La intervencióha tingut lloc a Tarragona a la clínica Aldecoa. Tot ha anat bé, i el proper dissabteja podrà tornar al monestir.Dia 14, diumenge: Ordenació diaconal de F. Maties. Ha presidit la missad’ordenació Mons. Josep M. Cases, bisbe emèrit de Segorb-Castelló. El bisbe vaarribar ahir al vespre i marxarà demà.Dia 15, dilluns: A la tarda Capítol Conventual per tractar de l’admissió a laprofessió solemne de F. Lluc Torcal i F. Lluís Solà.Dia 16, dimarts: Havent dinat han marxat cap al monestir cistercenc femení deSanto Domingo de la Calzada el P. Abat junt amb els delegats escollits per al Capítolde la Congregació. Hi han anat per una reunió conjunta dels dos Capítols de laCongregació de Castella i de la Congregació de la Corona d’Aragó, sota lapresidència del P. Abat General. S’hi tractarà de la preparació del proper CapítolGeneral, sobretot del tema de la comunió dins de la Família Cistercenca. Els delegatsque hi han anat eren: el P. Prior Francesc Tulla, el P. Jesús, F. Xavier, F. Maties i el P.Benet, com a substitut.També hi han anat els delegats de les Comunitats de Solius, Vallbona, Cadins,Valldonzella i Casbas. El retorn a Poblet serà el proper dijous.Dia 19, divendres: A la tarda, conferència de Mn. Joan Roig sobre la iconografiamariana bizantina.Dia 24, dimecres: A la tarda, el P. Abat junt amb alguns monjos ha anat a labenedicció de la nova abadessa de Vallbona, M. Anna M. Camprubí.Dia 27, dissabte: Ha vingut al monestir Mons. Juan José Omella, bisbe deBarbastre-Montsó. S’hi estarà fins demà a la tarda.Dia 31, dimecres: Al matí Capítol conventual per tractar de la reunió a Pobletdels monjos i monges de Catalunya que tindrà lloc demà. També de la properareunió de la Germandat de Poblet del dia 3 de juny.

33

JunyDia 1, dijous: Ha tingut lloc a Poblet una jornada monàstica, que ha aplegat elsmonjos i monges benedictins i cistercencs de Catalunya, és a dir, Montserrat, elMiracle, Poblet i Solius; Sant Pere de les Puel·les i Valldonzella de Barcelona, SantDaniel de Girona, Cadins, Vallbona, Collsabadell, Piuggraciós i Sant Benet deMontserrat. També hi havia representants de les benedictines de Manacor a Ma-llorca, i de les cistercenques de Casbas d’Osca. Aquesta jornada ha estat feta enocasió del jubileu de l’any 2000. En total s’han reunit unes 200 persones entremonjos i monges. La festa ha començat amb una benvinguda del P. Abat de Pobleti el cant del Regina coeli a l’esglesia. Després hi ha hagut una taula rodona al celler,en la que s’ha parlat de com veu els monjos la societat d’avui dia. Han participat ala taula rodona el Sr. Joan Estruc, Mn. Teodor Suau, la Sra. Lluïsa Geronès i la Gna.Teresa Losada. Feia de moderador el P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat.A continuació ha tingut lloc l’eucaristia, presidida per l’arquebisbe de TarragonaMons. Lluís Martínez Sistach. Després el dinar al refetor, ple de gom a gom, i laNona, resada a la sala capitular, on el Sr. Arquebisbe ha llegit fragments d’una cartaadreçada per l’Abat general de l’O.Cist. Finalment, després d’una breu visita almonestir, s’ha clos la jornada monàstica amb el cant de les Vespres, presidides pelP. Abat de Montserrat, Josep M. Soler.Dia 3, dissabte: Assemblea plenària de la Germandat de Poblet. Ha tingut lloc ala sala capitular després de la missa conventual. En aquesta el P. Abat ha presentatla nova Junta i el projecte de nous Estatuts, i també de la nova empenta que es voldonar a la Germandat, després d’uns anys de paralització. Després de posar lesmedalles als nous germans, hi ha hagut una estona de visita del monestir i s’haacabat la reunió amb un piscolabis al Palau de l’Abat.Dia 27, dimarts: Excursió comunitària a Tortosa per visitar l’exposició d’art litúrgicdel bisbat de Tortosa «Fidei speculum». Els monjos han visitat l’exposició a la cate-dral de Tortosa guiats per la Dra. Emma Liaño. Després han anat al palau episcopalon han saludat al Sr. Bisbe Mons. Xavier Salinas. Finalment han anat al delta del’Ebre, on han fet un passeig en barca pel riu fins a la seva desembocadura.

