rutes per catalunya

Rutes per Catalunya

Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de Turisme

Aquest catleg cont propostes de ru-tes turstiques per Catalunya. LAgncia Catalana de Turisme no es fa respon-sable de les variacions en les dades de les diferents entitats i organismes que surten publicades.

Catal unya

Catalunya

Mar Mediterrnia

Barcelona

LleidaAlguaire

BarcelonaEl Prat

Roses

GironaCosta Brava

Lleida

Aeroport

Port

Tren dalta velocitat

Camp de Tarragona

ReusTarragona

Palams

GironaPaisatges Barcelona

Distncies entre capitals

Km

Barcelona 107 162 99

Girona 107 255 197

Lleida 162 255 101

Tarragona 99 197 101

Barcelona

Girona

LleidaTarragona

Frana

Sumari

Catalunya 4

Modernisme, larquitectura dels nostres somnis 6

Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 12

Una terra de genis 18

2.000 anys dhistria 24

El patrimoni espiritual 36

Enoturisme, una experincia completa 42

Viure els paisatges 50

Escenaris de cine i literatura 72

Ms informaci 78

ndex de rutes 79

Catal unyaRutes per

4

CatalunyaAl llarg de la seva millenria histria, Catalunya ha crescut, sen-se oblidar la tradici, cap a la modernitat i la prosperitat. El seu paisatge divers, ric en contrastos harmoniosos de mar i munta-nya, i racons rurals i cosmopolites, s el reflex fidel duna cultura oberta i acollidora. Catalunya s un calidoscopi fascinant en el qual podem recrrer des de paratges naturals de bellesa inalterable fins a una de les ciutats ms visitades del mn, Barcelona; des de les esglsies

5

romniques de la Vall de Bo fins a la Sagrada Famlia o el Park Gell; des de les rutes pels Pirineus fins a la Tarragona romana; des de lagresta Costa Brava fins al singular delta de lEbre. I gaudir duna gastronomia i duns vins i caves recone-guts mundialment. Catalunya, la terra on artistes tan diferents com Antoni Gaud, Salvador Dal o Ferran Adri van trobar el seu lloc en el mn per expressar el seu inimitable geni, ens obre els seus braos. Benvinguts.

7

Modernisme, larquitectura dels nostres somnisEl paisatge catal no es pot entendre sense la imaginaci, el de-senfrenament, el simbolisme, el joc, els colors i les formes del modernisme. Lobra del genial arquitecte Antoni Gaud, per tamb la de molts coetanis seus, ha configurat un espectacle nic en les construccions que adornen moltes ciutats del nos-tre pas. Actualment s impossible entendre el carcter catal i el seu gust pel refinament i lexquisidesa esttica sense parlar de la singularitat dobres mundialment reconegudes com la Sagra-da Famlia, el Palau de la Msica Catalana, el Park Gell o lHospital de Sant Pau, smbols culturals que traspassen lar-quitectura per transcendir com a obres dart universals.

Interior de la Torre Bellesguard, dAntoni Gaud. Toni Vidal

8

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Fitxa de rutawww.catalunya.com

Gran Via Gran Via

Parc de la

Ciutadella

Jardins del Putxet Park Gell

Parc del

Carmel

Parc del Guinard

Av. Diagonal

Av.M

eridi

ana

Arag Arag

Pg.

de

Gr

cia

Pg.

de

San

t Jo

an

Mar

ina

les

Ram

bles

Trav. de Grcia

Pl.Lesseps

Urg

ell

Av. de Sarri

Via Augusta

Bal

mesMun

tane

r

Av. G

aud

General Mitre

Av. del Parallel

Pl.Catalunya

Pere IV

N

Casa Batll

La Pedrera

Palau Gell

Sagrada Famlia

23

1

4

5

Casa Vicens

Torre Bellesguard6

Xemeneies, teulada i torre de la Casa Batll. Imagen M.A.S.

Barcelona

GastronomiaRestaurant Els 4 gats Una carta molt variada en un local histric.

Carrer de Montsi, 3. Barcelona +34 933 024 140 I 4gats.com

MuseusMuseu Nacional dArt de CatalunyaEntre les seves colleccions, hi ha una bona mostra destil modernista.

Palau Nacional. Parc de Montjuc, s/n. Barcelo-na I + 34 936 220 360 I www.museunacional.cat

Museu del Modernisme CatalUna collecci nica de lpoca modernista.

Carrer de Balmes, 48. Barcelona +34 932 722 896 I www.mmcat.cat

ExperinciesGaud ExperinciaLunivers creatiu del geni de larquitectura mo-dernista de manera interactiva i amb tecnologia 4D.

Carrer Larrard, 41. Barcelona + 34 932 854 440 I www.gaudiexperiencia.com

Agncia Catalana de Turisme www.catalunya.com

Turisme de Barcelona Plaa de Catalunya, 17-S.

Barcelona I +34 932 853 834 www.barcelonaturisme.cat

Vistes immillorables des de la Torre BellesguardAls peus de Collserola, la 6 Torre Bellesguard, s una casa amb aparena de castell, amb torre i merlets, i el segell caracterstic de Gaud. Oberta al pblic des de lany 2013, deu el seu nom a les magnfiques vistes que hi ha des daquest punt. Al costat hi ha un viaducte que tamb va construir larquitecte.

Lobra de larquitecte Antoni Gaud batega amb fora a lEixample, on hi ha la 1 Casa Batll, una de les faanes ms fotografiades de tota la ciutat grcies a la varietat i composi-ci dels seus colors i formes. Seguint pel passeig de Grcia, sarriba a una de les obres ms emblemtiques de Gaud, la 2 Casa Mil, ms cone-guda com la Pedrera, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, que destaca per lespectacularitat de la faana ondulant i loriginalitat del seu terrat ple de suggeridores xemeneies. Endinsant-nos en lEixample, trobem la seva obra ms admirada mundialment, la 3 Sagrada Famlia, una baslica

descomunal que sha convertit en tot un smbol de la ciutat. Lobra de Gaud s tan polidrica com els seus edificis: cal caminar una mica ms per arribar a un dels parcs ms singulars del mn, el 4 Park Gell, on saprecia com lobra de larquitecte es basa i es fon amb les lleis de la natura per crear una obra ideal per passejar-hi, amb unes vistes increbles, com el tur de les Tres Creus, que constitueix un autntic mirador des don es pot observar Barcelona i la seva estreta relaci amb el mar. De tornada cap a la ciutat, es pot visitar el 5 Palau Gell, que uneix la peculiar sumptuositat de larquitecte amb un cert aire medieval.

Si Barcelona t un carcter definit s grcies a lesttica amb la qual larquitecte Gaud va impregnar alguns dels seus edificis ms emblemtics. Una icona mundial.

Antoni Gaud El geni modernistaa Barcelona

http://4gats.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.mmcat.cathttp://www.gaudiexperiencia.com

9

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Gran Via

Parc de la

Ciutadella

Parc del Guinard

Av. Diagonal

Av.M

eridi

ana

Arag

Pg.

de

Gr

cia

Llr

ia

Mar

ina

les

Ram

bles

Trav. de Grcia

Pl.Lesseps

Bal

mes

Av. G

aud

Pl.Catalunya

Pere IV

CasaAmatllerCasa Lle-Morera

CasaFuster

Palau Bar de Quadras

Casa de les Punxes

Hospital deSant Pau

Sagrada Famlia

Palau de la MsicaCatalana

2

3

1

4

5

6

7N

de DaltTrav.


Interior del Palau de la Msica Catalana, de Domnech i Montaner. Imagen M.A.S.

Rutes peR Catalunya | MOdernisMe, lArquiTeCTurA dels nOsTres sOMnis

Allotjaments i gastronomiaHotel EspaaPetita joia del modernisme catal.

Carrer de Sant Pau, 9-11. Barcelona + 34 935 500 000 I www.hotelespanya.com

MuseusMuseu del Modernisme CatalReuneix una collecci nica de lart de lpoca modernista a Catalunya.

Carrer de Balmes, 48. Barcelona+34 932 722 896 I www.mmcat.cat

Museu Nacional dArt de CatalunyaEntre les seves colleccions, hi ha una bona mos-tra de lestil modernista. Palau Nacional. Parc de Montjuc, s/n. Barcelo-

na I + 34 936 220 360 I www.museunacional.cat

ExperinciesBarcelona Walking Tours ModernismeVisita guiada pel modernisme catal.

Barcelona Turisme. Plaa de Catalunya, 17-S. Barcelona I +34 932 853 834 www.barcelonaturisme.cat


Hospital de Sant Pau Carrer de Sant Quint, 89.

Barcelona I +34 932 91 90 00www.santpaubarcelona.org

Recinte Modernista de Sant Pau, nic a Europadesprs de servir durant un segle com a hospital pblic, els pavellons de sant Pau estan oberts al pblic des de lany 2014 i conformen el conjunt modernista ms important deuropa. Ple de jardins, passadissos subterranis, escultures, vitralls, mosaics i arts aplicades, s un centre de coneixement nic.

El modernisme a Barcelona s tan prolfic com ho sn els seus edificis. Ms enll del geni de Gaud, hi ha desenes dedificis plens de simbolisme, color i fantasia.

En lesplendor de la burgesia del segle XIX el modernisme va sorgir i va assolir el seu zenit creatiu. LEixample ns una bona prova, amb unes faanes de bellesa perenne, per tamb trobem mostres daquest estil en molts dal-tres llocs. 1 La Casa Amatller, dins de lilla de la discrdia, s un edifici brillant de Puig i Cadafalch, destil neo-gtic i amb uns acabaments esglaonats inslits. En aquesta illa tamb hi ha 2 la Casa Lle Morera, de Llus Domnech i Montaner, destil semblant al del Palau de la Msica Catalana, a escala fami-liar. Del mateix arquitecte trobem, on acaba el passeig de Grcia, 3 la Casa Fuster, que avui acull un luxs hotel.

Seguint la Diagonal, hi ha 4 el Palau del Bar de Quadras, un edifici de gust exquisit, de Puig i Cadafalch, que recorda un palau neogtic. Des daqu sarriba a lespectacular castell gtic de la Casa Terrades, del mateix arqui-tecte, ms coneguda com 5 la Casa de les Punxes, per les seves torres punxegudes. Molt a prop de la Sagra-da Famlia es fa imprescindible visitar el majestus 6 Recinte Modernista de Sant Pau, ideat per Domnech i Montaner com una ciutat-jard per als malalts. La ruta acaba al 7 Palau de la Msica Catalana. Gaudir dun concert en lobra mestra de Domnech i Monta-ner s un privilegi nic.

Altres modernistes A Barcelona

Barcelona

http://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.mmcat.catwww.museunacional.cathttp://www.santpaubarcelona.orghttp://www.hotelespanya.com

10

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

0 20 km

N

Barcelona

Manresa

Reus

Tarragona

Vallsla Colnia

Gell

Montblanc

Igualada

SolsonaVic

Trrega

Vilanova i la Geltr

AP-7

AP-2

A-2

BergaRipoll

la Pobla de Lillet

2

1

Jardins Artigas

3

C-16

C-25

C-16

Centre Gaud i Ajuntament de Reus a la plaa del Mercadal. Miquel Raurich

Santa Coloma de Cervell

la Pobla de Lillet

Allotjaments i gastronomiaHotel La Boella Complex oleoturstic i hotel boutique.

