i Tortosa prenen formaEls campus de Reus

Revista de la universitat pública de Tarragona / Desembre 2006 nº8

SUMARI

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI �

Pàgines 5 La notícia

La URV cooRdinaRà eL FòRUm PeRmanent UniVeRsitaRi eURomedLa conferència de rectors de les universitats euromediterrànies celebrada els dies 9, 10 i 11 d’octubre a la ciutat finesa de Tam-pere va crear el Fòrum Permanent Universitari Euromed. La URV acollirà la secretaria executiva d’aquesta xarxa d’universitats euromediterrànies i el rector, Francesc Xavier Grau, en serà el coordinador.

Pàgina 31 La gent de casaeL PRojecte docent de L’etseQ amb dow chemicaL, distinció Vicens ViVesLa Generalitat ha atorgat la Distinció Jaume Vicens Vives al mèrit docent a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universi-tat Rovira i Vir-gili, pel projecte “Una experiència docent compar-tida entre la Univer-sitat Rovira i Virgili i l’empresa DOW”, en reconeixement a la innovació en la metodologia docent enfocada a la dinàmica de la resolució de problemes.

Pàgina 6 La FoRmació588 aLUmnes cURsen màsteRs eURoPeUs oFiciaLs Aquest curs 2006-07 han entrat a la URV 3.165 estudiants, dels quals 588 corresponen als màsters europeus oficials i la resta, als estudis de primer i primer i segon cicle. El rector va fer balanç de la matriculació durant el Consell de Govern del 26 d’octubre.

Pàgina 9 La ReceRcaReUnió deL consoRci imPULse a taRRagonaEl consorci acadèmic i industrial euro-peu IMPULSE, en el qual participa la URV, que treballa en un projecte de recerca, desenvolupament i innovació per aconseguir una química sostenible en el futur, mitjançant l’aplicació de la microtecnologia a les plantes industri-als, es va reunir els dies 6 i 7 de juliol a Tarragona.

Pàgina 10 La ReceRcasis emPReses donen sUPoRt aL cen-tRe tecnoLògic en nUtRició i saLUt, deL tecnoPaRc Sis empreses s’han compromès en la creació del Centre Tec-nològic en Nutrició i Salut, que s’ubicarà al Tecnoparc, el Parc Científic del Camp. El catedràtic de Bioquímica i Biologia Mole-cular i exrector, Lluís Arola, professor de Bioquímica i Biologia Molecular, serà el director científic del Parc.

Pàgina 17 La URV a Fons

eLs camPUs de beLLissens i de toRtosa PRenen FoRmaL’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i el campus de Remolins a Tortosa ja tenen projecte arquitectònic. La resolució dels respectius concursos és un pas important en el desplegament del cam-pus Bellissens, a Reus, i en el de les Terres de l’Ebre

Pàgines 14 UniVeRsitat-emPResaRePsoL PatRocina beQUes PeR FaciLi-taR L’accés d’aLUmnes de secUndàRia a La URV

L’empresa quí-mica Repsol patro-cina fins a cinc beques anuals de 5.000 € cadas-cuna, per facilitar l’accés d’alumnes de secundària a la Universi-tat Rovira i Virgili, i la convocatòria

s’obrirà a l’abril del 2007. Repsol, el Consell Social de la URV i la mateixa Universitat van signat el conveni que fa possible aquesta col·laboració el 27 d’octubre.

Pàgina 34 eL PeRsonatgeanton VaLeRo: L’emPResa ha de VeURe La UniVeRsitat com Una oPoRtUnitatAnton Valero va estudiar la carrera a Tarragona als anys setanta, quan encara no existia la Universitat Rovira i Virgili. És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. La seva brillant trajec-tòria professional s’ha desenvolupat sem-pre a l’empresa DOW, on va fer les pri-meres passes fa 25 anys i ara ocupa la màx-ima responsabilitat a l’Estat espanyol i Por-tugal des del 2004.

�

Universitat i societat

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 8

desembre 2006

RoViRa ViRgiLi és Una PUbLicació de distRibUció gRatUïta. si La VoLeU RebRe, enVieU Les VostRes dades PeR

EDITAVicerectorat d’Innovació,Transferència i Societat

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions Externesrevista@urv.catC/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 – Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon TorrentsXavi Jurio Marià Cebolla

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garciarevista@urv.catTel 977 558006

IMPRESSIÓBigsaDipòsit legal: B - 48078 - 2004

l procés de Lisboa, orientat a fer d’Europa l’economia més dinàmica i competitiva del món sobre la base d’una societat del coneixement, ha posat en el centre del

debat les universitats fent-les, a més de protagonis-tes de la generació d’aquest coneixement, respon-sables de la transferència cap a la societat. No es tracta d’una activitat nova, ni tan sols recent, el que és relativament nou és el fet que es configura una nova missió per a la Universitat: la tercera després de la docència i la recerca, referida al seu compro-mís directe amb l’entorn social i econòmic.La intensitat amb què ha emergit aquesta tercera missió es reflecteix en el nombre d’accions i projec-tes en què la nostra Universitat està involucrada. Sense entrar en detalls, podem esmentar, primer de tot, els parcs científics i tecnològics (PCT) de Falset, Vila-seca, Reus i Tarragona. Per concepció, els PCT són apostes d’elevat valor estratègic per al desen-volupament econòmic d’un territori. Per impulsar-los, l’Estat i el Govern català s’han posat d’acord a utilitzar les universitats com a llavor inicial i instru-ment per vehiculitzar la inversió pública. La URV ha acceptat de bon grat el repte, per la manera com s’adequa el nostre compromís amb l’entorn social i econòmic que ens és propi, però es fa indispen-sable comptar amb la franca col·laboració de dife-rents instàncies de l’Administració, amb la par-ticipació convençuda del sector empresarial i, finalment, amb el traspàs del lideratge, un cop engegats els projectes, cap als agents que natural-ment han d’impulsar els parcs: l’Administració local i les empreses.La Mesa Socioeconòmica del Camp, creada al mes de març passat, constitueix en si mateixa el para-digma del nou paper de la Universitat: lloc de tro-bada i element de coordinació dels interessos

socials i econòmics del territori, que la identifiquen com a servei públic acomodat a l’interès general, però també proveïdora del coneixement necessari per a la innovació i el desenvolupament.De manera menys específica però constant i en contínua expansió, hem de remarcar els lligams estratègics mutus entre la Universitat i les ciutats que l’acullen. La Universitat, amb la implantació i el progrés que comporta, es converteix un element estratègic de primer ordre en la planificació de les nostres ciutats de Tortosa, Vila-seca, Reus i Tarragona.En aquest casos existeix, en primera instància, un fort element comú relacionat amb la competitivi-tat i el desenvolupament econòmics. Encara que aquest desenvolupament facilita, també, el desen-volupament social i cultural, la nostra acció de rela-ció amb la societat no es queda aquí, sinó que hi intervé directament a través de l’extensió de les nostres aules de música, art, teatre i debat i de la molt significativa acció de les aules de la gent gran. En aquest mateix sentit, cal esmentar espe-cíficament las implantació del Campus Extens, en col·laboració amb el Govern, que ens ha d’ajudar a acostar la URV a tota la societat i, alhora, a facilitar l’accés de la major part de la població a la societat del coneixement.I encara som al començament del procés, tenim molta feina per davant, estenent sosteniblement les arrels de la URV a tot el territori, imbricant-la amb la seva estructura social, econòmica i cultural i, de fet, ajudant a enfortir-la i fent entre tots que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre experi-mentin la transformació de tota la potència de què gaudeixen.

Francesc Xavier Grau, rector de la URV

oPinió

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

E

DIRECCIÓJosep M. Ariascapgc@urv.cat

�

62 UNIVERSITATS I INSTITUTS EUROMEDITERRANIS

a conferència de rectors de les universitats euromediter-rànies, celebrada els dies 9, 10 i 11 a la ciutat finesa de Tampere, va crear el Fòrum

Permanent Universitari Euromed. La URV acollirà la secretaria executiva d’aquesta xarxa d’universitats euro-mediterrànies i el rector, Francesc Xavier Grau, en serà el coordinador.La conferència la van organitzar con-juntament la Universitat Politècnica de Tampere i la URV, sota la presidèn-cia finlandesa de la Unió Europea. També va rebre el suport del Govern finlandès i de la Generalitat de Cata-lunya.L’11 d’octubre passat 62 universitats i institucions pertanyents als països membres del partenariat Euro-Med de la Unió Europea van consti-tuir el Fòrum Permanent Universitari Euromed, com a xarxa d’universitats i institucions d’educació superior de la regió euromediterrània. Hi van par-ticipar universitats membres dels deu

països de la ribera sud de la Mediter-rània i el Fòrum Permanent s’obrirà a la participació d’altres institucions que s’hi vulguin adherir.Aquesta xarxa té com a objectiu crear un espai euromediterrani d’educació superior i recerca, promoure la socie-tat del coneixement i la col·laboració i

el diàleg entre les institucions educa-tives de la Unió Europea, de l’est i sud dels països mediterranis, i millorar la qualitat en l’ensenyament i la inves-tigació, tot garantint el dret bàsic d’educació per a tothom.La institució creada a Tampere va ele-gir una comissió gestora, que està

formada per 21 membres, i va esco-llir com a coordinador Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat, i com a sotscoordinador, Hassan Nadir Kheirallah, rector de la Universitat d’Alexandria (Egipte). El vicerector Driss Ouaouicha, de la Universitat Al-Akhawayn a Ifrane (Marroc), exercirà les funcions de secretari. També es va acordar que la URV aculli la seu de la secretaria executiva de la xarxa i que la primera assemblea ge-neral ordinària tingui lloc a Alexan-dria o a Rabat. D’altra banda, es va decidir posar en funcionament cinc grups de treball, el disseny dels quals s’ha encarregat al professor Giuseppe Giliberti, de la Universitat d’Urbino Carlo Bo (Itàlia).La constitució d’aquest Fòrum ha estat possible gràcies al debat i l’experiència acumulada en els tres fòrums universitaris mediterranis que s’han celebrat (Alacant 2004, Tarragona 2005 i Malta 2006) i la importància que ha assolit la Declaració de Tarragona pel diàleg i la cooperació entre les universitats euromediterrànies.

La notícia

La URV coordinarà el Fòrum Permanent Universitari Euromed

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA NOTÍCIA

LLa URV acollirà la secretaria executiva d’aquesta xarxa d’universitats euromediterrànies

El Fòrum impulsa la creació d’un espai euromediterrani d’educació superior i recerca que enforteixi els lligams de caràcter acadèmic i científic

�

Gairebé 600 alumnes cursen màsters europeus oficials

OFERTA DE 24 pROgRAMES

LA NOTÍCIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

quest curs 2006-07 han entrat a la URV 3.165 estu-diants, dels quals 588 cor-responen als màsters euro-peus oficials i la resta, als

estudis de primer i primer i segon cicle. El rector va fer balanç de la matricu-lació durant el Consell de Govern del 26 d’octubre.Segons les previsions, aquest és l’últim

curs en què es fa sentir el descens demogràfic de joves en la franja d’edat d’accés a la universitat. Van demanar en primera opció estudiar a la URV 3.183 persones, xifra que representa un incre-ment del 4,1% amb relació a la del curs anterior, que va ser de 3.058 alumnes. La demanda més alta correspon als estudis de Medicina, Fisioteràpia, Mes-tre en Educació Infantil, Infermeria i Ciències Empresarials. L’augment de la demanda a la URV és superior al del

conjunt del sistema universitari de Cata-lunya (SUC), que ha estat d’un 2,4%. La matrícula de nou accés ha estat enguany de 2.587 alumnes, dada que comporta un descens lleuger del 2,4% respecte de l’any anterior. Malgrat això, es referma la recuperació iniciada el curs 2002-03 i es consolida la matrícula de nou accés al voltant dels 2.600 alumnes. La implantació de nous ense-nyaments hi ha contribuït de manera decisiva.Per segments de demanda, prové pre-ferentment de les PAU un 55,8%, seguida del canvi d’estudis (18,9%), els cicles formatius de grau supe-rior (16,9%) i els més grans de 25 anys (10,2%). El alumnes procedeixen majoritàriament de la demarcació de Tarragona (1.102 persones). De la resta de Catalunya hi entren 150 alumnes (10,4%), mentre que d’altres comu-nitats autònomes, preferentment de l’Aragó i la comunitat valenciana, ho fan 191 (13,2%).

BONS RESULTATS DELS MàSTERS OFIcIALSPel que fa als 24 màsters oficials euro-peus que la URV ha posat en marxa aquest curs, van registrar una demanda alta de preinscripció, 1.289 alumnes, i

una matriculació posterior de 588 per-sones, xifra que situa la URV com a segona universitat catalana amb més alumnes. Dels preinscrits, més d’un 30% ha fet efectiva la matrícula en el màster en el qual es va preinscriure, més d’un 2% en un altre i més del 60% no l’ha fet.Segons la procedència geogràfica, es tracta preferentment de matrícules realitzades per alumnes de Catalunya i l’Estat espanyol (són majoria els que s’han titulat a la URV), a molta distàn-cia hi ha alumnes del continent americà i després, d’Europa.Els màsters de tecnologia concentren la major part de matriculats, la resta d’àrees (ciències socials i jurídiques, ciències de la salut i humanitats) han tingut una demanda homogènia i en darrer lloc se situa l’àrea de ciències.

