revista l'antina desembre 2012
DESCRIPTION
Revista IES TorredembarraTRANSCRIPT
REVISTA DE L’INSTITUT TORREDEMBARRA DESEMBRE DE 2012
editorial
SUMARI
Nou curs, nous professors, nous companys i nous temps. Tornem a començar amb la rutina després de tot un estiu d’haver carregat les piles. Tornem a trobar-nos amb els companys de l’any anterior que tant molestaven a classe, i tornem a trobar-nos amb els tots aquells profes que posaven treballs que no volia fer ningú. I què fem nosaltres? Posar-hi bona cara! Perquè també tornem a trobar-nos amb els amics que no hem pogut veure durant l’estiu i tornem a riure les bromes que es fan cada dia a classe. No podem dir que fer deures, estudiar per als exàmens i llevar-se cada dia a les set (o abans...) sigui una meravella, però tenim altres motius per poder estar contents d’haver començat un nou curs en aquest institut, que gairebé ocupa la meitat de la nostra vida (l’altra meitat són els amics!). Com cada any, els companys que formem l’equip de redacció de la revista ens hem esforçat molt perquè tothom que vulgui pugui llegir l’Antina. Hem començat aquest curs amb la novetat del batxillerat d’Arts Escèniques. Durant els anys anteriors, la major part dels alumnes que cursaven batxillerat eren del mateix centre. En canvi, amb la incorporació d’aquest nou batxillerat han vingut nois i noies de fora. Des de la nostra redacció els volem donar la benvinguda; i també tenim una benvinguda per als més joves de l’institut, els alumnes de 1r d’ESO, dels quals hem recollit les seves primeres impressions sobre el centre. Tots dos primers seran els protagonistes principals d’aquest primer número d’enguany. Ara ja hem superat un trimestre, i som quasi a les festes de Nadal. I nosaltres us volem acompanyar durant aquestes festes! Per això us hem fet un apartat de crítiques musicals, literàries i de cinema, una entrevista al Director (que també és nou!), l’horòscop, un reportatge sobre el nou Batxillerat, molts dibuixos... i moltes altres coses més! Sempre amb la il.lusió que us interessin i que les llegiu. Donem les gràcies al Damián González i a tots els que han col.laborat amb la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció, o bé a la coordinadora Montserrat Roig. Per acabar, només ens cal desitjar-vos un bon Nadal, i esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquest nou any que se’ns presenta, el 2013!
L’equip de redacció
1. Benvinguda 2. Què esperem de l’institut? 3. L’entrevista: Carlos Blanco. 4. El reportatge: l’insti creix! El Batxillerat artístic 5. L’Antina recomana: música. 6. L’Antina recomana: llibres. 7. L’Antina recomana: cinema. 8. Secció artística: els dibuixos. 9. Secció artística: creació literària. 10. Premis i reconeixements. 11. Sortides. 12. Racó denúncia 13. Fem de cuiners 14. Humor i entreteniments 15. L’horòscop nadalenc
L’equip de redacció som: Emma Balcells, Selena Crevillén, Laia Molné, Arnau Ribera, Àdam Ricort, Carla Sanjuan, Ainhoa Serrano, i Nerea Sesé.
Ens podeu fer arribar les vostres col.laboracions a
[email protected] - 1 -
_________________________________ BENVINGUDA
Per als alumnes nous i, sobretot, per als que acaben de començar 1r d’ESO al nostre centre; aquí teniu alguns “consells de veterans” que han escrit per a vosaltres unes quantes alumnes de 2n de Batxillerat:
1. Durant aquests sis anys he passat moments divertits, emocionants i inoblidables, però també he descobert què és l’estrés i el nerviosisme. Aquí he fet amistats i també n’he perdut, però no canviaria cap de les experiències que he viscut. Aprofiteu aquests anys: valen la pena!
Marina Martí Martínez
2. Tots tenim por quan comencem en un lloc nou; canvies de gent, d’ambient, de professors. Però això no ens ha d’impedir ser nosaltres mateixos. I per molt que nosaltres, els “grans”, us semblem “intimidants”, heu d’estar segurs de les vostres possibilitats. Us entenem més del que us penseu perquè nosaltres també hem passat pel mateix!
Núria Ferré Sumoy
3. El primer dia que vaig entrar a l’institut em va sorprendre per la seva grandària però a poc a poc m’hi vaig anar acostumant. Ara ja faig segon de batxillerat, i em sembla el curs més important i difícil. Igual que m’ho va semblar el primer any! Per això us animo a arribar allà on vulgueu.
Mònica Amengual
4. Encara recordo el meu primer dia a l’institut. Jo em sentia petita, com si aquest no
fos el meu lloc. Ara ja estic cursant segon de batxillerat, i d’aquí poc m’acomiadaré per sempre d’aquest institut. Totes aquelles pors que tenia quan vaig començar es van anar esvaint a poc a poc perquè em vaig adonar que no és tan difícil com em pensava. Aprofiteu al màxim aquesta etapa de la vostra vida, perquè passa molt ràpidament. Ànims!