Autovia T-11-Reus-Tarragona, km 12. La Canonja, Tarragona I + 34 977 771 515 www.laboella.com

Festes Festa del Modernisme de la Colnia Gell

Carrer Claudi Gell, s/n. Colnia Gell. Santa Coloma de Cervell, Barcelona+34 936 305 807 I www.gaudicoloniaguell.org

MuseusColnia Gell Visita a la Colnia Gell i a la Cripta Gaud.


ExperinciesRuta del Modernisme a ReusRuta guiada pel centre de Reus.

Oficina de Turisme de Reus-Gaud Centre. Plaa del Mercadal, 3. Reus, Tarragona + 34 977 010 670 I www.reusturisme.cat


Gaud Centre Plaa del Mercadal, 3.

Reus, Tarragona I +34 977 010 670www.gaudicentre.cat

Reus, el bressol dAntoni Gaud3 reus, ciutat de naixement de Gaud, ofereix al visitant llocs relacionats amb el geni modernista, com la seva casa natal o linteressant Gaud Centre, un espai dinterpretaci per conixer ms a fons i de manera sensorial i parti-cipativa lobra i la vida del reusenc ms internacional.

A 23 quilmetres de la ciutat de Barce-lona, hi ha Santa Coloma de Cerve-ll, el poble que acull la magnfica 1 Colnia Gell, una de les colnies industrials ms avantguardistes del segle XIX i un dels mxims exponents del geni gaudini. En aquesta colnia, hi trobem la Cripta, lesglsia que va ser encarrega-da a Antoni Gaud, que va fer un disseny amb dues naus, torres laterals i un cimbori de 40 metres dalria. Lessen-cial daquesta cripta s que Gaud va fer servir per primera vegada innovacions arquitectniques que desprs utilitzaria per a la incommensurable Sagrada Famlia com, per exemple, els arcs de

catenria, murs exteriors i voltes amb formes de paraboloides hiperblics. Endinsant-nos cap a linterior de Catalu-nya, a la Pobla de Lillet, a la comarca del Bergued, hi ha 2 els Jardins Artigas gaudinians; aquests jardins, travessats pel riu Llobregat, presenten una exuberant vegetaci natural, on Gaud se sentia molt a gust. Hi va dur a terme solucions imaginatives als ponts, a la cova artificial o a la glorieta, que desprs va utilitzar com a font dinspi-raci per a la resta de les seves obres, amb un clar accent natural, en forma de columnes que simulen troncs, fulles als capitells i espirals dinspiraci animal, per posar-ne alguns exemples.

Es tendeix a associar la figura del genial arquitecte amb la ciutat de Barcelona, per la seva empremta artstica ses-tn per molts altres territoris de Catalunya.

Antoni GaudEl geni modernistaa Catalunya

Reus

http://www.catalunya.comhttp://www.gaudicentre.cathttp://www.laboella.comhttp://www.gaudicoloniaguell.orghttp://www.gaudicoloniaguell.orghttp://www.reusturisme.cat

11

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

Interior de la la Catedral del Vi, del Pinell de Brai, a Tarragona. Llus Carro

Rutes peR Catalunya | MOdernisMe, lArquiTeCTurA dels nOsTres sOMnis

Reus

ManresaGranollers

Vilafranca del Peneds

la Garriga

Matar,Argentona

Sitges


Allotjaments i gastronomiaCuina VallsAgrupaci de restaurants, productors i artesans daquesta zona.

Valls Occidental, Barcelona +34 635 407 879 I www.cuinavalles.cat

CuinaVOAgrupaci de cuiners i restaurants del Valls Oriental.

Consorci de Turisme del Valls Oriental. Carrer Anselm Clav, 2. Granollers, Barcelona +34 938 604 115 I www.turismevalles.net

MuseusMuseu de la Cincia i de la Tcnica de CatalunyaDes de les primeres eines de clcul fins a la tecnologia actual.

Rambla dgara, 270. Terrassa, Barcelona +34 937 368 966 I www.mnactec.cat

Museus de SitgesVisites al Museu del Cau Ferrat, Museu i Palau de Maricel, Museu Romntic i la Fundaci Stmpfli.

Sitges, Barcelona I museusdesitges.cat


Oficina de Turisme de Reus Plaa del Mercadal, 3.

Reus, Tarragona I + 34 977 010 670 www.reusturisme.cat

Les catedrals del viles catedrals del vi sn cellers que es van construir seguint els pre-ceptes modernistes i la fisonomia de les catedrals. Avui sen poden visitar molts (fins i tot com a restaurants o complexos turstics), com el del Pinell de Brai, lespluga de Francol, Falset o igualada.

Catalunya ofereix un especta-cular mosaic modernista que no comena i acaba noms a Barcelona. El llegat de dife-rents arquitectes s present per tot el territori.

La ruta comena a Manresa, on es pot resseguir un itinerari modernista en qu s rellevant destacar la Farmcia Esteve i el Quiosc de lArpa, de Josep Firmat. Reus s un altre dels nuclis din-ters modernista. Ms enll del Gaud Centre, la ciutat natal de Gaud t com a referncies modernistes lInstitut Pere Mata, la Casa Navs, la Casa Rull i la Casa Gasull. Les poblacions de Matar i Argentona ofereixen una ruta modernista dedicada al genial ar-quitecte Puig i Cadafalch que comprn la seva casa destiueig, el mercat del Rengle, la Casa Coll i Regs, la Casa Parera o la Casa Gar. A la comarca del Valls Oriental tamb hi ha punts

dinters arquitectnic: a la Garriga es pot fer la ruta de larquitecte Manuel Joaquim Raspall i visitar la seva gran obra, lIlla Raspall, declarada B dInters Nacional. La ruta daquest arquitecte i daltres edificis modernistes continua a Granollers, on es conser-ven edificis residencials i pblics fora destacats, Cardedeu i les seves mag-nfiques torres modernistes envoltades de jardins, el Figuer i lAmetlla. Final-ment, sn visites obligades Terrassa, que ofereix la ruta Terrassa, industrial i modernista, Sitges, punt de trobada de clebres modernistes al Cau Ferrat, i Vilafranca del Peneds, que tamb t una ruta modernista.

Altres modernistesA Catalunya

Terrassa

http://museusdesitges.cathttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.reusturisme.cathttp://www.cuinavalles.cathttp://www.mnactec.cathttp://www.turismevalles.net

13

patrimoni de la Humanitat per la unescoDes de les pintures rupestres fins al conjunt arquitectnic de les esglsies romniques de la Vall de Bo, passant pel tre-sor arqueolgic de la Trraco romana o el monestir de Santa Maria de Poblet, Catalunya s plena despais catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco per la seva qualitat ex-cepcional i la seva aportaci al llegat de la cultura mundial. Per no noms aix. Tamb les seves tradicions, com La Patum, anti-qussima festa celebrada a Berga des del segle XIV, o les impres-sionants torres humanes dels castellers, smbol per excellncia que la uni fa la fora, han estat reconeguts com a Patrimoni Im-material per la Unesco.

Ball de lliga a la Patum de Berga. Lluis Carro

Ms inforMaci

14

Barcelona

Tarragona

Aqeducte rom de les Ferreres, conegut com el Pont del Diable. Nano Caas


Tarragona Turisme Carrer Major, 39.

Tarragona I +34 977 25 07 95www.tarragonaturisme.cat

Val la pena comenar la visita a Trra-co al 1 Museu Nacional Arqueol-gic de Tarragona, on un audiovisual interpreta les troballes arqueolgiques. A lexterior, al Passeig Arqueolgic, es contempla un tram de 2 la mu-ralla romana que cobria el permetre de la ciutat, i de la qual es conserven tres torres. 3 El Frum Provincial, del segle I, est format per un recin-te dedicat al culte presidit per un temple i una enorme plaa porticada (320 x 175 m), on es reunia el Consell Provincial. En aquest espai se situaven els serveis del govern i ladministraci

provincials. En un extrem sala la Torre del Pretori, que connecta amb 4 el circ, on se celebraven les carreres de carros. Presenta planta rectangular allargada i conserva unes quantes voltes, grades, restes de la faana exterior i delpodium. Entre la Via Augusta i la platja del Miracle, hi ha 5 lamfiteatre, cons-trut a principis del segle II, de planta ellptica i amb larena al centre on lluitaven els gladiadors envoltada per la graderia. A larena saprecien restes duna baslica visigtica (segles VI-VII) i duna esglsia romnica. A lextrem

Les restes de la ciutat de Trraco, declarades Patrimoni dela Humanitat per la Unesco, constitueixen leloqent testimoni duna urbs que va florir entre els segles III i V i va arribar a ser capital de la provncia Hispania Citerior, gaireb la meitat de la pennsula Ibrica.

TrracoViatge al mn rom

http://www.catalunya.comhttp://www.tarragonaturisme.cat

15

No tho perdisCamp de Mart

Rambla VellaP

g. S

ant A

nton

i

les

Coq

ues

St. Pau

Nau

Maj

or

Pau C

asals

Av. Catalunya

San

t Fra

nces

c

San

t Agu

st

Giro

na

Uni

Reding

Fort

uny

Pl. de la Font

Pl. del Rei

Pla de Palau

CivaderiaMerceria

Llore

r

CavallersFerrers

Av. d

e M

aria

Cris

tina

August

Ass

altR

ovira

i Vi

rgili

Pin

i S

oler

Torres

Cron

ista

Sess

Portal del

Roser

Gasmetre

Rambla Nova

Adr

i

Caputxins

Pl. General

Prim

OrosiCartagena

Pons dIcart

Can

yelle

s

Pg. A

rque

olg

ic

Lleida

Pl.Pallol

Platj

a del

Mirac

le

MuseuArqueolgic

Circ rom

Murallaromana

Ajuntament

Teatre rom

Amteatre

Torre del Pretori4

5

6

Catedral

3

1

FrumProvincial

N

2

O

riol L

laur

ad

Amfiteatre rom de la ciutat amb vistes al Mediterrani. Imagen M.A.S.

Entrada al circ rom. Nano Caas

Allotjament i gastronomiaTarragona GastronmicaCollectiu que aplega ms de cinquanta restaurants de la ciutat.

www.tarragonagastronomica.cat

Hotel La Boella A deu minuts de Tarragona, excellent hotel en qu es poden degustar els olis doliva verge extra elaborats a la finca.

Autova T-11, sortida 12. La Canonja, Tarragona I +34 977 771 515 www.laboella.com

MuseusMuseu Nacional Arqueolgic de TarragonaObjectesimobiliari dpocaromana: cermica, escultures, mosaics, etc.

Plaa del Rei, 5. Tarragona +34 977 23 62 09 I www.mnat.cat

ExperinciesRuta RomanaUn passeig per conixer la histria de Tarragona a travs dels principals monu-ments conservats de lpoca.

Tarragona Turisme. Carrer Major, 39. Tarragona I +34 977 250 795www.tarragonaturisme.cat

Festes Tarraco VivaConferncies, teatre, msica i gastrono-mia romans. Del 5 al 25 de maig.


Tarragona Histria VivaViatge al passat rom de Tarragona a partir de la reconstrucci histrica. Del 12 de juliol al 6 de setembre.


Festes de Santa TeclaDel 13 al 24 de setembre, sn les festes principals de la ciutat.


Biennal de CastellsConcurs biennal de castells, declarats Patrimoni de la Humanitat. 4 i 5 doctubre.

