Ribosomes

• Formats per varies molec de ARN ribosòmic i més de 50 prot diferents 2 subunitats: gran i menuda

El numero i la “S” indiquen el coeficient

de sedimentació

• On els trobem?

‐ Procariotes : solts pel citoplasma

‐ Eucariotes :- solts pel citoplasma

- units a la part ext del R.E.R

- units a la part ext de la membrana nuclear

- interior de mitocondries i cloroplasts estos s’assemblen als de procariotes (= prova de Tª endosim) i sintetitzen les proteïnes codificades per l’ADN mitocondrial o del cloroplast

• FUNCIÓ: Sintetitzar proteïnes TRADUCCIÓ– Un ARNm es traduit alhora per varios ribosomes que

s’agrupen formant poliribosomes

Sistemes d’endomembranes(orgànuls membranosos)

Orgànuls envoltats de membrana que proporcionen a la cèl.lula

compartiments especialitzats augmenten la eficiència

1. Reticle endoplasmàtic

• Xarxa de sàculs aplanats i túbuls interconectats entre si

• S'estén des del nucli (es continua de la membnuclear externa) fins a la perifèria de la cèl·lula

2 tipus:-R.E.R-R.E.L

1.1 Reticle endoplasmàtic llis

• Té una forma més tubular que el rugós

• Superfície és llisa, sense ribosomes

• FUNCIONS:

– Síntesi de lípids (fosfolípids i colesterol) i derivats lipídics (hormones esteroidees o àcids biliars)

– Destoxicació de substàncies tòxiques liposolubles (medicaments, conservants, pesticides, etanol...) i de productes tòxics del metabolisme es degraden en el R.E.L (sobretot de cels del fetge) i es transformen en substhidrosolubles que poden eixir de la cèl

– Regula els nivells de Ca+2 dins de la cèl.lula

Poc nociu

DETOXIFICACIÓ

Cancerigen

1.2 Reticle endoplasmàtic rugós• Xarxa de sàculs aplanats amb ribosomes a la

superfície externa (citosòlica)

• FUNCIONS Síntesi de proteïnes – Totes les prot comencen a sintetitzar-se en els ribosomes

lliures al citoplasma

– Si a la cadena polipept que s’està sintetitzant aparèix una seq senyal una partícula del citosol condueix el ribosoma a una proteïna receptora de la memb RER

– La cadena polipept en creixement es translocada a través de la memb del RER fins al seu interior (lumen) S’elimina la seq senyal

– Glicosilació al mateix temps que acaba de sintetizar-sela cadena s’afegeixen els glúcids = glicoproteïnes

– Plegament de la cadena

2. Aparell de Golgi

• Format per grups de sàculs aplanats amb els extrems dilatats (dels que ixen vesícules per exocitosi) 1 grup = dictiosoma

- Cara CIS (d’entrada) prop del RE

- Cara TRANS (d’eixida)

• Les proteïnes i lípids sintetitzats

en el R.E arriben mitjançant

vesícules a la cara CIS de l’ap de

Golgi i es fusionen amb ella

• Aniran passant d’una cisterna a

altra també per vesícules es

produeix una modificació gradual

• Quan arriben a la cara TRANS

eixiran en vesícules de transport

cap al seu destí final: lisosomes,

memb plasm o exterior cel.lular

http://www.bionova.org.es/animbio/anim/golgi/vesiculas.swf

• Hi ha 2 maneres de secreció de les vesícules des de la cara TRANS:

‐ Secreció regulada Les vesícules formades s’acumulen al

citoplasma i sols es secreten com a resposta a una estímul En

cels secretores especialitzades

‐ Secreció constitutiva les vesícules formades es fusionen en la

memb contínuament En totes les cels Per a renovar els

components de la memb i la matriu extracel

• FUNCIONS:

‐ Finalitza la glicosilació de proteïnes iniciada en el RER

‐ Dirigeix la distribució i exportació de proteïnes

‐ Renovació dels components de la memb i la matriu extracel

‐ Formació de lisosomes i vacuoles en les cels vegetals

‐ Sintetitza:

