EQUI

P de

REP

OR

TER

Sa

SOR

LUC

ÍA

Sum

ari

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

1

sum

ari

L’editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2-3Entrevista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4-5. amb.Sor.Lucía.Caram. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4-7

Xerrades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8-10. Internet.segura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8. Relacions.abusives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8. Elena.Febrero.ens.acosta.al.periodisme . . . . . . . . . . . . .9. Xerrada.sobre.sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10. Substàncies.d’abús.i.educació.vial. . . . . . . . . . . . . . . . .10

Sortides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11-21. La.gimnàstica.artística,.una.dura.disciplina . . . . . . . . .11. La.Barcelonada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12. 3r.premi.al.Mobile.Learning.Awards.2014. . . . . . . . . . .12. La.Fageda.d’en.Jordà.i.la.seva.història. . . . . . . . . . . . . .14.. La.fundació.Mona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15. Exposició.Josep.Guinovart.“Res.no.és.mesquí”. . . . . . .16. Sant.Benet,.natura.i.cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17. Visitem.TV3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18-19. Let’s.go.to.the.theatre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19. Un.viatge.en.el.temps.“Les.coves.del.Toll”. . . . . . . . . . .20. Aprenem.experimentant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

Activitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22-27. Endinsa’t.en.bioquímica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22. Alumnes.del.batx ..científic.a.la.facultat.de.biologia. . . .23. “Amputats.Sant.Jordi” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24.. “L’Endemà”.d’Isona.Passola. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25. Festa.de.Nadal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26-27

Per a tota la família. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28-35. Per.la.Candelària,.creps.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28. La.Tiffany.als.campionats.d’Espanya.. . . . . . . . . . . . . . .28. Un.relat.per.Sant.Jordi,.“l’Anell”.. . . . . . . . . . . . . . . . . . .29. Qui.o.què.destrueix.el.nostre.futur?. . . . . . . . . . . . . . . .30. Els.alumnes.de.primer.també.opinem.. . . . . . . . . . . . . .30. Els.noms.més.freqënts.al.nostre.institut. . . . . . . . . . . .31. Solucions.entreteniments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31. Mascotes.mundials.al.futbol. . . . . . . . . . . . . . . . . . .32-33. Entreteniments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34-35

El còmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Sum

ari

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

2

l’editorialToni Massagú

Director.Institut.Cal.Gravat

l passat dijous dia 20 de febrer rebíem de mans de la Consellera d’Ensenyament del nostre país, la Sra Irene Rigau, el tercer premi del concurs Mobile Learning awards 2014 per l’activitat Barcelonada 2.0 ( una ginkana per Barcelona amb dispositius mòbils).

Un premi de molt prestigi ja que s’havien presentat més de 70 centres de secun-dària (públics, concertats i privats) dels quals varen acabar quedant vuit finalistes i nosaltres vam guanyar el tercer premi.

Un motiu de molt d’orgull per tot l’institut i més tenint en compte que aquesta acti-vitat, l’ideòleg de la qual és el professor Ramon Barlam, ha sortit de l’institut i l’hem pogut exportar a altres vuit centres de la comarca i, de cara l’any vinent, es preveu també de fer-ho a nivell de Països Catalans a Menorca i al País Valencià.

Molt lluny queda aquella primera activitat per Barcelona amb els sis o set alumnes de l’aula oberta que ha estat l’embrió de l’activitat actual. Ara, la realitzen tots els alumnes de 4t d’ESO de l’institut.

Aquest premi, a més a més, ha de permetre, a l’institut, reafirmar l’aposta que vam fer per l’ús de les noves tecnologies en el seu dia de manera pausada, però constant, i que enguany té el seu màxim exponent en l’ús de les tauletes tàctils a primer d’ESO.

Un altre projecte que també hem indagat enguany i que ja està en plena vigència és el Comenius que ha de permetre als nostres alumnes posar-se en contacte, a través de l’anglès, amb alumnes d’altres nacionalitats europees amb tota la riquesa que això comporta. El moment més àlgid serà l’abril del 2015 ja que vindran aquí, a l’institut tot d’alumnes i professors d’altres països que han participat en aquest pro-grama i nosaltres els haurem de fer l’acollida.

Un altre fet positiu per l’institut, que ha succeït aquest segon trimestre, ha estat el començament de les obres del nou institut que podrem estrenar, si tot va correc-tament, el setembre del 2015 just quan comenci el curs 2015-16. Des d’aquestes línies, aprofito per dir-vos que us reserveu l’estiu del 2015 ja que tota mà serà de molta ajuda quan fem la mudança.

Aquesta mudança, però, no només ha de ser material. Al nou institut hi hem de portar també tota l’experiència, la il·lusió, l’empenta, l’estima per la professió, la preocupació i el seguiment dels nostres alumnes… en definitiva, el projecte edu-catiu que al llarg d’aquests anys hem intentat de sembrar als mòduls de l’institut i

Un futur il·lusionant

E

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

3INSTITUT CAL GRAVAT

C ..Domènech.i.Montaner,.54-5608243.Manresa

Telèfon. 93. 874. 23. 68. -. Mòbil. 628400501e-mail:.iescalgravat@txec .cathttp://phobos .xtec .cat/a8065330/moodle/

Equip de redacció:Alumnes.de.2n,.3r.i.4t.d’ESO

Coordinació:Núria.Garcia.i.Dolors.Mansilla

Assessora lingüística:.Imma.Capell

Impressió:Print.Digital.Tel ..93.8788979

que ens està permetent, com he dit anteriorment, ser un centre de referència a la Catalunya Central.

Crec que ara té més importància que mai recordar que el nostre projecte educatiu comença dient que l’Institut Cal Gravat és un institut públic català que creu en el sistema d’immersió lingüística com a eina de cohesió social del nostre país i que pretén potenciar el desenvolupament intel·lectual i personal dels nostres alumnes, do-nant especial importància a l’ús de les noves tecnologies, l’aprenentatge d’idiomes, la curiositat per la investigació científica i matemàtica, el gust per la lectura i l’art, la pràctica de l’esport, l’estima a l’entorn i el país, el respecte a les tradicions… posant especial èmfasi en el saber transmetre als nostres alumnes el fet que per assolir un objectiu a la vida cal molt de treball i esforç.

El futur, doncs, de l’institut, amb projectes com el Comenius, l’ús de tablets i noves tecnologies, la construcció del nou institut i la feina del dia dia és molt il·lusionant. Depèn només de nosaltres que aquest centre esdevingui cada vegada més un centre de referència de les nostres comarques i del nostre país.

He començat aquestes línies amb un premi i vull acabar-les amb un altre, que òb-viament no ha tingut tanta transcendència, però que premia la constància i l’esforç d’una alumna del nostra institut. El passat dia 2 març la nostra alumna Marta Tejero Agut, de 2n d’ESO A, competint amb el nom de l’institut Cal Gravat, va rebre el reco-neixement del consell esportiu del Bages per haver participat en 8 crosos escolars (dels dotze que hi havia).

Toni Massegú i Calveras

L’ENTREVISTA

entr

evis

taInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

4

Conversant ambSor Lucía Caram

Per què es va fer monja?Per què em vaig fer monja? Jo vaig marxar per fer-

me monja als 18 anys perquè volia ajudar la gent. Perquè jo vinc d’un lloc que és una província molt rica, però que està molt empobrida, pel que passa sempre, pels polítics. Hi ha molta diferència entre els rics i els més pobres. La meva família estava en una molt bona situació, però jo veia la situació dels que estaven pitjor i sempre m’he implicat amb els més pobres i tenia ganes de fer alguna cosa per a la gent. Per a mi, el model de l’Evangeli i el que feia Jesús per als més pobres em semblava el bon camí i per això vaig decidir fer-me monja als 18 anys.

Què és el que més li agrada de ser-ho?

Dues coses: una, poder estar al costat de la gent i ajudar-la i l’altra, poder donar esperança a la gent i ajudar perquè puguin donar un sentit a la seva vida.

És el que s’esperava quan va decidir fer-se monja?

És possiblement allò que somiava que podria arribar a fer. Durant molts anys no ho vaig veure ni ho vaig viure tan clar, però potser ara és el moment en què ho estic constatant i gaudint més que mai. Ara sí que veig que era això el que somiava i el que em presentava l’Evangeli com un ideal de vida.

Ara porta una vida molt activa, amb molts projec-tes. És així des del principi?

Ha sigut molt progressiu. Jo, quan vaig entrar als 18 anys vaig tenir un temps de formació durant qua-tre anys que va ser temps d’estudi, de pregària i al-guna mica d’activitat. Després, van venir dos anys de moltíssima activitat fins que em vaig fer monja de clausura. Vaig passar a la branca contemplati-va i vaig passar 5 anys vivint en clausura absoluta i això vol dir que vaig estar en un convent a València dedicada al silenci i a la pregària. Pràcticament, no

vaig sortir durant 5 anys, només per anar al metge o alguna cosa molt puntual i bàsicament em vaig dedicar, durant tot aquell temps, a la reflexió i al si-lenci i d’allà vaig venir a Manresa fa 20 anys i allí va ser progressiu tot el tema de l’activitat, a través d’escriure, dels mitjans de comunicació i sobretot en aquests últims 6 anys, arran de la crisi, de la Fun-dació... Tot això ha posat tota la meva vida potes en l’aire i ara estem en mil fronts pels que estem tot el dia actius, però dedicant cada dia temps al silenci i a la pregaria, perquè aquests són els moments en què es pot reposar i un pot agafar forces per poder continuar donant resposta.

Per quants convents ha passat?

Vaig estar a Argen-tina, en les cases de formació, en dos, en tres. Dos, a Tucuman i una, a Buenos Aires i després, vaig estar a València i després aquí, a Manresa, cinc anys. Això en casi trenta anys.

Sabem que va cele-brar els 25 anys com

a monja i a Manresa. Va néixer a l’Argentina, però com va arribar a Manresa?