JuliolDia 6, dijous: Han arribat de Roma el P. Ugo Tagni, abat emèrit de Casamari irector del Col·legi de Sant Bernat de Roma, amb F. Lluc, que torna de Roma després

34

d’acabar el seu primer curs d’estudis filosòfics a la Universitat Gregoriana.Dia 11, dimarts: F. Lluc Torcal ha fet la professió solemne a la misa conventual,presidida pel P. Abat i amb gran nombre de sacerdots, concelebrants i fidels.Dia 12, dimecres: El P. Ugo Tagni se n’ha tornat a Itàlia. Ha arribat per passaruns dies a Poblet Mons. Ramon Torrella, arquebisbe emèrit de Tarragona.

AgostHa arribat Mons. Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid.Dia 6, diumenge: F. Lluís Solà ha fet la professió solemne a la missa conventualde la festa de la Transfiguració, presidida pel P. Abat.Dia 10, dijous: Pel matí ha marxat Mons. Alberto Iniesta.Al vespre ha arribat el P. Vladimir Gaudrat, abat de Lerins, que ve per assistir a labenedicció del nou abat de Montserrat.Dia 12, dissabte: El P. Abat de Lerins se n’ha anat aquest matí a Montserrat,acompanyat pel P. Abat.Dia 13, diumenge: El P. Abat junt amb el P. Alexandre i F. Lluís han anat aMontserrat per assistir a la benedicció del nou abat P. Josep M. Soler.Dia 15, dimarts: Després de la missa conventual ha marxat Mons. Ramon Torrella.Dia 23, dimecres: Al matí ha arribat Mons. Joan Enric Vives, bisbe auxiliar deBarcelona.Dia 24, dijous: Ahir a la tarda va arribar un grup de 350 joves de la parròquia deSant Bartomeu de Múrcia, pertanyents tots al moviment neocatecumental. Vénende Roma on han guanyat el jubileu i han participat en la trobada dels joves amb elPapa. Van assistir ahir a les Vespres i avui a Laudes i Missa, on han cantat algunsdels seus cants. Durant el matí també han tingut una trobada de reflexió sobre lesexperiències d’aquest pelegrinatge a Roma. Havent dinat se n’han anat cap a Múrcia.Dia 26, dissabte: Havent dinat ha marxat Mons. Joan Enric Vives.Dia 31, dijous: El P. Abat i el P. Prior han marxat després de Matines cap a Romaper participar en el Capítol General de l’Orde Cistercenc.

SetembreDia 4, dilluns: El bisbe de Lleida Mons. Francesc Ciuraneta ha passat pel monestiron ha dinat amb uns capellans del seu bisbat.

Dia 10, diumenge: Els participants al congrés d’Història de la Corona d’Aragóque aquests dies se celebra a Barcelona han estat al monestir. Després de fer lavisita, han tingut una sessió a la sala del cubar. Eren unes 350 persones.

Dia 11, dilluns: Havent dinat el P. Abat i el P. Prior han retornat de Roma, desprésd’haver participat al Capítol General de l’Orde.

Dia 15, divendres: El P. Jordi M. Bou i Simó assisteix al XX Congrés MariològicMarià Internacional. Conclourà el dia 25.Dia 16, dissabte: Al matí hi ha hagut una reunió de la Junta de la Germandat dePoblet. Hi han tractat de la confecció d’una revista. A la tarda hi ha hagut unareunió comunitària on el P. Abat i el P. Prior han explicat el desenvolupament deldarrer Capítol General de l’Orde tingut a Roma.

Dia 17, diumenge: Trobada dels exalumnes de l’escola de Poblet. Pel matí hanparticipat a la missa conventual, junt amb la mestra, Srta. Maria Josefa Guiu. Despréshan tingut un refresc al Palau de l’Abat.

35

Dia 21, dijous: El P. Prior ha anat al monestir de monges cistercenques de Talaverade la Reina (Toledo) per assistir a la benedicció de la nova abadessa.

Dia 25, dilluns: Avui ha començat un curset sobre espiritualitat cistercenca donatpel P. Juan Mª de la Torre, monjo trapenc, capellà del monestir de mongesd’Armenteira (Pontevedra). Aquest curset durarà fins el dimecres.

