revolució ind 2012
TRANSCRIPT
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
© VICENT PUIG I GASCÓIES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA1r. Batxillerat. Curs 2011-2012
1. Concepte.� Què és?� Quan es produeix?� On es produeix?
2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràfic (1.2.)b) La revolució Agrària (1.1.)c) L’acumulació de capital. La Revolució Comercial (2.6)d) La Revolució tecnològica ( 2.1.)
3. Els Sectors industrials. (2)1. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ2. Indústria Textil (2.2.)3. Indústria Siderúrgica (2.3)4. Desenvolupament del ferrocarril (2.5.)
4. L’expansió de la Revolució Industrial. (2.7.)5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.
a) Conseqüències econòmiques (3)a) El Liberalisme econòmic
b) Conseqüències socials (4)� Procés d’Urbanització� La Societat de Classes� El paper de la dona
1. Concepte.� Què és?
� Transformacions econòmiques i socials basades en l'aplicació de la màquinaa la producció, que van promoure un enorme creixement dels diversossectors de l’economia.� Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del
capitalisme comercial .� és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades
entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vidasocial, econòmica i política d’Europa.
a. Revolució Demogràficab. Revolució Agrària: Economia agrària de subsistència a una
economia industrial capitalistac. Revolució Tecnològicad. Revolució Transports
� Quan es produeix? entre 1750-1850� On es produeix?
� Revolució industrial (1750-1820) = Anglaterra = Take-off= ARRANCADA� Industrialització (1820-1850) = expansió al continent europeu
FAC
TOR
S D
E LA
REV
OLU
CIÓ
AN
GLE
SA
REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓREVOLUCIÓ COMERCIAL
REVOLUCIÓ TRANSPORTS
REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
TRANSPORT RÀPID I BARAT
MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT
� Religió cristiana natalista� Escàs ús dels anticonceptius� Reducció edat de matrimoni� Augment dels ingressos familiars (treball infantil)
� Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària)� Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) = prevenció d‘enfermetats� Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.)� Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796)� Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes)� Reducció de la mortalitat infantil
� Divisió dels camps oberts en parcel·les� Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part� Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o pedra� Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions� Terres comunals dividides i tancades
� DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA� MECANITZACIÓ � INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC� ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS � COSTOS MÉS ELEVATS=
o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES
� Si pots provar la propietat sobre la terra� Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa� Si podies pagar els advocats� Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari� Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT
� SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT ERA TEUA
ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DE LES CIUTATS
• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES =
• ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES• CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES
JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O
ARRENDATARIS
SOCIALES ECONÒMIQUES
EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES
DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA
ÈXODE RURAL
AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS
MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I.
MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
EXCEDENT DE PRODUCTES
AUGMENT DELS GUANYS
ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL
MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA
ACUMULACIÓODE CAPITAL
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
REINVERSIÓ DE CAPITAL DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL
A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES
REVOLUCIÓ COMERCIAL
LA CREACIÓ DE LA DEMANDA
DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA
MILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DELDESENVOLUPAMENTCOMERCIAL , INDUSTRIAL IAGRÀRI (menor % dedespesa en productesalimentaris) = CAPACITATADQUISITIVA
Desenvolupamentdel comerç interior(eliminació de lesduanes interiors,millora delstransports,Especialitzacióproducció)
CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Colonialisme
Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa
Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial
Acumulació de Capital
REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancs
DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)
REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIAL
DESENVOLUPAMENT COLONIAL
INDÚSTRIA TÈXTIL
INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL
AUTOFINANÇAMENT (Estalvi)
PRÉSTECS (Baix interès)
SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents)
SOCIETATS ANÒNIMES
BANCS
ESTAT
ACCIONS DIVIDENDS
BORSA DE VALORS
BANCS D’INVERSIÓ
BANCS DE DIPÒSITS
ESTALVI PRIVAT
SUBMINISTREN CAPITAL
a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals
b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.
c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del
nombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la
societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del
capital que hi ha aportat , però no té propietat.
d) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el
funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:
• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital
(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper
moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden
retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del
capital de les empreses (accions); subministradors de capital a laindústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda
REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDA
AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS
NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ
LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)
INTRODUCCIÓ INNOVACIONS
TECNOLÒGIQUES
PRODUCTIVESMÀQUINA DE VAPOR
• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)
INNOVACIONS TÈXTILS
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
MINES
TRANSPORTS
FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA
LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)
Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER
Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes
Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)
LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII
PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII
� Famílies camperoles compaginen el treball agrari amb l’elaboració de productes tèxtils: comerciants venen el producte en mercats llunyans
� Ingressos complementaris� Millor alimentació� Augment de la població
1. PROCÉS AUTONÒM� Activitat productiva reduïda durant les èpoques de sembra i recol·lecció= més treball
al camp� Camperols= propietaris d’eines de treball= filoses, telers, etc.� Porten les manufactures al mercat pròxim � Intercanvien amb els comerciants: preu acordat= DOMESTIC SYSTEM
2. ORDENACIÓ DEL PROCÉS� El camperol perd l’autonomia decidir com i quan produir� El comerciant (= capital comercial) acaba controlant el procés dispers
a) Subministrament de les matèries primeres (origen llunyà)b) Distribució pels domicilis dels camperols dels instruments de filar, teixir i fixa el
preu per peçac) Els camperols reben una mena de sou= fixat pel comerciant (unilateralment)d) Comerciant= empresari de la industria rural dispersa = PUTTING OUT SYSTEM
3.- Darreres dècades del XVIII
� Augment del Putting out system� extensió per diverses zones� Problemes de subministrament de matèries primeres i control de la producció de
les famílies camperoles� Concentració de capital dels comerciants o empreses comercials
4.- FACTORY SYSTEM (SISTEMA FABRIL)• Fàbrica= lloc de reunió de treballadors i màquines = control de l’obrer per
l’empresari( Manufactura)• Mecanització del procés productiu• Ús generalitzat de l’energia hidràulica i després el vapor.• Producció en sèrie
PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
ARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICA
NECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓ
PRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓ
QUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITAT
PRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICS
PREU ELEVAT PRODUCTES BARATS
MERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL
LA INDUSTRIA TÈXTIL
INDÚSTRIA DEL COTÓ
� Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu
� Manufactura lligada al comerç colonial
• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)
• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important
• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés
• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner
� Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera
� Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat)
� A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia� MECANITZACIÓ
a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per
fornir fil a un teixidor
b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.
a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora
b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat
c) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’hora
c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció
� Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.
LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
PRODUCCIÓTRADICIONAL DEFARGUES AMB CARBÓVEGETAL I FERRO DEGRAN PURESA
AUGMENT DE LADEMANDA DEFERRO
• DEMANDA AGRÀRIA (EINES IMÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES IMÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS),rails i vagonetes (TRANSPORT DELMINERAL)
INNOVACIONS
Ferro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix
10.000 tones (1780)
a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encarimentde la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes
b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.
c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS
d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro
e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=
material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)
g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855
ALT FORN
PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)
DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL
EL FERROCARRIL
ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES
MINERIATransport delmineral fins a la bocade la mina:vagonetesarrossegades percavalls sobre rails defusta)
APLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR(STEPHENSON,1829, ROCKET)
• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851
• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixementurbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”
DESENVOLUPAMENTCOMERÇ DESENVOLUPAMENT
SIDERÚRGIA
DESENVOLUPAMENTSISTEMES FINANCERS
NECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENT
DE FERRO I CARBÓ
FERROCARRILREDUEIX ELCOST DE LESMERCADERIES
ABAIXA EL PREUDELS PRODUCTES
MILERS DEPERSONESCOMPREN ELSPRODUCTES
ES VENEN MÉS MERCADERIESI AUGMENTA LA DEMANDA
� INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES EN EL PROCÉS PRODUCTIU
� CREACIÓ DE NOVES FÀBRIQUES
� CONTRACTACIÓ DE MÉS TREBALLADORS
+ GENT OCUPADA I+ CAPACITAT ADQUISITIVA(DINERS PER GASTAR)
L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
INDUSTRIALITZACIÓ
En Europa parlem de PROCÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional
PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països
d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES
DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I DESPRÉS ALEMANYA, EUA,• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA, I JAPÓ
MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS
FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT
Arrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no era
prioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURES
Complementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCA
MAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIER
SUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.