Perquè nosaltres, les monges tenim una federació de convents que tenen casa a l’Argentina, a Xile i el que era l’antiga Corona d’Aragó que és Aragó, Catalunya, València i Balears i jo estava en un con-vent d’Argentina, i a València es feia la formació, el temps de noviciat i els primers estudis com a mon-ja. Podia haver tornat quan vaig acabar la formació, però els convents a l’Argentina són convents molt conservadors, molt clàssics, pràcticament no tenen contacte amb la gent i jo volia una vida més compro-mesa i amb més contacte amb la gent i sabia que la comunitat de Manresa era una comunitat que aco-llia, que acollia els més pobres, que estava amb la gent, que era una comunitat de portes obertes i em va agradar més el model que oferien aquí i per això vaig decidir quedar-me.

Sor Lucía Caram.és.monja.vocacional.i.viu.a.Manresa.al..convent.de.Santa.Clara ..Va.néixer.a.l’Argentina.i.el.passat.febrer..acomplí.els.25.anys.de.vots ..Ha.promogut.la.Fundació.Rosa.Oriol.amb.un.banc.d’aliments.entre.molts.altres.projectes .

“El model de l’Evangeli i el que feia Jesús per als més pobres em semblava el bon camí i per això vaig decidir fer-me monja als 18 anys”.

L’ENTREVISTA

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

5

entr

evis

taQuè li agrada més de Manresa i què menys?Que m’agrada més de Manresa? La gent, i el que

menys m’agrada... Eh... M’ho poseu complicat, eh! A vegades, la falta de tolerància envers els que som diferents, que en lloc de mirar-los com una oportu-nitat per enriquir-nos, els veiem com una amenaça. Tots voldríem ser iguals, que tots penséssim el ma-teix i, a vegades, hi ha una gran mancança de to-lerància també dels que són diferents: religió, cul-tura, forma de ser... Falta una mica de... Anem de progrés i a vegades ens falta una mica de... Després tenim els dos extrems: la gent que és molt solidària, molt sensible, la gent que està en una situació de vulnerabilitat i que ve a demanar-nos ajuda, que descobreixes que són grans persones i per altre banda, un grup minoritari que s’oposen a tots, a tot, i volen plantejar el canvi destruint, destrossant... no per les vies pacífiques. Però és un grup minoritari. Aquests, no els suporto.

Quina sensació va tenir en arribar a Manresa i al convent de Santa Clara?

Mirant el convent de fora em vaig quedar una mica parada, perquè mirant una mica de lluny veia la part Modernista i vaig pensar “Mira que maco” “No, en aquella part no hi aniria”, i l’altra part, era una part molt envellida i quan vaig entrar l’estaven en aquell moment restaurant, preciós. Un lloc que invita al silenci, a la pregària, que té jardí, que està bé... El que més em va impactar va ser l’ acollida de les monges i el moment que vaig entrar i em van do-nar una abraçada, vaig dir: “Aquest és el meu lloc”. Sobretot, l’alegria de les monges.

Ha canviat molt la vida d’una monja en aquests 25 anys?

Molt, ara no té res a veure amb aquell comença-ment. Abans tenia una vida molt pactada i molt organitzada. Avui està plena d’imprevistos, però no és ni pitjor ni millor. Cada una l’he intentat viu-re amb intensitat, però ara cada dia meu està ple d’imprevistos. Sí que intento garantir els moments de pregària del matí i de la tarda per agafar força i estar amb la comunitat, però després per a mi el més important són les persones i com que ara hi ha molta necessitat i molt reclam, estic tot el dia abocada a la gent.

Quina és la tasca que fa a Manresa? Els manre-sans són solidaris?

Estic amb un equip de voluntaris i de gent que té ganes de canviar una mica aquest món perquè si-gui una mica més bonic. Estem en una plataforma d’aliments, acollim a la gent... Ens hem adonat que un dels problemes que tenim en aquests moments és la manca de feina. Estem creant empreses: hem creat uns horts ecològics, jo no hi estic, però hi ha un grup de voluntaris als quals dono suport, estem en un tema de taller de costura perquè tinguin fei-na un grup de dones. Estem també molt preocupats i treballem molt en el tema d’habitatge, gent que s’ha quedat sense sostre. Estic de responsable de la residència Rosa Oriol on hi ha disset persones vi-vint allà i tenim en aquest moment tres pisos i aviat en tindrem cinc més on acollirem gent que s’ha que-dat al carrer; per tant, la meva vida es reparteix en això. A més, anar als mitjans de comunicació per

L’ENTREVISTA

entr

evis

taInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

6

explicar-ho i per demanar a la gent. Sempre dic que abans demanava a Déu, pregant i ara demano a tot déu que ens ajudi.

Els manresans són molt solidaris. A Manresa són gent de la solidaritat i el compromís. Nosaltres te-nim en aquest moment uns 250 voluntaris i molta gent que vol ser voluntària, però estem al límit. En aquest moment, no podem assolir més gent i per altra banda, hem posat molts punts fixos de reco-llida de menjar i cada setmana omplim tres o qua-tre furgonetes d’allò que va deixant la gent en els diversos supermercats. A més a més, nosaltres som una Fundació que no vivim de subvencions de l’Administració sinó bàsicament del suport de la gent i la gent col·labora molt.

Quan va publicar el seu primer llibre?Vaig publicar la primera revista quan tenia dotze

anys, un estiu. En aquesta publicació vaig descobrir la meva vocació per escriure. El primer llibre el vaig publicar als vint-i-dos anys a València. Entre els vint-i-dos i els vint-i-quatre, vaig publicar “El Catecisme de l’Església” i “Els Evangelis” amb mots encreuats i jocs perquè fos més entretingut. A partir de llavors i fins avui, he publicat disset llibres.

Quants llibres ha publicat i quants n’ha venut?Quants n’he venut no ho sé. N’hi ha publicat 17. Hi

ha un per temes d’església que s’ha reeditat molt, que és “Pregaries per dintre de la Missa” que s’ha publicat molt a l’Amèrica Llatina i aquí hi ha moltes edicions, però aquest no li segueixo tant la pista per-què això va ser un moment que el vaig escriure i ja no... I aquí els que han tingut més sortida han estat els dos últims que vaig publicar, que ja van per la tercera i la quarta edició que són relats més del que estem fent i del que estem explicant. Els altres eren més de reflexió, més teològics, més espirituals i van tenir molt bona acollida en el món estrictament re-ligiós. El que estic publicant ara té molta acollida en els mons més socials. L’últim que he publicat “A Dios rogando” va per la tercera edició a punt de sor-tir la quarta, per tant, suposo que en un mes s’han venut uns 12000 exemplars, més o menys. Aquest sí que ha estat un èxit, per sorpresa meva.

Què intenta transmetre en els seus llibres?Intento transmetre esperança, intento que la gent

que llegeixi aquest llibre no es quedi dient: “Oh! El que està passant!” “Què malament estan les co-ses!”, sinó que es faci la pregunta: “I jo, què puc fer per canviar una mica el món?” I intento deixar clar que el canvi no vindrà per dalt, sinó que vindrà pel compromís de cadascun. Aquest món el salvem tots o això no té solució. No existeix un arca de Noé que salvi a uns i deixi que els altres es morin. Aquí estem tots en el mateix vaixell i la sort o la dissort de tots depèn de cadascú de nosaltres. No ens podem rentar les mans, mirar cap un altre cantó i dir això no és el meu problema perquè si ho fem tindrem un problema més gran. Posem un exemple, la gent comença a quedar-se al carrer, sense feina, amb gana. Diem, ja s’espavilaran, ja els ajudarà l’ Estat i

anem mirant cap un altre cantó. Què anirà creixent al nostre costat? La pobresa, la misèria, la margina-ció. A vegades, hem de fer un recurs de contenció, potser és millor que la gent es guanyi els diners tre-ballant i hem de lluitar perquè això sigui possible, però mentrestant hem de donar menjar a la gent perquè si no tindrem gent que començaria amb una caiguda lliure i no podrien viure amb dignitat i amb prou dificultat podrien sobreviure, per tant no po-dem negar el problema que hi ha al nostre costat.

Se sent orgullosa del seu treball?Em sento molt contenta del treball que estic fent

amb l’equip que estic treballant tot i que m’agradaria que no fos necessari aquest treball. M’agradaria que es pogués dedicar a altres coses perquè la crisi... ja no hi fos, però dit això estic molt contenta de tot allò que fem, perquè estic treballant amb moltes perso-nes i perquè m’estic enriquint amb l’experiència de molta gent. Això et fa molt més humà.

S’ha de ser monja per fer tot això?No. Hi ha molts camins. El que passa és que el fet

de ser monja és una opció per estar alliberada per a la gent. Si tu tens una família, et deus primer a la teva família, a la dona o al marit, als fills... Has de treballar, has de guanyar-te la vida per a ells i això és el primer i això és el més important. Els que prenem aquesta opció, fem una opció de renunciar a això que es vol, que és legítim, per estar alliberat per aju-dar a tots. Jo no podria fer el que estic fent si tingués una família que depengués de mi, evidentment, jo hauria d’estar treballant per guanyar diners. Ara, jo he d’estar disponible per treballar, per fer xarxa per mantenir la gran família que tinc al voltant que són tan meus com si fossin propis perquè he fet una op-ció per estar alliberada per a ells.

Hem vist que li han fet moltes entrevistes a la tele, ens pot explicar alguna anècdota?

Alguna anècdota? Sí, una que va ser molt bona amb el Jordi Évole, aquest... que es troba a Internet.

“Els canvis vin-dran per la so-cietat que vosal-tres vulgueu fer i vulgueu cons-truir. Per tant, la pilota està en el vostre territori”.