Tarragona Turisme. Carrer Major, 39. Tarragona I +34 977 250 795www.concursdecastells.cat

Tarraco Viva, el festival rom de Tarragonades de lany 1999, durant el mes de maig, la ciutat de Tarragona torna a lpoca de limperi rom i es converteix en Trraco. es fan representacions de reconstrucci histrica, conferncies, espectacles musicals i actes ldics i gastronmics amb lobjectiu de recordar i divulgar el seu antic llegat.

nord-est del recinte emmurallat hi ha el Frum de la Colnia, del qual noms es conserva una part ja que la resta del conjunt est coberta per edifica-cions modernes. 6 El teatre es va construir a la zona porturia aprofi-tant un desnivell i conserva parcial-ment els tres espais del teatre rom: caveao graderia,orchestraiscaena. En un altre punt de la ciutat, al Mu-seu i Necrpoli Paleocristians, es conserva el conjunt funerari tardorom a laire lliure ms important del Medi-terrani occidental, a partir del segle III relacionat amb la comunitat cristiana

de Trraco. Fora del nucli urb es poden contemplar elements duna gran importncia arqueolgica, com laqeducte, del segle I, el tram ms espectacular del qual s un pont de 217 metres de llargria per 26 metres dalria conegut popularment com el Pont del Diable. Un altre espai dinters s la pedrera del Mdol, amb blocs de pedra a mig extreure i lagulla del Mdol, un magnfic mo-nlit de 16 metres dalria. A prop de la carretera N-340 hi ha la torre dels Escipions, una construcci funerria del segle I.

Rutes peR Catalunya | PATriMOni de lA huMAniTAT Per lA unesCO

http://www.laboella.comhttp://www.tarragonaturisme.cathttp://www.tarragonaturisme.cathttp://www.tarragonaturisme.cathttp://www.tarragonaturisme.cathttp://www.tarragonagastronomica.cathttp://www.concursdecastells.cat

16

Ms inforMaci

No tho perdis

Barcelona


PARC NACIONALDAIGESTORTES I

ESTANY DE SANT MAURICI

0 3 km

N

Cll

CardetBarruera

Durro

Erill la Vall

BoTall

Caldes de Bo

Llesp

Senet

Bo Tall Resort

SaraslAssumpci

Santa Maria

Sant Feliu

Sant Quircde Durro

la Nativitat

Santa Eullia

Sant Joan de Bo

Sant ClimentSanta Maria

L-500

2

34

1

Vall de Bo

Esglsia romnica de Sant Climent de Tall. Imagen M.A.S.

Festes Baixada de Falles de Tall Marxa de torxes. Se celebra el mes de juliol.

Passeig Sant Feliu, 43. Barruera, Lleida+34 973 694 000 I www.vallboi.cat

MuseusCentre Romnic de la Vall de BoPer conixer i descobrir el conjunt romnic de la Vall de Bo.

Carrer Batall, 5. Lleida I +34 973 696 715 www.centreromanic.com

Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC)Destaca per la collecci dart romnic. Palau Nacional. Parc de Montjuc, s/n. Barcelo-

na I + 34 936 220 360 I www.museunacional.cat

ExperinciesParc Nacional dAigestortes i Estany de Sant MauriciLnic Parc Nacional de Catalunya.

Casa del Parc Nacional. Graieres, 2. Bo, Llei-da I + 34 973 696 189 I parcsnaturals.gencat.cat


Vall de Bo Carrer Sant Feliu, 43.

Barruera, Lleida. + 34 973 694 000www.vallboi.cat

Video mapping a Sant Climent de Tallles pintures de lesglsia de sant Climent de Tall, conservades al MnAC, es presenten al temple amb un video mapping que recrea els frescos originals. Mostra virtualment el conjunt pictric tal com era lany 1123, i permet com-prendre la tcnica i simbologia daquesta obra cabdal del romnic catal.

La Vall de Bo s un municipi dalta muntanya que acull el Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici, el balneari de 1 Caldes de Bo i les pistes desqu de 2 Bo Tall Resort. Per si alguna cosa el caracteritza s el seu excepcional llegat romnic catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i s que, en un espai redut, concentra diverses esglsies del mateix estil arquitectnic i amb poques modificacions de la seva concepci inicial. El conjunt est format per les esglsies de lAssumpci de Cll, Santa Maria de Cardet, Sant Fe-liu de Barruera, lermita de Sant Quirc de Durro, la Nativitat de Durro, Santa

Eullia dErill la Vall, Sant Joan de 3 Bo, Sant Climent de Tall i Santa Maria de 4 Tall, les tres ltimes amb mostres destacables de pintura mural conservades al Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC). Es tracta de construccions fetes en els segles XI i XII dacord amb lestil romnic llombard, provinent del nord dItlia, caracteritzat per la funcionalitat, el treball en pedra acurat i els campanars de torre esvelts. El Centre del Romnic de la Vall de Bo, situat a Erill la Vall, permet inter-pretar aquest grup desglsies rom-niques. Tots els temples estan ubicats al voltant de pobles duns dos-cents habitants, de visita imprescindible.

La Vall de Bo atresora un conjunt desglsies romni-ques declarades Patrimoni de la Humanitat, que es desco-breixen fent passejos curts o b excursions llargues.

La Vall de BoLamagatall del tresor romnic

http://parcsnaturals.gencat.cathttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comwww.museunacional.cathttp://www.vallboi.cathttp://www.vallboi.cathttp://www.centreromanic.com

17

Ms inforMaci

No tho perdis

Barcelona


Barcelona

Tarragona

Lleida

Manresa

Vic

Berga

2

3

41

5

Sabadell

la Seu dUrgell

Tremp

Bo

Montblanc

UlldeconaAmposta

Balaguer

0 40 km

N

el Cogul

Roca dels Moros

muntanyes de Prades

les Borges Blanques

Gandesaels Abrics de lErmita

Poblet

el Cogul

Berga

Ulldecona

MontblancVimbod i

Poblet


Festes Biennal de castellsActuaci de les millors colles castelleres de Catalunya, se celebra cada dos anys.

Tarragona Turisme. Major, 39. Tarragona+34 977 250 795 I www.concursdecastells.cat

La Patum de BergaFesta declarada Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la Unesco.

Oficina de Turisme del Bergued. Carretera C16 km 96. Berga, Barcelona www.elbergueda.cat

ExperinciesLa Ruta del CisterVisita als tres monestirs cistercencs de lAlt Camp, la Conca de Barber i lUrgell.

Carrer Sant Josep, 18. Montblanc, Tarragona +34 977 861 232 I www.larutadelcister.info

Ruta de lArt Rupestre Una srie de conjunts excepcionals que ens parlen de la vida a la prehistria.

Museu dArqueologia de Catalunya (MAC). Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjic, Barcelona I + 34 934 232 149 I www.mac.cat

La Patum i castells, Patrimoni Immaterial de la Humanitatla Patum de 5 Berga constitueix la ms pura expressi de rituals de foc antics, en qu animals mtics ballen a la plaa de sant Pere. durant tot lany nombroses poblacions organitzen diades castelleres que permeten admirar els castells, torres humanes amb un mnim de sis pisos i un mxim de deu.

A ms dedificis modernistes, la Tarra-gona romana i la Vall de Bo, Catalunya t un Patrimoni de la Humanitat abundant. Els traos de la prehistria es descobreixen amb la Ruta dels vesti-gis de lart rupestre tamb catalo-gats per la Unesco, coordinada pel Museu Arqueolgic de Catalunya, que mostra tres conjunts que narren la vida humana fa ms de 8.000 anys. La Roca dels Moros, al 1 Cogul, s un dels jaciments ms importants de la pe-nnsula Ibrica. El Centre dInterpretaci dArt Rupestre els Abrics de lErmita, a 2 Ulldecona, permet contemplar pintures prehistriques de la serra de Godall. I el Centre dInterpretaci de

lArt Rupestre, a les muntanyes de 3 Prades, mostra els progressos culturals de la prehistria a Catalunya i al Mediterrani hisp. Un altre enclavament catalogat per la Unesco s el monestir de Santa Maria de 4 Poblet, joia arquitectnica que forma part de La Ruta del Cister. Ledifici actual s del segle xv, per el monestir va ser fundat el 1129 per ordre del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Acull panteons de reis catalans com Jaume I, i conserva obres dart sacre molt importants i cdexs antics. La visita inclou un recorregut per dependncies domstiques, entre elles el refectori i el celler.

Els vestigis rupestres i el monestir de Poblet, declarats Patrimoni de la Humanitat, sn essencials per conixer lart i la histria del pas.

Riquesa universalArt, espiritualitati tradicions

Vista del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Imagen M.A.S.

Rutes peR Catalunya | PATriMOni de lA huMAniTAT Per lA unesCO

http://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.concursdecastells.cathttp://www.elbergueda.cathttp://www.larutadelcister.infohttp://www.mac.cat

19

una terra de genisCatalunya ha estat bressol i terra dacollida de grans artistes. Salvador Dal, Joan Mir i el malagueny Pablo Picasso sn tres dels genis universals que han quedat eternament lligats al paisatge catal a travs de la seva obra. Seguim les seves pas-ses des de Barcelona, on va nixer Mir i es va formar Picas-so, fins als racons de la provncia de Tarragona on tots dos van crear algunes de les seves obres ms memorables. I acabem a la Costa Brava, on Dal va viure i va deixar una empremta in-esborrable. Tres rutes per descobrir els espais que van inspirar els qui van aconseguir, juntament amb moltes altres celebritats del mn de la cultura, lart i la cincia, situar Catalunya a lavant-guarda de la creativitat i el coneixement.

Sostre de la sala Palau del Vent, del Teatre-Museu Dal de Figueres. Imagen M.A.S.

20

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Fitxa de la rutawww.catalunya.com

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

Manresa

2

3

1

Delta de lEbre

C-16

AP-7

la Seu dUrgell

0 50 km

N

Horta deSant Joan

BergaGsol

Visitants a una de les sales del Museu Picasso de Barcelona. Llus Carro

Horta de Sant Joan

Barcelona

Gsol

ExperinciesRuta pels indrets picassiansPasseig pels llocs ms freqentats i pintats per Picasso a Horta de Sant Joan.

Oficina de Turisme Horta de Sant Joan. Plaa Catalunya. Horta de Sant Joan, Tarragona +34 977 743 043 I www.elpaisatgedelsgenis.cat

Cam de PicassoRuta de 60 quilmetres pels paisatges de lAlt Bergued que van inspirar Picasso.

Consorci de Turisme de lAlt Bergued. Berga +34 938 222 112 I www.altbergueda.com

Allotjaments i gastronomiaRuta Paisatge dels GenisRacons de la Costa Daurada i les Terres de lEbre que van inspirar Gaud, Mir, Picasso i Casals. Descomptes amb la targeta genial (9 ).

www.elpaisatgedelsgenis.cat

MuseusMuseu Picasso de GsolRpliques de pintures de la seva estada a Gsol.

Ajuntament de Gsol. Plaa Major, 1. Gsol, Lleida I +34 973 370 055 I gosol.ddl.net


Turisme de Barcelona Plaa de Catalunya, 17-S.


Museu Picasso Carrer de Montcada, 15-23.

Barcelona | +34 932 563 000 www.museupicasso.bcn.cat

Un museu nic en un entorn medievalel Museu Picasso de Barcelona, que va obrir les portes lany 1963, acull la collecci ms important del perode de joventut de Picasso, amb 4.249 obres. lespai, que ocupa diversos palaus medievals del carrer de Montcada, exhibeix obres com Arlequ (1917), la srie Las Meninas (1957) o Lespera (1901).