F. Lluc se n’ha anat a Roma a continuar-hi els estudis eclesiàstics a la UniversitatGregoriana.

Dia 27, dimecres: El P. Abat i el P. Alexandre Masoliver han anat al monestir demonges cistercenques de Santo Domingo de la Calzada per impartir unes classesen el curset que organitza la Federació de monges cistercenques de Espanya. Tor-naran a Poblet el dissabte, 30.

OctubreDia 1, diumenge: Fra Lluís Solà ha anat al monestir de Montserrat per seguir-hiels estudis de filosofia i teologia que allà fan.

Dia 7, dissabte: Reunió del Patronat de Poblet. La reunió ha tingut lloc a les 11 h.a les sales gòtiques. Ha presidit la reunió del President de la Generalitat, MoltHonorable Sr. Jordi Pujol. Hi eren presents, entre altres, representants delsdepartaments de Cultura de Catalunya, Aragó i Balears, així com també del governde Madrid. Després de la reunió han dinat al mateix monestir.

Dia 8, diumenge: Després de la missa conventual el P. Abat ha anat al monestirde La Oliva (Navarra). Hi ha estat convidat per la conferència regional dels monestirstrapencs d’Espanya, que hi fan una reunió dels seus abats i abadesses.

Dia 9, dilluns: Ha arribat al monestir la primera part del llegat de llibres del Sr.Jaume Olives Canals. Es tracta d’un llegat d’uns cinc mil llibres, alguns d’ells moltvaluosos. Aquest senyor era catedràtic de grec i els seus llibres eren, en la majorpart, obres gregues clàssiques. Els llibres que han arribat avui són els antics: hi haun incunable i bastants impresos dels segles XVI-XVIII.

Dia 11, dimecres: El P. Abat ha tornat de la reunió dels trapencs de La Oliva. Estracta d’una reunió preparatòria del seu Capítol General.

Dia 14, dissabte: Al matí, reunió del Patronat de l’Arxiu del President Tarradellas.Al vespre, a dos quarts de 8, hi ha hagut a l’església un concert a càrrec del grupvocal «Psallite». Està format per joves de l’Espluga de Francolí i d’altres llocs de laConca de Barberà i del Camp de Tarragona. Han interpretat peces de música reli-giosa, sobretot de l’època medieval i renaixentista.

Dia 15, diumenge: Trobada al monestir d’un grup de veïns d’El Vendrell queaquest any compleixen 60 anys.

Dia 19, dijous: El P. Prior, Francesc Tulla, ha estat operat de cataractes a Barcelo-na.

Dia 28, dissabte: El P. Abat i el P. Alexandre han anat a Tarragona on s’ha fet unacelebració en commemoració del cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraco-nense.

Dia 29, diumenge: Un grup de monjos ha anat a Valls on ha estat ordenat dediaca Joan Francesc Amigó, que havia estat profés simple de Poblet (1994).

Dia 30, dilluns: El P. Abat ha anat a Bot per assistir a l’enterrament de l’àvia de FraAntoni Mulet.

36

NovembreDia 9, dijous: El P. Abat ha anat a Bellpuig de les Avellanes (Lleida) per participaren una reunió d’Abats i Provincials de Catalunya.

Dia 18, dissabte: S’ha celebrat a Montserrat un pelegrinatge jubilar dels religio-sos de Catalunya. Hi han anat cinc monjos de Poblet, quatre d’ells hi han pujat apeu sortint de Poblet el dia 16 a la matinada i fent nit a Santa Coloma de Queraltal col·legi de les Germanes Vedrunes. El dia 17 han fet el camí d’Igualada aMontserrat (de Santa Coloma a Igualada, en autobús de línia). El recorregut a peuha estat de 65 quilòmetres.

Dia 25, dissabte: Inauguració al Palau de l’Abat de l’exposició «La Ruta del Cistervista pels artistes catalans». Hi participen 160 artistes que han donat les sevesobres per al llibre que té el mateix nom que l’exposició. L’acte de presentació hatingut lloc al mateix Palau i hi ha hagut parlaments del Sr. Joan Rigol, President delParlament de Catalunya, del Sr. Joan Vilajoana, Conseller de Cultura de laGeneralitat, del P. Abat i altres, davant un auditori que omplia tota la sala.

Dia 29, dimecres: Des d’avui fins al divendres, 1 de desembre, conferències so-bre el tema «La Trinitat en la litúrgia», a càrrec del Dr. Mn. Jaume Gonzàlez,professor de litúrgia a la Facultat de Teologia de Catalunya.