A

La URV és la segona universitat catalana amb més alumnes de màsters europeus oficials

LA URV cOL·LABORA AMB L’EScOLA DE pOLIcIA DE cATALUNyA L’Ajuntament de Reus, la Fundació URV i l’Escola de Policia de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per a la formació continuada en la seguretat. L’acord el van subscriure el 12 de juliol la consellera d’Interior, Montserrat Tura; l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, i el rector, Francesc Xavier Grau.Aquest acord pretén aconseguir una coordinació eficaç d’esforços i un millor aprofitament dels respec-

tius recursos i mitjans personals i materials, especialment pel que fa a la formació dels cossos de poli-cia de les institucions catalanes. A més, fomenta la recerca, el debat i l’intercanvi d’experiències sobre tots aquells temes que puguin beneficiar totes tres institucions, i es proporcio-naran les instal·lacions i especialment les aules del Centre de Formació Per-manent de la Fundació URV per impartir cursos de seguretat per tot el territori, de manera que es descen-tralitzarà l’Escola de Policia de Mollet.

� LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La URV aposta per l’educació en entorns virtuals

a reflexió al voltant l’educació a distància, l’educació en en-torns virtuals, el que s’anomena aprenentatge virtual, va ocu-par la Facultat de Ciències de

l’Educació i Psicologia del 18 fins al 22 de setembre amb la celebració consecu-tiva de la MoodleMoot 2006 i el Congrés EDUTEC 2006. Centenars de participants d’universitats, centres de secundària, ad-ministracions locals i autonòmiques van analitzar tant el vessant tecnològic com el de continguts d’un fenomen que ha generat un nou model docent.Els dies 18 i 19 de setembre va tenir lloc al centre el certamen MoodleMoot 2006, organitzat pel Servei de Recursos Educatius de la URV. Va ser una trobada d’usuaris de Moodle, un entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge basat en principis pedagògics constructivistes, que es distribueix gratuïtament sota llicència Open Source i que utilitza la URV. Hi van participar un centenar tècnics i experts de tot l’Estat i s’hi van presentar una seixan-tena de comunicacions i pòsters.Es van tractar els temes següents: ex-periències en l’ús de Moodle en diferents àmbits de formació, la influència de sis-temes alternatius de creació de contin-guts, desenvolupament de noves utilitats

que es poden incorporar a Moodle, ser-vidors i grans instal·lacions Moodle, al-tres usos de Moodle per a finalitats no educatives i metodologia i/o pedagogia a través del Moodle.Moodle està traduït a 70 llengües, amb més de 10.000 instal·lacions registrades i més de dos milions d’usuaris en 150 països. S’utilitza en tots els nivells educa-tius, des de la primària fins a la formació permanent. D’altra banda, del 19 al 22 de setem-bre i també a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia es va celebrar el Congrés EDUTEC 2006 “L’educació en entorns virtuals: qualitat i efectivitat en

l’aprenentatge virtual”. Organitzat pel Departament de Pedagogia de la URV amb la col·laboració d’altres universi-tats i la Diputació de Tarragona, va re-unir un centenar de congressistes amb l’aportació de 102 comunicacions i 25 pòsters.El Congrés va tractar sobre societat i tecnologia, les TIC i la configuració de l’EEES, processos d’ensenyament-apre-nentatge a través de les TIC i qualitat en l’aprenentatge virtual.EDUTEC és una societat que va néixer el 1993, arran de la I Trobada de Tecnolo-gia Educativa.

MOODLEMOOT 2006 I EL cONgRéS EDUTEc 2006

L

aRRiben noUs estUdiants xinesos a La URV 21 joves, procedents de la Universi-tat de Dalian, formen el segon grup d’alumnes que han vingut a estudiar a

la URV, després de la bona experiència dels del curs passat. Del primer grup,

molts han trobat feina al seu país re-lacionada amb el coneixement de la llengua castellana.

Del total del grup, quinze persones seguiran el Curs de Llengua i Cul-tura Hispànica, que es va impartir per primera vegada el curs 2005-06 a la Facultat de Lletres. El curs es fa a mida de les seves necessitats i constitueix el tercer any de la llicenciatura en Estudis Hispànics que aquests alumnes segueixen a Dalian.Sis joves dels setze que van venir l’any passat han optat per tornar i cursar, durant dos anys, el màster en Ense-nyament d’Espanyol com a Llen-gua Estrangera. Tots els qui s’hi van presentar han superat les proves de

l’Institut Cervantes, que els acredita amb el Diploma d’Español como Len-gua Extranjera (DELE).

més de 600 aLUmnes a La UniVeRsitat d’estiUL’onzena edició de la Universitat d’Estiu de la URV va impartir trenta cursos a Tarragona, Cambrils, Reus, Vinebre, Coma-ruga, Vila-seca i el Vendrell del 26 de juny al 14 de juliol. De la seva banda, la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre de la URV es va organitzar divuit que es van fer, a més de les poblacions esmentades, a la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Horta de Sant Joan, Amposta, Flix, Ulldecona i Móra d’Ebre. En total hi van participar 638 alumnes.

�

La ReceRca

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA ReCeRCA

Reunió del consorci IMPULSE a Tarragona

l consorci acadèmic i industrial europeu IMPULSE, en el qual participa la URV, es va reunir els dies 6 i 7 de juliol a Tarra-gona. Aquesta institució tre-

balla en un projecte de recerca, desen-volupament i innovació per aconseguir una química sostenible en el futur, mitjançant l’aplicació de la microtecno-logia a les plantes industrials.Hi participen investigadors de la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, i el coordinador del projecte a la URV és el professor Ricard Garcia. La Universi-tat és l’única de l’Estat que forma part del Consorci.IMPULSE l’integren vint socis de set paï-sos europeus i compta amb un finança-ment de 10,5 m € dins el 6è Programa marc de la Comissió Europea i un pres-supost consolidat de 18 m € per a qua-tre anys. Les investigacions dels departa-ments d’Enginyeria Química i Enginyeria Mecànica de la URV reben 560.000 €. La URV lidera la implantació d’un màster interuniversitari en disseny de processos químics. El consorci i el projecte són una ini-

ciativa de l’Associació Europea de la Indústria Química (CEFIC) dins del marc de la iniciativa europea Sustech (plataforma per a les tecnologies sos-tenibles). L’objectiu és desenvolupar nous mètodes i processos de producció basats en les microtecnologies (microre-

actors, micromescladors, etc.). Això revolucionarà la indústria química, amb plantes totalment diferents a les actuals, per volum i per funcionament, i afectarà els temes de sostenibilitat econòmica i mediambiental i els de seguretat, entre altres.

E

i congRés inteRnacionaL de dRet de L’esPoRtLa Facultat de Ciències Jurídiques va acollir el I Congrés Internacional de Dret de l’Esport : “Dopatge, frau i abús en l’esport”, que va tractar, entre altres temes, els mecanismes jurídics per lluitar contra el dopatge, l’ambush marketing (màrqueting de guerrilla), les mesures per combatre el frau fiscal, i la violència i el racisme en l’esport.

La trobada es va fer els dies 19 i 20 d’octubre amb la intervenció de desta-cats especialistes espanyols i estran-gers sobre la matèria. Entre ells, Jordi Segura, director del Laboratori de Con-trol Antidopatge de Barcelona; Gabriel Real, president de l’Associació Espanyola de Dret Esportiu; Lucio Col-antuoni, membre del Comitè Discipli-

nari de la lliga professional de futbol italiana; José Manuel Meirim, profes-sor de la Universitat de Lisboa que ha estat jutge únic de la lliga europea de bàsquet, i Ricardo La Cognata, advo-cat italià especialista en temes de drets d’imatge dels esportistes.

El Congrés el van organitzar el Departa-ment de Dret Privat, Processal i Financer i el Grup d’Estudi en Dret de l’Esport de la Universitat. El Comitè organitzador el formaven el director del Congrés, el professor Esteve Bosch; la codirectora, la professora Maria Teresa Franquet, i les coordinadores Elisabet Cerrato, Car-men Gómez i Diana B. Marín.

PRojecte consoLideR PeR a L’iciQL’Institut Català d’Investigació

Química (ICIQ) rebrà finançament del programa Consolider-Ingenio 2010 pel projecte “Disseny de catalitzadors per a una química sostenible: una aproximació integrada (INTECAT)”. L’equip de recerca el coordina Miquel Pericàs, director de l’ICIQ, amb la par-ticipació de 10 grups del mateix insti-tut i 3 de les universitats Rovira i Vir-gili, Valladolid i Saragossa.

tRobada de joVes inVesti-gadoRs QUímics54 joves investigadors del Departa-ment de Química Física i Inorgànica van participar l’11 de juliol en la segona trobada d’orientació sobre sortides professionals dels doc-tors. organitzada en tres sessions de comunicacions orals i una taula rodona.

qUíMIcA SOSTENIBLE

10

is empreses s’han compromès en la creació del Centre Tecno-lògic en Nutrició i Salut, que s’ubicarà al Tecnoparc, el Parc Científic del Camp. El Cen-

tre es va presentar públicament el 19 d’octubre en presència dels consellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Jor-di William Carnes, i de Treball i Indústria, Jordi Valls. El seu objectiu és crear ali-ments funcionals i ingredients per a nu-trició animal. El Tecnoparc es dedicarà a la innovació tecnològica en les àrees de salut i nutri-ció, i neix fruit de l’estreta col·laboració que hi ha entre les dues entitats i el cate-dràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i exrector, Lluís Arola, professor de Bio-química i Biologia Molecular, serà el di-rector científic del Parc.La nova infraestructura té com a princi-pal objectiu donar resposta als reptes de l’economia del futur amb empreses d’alt contingut tecnològic, de recerca i inno-vador, i convertir Reus i el seu entorn en una zona de referència i excel·lència en els àmbits de la salut i la nutrició. La URV està directament implicada en la genera-ció d’estructures d’R+D+I en el territori, i els camps de la nutrició i la salut en-

caixen en les prioritats de la seva activitat acadèmica i científica.S’han de vertebrar els esforços de re-cerca dels operadors científics (Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgi-li, Hospital Universitari Sant Joan, IRTA, URV) i també de l’R+D+I que facin les empreses que s’hi instal·lin.Les sis empreses compromeses en la creació del Centre són: Andreu Pin-taluba, SA, de producció i distribució d’additius i medicaments per a la salut i la nutrició animal; BIG DRUM, dedica-

da a produir cons de galeta i embalat-ge per a productes alimentaris; el Grup d’Empreses Borges, de negocis d’olis, fruita seca i explotacions agrícoles, creadora de la marca Borges; Industrial Tècnica Pecuària SA (ITPSA), que pro-dueix suplements naturals per a pinsos d’alta qualitat, pigments naturals, an-tioxidants i fungicides; La Morella Nuts, que transforma la fruita seca en prali-nés, cremes i altres productes de confi-teria, i Virginias, que elabora caramels, galetes i torrons.

LA ReCeRCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Sis empreses donen suport al Centre Tecnològic en Nutrició i Salut, del Tecnoparc

ALIMENTS FUNCIONALS I INGREDIENTS PER A NUTRICIó ANIMAL

S

Un component de la llet materna permetrà prevenir el desenvolupament de l’obesitat

ientífics del grup d’investigació dirigit pel pro-fessor Andreu Palou, direc-tor de l’Institut Pere Virgili, han descobert que l’obesitat

pot prevenir-se eficaçment, ingerint durant la lactància quantitats moderades de leptina, una proteïna present en la llet materna.La llet materna la conté de forma na-tural, encara que la quantitat de ve-gades pot ser insuficient. Aquesta pro-

teïna no la tenen les llets infantils de fórmula o artificials i aquesta seria la raó per la qual la lactància artificial fa augmentar la propensió a l’obesitat. En suma, aquest grup de recerca ha dem-ostrat que la ingesta de leptina en els lactants serveix per prevenir l’aparició d’obesitat en l’edat adulta. Part dels resultats de la investigació, la qual aporta les primeres evidències indi-rectes en humans sobre l’efectivitat de la leptina de llet materna, acaben de

c ser publicades en l’últim número de la revista nord-americana Obesity. El professor Andreu Palou és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de les Illes Balears i direc-tor de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, format per la Universitat Rovira i Virgili, els hospitals universita-ris Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Pere Mata i Sant Joan de Reus i la xarxa d’atenció primària de les comarques de Tarragona.

11

pROjEcTE EUROpEU DE REcERcA

Reaprofitament dels fangs de les depuradores

a URV va acollir els dies 3 i 4 de juliol el llançament del pro-jecte europeu de recerca Re-movals, que coordina la URV

i consisteix a desenvolupar estratè-gies per reduir, modificar i aprofitar els fangs provinents d’estacions depura-dores d’aigües residuals.