Als catorze anys, el malagueny Pablo Ruiz Picasso va arribar a 1 Barcelona. Va estudiar belles arts a la Llotja, punt inicial de la ruta. Ben aviat va comenar a relacionar-se amb artistes i intellectuals que es reunien al caf modernista dEls Quatre Gats avui encara obert on, lany 1900, va exposar per primera vegada. A prop daquest caf, a la plaa Nova, es pot admirar lnica obra de Picasso a laire lliure, els tres frisos de la faana del Collegi dArquitectes; i al cor del pintoresc barri de la Ribera, sarriba a les portes del Museu Picas-so, un dels ms visitats de la ciutat, situat al carrer de Montcada. El pintor tamb va establir llaos molt estrets amb

les poblacions catalanes 2 dHorta de Sant Joan (Terres de lEbre) i 3 Gsol (els Pirineus). A Horta de Sant Joan, a 200 quilmetres de Barcelona, va ni-xer la seva pintura cubista. La poblaci ofereix al visitant un passeig per les lo-calitzacions que van fascinar lartista. La ruta tamb descobreix els llocs que van freqentar ms tard Picasso i Fernande Olivier, la seva parella daquell moment i musa dels seus primers quadres cubis-tes. Fernande Olivier tamb el va acom-panyar a Gsol, a 149 quilmetres de Barcelona. Va ser aqu on la seva paleta de color va passar del blau al rosa, i va iniciar aix una nova etapa pictrica que va acabar de desenvolupar a Pars.

Barcelona i les poblacions dHorta de Sant Joan i Gsol van deixar una empremta in-esborrable en lobra de joven-tut de Pablo Ruiz Picasso.

Pablo Ruiz PicassoSeguint lartista de les mil cares

http://gosol.ddl.nethttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.museupicasso.bcn.cathttp://www.elpaisatgedelsgenis.cathttp://www.elpaisatgedelsgenis.cathttp://www.altbergueda.com

21

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Rutes peR Catalunya | unA TerrA de Genis


0 20 km

N

Barcelona

Manresa

1

Mont-roigdel Camp

Reus

Tarragona

Valls

Vilafranca del Peneds

Montblanc

Igualada

2

Trrega

Vilanova i la Geltr

AP-7

AP-2

C-32

A-2

Mosaic del Pla de lOs (1976), de Joan Mir, a la Rambla. Llus Carro

Barcelona

Mont-roig del Camp

MuseusFundaci Joan MirLa collecci pblica ms completa de lartista.

Parc de Montjuc, s/n. Barcelona+34 934 439 470 | www.fundaciomiro-bcn.org

ExperinciesCentre MirPer conixer el vincle de Joan Mir amb Mont-roig del Camp.

Carrer Major, 2 | Mont-roig del Camp, Tarra-gona | + 34 977 837 337 | www.centremiro.com

Allotjaments i gastronomiaBoadas Cocktails BarFamosa cocteleria de Barcelona on el van obse-quiar amb un cctel que porta el seu nom.

Carrer dels Tallers, 1. Barcelona+34 933 189 592 | boadascocktails.com

Ruta El Paisatge dels GenisPer conixer la Costa Daurada i les Terres de lEbre que van inspirar Gaud, Mir, Picasso i Casals. Descomptes amb la targeta genial (9 ). I suggeriments dallotjaments i restaurants.

www.elpaisatgedelsgenis.cat


Patronat de Turismede la Diputaci de Tarragona

www.costadaurada.info

Una fundaci plena de tresorsA la muntanya de Montjuc, larquitecte Josep llus sert va concebre un magnfic edifici per exposar-hi lextensa donaci que el pintor va fer a la seva fundaci: 14.000 peces exhibides. entre elles, 217 pintures, 178 escultures, cermiques, tapissos, gaireb tota la seva obra grfica i uns 10.000 dibuixos.

Fill de 1 Barcelona, lescultor, cera- mista, pintor i gravador Joan Mir va nixer el 1893 al passatge del Crdit, nm. 4, molt a prop duna de les seves obres a laire lliure, el mosaic del Pla de lOs, de la Rambla. Des daqu es pot iniciar un recorregut per la ciutat per ad-mirar altres joies mironianes: lescultura Dona i Ocell (1983), que sala al parc de Joan Mir; lescultura Dona, que es pot visitar noms els diumenges a la seu de lAjuntament a la plaa de Sant Jaume; el gran mural de laeroport, situat a la Terminal B de laeroport del Prat i, sobretot, la Fundaci Joan Mir, on sexhibeix una extensssima obra del pintor. Mir va viatjar a Pars i va viure

a Mallorca, don eren la seva mare i la seva dona, per el seu refugi predilecte va ser 2 Mont-roig del Camp, un petit poble de Tarragona, situat entre el mar i la muntanya i a poc ms de 100 quilmetres de Barcelona. Des de lany 1911, va passar molts estius a la masia familiar. Hi va descobrir un paisatge ric en colors que es va dedicar a plasmar en els seus primers quadres, Hort amb ase (1918) o La masia (1921-1922). Hi reflectia tamb altres enclavaments de la zona com el Mas Romeu o lermita de la Mare de Du de la Roca. Avui tots aquests llocs sn visitables i es po-den conixer a fons grcies al Centre Mir de Mont-roig del Camp.

Considerat una de les figures ms reconegudes de lart, una ruta per Barcelona i una ex-cursi a Mont-roig del Camp serveixen per descobrir la seva prolfica vida artstica.

Joan Mir Un surrealista molt barcelon

http://boadascocktails.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.elpaisatgedelsgenis.cathttp://www.costadaurada.infohttp://www.fundaciomiro-bcn.orghttp://www.centremiro.com

MS INFORMACI

22

Barcelona

Casa-taller Salvador Dal de Portlligat. Imagen M.A.S

la Pera

FigueresCadaqus


Oficina de Turisme de Figueres Plaa del Sol, s/n.

Figueres, Girona + 34 972 503 155ca.visitfigueres.cat

Salvador Dal (1904-1989) va tenir dues grans passions que van inspirar tota la seva obra: la seva esposa Gala, a qui va dedicar centenars de quadres, i el paisatge de lEmpord, a Girona, que va elegir com a marc idllic de les seves obres ms surrealistes. Recrrer aquests escenaris resulta imprescindi-ble si es vol aprofundir en el mn interi-or del geni empordans. 1 Figueres, a la provncia de Girona, s el punt de partida del triangle dalini, que supo-sa uns 75 quilmetres de ruta en total. En aquesta poblaci va nixer Dal i s on hi ha el Teatre-Museu Dal, un dels

espais musestics ms visitats de Ca-talunya. Aquest edifici, situat sobre les runes del teatre de Figueres destrut durant la guerra civil espanyola, va ser lemplaament escollit i ideat per lartista per exhibir la seva obra. Sota la cpula de vidre, de la qual parteixen vint-i-dues sales, el visitant pot admirar obres tan emblemtiques com el Cadi-llac Plujs o la sala Mae West. Al costat del museu, es pot visitar la mostra Dal Joies, que exhibeix una trentena de dissenys que lartista va concebre entre el 1941 i el 1979. Cadaqus i 2 Port- lligat sn la parada segent. Situat a

La genialitat de Salvador Dal noms es comprn endinsant-se en els paisatges de lEmpord, a Girona, on va nixer i viure. Figueres, la badia de Portlligat i el castell de Pbol sn elements clau en la seva biografia i la seva obra. A travs daquesta ruta, es descobreix la capacitat de Dal per mitificar el seu entorn.

Salvador Dal El geni de la tramuntana

http://ca.visitfigueres.cathttp://www.catalunya.com


23

NO THO PERDIS

Im

agen

M.A

.S.

Rutes peR Catalunya | unA TerrA de Genis

Punta de sa Figuera, al Parc Natural del Cap de Creus. Oriol Alamany

C-66

Figueres

Pbolla Pera

PARC NAT. CAP DE CREUS

PARC NAT. AIGUAMOLLS

DE LEMPORD

Roses

Cadaqus

Torroella de Montgr

Pals

Verges

lEscala

el Montgrel Ter

Espolla

0 8 km

el Portde la Selva

Portlligat

AP-7

AP-7

N

C-31

C-26

Vilamalla

N-260

2

3

1 MuseusTeatre-Museu DalMuseu dedicat per complet al pintor.

Plaa Gala-Salvador Dal, 5. Figueres, Girona I +34 972 677 500 www.salvador-dali.org

Castell Gala-Dal Pbol

Aqu va viure els seus ltims dies lartis-ta. Visites guiades.

Plaa Gala Dal, s/n. | Pbol-La Pera, Girona I + 34 972 488 655 www.salvador-dali.org

ExperinciesCasa-taller Salvador Dal de Portlligat La casa-taller del pintor s especial i s en un indret nic on es fan visites guiades.

Portlligat I + 34 972 251 015 www.salvador-dali.org

Cam antic al cap de CreusExcursions guiades pel Parc Natural del Cap de Creus.

Oficina de Turisme de Cadaqus. Carrer Cotxe, 1. Cadaqus, Girona. +34 972 258 315 I www.visitcadaques.org

Ruta marinera pel cap de CreusPer admirar la zona des del mar, a bord duna embarcaci.

Oficina de Turisme de Cadaqus. Carrer Cotxe, 1. Cadaqus, Girona. +34 972 258 315 I www.visitcadaques.org

Allotjaments i gastronomiaMasia La Palma Hotel situat en una masia enmig de la natura.

Ctra. Gl-554 dEsponell a Bscara. Venat de la Palma. Espinavessa, Girona I +34 972 193 137 www.masialapalma.com

Cuina de lEmpordanetAssociaci de restaurants de la Costa Brava centre amb lobjectiu de promoci-onar la gastronomia local.

Ctra. de Palams, km 328. Vall-llobre-ga, Girona I +34 972 600 069 www.cuinadelempordanet.net

Cuina del VentCollectiu de restaurants de lAlt Em-pord.

Pol. Empord Internacional, s/n. Vilamalla, Girona | +34 972 525 556 www.empordahostaleria.com

El paisatge ms dalini: el Parc Natural del Cap de CreusAl Cap de Creus moren els Pirineus, que es precipiten al mar. dal va saber captar com ning la mgia de lindret i va convertir aquesta terra, de vents forts i muntanyes pelades, en un paisatge universal. Avui aquest parc natural es pot recrrer a cavall, a peu o en bicicleta o b admirar-lo des del mar.

la costa i allat histricament per la ge-ografia escarpada del Cap de Creus, el poble de Cadaqus preserva un aire mariner, de cases emblanquinades i racons preciosos, que ha atret sempre molts artistes, entre ells, Dal. Des de Cadaqus en cotxe o a peu, per lantic cam de Portlligat, sarriba on vivia lartista. Es tracta dun conjunt de cases antigues de pescadors que lar-tista va adquirir durant els anys trenta per tenir una panormica nica del Cap de Creus. La distribuci laberntica de la casa-taller de Portlligat es deu precisament a la uni i posteriors

annexions daltres casetes, que estan coronades per uns ous enormes, segell inconfusible de Dal. Lltim vrtex de la ruta s el 3 castell de Pbol, al poble de la Pera, consagrat a Gala, on Dal va passar els ltims anys desprs de la mort della, que hi est enterra-da. El pintor va comprar aquest castell gtic per satisfer la seva musa, i ella el va convertir en el seu refugi. Ni tan sols Dal podia visitar-la sense invitaci prvia. Ledifici mereix una visita per la seva decoraci singular i per lexposici de dibuixos i vestits que Dal va fer per a la seva dona.

