rflt lloreÍÏÇ di/ cftrdfl//flr -...
TRANSCRIPT
/RflT LLOREÍÏÇ Di/ CftRDfl//flR
BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * ABRIL DE 1984 * N° 92
Editorial FLOR DE CARD -2- (62)
TOT MOS VE DE CALA MILLOR
És, potser, una de les expressions mésrepetides pel regidor i cap de l'opció mésconservadora de l 'Ajuntament llorenci'. Ex-pressió que, d'altra banda, ben segur signa-rien un bon grapat de gent llorencina i quedemostra la simplicitat de conceptes de de-terminada classe politica.
I ho tractam de simplista perquè, si béés ver que a nivell personal la majoria dellorencins hi han tret el jornal aquests dar_rers vint-i-cinc anys, el que ha permès unelevat nivell de vida, no és menys cert queencara s'esperen les realitzacions socialsque correspondrien al nivell de vida de quedisfrutam; i això de banda el sentiment decada dia més generalitzat que amb el desga-vell urbanístic consentit s'està sacrificantdia a dia aquella mena de gallida dels ousd'or. I es fa tal afirmació considerant realit-zacions socials aquelles que incideixen direc-tament en el benestar de tota la comunitat.
És a dir, entenem per realitzacions so-cials, per exemple, un ambulatori, però nouna cotxeria per guardar el cotxe dels muni-cipals, maldament es pugui considerar queaquesta augmenta el patrimoni immobilitzatde l'Ajuntament.
I arribats aquí', la pregunta fati'dica:¿Quines realitzacions socials s'han fet a lavila aquests darrers vint-i-cinc anys? Podeufer llista! -venint o no de Cala Millor-.
Però el que és indiscutible és que no te-nim canalització d'aigües, ni els vells ate-sos, i una escola tercermundista i elsmalalts a una impersonalitzada Son Dureta,ni cap mena de patrimoni cultural.
El que si' ens ve de Cala Millor és laimperiosa (?) necessitat d'augmentar el nom-bre dels municipals, que suposen nòmines,dotar-los dels mitjans més adequats iatendre les necessitats d'aquella comunitat,i el que és encara més greu, una classe polí-tica que, com poden demostrar un munt defets -com l'encarnissada lluita de partits-,juga més .a atendre els interessos del GranCapital que no els de la comunitat veihal.
Si', ara que comença la temporada turís-tica, amb eufòria i amb l'esperança de quesempre superi la de l'any passat, hem de re-conèixer que coses ens vénen de Cala Mi-llor, però no tot ni el que més ens convé.
FLOR DE CARD -3- (63)
A Sant Llorenç des Cardassar, dimartsdia 10 d'abril de 1984. A les 9 del vespres'inicia la Junta Ordinària de TAPA ambdiscreta assistència de membres, tractant—se els següents punts:
1.- Es parlà del problema de la nova es-cola. A nivell oficiós es digué que, si s'ha-vien fetes, es desconeixien les passe realit-zades pel Consistori davant la Delegaciópassats els dos mesos que havia demanat elDelegat del MEC.De totes maneres s'acordà esperar noticies,car ni la responsabilitat ni la gestió erende l'APA, deixant possibles tantejos de ca-ra al solar a nivell particular. Aixímateix,el regidor Mestre, que també és membre dela Junta de l'APA, informà de que l 'Ajun-tament havia demanat a FEVE el solar del'antiga Estació per a tal finalitat.
2,- Guillem Soler i Joan Jofre informa-ren del darrer Consell de Direcció, d'aspec-tes de l'esport escolar (Fires de Festes deMaig a Manacor i de la petita subvenció alsmonitors), dels problemes dels pàrvuls aS'Escola Nova, fent-se precis trobar un al-tre local per al curs vinent, i de les obresde l'escola, de les que s'estan realitzant dereforçament de l'escala i del cel-ras del'aula adjacent i també de les reformes ina-jornables, repàs, o millor, canvi de vidrie-res, enrajolament de baixos...Vistes les despeses de manteniment, l 'infor-me negatiu dels tècnics, la manca d'espai iel caràcter d'inversió que té de cara al po-ble, es tornà comentar la conveniència ipresses de cara a l'adquisició d'un solar quepermeti la ubicació d'un nou Centre Esco-lar.
3.- Es -comentà també la concessió, perpart del Consistori, de les subvencions ator-gades a centres escolars del municipi, co-mentari que es deixà amb la finalitat deque n'Antònia Magraner aportas informacióconcreta i puntual.
4.- El President informà de l'assistèn-cia i conclussions de la trobada d'AAPPAAde la Part Forana, realitzada a Muro, apro-fitant l'avinentesa per concretar la nostrafiliació a la Federació acordada a una ante-rior Junta.
5.- El tresorer informà que aproximada-ment un 75% de les famílies paguen la quo-ta de l 'APA -i tot malgrat la negativa acti-tud de determinada professora-,
6,- Es deixa sobre la taula una pregun-ta sobre la possible força -real o moral-que podria tenir l 'APA en la distribuciódels mestres als cursos -o a l'inrevés- al nodisposar de la necessària documentació pera poder contestar.
7,- I per acabar, s'aprovà l'adquisicióde dues carpetes per a la Secretaria per al'arxiu de documents.
I sense més temes a tractar s'aixecà lasessió.
Flor de Card vans -4- (6»)
Bolleti'-revista del Card, Centre Culturalde Sant llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Abril de 1984. Número 92. Any XIII.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)
COL·LABOREN
Felip FortezaAPAJosep Cortès
Maria Calmés
Pere J. LlullFe. ClapésB. MatamalasBiel Florit
Llull-PerellóR. RossellóGuillem PontQuina-NicolauAndreu AmerFelip Forteza
NOTA
PortadaReunió d'abril 3Varis 4Espipellades 5Crònica Informal 8Batec 6Si lleu... 18MecanografiaComptabilitatBatec 6Sequedat 7El Còmic 12Contarella pagesa 14Picadi's d'espires 17H§ de la Ciència 16Història 17Sant Llorenç, ahir 20DistribucióTresoreriaSecretaria
Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.