Judith Nolasco Molina
5. Una llarga travessia on potser hi haurà coses dolentes, però al final, quan acabeu,
us trobareu amb el millor regal que us pot donat l’institut: els amics. Estefany Gil Ramírez
- 2 -
6. Quan comences una nova experiència, sovint penses que allò és massa gran per a tu. Els inicis sempre es fan durs, però a mesura que passen els dies es va veient que allò que semblava tan gran ara ja no és res, és simplement una rutina. Endavant, que amb esforç tot és possible!
Maria de la Mata
- 3 -
7. El primer dia que vaig entrar a l’institut ho vaig fer amb una sensació de por, ja que era una nova etapa de la meva vida. Ara que ja faig segon de batxillerat crec que és el curs més difícil que pot cursar un alumne. I quan vaig començar primer d’ESO també pensava que era el curs més difícil del món. Les coses noves, d’entrada, ens semblen difícils però només cal afrontar‐les amb ganes!
Yasmina El Allali 8. Aquesta època, com qualsevol altra, al principi és dura i difícil però el millor que es pot fer és gaudir del moment, ja que al final, des d’un futur, mirarem el passat i recordarem tots aquells bons moments d’aquesta etapa, que en són molts!
Martina Volpi Solé
____________________________ Què esperem de l’institut?
Tal i com venim fent durant els darrers anys, els i les alumnes de primer d’ESO ens expressen les primeres impressions de l’institut i les seves perspectives de futur. Entre les moltes redaccions que ens han arribat, l’equip de redacció us hem seleccionat les següents opinions:
Alumnes de 1r ESO B
• Maria Marquès (1r ESO B):
acabo d’arribar a l’institut, només fa dos dies que sóc aquí i ja em començo a costumar a la rutina d’aquest nou centre. Aconsegueixo trobar les classes i conec tots els professors que tinc... i ja he fet amics. Espero que en els propers anys en faci molts més.
4
• Paula Salvans (1r ESO B): jo sempre he intentat ser una bona estudiant i treure bones notes als exàmens... però, és clar, marxar d’un col.legi on ets dels grans i arribar a un altre on ets dels petits i no coneixes els professors... espero que m’ensenyin bé i que tinguin molta paciència.
• Annia Alventosa (1r ESO B): quan feia 6è no volia venir a l’institut, però ara que ja sóc aquí hi estic bé, m’agrada la meva classe i conec quasi tots els meus companys.
• Raul Lascorz (1r ESO B): jo
tinc la il.lusió de fer-me adult a l’institut, i de ser més llest i estar més preparat per tenir treball, una casa... però a la vegada tins temors perquè encara no sé com serà.
• Marta Manzano (1r ESO B): el
primer dia estava molt emocionada! La veritat és que és molt diferent del Molí de vent, les profes són divertides i molt “xules, però encara em fa llàstima recordar el col.legi.
• Tania Ramírez (1r ESO B): ...
de moment tots els professors que he tingut són molt simpàtics i agradables i, sobretot, són aquí per tot el que necessitem.
• Marçal Tineo (1r ESO B): jo
crec que l’institut m’anirà molt bé, que aprovaré totes les assignatures, i podré passar de curs. També crec que algunes assignatures seran divertides, tanmateix altres se’ns faran avorrides i llargues.
• Marta Pujol (1r ESO B): aquest
estiu ho he passat malament, he estat cada dia estudiant per a les recupeacions, i al final he repetit, però he après i em penedeixo de no haver estat atenta durant el curs passat. Aquest any, però, serà diferent.
• Jaume Guasch (1r ESO B):
aquests anys a l’escola he viscut molt bé i he après moltes coses, però ara ja toca passar pàgina. És el segon dia sencer
que passo a l’institut i encara estic nerviós, però crec que si m’organitzo bé, faig la feina, escolto a classe i estudio no serà gaire difícil aprovar.
• Genís Nin (1r ESO B): ara com
que sóc nou, tinc por. No sé si em costarà molt o si només amb estudiar una miqueta en tindré prou. De moment el que em diu tothom és que estudiï molt perquè és més difícil que la primària.
• David Font (1r ESO A): el dia
14 de setembre vaig arribar a l’institut, i tot era totalment diferent del col.legi, hi havia molta més gent! El primer dia la veritat és que estava una mica nerviós, però al segon ja no ho estava tant, i la veritat és que m’està agradant.
• Àfrica Gibert (1r ESO A):
l’institut és diferent del col.legi, has de canviar de classe, i hi ha professors diferents per a cada matèria... però també hi ha avantatges com ara un pati molt gran, o que no has de tornar a classe a la tarda i així hi ha temps per fer el que vulguis.
• Oriol Juan (1r ESO A): hola,
sóc l’Oriol i tinc onze anys, faig primer d’ESO i estic una mica espantat pel que m’espera. Els meus dos germans m’han explicat com aniran les coses. M’han dit que no m’he de preocupar, que només he de fer el que em diguin i estudiar. Crec que, si segueixo els consells de la gent, tot anirà bé.