La reunió es va fer a l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeria Química amb la participació de més de cinquan-ta investigadors de divuit centres de recerca i empreses col·laboradores, pertanyents vuit països de la Unió Europea. El projecte, que té un pressu-post que depassa els 3 m €, el coordi-na el grup de recerca del Departament d’Enginyeria Química Chemical Reac-tion Engineering and Process Intensi-fication (CREPI) i el lidera el professor Azael Fabregat. La gestió dels fangs resultants dels processos de depuració d’aigües residuals s’ha convertit en un pro-blema greu. Una directiva europea en prohibeix l’ús directe com a adob en l’agricultura, i en un termini de dos

anys aquesta norma s’haurà traslladat a les legislacions estatals. Per realitzar aquest projecte, el CRE-PI compta amb col·laboradors re-coneguts i grups de recerca de diverses universitats europees, entre les quals el Col·legi Imperial de Cièn-cia, Tecnologia i Medicina de Londres, la Universitat de Nantes, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de

Recerca sobre la Catàlisi de Lió. Del sector industrial hi col·laboren Chemviron Carbon Limited, del Reg-ne Unit; l’empresa Salnes, de Norue-ga; SEEN Technologie Ltd., de Polònia; K&H Kinetic, de la República Txeca; Gestió Ambiental i Abastament (GAI-SA), amb seu a Reus, i Tratamientos y Recuperaciones Industriales (TRISA), ubicada a Constantí.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA ReCeRCA

L

Centre d’innovació TecaT per a processos sostenibles

l 28 de juny es va presentar el centre d’innovació TecaT de Desenvolupament de Cata-lizadors per a Processos Sos-tenibles. Es tracta del sisè

centre d’aquests característiques de la URV. El TecaT forma part de la Xarxa IT del CIDEM, de la Generalitat de Cata-lunya, i el dirigeix la professora i inves-tigadora Carmen Claver.Aquest centre s’ha creat a par-tir de la recerca que fa el grup

Organometàl·lics i Catàlisi Homogè-nia (OMICH), del Departament de Química Física i Inorgànica. Investiga en catalitzadors, fonamentalment tre-balla en catàlisi homogènia i enanti-oselectiva des de mitjan anys vuitanta, i ha rebut de manera continuada finançament de les administracions.La missió del centre TecaT és pro-moure i gestionar aquesta recerca, amb l’objectiu d’aplicar tecnologies innovadores en processos industrials

que requereixin catalitzadors altament actius i selectius i així desenvolupar processos sostenibles mediambien-talment. A més d’aquesta activitat de transferència de tecnologia en el ter-reny de la catàlisi, el centre col·labora amb la URV en el màster en Catàlisi i cursos de formació. Si voleu més informació sobre el centre, consulteu http://www.urv.net/recerca_inno-vacio/instituts_i_centres_innovacio.html.

E

12 LA ReCeRCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

l grup de recerca Ciutadania, Migracions i Drets de les Mino-ries ha realitzat un estudi sobre els oratoris musulmans a Cata-

lunya, subtitulat “Una aproximació soci-ològica a través de l’estudi de casos”. Un cop coneguda la realitat, s’ha elaborat un protocol d’actuació perquè les enti-tats locals gestionin la presència social de l’Islam

La investigació, que ha tingut dues ves-sants, sociològica i jurídica, i dos grups que han treballat conjuntament, s’ha fet a petició de la titular anterior de la Se-cretaria d’Afers Religiosos de la Generali-tat, Montserrat Coll. El professor de Dret Santiago Castellà l’ha dirigit i Àngel Bel-zunegui, professor de Sociologia, l’ha coordinat.S’ha fet un estudi de casos compara-

tiu entre novembre del 2004 i juliol del 2005, en una mostra seleccionada de municipis catalans: Figueres, Granollers, Lleida, Mataró, Olot i Viladecans.Les dimensions que s’han tingut presents en l’estudi dels casos són: el coneixement de la realitat immigratòria del municipi, la descripció de la comunitat lligada al lloc de culte, les seves característiques legals i les relacions de la comunitat vin-culada a l’oratori amb la societat. En la mesura que els musulmans es fan “visibles” i van conquerint espais socials, comença el rebuig social del veïnat als llocs de culte islàmics. Els motius “decla-rats” són: la ubicació i els problemes que crea pel que fa a mobilitat, ocupa-ció, amuntegament, condicions físiques dels oratoris, manca d’informació a l’entorn, per part de les associacions d’immigrants, i l’incompliment de les obligacions fiscals (permisos d’obertura, llicències d’obres, impostos).Per tot això, el grup de recerca ha redac-tat una proposta de protocol d’actuació municipal amb relació a aquests ora-toris. De manera molt sintètica, recull aquests punts: s´han de formalitzar i

protocol·litzar, en general, les relacions entre l’Administració i les comunitats reli-gioses, mitjançant documents vincu-lants. Aquella hauria d’incentivar la par-ticipació de les associacions d’immigrants en altres àmbits de la vida ciutadana. Seria oportú que la Generalitat de Cata-lunya regulés l’existència d’un Registre d’entitats religioses propi.

UNA ApROxIMAcIó SOcIOLògIcA

La URV ha estudiat els oratoris musulmans a Catalunya

E

L’icac estUdiaRà eL PatRi-moni aRQUeoLògic de La catedRaL de taRRagona

L’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) van signar l’11 d’octubre un conveni per estudiar i publicar els treballs arqueo-lògics duts a terme a la Catedral entre els anys 2000 i 2003. Han trobat nous i nombrosos vestigis arquitectònics i escultòrics d’un antic recinte de culte dedicat a l’emperador August, situat a l’emplaçament actual de la Catedral.

Les excavacions arqueològiques que s’han fet al subsòl de la Casa dels Canonges durant el període 2000-03, en el marc del Pla director de la Catedral de Tarragona, han permès recuperar de nombrosos vestigis anteriors a la cons-

trucció de la seu medieval. Els estudis en curs aporten noves dades sobre el procés de construcció de l’antiga plaça de culte a l’emperador, bastida a partir del regnat de Tiberi (14-37 dC) i presidida per un temple cen-tral dedicat a l’emperador August, pre-sumptament conservat sota la nau central de l’actual Catedral.

L’icac i L’hosPitaL joan xxiii coL•LaboRen en La inVes-tigació de Restes hUmanes

Un conveni marc de col·laboració entre la Fundació privada de l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica possibi-lita la investigació interdisciplinària de les restes humanes de les excavacions arqueològiques de l’antiga Tàrraco, la

ciutat d’Occident on s’han trobat més esquelets, uns 4.000, i conservats en millors condicions.Un dels aspectes més interessants d’aquesta recerca serà l’anàlisi dels enterraments per treure a la llum dades sobre la història natural dels antics habitants de Tàrraco: condi-cions mediambientals, hàbits socials i laborals, malalties, nutrició, etc. A par-tir d’aquesta anàlisi es podran portar a terme assajojs finals de reconstrucció demogràfica, d’estat de salut i d’hàbits alimentaris.L’Hospital posa a disposició dels inves-tigadors l’equipament més avançat de què disposa: tècniques de radiologia, de laboratori de biologia molecular i tècni-ques d’identificació d’ADN. Amb aques-tes últimes es poden estudiar relacions de parentiu i moviments migratoris.

S’han de formalit-zar i protocol·litzar les relacions entre l’Adminixtracio i les comunitats Religioses

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA ReCeRCA

l projecte europeu de recerca EPIBATHE, sota el lema “Banya’t per la ciència”, que feia un estudi epidemològic sobre els banyistes, es va realit-

zar els dies 24 i 30 de setembre a la platja de Llevant de Salou i va mobilit-zar 1.000 voluntaris de les comarques de Tarragona. El treball científic el van dur a terme investigadors de la Facul-tat de Medicina i Ciències de la Salut sota la direcció de la professora Maria José Figueras, de la Unitat de Microbiologia.El projecte rebia el suport de l’Ajuntament de Salou i de la Generalitat i es repetirà l’any que ve. L’estudi es va fe en una platja de bona qualitat de bany, d’acord amb les directives europees de control microbiològic. La legislació vigent en matèria de qualitat d’aigües de la Unió Europea està basada en la Direc-tiva europea (76/160/CEE), la qual obliga a realitzar anàlisis microbiològiques periòdiques de les aigües de bany durant els mesos d’estiu per assegurar el com-pliment dels requisits de qualitat (www.gencat.es/aca). La finalitat del pro-jecte EPIBATHE és, passats trenta anys

de la Directiva europea, confirmar que les zones de bany classificades de bona qualitat no tenen cap efecte perjudicial per a la salut humana, ni tan sols petites molèsties sense gravetat. Aquest bany, controlat científicament, constava d’una sèrie d’entrevistes i enquestes, tant prèvies com posteriors a l’entrada a l’aigua. Alhora, el laboratori de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut analitzava la qualitat de l’aigua de la platja cada 20 minuts. L’estudi avalua-rà la importància i el significat d’aquells símptomes o molèsties que presen-tin els participants, com ara infeccions lleus d’ulls, orella i gola, marejos, vòmits

o diarrees lleus, per als quals usualment no es requereix assistència mèdica i que poden passar desapercebuts.El disseny de l’estudi és idèntic a l’utilitzat en platges angleses i en llacs alemanys, i és considerat el més adient per l’Organització Mundial de la Salut. El projecte, finançat per la UE, està liderat per investigadors de la Universitat de Gal·les, pioners en aquest d’estudis, i l’OMS. Els investigadors locals estan diri-gits per la professora M. José Figueras, de la Unitat de Microbiologia.Per a més informació podeu visitar la pàgina http://www.urv.cat/banyat_ciencia.

ESTUDI EpIDEMIOLògIc EUROpEU

1.000 voluntaris participan a “Banya’t per la ciència” E

Guia del consum de peix i marisc segons els seus beneficis per a la salut

ientífics de la URV i de la UB amb el suport de la Generalitat han dissenyat un programa d’ordinador, RIBEPEIX, que estableix un

balanç entre els riscos per exposició a contaminants químics i els bene-ficis derivats de la ingesta dels àcids omega-3 a través del peix i marisc. El poden utilitzar professionals i públic en general. La investigació l’han diri-git els professors Josep Lluís Domingo i Joan M. Llobet, catedràtics de Toxico-logia de la URV i UB, respectivament. L’estudi de base s’ha fet durant el període 2004-05, i s’ha finançat a

través d’un conveni amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). S’han determinat les concen-tracions de diferents contaminants. Entre els inorgànics hi ha l’arsènic, el cadmi, el mercuri i el plom. Pel que fa als orgànics, són dioxines i furans policlorats (PCDD/PCDF), bifenils poli-clorats (PCB), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), èters difenílics policlorats (PCDE), èters difenílics poli-bromats (PBDE) i nafatalens policlo-rats (PCN). Les determinacions s’han dut a terme en 14 espècies marines fresques, escollides entre les de més consum per

part de la població resident a Catalu-nya: sardina, tonyina, anxova, verat, emperador, salmó, lluç, moll, llen-guado, sípia, calamar, musclo, cloïssa i gamba. Les compres es van efectuar a l’atzar, és a dir, sense prefixar el lloc de captura/procedència de les espè-cies, en diversos establiments de Bar-celona, Tarragona, l’Hospitalet de Llo-bregat, Lleida, Terrassa i Girona. Els resultats s’han publicat en diverses revistes internacionals al llarg de 2006. RIBEPEIX està disponible a Internet de manera gratuïta a htpp://www.fmcs.urv.cat/portada/ribepeix.

c

1�

’empresa química Repsol patrocina fins a cinc beques anuals de 5.000 € cadascuna per facilitar l’accés d’alumnes

de secundària a la Universitat Rovira i Vir-gili, i la convocatòria s’obrirà a l’abril del 2007. Repsol, el Consell Social de la URV i la mateixa Universitat van signat el con-veni que fa possible aquesta col·laboració el 27 d’octubre.Àngel Cunillera, president del Con-sell Social, va agrair la sensibilitat de l’empresa. De la seva banda, Andreu Punyet, director de Repsol a Tarragona, va reconèixer que aquest darrer acord els permet tancar el cercle de col·laboració amb la URV que ve de lluny. Inclou activitats com el programa APQUA de divulgació del món de la química entre els escolars, les beques a alumnes de l’ETSEQ per accedir a l’Institut Superior d’Energia, l’acolliment d’estudiants en pràctiques de diverses facultats i l’apadrinament de les promo-cions d’estudiants de Comunicació. El

conjunt de les col·laboracions de Repsol amb la URV suposa una inversió anual de gairebé 100.000€.Finalment, Francesc Xavier Grau, rec-tor de la URV, va destacar que aques-tes beques patrocinades per Repsol faran que alumnes de secundària capacitats

no tinguin en les raons econòmiques un impediment per accedir a l’ensenyament superior. Per tenir més informació sobre la convo-catòria, que s’obre a l’abril de 2007, us podeu adreçar a http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/ajuts.html.

UNIVeRSITAT - eMPReSA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

UniVeRsitat-emPResa

Repsol patrocina beques per facilitar l’accés d’alumnes de secundària a la URV

L

L’empresa química BASF i la URV han renovat la col·laboració en el pro-grama APQUA, que aquest curs per-metrà a 300 estudiants de primària i secundària de centres educatius de la Canonja i Vila-seca visitar les instal·lacions de la companyia a Tarra-gona. Així, coneixeran de primera mà com és una planta química i què s’hi fabrica.La renovació del conveni es va dur a

terme a les oficines de la companyia a Tarragona el 13 d’octubre, i va anar a càrrec del vicepresident i conseller delegat de BASF Española, Karl-Peter Bercio; del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, i de la professora Magda Medir, direc-tora del programa APQUA.El curs passat (2005-06) més de 300 alumnes van visitar les instal·lacions de la planta tarragonina de BASF. APQUA

va organitzar 10 visites amb alum-nes dels centres CEIP la Canonja, IES Vila-seca, CEIP Mediterrani, Col·legi Aura, CEIP Torroja i Miret, CEIP Mes-tral i Escola Joan XXIII. Totes les visi-tes van ser coordinades per APQUA i BASF amb l’objectiu de donar a conèixer d’una manera comprensi-ble com és i com funciona l’empresa i quins usos tenen els productes que s’hi fabriquen.