FA DEU ANYS
En el ple del 4 d'abril del 74 hi ha el se-güent punt:"Felicitación al Sr. alcalde.- Se hace cons-tar en acta la calurosa felicitación al Sr.Alcalde por haber tornado posesión del car-go de Diputado provincial, erv cuyo desem-peño se le augura toda clase de éxitos yaciertos, tanto en bien de la villa como dela Provincia, correspondiendo el Sr. VaquerMelis en términos de agradecimiento yafectuosidad a los buenos deseos de suscompañeros de Consistorio, agregando quepondrá el máximo celo en el cumplimientode sus nuevas funciones en el seno de laCorporación provincial".
Flor de Card edita el monogràfic dedicata la "I Setmana Cultural en honor a Mn.Salvador Calmés", amb originalsde LlorençCapellà, Club Card, Guillem Colom, Ga-briel Janer Manila, Josep Mi Llompart,Francese de Borja Moll, Miquel Pons, Bar-tomeu Torres Gost, Jaume Vidal Alcover iGuillem Vidal Oliver.
S'instai.la la primera televisió en color aun cafè del poble: Ca'n Jaumet. Es tracta-va de veure el millor possible els campio-nats mundials de futbol. Els altres cafèsho conegueren ben bé, tan és així' que dinspoc temps tots en tengueren..
Mor el meu padrí', en Pep Mosca, sensehaver pogut tastar de bell nou la democrà-cia. Havia estat tancat cinc anys a la pre-só pel sol fet de pertànyer a UGT i a Es-querra ffepublicana, cosa que, als meusulls, l'honora.
Josep Cortès
Espjpcllades ..-5- (65)
Davant s'insistència d'ets hotelers d'augmentar sa plantilla de sa poli-cia municipal i vista sa dificultat de fer tòrcer es coll a s'oposició enaquest sentit, es qui tenien poder per fer-ho han decidit reinstauraruna quadrilla de centurions "sontorions" per ses festes de SetmanaSanta.D'aquesta manera, juntant s'element militar amb so religiós, i encaraque sa seva efectivitat de cara a s'ona d'inseguretat ciutadana siguimés aviat escassa, almanco ses processons queden com a mc$)J.Uií'des.I més val això que no-res! No ho trobau?
I com que tanmateix ja mos hem gratat sa butxaca per fer-los es ves-tits, ¿què vos pareix si.els enviaven a Cala Millor a passejar-se en unaquadriga tirats d'espasa i llança?Jo no sé si espantarien es "xorisos", però planta en farien molta!No crec jo que amb aquest toc d'originalitat ets hotelers no poguessinmantenir es quatre durets per persona i dia que cobren més que es des'Arenai, que al cap i a la f i és s'arreï de sa qüestió.
Seguint es camí'que inicià n'Ignasi i continuà s'antenor recaptador,està corrent es rumor de que es grup de govern vol posar un plet an'Antoni Cuc per ses declaracions que va fer a sa Rectoria sobre as-sumptes relacionats amb so batle.Crec que seria una decisió encertada, perquè així' tendnèm ocasió decomprovar totes ses operacions econòmiques que s'han fet per dins laSala.Però, no sé perquè, tene sa impressió de que aquesta vegada sa cosatampoc no tirarà envant.
S'altre dia, un llorenci' que se va presentar a ses eleccions munici-pals de l'any passat, se queixava de que es cap de llista d'es seu par_tit els havia assegurat que cada mes farien una reunió amb so grupper parlar d'ets assumptos municipals, i feia un any que havia sortitelegit i encara no n'havien feta cap.-No m'hi tornarà dur, no, a escoltar es sermó-, afirmava.I és que, com deia aquell, una cosa és es programa i s'altra sa fes-ta, germanets.
A darreries d'es més passat, es diari va dur que es govern autonòmicd'Alianza Popular havia repartit més de 40.000.000 de pessetes entrees seus simpatitzants en concepte d'ajudes a s'agricultura.Se veu que això de que el Bon. Jesús va fer es seus parents sants ésuna doctrina que també va arribar a Mallorca, eh?Sort que a Sant Llorenç es politics són absolutament imparcials iaquestes coses no passen, que si no...
L'any passat s 'Ajuntament va parlar de comprar camies de camu-flatge p'es municipals perquè així', deien, es delinqüents no se'ntemerien i els podrien aglapir amb més facilitat. No puc assegu-rar si arribaren a comprar-les o no.Enguany se veu que ha canviat sa tàctica, perquè ara de lo quese tracta és de que els vegin d'enfora i així sa seva corprenidora /(/>•«imatge espantarà els malfactors abans de cometre sa fetxoria. <v 1 CÉs ben ver que tant els és repicar com tocar de mort! ¿v^
Josep Cortès
Batec FLOR DE CARD -6- (66)
MES DE MARÇ
1.- Dijous Harder: blavet i qualque fressa. AS'Estel, concurs.
Els de la Seguretat Social vénen a cercarsang. S'instal·len a ca ses monges.
4.- Festa de carnaval. Rua a les 6 per als al_lots i a les 8'30 per als grans, i ball de mà£cares.
Naixement de Joana Maria Caldentey iFebrer, a Sant Llorenç, filla de Sebastià iCaterina.
5.- Antònia Tous exposa a la galeria Art Fama de Ciutat.
Defunció de Margarida Riera i Roig, ca-sada, a Sant Llorenç, que tenia 87 anys.
6.- Se celebra el primer Ple de l'Ajuntamentamb la nova decoració de la sala de sessi-ons.
7.- Neix Isabel Adrover i Umbert, filla deMiquel i Antònia, a Sant Llorenç.-
10.- Defunció de Caterina Llinàs i Bibiloni,a Sant Llorenç, vi'dua, als 92 anys.
11.- A les vuit i mitja, a Sa Rectoria, Anto-ni Cuc informa de la gestió a l 'Ajuntament.També intervé Sebastià Serra. Al final, re-fresc.
12.- Reunió de la Societat de Caçadors "LaVeda".
