LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1789-1799

CONTINGUT DE LA UNITAT1. Informació bàsica sobre la Revolució Francesa

• Quan va passar? Situem-nos en el temps• La imatge• Definició• Definició en xinès• Abans i després de la Revolució Francesa• Vocabulari en imatges• Vocabulari nivell 1• Vocabulari nivell 2• Vocabulari nivell 2• Quines varen ser les causes?• Els protagonistes dels fets• Grups polítics principals• Cronologia dels fets• La declaració dels drets de l’home i del ciutadà. 1789• La Marsellesa

2. Activitats• Preguntes i respostes• La línia del temps• El dibuix• Els personatges

3. Filmografia

1. INFORMACIÓ

•Quan va passar?

La llibertat guiant el poble. Eugène Delacroix. 1831

La bandera republicanaL’Al·legoria de la Llibertat. Dona del poble

Fusell amb baioneta

La burgesia.

Autoretrat de DelacroixNotre Dame de París

El sans-culotte.

El noi porta 2 pistoles

El soldat fidel al rei Carles X

Obrer amb un sabre a la mà

Exèrcit napoleònic

• Definició

• Revolució Francesa

• Llarg i complex procés revolucionari que es va estendre des del 1789 fins al 1799, durant el qual la burgesia i els menestrals van aconseguir violentament acabar amb els privilegis de l'aristocràcia i van iniciar el camí de la llibertat i de la democràcia.

• La Revolució començà el 5 de maig de 1789 quan el rei va convocar uns Estats Generals i una bona part dels assistents es constituïren en Assemblea Nacional disposats a obtenir una constitució per a França.

• Després de diverses fases, va acabar el 1799 amb el cop d'Estat de

Napoleó Bonaparte, que inaugurà una nova etapa de la història de França i d'Europa (l'època napoleònica, 1799-1815).

重定向自法国大革命

• 法国大革命是一个社会和政治冲突，与不同时期的暴力行为，这震撼法国，并扩大其影响，其他许多欧洲国家面临的支持者和反对者的系统，称为旧制度。

• Abans i després de la Revolució Francesa

Abans DesprésMonarquia Absoluta: • Sobirania reial, el poder el té el rei• No hi ha Constitució• Les persones són súbdits• El rei controla els tres poders (legislatiu, executiu, judicial)• Les Corts es reuneixen quan ho vol el rei. A les Corts hi ha un vot per estament. Les Corts no fan lleis, presenten peticions al rei.

República constitucional:• Sobirania nacional: el poder el té la nació• Obtenció d'una constitució escrita• Les persones són ciutadans .Abolició dels drets feudals i eclesiàstics sobre els camperols (1789)• Hi ha separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) . Eleccións periòdiques

• La societat es divideix en : privilegiats i no privilegiats, segons el seu naixement.

• Destrucció dels privilegis de l'aristocràcia reconeixement dels drets humans

Societat estamental:• Noblesa• Clergat•Tercer Estat (burgesia, pagesia)

Societat de classes: es caracteritza pel fet d´estar dividida en classes socials segons la riquesa de les persones (i no en estaments com fins llavors):•Burgesia•Proletariat

La majoria de la població vivia en el camp La majoria de la població viu a la ciutat i treballa en la indústria.

Vocabulari en imatges

Els tres estats La guillotina La bandera de la República

La Bastilla Execució Lluís XVI El lema de la Revolució

Notre Dame

de París

Sans culottes Les dones i la revolució

Vocabulari. Nivell 1

• Antic Règim: segles: XVI, XVII, i XVIII• Aristocràcia: Noblesa• Assemblea Nacional: Reunió de representants de la burgesia i pagesia • Burgesia: Classe social que es dedica a la indústria i al comerç.• Constitució: Llei fonamental d'un estat• Clero: Conjunt dels clergues o capellans• Estats Generals: Assemblea que comprèn la noblesa, el clergat i el tercer estat

(burgesia i pagesia)• La Marsellesa: Himme nacional de França• Monarquia absoluta: Només el monarca (rei) té el poder.• Noblesa: Classe social més alta després de la monarquia• Privilegis: Avantatges dels nobles• Revolució: Canvi total, radical• República:El poder el té la nació• Sufragi Universal: Elecccions. Totes les persones adultes tenen dret a votar

• Vocabulari nivell 2

• Antic Règim: Període final de la societat feudal que comprèn els segles: XVI, XVII, i XVIII, és a dir, des del Renaixement fins a la Revolució Industrial.