BASF i el programa APQUA renoven el conveni de col·laboració

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVeRSITAT - eMPReSA

a Fundació Privada Reddis va lliurar les beques per fer es-tades a l’estranger a través de programes de mobili-

tat a deu universitats europees i a una d’americana, durant un acte celebrat el 20 de juny. Enguany se n’han beneficiat 24 alumnes.Va presidir l’acte el vicepresident de la Fundació, Llorenç Pellisé, i hi van ser pre-sents Pau Abelló, patró de la Fundació; Miquel Àngel Bové, degà de la Facultat d’Econòmiques; Noemí Rabassa, vicede-gana, i Coia Domingo, responsable de Mobilitat.Aquest curs els estudiants han realit-zat estades a les universitats de Giessen i Postdam, a Alemanya; Paisley, a Escòcia; IFI, París V i Montpeller, a França; Limer-ick, a Irlanda; Mòdena i Nàpols, a Itàlia; Dalarna, a Suècia, i Clemson, als Estats

Units. L’import global és de 18.000€ que es reparteix entre els 24 estudiants d’enguany. Les estades quadrimestrals tenen una dotació de 550 i les anuals, de 1.000€. Des de fa onze anys, Reddis manté aquesta iniciativa i dóna suport econòmic

per fer possible les estades. Des del prin-cipi, la Facultat ha fomentat que els seus estudiants visquin aquesta experièn-cia d’enriquiment acadèmic i personal. De 1995 a l’actualitat, han rebut beques 215 estudiants.

Reddis atorga beques als alumnes de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

L

Port Aventura ha fet la segona convo-catòria de beques, adreçada als seus tre-balladors que simultàniament estudien a la URV. Cal estar contractat directament per aquesta empresa, i la data límit per presentar la sol·licitud va acabar el 18 d’octubre. L’objectiu és reconèixer l’esforç que fan les persones que estudien i treba-llen alhora. Les persones que hi poden optar fan tasques en diferents àrees del parc: administració i finances, àrea co-mercial, espectacles, operacions, restauració, telecomunicacions o a la recepció dels hotels. L’import de la beca és de 300€ nets.El parc d’atraccions va lliurar el curs pas-

sat beques a 38 membres del seu per-sonal per estudiar a la URV. Port Aventura i la Universitat han establert fa temps

una col·laboració permanent i fructífera, especialment a través de l’Escola Univer-sitària de Turisme i Oci.

Segona convocatòria de d’ajuts per al personal de Port Aventura que estudia a la URV

1�

nna Cabré, catedràtica de Geografia Humana de la UAB i directora del Centre d’Estudis Demogràfics, va pronunciar la lliçó “Demo-

grafia i universitat” el 21 de setembre amb motiu de la inauguració del curs 2006-07 a la Universitat Rovira i Virgili. Anna Cabré va parlar dels canvis demo-gràfics de les últimes dècades a Espanya i Catalunya, i de les successives etapes viscudes: boom demogràfic, baixada de la natalitat i posterior recuperació, i l’arribada de la immigració. Tots aquests canvis no han tingut tanta repercussió a la universitat com s’havia pronosticat, que s’ha adaptat bé a les diferents circumstàncies, comptant amb altres factors. En el moment que dis-minueix demogràficament la pobla-ció que vol accedir-hi i sobren places als grans centres, els joves no deixen massi-vament les universitats noves territorials, que suporten bé la reducció d’alumnes gràcies a la diversificació dels estudis i la consolidació com a institucions. Actualment un 80% dels estudiants de nou accés a Catalunya poden escollir l’ensenyament que volen. Segons estudis realitzats, els sexes presenten una gran

diferència en la predisposició a estudiar a la universitat: un 58% en les dones i un 38% en els homes. La universitat, segons Anna Cabré, té per davant un període d’estabilitat demogràfica de deu anys. Durant l’acte, celebrat al Paranimf, la van acompanyar el rector, Francesc Xavier

Grau; el president del Consell Social, Àngel Cunillera; el secretari general de la Universitat, Antoni González Senmartí; l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el secretari general d’Universitats de la Generalitat, Joaquim Prats.

En la mateixa sessió institucional es va lliurar la Medalla de la Universitat al per-sonal jubilat el curs anterior, al personal amb 25 anys de dedicació a la URV, el reconeixement als professors distingits i també es van entregar els premis extraor-dinari de final d’estudis i de doctorat. L’acte va començar i acabar amb la inter-pretació del Gaudeamus Igitur per part de la Coral de la URV, dirigida per Mont-serrat Rios.

exPeRta en demogRaFiacataLanaAnna Cabré (Barcelona 1943) és geògrafa i demògrafa. Des del 1978 és catedràtica de Geografia Humana de la UAB i, des del 1984 dirigeix el Centre d’Estudis Demogràfics. Doctorada l’any 1989, és autora de nombrosos articles sobre demografia i el 1999 va publicar el llibre El sistema català de reproduc-ció. L’any passat va rebre la Creu de Sant

Jordi de la Generalitat de Catalunya.Actualment s’interessa per la prospec-tiva demogràfica i la geografia històrica de la població de Catalunya. La seva tesi doctoral, “La reproducció de les genera-

cions catalanes, 1856-1960”, analitza el paper de la fecunditat i de les migracions en la dinàmica de la població catalana del segle XX. Ha comparegut, a títol d’experta, en diferents comissions del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya. El Centre d’Estudis Demogràfics (CED) que dirigeix és un centre de recerca de les estructures i dinàmiques poblacio-nals, creat el 1984 mitjançant un con-veni entre la Generalitat i la UAB.Els diferents centres i campus de la URV organitzen, al llarg de les prime-res setmanes d’activitat acadèmica, actes d’inauguració de curs propis per als quals conviden personalitats destacades que hi pronuncien la lliçó inaugural.

La geògrafa Anna Cabré pronuncia la primera lliçó del curs 2006-07

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

cANVIS DEMOgRàFIcS A ESpANyA I cATALUNyA

A

La Universitat, segons Anna Cabré, té per davant un període d’estabilitat demo-gràfica de deu anys

Es va fer el lliurament de la medalles de la Universitat

La URV a Fons

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i el campus de Remolins a Tortosa ja tenen projecte arquitectònic.

La resolució dels respectius concursos és un pas important en el desplegament del campus Bellissens, a Reus, i del de les Terres de l’Ebre. A Reus el projecte guanyador per-tany als arquitectes Carles Teixidor i Franc Fernández, i organitza la parcel·la en franges on la vegetació recrearà un entorn de caràcter rural. La proposta d’edificació s’ha enfocat des de la indus-trialització i la racionalitat constructiva, prioritzant la qualitat espacial, ambien-tal i lumínica. L’Escola d’Arquitectura pròpiament s’estructura en tres cossos d’edificació separats i relacionats alhora per dos patis arbrats. El primer cos allotja en tres plantes el vestíbul d’entrada-sala d’exposicions i els espais de direc-ció, administració i els despatxos de pro-fessors. La primera planta es projecta cap a l’interior del campus amb la sala d’estudis i una gran terrassa. El cos cen-

tral, de dues plantes, acull aules i al tercer cos, més gran i també de tres pisos, hi ha les aules gràfiques i les aules informà-tiques. Tot l’edifici s’ha programat amb una pauta que permet aplicar-se al creixe-ment del campus i a la resta d’edificis que s’hi hagin de fer en el futur. La inte-gració de l’edifici en l’entorn es fa amb una combinació de pannells metàl·lics de la façana de diferents colors de la gamma de l’arbrat i pannells d’acer ino-xidable.

EScOLLITS ELS pROjEcTES ARqUITEcTòNIcS

Els campus de Bellissens i Tortosa prenen forma

camPUs de RemoLinsA Tortosa el projecte guanyador dels arquitectes Joan Revellat, Carme Ribas i Josep Ferrando és un edifici compacte, en forma d’estrella irregular que s’adapta al terreny. Situat de cara al riu, té volun-tat de fer de nexe entre la ciutat i el parc de Remolins. L’edifici projectat és totalment funcio-nal amb els serveis comuns, com la biblioteca, el bar restaurant o els ser-veis d’estudiants a la planta baixa, els aularis es troben en un segon nivell i els despatxos de direcció i de professors i espais per a la recerca se situen a les plantes superiors . La construcció s’ha volgut permeable, de manera que facilita el trànsit de la ciutat

cap al parc i també cap al veí recinte firal. En aquest sentit, els arquitectes mani-festen el desig que el campus esdevin-gui la “porta” del parc. D’altra banda, les

façanes cobertes de lames en diferents direccions per afavorir la protecció solar donen caràcter a l’edifici sense restar pro-tagonisme al pavelló firal.

L

L’Escola d’Arquitectura s’estructura en tres cossos d’edificació separats i relacionats alhora per dos patis arbrats

El campus de Remolins, situat de cara al riu, té voluntat de fer de nexe entre la ciutat i el parc

Façana lateral del projecte de l’ETSA, al campus Bellissens, amb la terrassa de l’aula d’estudis en primer pla

Les lames de la façana singularitzen el projecte del campus de Remolins

1� LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

n col·laboració amb l’ONG Osona amb els Nens i la URV Solidària, nou famílies, sis de personal de la URV, van aco-

llir a Tarragona nens i nenes de la zona de Txernòbil durant un mes, del 22 de juliol al 24 d’agost. La iniciativa pretén ajudar a millorar el seu estat de salut, físic i psíquic.A l’estiu de 2006 es complia el vintè aniversari de l’accident nuclear a Ucra-ïna. Aquestes acollides són útils per millorar l’estat de salut dels infants que vénen a Catalunya, que deixen per un període de cinc setmanes la zona contaminada del seu país.La URV Solidària es va fer càrrec de la despesa del desplaçament i els tràmits burocràtics dels infants acollits per membres de la Universitat. L’Oficina de l’Esport va col·laborar-hi amb una donació de material per a cada infant, com motxilles i clauers. També es va fer una donació de 126 kg de

joguines per a l’orfenat de Kíev.Els nens i les famílies d’acollida, amb la col·laboració de les institucions de la zona, van gaudir de serveis tant

turístics i esportius com de lleure durant el període d’acolliment. Per a més informació, consulteu www.osonaambelsnens

20è ANIVERSARI DE L’AccIDENT NUcLEAR

URV Solidària acull nens de Txernòbil

E

BITLLET DE L’ONcE DEDIcAT A LA URV

L’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE) va dedicar a la URV el bitllet del cap de setmana del diumenge 25 de juny. Aquesta iniciativa formava part de la sèrie de l’any 2006 sobre les universitats de l’Estat, que va començar el 15 de gener.Al bitllet de loteria, que no va resultar guanyador, hi havia com a motiu la façana del Rectorat de la URV, el logotip de la insti-tució i la xifra de 12.433 alumnes matricu-lats en el curs 2005-06.

SEgONA SIMULAcIó DEL pARLAMENT DE cATALUNyA

Una seixantena d’estudiants de les universitats del territori de parla ca-talana, nou de segon i tercer curs de la llicenciatura en Dret de la URV, van participar del 10 al 14 de juliol en la segona edició de la simulació del Parlament de Catalunya que orga-nitza l’Associació Xerrades Interuni-versitàries de Catalunya, (XIC). Con-sisteix en un exercici pràctic complet de l’activitat parlamentària, didàctic

i lúdic, dels estudiants provinents de cada universitat. La primera jornada es va fer al Para-nimf de la Universitat de Barcelona i la resta de dies es va treballar a la mateixa seu del Parlament. Els estu-diants es constitueixen en cinc grups parlamentaris, simulant la reali-tat catalana, i participen en sessions plenàries i comissions, aproven lleis, formulen preguntes als consellers del govern, fan debats, coneixen parla-mentaris i visiten les seus dels partits.Les XIC són organitzades des de la

base d’una associació sense afany de lucre, gestionada pels mateixos estu-diants amb el suport de les institu-cions patrocinadores i en especial del Parlament de Catalunya. D’acord amb el seu caràcter d’associació, les XIC no prenen partit de cap posició política ni formen part de cap grup econòmic o de pressió. Per a més informació, adreceu-vos a la professora de Dret de la URV Laura Román, laura.roman@urv.cat o con-sulteu la pàgina www.xicat.org.

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

a Generalitat i la Universi-tat Rovira i Virgili van signar el 13 de novembre un con-veni per impulsar i finançar la redacció del Pla Estratègic

del Camp de Tarragona promogut per la Conselleria de Presidència i la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarra-gona. En nom de la Generalitat va sig-nar el conseller de Govenació, Xavier Sabaté, i per part de la Universitat, el rector, Francesc Xavier Graus.Els redactors de l’estudi previ, obra de l’equip format pels professors de la URV Joaquim Margalef, Mercedes Te-ruel, José Antonio Duro, Josep Maria Pinyol i Daniel Miravet, encapçalats per Agustí Segarra, recomanen que el Pla Estratègic s’elabori al llarg de 2007, per establir els punts crítics de la zona, els reptes i les actuacions per al període 2008-15.

El professor Agustí Segarra, direc-tor del grup de recerca en Indús-tria i Territori de la URV, va ser l’encarregat de presentar l’estudi previ el passat 9 d’octubre a la sala de juntes del Rectorat.

pROjEcTAR EL FUTUR DEL cAMp

S’inclouen en el Camp de Tarragona i en l’estudi les tres comarques estrictes (Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès) a més del Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. En els darrers anys, segons l’estudi, el Camp de Tarragona

ha estat objecte d’intenses transfor-macions demogràfiques, econòmiques i socials que han configurat un territori cohesionat que encara el futur amb un doble repte: crear dinàmiques pròpies de desenvolupament que aglutinin les sis comarques sota un mateix projecte compartit, i buscar compromisos amb la resta d’àmbits territorials de Cata-lunya i en particular amb l’àrea me-tropolitana de Barcelona per reclamar un paper actiu en el disseny del futur del país.Es preveuen tres àmbits: detecció i anàlisi de tots els estudis de caràcter socioeconòmic de les comarques de Tarragona, proposta d’aspectes a trac-tar en el marc d’un pla estratègic d’actuació i proposta de calendari de treball per elaborar un pla estratègic i la metodologia de treball, en el marc de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona i amb la creació de grups de treball amb la màxima repre-

sentació socioeconòmica i institucio-nal del territori..Tant a la signatura del conveni com a la presentació de l’estudi previ hi van assistir els màxims representants de les

entitats que integren la Mesa Socio-econòmica: l’Agrupació per a la Pro-moció del Port de Tarragona, les cam-bres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls, els sindicats UGT, Comissions Obreres i Unió de Pagesos i la Confe-deració Empresarial de la Província de Tarragona.