14.- Naixement de Patricia Jaume i Merino,a Sant Llorenç, filla de Guillem i Sofia.
16.- Defunció d'Antoni Felipe i Ferrer, a SonCarrió, vidu.
17.- Festa a Cala Millor, dins el programa"Un hivern a Mallorca". Hi actua el Card enFesta.
18.- El Card en Festa actua en un programade Ràdio Balear d'Inca.
Nomenament d'Antoni Sansó com a se-cretari de turisme i transports del PSM.
Un grup d'excursionistes pugen el Puigde l'Ofre, des del pla de Cúber.
20.- Comença l'estació de l'any compresaentre l'equinocci de març i el solstici dejuny.
Defunció de Mateu Salas i Brunet, viu-do, a Sant Llorenç. Tenia 87 anys.
22.- Defunció de Joan Jaume i Riera, aSant Llorenç, viudo, als 62 anys.
25.- Canvi d'hora. Comencen els horabaixesllargs de primavera i d'estiu.
La Unió Ciclista Sant Llorenç paga unberenar a una trentena de socis a Ses Bas-ses de Vilafranca.
27,- A Flor de Card li surt competència,una revista feta pels al.lots de l'Escola: EsXafarder.
28.- Mor Isabel Caldentey i Calmés, a SantLlorenç, casada. Tenia 95 anys.
30.- Defunció de Joan Caldentey i Melis, aSant Llorenç, casat i de 67 anys.
Maria Calmés i P. J. Llull
VIDEO TOT
FOTOS CARNET
Santa Mar i a de Be l lve r , 4SANT LLORENÇ
Costums FLOR DE CARD -7- (67)
TEMPS DE SEQUEDAT
Ja fa uns quants anys que arreu d'Espanya hi ha molta sequedat, que hi plou moltpoc: els rius mancaben, els pantans no s'ar-riben a omplir de tot, les nevades que que-ien en temps primer pareix que han descom-paregut..., no és que les muntanyes no s'ar-ribin a tapar de neu, però després vénen lespluges i l'aigua es fon massa aviat. A més,en els temps que corren tothom té cam-bres de bany i s'utilitza més aigua en undia que abans en un mes. Enguany, gràciesa Déu, hi ha un poc més' de saor i si la co-sa segueix així' i plou durant el mes d'abrili maig tendrem bona anyada, si Déu ho vol.
M'alegra el cor, la primaveraquan verdeja la murterai tot canta amb ella.Rossinyols i caderneres,tan harmonioses, bellesi dolces com Déu vos creà;pels camins i carreteres,per muntanyes i llocs plans,per tot floreixen poncelles;hi ha roada als olivars.
Així cantava la gent que vivia i treba-llava a foravila. Els temps han canviat...En el nostre poble també hi ha hagut anysde molta sequedat. Segons noticies de per-sones que han viscut en el segle passat,l'any 1846 va esser un any molt—trist. Plo-
' I N ___>gue tan poc que no hi va haver-Sñyada, nose va poder segar ni batre perquè tfit s'ha-via mort. Els qui ho passarenv.més tristi va-ren ésser els pobres, q u e n o tengueren/ permenjar ni ells ni els seus animals^que semoriren de fam. Vet-aquY_unes cançons quehe recollit de vellets que ja /harV passat al 'Eternitat:
L'any 46 va entraruna trista primavera;molts no feren barquerai altres no provaren de segar,i molts altres de formejarperquè el bestiar mort era.
Ja dirà el qui serà viulo que patien els pobres,que vivien de garrovesper arribar a l'estiu.
La gent pobra anava a les possessions ademanar que menjar. Se conformaven ambun plat de xerigot, que és la llet dolentaque solia sortir de davall de les peces deformatge i que se donava als porcs. Quinstemps tan trists! Que Déu no els mos deixiveure!
Seguint dins el segle que encara vivim,l'any 1913 també hi va haver una gran se-quedat. A Sant Llorenç solament hi haviaalguns pous que encara existeixen. Avui,gràcies a Déu, tothom té pou o cisterna aca-seva, però llavonses no era així. Hi ha-via el Pou Vell, que és història en el nostrepoble, el Pou Nou, que està en el carrer deCa- ses Monges, Sa Sihia, en el carrer delseu nom, el Pou d'en Bulla... Dins el pla dela Blanquera encara hi ha la Sihia de Ca'nTorrenova. Posaven barreres en els pous iencarregaren a la família de Ca's Taulersque fessin unes gerres a mida que passassinper aquells reixats, i així tothom podiaanar a cercar aigua per a beure. Moltes fa-mílies anaven al Pou de Sa Real a rentarsa roba.
Però enmig de tanta misèria i pobresa,la gent, que era catòlica i tenia fe, confia-va en la Providència i esperava que algundia arribaria l'aigua tan desitjada. El Sr. Vi-cari que cuidava la Parròquia organitzavales rog,atives, resant el Rosari i les lleta-nies de tots els sants. Solien treure un SantCrist i feien una processó demanant quevengués aigua de pluja.
Això és aquesta petita història de la se-quedat que passaren a Sant Llorenç. Avui,gràcies a Déu, la tècnica ha millorat mol-tíssim i s'han fet perforacions molt profun-des que han trobat grans venes d'aigua sub-terrànies que són la gran riquesa del nostrepoble. On abans hi havia terres primes avuihi ha horts enrevoltats d'arbres fruiters.
Siguem agrai'ts d'aquest gran caudald'aigua que Déu ens ha regalat.
Germà Francesc Clapés
Crònica informal FLOR DE CARD -8- (68)
Com que per circumstàncies familiarsno se sabia ben bé si el batle podría presidirel pie o no, el día tres d'abril quatre dotze-nes d'espectadors i jo ens encaminàrem al'Ajuntament disposats a presenciar un delsmillors espectacles que pot oferir la políticamunicipal llorencma: un ple presidit per enMiquel Falera. En arribar i veure el batleem vaig alegrar de que la t iai Antonina nohagués empitjorat -dies després, dissortada-ment, va deixar aquest món; descansi enpau-, però al mateix temps em va sebre greuperdre'm el xou que suposava que s'hauria or-ganitzat (Si teniu la paciència de continuarllegint veureu que, així' i tot, l'ambient es vaengrescar de valent i les intervencions supe-raren d'un bon tros els límits que el respectei la bona criança acostumen).