L’ENTREVISTA

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

7

entr

evis

taQuan va venir el Papa a Barcelona, a la Sagrada Família, nosaltres vam gravar una entrevista la set-mana anterior, però que, suposadament, passarien la setmana següent que el Papa hagués marxat. Estàvem parlant i ell em preguntava pel paper de la dona a l’Església. Ja sabeu com és en Jordi Évo-le “i el paper de la dona a l’església, què?” “Falta molt, s’ha de guanyar molt... encara no som prou escoltades”. Diu: “Pero las mujeres en la Iglesia es-tán para limpiar, para fregar y para poco más” I jo li dic: “Home, Jordi, tampoc és tant així. Fem altres coses també” Quan es va fer el muntatge en el mo-ment que li deia: “Home, Jordi, no diguis això”van posar la imatge de les monges que estaven nete-jant l’altar que faria servir el Papa. Va quedar molt gràfic, perquè realment els bisbes i els que manen, a vegades a la dona només l’utilitzen per a aquestes coses, perquè en aquella macrocelebració les do-nes no van fer ni cap lectura, ni van tenir cap prota-gonisme, sinó, només netejar l’altar. I... cada entrevista és una aven-tura. I l’entrevista amb el Risto de diumenge va ser tota una aven-tura. Va ser l’entrevista més ben muntada i en la qual jo em vaig trobar més còmoda, malgrat que ell és molt hàbil preguntant. És una entrevista que co-mencen a preparar a les vuit del matí, aquí en el convent, jo no veig al Risto fins que comencen a gravar, perquè intenten fer com si fos el cinema a la tele. Van estar des de les vuit del matí posant estufes, llums, muntant el camerino per pintar-se. Semblava Hollywood aquí, al convent. Jo, veig al Ris-to quan baixo a dos quarts de dues, gravem i marxo perquè havia de marxar a fora. Ells es queden reco-llint coses al convent fins a les deu de la nit. Tot és un muntatge impressionant, però un cop dit això, tota la preparació i tot el muntatge, pròpiament, de l’entrevista no hi havia guió preparat, és tot el que surt, el que surt.

L’hem coneguda sobretot a través dels nostres companys que participen de l’hort gràcies al pro-jecte Ambúrnia. Com veu el projecte?

És un projecte impressionant. Nosaltres quan li diem a una persona que no serveix per a res, que no val per a res, la persona s’acaba creient que és veritat. Tots tenim dins nostre moltes capacitats, tots necessitem estimar i sentir-nos estimats i cada un té les seves capacitats i les seves dificultats en virtut de l’entorn que té. Hi ha gent que potser din-tre d’un aula li costa concentrar-se, perquè té molta activitat, perquè té molta energia, perquè... pel que sigui. Hi ha gent que potser no funciona en un lloc, però això no vol dir que la persona no serveixi per a res. Aquests nois a la classe s’avorrien com una ostra i no els agrada. Els hem portat a l’hort i estan encantats de la vida. Hem tret d’ells el millor que

tenen dintre. Estan contents estan feliços, se sen-ten valorats, estimats i estan aprenent un ofici per a guanyar-se la vida. Personalment, penso que com diu l’Evangeli “l’arbre es coneix pels seus fruits”, els fruits estan a la vista. No és fàcil, perquè és un pro-jecte nou, està anant en contra del sistema, però aquests nois, ens estant ensenyant moltíssimes co-ses. I a més a més, s’han convertit en voluntaris de la Plataforma dels aliments. Ens vénen un cop a la setmana a ajudar-nos, a ajudar a la gent i és impres-sionant la sintonia i la capacitat que tenen per aco-llir la gent. Això, a nosaltres, ens deixa parats, per-què veiem gent que té problemes i més problemes que ells. S’han transformat, es posen les piles, pre-paren lots, escolten a la gent. Són un altra persona. Per tant, si això ha passat en cinc, sis mesos penso que és un projecte que està cridat... Hi ha gent que li dius que no anirà a l’escola i... festa, ara per a ells és un càstig no anar a l’hort. Això vol dir que estan

contents. Potser això ens hauria d’ajudar a tots a veure com hem d’educar. No potser que no tinguem pre-sent què volen els joves, què els interes-sa, què els agrada i a partir d’aquí utilitzar tots els recursos, per-què tot aquest tema de l’aprenentatge no sigui un càstig i es faci feixuc, s’ha de comptar amb els in-

teressos que tenen. És trobar els interessos de ca-dascú, no? Si t’agrada ballar, potser a l’escola hau-ríem d’aprendre més ballant, no sé si m’enteneu. Ho hem vist i estem contents. No vol dir que sigui fàcil, perquè educar no és fàcil, perquè educar, al cap i a la fi, és treure el millor que hi ha en cada per-sona i no sempre deixem que treguin de nosaltres el millor. Tenim moltes màscares, ens sabem protegir, no volem que ningú es fiqui a la nostra vida i la tasca de l’educador és que pugui sortir a fora el millor que tenim a dintre. I aquest és el gran repte.

Per acabar, podria adreçar unes paraules a tots els nostres companys?

Jo diria, primer, que no deixeu que us robin el pre-sent, la il·lusió i l’alegria. És veritat que les coses es-tan malament, però és veritat que nosaltres tenim la capacitat de canviar-les. Per tant, penso que primer ens hem d’enamorar d’allò que estem fent i hem de lluitar per allò que volem. Aquest món té solució i el canvi no vindrà pel que ha fet aquesta societat, sinó que els canvis vindran per la societat que vosaltres vulgueu fer i vulgueu construir. Per tant, la pilota està en el vostre territori.

L’equip de redacció de la revista de l’institut agraeix sincerament la seva amable col·laboració.

Eudald Puigmal, Carla Ponsetí, Silvia Borrego i Paula Serrano (2n d’ESO)

“A Manresa són gent de la soli-daritat i el com-promís”.

XERRADES

xerr

ades

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

8

Per a nosaltres, Internet és una via ràpida de comunicació: xate-gem amb els amics, en coneixem de nous... Segurament, molts de nosaltres tenim Facebook, Wats App o d’altres aplicacions. Ens podem passar hores a l’ordinador o al mòbil sense ser conscients del perills que tenen aquestes noves tecnolo-gies. Per això, el dia 16 de febrer va venir un policia a explicar-nos aquests perills.

Ens va donar una sèrie de consells. Per co-mençar, no podem fiar-nos de desconeguts. Ens va voler espantar una mica explicant-nos com es troben en molts casos de gent adulta que es fa passar per jove per inten-tar aconseguir alguna cosa. No hi hauríem de contactar i encara menys explicar alguna dada personal que pogués facilitar la nostra identificació.

Tampoc, no hem d’enviar fotos compro-meses, ni tant sols al millor amic, ja que no saps mai qui les pot veure: tot el que hi ha a la xarxa podria arribar a qualsevol persona.

Ens va dir moltes altres coses i per acabar, ens va aconsellar que hem de tenir una con-trasenya força difícil, de molts dígits, però a la vegada fàcil de recordar i així evitarem que ens espiïn.

En definitiva, que hem de vigilar molt per-què Internet potser molt perillós!

Carla Ponsetí

Els alumnes de quart vam assistir a una xerrada organitzada per l’Ajuntament de Manresa sobre les relacions abusives, tema, per desgràcia, de completa actualitat. Pri-mer, ens van fer una introducció més teòrica on va definir-nos conceptes, i després, van tractar diferents aspectes com “la gelosia” o “l’hipercontrol”. A continuació, perquè ens quedés molt més clar ens van preparar una petita representació de teatre en que hi vam participar.

Ens van fer veure com encara vivíem en una societat masclista, tot i que els maltrac-tadors no són sempre els homes. Ens van aclarir que hi havia molts tipus de maltrac-tament i ens van fer reflexionar sobre els di-ferents comportaments, com hem d’actuar davant d’una situació d’abús, per això, pri-mer ens van ensenyar a percebre una rela-ció abusiva.

És important estar conscienciats sobre el tema i aprendre a notar “les alarmes” que et diuen que alguna cosa no va bé. Els joves psicòlegs que van venir ho van fer molt bé. Nosaltres, que en principi ens mostràvem molt tímids, vam participar molt. En acabar, només parlàvem sobre el tema que ens ha-vien explicat. Alguns alumnes es varen que-dar a preguntar dubtes o a explicar coses que sabien d’amics o coneguts .

Va ser una xerrada dinàmica i interessant!

Helena Vallès, Valeria Pujol i Mohamed Benalí

Internet SEGURA

Relacions abusivesPrevenció de la violència de gènere

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

9

XERRADES

xerr

ades

El passat divendres 28 de febrer la pe-riodista Elena Febrero, amb una llarga tra-jectòria professional, ens va venir a fer una xerrada sobre periodisme.

Ens va explicar que a ella l’apassionava la comunicació, informar i ajudar a explicar què passa i per a què passa, el repte dia-ri de connectar persones i continguts amb l’audiència.

Periodista i lli-cenciada en Dret, amb experiència consolidada en la direcció i coordi-nació de contin-guts i convidats en televisió i rà-dio, està espe-cialitzada en la gestió en directe d’ informacions d’última hora. Ha treballat en la coordinació de convidats a “Els Matins a TV3” des del seu inici, l’any 2004; al magazine setmanal “Coses que passen”, també a TV3, i com a redactora al matinal diari d’informatius d’Ona Catalana.

Des de fa uns anys, col·labora com a vo-luntària al projecte “Premsa i escola”, pro-mogut pel col·legi de periodistes i la Funda-ció la Caixa.

Ens va explicar que al col·legi de periodis-tes tenen unes regles generals: el codi deon-tològic. Regles que no es poden incomplir,

entre elles que no es poden publicar coses aconseguides off the record, és a dir confes-sades fora càmeres ni gravacions, que han de corregir les informacions errònies, que no es poden assatjar als personatges públics, que no es poden acceptar regals...

També va dir que cada diari anava enllaçat amb una cadena de TV o de ràdio, per exem-

ple el diari Ara amb TV3 i Cata-lunya Ràdio, i que en la majoria dels casos tots els mi-tjans d’un mateix grup tenien una matèria ideologia.

Tot seguit, ens va parlar que no totes les publica-cions donen les mateixes notícies ni ho fan de la ma-

teixa manera. Ens va posar com a exemple la manifestació de l’11 de setembre de fa dos anys i la Via Catalana passada. Hi havia dia-ris que tenien en portada fotos amb només quatre persones i d’altres que enfocaven un pla general on es veia molta gent.