Torre del Teatre-Museu Dal. D. Julia

http://www.catalunya.comhttp://www.salvador-dali.orghttp://www.salvador-dali.orghttp://www.salvador-dali.orghttp://www.visitcadaques.orghttp://www.visitcadaques.orghttp://www.masialapalma.comhttp://www.cuinadelempordanet.nethttp://www.empordahostaleria.com

25

una terra de 2.000 anys dhistriaDes dels ltims reductes dels dinosaures fins a larquitec-tura davantguarda, Catalunya ha recorregut un llarg cam. Va ser assentament dels ibers i, des dEmpries, va obrir la porta a la cultura grega i romana cap a la pennsula. Les seves em-premtes, encara intactes, es fonen amb ledat mitjana i els seus vestigis de monjos, cavallers i castells. El gtic va regnar amb esplendor a tot el territori i va deixar empremtes en larquitec-tura civil, com, per exemple, les Drassanes i el sal del Tinell, a Barcelona, i a les principals catedrals de Catalunya. El llegat jueu, per la seva banda, continua bategant amb fora pels car-rerons amagats de Girona i Barcelona, on la memria de 1714 segueix viva amb la recuperaci despais com lexcepcional jaci-ment arqueolgic del Born.

Barcelona. Plaa del Rei, al centre histric de la ciutat. Nano Caas

26

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

2

3

1

A-2

0 30 km

N

Berga

Tremp

la SeudUrgell

Sort

ger

Isona

Sant Rom dAbella

Basturs Fumanya

Cingles del Boixader

Mata del Viud

Vielha

el Pont de Suert

Balaguer

SolsonaC-16

C-13

C-74

N-260

Pallars Jussi la Noguera

Bergued

Jaciment dicnites, petjades de dinosaure, de la Posa. Servicios Editoriales Georama


ExperinciesJaciment de Fumanya Important jaciment dicnites, petjades de dinosaure, molt a prop del poble de Fgols,al Bergued.

+34 938 249 025 I www.altbergueda.cat

Parc Astronmic Montsec Activitats divulgatives sobre astronomia i geolo-gia al Centre dObservaci de lUnivers.

Cam del Coll dAres, s/n. ger, Lleida +34 973 053 022 | www.parcastronomic.cat

GastronomiaNoguera Cuina Collectiu de restauradors de la comarca.

Major, 4. Foradada, Lleida I +34 973 400 709 restaurantlasolanadeforadada.com

MuseusMuseu de la Conca Dell Centre dacollida del Parc Cretaci.

Carrer del Museu, 7. Isona, Lleida+34 973 665 062 I www.parc-cretaci.com

Coll de Narg, un jaciment exclusiuel jaciment dous i nius de Coll de Narg (Alt urgell) s un dels tres ms im-portants del mn. disposa dun museu, Dinosfera, per conixer les diferents espcies o les causes de la seva extinci. el Mirador del Cretaci permet veure in situ, des duna passarella, des de petjades fins a restes fssils dous.

La presncia de restes fossilitzades de dinosaures com ara ossos, petjades i ous a Catalunya s ms que notable. Les importants restes esqueltiques que shan trobat ens obliguen a iniciar la ruta en el Pirineu. Concretament, a la localitat de1 Sant Rom dAbella (Isona i Conca Dell, Pallars Juss), on sha desco-bert una nova espcie dhadrosaure batejat com a Pararhabdodon isonen-sis en clara referncia al nom de la zona. Daquest mateix perode i per la quantitat i la qualitat de restes ssies, tampoc no hem de deixar de visitar els jaciments de Basturs i de la Posa, tamb al terme dIsona i Conca Dell.

Igual datractives sn les petjades fossilitzades, anomenades icnites, que es poden contemplar en els jaciments de 2 Fumanya (Fgols i Vallcebre, Bergued), on el principal est integrat per unes 2.000 icnites, la majoria de les quals sn de titanosaures. Tamb al poble de Fgols hi ha el jaciment delsCingles del Boixader, amb set icnites en bon estat de conservaci. Aquestes ltimes petjades constitueixen, junta-ment amb el jaciment dicnites de 3 la Mata del Viud (ger, la No-guera), les restes fssils trobades dels ltims dinosaures del continent euro- asitic, abans de la seva extinci fa 65 milions danys.

Els esquelets, les petjades i els ous trobats en els seus jaciments sn dun gran valor. Catalunya va ser un dels ltims reductes dels dinosaures.

Catalunya prehistricaLltima llar dels dinosaures

http://restaurantlasolanadeforadada.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.altbergueda.cathttp://www.parcastronomic.cathttp://www.parc-cretaci.com

27

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

Manresa

2

3

1

4

5

Ullastret

la CiutadellaOlrdola

els Vilars

Moleta del Remei

les Borges Blanques

la Seu dUrgell

0 50 km

N

Rutes peR Catalunya | 2.000 Anys dhisTriA

Poblat ibric i medieval de lEsquerda. Imagen M.A.S.

Ullastret

Alcanar

Arbeca

Calafell Olrdola

ExperinciesPoblat ibric dUllastretVisita al poblat ibric ms gran de Catalunya.

Afores, s/n. Puig de Sant Andreu, Ullastret,Girona I +34 972 179 058 I www.mac.cat

Allotjament i gastronomiaHotel AntigaA prop del castell medieval de la Santa Creu en una antiga casa dindians rehabilitada.

Plaa Catalunya, 29. Calafell, Tarragona +34 977 690 638 | www.antiga.info

FestesFira de lOli de les Garrigues

Avinguda Carrasco i Formiguera, s/n. Les Borges Blanques, Lleida | +34 973 142 805www.firaoli.cat

MuseusParc temtic de loliUna bona mostra del mn de loli.

Ctra. N-240, km 71 (Masia Salat). Les Borges Blanques, Lleida | +34 973 140 018 www.lesborgesblanques.cat


Museu dArqueologia de Catalunya Passeig de Santa Madrona, 39-41.

Parc de Montjuc, Barcelona +34 934 232 149 www.mac.cat

Olrdola, enclavament estratgic des de lEdat del BronzeMolt a prop de Barcelona i en plena regi vitivincola de la dO Peneds, hi ha el poblat ibric dOlrdola dintre del conjunt arqueolgic i monumental del tur de sant Miquel dOlrdola, enclavament estratgic des de ledat del bron-ze fins a lpoca medieval.

La ruta comena en 1 el poblat ibric dUllastret (Baix Empord), on al segleV aC els habitants van construir un ciutat emmurallada molt important que ms endavant ocuparien els grecs. A ms de la muralla, amb les torres de defensa, es pot apreciar lgora o plaa pblica, lacrpoli, un temple, lestructura de les cases i les cisternes on dipositaven lai-gua. Al museu es poden veure bona part de les troballes i els treballs arqueolgics i, durant tot lany, es fan visites. La parada segent s a la comarca de les Garri-gues, a la 2 Fortalesa dels Vilars (Ar-beca), edificada cap al 750 aC i habitada durant 400 anys. Shi pot visitar la gran muralla, una dotzena de torres, la casa,

el carrer, la porta nord, una barrera de pedres i un fossat. El conjunt arqueolgic va ser declarat B Cultural dInters Nacional lany 1988. Una altra cita inelu-dible s la 3 la Ciutadella de Calafell (Baix Peneds), el primer jaciment de la pennsula Ibrica que ha estat reconstrut sobre les mateixes restes. Molt a prop, el poblat 4 dOlrdola (Alt Peneds) ofereix al visitant la possibilitat de veure fins i tot una tintoreria. Finalment, sha de destacar 5 la Moleta del Remei (Alcanar), un recinte emmurallat de la tribu dels ilercavons des don controlaven la desembocadura de lEbre grcies a la seva situaci privilegiada que dominava tota la serra del Montsi.

Aquest itinerari s la millor manera de viatjar a la histria de la humanitat i descobrir com vivien cada una de les tri-bus que van poblar Catalunya.

La Ruta dels ibersEls primers pobladors

http://www.catalunya.comhttp://www.mac.cathttp://www.mac.cathttp://www.firaoli.cathttp://www.antiga.infohttp://www.lesborgesblanques.cat

28

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Girona

Barcelona

Figueres

Badalona

Roses

0 20 km

N

1Empries2

Cadaqus

lEscala

AP-7

Vic

FRANCE

Olot

3

4

BadalonaBarcelona

Empries

Roses

Frum de lantiga ciutat romana dEmpries.

ExperinciesRunes dEmpriesVisita guiada a les antigues runes.

MAC Empries. Puig i Cadafalch, s/n. Empries - lEscala, Girona I +34 972 770 208 www.mac.cat

Allotjament i gastronomiaCuina del VentCollectiu de restaurants de lAlt Empord.

Pol. Empord Intl., s/n. Vilamalla, Girona+34 972 525 556 | www.empordahostaleria.com

Festes i museusMuseu de BadalonaAmb una de les colleccions arqueolgiques ms importants de la Pennsula.

Plaa Assemblea de Catalunya, 1. Badalona, Barcelona | +34 933 841 750 www.museudebadalona.cat

Festival Blues, Jazz, GospelMsica al jaciment arqueolgic de la Ciutadella de Roses.

Plaa Catalunya, 8 I Roses, Girona +34 972 252 400 I www.roses.cat


Museu dArqueologia de Catalunya Passeig de Santa Madrona, 39-41.

Parc de Montjuc, Barcelona +34 934 232 149 www.mac.cat

El Museu dArqueologia dEmpriesAquest museu conserva alguns dels objectes descoberts durant les excava-cions i la sala monogrfica de lesculapi dempries. el museu, que disposa dun centre dinvestigaci, cont una selecci de les peces ms destacades de la collecci, com ara mosaics o pintures.

Abans que Tarragona catalogada per la Unesco com a Patrimoni de la Huma-nitat per ser una de les principals ciutats de limperi Rom, 1 Empries va ser la porta dentrada de les cultures grega i romana. La ciutat, que dna nom a lEmpord, s lnic jaciment arqueolgic de la pennsula amb restes duna ciutat grega (Emprion) i duna de romana del segle I aC. Les runes, situa-des a Sant Mart dEmpries, a prop de lEscala, permeten entendre levoluci de lurbanisme a travs de les cases i els temples. Lespig del port s una de les obres denginyeria ms monumentals de lantiguitat. Al nord, la ciutadella de 2 Roses amaga un esplndid recin-

te arqueolgic de la colnia grega de Rhode amb la muralla i els barris dels segles IV-III aC. Un altre punt dinters s 3 Barcelona (Brcino), centre neurl-gic de lImperi. A la plaa del Rei es pot visitar una casa duna famlia acomoda-da, al Pati den Llimona, alguns trams de la muralla, columnes del temple dAugust al carrer del Parads, una torre circular a la plaa dels Traginers o una necrpoli a la plaa de la Vila de Madrid. Edificat sobre restes de la ciutat romana de Baetulo, 4 el Museu de Badalo-na constitueix una de les superfcies arqueolgiques cobertes ms grans de Catalunya i inclou les termes romanes i una extensa part de lentramat urb.

Els grecs i posteriorment els romans van entrar a la pe-nnsula Ibrica per Empries deixant darrere seu un llegat arquitectnic ben visible.