Com és tradició per mirar de confondreels contraris, s'assegueren a la fotrenca -novull dir amb això que fotessm els peus perdamunt la taula, no; però es distribuïren demanera que no hi hagués gairebé cap regidorvora un company de partit: CDS, UM, AP,UM, AP, UM, CDS, PSOE, PSOE i PSM. Su-pôs que conseguiren els seus propòsits, per-què dos dies més tard, a un altre ple, es tor-naren asseure així'.
El secretari, donant l'esquena al públic,llegí' l'acta del ple anterior, i començà l'es-pectacle.
En el segon punt, el cap dels funcionarisva treure un informe en el que pretenia mo-dificar una mica el programa de normalitza-ció lingüística aprovat fa una partida de me-sos. El regidor Sansó s'oposà rotundament aque es canviàs un sol mot de l'esmentat pro-grama, i es reafirmà en el parer de que s'ha-via d'aplicar íntegrament. Per no tallar ensec la proposta del secretari, li demanà unacòpia de l ' informe per tal d'estudiar-lo. L'as-sumpte quedà damunt la taula.
Pareix ésser que hi ha alguns ciutadansque tenen problemes seriosos per bestreureles plusvàlues de Sa Coma, per la qual cosahan sol·licitat de l 'Ajuntament que els auto-ritzi a pagar-les a tongades, gràcia que elnostre Consistori, sempre disposat a donarfacilitats, els va concedir.
El quart punt feia referència a una pro-posta de la Unió Ciclista Sant Llorenç en laqual es demanava una subvenció de 50.000pts. per organitzar una carrera i una ciclotu-ristada.
N'Antoni Cuc, del PSM, va demanar al batlea veure quins criteris se seguien a l'hora dedecidir si una sol·licitud de subvenció es duiaal ple o la permanent, ja que tenia constàn-cia de que n'hi havia hagut als dos llocs. Elbatle li respongué que únicament se seguiencriteris d'urgència.La proposta fou aprovada amb un únic incísdel regidor Bauzà, que considerà que si undia l 'Ajuntament havia de menester el Club,aquest no havia de fer anques enrere.
Pareix ésser que s'ha rebut un escrit deCorreus sol·licitant que l 'Ajuntament els ce-desqui gratui'tament un local a Cala Millorper posar-hi una oficina. El nostre Consisto-ri, tan sensible pels problemes de Cala Mi-llor, se n'afluixarà de la cotxeria que pensa-ven fer al polèmic solar del Bahia del Este iels en construirà una.Si no m'han dit mentides, en Metxo fa mésde dos anys que demana lo mateix per aSant llorenç i, naturalment, no li han fet nipunyetero cas.
L'altre punt era el que feia referènciaa la contratado temporal d'una partida demunicipals per a Cala Millor. S'han arribat adir tantes de coses sobre aquest tema, quejo, la veritat, no sé per on l'he d'envestir.Crec que lo millor serà fer un extracte delque va dir cada un, demanant perdó per anti-cipat si em deix qualque cosa important.Anem-hi.Després d'haver llegit el secretari un com-plet informe sobre el cost de cada municipaldurant 6 mesos, es va arribar a la conclussióque oscil·laria en-tre 470.000 i 550.000 ptes,segons els sou que els aplicassin. Acte se-guit començà el torn d'intervencions:
cBEARÜLLIBRES I PAPERS Silenci, 7 - MANACOR
FLOR DE CARD .-9- (69)
Falera.- JO i es bâtie vàrem anar a xerraramb sos hotelers i JO vaig prendre ses no-tes. Estan disposts a pagar 3.025.000 ptesper 6 municipals. Mos donaran es dobbersquan faci un mes que els hàgim posats.Mestre.- Jo amb lo que no estic d'acord ésque tu firmassis "Conforme por el Ayunta-miento" sense que ningú t'autoritzàs.Puigròs.- En es darrer informe que va fer,es cabo diu que primer ho provaria amb 4...Falera.- Allà va dir que n'havia de menestersis.Carbó.- Lo que mos donaran no bastarà pera res, entre d'altres coses perquè haurem decomprar un altre cotxo.Batle.- Això de que fa falta un altre cotxoés ver, perquè hi ha hagut vegades que CalaMillor ha quedat més de mitja hora senseservici, mentres feien es rellevo.Carbó.- I si llavonses ets hotelers no ho pa-gaven tot? Hauríem d'anar més segurs. Crecque és millor posar-ne 4 i esperar a veurequè passa.Mestre.- Si hi ha una emissora a Sant llo-renç no hi emporta • que hi hagi un munici-pal fixo a Cala Millor. Perquè sa central had'estar aquí', eh?Cuc.- Lo que pareix que no està gaire clarés s'informe d'es cabo. Primer diu 4 i lla-vonses 6. O és que ha rebut pressions? Potvenir es cabo a explicar-mos-ho?Batle.- Si ell vol, si'. Demanau-li si vol com-parèixer.Cdbo.- No he rebut pressions de ningú, i enquant a lo que diu s'informe, llegiu-lo, queestà ben clar. Primer en demanava 4, peròno havia tengut en compte es dia lliure, niSon Carnó ni S'Illot. Lo seu seria posar-ne8, però per començar ho provaria amb 4.Aquí'el regidor Mascaró va demanar 10 mi-nuts per-solucionar un problema fisiologie.Li foren concedits i es va fer una petitapausa, acabada la qual continuà el debat.Falera.- Jo me mantenc en sos 6.Cuc.- Perquè no demanam an ets hotelers aveure si els va bé si en posam 4 i un cotxo?Busco.- En volen sis, perquè de lo que setracta és de que els vegin. Es tursoperators,a Alemanya, varen dir que ses places de s'A-renal s'havien venut més barates a causa des'inseguretat ciutadana, i s 'hauria d'evitarque a Cala Millor passas lo mateix.Falera.- Els ho puc demanar, però crec queperdrem es temps.