Mireia Mercadé
1r ESO
5
6
_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA
Carlos Blanco és el nou Director de l’Institut Torredembarra. Per això
comencem la secció d’entrevistes amb un primer apropament a la seva
persona, ja que segur que té moltes coses per dir-nos:
.- Hola Sr. Director, ens pot dir quantes generacions ha ensenyat, o quants anys fa que es dedica a l’ensenyament? He ensenyat durant 7 anys, 8 cursos. .- Abans de ser director, ja havia tingut algun altre càrrec directiu? Sí, coordinador pedagògic durant 4 anys en un altre centre. - Què li agrada més, la docència o la burocràcia? Crec que hi ha moments per a tot, però em sembla que a ningú no li agrada fer papers, a mi també m’agrada més la docència. - Què s’ha de fer per ser director? S’ha de passar un procés administratiu i presentar un projecte de direcció per a 4 anys. - És difícil dirigir un centre? És dur el dia a dia d’un director? Sí a les dues preguntes. Però com en tot en la vida, hi ha dies que són millors que els altres. - Què li agrada menys del centre? No en puc destacar res ja que es un centre que m’agrada molt, però m’agradaria canviar petites coses. - I què li agrada més? Hi ha moltes coses per apreciar en aquest institut, una d’elles és una línia pedagògica i d’ensenyament molt marcada, que ja s’ha fet tradicional i que dóna bons resultats.
- Com a director, què troba a faltar en l’ensenyament actual? Trobo a faltar compromís de responsabilitat per part de la societat de cara a l’educació. Crec que l’ensenyament és un dels pilars bàsics de la societat que estem construint, però està infravalorat i no es respecta gaire. M’agradaria que tingués més reconeixement per part de la societat. - És un tòpic el desprestigi del professorat? Per què passa això? No, és una realitat. Per saber la causa caldria una gran reflexió, ja que l’origen es compartit: l’administració no s’hi esforça massa, i la societat prioritza altres coses per damunt de l'educació. - Qui va ser el seu millor professor o professora; se’n recorda? Molts, cadascú al seu moment oportú. Seria lleig destacar-ne alguns perquè van ser molts. - Recorda alguna anècdota de la seva època d’estudiant? D’anècdotes moltes, però un fet que crec que ens va marcar a tots a la Universitat va ser l’assassinat de l’Ernest Lluch i les movilitzacions ciutadanes que es van produïr a posteriori. - I alguna anècdota com a director o com a professor? N’hi ha tantes per destacar! Quan estàs en contacte amb la gent dia a dia, et fan mirar les coses amb un somriure i t’omplen d’experiències.
7
- De què és professor? De Ciències Socials - Creu que la distribució dels continguts de les matèries del seu departament és coherent a l’ESO? No. - I al Batxillerat? Tampoc. - Sabem que en els darrers anys els currículums han anat variant i evolucionant. Ens en podria dir alguns canvis negatius i alguns altres de positius? L’aspecte negatiu dels currículums d’avui és que són molt ambiciosos i no responen als interessos de l’alumnat. Un canvi positiu és que és fomenten les noves tecnologies. Així, per exemple, com a alumnes, feu presentacions orals per trencar la por davant del públic. Això dóna més oportunitats ja que el món actual és vendre i hem de saber expressar-nos correctament. - Amb tot això que se sent a dir de les “ retallades” , ens hem de preocupar? Cap a on ens portarà tot això? Si, perquè tindrà conseqüències negatives a llarg termini. - L’alumnat també ha canviat? Com? Com descriuria els adolescents i els joves d’avui dia? Sí que ha canviat, sobretot el sistema de valors. Han canviat molt. Per mi els
adolescents són gent amb ganes, gent dinàmica però que al final es queda estàtica per l’oferta de coses que poden fer. A més a més viuen massa el moment, falta la visió a llarg termini. Un bon nom per ells podria ser: la generació flash. - De què ens podem sentir orgullosos tots els que passem per l’institut Torredembarra? De l’educació rebuda, en tots els seus sentits .- Cap al final de l’entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com… el segell de la casa, d’acord? Sí .- Doncs, molt breument: - La seva activitat preferida?: el cinema. - Un color: el blau. - Una flor: no sóc gaire floral, no tinc cap flor preferida. - Un animal: el gat. - Un llibre de lectura: “Rimas y leyendas”, de Bequer. - Un tema musical: “Don’t Stop me now”, de Queen. - Un heroi -o heroïna- de ficció: Súper López, em cau simpàtic. - El seu major defecte: sóc molt cabut, encara que de vegades això és una virtut. - La major virtut: crec que això no ho puc respondre jo. - I ja per acabar, l’última: una bona raó per aixecar-se demà?
Continuar vivint!
- Doncs, moltes gràcies per haver-nos dedicat part del seu temps, i per
haver-nos contestat. Li desitgem que passi un bon període com a
Director del centre. Li agraïm també aquesta feina de director i... ens
retrobem a la revista...
Gràcies a vosaltres per la feina que feu.
Emma Balcells i Nerea Sesé. 4t ESO
___________ EL REPORTATGE
EL BATXILLERATARTÍSTIC
Aquest any a l’institut s’ha inaugurat un nou batxillerat. És el batxillerat artístic, en les dues modalitats, arts plàstiques i disseny, i arts escèniques. Ens hem reunit amb professores (la Núria Alasà, la Montse Roig i la Isabel Vidal), i alumnes (l’Elena Carrillo I el Marcos González) i hem tingut alguns canvis d’impressions sobre aquest nou batxillerat.