DesembreDia 2, dissabte: A les 9,30 de la nit hi ha hagut a l’església un concert de corals de laConca de Barberà amb motiu de la Campanya de Càritas arxiprestal. Hi han participatcorals de Vimbodí, L’Espluga de Francolí, Montblanc, Lilla i Santa Coloma de Queralt.

Dia 3, diumenge: El P. Abat ha anat a Saragossa per assistir a l’ordenació episcopalde Mons. Alfonso Millán com a bisbe auxiliar d’aquesta seu.

Dia 10, diumenge: El P. Abat ha anat al monestir de Valldonzella on s’hi estaràfins dissabte següent per predicar els exercicis espirituals a les monges.

Dia 18, dilluns: El P. Abat i el P. Jesús M.Oliver han anat a Barcelona per assistir ala presentació del nou llibre «Poblet, espaii temps», amb el text del P. Jesús ifotografies del Sr. Francesc Bedmar, i queha editat la Diputació de Barcelona.Aquesta presentació ha tingut lloc al’edifici de la Diputació. S’hi féu presenttambé el P. Abat General, Maur Esteva,vingut expressament de Roma.

Dia 24, diumenge: El P. Abat i el P. JosepMaria Recasens i Fra Lluc Torcal han anata Barcelona per assistir a l’enterrament dela Sra. Francesca Salas, mare del P. JesúsM. Oliver.

NOTA:Ordenació Sacerdotal el dia 22 d’abril.

Ordenació Sacerdotal de Fra Maties PauPrades i Martínez durant la missa Conventuala les 10 h.

37

Monjos:P. Josep Alegre i Vilas, abatP. Francesc M. Tulla i Pujol, priorP. Jesús Oliver i Salas, sotspriorP. Benet Farré i LloretaP. Robert Saladrigues i OrtísP. Guillem Aparicio i RubioP. Jordi M. Bou i Simó, organistaP. Agustí Altisent i Altisent, arxiverP. Antoni Aguado FuertesFra Marc Vallès i Rovira, diacaP. Alexandre Masoliver i Masoliver, prefecte d’estudisFra Joan Domènech i MolinaFra Arnald Mercader i BasFra Anselm Pujiula i TomàsFra Ricard Miró i TousFra Plàcid Boqué i VaquéFra Josep Biosca i AlbaredaFra Fructuós Molas i Salvat

Llista de membres de la Comunitat de PobletFra Vianney Morell i DomènechFra Josep Aliaga i MoletP. Josep Maria Recasens i Gilabert, majordom i mestre de corFra Xavier Guanter i Roig, bibliotecariFra Maties Pau Prades i Martínez, diaca i hostatgerFra Josep Ramon Escofet i MoleroP. Francesc Martínez-Sòria i Ramos, sagristàFra Antoni Benet Mulet i GarciaFra Lluc Torcal i SireraFra Lluís Solà i Segura

Professos temporals:Fra Joan Badia i CortadaFra Carles Talens i SalaFra Josep Maria Cabañes i Vilar

Novici:Fra Rafel Barrué i Broch

38

La voz de Lluc es tan sosegada comoel entorno en el que ha dedicido pasarel resto de su vida. «Siempre estaré enPoblet, aquí será donde me enterra-rán», asegura sin perder ni un ápice desu serenidad. Lluc Torcal -hoy Fra LlucMaria- habla en susurros, aunque nopodría ser de otra manera: entre los mu-ros del monasterio cisterciense reina unsilencio sobrecogedor, que sorprendea quien los atravie-sa por primeravez. Él lo hizohace cinco añoscuando, recien li-cenciado en Físicapor la UniversidadAutónoma de Bar-celona, cogió sumaleta y entró demonje en Poblet.«No fue una deci-sión mía, sino deDios; cuando tellama, no puedesdecir que no».

Aunque FraLluc Maria la vo-cación religiosa lellegó cuando tenía17 años. A los 19,cuando ya estu-

«Ser monje no fue decisión mía, sino de Dios»

diava en la universidad, solicitó entraren el monasterio «pero me dijeron queprimero acabara mis estudios». Des-pués cumpliría con la prestación socialsustitutoria en una residencia de ancia-nos. Hoy, este joven oriundo de SantCugat del Vallès es el fraile más jovende los 32 que habitan el cenobio de laConca de Barberà. «Antes de entrar enPoblet, no conocía el monasterio, ni si-

quiera como turis-ta», afirma.