Quan va acabar l’explicació, ens va repar-tir dotze diaris diferents, d’aquell mateix dia. Ens vam adonar que no tots tenien la ma-teixa notícia de portada i que les fonts que feien servir no eren sempre les mateixes.

Mònica Muñoz, Elena Rivera i Maria Ontiveros

ELENA FEBRERO ens acosta al periodisme

XERRADES

xerr

ades

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

10

El dijous 13 de febrer, la llevadora i la di-rectora del CAP de la Sagrada Família van venir a fer una xerrada als alumnes de quart sobre què entenem per “sexualitat”. Normal-ment, quan pensem en sexualitat tendim a relacionar-ho amb sexe. Però, la sexualitat són moltes altres coses com ara les carícies o les vetllades romàntiques.

Ens van recordar com avui en dia quan parlàvem de sexualitat, parlàvem també de les parelles homosexuals i com aquestes

també es podien casar i adoptar fills. Però, sobretot, ens van explicar el sexe segur i la importància d’utilitzar preservatius.

Si s’utilitza preservatiu, no hi ha risc d’embaràs ni risc de contraure cap malaltia de transmissió sexual, en cavi, amb la píndo-la si bé és cert que no hi ha risc d’embaràs, és possible contagiar-te d’alguna malaltia de transmissió sexual.

Mohamed Benalí

Xerrada sobre sexualitat

El passat dia 28 de gener va venir a l’institut la Policia Local a parlar als alumnes de tercer sobre els perills de consumir subs-tàncies com l’alcohol, el tabac, els fàrmacs i altres tipus de drogues abans de conduir.

Ens va parlar de les diferents drogues i quin efecte tenien al nostre cos: les legals (alcohol, tabac i fàrmacs) i les il·legals (can-nabis, cocaïna, heroïna...).

Vam veure una presentació amb uns ví-deos que representaven situacions que et podies trobar quan surts a la nit, com per exemple, que la persona que ha de con-duir el vehicle estigui sota els efectes d’alguna droga, ja sigui legal o il·legal.

Després va fer sortir a alguns companys de classe i els va fer posar en situació tot fent-los actuar com si un d’ells hagués begut i fos el que hagués de conduir, mentre l’altre es negava a pujar al cotxe i patir el risc de tenir un accident.

En aquesta situació, vosaltres què faríeu? Pujaríeu al cotxe assumint els riscos de patir un accident o trucaríeu als pares?

Després de la xerrada, nosaltres ho tenim molt clar!

Maria Ontiveros, Mónica Muñoz i Elena Rivera

Substàncies d’abús i educació vial

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

11

SORTIDES

sort

idesLa gimnàstica artística,

una dura disciplinaEldia31degenerelsalumnesdesegonvan

ferunasortidaalnoupavellódelCongostonestroben les instal·lacions d’Egiba. Hi vam anara peu, i ens acompanyava l’alumna de tercer,l’AidaRodríguezquepracticaallàlagimnàsticaartística.Ensvanrebredosmonitorsqueensvanferunademostraciófenttomba-rellesendavantiendarrere.Tam-bé, l’Aida va fer uns mortalsimpressionants que ens vandeixarbocabadats.Després,ens van separar en nois inoies.Lesnoiesvanferlabarrad’equilibrisitomba-rellesque,percert,se’lshivadonar forçabé,mentreelsnoisfeienanellesialtresaparells.Vamcontinuar tots

junts al llitelàstic.

Alguns denosaltrespen-sàvem que

seriaun“rotllo”,peròvamprovarexer-cicis que mai se’ns haguerenpassatpel cap:va sergenial!La gimnàstica és molt di-fícil. És necessita moltapràctica, però encara quesemblimentida,lamajoriadenosaltres està capacitatper fer-ho.És una qüestiód’esforç.

Anass Salmi i Silvia Borrego

sort

ides

SORTIDESInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

12

Aprenent a moure’s per la gran ciutat:La Barcelonada

Elsalumnesde4tdelnostrecentrevampar-ticiparalaBarcelonada.LaBarcelonadaésunprojecteenelqualparticipendiferentsinstituts.L’institutSallent ,deNavasvaferl’activitateldimarts25defebrerinosaltresl’endemà,eldi-mecres26,juntamb6institutsmésTotiquelamajoriad’alumneserende4td’ESO, tambéhivan participar persones de batxillerat d’altrescentres.

Vam aprendre amoure’ns per Barcelona totaprofitant les noves tecnologies, en aquest casaplicacionsdelmòbil.Enpetitsgrupsde4o5havíemdegeocalitzarambelstelèfonsmòbils5puntsdelaciutatqueenstocavenal’atzar.Perarribar-hi,eracondicióobligatòriaagafarcomamínimunmetro.

Peraixò,mentreanàvemcapaBarcelona,altren,havíemagafat5targetesquecontenienelnomdelllocquehavíemdelocalitzar,lescoor-denades,unafoto, uncodiQRiunapista.Uncopsabíemelsllocsonhavíemd’anar,trobàvemel recorregutméscurt.Estavapreparatper fer-hoambl’ajutdelstelèfonsmòbils,perònovamdubtarenportarmapesdelaciutat,delsmetros...L’excursió ensva ajudar a aprendreaorientar-nosiamoure’nsperlaciutat.

Quan vam tornar al tren, vam contestar unqüestionarisobrelasortida:lagranmajoriaco-

incidimenquèl’activitathaestatmoltbé.Dife-rent,alesquesolemfer,entretinguda,divertidaiútil.

Anna Maria Rodríguez i Esther Vilalta

Els participants de la Barcelonada va poder expressar les seves opinions:“Elquemésm’haagradathaestatveureco-

sesquemaihaviavistisaber-medesplaçarperBarcelonaambunmapademetro”.“Lacondi-cióqueBarcelonasiguitangranilescondicionsclimàtiquesdelmatímigdia(moltacalor),pro-dueix un gran cansament físic)“. “La indepen-dènciaquehemtingutal’horadefer-ho”.“Eraunamicainjustquetinguéssimllocsmoltapropialtresbastantlluny”“Amim’haagradatmoltl’activitatperquèm’hohepassatd’allòmésbéihepogutconèixermésBarcelona”.“Conèixernous llocsdeBarcelonaiagafarmésconfiançaa l’hora dedesplaçar-meper la ciutat. I passarunabonaestonaambelsamics.“Hauriahagutd’haverméstempsperferl’activitat”.“Lalliber-tatquepermetiaelGEOlocalitzadorielfetdenohaverd’anarambgrupsdemoltagent”.“Ha-ver d’utilitzar transports públics,mapes. etc...PertaldedescobrirnousllocsquenohaviamaivistalaciutatdeBarcelona”.

Gemma Buch i Andrea López

13

SORTIDES

sort

ides

3r premi alMobile Learning Awards 2014El Mobile World Capital Barcelona amb la

col·laboració de la Generalitat de Catalunya,l’AjuntamentdeBarcelonailaGSMAvancon-vocar l’edició dels Mobile Learning Awards2014dinsdelprogramamShools.

Eldijousdia20defebrer,laBarcelonadavaquedarenel3rllocenelconcurs‘‘MobileLear-ningAwards2014per l’activitat pensada ambdispositiusmòbils:La Barcelonada 2.0.

LaBarcelonadaésunaactivitatenlaqualelsalumnes,engrupsde4ode5,localitzenambelsseustelèfonsmòbils5puntsdelaciutatescollits

al’atzar.Encadascund’ellsesfanfotosobéunvídeoambInstagramqueespublicaautomàtica-mentenunmapainteractiu.

Al tercerpremide laBarcelonada livanco-rrespondre1.500€pergastaral’Abacus.Aquestpremiesdestinaràintegramentaldepartamentdediversitat.

Enhorabonaal’ideòlegd’aquestaactivitat,elprofessorRamonBarlam,al’equipdeprofessorsiatotalacomunitateducativadeCalGravatperfer-hopossible.

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

14

sort

ides

SORTIDES

La Fageda d’en Jordà i L A S E V A H I S T Ò R I A

Eldia11dedesembre,alumnesde4tESOialumnesde1rdebatxillerat,vamdirigir-noscapaGirona,alacomarcadelaGarrotxa,pervisitarlesinstal·lacions de la Cooperativa la Fageda d’En Jordà.Al’arribar,mentreesperàvemlavi-sitaguiadapertotelrecinte,vamesmorzaralbarsituatalcostatdelabotiga.Unsminutsméstard,comqueteníemtempssuficient,vamferunaca-minada,d’unahoraaproximadament,perlazonavolcànicadelparcnatural,pergaudirdelesme-ravellesdelanaturad’aquestazona.

Entornar,laguiaensesperava,imentregau-díemde les instal·lacionsensexplicà l’origen ilahistòriadelaCooperativadelaFagedad’EnJordà.Sabeuaquestahistòria?

“A l’any1982, el senyor JosepTorrell,met-ge i coordinador de la Garrotxa d’atenció psi-quiàtrica,iCristóbalColon,psicòleg,esvanre-unirambl’alcalded’Olot,elsenyorJoanSalaiVillegas.Cristóbalexplicàquevoliaduratermeunaactivitatempresarialjunta14personesquepatienunamalaltiamental.L’alcalde,acostumata rebre visites d’emprenedors amb idees cla-res, es va quedar mera-vellat en veure

aquestainiciativaenlaqualtenienclarquiserienels treballadors,peròni tansolsestavaclara laidea,peròlivacommouretant,queelsvacedirelConventdelCarmed’Olot,pertirarendavantaquestprojecte”.

El que sí que estava clar, era l’objectiud’aquestaactivitat:“donarfeinaapersonesambdiscapacitatmental,donatqueelfetdedonar-lostreballpodriamillorarelasevavida”.

No és fantàstic? El fet que una persona espresentidavantdel’alcalded’unmunicipidient:“hola,sócjoicatorzebojosmésquevenimaquíamuntarlanostraempresa”.