Laia Molné, Àdam Ricord i Carla Sanjuán. 1r de BAT
____________________________________________________________________________________________________________
Això és el que ens ha dit la Núria Alasà
‐ Per què es fa el Batxillerat Artístic en aquest centre? Perquè el Departament d'Ensenyament ens els va posar, ja que molts alumnes d'aquest centre quan acabaven els estudis obligatoris volien fer aquest Batxillerat, però com que no el teníem havien d'anar a altres centres i, uns quants cops, havien hagut de fer Batxillerats diferents ja que s'havien quedat sense plaça. ‐ Quines assignatures fas als alumnes del Batxillerat Artístic? Els faig les assignatures de volum, dibuix artístic i dibuix tècnic. Aquesta última assignatura la faig juntament amb els alumnes del Batxillerat Tecnològic. ‐ En què consisteix cadascuna de les assignatures que fas als Batxillerats? El concepte principal de l'assignatura de volum és veure el món que ens envolta des de diversos punts de vista i plasmar‐los ja sigui en paper o en figures de fang i plastilina.
En l'assignatura de dibuix artístic es treballa amb nous materials (grafit, carbó, sanguines,...) i també s'aprèn a dibuixar encara millor. L'avantatge d'aquesta assignatura respecte el dibuix tècnic és que tot i que s'hagin de seguir unes pautes, cadascú pot fer la seva interpretació. En el dibuix tècnic s'apliquen les formes geomètriques dels objectes en el pla, també s'hi apliquen les tres dimensions, però hi ha pautes a seguir, i s'ha de fer al peu de la lletra. ‐ Per què el departament de Llengüa Catlana traballa conjuntament amb vosaltres a l'assignatura de Cultura audiovisual? Perquè tot i que Ensenyament ens va posar un batxillerat nou, no ens va posar més professors especialitzats en aquest àmbit. Això vol dir, que entre els dos professors d’Educació Visual i Plàstica del centre havíem d'abraçar totes les hores, però era impossible; així doncs vam decidir treballar en conjunt amb el Departament Llengua Catalana.
8
Això és el que ens han dit els alumnes. Per què vas decidir inscriure’t al batxillerat escènic? Ho vaig decidir
perquè no m’acabava de decidir per cap cicle i, després de pensar‐ho molt, vaig trobar el batxillerat escènic com una sortida viable per fer més tard la carrera de guitarra. Per ser el primer any d’aquest batxillerat al nostre institut, creus que està ben organitzat? Crec que ni està ben organitzat ni mal organitzat, sinó diferent. Les persones que volen fer les proves PAU ho tenen més complicat ja que a segon farem les assignatures pràctiques al contrari que els altres instituts. Quines assignatures s’hi fan? Quines són les teves preferides i per què? Es fan quatre assignatures de modalitat: anàlisi musical, història de la música i la dansa, cultura audiovisual i literatura castellana. Les meves preferides són anàlisi musical i història ja que són les que tenen relació directa amb la música. Què penses de tenir dos professors per a una mateixa assignatura? El fet de tenir dos profesores a la vegada a cultura audiovisual és molt més enriquidor i en general és millor però també es fa estrany trobar‐te la teva professora de català, ensenyant‐te la lectura de la imatge. Creus que les assignatures estan ben organitzades dins l’horiari? Mai cap institut no podrà organitzar a gust de tothom les assignatures per a tots els cursos, perquè cadascú vol fer unes coses a certa hora i altres a una altra. Però bé, haurem d’aprendre a conformar‐nos, oi? Ens podríes explicar, més o menys, en què consisteix l’assignatura de Comunicació Audiovisual?
Comunicació audiovisual aquest primer trimestre principalmente té dues parts: la primera és, básicamente, aprendre tècniques fotogràfiques , com els angles, els plans, etc. La segona és una mica “cultura” de la fotografía i aprendre a “llegir” imatges. Es tracta de veure la importància de la imatge dins la societat. També farem ràdio i cinema als altres trimestres. Recomanaries als alumnes, interessats en la música, que próximamente han de cursar batxillerat, agafar l’escènic? Per què? Si és una persona totalmente interessada en la música i creu que pel que vol estudiar més endavant li anirà bé, li ho recomano totalment. Ja que cada batxillerat serveix per algunes coses en concret. A què creus que es pot aspirar en el món laboral, amb aquest tipus de batxillerat? Cap batxillerat en si serveix ni està enfocat al món laboral, sinó que és el camí que et porta a fer alguna carrera o cicle superior. Les sortides que tens són àmplies, pero cap fóra del món de l’art. Són sortides musicals, per exemple, compositor, professor de música, coreògraf o tècnic de so... També hi há totes les altres sortides artístiques i cinematogràfiques. T’agradaria canviar alguna cosa en particular d’aquest batxillerat? Facilitar les proves PAU als alumnes que les volen realitzar establint l’ordre normal d’assignatures (fent les teòriques ponderants a segon). És a dir, traure assignatures més teòriques i posar‐ne més de pràctiques, però suposo que há de ser així. Al llarg de la setmana, les classes se’t fan pesades? A mi i a tothom, això és com tot; si et compres un joc i jugues sempre al mateix, t’acabes cansant. Però encara que cansi, és la nostra rutina.
Marcos González. 1r de Bat.
Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera. 1r de Bat.