REpTES I AcTUAcIONS pER AL pERíODE 2008-15

Impuls de la Generalitat per redactar el Pla Estratègic del Camp de Tarragona

L

El document s’elaborarà durant el 2007 i establirà els reptes i les actuacions per al període 2008-15

Es proposa crear grups de treball amb la màxima represen-tació socioeconòmica i institucional del territori

20 eL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

eL conseLLeR antoni casteLLs inaUgURa eL cURs

a inauguració del curs aca-dèmic 2006-07 es va fer el 3 d’octubre a l’Aula Magna amb la lliçó pronunciada pel conse-ller d’Economia i Finances de

la Generalitat, Antoni Castells, en un acte obert al públic. Al conseller el van

acompanyar l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; el rector de la URV, Fran-cesc Xavier Grau, i el degà del centre, Miquel Àngel Bové.

D’altra banda, tres noves promocions d’estudiants de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials es van gra-duar el 16 de juny a la Fira de Reus. El padrí va se Francesc Cabré, presi-dent de la Cambra de Comerç de Reus i expresident del Consell Econòmic i Social de la URV.

Com a cloenda de la vida universi-tària, els nous titulats van rebre les orles commemoratives de la seva pro-moció. Hi van participar 70 llicenciats de l’onzena promoció en Administra-ció i Direcció d’Empreses, 25 llicenciats de la sisena promoció en Economia i 35 diplomats de la setzena promoció en Ciències Empresarials. L’acte estava organitzat pels estudiants i el van pre-sentar Alberto Puñet, llicenciat ADE, i Josep Ramon Martínez, llicenciat CE.

La Finca exPeRimentaL mas deLs FRaRes obté La miLLoR coLLita

a Facultat d’Enologia ha pre-sentat els nous vins del seu celler experimental, Mas dels Frares, ubicat a Constantí i

inclòs en la DO Tarragona. Enguany la finca ha donat la millor collita dels últims deu anys. Els responsables del celler justifiquen aquesta excel·lent collita per la clima-tologia favorable de la temporada. Això explica que s’hagi arribat a una producció de 40.000 kg, la millor de la finca, no per un augment de la pro-ductivitat sinó perquè no s’han pro-duït les pèrdues habituals per podrits. Una millora d’aquesta campanya ha estat l’estrena d’una màquina reta-lladora, que ha permès mecanitzar les feines de reducció de vegetació. La producció de vi del celler enguany serà de 15.000 ampolles. Destaca

que per segon any consecutiu el vi de criança ha obtingut el primer premi de la denominació d’origen Tarragona.

Enguany també es tornarà a produir un vi reserva, ja que només s’elabora quan el vi és de molt bona qualitat.

L

L

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.cat a/e: secemp@urv.cat

FacULtat de ciències d’econòmiQUes i emPResaRiaLs

c/Marcel.lí Domingo, s/n Tarragona, campus SesceladesTel.: 902 337878/977 558600 http:/www.urv.cat/centres/Enologia a/e: secenol@urv.cat

FacULtat d’enoLogia

21 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / eL CAMPUS

na quarantena d’estudiants de les promocions 2006 de les enginyeries tècniques industrials de les especiali-tats Química i Mecànica de

l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química van celebrar la graduació el 16 de juny a la sala de graus.La promoció d’enginyers mecànics és la primera graduada, una especiali-tat llargament demanada pels sectors productius del Camp de Tarragona que té unes bones perspectives labo-rals. Fa una dècada que les enginyeries químiques han assolit una demanda laboral sòlida.En el decurs de l’acte es va lliurar el tercer premi PARSI al millor graduat de les enginyeries tècniques del centre. Va ser Eduard Caamaño, nascut i veí

de Montblanc, de 20 anys, al qual se li va reconèixer el seu expedient acadè-mic. Xavier Fàbregas, director general de PARSI-pci, va presentar una ponèn-cia i va entregar el premi, consistent en un xec de 3.000 € i una placa comme-

morativa. Eduard Caamaño va realit-zar pràctiques a l’empresa CRS Refrige-ration LTD a Dublín (Irlanda) l’estiu del 2005 i actualment fa una segona sessió de pràctiques a l’empresa Frappe Behr de Montblanc.

acte de commemoRació de La PRimeRa PRomoció d’eti de teLecomUnicacions en teLemàtica

Av. dels països catalans, 26 – 43007 Tarragona, campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.cat A/e: secetse@urv.cat

escoLa tècnica sUPeRioR d’enginyeRia

gRadUació de Les PRomocions de Les enginyeRies tècniQUes indUstRiaLs en QUímica i mecànica

Av. dels països catalans, 26 – 43007 Tarragona, campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.cat A/e: secetseq@urv.cat

escoLa tècnica sUPeRioR d’enginyeRia QUímica

L

U

’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) va celebrar el 20 de juny l’acte de com-memoració de la primera pro-

moció d’enginyers tècnics industrials de Telecomunicacions en Telemàtica. Durant l’acte Ricard Ruiz de Querol, de Telefònica, va pronunciar la conferèn-cia “Per construir la nostra societat de la informació”. La commemoració va tenir lloc a la sala de graus de l’ETSE.Hi eren convidats tots els alumnes que van matricular-se per primer cop fa tres anys i que, per tant, formen part de la primera promoció de l’ensenyament. Hi van ser presents el rector de la Uni-versitat, Francesc Xavier Grau; el direc-tor de l’ETSE, Xavier Maixé, i el degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Tele-comunicacions de Catalunya, Ferran

Amago. El conferenciant era el director de Relacions Institucionals i Societat de la Informació de Telefónica S.A. a Catalunya i secretari del Consell Català de l’empresa.

Després de la conferència, es van lliurat els diplomes als alumnes de la primera promoció, i en el seu nom van pro-nunciar unes paraules les alumnes Júlia Sigles i Judit Jornet.

22 eL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

PiLaR isLa obRe eL cURs 2006-07

Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, campus centreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.cat/centres/infermeria A/e: secinf@urv.cat

a inauguració del curs de l’Escola Universitària d’Infermeria va tenir lloc el 19 d’octubre al Para-nimf de la Universitat amb

l’assistència d’un gran nombre d’alumnes i va ser retransmès per videoconferència al campus de les Terres de l’Ebre, a Tortosa. La pri-mera lliçó la va pronunciar Pilar Isla i es titulava “De la diabetes al trans-plante de riñón y páncreas. Una mirada enfermera”. Pilar Isla, màs-ter en Salut Pública, llicenciada en Infermeria per l’Escola Supe-rior Zeeland (Holanda) i llicenciada en Antropologia Social i Cultural,

també és doctora en Infermeria per la Universitat d’Alacant. Pilar Isla compta amb una activi-tat professional de 23 anys com a infermera i supervisora a l’Hospital Clínic de Barcelona, és profes-sora titular d’escola universitària de la UB des de 1990 i direc-tora del grup de recerca qualita-tiva en Infermeria (GRIQ). Les línies de recerca que segueix són educa-ció per a la salut, malalties cròni-ques (diabetis, cardiologia i sida) i projectes d’innovació docent en Infermeria. Ha escrit diferents arti-cles i llibres relacionats amb la seva especialitat.

escoLa UniVeRsitàRia d’inFeRmeRia

L’escRiPtoR joan baRRiL inaUgURa eL cURs

plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, campus centreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.cat/lletres/ A/e: secllet1@urv.cat

’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural de la Facultat de Lletres va ser el periodista i escriptor Joan Barril, que la va

titular “Les xifres tenen la paraula”. L’acte acadèmic es va fer a l’Aula Magna amb la presència del rector, Francesc Xavier Grau, i la degana del centre, Mercè Jordà.En acabar hi va haver un concert a càrrec dels estudiants Sergi Guasch (piano) i Pere Nolasc (violí). En la primera part van interpretar música de Mozart, en commemoració del 250è aniversari del naixement del compositor, i en la segona part, bandes sonores de pel·lícules. D’altra banda, l’acte de graduació

de la primera promoció de la llicen-ciatura en Història de l’Art 2001-06, amb 28 alumnes, es va celebrar el 30 de juny a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres i el padrí va ser el director de teatre Ferran Madico.En l’acte van intervenir la vicedegana

de la Facultat, Natàlia Català, la ca-tedràtica d’Art, Enma Liaño, i el pro-fessor de Cinema, José Carlos Suárez, tots dos docents de l’ensenyament. El professor Antonio Salcedo és el responsable d’aquesta llicenciatura, que segueixen en total 115 alumnes.

FacULtat de LLetRes

L

L

2�

a Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de-senvolupa un projecte d’innovació docent, subven-

cionat per l’ICE de la URV, sobre “Educació en valors, actituds perso-nals i ètica professional en el marc de l’EEES”. Es tracta d’un projecte transversal a totes les titulacions de la Facultat, que de forma pilot s’aplicarà aquest curs 2006-07 a l’ensenyament de Mestres en Educa-ció Primària. Progressivament s’anirà estenent a la resta d’ensenyaments de la Facultat.

El projecte es durà a terme a dife-rents nivells: dins les assignatures, integrat en un currículum nuclear de la FCEP, a les tutories, a les activitats de la Facultat (jornades d’educació, cineclub, etc.), durant el Pràcticum i en el Pràcticum Solidari de la Facul-

tat. S’està redactant també un pro-jecte d’aprenentatge - servei i de transferència Facultat- entorn. D’altra banda, el 19 de juny es va constituir el Consell Assessor de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia format per 42 professio-

nals relacionats amb tots els àmbits dels ensenyaments que s’hi impar-teixen: les llicenciatures en Psicolo-gia, Pedagogia i Psicopedagogia (2n cicle) i les diplomatures de Mestre en les diferents especialitats i d’Educació Social.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / eL CAMPUS

c/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, campus Vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.cat/centres/fmcs/index.html A/e: secmed@urv.cat

FacULtat de medicina i ciències de La saLUt

ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.cat A/e: secedu1@urv.cat

FacULtat de ciències de L’edUcació i PsicoLogia

montseRRat giRaLt, noVa degana

a nova responsable de la Facultat de Medicina i Cièn-cies de la Salut va ser ele-gida el 15 de novembre per la junta de centre. Josep Ribalta

és el secretari del centre, Antonio Cas-tro és vicedegà; Montserrat Jové és la responsable de l’ensenyament de Medicina, Victòria Arija, de Nutrició Humana i Dietètica, i Salvador Mon-tull, de Fisioteràpia. L’actual degana ha ocupat el vicedeganat durant vuit anys en l’equip del degà Rodrigo Miralles, que ha estat durant dos mandats en el càrrec i el qual substitueix. Montserrat Giralt (la Pobla de Mafu-met 1964) va estudiar Medicina al mateix centre. Ha exercit la medi-cina assistencial i aviat va començar

la carrera professional com a docent. Professora de la Unitat de Farma-cologia, del Departament de Cièn-cies Mèdiques Bàsiques, fa classe a la seva facultat i a l’Escola Universitària d’Infermeria. És membre del grup de recerca de Farmacobiologia Cel·lular.D’altra banda, l’acte de graduació de la promoció 2003-06 de la diplo-matura en Fisioteràpia es va fer el 17 de juny a la Fira de Reus. Enguany es van graduar una setantena de joves i el regidor Àlex Martínez en va ser el padrí. L’acte el van iniciar les alum-nes Úrsula Costa i Sara Martínez amb la benvinguda als assistents, mentre que Anna Castelló i Irantzu Azkona van parlar de les experiències viscudes durant la seva formació.

L

PRojecte d’innoVació docent

L

2� eL CAMPUS / RREVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

saLVadoR anton, escoLLit diRectoR de L’eUto

c/joanot Martorell, 15, Vila-seca, campus Vila-secaTel: 977 395709 http:/www.euto.urv.cat a/e: euto@urv.cat

escoLa UniVeRsitàRia de tURisme i oci

l professor Salvador Anton, fins ara president de la Comissió Gestora de l’Escola, va ser elegit direc-tor de l’Escola Universitària

de Turisme i Oci (EUTO) el 22 de setembre per la junta de centre, la qual prèviament havia fet la sessió constitutiva. Salvador Anton, professor de la Uni-tat Predepartamental de Geogra-fia de la URV i expert en geogra-fia del turisme, era l’únic candidat a les eleccions. Pel que fa a la junta de centre, ja es van fer eleccions mesos enrere. El mandat del director és per quatre anys.

L’equip que l’acompanyen està for-mat per M. Victòria Sánchez, sub-directora de l’Escola i responsable d’Espai Europeu d’Educació Supe-rior i Qualitat; Juan Antonio Duro, secretari, responsable de Recur-sos Econòmics i Materials i Comu-nicació; Marta Gemma Nel·lo, responsable d’ensenyament de la diplomatura de Turisme al cam-pus de Vila-seca i de l’àrea de Rel-acions Internacionals i Estudiants, i Pilar Cavallé, responsable de la mateixa diplomatura al campus de les Terres de l’Ebre i de l’àrea de Relacions Intercampus i Estudiants.

anton joRdà toRna aL deganat de jURídiQUes

Av. de catalunya, 35 – 43002 Tarragona, campus centreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.cat A/e: secjur@urv.cat

a junta de centre de la Facul-tat va escollir nou degà Anton Jordà en la sessió extraor-dinària celebrada el dimecres 27 de setembre. Era l’únic

candidat. Jordà, professor d’Història del Dret i de les Institucions, ja va ocupar aquesta responsabilitat de l’any 2000 al 2003.