• Aristocràcia: Conjunt o grup de persones minoritari i privilegiat, procedent de l’antiga noblesa de l’Edat Mitjana.

• Assemblea Nacional: Representants de la nació, membres del Tercer estat, que es van reunir al “Jeu de Paume, un pavelló de París.

• Burgesia: Classe social que inclou els posseïdors dels mitjans de producció, en contraposició amb el proletariat i amb la pagesia. El terme que prové del francés Bourgeoisie, originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents rurals.

• Constitució: Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i les seves formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

• Clero: Grup social integrat per aquells que es dediquen professionalment al culte religiós.

• Estats Generals: Assemblea francesa de l’Antic Règim que comprenia representants dels tres estaments, convocada pel rei amb una funció merament consultiva.

Vocabulari nivell 2

• La Marsellesa: Himme nacional de França. Data d’aquesta època.

• Monarquia absoluta: Sistema polític predominant a Europa entre els segles XVI i XVIII, en què el rei concentra tots els poders (executiu, legislatiu, judicial). El seu poder absolut es justificava en considerar que li era delegat per voluntat divina.Per extensió, qualsevol sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.

• Noblesa: La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països. El terme va referir originalment a les famílies o persones “conegudes” o "notables” (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre").

El concepte de nobilitas s’aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe social més alta (després de la monarquia) a les societats pre-modernes.

• Privilegis: Avantatges de la noblesa

• Revolució : Transformació profunda i ràpida de l’estructura econòmica, social i política d’una societat, en general mitjançant l’ús de la violència.

• República: Sistema de govern o Estat en el qual el poder suprem és exercit de forma temporal i no hereditària.

• Sufragi Universal: Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.

• Quines varen ser les causes?

• Societat dividida: els privilegiats ( aristocràcia i clergat) i els no privilegiats (el Tercer Estat: classes populars i burgesia)

• Crisi econòmica: Crisi financera de l’Estat, males collites, puja dels preus…

• Crisi política: desequilibri entre el poder econòmic de la burgesia i el monopoli del poder polític de la noblesa.

• Crisi social i ideològica : descontentament social, idees il·lustrades en contraposició a l’Antic Règim

• Rebuig dels no privilegiats (especialment de la burgesia) envers els privilegiats.

• Els protagonistes dels fets

Els Sans-culottes Denominació que rebia la gent de les classes baixes i populars de la ciutat.

Danton: Jacobí El rei Lluís XVI

Robespierre: Jacobí La reina Maria Antonieta Napoleó Bonaparte

• Grups polítics principalsGrups Objectius Representants

• Aristòcrates Contraris a la Revolució Comte d’Artois,

germà del rei

• Monàrquics (Absolutistes) No volen canviar res Mounier

• Constitucionals (Monàrquics. Alta burgesia i aristocràcia liberal)

Volen una Constitució. Monarquia moderada per una Constitució

Lafayette

Mirabeau

• Girondins (Alta burgesia comercial, colonial, industrial i rural)

Republicans moderats. Volen una monarquia parlamentària.

Brissot

• Jacobins (Petita burgesia: botiguers, advocats, metges)

Republicans radicals. Disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual:

Robespierre

Danton

Marat

• Demòcrates El poble ha de ser sobirà.