• BÈLGICA I FRANÇA = EXPLOTACIÓ JACIMENTS DE CARBÓ, AGRICULTURA DESENVOLUPADA , XARXA FLUVIAL (CANALS FLUVIALS I MARÍTIMS) I COMERÇ ACTIU.
• ALEMANYA = JACIMENTS DE FERRO I CARBÓ, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL FINANCER EN GRANS CORPORACIONS BANCÀRIES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I QUÍMICA
•ITÀLIA I ESPANYA= ZONES D’INDUSTRIALITZACIÓ (PIAMONT, CATALUNYA) I TERRITORIS AGRARIS SENSE REFORMA AGRÀRIA (NÀPOLS- SICÍLIA, ANDALUSIA, EXTREMADURA)
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME
NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT
EVOLUCIÓCAPITALISME
NOVES CLASSES SOCIALS
• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques
BASE TEÒRICA DEL LIBERALISME ECONÒMIC (ADAM SMITH)
• INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS =LLEI OFERTA I LA DEMANDA• MERCAT SATISFA ELS INTERESSOSGENERALS• LLEI DE LA COMPETÈNCIA• NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓESTATAL
BURGESIA I PROLETARIAT
PROBLEMES INICIALS
DESEQUILIBRI
DEMANDA
DESEQUILIBRI OFERTA-DEMANDA
AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
ATUR
FALLIDA GENERAL
EMPRESES
REDUCCIÓ DEMANDA
NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)
• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.
Adam Smith (1723-1790)
EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS
1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contractelaboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pottrencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.
EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES
1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, iha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus delsproductes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de novestecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es teniruns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresano disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, esconvertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.
David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un delseconomistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer iespeculador i amassà una fortuna considerable.
La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorsl'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.
Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.
Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).
LES CRISIS CÍCLIQUES
RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA
TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
TANCAMENT D’EMPRESES
ATUR
CAIGUDA DE LA DEMANDA
BOOM
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM
EXPANSIÓ
AUGMENT OCUPACIÓ
SALARIS I PREUS
DESCENS COTITZACIONS
RECESSIÓ
ATUR
DESCENS DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUM
SOBREPRODUCCIÓ
PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ?
SALARIS I PREUS
AUGMENT DE LES COTITZACIONS
DEPRESSIÓ
CRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓ
CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES
MANIFESTACIÓ I ORIGEN
MALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICA
SUPERPRODUCCIÓ
EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENT
ENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENT
EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL
PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT
CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITATMORTALITAT CATASTROFICA
FALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR
ALT FORN
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)
CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES
CREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALS
MANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYS
PROBLEMES
1. NECESSITAT D’HABITATGESBARATS PER LA POBRESA DELA POBLACIÓ IMMIGRADA
2. ESCASSA REGULACIÓMUNICIPAL SOBRE LESEDIFICACIONS I LES SEUESCONDICIONS
3. BENIFICIS SENSE CONTROL =ÚNICA MOTIVACIÓ DELSCONSTRUCTORS
1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables ambtots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies ambenllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues ihabitatges residencials BURGESOS
2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =
habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cadafilera de cases.
4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense banyindividual i sense les mínimes condicions d’higiene (senseclavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.
5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics(hospitals, escoles i zones d’oci)
Resultats
CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA
NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
� NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)
� IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)
� VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME
� DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)
a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)
• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius
b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)
• No exerceixen tasques manuals
c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència
� DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES
� Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,etc) es reserva per a la dona
� La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència del’espós), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar
� Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral
� La dona treballadora
� obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica
� Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa
� Dides de les famílies burgeses i benestants
REFERÈNCIES DOCUMENTALS
• BUXAWEB http://www.buxaweb.com/historia/temes/
• Página de Peter, http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/
• Presentaciones de Historia Contemporánea universal http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/
• http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com/2010/10/sobre-domstic-system-i-clar-la-
pagina.html
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
• http://claseshistoria.com/
• http://esquemasdehistoria.blogspot.com/
• http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-demogrfica.html
• http://www.pedrocolmenero.es/