9
Elena Carrillo Valmisa. 1r de Bat.
‐ I tu Elena, per què has escollit el Batxillerat artístic? Perquè m’agrada i vull cursar Belles arts. ‐ Creus que se’t dóna bé dibixar? Sí, o almenys això penso. ‐ Quina és la teva matèria preferida? El que més m’agrada és el dibuix artístic, perquè és una matèria molt flexible, que ens deixa expressar lliurement. ‐ Què opines d’aquest batxillerat? De moment em sembla molt complet, a més hi ha assignatures molt interessants, que mai no m’hauria pensat que podria fer. ‐ Què ens pots dir de la matèria de Dibuix tècnic? Crec que és una assignatura difícil si no es té la traça necessària, i has de saber fer molts càlculs, però alhora és una matèria molt important. ‐ I la Cultura audiovisual? És una cosa fascinant, una matèria molt diferent que no pensava que faria. ‐ I què hi feu? De moment estem fent tipologies de plans... fotografia, també hem analitzat curts cinematogràfics, entre altres coses.
10
‐ Què opines del Volum, aquesta altra matèria nova a l’institut?
El canvi de dibuixar em um paper a donar forma a una figura és espectacular. A mi sempre m’ha agradat el dibuix, i no pensava que el volum també m’interessaria tant. ‐ Com és tenir dues professores per a una mateixa matèria? Està molt bé, cadascuna té unes hores diferents i així podem veure diferents perspectives de la matèria perquè abraça um camp molt ampli. Però de vegades és una mica complicat i ens hem d’esforçar perquè et fan estar molt al dia amb el temari ja que el tenen repartit. ‐ I a l’inrevés: com és tenir la mateixa professora a tres matèries diferents? És a dir: la Núria Alasà us fa Volum i Dibuix artístic i tècnic, oi? Sí, també crec que està molt bé, perquè el dibuix artístic de vegades se’ns resisteix i la professora ens dóna l’opció de fer volum em lloc d’artístic, i a la inversa. I així podem tenir matèries de dues hores seguides i aprofitem molt més el temps. ‐ Recomanaries a altres alumnes el Batxillerat artístic? Si els agrada sí, perquè és un batxillerat molt lliure i creatiu; això no vol dir que no hi hagi feina, també és dur perquè hi ha les matèries comunes; i en la part pràctica constantment s’ha de millorar ja que sempre estem dibuixant.
Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera
...UNA MOSTRA DEL SEU TREBALL
També hem volgut veure com són els treballs que fan aquests nous nois i noies al Batxillerat artístic. Al proper número publicarem pintures, dibuixos i escultures, però com que aquest reportatge el vam fer molt a l’inici del curs, hem pogut escollir entre unes fotos magnífiques, i també alguna que altra crítica cinematogràfica.
Per cert que els alumnes ens va comentar una anècdota: resulta que per iniciar el curs van treballar com a exemple el curtmetratge guanyador d’aquest any al festival de Venècia. Es diu La culpa i és del director català David Victori. Doncs resulta que l’Ivan Gil el va trobar al fecebook, i la professora i el David es van intercanviar uns quabts correus… i al final el jove director va acabar enviant un vídeo fet per ell des de Los Ángeles, que és on ara treballa… que sí, que sí, que
ens estem fent famosos. En el vídeo David Victori dóna molts ànims al nou alumnat del Batxillerat artístic! Aprofitem, doncs, aquest reportatge per agrair‐li moltíssim el seu gest! Podeu veure el vídeo a la pàgina web de l’institut.
Aquestes són algunes de les fotos que han exposat els i les alumnes:
11
12
Raquel Agüera i Anna Magallón
I aquests són alguns dels escrits tipus crítica cinematogràfica que han creuat fronteres!:
____________________ Per: Raquel Agüera El curt La culpa, del cineasta manresà David Victori, ha guanyat en l’última edició del festival de Venècia el premi Your Film Festival gràcies a l’atreviment de la producció.