Continuàrem la visita per les instal·lacions,i poguérem contemplar la matèria primera del’activitatquedesenvolupaaquestacooperativa,lesvaques,elsvedells ... iquefantàstic!Sabeuqueaquestsanimalsamésd’estarenvoltatsd’unllocmeravellósalmigdelanatura,tambéenelseudiaadia, lamúsicaelsacompanya?Doncssí, per tot arreu sonava lamúsica, i és que unestudihacomprovat,quelesvaquesprodueixenméslletidemésqualitatenvoltadesd’aquesten-torniclimamusical.

Poguéremgaudir també,de les instal·lacionsonesportavaatermel’elaboraciódelsio-

gurts i de la llet, així comel procésd’envàsd’aquests.

Enacabarlavisita,vamveureelvídeo,enquesortienalguns treba-lladorsdelacooperativa,explicantel

quefeiencadascund’ells,iacontinuacióensdeixarendegustarelsiogurtsqueproduïen.

Finalment,desprésdelavisita,ensespe-ravaunnoudestí, pujàrema l’autobúsqueensportariacapalaFundacióMona,centrede recuperació de primats i llar de primatsrescatats.

Oriol López Piqué i Carles Prados Navarro

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

15

SORTIDES

sort

ides

La Fun-dació Monaes trobaa Riude-llots de laSelva. Elprimer quevam fer albaixar del ’ a u t o b ú s

va ser dinar al mig de la natura, alsvoltants de la Fundació.Al cap d’una estona,vanvenir els guies i ensvanportar cap adinsd’una petita casa de fusta, on ens van fer unaintroducciódelsnomsdelprimats:elstipus,lesdiferències,lessemblances,l’hàbitat....Encon-clusió,vamveurequeeraungrupmoltdivers.Tot seguit, ens van dividir en dos grups i vamcomençarlavoltaperl’entornquehaviencons-truït ionvivienvariesespèciesdeprimatsqueperdiferentsraonshavienanatapararaaquestaorganització.

Ens van explicar que la seva fundaciós’encarregavad’acollirximpanzésialtresespè-cies de primats que havien viscut en captivitatiquel’organitzaciótreballavaperlasevarecu-peració, per això, s’intentava que l’entorn queestavenvisitant fos elmés semblantpossible al’habitatnaturald’aquestesespècies.

Noobstantaixò,perprecaucióiseguretatnodeixaven d’estar envoltats per una gran mallametàl·licad’uns5metresd’altura,peròlasuper-fícietotald’aquestespaiésd’aproximadament6

hectàrees.Dintredel’espaionhabitavenaques-tesespècies,hihaviatroncs,cordes,pilons...

Crecopinarpertothom,delareaccióquete-nienaquestprimatsenveure’ns:tirant-nosterra,sorraialgunaescopinadaosaltantcomabojos,finsitotalgunsd’ellsesplantavendretsdonant-se cops al pit, d’aquesta manera ens voliencomunicarqui era elquemanavaallí.Ensvanexplicarqueaquestesreaccionsindicavenlapro-tecciódelseuterritori,jaquesónmoltdescon-fiats.Ensvasorprendretambé,veureximpanzésmalalts i amb tics nerviosos, fruit de viure elsdarrersanysencaptivitat.

Vamveurel’entorndelsmacacos,queestavenapart, aixícomelsdormitorisdelsximpanzés,iellloconeraelximpanzé“Mono”,iensvanexplicarcomhofeienperincloure’lalgrup.

Finalment,idesprésdetotundiapledevisitesi descobriments de fundacions i organitzacionssocials,marxàremdenoucapaManresa.

Helena Vallés

L A F U N D A C I Ó M O N A

mones en captivitat

SORTIDES

sort

ides

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

16

Exposició Josep Guinovart:“Res no és mesquí”

Eldia3demarçelsalumnesd’històriadel’artdequartvamanaraveureunaexposiciódelpin-torcatalàJosepGuinovart.L’exposicióportavaelnomde“Resnoésmesquí”ienellaesreco-lliendiversesobresdelasevatrajectòriacomapintor.

UnguiaensvaexplicarcomeraGuinovartiquinavaserlasevaopiniósobrelapintura,elsdiferents estils que va experimentar, que el vainspirarielsignificatdelessevesobres.

JosepGinovartésunartistaambvoluntathu-manísticaquecercalaiden-titatentreelmissatgepoèticielllenguat-geplàstic.Aquestesperitelvaportara entrar en con-tacte amb l’obrad’escriptors comFederico GarcíaLorca o Salvat-Papasseit i aconèixer a fons

l’obra de Cézanne i Matisse que, al costat deMiró i Gaudí, serien les seves influènciesmésimportants.Vamanalitzarireflexionarsobreal-gunesdelessevesobresmésfamosescom,perexemple,Lavacadelamalallet,ÍtacaoLesde-capitacionsdePereIVivampoderobservarqueeraunartistaincatalogableimoltemocional.

Lanostraopiniósobrel’exposicióésmoltpo-sitiva, ja que vam poder entendrel’art con- temporani unam i c a millor.

Aquest artista erapeculiar i incatalo-gable el que va fer

de l’exposició unaexperiència interessant i

sorprenent.

Helena Vallés i Marta Oliva

Josep Guinovart fou pintor, dibuixant i gravador.

La vaca de la mala llet

SORTIDES

sort

ides

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

17

SANT BENETNatura i Cultura

ElsalumnesdesegonvamvisitarelmonestirdeSantBenetdeBages.Hivamanarcaminantdes de l’institut i això ens va permetre passaruna bona estona amb els amics xerrantmentrecaminàvem,defetelcamíse’nsvafercurt.

Una vegada vam ser almonestir, ens va re-bre unamonitora que ens va explicar com eral’arquitectura de l’edifici i ens va passar unesdiapositivesdel’origendelmonestiridelavida

ques’hifeia,méstardelvamvisitarivasermoltinteressant.

ComqueSantBenetestàalmigdelanatura,vamdinarenunboscquehihajustalcostat.Lamajoriaportàvemunentrepàmoltgrosquevampairpassejantperallà.

Després,vamtornaralmonestirivamferunjocdepistesqueensvapermetreconèixermi-

llorellloc.Percert,elnostre grup va quedarprimer.

Vaserunagransortida!

Silvia B.

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

18

SORTIDES

sort

ides VISITEM

El passat 29 de gener vam anar a visitar lesinstal·lacionsdeTV3, ivamaprofitarperassistircomapúblicalprogramaDivendres.

Quan vam arribar a Sant JoanDespí, vam es-morzari,desprésdepassarperundetectordeme-talls,laguiaensvaexplicarcomfuncionavalaca-denadetelevisió.Desprésvamentrardinsdelesinstal·lacionsonensvaensenyaralgunsdelspla-tósilessalesdesd’onescontrolaelfuncionamentdelsprogrames.

Els espais de TV3 que vam visitar van ser:

•Estudis: És el centre on es troben totes lesinstal·lacionsdeTV3,elsplatós,laredacció....

•Redacció:Ésel lloconelsperiodistes rebenlesilespreparenperasortirenantena.Lasaladeredaccióesdistribueixendiferentsdeparta-mentssegonseltipusdenotíciaquepreparen:temps,trànsit,esports,economia...

•Magatzemdelsdecorats:Ésungranlocalonhihatotselsdecoratsdelsprogramesquenos’emeten en directe, com són el “Què QuiCom”, “Oh Happy Day!”, “La Família delClubSuper3”...Elsdecoratsgransesguardenaltallerielsdecoratspetitsal’atrezzo,ésadirdetallscomsóncàmeresdeferfotos,logotips,ramsdeflors....

•Vestidors:Ésellloconhihatotalarobai on es canvia la gentque ha de sortir per la te-levisió.Hihaunllargpassadíspled’armarisseparats per temes (fantasia, ciència-ficció,dibuixosanimats...).Entrearmari iarmariestrobenlesportesdelscamerinos.

•Maquillatge: És on maquillen els presenta-dors,elsactorsilesactrius.Elscol·laboradorselsmaquillenalplatóabansd’entrarendirec-te.

•Realització:És la salaon trobemel realitza-dor,elcaironista(encarregattècnicdelplató)ielmesclador.Ésoneditenelprograma, in-trodueixenelsvídeos, les imatges, les lletresdesota,quanhadecomençarlapublicitat,eltempsqueelshiquedaalspresentadorsabansques’acabielprograma...

• Plató:Ésel lloconesgravenelsprogrames.N’hihadefixescomsónelsdelsprogrames“Matins”, “Divendres”, “Telenotícies”... id’altresqueelsmuntenespecialment,comelde“LaFamilíadelClubSuper3”,quegravenmoltsepisodisenunsoldia.Tambéhihapla-tósquesónuncroma(elfonsésd’uncolorqueposteriormentessubstitueixperunaimatge),comelnouplatódelTN.

19

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

SORTIDES

sort

idesTambé ens van explicar

les funcions de les dife-rents persones que interve-nen en un programa:

•Productor/a: supervisala producció d’un pro-gramadetelevisió.

•Director/a:ésl’encarre-gat de dirigir a l’horadegravarelprograma.

•Realitzador/a: és quiindicaquans’hand’in-troduir vídeos, reportatges, imatges, quans’handepunxarlesdiferentscàmeres,quans’handeposarelsdiferentsplans,quans’hade posar la publicitat, etc. S’encarrega decontrolartotelquenosaltrespodemveure.

•Regidor/a: és el responsable de la organit-zació dels moviments de les persones queestanalplató.

•Locutor/a:éslapersonaqueesdedicaare-transmetreprogramesonotícies.

•Càmera:elcàmeraéslapersonaquemanejalacàmeraalprograma.

•Guionista:escriuelguiósobreelquehadedirlapersonaqueestàalplató.

•Redactor/a:aconsegueixinformacionsiopi-nionsiredactalesnotícies.

•Muntador/a:personaqueesdedicaamuntarelprograma.