La costa mediterrniaLentrada dels grecoromans

http://www.catalunya.comhttp://www.mac.cathttp://www.empordahostaleria.comhttp://www.roses.cathttp://www.museudebadalona.cat

29

MS INFORMACI


NO THO PERDIS

Barcelona

1

5

Girona

BarcelonaLleidaManresa

Sant Pere de Rodes

Castell dEmpries

BesalRipoll

BegetVall

de Bola Seu dUrgell

Solsona

VicCardona

Vielha

2

34

0 50 km

N


Cap de Creus

VicCardona Girona

Ripollla Vall de Bo

Vielha

Ciclistes a prop de Sant Pere de Rodes, al Parc Natural del Cap de Creus. Jos Luis Rodrguez

MuseusMuseu Episcopal de Vic Collecciones de pintura i escultura medieval.

Plaa del Bisbe Oliba, 3. Vic, Barcelona +34 938 869 360 | www.museuepiscopalvic.com

ExperinciesCardona 1714, la fortalesa inexpugnable Visita guiada temtica del Tricentenari Cardona 1714, la fortalesa inexpugnable.

Castell de Cardona, s/n. Cardona, Barcelona www.cardona1714.cat

GastronomiaCuina VolcnicaCollectiu gastronmic de la zona.

Av. Onze de Setembre, 22, 2a planta. Olot, Girona | +34 972 274 900 | cuinavolcanica.com

Festes Festival Terra de Trobadors A mitjan setembre, Castell dEmpries reviu lesplendor comtal de ledat mitjana.

Ajuntament de Castell dEmpries www.terradetrobadors.com


Terra de comtes i abats www.terradecomtes.cat

Museu Episcopal de Vicel Museu episcopal de Vic, al costat de la catedral, conserva una gran col-lecci dart medieval amb obres mestres de pintura i escultura del romnic i el gtic catal. les colleccions dorfebreria, teixit, ferro forjat, vidre i cermica van fer que la Generalitat el declars Museu dinters nacional el 2001.

La ruta nord del Pirineu Comtal, que recorre les comarques ms prope-res a la frontera francesa, parteix del monestir romnic de 1 Sant Pere de Rodes, que ofereix unes vistes sobre el Mediterrani i el cap de Creus, i segueix pel conjunt medieval de Castell dEmpries. Ms endavant, Besal, amb el seu fams castell i el Pont Vell retratat infinites vegades, conserva laroma medieval. La histria en majscules sescriu a 2 Ripoll, que acull el monestir de Santa Maria, fundat lany 879 per Guifr el Pels, que va vertebrar els comtats catalans. La portalada del monestir s un dels monuments romnics ms destacats

del mn en una obra feta en pedra que s una plasmaci iconogrfica de la Bblia. Lesglsia de Beget, el monestir de Sant Joan de les Abadesses, tots dos tamb al Ripolls, Gsol, la cate-dral de 3 la seu dUrgell o Vielha e Mijaran sn un complement encertat a les magnfiques esglsies romni-ques de 4 la Vall de Bo, Patrimoni de la Humanitat. Litinerari sud recorre nuclis medievals molt interessants, com els de Solsona, Cardona o 5 Vic abans darribar a Girona. Les muralles daquesta localitat, aix com la catedral, els museus, les esglsies, els monestirs o els banys transporten el viatger a la primera gestaci dels comtats catalans.

La Ruta del Pirineu Comtal permet visitar castells, mo-nestirs, pobles i catedrals que expliquen la histria del naixe-ment de Catalunya.

El Pirineu ComtalTerra de senyories medievals

Besal

la Seu dUrgell

http://cuinavolcanica.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.terradecomtes.cathttp://www.museuepiscopalvic.comhttp://www.cardona1714.cathttp://www.terradetrobadors.com

30

MS INFORMACI

NO THO PERDISFitxa de la rutawww.catalunya.com

Generalitat

CatedralPalau ReialCasa Padells

Casa de lArdiacaSanta Maria

del Pi

Ajuntament

les

Ram

ble

s

Sta. Maria del Mar

Palaus Gtics

Drassanes

Montcad

a

Ample

Pg. Colom

Moll de la F

usta

Portaferrissa

Pl.Reial

Pl.St. JaumeFerran

Via Laietana

Av. Camb

2

3

1

4

5

N

Barcelona

Manresa

Drassanes, Museu Martim de Barcelona. Imagen M.A.S.

ExperinciesBarcelona Walking Tours GticVisita guiada pel barri gtic de Barcelona.

Barcelona Turisme. Plaa Catalunya, s/n. Barcelona | +34 932 853 834 www.barcelonaturisme.cat

GastronomiaBarceloneta Cuina Agrupaci de restaurants de lantic barri de pescadors de Barcelona.

www.barcelonetacuina.cat

MuseusMNACEl Museu Nacional dArt de Catalunya t una extensa collecci dart gtic.

Palau Nacional. Parc de Montjuc, s/n. Barcelona | +34 936 220 360 www.museunacional.cat

Festes Festes de la MercFestes de la patrona de la ciutat de Barcelona.

www.bcn.cat


Catalonia Sacra Carrer de lAlbergueria, 1.

Vic, Barcelona +34 938 891 857 www.cataloniasacra.cat

Catalonia Sacra, el llegat de lEsglsiaCatalonia sacra s una iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya que t com a objectiu donar a conixer el patrimoni arquitectnic i artstic vinculat a lesglsia catlica amb diferents itineraris que inclouen el gtic a Barcelona i visites a la baslica de santa Maria del Mar o a la de santa Maria del Pi.

Abans dendinsar-se en el cor medieval de Barcelona, la catedral de Vic (segle XIV) que cont un elegant claustre de galeria exterior oberta i el Museu Episcopal de la ciutat sn un bon punt de partida de la ruta gtica. A poca dis-tncia, la Seu de Manresa o lesgl-sia de Sant Miquel de Cardona sn icones daquest art. A Barcelona, el gtic tamb dna vida als grans edificis civils de Barce-lona com el Palau de la Generalitat, 1 lAjuntament o 2 les Drassanes, ledifici medieval destinat a la cons-trucci de vaixells ms ben conservat dEuropa. De 3 la catedral destaca la faana neogtica, amb dues torres

octogonals, la capella de Santa Llcia, el claustre o la cripta de Santa Eullia. Davant de la catedral hi ha el palau g-tic de la Casa de lArdiaca. A la plaa del Rei, 4 el Palau Reial, residncia de la corona catalanoaragonesa, acull la capella de Santa gata (1302), el sal del Tinell i la torre del Rei Mart. A la mateixa plaa hi ha la casa Padells, seu del Museu dHistria, i el palau del Lloctinent. I no ens hem doblidar dels palaus gtics del carrer 5 Montcada, la baslica de Santa Maria del Mar, un dels exemples ms destacats del gtic catal, i la baslica del Pi, amb una portalada majestuosa i una de les rosasses ms grans del mn.

A Barcelona i altres ciutats de la provncia es pot gaudir del que es considera el tresor ms gran dedificis gtics de tot Europa.

Un passeig pel gticEl cor medieval de Catalunya

VicCardona

http://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.cataloniasacra.cathttp://www.museunacional.cathttp://www.Barcelonetacuina.cathttp://www.bcn.cat

31

MS INFORMACI

NO THO PERDIS


Girona

BarcelonaMontblanc

Tortosa

Castell dEmpries

Besal

Museu dHistria dels Jueus de Girona. Imagen M.A.S.

Allotjaments o gastronomiaParador de TortosaParador a limpressionant castell de la Suda.

Castell de la Suda, s/n. Tortosa, Tarragona + 34 977 444 450 I www.parador.es

Festes Besal, Ciutat Jueva Recreaci histrica centrada en la comunitat jueva medieval de Besal a principis de mar.

Ajuntament de Besal. Pl. de la Llibertat, 1. Be- sal, Girona I + 34 972 590 225 I www.besalu.cat

MuseusMUHBA El Call El millor punt de partida per conixer com vivia la comunitat jueva barcelonina en temps medievals.

Placeta de Manuel Rib, s/n. Barcelona+ 34 932 562 122 I museuhistoria.bcn.cat

Centre Bonastruc a Porta Museu de Girona situat en un edifici que en el segle xv acollia una sinagoga.

Carrer de Sant Lloren, s/n. Girona +34 972 216 761 I www.pedresdegirona.com


Xarxa de Calls Jueus dEspanya www.redjuderias.org

Camins de Sefarat, Xarxa de Calls Jueusla Xarxa de Calls Jueus despanya s una associaci sense nim de lucre que organitza i dna a conixer activitats, exposicions, viatges i tot all relacionat amb el patrimoni urbanstic, arquitectnic, histric, artstic i cultural del llegat sefardita a la pennsula ibrica.

La ruta comena al Call de 1 Girona, un dels ms interessants dEuropa, amb epicentre al carrer de la Fora, que serveix de referent de litinerari perqu al seu voltant es distribuen lhospital, lorfenat, la casa de caritat i tres sinagogues. Altres punts dinters sn el Museu dHistria de la Ciutat, on es poden veure lpides i documents; la casa Coll, on es conserva la mezuz, i la torre Gironella, que refugiava els jueus dels atacs dels cristians. A prop de Girona, a 2 Besal, a la comarca de la Garrotxa, hi ha un dels tres nics banys jueus mikw conservats a Euro-pa. A 3 Castell dEmpries, a lAlt Empord, es poden visitar les restes

de la sinagoga nova. A 4 Barcelona el recorregut comena a la sinagoga major, al carrer de Sant Domnec, una de les cinc que hi havia a la ciutat i la ms antiga dEuropa. Ocupava lactual espai de la capella de Sant Jordi de la Generalitat. La sinagoga menor era so-bre les restes de lesglsia de la Trinitat, al carrer de Ferran, on tamb hi havia lantiga carnisseria i les cases dels jueus illustres. Al carrer de Marlet, aix com a la plaa de Sant Iu, al Palau del Lloc-tinent, hi ha lpides hebraiques. Al sud de Catalunya, destaca 5 Montblanc i s de visita obligada 6 Tortosa per veure la sinagoga, del segle XIV, la torre del Clio o el portal del Ferro.

Els Calls, antics barris jueus, de les ciutats de Barcelona i Girona representen el llegat ms gran de la comunitat hebrea abans de la seva expulsi, lany 1492.

Els CallsLempremta de lherncia hebraica

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

2 3

1

4

6

5

Besal

Castell dEmpries

Montblanc

la Seu dUrgell

Manresa

0 50 km

N

http://museuhistoria.bcn.cathttp://www.catalunya.comhttp://www.redjuderias.orghttp://www.parador.eshttp://www.besalu.cathttp://www.pedresdegirona.com

32

MS INFORMACI

NO THO PERDIS


Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

Manresa

Vic

Talamanca

Cardona Moi

Cerveraels Prats de Rei

Sant Boi de Llobregat

Solsona3

4

52

1

N

la Seu dUrgell

Balaguer

Reus

BergaRipoll

Puigcerd

0 40 km

N-260

C-17

A-2

AP-7

C-14

BarcelonaSant Boi de

Llobregat

Vista del Castell de Cardona. Llus Carro

MuseusMuseu dHistria de Catalunya Un recorregut per la histria de Catalunya des dels orgens fins als nostres dies.

Plaa de Pau Vila, 3 (Palau de Mar). Barcelo-na I +34 932 254 700 | www.mhcat.cat

Born Centre CulturalExposici i visita al jaciment arqueolgic dun barri de la ciutat de Barcelona destrut a la guerra de 1714.