13
La història tracta de la venjança d’un home en resposta a l’assassinat de la seva dona per un culpable desconegut per a l’espectador. La majoria de les escenes es localitzen al bloc de pisos on viu el culpable: el protagonista (el marit), entra al bloc dins de la foscor i pujant lentament i detingudament les escales a la vegada que la música comença a sonar, una música tètrica, amb un toc de misteri. El protagonista arriba a la casa del culpable i se’l troba al sofà llegint. Llavors, sense cap mirament, dispara repetidament a l’home amb un soroll eixordador que confon i aclapara l’espectador. Però el protagonista no s’adona que la seva acció ha estat presenciada pel fill del culpable que li clava una forquilla darrera l’espatlla esquerra. El protagonista s’espanta i fuig corrent però, quan comença a baixar les escales, s’adona que sempre acaba tornant al mateix lloc: el pis del culpable, el cinquè, un replà mal il.luminat per una llum esgrogueïda malgrat els petits fluorescents encesos que només
ens serveixen per veure el número del pis. De fet, tota l’escala és presa des d’una semifoscor que exagera la pell suada i l’expressió de desorientació del rostre del protagonista. Es crea així un bucle que és una representació de la culpa que sent el personatge principal per haver matat un home per venjança i davant del seu fill. També representa una segona opció que se li dóna ja que quan el protagonista s’adona que està dins d’un bucle, és a dir, de fins a quin punt el sentiment de culpa el tindria atrapat, para de caminar i torna a entar al pis. Dins d’aquest pis es retroba amb la situació inicial: el culpable llegint. Aixeca l’arma, es disposa a disparar, però prefereix utilitzar la segona opció que se li ha atorgat i decideix anar‐se’n sense matar el culpable. Quan surt del pis veu que a mesura que va baixant les escales va baixant els pisos i se sent alleugerit (la música ja no és tant insistent i va baixant de to); però el culpable, que és qui ara no pot suportar la culpa, decideix perseguir el protagonista amb la intenció de matar‐lo i la música torna a sonar fort i torna l’angoixa estressant un altre cop. Mentrestant, el protagonista arriba a baix de
tot i surt del bloc de pisos. La pantalla es torna negra i surten els crèdits, de fons se senten encara els passos del culpable baixant i baixant les escales: s’ha quedat atrapat dins del bucle de la culpa. Ell ja no pot tornar enrere, per ell no hi ha segones oportunitats perquè no va analitzar allò que havia de passar en matar la dona, no va poder evitar ser un assassí tal com ho ha pogut evitar el nostre protagonista que, segurament, només assassina el culpable en la seva imaginació. L’episodi que veiem és la plasmació de la imaginació del protagonista quan, amb la pistola a la mà i a punt de disparar, té prou fermesa mental per copsar l’abast de l’acte que està a punt de fer. Durant tota la pel∙lícula s’utilitza molt la foscor fins al punt en que hi ha escenes totalment negres durant uns segons i d’altres el color dominant són els tons verds apagats, esgrogüeits, de misèria. També s’utilitzen plans contrapicats, picats i zenitals; el pla zenital des de dalt de l’escala encara ens mostra més la fondària de l’agonia dels personatgfes. El sons són molt forts i clars: els trets, els passos... martellegen el cervell de l’espectador i el mantenen sense alè. A més la càmera es mou excessivament per acompanyar també l’angoixa que senten els protagonistes. Per acabar, dedico un últim apunt al nen‐assassí: potser és el que més m’ha impactat per l’aberració que suposa. Ho entenc en el sentit que la violència no es detura sola, si s’ensenya s’aprèn i es continua, generació darrera generació... per això penedir‐se no serveix de res, les segones oportunitats són una utopia.
_________________________ Iván Gil Jansà: David Victori, un jove català director de cinema, ha estat el director i guionista del curtmetratje La Culpa, guanyador del "Your Film Festival" celebrat a Venècia aquest final d’estiu 2012. El nom d'aquest curt ha estat molt ben pensat, ja que ens relata la història d'un home que vol matar l'assassí de la seva dona, seguidament s'intenta escapar i marxar d'aquell 5è pis, però per molt que baixi escales no baixa de pis. La pròpia culpa li coincideix una segona oporunitat i no el mata i pot marxar d'aquell pis. Quan ens centrem a fons en aquest curt, és quan el protagonista dispara unes tres o quatre vegades seguides a l'assassí, amb un soroll notablement fort, però per acabar de rematar la seqüència, el fill de l'assassí clava unes tisores a l'esquena del protagonista.
La millor seqüència, la més difícil i, possiblement, la que fa especial aquest curt és quan l'assassí persegueix el protagonista, però ara és l'assassí qui no és mou del 5è pis i el protagonista se'n pot anar, alliberat de tota culpa. El director ha sabut jugar molt bé amb els actors i amb els plànols en aquesta seqüència. També ha sabut jugar molt bé amb la llum, ja que hi ha molta foscor, però es veu clarament allò que volia transmetre aquest curt. Aquest jove director ja havia fet curtmetratges abans i, després de La Culpa,
14
L'escala també fa un paper important, simbolitza el sentiment de sentir‐se perdut del protagonista, tornant sempre al mateix lloc. El protagonista al final aconsegueix alliberar‐se d'aquest sentiment i pot fugir de l'escala interminable. El lladre, que sí que és un assassí, no podrà fer‐ho i es quedarà vagant en les ombres per sempre, per sempre, per tota l’eternitat com el comte Arnau, o com el també llegendari “mal caçador”, pagant les seves culpes sense redempció possible.
estic segur que obtindrà molts èxits més. Per començar els estudis de Batxillerat escènic i, en concret, de la matèria de Cultura Audiovisual, ha suposat una presentació impactant. ________________________ Alba Mercadé: El curt a presentar, que porta per títol La culpa ha estat el guanyador del Festival de Venècia. Tota una gran fita per al seu director i guionista: el jove David Victori. En definitiva, un premi més que merescut
que de ben segur suposarà la profecció definitiva del seu director.