‐ Polisacàrids de la paret cel·lular (pectina i hemicel·lulosa)

‐ Glucolípids i esfingomielines

3. Lisosomes

• Són vesícules membranoses procedents del ap de Golgi Contenen un conjunt d’EZ hidrolítics que produeixen la digestió intracel.lular:

Per què no es digereixen a ells mateixos?Perquè les proteïnes de la part interna de la membrana estan molt glicosilades i això els serveix de protecció

Lisosoma lisosoma cos

primari secundari residual

vesícula amb material

per a digerir

Heterofagia

• FUNCIÓ: digestió intracel.lular

• Depenent de la procedència del material que es digereix:

– Heterofagia quan es digereix material del exterior cel.lular que ha entrat per endocitosi

– Autofagia quan es digereixen estructures de la pròpia cèl.lula (orgànuls defectuosos) són envoltats per una memb procedent del R.E = autofagosoma que es fusionarà amb un lisosoma primari

També ocorre en situació de dejú

4.Peroxisomes

• Orgànuls membranosos que contenen EZ oxidatius (oxidases + catalasa) que produeixen les reaccions:

1. Les oxidades eliminen l’H de determsubstrats orgànics i formen H2O2

2. La catalasa utilitza el H2O2 per a oxidar molec menudes

3. Si hi ha excés de H2O2

la catalasa el transforma en aigua i oxigen

1

3

2

• FUNCIONS:

‐ Produir reaccions oxidatives per a degradar ac grassos i aa produint H2O2:

Ac gras / aa H2O2

ATP calor

‐ Reaccions de destoxificació p.ex : etanol a les cels hepàtiques i renals

‐ Als peroxisomes de les fulles fotorespiració (tb en mitocondris i cloroplasts)

oxidases

Cristaloide: Grans acumulacións de EZ

• A les plantes trobem un tipus de peroxisomes anomenats GLIOXISOMES Són fonamentals en la germinació xq transformen:

Greixos sucres

(llavors)

5. Vacuoles

• A les cels vegetals

• Vesícules molt grans plenes de líquid i envoltades per una membrana = tonoplast

• Es formen per unió de vesícules procedents del A.G.

En les cels madures sol haver una vacuola que ocupa fins al 90% del volum cel.lular

• Bombeig de ions regula l’entrada d’aigua per osmosi turgència

• Bombeig de protons pH =5.5

• Composició: varia depenent del tipus de planta i l’estat fisiològic ppal component és aigua (amb subst dissoltes), tb olis i essències

• FUNCIONS:

‐ Magatzem de sustàncies:

– Nodrients (suvres, aa, prot, ions,...)

– Subst de rebuig (opi, nicotina,...)

– Pigments

‐ Digestió (si contenen EZ hidrolítics)

‐ Regulen la turgència osmosi

‐ Contribueix a la homeostasi del citoplasma

‐ Defensa alliberant subst tòxiques contra un fong o animal

1. Les funcions del R.E.R. són :

a. Síntesi de fosfolípids, colesterol, hormones esteroïdees i detoxificació

b. Glicosilació de proteínas i lípids, síntesis de lípidos de membrana i detoxificació

c. Magatzem de Ca+, glicosidació de lípids i proteïnes de membrana i síntesi de proteïnes.

d. Síntesi de proteïnes, hormones esteroidees i detoxificació

2. L’inici de la síntesi de totes les proteïnes eucariotes té lloc:

a. ribosomes lliures del citoplasma

b. nucleol

c. Aparell de Golgi

d. ribosomes units al reticle endoplasmàtic rugós

3. Les funciona del R.E.L. són:

a. Síntesi de fosfolípids, colesterol, hormones esteroïdees i detoxificació

b. Glicosilació de proteínas i lípids, síntesis de lípidos de membrana i detoxificació

c. Magatzem de Ca+, glicosidació de lípids i proteïnes de membrana i síntesi de proteïnes.

d. Síntesi de proteïnes, hormones esteroidees i detoxificació

4. Si a una cèl·lula secretora del pàncrees se li subministra una quantitat menuda de aminoàcids

radioactius i després s’incuba en un medi normal, al cap de tres minuts es pot observar com la

radioactivitat apareix al R.E. per què …

a. Dintre del lumen del R.E. es magatzemen aminoàcids

b. Els aminoàcids radioactius són magatzemats al R.E.

c. Els aminoàcids formen part de les membranes del R.E.

d. Els aminoàcids radioactius formen part de noves proteïnes unides als ribosomes del R.E.