Plaa Comercial, 12. Barcelona + 34 932 566 851 I elborncentrecultural.bcn.cat

Tur de la Seu VellaAl centre de la ciutat de Lleida, conjunt monu-mental integrat per la catedral, el castell, una fortificaci militar i restes arqueolgiques. Lleida I +34 973 230 653 I www.turoseuvella.cat

GastronomiaCuina 1714Els monuments de la Ruta 1714 apadrinen al-guns plats del segle xviii. Es poden degustar en els restaurants adherits a la campanya.

www.ruta1714.cat


Ruta 1714 www.ruta1714.cat

Espais 1714, llocs plens dhistriala ruta 1714 est formada pels monuments de la seu Vella de lleida; la univer-sitat de Cervera; els castells de Cardona i Talamanca; les torres de defensa, com la Manresana; la fortificaci de Castellciutat de la seu durgell; les runes del Born i les cases on va viure rafael Casanova.

Les runes del jaciment del Born Centre Cultural sn el testimoni dels barris que van ser enderrocats per construir la fortalesa militar de la Ciu-tadella i ens permeten descobrir com era la vida a Barcelona en aquella poca. El segent punt de litinerari sn les cases on va viure Rafael Casanova, conseller en cap fins a la derrota de Barcelona: Can Barraquer de 1 Sant Boi de Llobregat, on va viure fins que va morir, i la Casa Museu Rafael Ca-sanova de 2 Moi, on va nixer i que avui s un museu de la guerra i dedicat a lheroi en la defensa de la ciutat. 3 El Castell de Cardona, lltim fort austriacista a capitular, conserva joies

arquitectniques de diferents poques. Un altre castell imprescindible s el de Talamanca, que va viure lltima victria aliada i que conserva noms la torre i una part de la muralla perqu Felip V el va fer destruir. La impressi-onant Torre de la Manresana de 21 metres, situada als Prats de Rei; la Universitat de 4 Cervera, smbol de la implantaci borbnica, la Seu Vella de 5 Lleida, la Torre de Solsona (Castell-ciutat), una fortalesa a prop de la Seu dUrgell que va ser la principal defensa pirinenca durant la guerra o lermita de Sant Sebasti, a Vic, on es va signar el fams Pacte dels Vigatans, sn els altres llocs clau de la Ruta 1714.

La Ruta 1714 proposa un recorregut pels deu escenaris principals on es van produir els episodis histrics ms destacats de la guerra de Successi.

Any 1714La Catalunya assetjada

MoiVic

Cardona

els Prats de ReiLleida

la Seu dUrgell

Cervera Talamanca

http://elborncentrecultural.bcn.cathttp://www.catalunya.comhttp://www.catalunya.comhttp://www.ruta1714.cathttp://www.ruta1714.cathttp://www.mhcat.cathttp://www.turoseuvella.cat

33

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

Manresa2 3

1

4

Cal RosalCal Pons

Sant Sadurn dAnoia

Guardiola de Bergued

CercBerga

Terrassa Sabadell

la Seu dUrgell

0 50 km

N

Falset

Cardona

Bellmuntdel Priorat

Agramunt

Colnia txtil Cal Pons a Puig-reig. Imagen M.A.S.

Guardiola de Bergued

Cercs,Berga,

Cardona Puig-reig

ManresaTerrassa

MuseusMuseu de la Cincia i de la Tcnica de CatalunyaDes de les primeres eines de clcul fins a la tecnologia actual.

Rambla dgara, 270. Terrassa, Barcelona+ 34 937 368 966 I www.mnactec.cat

Torre de lAmo de Viladomiu Nou Centre dInterpretaci de les Colnies Txtils.Per descobrir com vivien, fa cent anys. Torre de lAmo de Viladomiu Nou. Gironella,

Barcelona I +34 938 250 689 I www.parcfluvial.cat

Museu de les Mines de CercsMuseu dedicat a la mineria del carb.

Plaa Sant Rom, s/n. Cercs, Barcelona+34 938 248 187 I www.mmcercs.cat

Festes Festa del Modernisme de la Colnia GellRecreaci teatral al carrer descenes de la vida quotidiana de la colnia de fa cent anys.



XATICXarxa de Turisme Industrial de Catalunya

www.xatic.cat

La Xarxa de Turisme Industrial de CatalunyaXATiC, la Xarxa de Turisme industrial de Catalunya, s lassociaci que agru-pa, a travs de museus, centres dinterpretaci, antigues fbriques o mines, ms de 25 localitats que tenen en com un important i variat llegat industrial que permet conixer a fons la revoluci industrial de Catalunya.

A 1 Guardiola de Bergued, la mina de petroli de Riutort s lnica que es pot visitar de tota la pennsula i una de les poques que es conserven. La visita permet endinsar-se en les seves galeries en un paratge natural per conixer el procs dobtenci de lor negre. Les mines de Cercs, tamb al Bergued, ofereixen lopci dentrar en un tren miner. Al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de 2 Cardona es pot fer un passeig per les antigues installacions mineres, a 86 metres de profunditat, que explica la histria de lexplotaci de les sals en un espai declarat dInters Natural. La ruta de les 3 colnies txtils del Llobregat recupera els camins que les unien en

una ruta de 28 quilmetres que comu-nica Cal Rosal, a prop de Berga, amb lAmetlla de Merola, a Puig-reig. Tamb a Puig-reig, la colnia Cal Pons destaca per la monumentalitat de lesglsia, la catedral del Llobregat, el convent i les dues torres modernistes. Lempremta del modernisme tamb saprecia a la Farinera La Florinda de Manresa, obra dIgnasi Oms, i a la Masia Freixa de 4 Terrassa, un edifici dinspiraci gaudiniana de Llus Muncunill, que s una de les joies del patrimoni modernista de la ciutat. La ruta industrial tampoc no soblida de la indstria que es mant viva amb visites a empreses de cava o de torrons com Codornu o Vicens.

Recrrer les galeries duna mina de carb; descobrir el modernisme en colnies txtils i fbriques o veure com selabora el cava, propostes de la ruta industrial.

Revoluci industrial Mines i colnies


http://www.catalunya.comhttp://www.gaudicoloniaguell.orghttp://www.mnactec.cathttp://www.xatic.cathttp://www.mmcercs.cathttp://www.parcfluvial.cat

34

MS INFORMACI

NO THO PERDIS

Barcelona

0 8 km

N-420

C-12

C-12

C-12

C-12b

N

Gandesa

Corbera dEbre

el Pinell de Brai Bot

Vilalbadels Arcs

la Fatarella

Riba-rojadEbre

Vinebre

MradEbre

Pratde Comte

MiravetSerra de

Cava

lls

Serra de

Pndols

lEbre

lEbre

3

4

2

1

Museu Memorial de lExili a la Jonquera, Girona. Imagen M.A.S.

Gandesa

Corbera dEbre

Camarasa

Montell i Martinet

MuseusMuseu dHistria de Catalunya Un recorregut per la histria de Catalunya des dels orgens fins als nostres dies.

Plaa de Pau Vila, 3 (Palau de Mar). Barcelo-na I +34 932 254 700 I www.mhcat.cat

Espais de la Batalla de lEbreExposici i rutes sobre la recuperaci de la memria histrica de la guerra civil espanyola.

Carrer Freginals, 18-24. Corbera dEbre, Tarragona I + 34 977 421 726 www.batallaebre.org

ExperinciesParc dels bnquers de Martinet i Monte-ll de CerdanyaVisites per les antigues installacions militars.

Ctra. LV-4055 de Martinet a Montell. Paratge del Cabiscol, s/n. Montell i Martinet, Lleida+ 34 648 141 070 I www.bunquersmartinet.net

Ruta Soldados de SalaminaItineraris per escenaris de la guerra civil. Consell Comarcal del Pla de lEstany.

Carrer Catalunya, 48. Banyoles, Girona +34 972 573 550 I turisme.plaestany.cat


Memorial Democrtic memorialdemocratic.gencat.cat

Museu Memorial de lExili, temple de la memria histricael Museu Memorial de lexili s un centre dinterpretaci que recorda els exilis provocats per la guerra civil. lespai, ubicat a la Jonquera, a lAlt empord, compagina les funcions musestiques a travs dexposicions permanents i temporals amb la recerca i la difusi pedaggica.

Aquesta ruta neix al Poble vell de 1 Corbera dEbre, que va ser destrut per es va mantenir com havia quedat. Declarat Lloc dInters Histric, les cases enderrocades i lesglsia de Sant Pere sn el testimoni mut de la cruesa dels bombardejos. Tamb en aquest enclavament hi ha el monument a les Brigades Internacionals i lAbecedari de la Llibertat fet per 25 artistes. El Centre dInterpretaci de Corbera, que dis-posa de material bllic i personal dels combatents, s un excellent mirador de la serra de Pndols i la serra deCavalls, escenaris principals de la batalla. Les trinxeres de les Devees a2 la Fatarella i dels Barrancs a

3 Vilalba dels Arcs permeten que el visitant apreci les tcniques construc-tives per sobreviure a la lnia de foc. El Coll del Moro, des don Franco va dirigir la batalla, s lavantsala a la visita al Cen-tre dEstudis de la Batalla de lEbre de4 Gandesa, amb una mplia exposici del conflicte. El Merengue de Cama-rasa, a la Noguera, s un petit tur al costat de la carretera de Balaguer a Camarasa que va ser un dels escenaris ms cruents de tot el front del Segre, lal-tre gran combat a Catalunya. El Parc dels bnquers de Martinet i Montell de Cerdanya forma part de la lnia defensi-va que va construir el govern franquista als Pirineus a partir de lany 1940.

La batalla de lEbre submer-geix el visitant en els quatre mesos que va durar el combat visitant pobles derruts o trinxe-res que encara es conserven.

La guerra civilPaisatges amb memria

la Jonquera

http://memorialdemocratic.gencat.cathttp://turisme.plaestany.cathttp://www.catalunya.comhttp://www.mhcat.cathttp://www.batallaebre.org

35

Ms inforMaci

No tho perdis


MuseusMuseu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA)Dedicat a obres fetes durant la segona meitat del segle xx.

Plaa dels ngels, 1. Barcelona+34 934 120 810 I www.macba.cat

Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB)Treballs artstics darreu del mn.

Carrer de Montalegre, 5. Barcelona +34 933 064 100 I www.cccb.org

ExperinciesRuta Contempornia Una ruta per la Barcelona moderna, correspo-nent als segles xx i xxi.

Plaa de Catalunya, 17-S. Barcelona+34 932 853 834 | www.barcelonaturisme.cat

Barcelona Design TourPer endinsar-nos en la cultura del disseny barcelon.

Plaa de les Glries Catalanes, 37-38. Edifici DHUB. Barcelona I +34 932 182 822 www.bcd.es


Barcelona Turisme Plaa de Catalunya, 17-S.


Disseny HUB, tot el disseny en un sol espaiubicat a ledifici dhuB, el Museu del disseny de Barcelona, que es va inau-gurar el desembre de 2014, s el producte de la integraci del Museu de les Arts decoratives, el Museu de Cermica, el Museu Txtil i dindumentria i el Gabinet de les Arts Grfiques, i disposa dun fons de 70.000 objectes.