El curt dura aproximadament uns 13 minuts. Es basa en la història d'un home anomenat Leo. Gira sobre el seu desig de venjar la mort de la seva dona, assassinada per un lladre. Es tracta d'una història que plasma la materialització d’aquest desig a través del pensament del protagonista, pensament que va més enllà del simple fet venjatiu i n’analitza les possibles conseqüències. Els enquadraments són precissos i clars, centrant l'atenció de l'espectador en els punts clau i, a vegades, allunyant‐la d'aquests expressament per aconseguir una altra impressió. També es marquen molt els diferents temps i etapes, canviant la música en cada escena, o cada cop que la intensitat dramàtica se centra en un o altre personatge. La música té, doncs, un paper molt important ja que provoca els canvis de tensió en l'espectador a mesura que avança el curt. Els contrastos entre so fort i fluix fan que l'audiència estigui atenta. Un altre aspecte important és el joc de llums i ombres, colors freds, sense cromatisme, es juga amb pocs contrastos i es mantenen tonalitats grisoses, verdoses, de nit i de penombra. Així, el fet que hi hagi foscor en la cara d’un personatge li dóna un aspecte malvat i d'odi.
15
L’Antina recomana: música.
Per a aquest mes de febrer us portem àlbums nous, a veure què us
sembla!
Selena Crevillén 1r Bat
Jo us recomano el nou album de Muse! Que ja sabeu que aquest grup és una de les meves passions… Del grup ja us en vaig parlar el cus passat, avui us en presento algunes novetats :
Muse ha tret aquest nou album titulat The 2nd law, que vol dir la segona llei, és un album que no te res a veure amb l'estil amb què componien abans. És el primer album on un dels components, Chris Wolstenholme, interpreta dues cançons com a veu principal. El 23 de juny passat van estrenar Survival, la cançó de les olimpiades de Londres 2012, i el disc acaba de sortir a la venda a començaments d'octubre.
Escolteu, escolteu... i ja em direu si us agrada!
Tania Ramírez 1r ESO
Doncs jo us recomano un dels meus ídols!
JUSTIN BIEBER
Justin Bieber: va néixer l’1 de març de 1994 a London i va créixer a la ciutat de Stratford, totes dues a Ontario, Canadà.
Va ser criat per la seva mare, Pattie Mallete, que s'havia divorciat del seu marit Jeremmy Bieber el pare d’en Justin, amb el que va mantenir una bona relació tot i el divorci. La seva mare, va donar‐li tot el que podia entregant‐se en la seva totalitat al seu fill
treballant a moltissims treballs amb una escassa remuneració per tal de mantenir‐lo, amb només 18 anys.
16
Des que era petit mostrava un gran interès per al l'hockei, el futbol, els escacs i sobretot una passió que
encara avui en dia mostra que és l'skateboarding. A banda d'aquestes aficions, també van destacar per les seves pràctiques musicals amb el piano, la bateria, guitarra, trompeta, etc. Aquestes pràctiques juntament amb els seus dots vocals el van fer saltar a l'èxit. Amb només 12 anys va participar en moltes actuacions, una de les quals, la més significativa, va ser a Stratford, on va participar cantant la cançó de So Sick de Ne‐Yo, una actuació que va ser gravada per la seva mare amb la fi de que la seva família el pogués veure a través de YouTube. Per aquest mateix canal a finals de l'any 2008 va publicar també vídeos seus interpretant temes d'Usher, Justin Timberlake, Chris Brown, Stevie Wonder, etc.
Va iniciar la seva carrera professional a YouTube, on el seu futur mànager, Scooter Braun, descobrí el seu talent per casualitat.
Després de veure els vídeos de Justin al YouTube, Braun es va obsessionar i va intentar contactar amb ell, cosa que va aconseguir. Va contactar amb el seu institut, amb el teatre Avon, en el que feia actuacions al seu davant quan era petit, i amb els seus tiets… fins que finalment va contactar amb la seva mare. Braun i Bieber volaren a Atlanta, Geòrgia, juntament amb la seva mare, per a ensenyar a Usher les qualitats musicals de Justin, i per proposar‐ne la contractació amb la discogràfica Island Records.[3]
Al juliol de 2009 Bieber va publicar el seu senzill debut, One Time i el seu àlbum debut My World, fou llançat el 17 de novembre de 2009.
17
L’ANTINA RECOMANA: LLIBRES.
Per a aquest primer quadrimestre
La Laia Molné i la Carla Sanjuan us recomanem... DOS LLIBRES!
I el segon és Els Jocs de la fam
És una novel·la de ciència ficció juvenil, escrita per l'autora de Les Cròniques de Underland, Suzanne Collins. És el primer llibre de la trilogia Els jocs de la fam. Va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per Scholastic Press.
Després d’una guerra, La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en un món post-apocalíptic on un govern poderós anomenat el Capitoli s'ha fet amb el poder després de diversos desastres devastadors. En el llibre, "els Jocs de fam" són un esdeveniment anual televisat al Capitoli, el qual selecciona a l'atzar un nen i una nena de cada un dels dotze districtes, que després s'enfronten els uns contra els altres en un joc de supervivència i obligats a matar-se fins que només en queda un per recordar els dies foscos en que el 13è districte es va revoltar.
Del s’ha fet una bona pel.lícula, també us animem a veure-la!
El primer és Cançons per a la Paula.
Si ets un apassionat o apassionada de les novel·les romàntiques aquesta trilogia està feta per a tu! No dubtis a llegir-te aquests tres llibres escrits per Blue Jeans, que t'atraparan i et captivaran només de llegir la primera pàgina. Si ets una noia amb dubtes entre dos nois i a més estàs "súper" unida a les teves amigues t’hi et sentiràs molt identificada. El recomanen, tant a nois com a noies, us encantarà.