Uncopacabadalavisita,vamanaralcastelldeMon-tjuïc a dinar. En tornar aTV3,ensvamdirigirenunasala on vam esperar-nosfins que comencés el pro-grama “Divendres”, i a les16:30vamanarcapalplatódel“Divendres”onvamas-sistir de públic. Finalment,vam tornarcapaManresa.Vaserunaexperiènciaino-blidableimoltdivertida.

Assistiraunprogramadetelevisióvaserunaexperiència diferent i molt atractiva. Veure elprograma des del plató ésmés interessant queveure’l desde casa, jaquepots copsar comesmouenlescàmeresiquèfanelspresentadorsdu-rantlamitjapart.

També lamanera en com organitzen el pro-grama,ésadir,comindiquenquanhihalamitjapart, quanhand’introduiruna imatge,quanhad’aplaudirelpúblic,etc.Amésamés, ensvaagradarmoltlaideadesortirperlatelevisióda-vantdetotCatalunya.

Esperem tornara tenir l’oportunitatdesortirperlateleiconèixermésafonselfuncionamentd’unacadenatelevisiva.

Mónica Muñoz, Elena Rivera i Maria Ontiveros

Let’s goTO THE THEATRE

LastFriday,28thofFebruary,thestudentsof1stA,3rdand4thofESOwenttothetheatreinOmSquaretoseetheplayinEnglish,“MurderMystery”.

Theplaywasaboutamaid,Tillywhofallsinlovewithallthemenofthehouse.Whentheow-nerfindsout, through thesupposed twinsister,Lily,whowants tomarrythegardener,hesaysthathewouldtakerevenge.

Then,findinghertwinsisterdead,Lillycallsthepolice (twovolunteerschosenfromthepu-blic)toinvestigatethemurder.Theyinterrogate

allsuspectsanddiscoverthatnoonewasguiltybecausethewomanwhowasdeadwasactuallyalive. Tilly and Lilywas the same person; Ti-llyhadpretendedtobedeadtoescapefromthehouseandlivehappily.

Finally,therealLillyarrivedtovisithertwinsister,butnoonebelievedher.

I think that theplaywas funny.We, thestu-dents,hadagoodtime,butwehadtoconcentratehardtounderstandwhattheactorsweresayinginEnglish.

Felicia Biasu

SORTIDES

sort

ides

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

20

El17de febrer, els alumnesdeprimer, vamagafar l’autobúsque ensportaria aMoià.Des-prés d’esmorzar en un parc, ens vam arribar alescovesdelTollonensesperavendosmonitors.

Lavisitaa lescovesva sergenialperquèhihaviaalgunstramsmoltestretsihavíemd’anaracotats,améshihaviapocallum.Ensvanexpli-carcoms’haviendescobertilesrestesques’hihaviatrobat.Vamveuremoltsdibuixosrupestresifinsitotunratpenat.Desprésd’això,vamentrardinsunacabanaqueeraunarepresentaciód’unacasa neandertal.A dins hi havia ossos, eines icranisdeprehistòrics,eraincreïble.Ensvanex-plicarcomvanevolucionarelsmicosfinsator-nar-sepersonesicomfeienleseines.Persabercom s’ho feien per caçar, v a mferun tallerde tir al’arc on havíemd ’ e n c e r t a run ós o uncèrvol (vaser moltdivertit,

però vam veure que era molt difícil). Tambévamanaraunmuseuonhihaviamésdemilres-tes:ossosd’animals,pedresqueutilitzavenper

caçaroelsesqueletsdedosnensiunadonaquevantrobaralacova.

Hasigutunaexcursiómoltdivertida,améshem après moltes coses dels nostres avan-tpassats:quieren,comvivien,quèmenja-ven...Interessantdeveritat!

Maria Sotelo, Alícia V. (1r d’ESO)

Un viatge en el temps:LES COVES DEL TOLL

ACTIVITATS

acti

vita

ts 21

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

Durant aquest trimestre, els alumnes de l’institut hem realitzat diferents tallers de l’àmbit científic. Aquestes activitats, ens ha permès acostar-nos d’una manera pràctica al món de les ciències i compro-

var que tot allò que treballem a classe no està tan allunyat de la vida quotidiana.

A més, ens hem pogut sentir una mica científics. Ens hem divertit i ens hem sentit importants.

Aprenem experimentant

La maleta de la salEl dia 21 de gener, unes senyores molt agra-

dables, la Cèlia i la Conxita, ens van venir a fer un taller sobre la sal. Va ser una activitat pensada per als alumnes de segon d’ESO, perquè apren-guéssim més sobre les utilitats de la sal i com ens podíem divertir experimentant amb ella.

Hi va haver dos experiments que ens van agra-dar més que els altres: un d’ells va ser la creació d’una estalactita que al cap d’una setmana ha-via crescut 2 centímetres!; l’altre va consistir en barrejar aigua amb diferents solucions de sal. L’aigua quedava blava, verda, vermella.

Va ser molt divertit i vam aprendre molt.

Silvia Borrego i Anass (2n ESO)

Algunes curiositats sobre àcids i bases

El darrer dimecres 4 de desembre els alum-nes de l’itinerari científic de 4t d’ESO vam fer un taller sobre àcids i bases amb monitors de la casa de la Culla. Allò que ens va sorprendre més és com estem envoltats d’àcids i bases.

Alguns àcids comuns són: vinagre, suc de lli-mona, aspirines, suc de taronja, vi, llet, clor de la piscina, sucs gàstrics, àcid de les formigues, tomàquet, pluja àcida, verí d’abella...

També les bases són comunes en la nostre vida quotidiana. Algunes d’elles són: cafè, tabac, sabó, bicarbonat de sodi, amoníac comercial, sang, aigua de mar, pasta de dents, lleixiu, nete-jador de forns, verí de vespa... Així, hi ha bases com l’amoníac que s’utilitzen per netejar o àcids que mengem com ara el tomàquet. Com a curio-sitat, si ens pica una abella i utilitzem “After-Bi-te”, hem fet servir una base per anul·lar l‘efecte del verí.

Com podeu veure els àcids i les bases són molt útils en la nostra vida.

Mohamed Benali

ACTIVITATS

acti

vita

tsInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

22

El passat 29 de gener els alumnes de 4t de l’itinerari científic vam anar a la Facultat de Bio-logia a fer un taller de bioquímica. Allà ens vam trobar amb alumnes d’un altre institut que tre-ballarien amb nosaltres.

La bioquímica és la ciència que estudia la base química de la vida, les molècules que formen les cèl·lules i el seu metabolisme.

Quan vam arribar a la facultat, ens van fer una introducció on vam repassar els continguts treballats a classe. A continuació, vam fer tres activitats pràctiques:

La primera activitat va consistir en extreure l’ADN d’un kiwi o d’un plàtan. El nostre institut ho va fer molt bé perquè ja ho havíem fet al la-boratori. En la segona activitat, vam treballar les proteïnes d’un líquid i en la tercera, ens van fer una demostració virtual de com extreure l’ADN a un humà i com es clonava un ratolí.

Vam trobar molt interessant aquesta excursió, tot i que la xerrada del principi se’ns va fer una mica pesada perquè estàvem cansats del viatge i d’haver matinat. Després, ens ho vam passar molt bé: vam aprendre conceptes nous i vam

recordar d’altres apre-sos i sobretot ens va agradar manipular el material de laboratori, en concret, aprendre a clonar un ratolí.

És una sortida que recomanem molt!

Èlia Palacios i Esther Vilalta

Endinsa’t en bioquímica

ACTIVITATS

acti

vita

ts 23

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat científic vam anar a la facultat de biologia de Barcelona, per poder posar en pràctica els nostres coneixe-ments. Amb grups vam fer un experiment amb l’ADN de la llet, vam jugar amb mostres que ens permetien veure la seva capacitat de deixar pas-sar la llum i per acabar, ens van fer una xerrada sobre les diferents clonacions que s’han realitzat i els resultats obtinguts.

Va ser molt interessant!Pau Muñoz

Alumnes del batxillerat científic a la facultat de biologia

ACTIVITATS

acti

vita

tsInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

24

Aquest darrer mes de febrer, l’Associació d’ Amputats Sant Jordi ha vingut a fer una xerrada als alumnes de quart. Primer, ens van explicar que hi ha quatre tipus de discapacitat : la física (mo-tora i orgànica), la sensorial (auditiva o visual), la intel·lectual (problemes d’aprenentatge) i la mental (malalties). A continuació, ens van parlar de les possibles causes i com algunes d’elles es podien prevenir: accidents de tràfic o per sim-ples descuits, malalties, malformacions congèni-tes, tòxics, conflictes bèl·lics.

Ens van explicar les dificultats que comporta perdre la vista, els braços o les cames. També ens van ensenyar com eren les pròtesis i que eren tan cares que se n’enviaven de segona mà als països amb menys recursos. Com a data, cu-riosa ens van dir que si perds els dos braços la Seguretat Social només et paga la pròtesi d’un,

perquè compten que n’hi ha prou per espavilar-te. O que si vols les pròtesis més sofisticades, d’última generació te l’has de pa-gar tu.

Per posar-nos a la pell dels que tenen una discapacitat i poder adonar-nos dels problemes amb els que es troben, vam fer un part pràctica: vam provar d’anar amb una cadira de rodes o vam caminar ajudats per un bastó i un company- guia, sense poder comptar amb la vista. La primera reacció va ser trobar-ho diver-tit: rèiem i ens ho passàvem bé.

De seguida, però ens vam adonar que els que utilitzaven la cadira o el bastó no els deixarien mai i això no fa riure. També vam veure els en-trebancs amb els que es troben en el seu dia a dia i això no es broma.