El recorregut pels principals edificis davantguarda de Barcelona comena a la Torre Agbar, obra de larquitecte francs Jean Nouvel el 2005 i porta dentrada al districte ms tecnolgic de la ciutat, conegut com el 22@. La torre, de 145 metres, t ms de 4.500 dispositius lluminosos que configuren imatges sobre la faana quan cau el sol. Deu anys ms jove s el MACBA, el Museu dArt Contemporani de Barce-lona, ubicat al Raval, lautor del qual s el nord-americ Richard Meier. Declarat Museu dInters Nacional per la Genera-litat, el MACBA est dedicat a lexhibici dobres fetes des de la segona meitat del segle xx fins a lactualitat. Al costat

hi ha el CCCB, Centre de Cultura Con-tempornia de Barcelona, que ocupa part de lantic edifici de la Casa de la Caritat que va ser reformat per Albert Viaplana i que t com a temtica la cul-tura urbana. Del tndem format per En-ric Miralles ja traspassat i Benedetta Tagliabue sorgeix el Parc Diagonal Mar (2002), la reforma del Mercat de Santa Caterina (2005), amb la seva coberta colorista, i ledifici de Gas Natural Feno-sa (2007), revestit per una pell de vidre que recobreix el conjunt. La Torre de telecomunicacions de Collserola, dissenyada per Norman Foster durant els Jocs Olmpics, s ledifici ms alt de la ciutat, amb 288 metres.

Mercat de Santa Caterina, remodelat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Llus Carro

Sempre viva, Barcelona ha apostat per modernitzar la seva fisonomia amb la impli-caci dels arquitectes con-temporanis ms reconeguts.

La Barcelona actualArquitectura davantguarda

Barcelona

http://www.catalunya.comhttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.barcelonaturisme.cathttp://www.macba.cathttp://www.cccb.orghttp://www.bcd.es

37

el patrimoni espiritualDes de lantiguitat ms remota, les creences religioses i els movi-ments espirituals han generat riquesa patrimonial arquitect-nica i artstica i una manera de viure. Els tresors monumentals, que floreixen de cap a cap del territori, i els pelegrinatges, com el del Cam Ignasi o el Cam de Sant Jaume, que connec-ten, des de temps immemorials, pobles i ciutats a travs de les seves mltiples ramificacions, en sn una bona mostra. A ms, aquests camins de camins han generat nous focus datracci cultural, natural i paisatgstica vinculats a una nova manera dex-pressar la transcendncia.

Monestir de Montserrat. Jos Luis Rodrguez

Ms inforMaci

38

Tarragona

Claustre del Reial Monestir de Santes Creus. Imagen M.A.S.


Catalonia Sacra cataloniasacra.cat

Guiats per Catalonia Sacra es pot descobrir el patrimoni espiritual catal en els diferents itineraris proposats dins de cada bisbat; itineraris en qu sn de visita obligada els principals monestirs i catedrals que poblen la geografia catalana. La catedral de 1 Barcelona, espln-dida obra del gtic catal, t tres naus centrades per un cor imponent. A pocs minuts de Barcelona, hi ha el magnfic conjunt de les esglsies paleocristianes de Sant Pere de 2 Terrassa (segles V-XII), joia de lart romnic. Molt a prop, el monestir benedict de 3 Montser-

rat, fundat el 1025, s un focus cultural i espiritual molt important, seu de lEscolania, lescola de cant infantil ms antiga dEuropa. Cap al nord, hi ha la catedral de Santa Maria de Girona, amb la nau gtica ms ampla del mn. A lEmpord se situen bones mostres del romnic, com el monestir de Santa Maria de Vilabertran i limpressionant conjunt de 4 Sant Pere de Rodes, al Cap de Creus. A linterior de la pro-vncia, el monestir de Santa Maria de 5 Ripoll conserva els sepulcres dels antics comtes de Barcelona i exhibeix una majestuosa faana romnica. Cap

Visitar els edificis sacres, des de les primeres manifestacions al nord i al Pirineu fins a la seva expansi cap al sud del pas, amb els grans monestirs benedictins i de lorde del Cister, permet descobrir la millor tradici arquitectnica europea, romnica, gtica i barroca.

Catedrals i monestirsUn recorregut per la Catalunya espiritual

Barcelona

Terrassa

Girona

Montserrat

Sant Pere de Rodes

VilabertranRipoll

ViclEstany

la Seu dUrgell

Lleida

Vallbona de les Monges

Santes Creus

Poblet

http://cataloniasacra.cathttp://www.catalunya.com

39

No tho perdis

J

uan

Jos

Pas

cual

Catedral de Santa Maria i monestir de Sant Pere de Galligants, a Girona. Imagen M.A.S.

MuseusMuseu de Montserrat

Algunes de les colleccions ms importants dart de Catalunya. Abadia de Montserrat I +34 938 777 745

www.museudemontserrat.com Museu Episcopal de VicObres mestres de pintura i escultura del romnic i del gtic catal. Plaa Bisbe Oliba, 3. Vic,

Barcelona I +34 938 869 360 www.museuepiscopalvic.com

Museu Dioces de Barcelona Obres de temtica religiosa des de ledat mitjana fins al segle xx. Av. de la Catedral, 4. Barcelona

+34 933 152 213 I www.cultura.arqbcn.cat

Museu dArt de GironaConjunt dart medieval i modern. Palau Episcopal de Girona.

Pujada de la Catedral, 12. Girona + 34 972 203 834 I www.museuart.com

Museu de Lleida Dioces i ComarcalDues colleccions: arqueolgica i artstica. Sant Crist, 1. Lleida I + 34 973 283 075.

www.museudelleida.cat

Museu Dioces de SolsonaDes dobjectes dart sacre fins a peces dexcavacions arqueolgiques.

Plaa Palau, 1. Solsona, Lleida I +34 973 482 101 I www.museusolsona.cat

Museu Dioces de la SeuImportant collecci dart medieval religis.

Plaa del Deganat, s/n. La Seu dUrgell, Lleida I +34 973 353 242 www.turismeseu.com

ExperinciesCatedral Baslica de TarragonaVisita al claustre, la catedral i el museu.

Plaa Pla de la Seu, s/n. Tarragona I + 34 977 226 935 www.catedraldetarragona.com

Esglsies de Sant Pere de Terrassa (Seu dgara) Conjunt monumental de tres esglsies.

Plaa del Rector Homs, 1. Terrassa, Barcelona I + 34 93 739 70 72www.seudegara.cat

Catedral de Tortosa Visita a la catedral i a la seva exposici. Portal de Palau, 5. Tortosa, Tarragona

+34 977 446 110 I www.tortosaturisme.cat

Catalonia Sacra, el patrimoni espiritualCatalonia sacra s una iniciativa dels bisbats que tenen seu a Catalunya amb lobjectiu de donar a conixer el patrimoni arquitectnic i artstic vinculat a lesglsia catlica i facilitar-ne la visita. un patrimoni resultat de 2.000 anys de vinculaci entre la cultura religiosa i el territori.

al sud, a la catedral de Sant Pere de Vic sobresurten el campanar i la cripta romnics, i un claustre del segle XIV. El Museu Episcopal de Vic t una de les colleccions dart romnic i gtic ms importants dEuropa. A prop hi trobem el monestir de San-ta Maria de 6 lEstany, que conserva lesglsia del segle XII i un claustre romnic, joia de lescultura sacra. A la provncia de Tarragona hi ha la catedral de Santa Tecla de Tarragona, amb un claustre i una faana romnics, i amb notables intervencions renaixentistes i barroques; la catedral de 7 Tortosa,

una joia gtica amb lEbre als seus peus, i els grans monestirs cistercencs, com el monestir de Santa Maria de Poblet Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, 8 Vallbona de les Monges i el Reial Monestir de Santes Creus, un dels conjunts monstics ms grans i ms ben conservats. Pu-jant per linterior, sarriba a la catedral de Lleida, un edifici barroc elegant que ofereix pintures murals de Josep Obiols. I, per acabar, al Pirineu, se situa la catedral de 9 la Seu dUrgell, que conserva intacte ledifici del segle XII i pintures murals romniques.

Rutes peR Catalunya | el PATriMOni esPiriTuAl

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

ManresaMontserrat

PobletSantes Creus

lEstany

Vielha

23

1

4

5

6

7

Sant Pere de Rodes

Vallbona de les Monges

8

9

AP-7

AP-2

A-2

AP-7

Ripoll

la Seu dUrgell

Falset

Vic

Terrassa

0 40 km

N

Faana principal de la catedral de Barcelona. Servicios Editoriales Georama

http://www.museuepiscopalvic.comhttp://www.museudemontserrat.comhttp://www.cultura.arqbcn.cathttp://www.museuart.comhttp://www.museudelleida.cathttp://www.museusolsona.cathttp://www.turismeseu.comhttp://www.tortosaturisme.cathttp://www.seudegara.cathttp://www.catedraldetarragona.com

40

Ms inforMaci

No tho perdis

Barcelona


Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

Manresa

2

3

1

4

56

Igualada

Trrega

la Seu dUrgell

0 50 km

N

el Port de la Selva

Sant Benet de Bages

Montserrat

lEstany

Figueres

Berga Vic

TrregaCervera

Igualada

Excursionistes amb el monestir de Montserrat al fons. Daniel Julin

ExperinciesCam de Sant Jaume per a tothomRuta cultural de pelegrinatge accessible per a totes les persones amb mobilitat reduda o algun tipus de discapacitat.

www.camidesantjaumeperatothom.cat

Monestir de MontserratItinerari guiat per descobrir la histria del mo-nestir i el seu important patrimoni artstic.

Monestir de Montserrat. Muntanya de Montserrat, Barcelona I +34 938 777 701 www.montserratvisita.com

Sant Pere de RodesEl monestir ms important del comtat dEmp-ries durant lpoca medieval.

Cam del Monestir, s/n. El Port de la Selva, Girona | +34 972 387 559 www.mhcat.cat

La Seu VellaConeguda com el Castell de Lleida, permet contemplar gran part de la plana de Lleida.

Turisme de Lleida. Carrer Major, 31, bis. Lleida I + 34 973 700 319www.turismedelleida.cat


Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya

La Rambla, 41, pral. Barcelona I + 34 934 120 777www.feec.cat

Catalunya s accessibilitatAmb vint-i-una destinacions accessibles pel territori, les persones amb dis-capacitat poden gaudir de la nostra histria i els nostres recursos naturals. el Cam de sant Jaume per a tothom pretn facilitar informaci i eines perqu les persones amb mobilitat reduda o alguna discapacitat tamb hi tinguin accs.

Un monlit a la poblaci costanera del1 Port de la Selva indica linici del recorregut. A la zona es pot visitar el Parc Natural del Cap de Creus, el monestir de Sant Pere de Rodes (segle X) i Vilaber-tran, nascut arran del seu monestir homnim (segle XI), i que conserva lesglsia, un claustre i un palau gtic. A Figueres s visita obligada el Teatre-Mu-seu Dal, amb valuoses obres de lartista. 2 Girona acull un passat medieval, que saprecia en recrrer la muralla, el Call, la catedral, amb la nau ms ampla dEuro-pa, i el monestir de Sant Pere de Galli-gants. Fundada pels romans, la ciutat de 3 Vic gira al voltant de la plaa porxada i dels seus monuments: un temple rom,

el Museu Episcopal i el castell dels Mont-cada. Desprs de visitar els monestirs de lEstany i de Sant Benet de Bages, sarriba a 4 Manresa, emplaament de la Cova de Sant Ignasi i amb unes vistes impressionants sobre la muntanya de 5 Montserrat, parada essencial del Cam. Aquest sender recorre Igualada, flanqueja les muralles de Cervera i arriba a Trrega, on les petxines dels pelegrins decoren alguns dels edificis del centre histric, com el palau dels Marquesos de la Floresta. Desprs de descansar a

rutes per catalunya

Documents