L’equip de govern que acompanya Antoni Jordà està format per la vicedegana Laura Román, els res-ponsables d’ensenyament Àngel Urquizu, de Dret; Immaculada Pas-tor, de Relacions Laborals i de Cièn-cies del Treball, i M. Victòria Forns, de Treball Social. La secretària és Reyes Barrada. Jordà substitueix la degana en funcions, Catalina Jordi, que exercia el càrrec des del juny,

quan el degà, Santiago Castellà, va ser nomenat vicerector de Relacions Externes de la URV.

Entre els diversos aspectes que va exposar en el seu parlament el nou degà, va destacar la importància de les modificacions previstes en els futurs plans d’estudis dels ense-nyaments de la Facultat. També va insistir en la necessitat d’adequar la pràctica docent al futur espai euro-peu d’educació superior, la volun-tat d’impulsar els màsters/postgraus que permetin continuar l’activitat docent del centre i el compromís d’incrementar les relacions amb col·legis professionals, institucions, empreses etc., per desenvolupar una col·laboració més àmplia en temes d’interès comú.

FacULtat de ciències jURídiQUes

E

L

2�

manUeL de soLà-moRaLes inaUgURa eL cURs

Av. de la Universitat, 1- 43204 Reus, campus BellissensTel.: 902 337878/977 759878 a/e: etsa@urv.cat

escoLa tècnica sUPeRioR d’aRQUitectURa (etsa)

’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales va inaugu-rar el curs de l’Escola Tèc-nica Superior d’Arquitectura el 25 d’octubre a l’Aula Magna

de la Facultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials, seu provisional de l’ETSA.El conferenciant va pronunciar la lliçó “Per una urbanitat material”. Cate-dràtic d’Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), és fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana.Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard, ha fet cursos de disseny urbà a les univer-sitats de Cambridge UK, Nova York, Santiago de Xile, Lisboa, Harvard,

Nàpols, Caracas, Coïmbra i París, entre d’altres. Director de l’ETSAB de 1994 a 1998, la seva oficina professional és a Bar-celona. Ha influït en l’urbanisme de la ciutat, en els treballs relacionats amb els Jocs Olímpics de 1992, i especial-ment en les idees per a la transforma-ció del front marítim i la realització, àmpliament coneguda, del Moll de la Fusta.

És autor de molts estudis, llibres, arti-cles i exposicions. Editor, funda-dor, redactor i col·laborador de diver-ses revistes d’arquitectura, ha rebut nombrosos premis pels seus treballs: premi March a la Investigació (1970), premi Puig i Cadafalch (1981), Premi Nacional d’Urbanisme (1983), premi Ciutat de Barcelona (1986), Bien-

nal d’Arquitectura Espanyola (1994), premi FAD (1995), Iber FAD (1999), Narcís Monturiol (2000) i Grand Prix d’Urbanisme d’Europa (2000).L

eL PRoFessoR joan igUaL, noU degà

Marcel.lí Domingo, s/n 43007 Tarragona, campus SesceladesTel. 902 33 78 78 / 977 55 86 00 http://www.quimica.urv.cat a/e: secquim@urv.cat

oan Igual és el nou respon-sable de la Facultat de Quí-mica des del 20 d’octubre. Quant al nou equip, Núria

Ruiz és la vicedegana del cen-tre, Joan Carles Ronda és el secre-tari, Ricard Boqué, el responsa-ble d’ensenyament de Química, i Santiago García, de Bioquímica. El nou degà substitueix la professora Aurora Ruiz, degana en funcions des que Josep Manel Ricart va deixar el càrrec, al mes de juny passat, per incorporar-se com a vicerector a l’equip de direcció de la Universitat. Igual és professor titular

d’universitat de l’àrea de Química Física, del Departament de Química Física i Inorgànica. Com a investiga-dor forma part del grup de Química Quàntica, que estudia per mitjà de mètodes DFT les propietats estructu-rals i magnètiques de nous materials amb l’objectiu d’establir les bases físiques del comportament dels polioxometal·lats. En l’àrea de ges-tió universitària, ha estat coordina-dor d’accés de la URV (1995-2002) i coordinador de les proves d’accés per a més grans de 25 anys durant els mateixos anys. De 1989 a 1995 va ser vicedegà de la seva Facultat i

el 1988, secretari del Departament de Química de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona.

FacULtat de QUímica

J

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / eL CAMPUS

2�

La URV PaRticiPa a La conFeRència gLobaL sobRe inteRnet

El grup de recerca e-management, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, va partici-par del 29 de maig a l’1 de juny en la vuitena edició de la Conferència Global sobre Internet que va tenir lloc al Palau de congresos de la Fira de Barcelona. Aquest grup, pertanyent al Departament de Gestió d’Empreses, està coordinat pel professor Mario Arias i formava part de l’àmbit de la usabilitat.

DIA: 1

MES: jUNy

FAcULTAT

DE cIèNcIES

EcONòMIqUES I

EMpRESARIALS

dia a dia

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

REcULL DE NOTícIES

entRega de diPLomes aLs aLUmnes xinesos QUe Van estUdiaR a La URV

Els setze estudiants de la Universitat de Dalian (Xina) que van acabar el Curs de Llengua i Cultura Hispànica a la Facultat de Lletres van rebre els corresponents diplomes el 5 de juny. La rectora, Sun Yuhua, i la vicerectora de Relacions Internacionals, Shi Xiaojie, van assistir a l’acte celebrat a l’Aula Magna del centre. Aquest curs constitueix el tercer any de la llicenciatura en Estudis His-pànics que segueixen al seu país.

DIA: 5

MES: jUNy

FAcULTAT DE

LLETRES

iV joRnada sobRe innoVació docent: La inteRnacionaLització de Les UniVeRsitats

La IV Jornada sobre Innovació Docent adreçada al professorat universitari i centrada en la internacio-nalització es va fer els dies 6 i 7 de juny. Estava organitzada per l’Institut de Ciències de l’Educació, amb la col·laboració del Consell Social i el Vicerectorat de Docència de la URV. Formava part del Pro-grama de formació del personal docent i investigador (PROFID), que ofereix cursos tot l’any, i es va fer a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques.

DIA: 6

MES: jUNy

URV

acte de gRadUació de dRet

La desena promoció de la llicenciatura en Dret va celebrar l’acte de graduació el 16 de juny. Antonio Carril, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, va ser el padrí de la promoció i la lliçó magistral, titulada “Favor filii vs favor progenitoris”, la va pronunciar Reyes Bar-rada, professora de Dret Civil. Els repre-sentants dels alumnes Magda V. Castells i Joaquim Fibla van fer un parlament.

DIA:16

MES: jUNy

FAcULTAT DE cIèN-

cIES jURíDIqUES

27

oRLes de La PRimeRa PRomoció de tURisme i ciències emPResaRiaLs deL camPUs de L’ebRe

L’acte de lliurament d’orles als alumnes de les primeres promocions de la diplomatura en Cièn-cies Empresarials i de la diplomatura en Turisme del campus de les Terres de l’Ebre es va celebrar el 16 de juny al vespre a l’Auditori Teatre Felip Pedrell, a Tortosa. El padrí de les promocions va ser Agustí Caballer, gerent de l’empresa Bombeos de Hormigón Caballer.

DIA:16

MES: jUNy

cAMpUS DE LES

TERRES DE L’EBRE

dia a dia

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / DIA A DIA

gRadUació deLs estUdiantsde PsicoPedagogia

La segona promoció de l’ensenyament de Psicopedagogia 2004-06 es va graduar el 16 de juny a la sala d’actes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. El padrí era el professor Enric Valls. Els alumnes de l’ensenyament de Mestres de diferents especialitats es van graduar el dijous 15 de juny i els de l’ensenyament d’Educació Social, el 8 de juny.

DIA: 16

MES: jUNy

FAcULTAT DE cIèN-

cIES DE L’EDUcAcIó I

pSIcOLOgIA

62 joVes s’han gRadUat en tURisme

La segona promoció de la diplomatura en Turisme de l’Escola de Turisme i Oci de la URV formada per 62 alumnes es va graduar el 17 de juny a Port Aventura, apadrinats pel parc temàtic.

DIA: 17

MES: jUNy

EScOLA UNIVERSI-

TàRIA DE TURISME

I OcI

joRnades d’estiU deL doctoRat de neURotoxi-coLogia i PsicoFaRmacoLogia

Del 3 al 7 de juliol experts en neurotoxicologia i psicofarmacologia de la URV, de Catalunya i l’Estat espanyol i també d’altres universitats estrangeres van participar en unes jornades d’estiu celebrades a l’Aula Magna Francesc Cailà, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Era un programa de doctorat interuniversitari semipresencial, que es fa entre la URV i la Universitat d’Almeria i interdepartamental amb la col·laboració de la UB i de Laboratorios Esteve S.A.

DIA: 3

MES: jULIOL

FAcULTAT DE ME-

DIcINA I cIèNcIES DE

LA SALUT

PRoVa exPeRimentaL a econòmiQUes

El grup de recerca de Capital Intel·lectual, format per professors investigadors del Departament de Gestió d’Empreses de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, va organitzar el 4 de juliol un joc d’inversió en borsa en el qual els estudiants col·laboradors van prendre deci-sions per comprar la millor cartera d’accions. El projecte de recerca, del qual forma part, es plan-teja conèixer la manera com les persones prenen les decisions en la borsa i quins factors tenen en compte.

DIA: 4

MES: jULIOL

FAcULTAT DE cIèN-

cIES EcONòMIqUES I

EMpRESARIALS

2�

dia a dia

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

congRés inteRnacionaL de La societat d’estUdis UtòPics: “desitjant QUe aRRibi eL FinaL”

El 7è Congrés Internacional de l’USS (Societat d’Estudis Utòpics) va tenir lloc els dies 6 i 7 de juliol a l’edifici del Seminari de la Facultat de Lletres. Un centenar d’acadèmics de tot el món van parlar dels estudis utòpics, des de totes les disciplines. L’organitzaven el Departament de Filolo-gia Anglogermànica de la URV i el grup de recerca T-CLAA/ICARUS, de l’USS.

DIA: 6-7

MES: jULIOL

FAcULTAT DE

LLETRES

El Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació de Reus, adscrit a la URV, va organitzar el 14 de juliol al Palau de Fires i Congressos l’acte de gradua-ció de la segona promoció del graduat superior en Aviació Comercial. Pilot de Transport de Línia Aèria i del graduat superior en Gestió d’Empreses Aeronàutiques i Operacions Aèries.

DIA: 14

MES: jULIOL

cESDA

PaRticiPants d’exPo ciència eURoPa 2006 coneixen La ReceRca de La URV

Els 430 participants d’entre 12 i 30 anys del projecte internacional Expo Ciència Europa 2006, que va tenir lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona del 16 al 23 de juliol, van visitar diver-sos laboratoris de la URV. És una gran fira europea de treballs de recerca de joves, molts dels quals prenen contacte amb els investigadors de la Universitat i participen en tallers científics.

DIA: 16

MES: jULIOL

URV

acte de gRadUació de 37 aLUmnes d’aViació

Ambdues sindicatures van signar un conveni l’11 de juliol per coordinar-se i oferir un millor servei als universitaris i als ciutadans en general. El van subscriure el síndic de la URV, Francisco Zapater, i el síndic de Catalunya, Rafael Ribó, en la trobada anual de síndics universitaris celebrada a Barcelona.

DIA: 11

MES: jULIOL

URV

La sindicatURa de gReUges de La URV ReFoRça La coL·LaboRació amb eL síndic de gReUges de cataLUnya

2�

s’inicia eL cURs 2006-07 eLs dies 4 i 12 de setembRe

L’activitat acadèmica del curs 2006-07 va començar el dia 4 per als cursos i ensenyaments que segueixen el sistema ECTS d’avaluació continuada i el dia 12 per als de sistema d’avaluació ordinari. Enologia té un calendari propi. En general, s’han suprimit els exàmens de setembre.

DIA: 4

MES: SETEMBRE

URV

dia a dia

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / DIA A DIA

Viii cURs Fongs oPoRtUnistes: identiFica-ció i caRacteRitzacióDel 17 al 22 de juliol es va impartir un curs pràctic destinat a estudiar i identificar en laboratori els fongs filamentosos oportunistes, organitzat per la Unitat de Microbiologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb el suport de l’Associació Espanyola de Micologia (AEM) i la Societat Espanyola de Micro-biologia (SEM).

DIA: 17

MES: jULIOL

FAcULTAT DE MEDIcI-

NA I cIèNcIES DE LA

SALUT

PResentació deL LLibRe Història de la ciu-tat de tarragona Anton Jordà, professor d’Història del Dret i de les Institu-cions i degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, va pre-sentar el llibre Història de la ciutat de Tarragona, publi-cat per Cossetània Edicions. L’acte es va fer a l’Antiga Audiència de Tarragona. L’obra divulga, de forma amena i científica, una sèrie d’esdeveniments que han condicio-nat la vida de la ciutat i els seus habitants.

DIA: 19

MES: SETEMBRE

FAcULTAT DE cIèN-

cIES jURíDIqUES

taLLeR PReVi aL i congRés mUndiaL sobRe saLUt PúbLica i nUtRicióLa Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va acollir els dies 26 i 27 de setembre un taller previ al I Congrés Mundial de Salut Pública i Nutrició, titulat Mètodes Epidemiològics en l’Estimació del Consum Alimentari. El Congrés Mundial de Salut Pública i Nutrició (I World Congress of Public Health Nutrition)-VII Congreso de la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) es va organitzar a Barcelona del 28 al 30 de setembre.