Arribats en aquest punt, ja s'havien fet lesdotze de la nit. Per no allargar massa lacosa es va suspendre el ple, que continuariados dies més tard sense l'apartat de precs ipreguntes, cosa que provocà una forta dis-cussió entre n'Antoni Cuc i el batle. El dia5 continuà la discussió:Batle.- Voleu que votem sa proposta d'en Fa-lera?Puigròs.- Noltros tenim una proposta alterna-tiva: b municipals amb les mateixes condi-cions econòmiques aportades pels hotelers, isi fa falta, comprarem un cotxo.Mauri.- Lo que hem de fer és mirar a veuresi acceptam o no sa proposta que mos fan.Falera.- Jo pens com en Pedró. Pareix IN-CREÏBLE que, amb ses tuberies que hanposat, ara mirem si han d'ésser quatre o sis!Mauri.- No hem d'anar de cuentos amb tantsde papers i tants d'informes i estudis, quevaren expropiar Rumasa i no en varen haverde mester tants!Cuc.- Però qui és que comanda aquí', sa co-missió de Governació o ets hotelers? Quidicta ses normes? Noltros tenim dret a dirsa nostra. Jo no crec de cap manera que etshotelers diguin o sis o res, com diu en Mau-ri. I a més, és segur que es tres milions bas-ten?Falera.- Es cabo va treure es comptes.Cuc.- Però qui és que se'n cuida d'es dob-bers, sa comissió d'Hisenda o es cabo?Carbó,- Jo propos que vagi a vots.Falera.- Jo me vaig comprometre a posar-ne6 i ara no en votaré 4.Batle.- Trob que aqui'en lloc de fer poble seva a fer política.CDS-PSOE-PSM.- Noltros proposam que seposin ^ municipals, acord que quedaria condi-cionat a que es calamillorers ho acceptassin.
Arribats a aquest punt, inesperadament, elbatle va aixecar la sessió sense procedir avotar cap de les dues propostes que enaquell moment hi havia. Dies més tard es vacelebrar un tercer ple per tractar el mateixtema dels municipals al qual jo no vaig po-der assistir. M'han contat que els sis regi-dors de l'oposició, veient que únicament esdonaven voltes sobre els mateixos punts sen-se arribar a una solució concreta, abandona-ren el saló d'actes sense permís del batle.
Josep Cortès
La Imatge FLOR DE CARD -10- (70)
Fotografies de Felip Forteza
Els nous i flamants centurions guarden el Crist.
Campmorats, natzarens, crists, cireneus,escolans, badocs, taques de cera... És elDijous Sant.
Amb coets i la banda decelebra que Jesús i Marí,
FLOR DE CARD -11- (71)
És el dia de Pasqua. Jesús ha ressuscitat. Després, a menjarfreixura.
:a tocant la Marxa Reial segin encontrat a la plaça.
Les Tres Manes, satisfetes per la ressurrecció de Jesús. Elsplors quedaren enrere.
El Còmic FLO'I DE CARD -12- (72)
JMBROS.HOME IMMENSAMENT RIC, FARTDELÀ S£M BU/D/l VIDA DE PECA DOR., REPART íELS SEUS BEA/5 EA/TRE £-LS POBRES / PARTÍCAP A C//W3 ¿íUA/yAA/A TEßRA UÀ/ DE J EA) £3U£¿i TROBAVA E.L PARADÍS.
^^&ZZtáA'-xJ'- _____—^^^^^^^r^I'^^--¿*¿Z"- —^-J. -"'—r/^^«...-
ÛADEJJA ALS SEUS ¿3COMPA-A/yAA/TS QUE ACAMFHSSÍMJ QUE A/0£L SZ.6UJSSM P£AC4P/W0T/V.
LL/itfOßS, SEMSE. CAP/MEA//ID'eQeS/fWrQEtCAMJ/tfA T£&MEA/D/A/S.
FLOR DE CARD -13- (73)
U A/A l/EU CAKJSÂM RESPON.GUÉ A/EGATIMMEAJT /US PKBSSD'AMñRÓS PEñ EMTRA& \PERÒ &í\MA/r L'iUSTSMCiADEL PELEGRÍCOtiSEUTÍLAVEU /) OBRIR. EL MfRADOfLUELAPOßrA,
£L CAM/A//)A/T TOßA/AAL LLOC Ofl/ MA\//¿)£>&xArLA BARCA /£LS iSELTS ACOMW}-./vytf/v75; PÇRO A/O¿JES TfÍOSA.
¿}L S£V ¿LOCH/ AM/X//3 L/A/AHERMOSA C/UrATQUZ..SE6O/VS L/£>JG¿r£K£AJ, /VÛ/H//)^AA/ /)/MßßOS, EAJUOA/OñDELSdAJTBAfíOQfS£L4 FV/i/¿)/í:UA/ ]/£A/£ßAßL£f>£L£6/ií¿#f¿lBA Tx/ ¿QU&LKS 7&të£srߣSC£A/TS ¿A/yS
¿BAfiSS, _^O
M/ÌTXMÓLtiSSA
Contorcila pagesa FLOR DE CARD -1»- (74)
•LES COSES DEL CONCO EN BIEL
Sempre es queixa de bony o pua, el conco en Biel. No és per rnenysi Vuitanta anyssón molt d'anys maldament el cos aguantibé, poc més , poc manco.
Hi veig poc, Biel, diu. Dins poc temps,m'ha dit l'oculista que m'hauré de fer ope-rar de cataractes. Tualmón, de metges!. Pe-rò, veus, ara, d'enfora hi veig molt mala-ment, com emboirat. I m'han dit que això a-nirà a més..., a manco veure-hi, vaja..., diu.
Procedeix, (precédese jo també com aconseqüència), d'un poble (ciutat, perdó,d'una ciutat), del nord de l'illa, un tempsde pagesos i pescadors, i ara com ara, mi-rau, no vos ho sabria dir amb molta certe-sa..., això que ara en diuen "turística", quepot ésser dir molt en qualque aspecte, i potésser també dir poca cosa sòlida, si estiresel fil del cabdell socio-economic.