Acabarem amb alguns comentaris dels com-panys després de la part teòrica:

• “Les pròtesis eren força complexes, però al-menys no pesaven gaire”

• “Al principi, era molt difícil anar amb elles, per un cop t’acostumaves, anaves fent”

• “No t’orientaves gaire, inclús si coneixies el camí. Et senties més segur si t’agafaven”

• “Ràbia per no poder moure’t”

• “Inseguretat i por”

Mohamed Benalí i JoséSerna

“Amputats Sant Jordi”:Associació de persones amb

diversitat funcional física

ACTIVITATS

acti

vita

ts25

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

El passat 28 de gener els alumnes de 2n d’ESO del Projecte Multidisciplinar AMBÚRNIA i amb l’hort “Flor de blat” de la Fundació Rosa Oriol, com a teló de fons, van convertir-se en actors per un dia.

Al costat de Sor Lucia i sota les ordres de Iso-na Passola, directora de la coneguda pel·lícula catalana “Pa Negre”, van participar en el rodatge del documental L’ENDEMÀ, que properament s’estrenarà a la gran pantalla.

Va ser una experiència impressionant. Segons l’Izan, un dels alumnes del projecte, “vam passar

molts nervis”. El Nando, juntament amb la resta de companys van interpretar davant les càmeres la cançó de “Vida Grimey”.

Ho van fer tan bé -comenta la professora- que aviat podrem escoltar les seves veus com a ban-da sonora en algún moment del documental.

Sens dubte, va ser una experiència ino-blidable... guardarem moltes imatges en el record.”Vam passar un matí de pel·lícula”, mai millor dit.

Segons la directora Isona Passola va ser un rodatge deliciós!

Felicitats Nando, Izan, Salva, Hamza, Adrià i Mario, molta sort i d’aquí a Hollywood!

Els alumnes d’Ambúrnia partíceps del documental

“l’Endemà” d’Isona Passola

FESTA DE NADALtot un diad’activitats!

Aquest any la festa de Nadal ha estat diferent.

Al matí, es van fer tallers, però també hi va haver actuacions,

com un tastet del que seria el festi-val de la tarda. I el que ho

va fer veritablement especial és que cada curs es va preparar un número per poder-hi participar.

Amb la il·lusió i la participació de tots, va ser un dia genial!

Paula Serrano (2n d’ESO)

Aquell matí, els que no havíem preparat res,

vam anar al Centre Cívic del barri a veure actuar els nostres com-

panys. Ho van fer molt bé. Quan vam tornar a l’institut, ja teníem a punt l’esmorzar: xocolata amb coca. L’últim espectacle del matí va ser el partit entre professors i alumnes amb una victòria aclapa-

radora dels alumnes

Ahmed A. (4t d’ESO)

FESTA DE NADAL

Ha sigut el millor festival, ja que hem estat els

mateixos alumnes els que hem pre-parat la majoria d’actuacions. Assajar potser va ser el més complicat perquè ho vam fer tot sols, sense l’ajuda de

cap professor, però al final van sortir unes magnífiques actuacions i ens en vam sentir molt orgullosos. Amb el grup de teatre, la meravellosa coral i els balls dels diferents cursos va que-

dar un festival increïble!

Eudald Puigmal (2n d’ESO)

Aquest va ser el tercer festival que he vist i he de dir que ha estat força entretingut.

Trobo que va estar molt bé l’organització de la Núria Foixenc

de fer actuacions pel matí i actuacions per la tarda. I el més important, em va semblar molt bé que els alumnes s’haguessin

organitzat per fer els seus números. I el ball dels profes, com sempre,

fantàstic!

Helena Vallès (4t d’ESO)

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

28

PER A TOTA LA FAMÍLIA

Aquest trimestre els alumnes de francès hem fet creps. L’excusa era bona: els francesos, el 2 de febrer, dia de la Candelària, fan creps. Nosaltres, com bons alumnes de francès, havíem de seguir la tradició.

Segons una llegenda, en fer una crep, si la fas saltar aguantant una moneda amb

el palmell de la mà garanteixes, si la crep cau bé a la paella, la

prosperitat de la família. També, sembla ser que per protegir-te de la pobresa, has de guardar una crep a sobre d’un armari.

La nostra professora, dies abans, ens va explicar la preparació i els ingredients

d’aquest plat tan llaminer.

Vam preparar la massa a casa i quan va arribar el dia, ens vam presentar amb les nostres carmanyoles i moltes ganes que sortissin bé. La professora va portar les paelles i ens hi vam posar. Sembla que a qui li sortien millor era a la Paula, perquè tots deien que feia unes creps deli-cioses. Jo, com que sóc celíaca, vaig fer una pasta especial amb farina sense gluten i la vaig coure en una paella per a mi sola.

Una vegada tots en vam menjar, vam anar a fer educació física a les pistes. Ens ho vam passar molt bé!

Per la Candelària, crepsG

emm

a Bu

ch

Ingredients per fer creps (8 creps)

• 175 gr. de farina• 3 ous• 30cl. de llet• ½ cullerada d’oli• Un pessic de sal

Del 27 de febrer fins el 2 de març la piscina Rias do Sur del C.N.Galaico a Pontevedra ha sigut l’escenari del Campionat d’Espanya de natació In-fantil i Júnior d’hivern.

En aquesta competició, han par-ticipat 692 esportistes de 193 clubs d’arreu d’Espanya. En el nostre institut hi estudia un d’aquest campions: la ne-dadora Tiffany Gómez de 1r d’ESO, que hi ha participat en la modalitat d’espatlla 100 i 200 metres femení.

Enhorabona Tiffany!

La Tiffany als campionats

d’Espanya

PER A TOTA LA FAMÍLIA

29

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

PER A TOTA LA FAMÍLIA

Un relat perqUè aneU fent boca: Sant JordI S’apropa

l’AnellEn Lluís entra al lavabo del restaurant i es mira al mirall. Bé, molt bé: la corbata vermella

és molt elegant i aquesta jaqueta li escau, sempre ho ha pensat. S’examina el cabell mentre es recol·loca les ulleres: la seva melena castanya, normalment grenyuda, està perfectament orde-nada amb la ratlla a la dreta i engominada, cosa que només fa els dies importants, però és que avui ho és: ha decidit fer el pas definitiu.

I està nerviós, encara que s’ho nega a si mateix posant-se bé la camisa. El que va a fer no és una cosa que es faci cada dia. Potser seria millor practicar-ho ara davant del mirall, pensa, abans de sortir al menjador i enfrontar-se amb la realitat. Un cop ha sortit el senyor de groc i es queda sol, posa la mà a la butxaca i treu la capseta negra que ha estat amagant tot el sopar. N’està bastant orgullós, i no només de l’exterior recobert amb vellut, sinó també del que amaga a dins: un anell d’or blanc decorat amb platí. Senzill, elegant, i també car: 400€ li ha costat la broma. Però això no és l’important, i es mira al mirall aparentant seguretat. Somriure confiat, postura relaxada, i missatge clar: Et vols casar amb mi?

Patètic. A en Lluís li comencen a suar les mans. tranquil, es diu, la Sílvia dirà que sí. Però abans de sortir fa un pipí perquè després la natura no espatlli el moment.

Ràpidament, s’eixuga i es puja els pantalons: li ha dit a la Sílvia que anava un moment al lava-bo i ja porta deu minuts tancat. Es disposa a sortir quan sent un xof darrere seu. Instintivament es posa la mà a la butxaca, però la capsa sí que hi és. Uf, pensa, quin ensurt. Però en un segon cau en què ha tret l’anell de dins la capsa per practicar, i es gira i...

Flotant enmig de l’aigua, un anell. Un anell d’or blanc decorat amb platí sembla que el miri fixament. Oh, no, no, no està passant tot això, veritat? En Lluís dona voltes i es posa les mans al cap. Què fa, ara? i és que en Lluís, si bé és romàntic, agradable i intel·ligent, també és terrible-ment fastigós. Del tipus de fastigós que neteja una cadira abans d’asseure-s’hi, que treu la pols dos cops al dia i que mai, sota cap circumstància, posaria la mà a dins la tassa del vàter.

Mai? I què passaria amb els 400€? I amb la Sílvia? Ha de ser valent, pensa, i s’acosta tempte-jant a l’escena del crim. Després d’una primera visió, s’allunya cap a la pica i es llença una mica d’aigua per la cara. Pensa fredament, pensa fredament. No cal que posi la mà necessariament, hi ha d’haver altres maneres, pensa. Mira al seu voltant: una màquina per eixugar-se les mans, un extintor i un noi d’uns 25 anys que se’l mira amb cara rara. Ignora el noi i es concentra en l’extintor. Depèn de com, potser podria... però què estic dient? pensa, i imagina els titulars: Home boig dispara l’extintor contra una tassa de vàter sense motiu aparent. I segur que el noi de 25 anys testificaria en contra seu. Mala idea, definitivament.

No hi ha més remei, doncs. Respira fons i avança cap a l’anell flotant. Aquest cop s’estremeix i s’agenolla davant la tassa. Tranquil, tranquil. Amb els ulls tancats, es treu la jaqueta, i la corbata, només faltaria sucar-la. És el moment, es diu, i acosta la mà cap al líquid. Al primer contacte tanca els ulls i reprimeix (com pot) les ganes de vomitar. Pensa en la Sílvia, i en els maleïts 400€! No veu l’anell, té els ulls tancats, però no es veu en cor d’obrir-los, així que amb expressió de fàstic mou la mà durant el que li sembla una eternitat fins que finalment xoca amb alguna cosa. Sense esperar ni un segon més, treu el braç agafant fort l’objecte, i s’aixeca corrents. Necessita netejar-lo, ja! Corre a la pica i es frega la mà 100 cops fins que no es tranquil·litza. Un cop calmat, guarda l’anell. Espera, ON ÉS L’ANELL? Ah, aquí, sobre el marbre.

Tranquil, Lluís, es diu, mirant-se al mirall: està vermell, despentinat i amb la ja-queta arrugada. Però, a qui l’importa? Si és capaç de posar la mà a la tassa del vàter, res impedirà que demani matrimoni a la Sílvia.