5. Quan les cèl·lules secretores del pancrees marcades amb aminoàcids radiactius i després incubades en un medi sense marca radiactiva s’observen als 20’ la marca radiactiva ja no

apareix al R.E. sinó a l’A.G., si l’observació es fa al cap de 90’,la radiactivitat ja no apareix ni en el R.E. ni en l’A.G. sinó a les

vesicles secretores i una mica més tard la radiactivitat apareix fora de la cèl·lula. Què ha passat? Quina és la seqüència de la

síntesi de les proteïnes enzimàtiques?

•Els ribosomes s’uneixen a l’RNAm

•el Ribosoma s’uneix a la proteïna que reconeix el pèptid senyal

•el ribosoma s’uneix al R.E.

•les proteïnes s’alliberen al lumen del R.E.

•vesícules de transport viatgen cap la cara cis del dictiosoma

•vesicules de transport passen entre les cisternes del dictiosoma

•s’alliberen vesicules de transport des de la cara trans del dictiosoma

•les vesicules secretades per la cara trans viatgen fins a la membrana unides a microtúbuls

•les vesícules es fusionen amb la membrana cèl·lular i les proteïnes són secretades

6. Per què els sucres dels glucolípids i de les glucoproteïnes mai apareixen en la cara

citoplasmàtica de la membrana?

• Els oligosacàrid són afegits en el lumen del R.E., després són modificats en el lumen de l’A.G, les vesicules de secreció alliberades des del Golgi contenen estos oligosacàrids orientats cap a l’interior de la vesicula. Quan la vesicula fusiona amb la membrana cel·lular els oligosacàris queden exposats a l’exterior cel·lular.

7. Una bacteria es ingerida per fagocitosi per un macròfag i después es digerida al l’interior del

macròfag. Els orgànuls que participen en la ingestió i digestión són:

• a. nucli, mitocondri, fagolisosoma i lisosoma

• b. autofagolisosoma, mitocondri, lisosoma i peroxisoma.

• c. endosoma i lisosoma

• d. endosoma, lisosoma i glioxisoma

8. Els enzims lisosòmics no degraden les macromolècules localidades al citosol per

què:

• a. El pH del citosol és més àcid que el del lisosoma i per què estos enzims están lliures al citosol

• b. el pH del citosol és més àcid que el del lisosoma i per què estos enzims estan compartimentalitzats

• c. El pH del citosol és més bàsic que el del lisosoma i per que estos enzims estan lliures al citosol.

• d. El pH del citosol és més bàsic que el del lisosoma i per que estos enzims estan compartimentalitzats.

9. Quina relació hi ha entre R.E., A.G. i lisosomes?

• a. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al R.E.R., transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes.

• b. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al R.E.L., transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes.

• c. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats als poliribosomes, transportats al A.G. per vesicules de transport i empaquetades al A.G. per a formar lisosomes.

• d. Els enzims hidrolítics del lisosoma són fabricats al A.G, transportats al R.E. per vesicules de transport i empaquetades al R.E. per a formar lisosomes.

10. Quan es dóna el procés d’exocitosi, es produeix una fussió de la membrana de la vesícula secretora

amb la membrana plasmàtica.Què fa la cèl·lula amb la membrana extra?

• a. augmentar la superfície cel·lular

• b. disminuir la superfície cel·lular

• c. hi ha un equilibri entre endocitosi i exocitosi

• d. hi ha un desequilibri entre endocitosi i exocitosi