Ell, a principis de segle, féu de pagèsamb son pare i sis germanes -em duien da-munt fulla, conta-, a una possessió mitjan-cera, molta marmota, garballó i carritxe-res, oliveres milenànes més estretes defruit que el cul d'una beata coremera, bla-tetxo de pam i mig, magretlo de profit i deporgueres. Fins que son pare, el meu padrí'Toni, es cansà de fer el toto per aquí' i esdecidí a emigrar. Au, carretera i manta(en aquest cas: vaixell i mocadoret de bo-lics marró obscuret, a quadrets més cla-rins), i venga, cap a Cuba manca gent. AGuantànamo. Quatre o cinc anys de tallarcanyamel i de matar serps i calàpots ge-gants, inflats com un odre, a cops dematxet. I enyorança. I "cono, mallorquín,cállate ya con tu isla de los cojones, conoya!". I tornada a ca nostra. Que de vegadesval més pa amb oli i sal aquí', que pollas-tre a terres llunyanes. Fet i dit. Tornaren;devers l'any vint devia ésser. Conraren cinco sis anys més però, després, a mesura queles germanes es col·locaven de criades perCiutat, el padrí' va trobar que, posats a ferfeina per altri, que fos lá menys feixuga. Idevallaren a Palma. S'establiren a una case-teta planta baixa de l'eixample. Després, ajornal, al port, a la "Fundición Mallorquína"La guerra civil. Centenars d'històries per allevar la son en sec. Per després, el concoen Biel, posar-se a fer feina de fixe a unaempresa de cuiros assaonats. Mil.lions devegades1 ha voltat Mallorca, Menorca i Ei-vissa, entre fardells de pells pudentes, dexot, de cabra pintada, de tota casta; i el
'perfum conseqüent. Bona feina i entretengu-da, no creguis, diu. Fins que es jubilà.
Em conta el conco que va ser poctemps abans d'anar-se'n del poble (ciutat,perdó! ciutat), quan va succeir aquell fettan pintoresc.
-"Entre els cacics i els capellans, mosfeien creure qualsevol cosa. I el personal esdefensava de la ignorància amb un : "valmés creure-ho aquí', que anar-ho a cercarmés enfora...". Si'. La meva germana Cata-lina, la teva tia, la casada amb en Tomeu,el que repujava estómacs, te'n recordes?.Fa molts d'anys que és morta ja, redéu, naCatalina... Creia en esperits extranys i ensímbols rars..., creuràs que, com que li ha-vien dit que si agafava una serp per la coa,per a sempre llavors sabria fer de tot, au,venga, tot lo sant dia serp per allà ... Ima-gina't, amb les que hi havia per la bufera;si',; a les més llargues i grosses les travessa-va els dos ulls amb una agulla de capnegre, sí, si', el que sents, perquè aixi', li ha-vien dit que si ho feia així', hi veuria mésenfora que ningú ..., sí, pardalades, Biel,però, no ho creguis, tu, i si fos vera?, deiaella...".
Vatualmón conco...!-"Que m'escoltes o no m'escoltes?. Idò,
mira, per aquell temps, abans de devallar aCiutat, devers l'any vint devia ésser ...,feia molt poc de l'any del grip, si', tots elsanys, a l'estiu, hi venien per un parell demesos unes famílies d'anglesos. Llogavensempre la mateixa casa, al port. Prenien elsol, i com que xerraven que ningú els en-tenia, doncs tampoc es feien amb ningú. Nibon dia ni bones tardes. Au. Cadascú a caseva. L'amo en Sion Ferrer, cada dia hianava a arreglar-los el jardinet. I, fos per-què l'amo en Sion aprengué l'anglès o per-què els anglesos aprengueren mallorquí d'a-magat, creuràs que s'arnb.aren a entendre!".
-"Aquests anglesos eren protestans, iaixò, aleshores, era una cosa molt delicada.Sí refotre!. sobretot si ho demanaves a DonJoan, el rector del poble. SÍ. Bé. Com hosents, ho va dir damunt la trona: "Alerta enaquesta gent extrangera, que du dins lasang la metzina de la llavor de Luter, osia, del dimoni encarnat ...". Per que elsenti".
-"Idò la gent s'ho aficà dins la closca,això dels protestans. I a l'amo en Sion, comque hi anava cada dia, a ca'ls anglesos, i
FLOR DE CARD -15- (75)
com que, des que va sentir xerrar mala-ment d'ells damunt la trona, no va tornar aposar els peus dins l'església, ell, idò jadugué el Sant Benet aferrat: també ho eraprotestant. L'havien convertit, els anglesos.I perdé moltes amistats. I els atl.lots, pelcarrer: "El protestant..., el protestant...!",fent-li befa. Ell, no s'hi enfadà ni poc nigens. Ni ho negà mai ni afirmà tampoc."
-"Un hivern es mon', l'amo en Sion. Demort natural. Que li havia arribada l'hora ifons. Un germà seu les se va veure negresperquè el rector li fés el funeral. Li féu, ala fi', dient que, malgrat tot, dolent no lipodia ésser a la seva ànima però si jo fosel jutge no vos el deixaria enterrar alenterrar al cementen catòlic, va dir-li. Icom recotri no l'havien d'enterrar al cemen-ten catòlic, si no n'hi havia d'altre!. Bé,mira, li feren el funeral i l'enterraren al ce-menten, com els altres. Però, voldràs creu-re que l'endemà de l'enterrament, el baültornava estar desenterrat!. Si' el que sents.Desenterrat et dic!. I pel poble un rum-rumcom una tramuntanada ... La terra santa noel vol ... La terra santa no el vol ü!".
-"Ja" et pots figurar d'on sortia elrum-rum: de la rectoria. Bé, el fosser eltornà a enterrar, i que ha estat no-res. I aldia següent, apa, desenterrat una altra ve-gada. I pel poble: la terra santa no el vol...La terra santa no el vol... I el fosser: malllamps l'amo en Sion i tots els protestans,que aqueix enterrament el vaig cobrar sanài l 'hauria d'haver cobrat doble, redecony!".