DIA:26

MES: SETEMBRE

FAcULTAT DE MEDIcI-

NA I cIèNcIES DE LA

SALUT

ReUnió deL conseLL sociaL a L’escoLa UniVeRsitàRia de tURisme i oci

Els membres del Consell Social es van trobar per primer cop a la ciutat universitària de Vila-seca, a la seu de l’EUTO, per reunir el Ple i la Comissió Econòmica. Es va aprovar el nomena-ment d’Enric Carreres com a representant del Consell Social al Consell Assessor del Campus de les Terres de l’Ebre, entre d’altres punts. També hi van assistir l’alcalde de la població, Josep Poblet; la regidora d’Educació, Maria dels Àngels Ponce, i la sotsdirectora de l’EUTO, la profes-sora Victòria Sánchez.

DIA: 28

MES: SETEMBRE

cONSELL SOcIAL

�0

Marsal substitueix el professor Luis Martínez Salamero, que exercia el càrrec en funcions per substituir l’anterior cap, Josep Pallarès, que va dimitir en entrar a formar part de l’equip de direcció com a vicerector de Transferència i Innovació de la URV. Lluís Marsal és professor titular del Departament i coordinador del doctorat interuniversitari en Enginyeria Electrònica que imparteixen conjuntament la UPC, la UIB i la URV.

dia a dia

cLaUsURa deL cURs 2005-06 d’inFeRmeRia aL camPUs teRRes de L’ebRe

Una seixantena d’alumnes d’Infermeria del campus Terres de l’Ebre es van graduar en un acte celebrat al saló d’actes de la Delegació d’Ensenyament de Tortosa i van escoltar la lliçó magistral de la professora Amaia Lasaga, la qual va parlar sobre “Tenir cura: raó de ser de la infermera”.

DIA: 29

MES: SETEMBRE

cAMpUS TERRES DE

L’EBRE

DIA: 10

MES: OcTUBRE

EScOLA TècNI-

cA SUpERIOR

D’ENgINyERIA

LLUís maRsaL, caP deL dePaRtament d’enginyeRia eLectRònica, eLèctRica i aUtomàtica

L’exfiscal en cap Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va pronunciar la conferència titulada “Ética y transparencia en la política” a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques. L’acte estava organitzat per IC Verds-EUiA i el degà del centre, Anton Jordà, va presentar el conferen-ciant.

DIA: 10

MES: OcTUBRE

URV

caRLos jiménez ViLLaRejo PRonUncia Una conFeRència a jURídiQUes

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

El Congrés New Research in Translation and Interpreting Studies va acollir els dies 20 i 21 d’octubre estudiants de doctorat que investiguen sobre diversos aspectes de la traducció, proce-dents de dotze països diferents. L’organització anava a càrrec del Grup d’Estudis Interculturals, del Departament de Filologia Anglogermànica de la Facultat de Lletres i va tenir lloc a l’Hotel Ciu-tat de Tarragona.

DIA: 20

MES: OcTUBRE

FAcULTAT DE

LLETRES

congRés sobRe tRadUcció

Els candidats joves de la demarcació de Tarragona a les eleccions de l’1 de novembre van fer un debat públic a la sala d’actes de la Facultat de Ciències Jurídiques, organitzat el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Els debats polítics de cada demarcació catalana s’emmarcaven en la campanya “Guanya tu”, per motivar el vot jove.

DIA: 24

MES: OcTUBRE

URV

debat eLectoRaL amb candidats joVes

�1

gent de casa

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GeNT De CASA

El projecte docent de l’ETSEQ compartit amb Dow Chemical rep la distinció Jaume Vicens Vives

urant l’acte d’inauguració del curs del sistema uni-versitari català, a Lleida, la Generalitat va atorgar la distinció Jaume Vicens

Vives al mèrit docent a l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, pel pro-jecte “Una experiència docent com-partida entre la Universitat Rovira i Virgili i l’empresa Dow”, com a reco-neixement a la innovació en la met-odologia docent enfocada a la dinàmica per resoldre problemes.

La cooperació entre la URV i Dow Chemical es concreta en un curs coor-ganitzat per l’ETSEQ i la companyia, amb l’objectiu de formar els alumnes en continguts, valors i actituds, i apor-tar informació d’última generació

sobre seguretat, medi ambient i qua-litat als assistents. Aquesta cooperació singular ja dura 20 anys. En el curs s’aprèn de forma activa i es construeix coneixement de forma autònoma, aplicant la interrelació dialèctica amb els altres i amb l’entorn, i es propi-cia el debat entre iguals. Aquest tipus de curs, habitual en la formació con-tinuada per a professionals en exer-cici, és una innovació entre alumnes de primer i segon cicle no avesats a la dinàmica de resolució de problemes, que és una pràctica comuna entre els professionals en exercici.La distinció Jaume Vicens Vives és una menció que es va crear l’any 1996 amb l’objectiu de premiar la quali-tat en la docència universitària. Ante-riorment a la URV l’han rebut: l’ETSEQ pel projecte 1r-4t, la Facultat de

Medicina per la incorporació de nous mètodes de docència, la Facultat de Ciències Jurídiques per l’assignatura Dret i Presó, el Grup de docència de la Física del Departament de Química Física i Inorgànica i els professors de l’assignatura Sistemes Comptables Informatitzats de la llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses.

REcONExEMENT A LA INNOVAcIó

D

caRmen cLaVeR, medaLLa naRcís montURioLLa catedràtica de Química Inorgànica de la URV Carmen Claver ha rebut la medalla Narcís Monturiol de la Gene-ralitat com a distinció dels seus mèrits i per la seva contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya. L’acte va tenir lloc el dia 22 de novem-bre al Palau Pedralbes de Barcelona.Carmen Claver (Osca 1952) és llicen-ciada en Ciències Químiques i doc-tora en Química per la Universitat de Saragossa, on va exercir la docèn-cia, així com a la Universitat de Bar-celona. És cap del grup de Recerca en Organometàl·lics i Catàlisi Homogè-nia, grup consolidat que treballa en una xarxa de grups subvencionada per la Unió Europea i fa investigació per a diverses empreses presents al polígon petroleoquímic de Tarragona. Pertany al Departament de Química Física i Inorgànica de la URV. L’any

2002 ja va rebre la distinció de la Generalitat per a la recerca universi-tària. Va ser vicerectora de Recerca de la URV de 1993 a 1997.Amb Carmen Claver, ja són set els professors investigadors de la URV mereixedors de la medalla Narcís Monturiol: Francesc Giralt (1993), Lluís Mallart (1995), Rosa Caba-llol (1997), Eudald Carbonell (2000), Josep Guarro (2001) i Joan Prat (2003).

joseP gUaRRo, i PRemi a L’exceL·Lència de La FUndació maRtí L’hUmà. tot conca La Fundació Martí l’Humà. Tot Conca ha instituït el Premi a l’Excel·lència i el Patronat ha decidit per unanimitat concedir-lo al montblanquí Josep Gua-rro, de 58 anys, catedràtic de Micro-biologia de la URV. La primera edició d’aquest guardó

honorífic es va lliurar el 18 de novem-bre a la sala noble del Palau Alenyà, seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.El Premi a l’Excel·lència de la Funda-ció Martí l’Humà. Tot Conca té la fina-litat de distingir persones de Mont-blanc o la Conca de Barberà que hagin destacat per les seves aporta-cions en benefici de la humanitat, pre-ferentment en el camp científic.El laboratori de microbiologia que diri-geix Josep Guarro s’ha convertit en un centre de referència per a la identifica-ció i determinació de la susceptibilitat antifúngica, i per a la tipificació mole-cular de fongs d’interès clínic proce-dents d’hospitals de tot el món. què disposa: tècniques de radiolo-gia, de laboratori de biologia molecu-lar i tècniques d’identificació d’ADN. Amb aquestes últimes es poden estu-diar relacions de parentiu i moviments migratoris.

�2

pROjEcTE REcUpERAcIó DE REcUSOS híDRIcS cONTAMINANTS

l Centre d’Innovació Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi (AMIC) de la URV va rebre el Premi de Medi Ambient

en la modalitat d’iniciatives de recerca, desenvolupament i innovació en gestió ambiental de l’aigua, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de mans del conseller, Francesc Baltasar. L’acte va tenir lloc el 7 de juny a l’Auditori Win-terthur, a Barcelona, i formava part de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. El director del centre AMIC, el professor i investigador Jesús E. Sueiras, va reco-llir el premi. El projecte està basat en la recuperació de recursos hídrics conta-minats amb nitrats mitjançant la tecno-logia d’hidrogenació catalítica selectiva. Aquesta nova línia de recerca va iniciar-

se l’any 2003 i l’ha portat a terme el pro-fessor Francesc Medina, del Departament d’Enginyeria Química i responsable de Recerca i Desenvolupament del Centre AMIC, i els investigadors Anton Dafinov i Noelia Barrabés, la qual redacta la tesi doctoral sobre aquest tema. El principal objectiu d’aquest projecte ha consistit a desenvolupar una tecnolo-gia que permetés eliminar nitrats contin-guts en efluents aquosos, amb la fina-litat d’aplicar-se a gran escala i poder-la instal·lar en un gran nombre de munici-pis de Catalunya. El projecte de recerca està en la fase de planta pilot en les infra-estructures d’abastament d’aigües del municipi del Morell (Tarragonès), amb la col·laboració de l’empresa IAP, S.L., l’Agència Catalana de l’Aigua i el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat. Si voleu més informació sobre el centre, en trobareu a http://www.stq.urv.es/amic/.

Lliurat el Premi de Medi Ambient 2006 de la Generalitat al centre AMIC

E

GeNT De CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

enRic casteLLó, PRemiat PeL conseLL aUdioVisUaL de cataLUnya El professor Enric Castelló, docent dels estudis de Comunicació de la URV, ha rebut el segon Premi a la Investiga-ció Audiovisual, convocat pel CAC, amb el treball “Sèries de ficció i construcció nacional: imaginant una Catalunya televi-siva”. L’acte va tenir lloc el 16 de juny a la seu de l’entitat.Aquest treball correspon a la seva tesi doctoral. El jurat va destacar l’aportació al coneixement de la relació entre la fic-ció televisiva a TV3 i la construcció i difu-sió d’identitats socials. Enric Castelló planteja que la construcció nacional és un procés polític i cultural en evolució constant i en la societat actual el consum de productes culturals mas-sius constitueix un camp fonamental on té lloc aquest procés constructiu. Televisió de Catalunya (TVC) ha produït i progra-mat vint-i-sis sèries de ficció de producció pròpia entre 1994 i 2003. El primer premi del CAC va ser per a la periodista de Televisió Espanyola Ali-cia Gómez pel treball “Pluralismo, tutela política y órganos de control en el servi-cio público de radiotelevisión de ámbito estatal. La manipulación como fenó-meno social. La reforma de RTVE”.

PRemi a La innoVació docent PeR eLs PRoFessoRs ana giménez i aLFonso gonzáLezEls dos docents de la Facultat de Cièn-cies Jurídiques són els autors d’una comunicació presentada al IV Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació, que va tenir lloc del 5 al 7 de juliol a Barcelona i que l’Agència de la Qualitat Universitària a Catalunya (AQU) va considerar la millor comunicació pre-sentada en format pòster. El títol de la comunicació era “El uso de la herramienta wiki para la elaboración de trabajos colaborativos en el marco de una asignatura jurídica”. Alfonso González és professor de l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals (Departament de Dret Públic) i Ana Giménez és professora de l’àrea de Dret Civil (Departament de Dret Privat, Processal i Financer).Les set universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG i URV) organitzen bianualment aquesta tro-bada, que va tractar de les estratègies, els recursos, les tecnolgoies i el context de l’aprenentatge, la planificació docent i els perfils de competència, objec-tius, continguts i activitats, i dels siste-mes alternatius per avaluar els aprenen-tatges.

L’aLUmne aLexandRe Viejo, PRe-miat PeR L’associació cataLana d’inteL•Ligència aRtiFiciaL L’Associació Catalana d’Intel.ligència Arti-ficial (ACIA) ha premiat el projecte final de carrera de l’alumne Alexandre Viejo “Turist@. Agents al servei del turista mitjançant telefonia mòbil”, de segon cicle d’Enginyeria Informàtica, amb un accèssit. Alexandre Viejo el va rebre el 27 d’octubre en el congrés anual de l’Associació, a Perpinyà.En aquest treball premiat, dirigit pel pro-fessor Antonio Moreno, de BANZAI, el grup dedicat a la recerca en intel·ligència artificial del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, i es va de-senvolupar un programari que permet que els visitants d’una ciutat puguin obtenir informació turística personalit-zada al seu telèfon mòbil. És el segon premi obtingut per aquest alumne, que ja va rebre un altre accès-sit a la competició del 2004, pel seu pro-jecte fi de carrera de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica, titulat “Implementació d’agents en dispositius mòbils”. Actual-ment el jove és alumne del màster en Enginyeria Informàtica i de la Segure-tat de la URV i fa la tesi doctoral dins del grup de recerca CRISES (Criptografia i Secret Estadístic).

�� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GeNT De CASA

REcONEIxEMEMT DEL MINISTERI D’ADMISTRAcIONS pÚBLIqUES

l Ministeri d’Administracions Públiques ha concedit el Premi a les Bones Pràctiques de Gestió Interna 2006 a la URV i a altres

nou entitats públiques de tot l’Estat, dins dels Premis a la Qualitat i la Innovació en la Gestió Pública que convoca. La URV va presentar la candidatura del pacte de dedicació del personal acadèmic. El pacte és l’instrument que permet ges-tionar la dedicació del personal docent investigador que fa docència, investiga-ció, transferència de tecnologia, formació continuada, gestió i formació personal. Recull les activitats desenvolupades de manera individualitzada, d’acord amb el règim que li correspon segons la modali-tat de contracte que vincula el professor a l’organització.Els objectius del PACTE són: ser un instru-ment eficient per distribuir l’activitat de cada departament, resultat del consens col· lectiu dels membres que el compo-

nen, i de l’alineament d’aquella amb la política general del departament i de la URV; regular de forma flexible la dedica-ció de cada professor i la gran diversitat d’activitats que es fan; plasmar de forma explícita l’encàrrec acadèmic de cadascú, i facilitar la configuració del currículum acadèmic. La Memòria l’ha elaborat un grup de projecte coordinat pel Gabinet Tècnic del Rectorat, en col·laboració amb el Gabinet

Tècnic de Gerència, dirigit per l’equip de govern de la URV.El pacte de dedicació de la URV ja ha estat valorat com una bona pràctica en l’edició 2004 del programa de bench-marking institucional del Centre Euro-peu per a la Gestió Estratègica de les Uni-versitats (ESMU). També es va valorar positivament en l’avaluació institucional duta a terme per l’Associació Europea d’Universitats (curs 2004-05).

Premi a las Bones Pràctiques de Gestió Interna 2006

E

La FacULtat de ciències jURídiQUes ReP Una distin-ció a La QUaLitat L’Agència de la Qualitat AQU Cata-lunya, en el desè aniversari, ha conce-dit a la Facultat de Ciències Jurídiques una distinció a la qualitat dins el sis-tema universitari català. Aquest cen-tre ha rebut un accèssit en la modalitat de l’assegurament de la qualitat ator-gat al projecte sobre el sistema de gestió de la qualitat. Es tracta del procés parti-cular d’adaptació a la cultura de l’espai europeu d’educació superior que ha fet el centre en els últims tres anys, partint del Pla Estratègic de Docència de la Uni-versitat.Aquest reconeixement s’afegeix als que ja s’havien aconseguit, com ara la dis-tinció Jaume Vicens Vives a la quali-tat docent universitària a l’Àrea de Dret Penal per l’assignatura Dret i Presó (2003) o el premi AQU Catalunya a la millor comunicació en format pòster d’una experiència d’innovació docent (IV Congrés Internacional de Docència Uni-versitària i Innovació, CIDUI, 2006).L’acte d’entrega de la distinció de l’AQU es va fer el 31 d’octubre al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. La distinció

d’aquesta modalitat s’ha donat a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la UPC.

PRemis gResoL aLs miLLoRs estUdiants d’econòmiQUes Lara March, Raquel Anton i José Coti-lla van ser els guanyadors als premis als millors estudiants de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials instituïts per la Fundació Gresol. Els guardons es van lliurar en el transcurs del dinar oficial de la V Jornada Gresol el 29 de setembre al pavelló Joana Ballart de Valls. Aquesta Fundació, presidida per Antoni Pont, ha establert un conveni de

col·laboració amb la Facultat pel qual s’han creat els premis Gresol als millors expedients acadèmics dels ensenyaments que s’hi imparteixen. Els premiats en aquesta primera edició han finalitzat els estudis en el curs 2005-06. Lara March Rodríguez va cursar de la llicenciatura d’Administració i Direc-ció d’Empreses, Raquel Anton Oller va fer la llicenciatura d’Economia i José Coti-lla Gracia, la diplomatura de Ciències Empresarials. La Fundació és una associació de més de cent empresaris representants dels dife-rents sectors que creen riquesa a la Catalunya Nova.

��

CURRÍCULUMAnton Valero, nascut el 1955 a Reus, és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió d’Empreses per EADA. Va començar a treballar a Dow a Rheinmünster (Alemanya) el 1981 com a enginyer de procés. Va tornar a Tarra-gona el 1983 transferit com a enginyer de producció al Departament d’Hidrocarburs i Energies. El 1986 va ser nomenat cap de Seguretat i Medi Ambient de la planta de Tarragona. De 1989 a 1991 Anton Valero va ser responsable de Medi Ambient per a la regió ibèrica, fins que el 1991 va ser nomenat líder de producció de la planta de poliols i el 1997, líder de producció de la planta d’hidrocarburs i energies. Al febrer de 2003 Valero va ser nomenat director general de Producció de DOW a Tarragona i al març del 2004 va assumir la responsabilitat addicional de màxim res-ponsable de l’empresa per a Espanya i Portugal.

la diferència és brutal! Quan vaig entrar a Alemanya jo era un autèntic emi-grant, mentre que ara tenim el Tractat de Schengel, que permet la mobilitat.

Què aplica en la seva pràctica pro-fessional diària del que va aprendre a la Universitat?Un dels valors que en vaig treure és el dels conceptes bàsics, no necessàriament les grans elucubracions tecnològiques. Els conceptes bàsics m’han servit en tots els aspectes, no només en els tecnolò-gics sinó també en els de les relacions humanes. Sempre ho dic, i és que alguna cosa té la universitat que impregna la gent que ha passat per les seves aules de tal manera que els dóna un valor afe-git que no trobem en altres sectors de la població. Pot semblar una mica clas-sista i potser ho és, però la realitat és que la manera d’enfocar els problemes de les

L’empresa ha de veure la Universitat com una oportunitat

anton VaLeRo

ANTON VALERO VA ESTUDIAR LA CARRERA A TARRAGONA ALS ANYS SETANTA, QUAN ENCARA NO EXISTIA LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. ÉS LLICENCIAT EN CIèNCIES QUíMIQUES PER LA UNIVER-SITAT DE BARCELONA I, PER TANT, UN TESTIMONI DIRECTE DE L’EVOLUCIó CONTEMPORÀNIA DELS ESTUDIS SUPERIORS A LES NOSTRES COMARQUES DES DE LES DELEGACIONS DE LES UNIVERSITATS BARCELONINES FINS A ARRIBAR A LA URV. LA SEVA BRILLANT TRAJECTòRIA PROFESSIONAL S’HA DESENVOLUPAT SEMPRE A L’EMPRESA DOW, ON VA FER LES PRIMERES PASSES FA 25 ANYS I ARA OCUPA LA MÀXIMA RESPONSABILITAT A ESPANYA I PORTUGAL DES DEL 2004. PER ELL, UNIVERSITAT I EMPRESA HAN DE SER UN TÀNDEM A LA RECERCA DEL BENEFICI MUTU.

Quin record li ha quedat del seu pas per la Universitat?Tinc un record positiu. Van ser cinc anys de treball formatiu. Ara, quan hi vaig, la diferència és tan brutal que em provoca certa enveja. Tenen uns recur-sos que nosaltres no podíem ni somiar. Jo hi vaig ser del 73 al 78 en el que aleshores eren unes dependències de la Universitat de Barcelona que comença-ven a arrencar amb recursos molt limi-tats: professors que venien de Barce-lona, laboratoris molt senzills. Com a societat, hem d’estar orgullosos del progrés que hem tingut. Respecte a la recerca, fer el doctorat en aquells moments era ser una mica “quixot”. Admiro les persones que s’hi van que-dar fent el doctorat perquè són els qui realment han tirat endavant la Uni-versitat i l’han convertit en la URV de la qual tots estem molt orgullosos. Jo

vaig decidir anar cap a l’empresa pri-vada perquè pensava que no podria arribar enlloc si m’hi quedava.

La diferència entre la Universitat

que vostè va conèixer i l’actual es troba només en els recursos humans i mate-rials?Tota la societat ha canviat i ara és molt més oberta. En aquell temps, més que una universitat era un col·legi i només determinats professors que havien estat a l’estranger obrien portes als alumnes. Ara la URV té connexions internacionals en totes les seves vessants, mentre que abans n’hi havia molt poques. Jo vaig fer un treball fi de carrera en el qual vaig fer les pràctiques a Toronto i, per tant, vaig ser un afortunat. Ara no sortir és pràc-ticament una excepció. S’ha de tenir en compte que quan jo vaig acabar per anar a França et regiraven la maleta. És que

eL PeRSONATGe / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

��

persones que han passat per la universi-tat i la de les que no és diferent.

Alguna vegada ha pensat que s’ha equivocat de professió?Sempre puc pensar què hauria passat si m’hagués quedat a la Universitat, si hagués anat a un altra empresa... De fet, una de les coses que jo crec que em falta és haver estat en diverses empreses, per-què això et permet comparar. Les coses han anat d’aquesta manera. Amb tot, DOW et dóna l’oportunitat de viure en diferents àmbits de treball, encara que dins de la mateixa cultura. La feina que he fet a DOW durant aquests 25 anys sempre ha estat molt divertida. I m’ho segueixo passant bé.

De la relació universitat-empresa, tothom en parla. Quina ha estat l’experiència de DOW?És veritat que ara estan de moda les rela-cions entre la universitat i les empreses, però nosaltres fa prop de trenta anys que les mantenim. Aquest lligam també té el seu desenvolupament i no és igual aquí que en d’altres països i per diverses cau-ses. La relació amb la URV va començar amb el premi DOW l’any 1978 i ha deixat fruits com els cursos de segure-tat, qualitat i medi ambient, l’intercanvi cultural en treball en equip, el projecte docent 1r-4t, projectes tecnològics, empleats de DOW treballant com a pro-fessors associats de la URV, la càtedra de Sostenibilitat…

Amb tot, en general, la relació entre empreses i universitats continua sent feble. Què s’hauria de fer per accelerar el procés de coneixement i de con-fiança?S’ha d’anar progressant en el canvi de mentalitat que l’Administració ja està promocionant, cosa que fins ara no feia. Està motivant les empreses a apropar-se a la universitat i als centres de recerca oficials impulsant programes de sub-vencions per a projectes conjunts. El canvi s’ha de produir en els dos sentits. L’empresa ha de veure la universitat com un lloc on hi ha recursos d’alta tecnolo-gia i personal qualificat que pot aprofi-tar per a dur a terme treballs de desen-volupament. Ho ha de veure com una oportunitat. D’altra banda, la universitat, des del meu humil punt de vista, s’ha de projectar més com un centre de serveis, cosa que jo tinc la sensació que fins ara no s’ha produït. Perquè moltes vegades, quan ens hem acostat a la Universitat, ens hem hagut d’ajustar al que hi havia

en comptes de ser al revés. Jo sóc mem-bre del Consell Social de la URV i he dit en diverses ocasions que hem d’apropar més la Universitat a la societat que l’acull. Les llavors estan sembrades, la volun-tat hi és, i amb el suport de les adminis-tracions ara cal que això es faci realitat. L’exemple de la càtedra de Sostenibilitat està fent uns passos molt importants des

del punt de vista d’establir les bases per promoure una cultura de sostenibilitat en la societat que l’envolta.

Fórmules com les de la càtedra, poden ajudar a acostar les empreses i la Universitat a la societat ?Les empreses, en principi, donen produc-tes i serveis, i això no ho hem d’oblidar. Nosaltres sempre parlem de la triple línia de resultats: econòmics. mediambien-tals i socials. Els econòmics han de ser els primers perquè si no hi són no hi ha res més. Hem de buscar col·laboracions amb l’objectiu del benefici mutu. La càtedra n’és un exemple. Els parcs tecnològics també. Tenim un futur immediat positiu i a mitjà termini, encara millor.

La química té un paper estratègic en l’economia de la zona. Quins són la situació i el futur del sector?A Tarragona tenim un dels polígons quí-

mics més importants de la conca medi-terrània. Totes les empreses que el for-men estan molt ben entrellaçades. Hi entren primeres matèries molt bàsiques i en surten productes molt més elabo-rats. L’emplaçament geogràfic també és força avantatjós. Som al costat de cen-tres de consum importants. Veig molt positivament el futur del polígon. I, de fet, les inversions han estat constants. Ara DOW acaba una fase d’expansió destacada amb una inversió total de 600 milions d’euros però fa tres o quatre anys van ser d’altres companyies. Tot i així, les empreses també inverteixen en altres llocs del planeta on es preveu un creixe-ment important del consum de prime-res matèries com la Xina i l’índia en par-ticular, i el continent asiàtic en general. Ara bé, el polígon industrial químic de Tarragona també té reptes. La primera matèria i l’energia són cares i això és un inconvenient respecte a d’altres emplaça-ments. Espanya té una inflació diferencial respecte a la resta d’Europa que ens resta competitivitat i no només en el nostre sector. Les infraestructures per carretera a la zona són deficients o com a mínim poden millorar. Tenim unes exigències de l’entorn que són lògiques perquè aquí també hi ha d’altres activitats econòmi-ques. Europa està fixant unes normatives mediambientals molt restrictives, diferen-cialment restrictives respecte a altres llocs del món. Són desafiaments que la indús-tria química té aquí.

Existeix certa inquietud al territori per la definició d’un model econòmic diversificat i per l’aposta per la tecnolo-gia i el valor afegit. La química seguirà aquest camí?Jo crec que sí, sense renunciar a la quí-mica bàsica perquè és la que ens apor-tarà la matèria bàsica per desenvolupar més producte. Fa vint anys el 60% del negoci químic a Espanya era la química bàsica. Ara és el 34%. Hi ha migració cap a una activitat més sofisticada orien-tada cap a la farmàcia, la salut animal, l’alimentació…

El preocupa la discussió sobre la convivència entre la química i el turisme?És una cosa que hem de tenir en compte. Nosaltres, els dos sectors, i també l’Administració. Si volem tenir una economia diversificada, hem de ser capaços de tenir un lloc per a cada cosa i s’ha de ser respectuós en els dos sentits. L’Administració ha de propiciar un marc estable de progrés.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / eL PeRSONATGe

A Tarragona tenim un dels polígons químics més impor-tant de la conca mediterrània.