Sufragi universal

Carnot

• Els Iguals La classe obrera ha de prendre el poder

Babeuf

• Cronologia dels fets

Període Any Esdeveniments

AssembleaNacionalConstituent(1789-1791)

1789 Constitució de l'Assemblea Nacional

Sublevació del poble de París: presa de la Bastilla, fortalesa-presó

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

Nacionalització dels béns de l'Església

1791 Lluís XVI fuig de París i és capturat a Varennes-en-Argome

Constitució de 1791

AssembleaLegislativa(1791-1792)

1792 Caiguda de Lluís XVI

ConvencióNacional(1792-1795)

1792 Proclamació de la República i instauració del nou calendari

1793 Execució de Lluís XVI

Constitució de 1793

Proclamació del govern revolucionari d'excepció

1794 Caiguda de Robespierre

1795 Revoltes dels sans-culottes a París

Constitució de 1795 Directori(1795-1799) 1798 Cop d'estat contra els jacobins

1799 Cop d'estat: els jacobins al poder

Cop d'estat de Napoleó: inici del Consolat

La declaració dels drets de l’home i del ciutadà. 1789

• Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, va publicar la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà, la qual establia la igualtat dels homes davant la llei.

• Article 1r. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comú.

• Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudiqui els altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té més límits que els que asseguren als altres membres de la societat el gaudi d’aquests mateixos drets. Aquests límits només poden ésser determinats per la Llei.

• Article 6è. La Llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen el dret de participar personalment o per mitjà dels seus representants en la seva formació. Ha d’ésser la mateixa per a tothom, tant si protegeix com si castiga. Tots els ciutadans, en ésser iguals davant la Llei, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i càrrecs públics, segons la seva capacitat i sense altra distinció que la de les seves virtuts i la del seu talent.

• Article 10è. Ningú no ha d’ésser castigat per les seves opinions, incloses les religioses, mentre la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la Llei.

La Marsellesa. Primera estrofa i tornada. Francès i català

Allons enfants de la Patrie, Le jour de gloire est arrivé! Contre nous de la tyrannie, L'étendard sanglant est levé,(bis) Entendez-vous dans le campagnes, Mugir ces féroces soldats? Ils viennent jusque dans nos bras, Égorger nos fils, nos compagnes!

Refrain:

Aux armes, citoyens, Formez vos bataillons, Marchons, marchons! Qu'un sang impur Abreuve nos sillons!

Marxem, fills de la pàtria, que ha arribat el dia de la glòria. El sagnant estendard de la tirania està ja aixecat contra nosaltres (bis) No escolteu bramar pels camps a aquests feroços soldats? Doncs vénen a degollar als nostres fills i a les nostres esposes

Tornada:

A les armes, ciutadans! Formeu els vostres batallons! Marxem, marxem, que una sang impura xopi els nostres solcs!

Rouget de Lisle canta La Marsellesa per primera vegada a la

casa del batlle d'Estrasburg.

Activitats

Respon les preguntes següents:

• Com anaven vestits els Sans-culottes?

• Qui eren els girondins?

• Qui eren els jacobins?

• Què vol dir la paraula Burgesia?

• En quin moment el rei va perdre el poder absolut?

• Busca al diccionari les paraules subratllades.

• Escriu una frase que resumeixi els quatre articles de La declaració dels Drets de l’home i dels ciutadans que tens a la pàgina 15.

•Tradueix la primera estrofa i la tornada de la Marsellesa a una altra llengua.

Completa aquesta línia del temps amb els esdeveniments més importants de la Revolució. Cada separació indica 10 anys.

1789 1799

Identifica en el dibuix els elements següents:

La baioneta, el sans-culotte,

l’al·legoria de la Llibertat,

la bandera republicana

Personatges importants de la revolució

• Uneix amb fletxes el nom amb el personatge corresponent:

• Rei Lluís XVI

• Reina Maria Antonieta

• Robespierre

• Danton

• Napoleó Bonaparte

• Sans-culottes

• Filmografia

• La Marsellesa. Jean Renoir, 1937

• Historia de dos ciudades. Ralph Thomas, 1958

• Marat-Sade. Peter Brook, 1967

• La nit de Varennes. Ettore Scola, 1981

• La Revolució Francesa. Minisèrie. TV3 Catalunya, programa 23205.