-"Al tercer vespre, el germà del mort,que no tenia un pel de faristol, s'ensumà -l'endemesa. Agafà l'escopeta i, a sol postse n'anà al cementen. S'amagà dins el
brancatge de dos xiprers molt grossos i es-pessos que hi ha, hi havia al manco llavon-ces, ara no ho sé si ja hi són, just a quatrepasses de la tomba en litigi. I espera qui es-pera. Mitja nit passada, tns-tras, s'entrega-ren tres ombres sense fer gens de renou nidir cap paraula. Dues d'elles, càvec en mà,i la tercera mans dins butxaques. Les duesdel càvec eren en Tia Coli i en Pere Xop,pagesos molt acostáis a l'església, i la ter-cera ombra, la de les mans dins les butxa-ques, clar, Don Joan, el rector, era, i qui'havia de ser ...?."
-"El germà de l'amo en Sion els deixàcomençar el jornal i, quan foren a més dela meitat, no pogué més, i sense sortir del'amagatall, els va dir: "Aquesta vegadafeis el clot cinc pams més endins, que enlloc d'un, n'hi han de caber quatre ...!!"".
-"Ho donaren a les cames els tres'desenterradors', i quan foren deu passeslluny, patapam!, els dispara una escopetada,que no els va ferir, però els féu ben envantI pensa, no ho va saber ningú en això,Només els quatre veihats i tot el poble. Elrector ja no va comparèixer per la rectoriani per fer el bolic aquella nit. I bé que vafer, perquè l'haguessin ventat de mala ma-nera. Si' putes, un esbart de més d'uncentenar d'homes i dones del poble, al cer-caven per ablanir-lo ... No va tornar maimés al poble, al rector Joan. N'enviarenun altre, al punt, però a ell no li tornarenveure el pèl".
-"Lo que et dic, Bielet, la gent tot s'hocreia, llavonces, però quan descobria quehavien fet burla de la seva ignorància, re-déu, tenia males puces ...ü".
I encara ara, conco, encara ara.
Història de la Ciència FLOR DE CARD -16- (76)
/tôueyrs IJAKRCRS CÏMAUANTA AMYS , L* cïewcÍA HA AVANÇAT MOT»IUEM€MT ; JA NO SOMV3LÍMEMT UMES .SAMTES PERSONES QUÈ PCL SEU COMPTE I (CISC i I AMO noCTS VtXSherís ^ es DecitAv/eM A XNuesTÍ&ft«, . AIXÒ HA DOMAT p<« A GRAMS eauivps AMß híDÍsGlUAï.1 lUMiTATS . 6L &»<MM AvfANÇ K. L.' eUECTItÒNÍCA 5 A»X»' CDU D€ L6S UCNOGr œ LAomifwkAuc , FA QUE ews ADoweM oe TOT A u'IN^TAMT . e<_ tfou evi AWÍD' es UMA Rim'wA;COM HO 6<W AWAR A UUTAT AMri &*\L£«»\ PBLS MOiTREi AVÍS . H6M ARl'fiAT ft LA OJLJMA •LA rìOHrJA MCMICA C>£i6Rl\ ct'ADA-MeNT HA &U6DAT flWTÍQUADA.. 6U TKAMSPLAMTS SONONA COSA MO£H*(_ t CjDRRenTT . cAbA D\A ÖUJE PÄi A COMl'MAM hés 6U S6CR6TS uCATfcjjTíTNtM PLÀSTICS ne's DURÍ i Res(stt>jïs owe L-'ACEU/ A LA uesM>»v &u& LA NeirAT DEu-Bu&€Ks ; es coweíx IA toKPosCcCo' t evmucTüftA pe LA- ^AÍORV'A- oe SOBSTANCI'« . . .
T\.
nmoria
1590, 12 setembre.- El procurador reialescriu al batle de Manacor dient que 3aumePau de Sant llorenç des Cardassar s'ha quei-xat del bestiar que fa tala entrant dins lesseves vinyes i sementers (ARM RP 121f.52v)
1592, 7 octubre.- El procurador reialescriu al batle dê Manacor referent a lesqueixes de Macià Bosch contra aquells queamollen bestiar dins la seva possessió ditaLa Blanquera i fa tala; li fan portells a lesparets, desfan bardisses, talles ullastres,se'n porten llenya i cometen altres abusos.(ARM RP 121)
1593, 23 setembre.- El procurador reialescriu al batle de Manacor dient que s'hasabut que l'arrendador del forn reial taxales particulars que couen el pa en els fornsdels veins, presuposant que tenen obligacióde coure al forn reial, "lo que redunda endany notable dels pobres frustant-los de lacaritat y subvenció que los senyors de fornsparticulars entenen fer-los". (ARM RP 120)
1594.- El procurador reial nomenadepositan de Manacor Jaume Tauler, oficivacant per defunció de Pere Nadal. (ARMRP 120)
1596.- El procurador reial escriu al bat-le de Manacor referent a les queixes de Pe-re Btanquer el qual diu que li fan tala a laseva vinya i figueral que té en el terme deSant Uorenç des Cardassar. (ARM RP 122).Hi ha altres protestes de llorencins a causadel bestiar que entra dins les seves terres ifa tala.
Ramon Rosselló
CA'S SERVERI
Cardassar, 25 * SANT LLORENÇ
Picadís d'espires -17- (77)
La paparra és un animalet vampir que xu-cla la sang, però no mata. Conec homespitjors.
•X-X-*"****
Qui renega dels seus és senyal segura deque no se'ls mereixia.
* * -x-** **
Als rèptils de llengua llarga i pocs fets,prest o tard la terra els repinya la panxa ise'n van. Cerquen fullaca blana per altresindrets.
*•* •*•*•**
Res és gratui't en aquest món. O ho pa-gues, o t'ho guanyes o t'ho mereixes, peròres és gratui't.