Sant

Jord

i

Helena Vallés

PER A TOTA LA FAMÍLIAInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

30

opin

em Hi ha molts joves que expressen les seves opi-nions i sentiments a les parets de la nostra ciu-tat. Ara, no discutirem si és un acte de vanda-lisme, si es pot o no fer... N’hi ha un que ens ha cridat l’atenció. Porta molt de temps en un dels nostres murs i sembla que va patint petites transformacions segons l’artista que passa.

Primer ens tro-bem amb un “gra-fiter” xenòfob. Què és la immigració per a ell? Molts pensen que només vénen a prendre’ns la feina i a viure del “cuento”. Què passaria si tots creguéssim el mateix? No tindríem opor-tunitat de sortir del país i les nostres opcions quedarien molt limitades; a més, perdríem tota la riquesa cultural que ens poden aportar. Més tard, arriba un segon “grafiter” que aprofita i aporta una nova idea: no és la immigració sinó el “nazionnalismo” el que destrueix el teu fu-tur. I podríem suposar que escriu expressament

“nacionalime” amb zeta per expressar la seva opinió, nacionalisme igual a nazisme. Tot i que potser és suposar massa.

Hi ha massa faltes d’ortografia. Els dos “artistes” tenen un problema i no és precisament ni el nacionalisme ni la immigració. No han sabut aprofi-tar allò que els hi dóna aquesta so-cietat, no saben que sense una bona preparació el futur és molt difícil i si alguna cosa destruirà el

nostre futur és la ignorància.

Per acabar, afegirem la importància d’analitzar els grafits per comprendre el pensament del po-ble, al menys d’una part, ja que seria molt pre-ocupant si aquest grafit reflectis la realitat de la nostra societat.

Esther Lapeira, Esther Vilalta i Helena Vallés

Des de la revista, alumnes de segon va-rem fer una entrevista als nens i nenes de 1r d’ESO per saber com els hi va en aquesta nova etapa.

La majoria d’alumnes no han notat massa el canvi amb primària i s’ha adaptat molt bé, n’hi ha, però, catorze que hi troben molta di-ferència i un que reconeix que li costa molt adaptar-se.

També els agrada, per majoria, tenir un professor diferent per a cada matèria, ja que pensen que així apre-nen més. A més pensen, un 76%, que és molt millor tenir un tutor individual.

A la pregunta què els hi ha agradat més de l’institut, hi trobem força respostes entre

d’altres, la piscina, la biblioteca o l’horari in-tensiu. Cal però, destacar que el millor per a ells són els professors i que és molt familiar. A continuació, vindrien els amics, el pati, les festes i les sortides. D’altra banda, el que menys els agrada és treballar en mòduls, fer exàmens i el poc res-pecte

que hi ha entre companys.

Sembla que els hi va bé.

En relació al que menys els agrada: el pro-blema dels mòduls, aviat se solucionarà; el poc respecte, ens ha sorprès i suposem que s’haurà de treballar i finalment, els exàmens, això sí que no té solució.

Silvia, Carla, Eudald i Paula

Qui o què destrueix el nostre futur?

Els alumnes de primer també opinem

Els alumnes de primer també opinem

PER A TOTA LA FAMÍLIA

31

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

curi

osit

ats

Irina, Anass, Helena, Agustí… són alguns dels 198 noms diferents que tenen els nostres companys de l’institut. No n’hi ha massa de repetits.

De fet, el nom de noia més posat és Andrea, i només hi ha 11 noies que se’n diuen; després venen Alba i Mar-ta: n’hi ha 5; d’Anna i Carla, n´hi ha 4: Paula i Aina, 3; n’hi ha 2 de Núria, Marina, Esther, Ariadna, Maria i Mòni-ca. Pel que fa als nois: Aleix i Marc són els noms més freqüents: n’hi ha

6 de cada; de Toni o Antoni i Jordis en tenim 5; d’Adrià, Eric, Erik, Joan i Da-vid, 4; hi ha 3 Roger i 3 Gerard; Pol, Abel, Joan, Rubén, Ivan, Abdes, Mi-quel, Alejandro o Alex, Aaron, Bernat, Carles, Nil, Aitor, Anas, Oscar, Robert. Izan, Joel, n’hi ha 2 de cada. Tots els altres, si no ens hem equivocat, sou únics. Ja ho sabeu.

No podíem fer-los tots, hem buscat l’origen dels més repetits, la resta us haureu d’espavilar.

Els noms més freqüents al nostre Institut

Andre

a Ló

pez

, G

emm

a Buch

i J

udit

Andrea: d’origen grec. S’utilitza tant per a noi com per a noia. Sig-nifica: valenta i bella

Alba: d’origen llatí. Significa: blan-ca i refulgent com l’aurora.

Marta: d’origen hebreu. Significa: senyora.

Aleix: d’origen sànscrit. Significa: el que protegeix i auxilia.

Marc: d’origen llatí. Deriva de Mart. Significa: home lluitador.

Jordi: d’origen grec. Significa: home de camp. És el patró de Ca-talunya

SOLUCIONS

endevinalles

l’home de l’ascensor: era tan baixet, que només arribava al botó del desè pisels arbres del meu jardí: tresel cargol del pou: vuit diesel fum del tren: Un tren elèctric no treu fum

sUdOKU

MOTs enCReUaTs

les diFeRÈnCies

1. Sèpia2. Vull3. Pop

4. Banc5. Sagrada6. Fossa

7. Piolet8. Carta9. Plegar

10. Naixement11. Quars

les

8 d

aM

es

MASCOTES DELS MUNDIALS DE FUTBOLEls mundials de futbol han tingut unes mascotes molt extravagants i que han agradat a petits i a grans. Fem un salt en el temps per conèixer-les.

Us en recordeu?

Gem

ma

Buch

i A

ndre

a L

ópez

WILLIE: ANgLATErrA,

1966

TIp I TAp:ALEMANyA,

1974

NArANjITO:ESpANyA,

1982

jUANITO: MèxIC, 1970

gUChITO:ArgENTINA,

1978

pIqUE: MèxIC,

1986

MASCOTES DELS MUNDIALS DE FUTBOLCIAO:

ITàLIA, 1990

FOOTIx: FrANçA,

1998

gALEO VI I pILLE: ALEMANyA,

2006

STIkEr: ESTATS UNITS,

1994

FULECO:BrASIL,

2014

ATO, kAz I NIk: COrEA DEL SUD,

2002

zAkUMI:SUD àFrICA,

2010

Sudoku

Mots encreuats Horitzontal: 6. Pot ser nassal, comuna o sèptica7. l’eina de l’alpinista més relacionada amb Twitter8. Pot ser de restaurant o dels Reis10. Origen que es troba a tots els pessebres11. el mineral que tenim present entre hores

Vertical:

1. Mol·lusc que apareix a les foto-grafies d’antiquari2. desitjo un embotit però suspenc en ortografia3. la música que millor serveixen els gallecs4. Moble que pot posseir béns immobles5. Família narcisista i més visitada de Catalunya9. deixar de treballar per dedicar-se a la papiroflèxia

PER A TOTA LA FAMÍLIAInstitutC

alGravat2

n Tr

imes

tre

34

entr

eten

imen

ts

Les 8 damesSabríeu disposar 8 dames sobre el tauler de manera que no s’amenacin l’una a l’altra?

Aquest és un problema d’escacs molt conegut. Hi ha 92 solucions posibles; es tracta de col.locar les dames de tar manera que no n’hi hagi cap a la mateixa fila,

columna o diagonal, ja que les dames es desplacen horitzontalment, verticalment i diagonalment.

Endevinalles de lògical’hOMe de l’asCensOR

què li passava a aquell senyor. Vivia en el quinzè pis i cada matí per anar a treballar baixava amb l’ascensor fins la planta baixa i se n’anava. ara bé, quan tornava, agafa-va l’ascensor a la planta baixa i pujava fins el desè pis. allà, abandonava l’ascensor i acabava de pujar fins a casa, al quinzè pis, per les escales. quan tornava a casa seva, sempre feia el mateix, encara que no vingués de treballar. però, a aquell home no li agradava pujar escales, a més és cansava molt.

per què no pujava fins dalt amb l’ascensor?

el CaRgOl del POUUna vegada hi havia un cargol que intentava pujar des del fons d’un pou fins el brocal

del mateix. Havia de recórrer 20 metres. cada dia, amb molta paciència, el cargol puja-va 6 metres, però durant la nit, endormiscat, relliscava i baixava 4 metres.

quant temps va trigar a arribar fins dalt de tot?

PER A TOTA LA FAMÍLIA

35

InstitutC

alGravat2

n Tr

imes

treen

tret

enim

ents

el FUM del TRenSurt un tren elèctric des de barcelona

cap a Manresa. aquell dia, hi ha un vent molt fort que bufa en la mateixa direcció que porta el tren.

en quina direcció anirà el fum del tren?

els aRbRes del MeU jaRdíels arbres que tinc al meu jardí són tot

pins menys dos, tot roures menys dos, tot avets menys dos.

quants arbres tinc al meu jardí?

EL CÒMIC

…EL NOU INSTITUT EN MARXA

Després de 5 cursos , finalment han començat les obres que tan hem estat esperant. Poder veure que l’espai destinat al nou edi-fici va canviant ens enor-gulleix i com a Ampa ens fa estar contents i satisfets del procés que hem anat seguint. Enrere queden els neguits, els dubtes, la des-confiança, les falses promeses, els silencis, ...que durant força temps planaven entre nosaltres quan parlàvem del tema. Però sempre hi havia algú o altre carregat d’optimisme que ens esperançava i ens deia que tard o d’hora arribaria aquest moment.

Ha estat un llarg camí. Un camí compartit sempre amb l’equip directiu del centre. I sobretot acompanyat per la visió positiva del Toni, el nostre director, a qui li volem agrair amb aquestes

quatre ratlles , tot el seu ajut i el suport en les accions empreses, discretes però efecti-ves. Les trobades amb l’Ajuntament, amb el Departament, amb diferents representants polítics...

Ara esperem que el setembre del 2015 pu-guem celebrar aquest petit triomf. Amb il·lusió. Segur que sí!!