Su vida es aho-ra muy diferente.Como el resto delos monjes, Fra LlucMaria se levantacada día a las 4.45de la madrugada.Después vendránlos oficios, las ora-ciones, el trabajo enlas dependenciasmonacales, el al-muerzo, más traba-jos, la lectura, másoraciones y la cena,tras lo cual los mon-jes se van a dormira sus celdas, a las21.30. «No creoque sea una vida

Entrevista amb fra Lluc Torcal

39

dura, no me costó acostumbrarme, aquípuedo acercarme cada día a Dios». ¿Ypor qué en Poblet? «ConocíaMontserrat, pero no me atrajo tanto,pensé que había demasiados visitantesy que quizás no estaría muy tranquiloallí».

A su familia le costó al principioaceptar su reclusión en el monasterio.«En mi casa no eran especial-mente religiosos. Y creían queya no me verían más,pero no es así. Ade-más, los hijos que están enclausura siempre se sabedonde están, en cambiolos otros, vete a saber...»bromea. Sus amigos re-accionaron de otra manera cuando lescomunicó que tomaba los hábitos: «Nohubo ningún problema, con la mayo-ría hemos crecido juntos en el conoci-miento de Dios». Según afirma, noecha de menos su vida anterior. «Ha-cía mucho deporte: montañismo,barranquismo... lo practiqué en su mo-mento, pero sé que se acabó. Ahoratengo otros alicientes». Tampoco se

Lluc Torcal,el fraile más joven de Poblet,

afirma que en elmundo que dejó atrás

“hay dolor e infelicidad”

planteó nunca casarse: «La vocaciónme llegó de muy joven...».

Los monjes de Poblet están reclui-dos, pero no aislados: «Estamos infor-mados de lo que pasa en el mundo porla prensa». Cada día recíben tres dia-rios. También tienen televisor, aunque«hace mucho tiempo que no lo ve-mos». Y están conectados a Internet,

un medio que Fra Lluc Mariamaneja a la perfecciónjunto a otro monje, elencargado de la biblio-

teca: «Es una herramientamuy útil, nos sirve paracomunicarnos entre los

monasterios». Pero pocomás. Para Fra Lluc Maria,

el mundo que dejó tras de sí al entraren el monasterio «está muy alejado deDios, el hombre se ha apartado incons-cientemente de la fuente de la vida yen él veo dolor, infelicidad y desgra-cia. Y también un exceso de materia-lismo»

(Entrevista realitzada per Enric Alfonso La Vanguardia 15-11-00)

40

Constitueix una realitat del momenten què vivim el fet que els poderspúblics no poden arribar a assolir

tots els reptes que la societat es planteja.És per això que, cada vegada més, lasocietat civil es troba amb la necessitatd’implicar-se en diverses activitats perpoder satisfer les necessitats d’avui dia.

Diversos són els camins que el legisla-dor ha establert a fi de complir elsobjectius esmentats. Un d’aquests caminsés la constitució d’una Fundació a fi depoder obtenir els recursos financers neces-saris per satisfer les inquietutds socials.

A iniciativa de l’actual Rev. Pare Abat iamb el suport de diversos membres de laGermandat, recollint l’experiència d’altresAbadies que conserven un patrimonihistòric important, ha sorgit la idea deconstruir una Fundació civil privada quetingui per objecte fomentar la difusió, elconeixement, la recerca i recuperació detota classe de valors d’índole cultural, quetinguin com a punt de referència elMonestir de Santa Maria de Poblet i elseu entorn. Aquesta futura Fundació tindràla seu en el mateix Monestir i es regiràper la legislació sobre Fundacions CivilsPrivades promulgada pel Parlament deCatalunya.

La Fundació, tot i essent impulsada perla Germandat i desenvolupant una funciócomplementària d’aquesta, serà una entitattotalment autònoma i independent, ambplena personalitat jurídica, actuant per simateixa i en col·laboració amb lesAdministracions Públiques, Institucions iOrganismes Internacionals i altres en-titats de caràcter tant públic com privat,realitzant tota classe d’activitats, ja siguien el Monestir o en altres llocs, encompliment dels fins fundacionals. Elstreballs seràn d’índole diversa, tal com

organització de cursos, seminaris,exposicions, congressos, concerts de mú-sica, cant gregorià, concessió de premis,de beques, participació en la Comissió Eu-ropea, Unesco, Nacions Unides, etc.

El projecte fundacional ja ha rebut elsuport de diverses entitats i queda obert atotes aquelles persones que s’identifiquinamb l’esperit de Poblet i amb tot allò querepresenta.

Antoni M. Andreu i Vives

Fundació Reial Monestir deSanta Maria de Poblet