*•*****•*
Els doblers fan doblers, i la misèria generamisèria... Un home que en sap molt d'aixòés el "senyor" Reagan.
•X"****-**
Mals d'altri, rialles són, i és -ver quasiarreu. Aborrona la nostra solidaritat.
*• ** *•* *•*•
Si', Pep, és veritat: hi ha homes que l'únicque tenen intacta és la vergonya; no l'hanemprada mai!
•x-***-*-*-*
La perfecció és hermosa, però molt avorri-da. On queda l ' íntim plaer de trobar-hique dir a les coses, eh?
•x-***--*-*-*
Sempre heu dit: Ah, si poguéssim viuredues vegades! I jo vos dic: si tornàssiu aviure seria més mal, doncs cometriéu elsmateixos errors i aquesta vegada no ten-dneu excusa.
****-*#*
El qui alça la mà li cauen els raons.
Biel Florit Ferrer
Si lleu. FLOR DE CARD -18- (78)
MOTS CREUATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 HORITZONTALS.- 1,- Aturar, estar-se algun temps a un lloc.Aliment. 2.- Propens a enamorar-se. 3.- Mami'fer pertanyent al'ordre dels cetacis, és el més gros dels animals existents. Vo-cal. Cent. 4.- Si'mbol de l'argent. Nom de lletra. Era la pri-mera nota musical. 5.- Norantè. é.- Fig. Persona d'entenimentobtús, no gens intelligent. Ant. Apariencia. 7.- Consonant. A-ció de fer servir una cosa. Nom de lletra. Si'mbol del iode. Vo-cal.VERTICALS.- 1.- Anar prenent (el f i l d'una troca o madeixa)enrollant-lo formant un cabdell. 2.- Peça de vestir interior, ge-neralment de roba blanca, que porten les dones sota les faldi-
lles. 3.- Dany material o moral, allò que n'és la causa. Petits cristalls de glaç que cauen so-bre la terra en forma de flocs o borrallons blancs, 4.- L'última lletra de l'alfabet grec. Conso-nant. 5.- Dit d'alguna cosa que és ella tota sola, pelada, sense acompanayament de res. 6.-Altar. Prefix que significa "sobre". 7.- Símbol del radi. Article indefinit. 8.- Prelat que presi-deix la datària apostòlica. 9.-Nom de lletra grega. Nota musical. 10.- Teca. Violenta irritaciócontra algú o alguna cosa.
SOPA DE LLETRES
EMBULLARSTBF
MPNSTSAC0cA0
BnEsBARATART
0INR0MPBEPRR
LRRETAALSGEA
IAASL0SnAI.1L
CBDRARREFRAC
ARADTRTBEARS
RORAEIERARPE
ATRAST0CARAM
FUGA DE VOCALS
D_X_S _N F_RR_R P_R _N F_RR_R_?
T D S S F RR P RD S C RB .
JEROGLÍFIC
ÉS un lloc conegut deSant Llorenç.
Cercau deu sinònims"CONFONDRE".
de
ENDEVINALLA
Com més ciència i lletra prencmés acomodat estic.I jo la trec de ca-mevasolament per fer-me ric.
SOLUCIONS
Í TA
vyI
DS
V
13 Hy v
1V
I Qd
IV dN 3n
V Hy v
s nv 3D V N3 o
d IO VM Vtf O VM
yS VO ND V
tìN 33 a
SlVn3tfD S1OW
•PJRÇ PT
3IJnOOH3Cs
•oqjPDsa spjad T ojjaj sa sapni 'oj-J3J un jad J3JJ3J un saxiarj
S1VDOA 3d VDflJ
•sisjqiyj un sg
VnVNIA3dN3
W
•avDo1svN1
3
yV
y0a
syv
g
vav
3 1 VV C 3y I D
3yy oV 1HQ 3 aa v HD I 1
S3HI311
yyd
yN
O
a v aV D1v aa vV Tg 1s n3 aa d wg w 3
3d VdOS
BANC: ESPANYOL DE CREDIT
BANESTOLa major empresa bancària d'Espanya
al seu servei.
v*»*1 fr^Sr *{¿. POLLASTRES
£ Tjjfp, % ROSTITS
A. *F^ **r0 <*N* Sureda, !
Telefon 57062^
ASSEGURANCES
SOLE R - PONT
"^gS*Cardassar, 17 C. Nou, 35 'S: 56 93 10 Sant Llorenç
JOIERIAFEMENIAS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072ELECTRICITAT DE L'AUTOMÖBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ
.* MATERIAL FOTOGRÀFIC
* ARTICLES DE LABORATORI
1
J
LCarrer Major , 71Telèfon 56 92 11
General Mola, 11-E(Baix de's Coa)
Tel 554078 MANACOR
Sani Llorenç, FLOR DE CARD -20- (80)
SA PROCESSÓ
A vegades les ordres són innecessàries,no calia dir: "I demà a sa processó, eh?"perquè totes ho sabien, abans de sortir del'escola, que hi havien d'anar. I que haviende portar el bavero impecable i havien decantar amb la boca ben oberta -perquè horequeria la solemnitat i . també, perquè nodir-ho?, per apagar el cant d'aquelles altresnines que sense dur bavero, anaven a l'altraescola- el "Venid y vamos todos..." i totesaquelles altres cançons que, a força de repe-ticions, ja se sabien de cor i es cantavend'eima, podent, així', tenir el pensament ocu-pat en altres quefers.
Era un Sant Llorenç d'ahir, on encara,allò que s'ha anomenat Nacional-Catolicis-me arreplegava a la majoria dels vilatans
per a participar en les manifestacions reli-gioses; fet que contrasta amb les manifesta-cions actuals, com recentment hem vist.
Era fe?Un costum com un altre?Eren temps millors?'
Deixem que cada lector ho vegi amb elcolor que desitgi.
Domassos i banderes em fan pensar queés una processó del Corpus, i la fotografiaés de quan el carrer de l'Abeurador estavasense asfaltar i "La Caixa" estava en el car-rer llavors anomenat Calvo Sotelo.
3a ha plogut de llavors ençà!
Guillem Pont