Us expliquem uma mica de què va, però només uma mica, eh!: La Paula, una jove que està a punt de fer disset anys, s'ha citat amb l'Àngel, un noi de vint-i-dos a qui ha conegut per internet. Està nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, i
llavors decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida trobada amb l'Àlex, un desconegut, que casualment llegeix el mateix llibre que ella. Tots dos són joves i atractius... L'Àlex se n'ha d'anar precipitadament perquè té un compromís. I quan la Paula es disposa a marxar del cafè, s'hi presenta l'Àngel, que es disculpa pel gran retard. Ell és periodista i aquesta tarda ha hagut de entrevistar la Kàtia, la cantant de moda...
18
20
L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: CINEMACINEMACINEMACINEMA....
Per a aquest primer quadrimestre
L’Emma Balcells i la Nerea Sesé us recomanem... DUES
PEL.LIS !
La primera és clar, és ELS JOCS DE LA FAM Fitxa tècnica: Classificació: Majors de 12 anys Direcció: Gary Hoss Actors: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Elizabeth Banks, Woody Harrelson, Wes Bently, Donald Sutherland, Lenny Kravitz , Stanley Tucci... Duració: 142 minuts Distribuïdora: Warner Bros. Tema: acció, drama i amor.
Però ja no us expliquem de què va perquè se suposa que haureu fet cas de l’apartat anterior i us haureu llegit el
llibre... he, he, he!
La pel·lícula està basada en la primera part de la trilogia Els jocs de la fam escrits per Suzanne Collins. La primera part es diu igual que la trilogia, la segona es diu En flames i la tercera en anglès es diu Mockingjay. Als Estats Units i a moltes parts del món tant el llibre com la pel·lícula han triomfat enormement. La meva opinió personal és compresa entre els adolescents, ja que a molts de nosaltres la pel·lícula ens ha semblat molt entretinguda i tenim unes ganes enormes de l’estrena de la segona part. Si només t’agraden les pel·lícules de comèdies o d’armes, o si ets d’aquells que no poden veure una pel·lícula amb un final incomplet potser no te’n recomanaria aquesta. Recomano la pel·lícula a tots els altres, ja que es mostren relacions socials importants, té uns grans efectes visuals, els actors fan un gran paper, etc. Un dels aspectes que més m’han agradat de la pel·lícula és la quantitat de detalls a la roba dels habitants del Capitoli (la gent rica) i la gran diferència de escenografia que hi ha entre el lloc on viuen els rics i on viuen els pobres.
Emma Balcells
I la segona és...
21
LO IMPOSIBLE Els crédits inicials de Lo imposible donen a conéixer que està basada en la història real d'una de les famílies que romania a la costa de Tailàndia quan la zona va quedar arrasada pel devastador tsunami del 2004. La pel·lícula ens ofereix minuts realment esplèndids en l'aspecte visual, un conjunt d'efectes visuals realment brutal, la qual cosa fa que la recreació del terrible succés que argumenta el film sigui d'una força impactant, a part d'estar excepcionalment rodada. Cal destacar especialment l'espectacular recreació del tsunami, gairebé tens la sensació de sentir la violència de l'aigua i el cop dels objectes que fereixen els protagonistes.
I s'anunciava com una pel·lícula en la qual el públic més sensible hauria de fer ús constant de mocadors. En dono fe, perquè la gent al meu voltant no parava de plorar ni després d'una setmana d'estrena. I per ser un dia entre setmana, el cinema estava ple. Per tant, les expectatives s'han acomplert. La meva impressió va ser la següent: Drama. Necessitava més drama, més tristesa, emoció. Jo la classifico amb un 6 sobre 10. Per què? Per aquesta falta de llàgrimes. De fet el títol ja ens diu molt bé que parla d’un fet “impossible”, perquè la realitat va ser molt crua.
Nerea Sesé
SECCIÓ ARTÍSTICA: LES NOSTRES LÀMINES
22
Si és que els nostres alumnes són uns artístes, mireu si no els dibuixos dels que van quedar finalistes per al concurs de portades que, per cert, suposem que ja us heu adonat que va guanyar l’Àlex Barberà de 2n d’ESO.
El que pot arribar a sortir d’una sabata!
O amb ratlles i punts!
23
SECCIÓ ARTÍSTICA: CREACIÓ LITERÀRIA
Sentimientos de otoño
Aquel muchacho estaba en la ventana escuchando el sussurro del viento recordando aquel duro sentimineto de haber perdido a su dulcísima Ana. Intentaba no herir su mente sana ni dar cobijo a ningún lamento su corazón se volvía cual cemento, como una fuente que no emana. Se sentía atrapado en un tornado cuyos sentimientos sin dirección iniciaban un viaje apasionado. Sin poder evitar esa atracción, sin soapechar sentirse traicionado, y queriendo pasar a la acción.
Marc Saéz Ruiz. 2n ESO.
Premis i reconeixements
Ens és molt grat a tot l’equip de redacció de l’Antina de fer saber a la comunitat educativa que l’ex-alumna de l’institut Montserrat Piqué ha guanyat el Primer premi Sinibald de Mas que l’Ajuntament de Torredembarra atorga al millor Treball de recerca del curs passat. El treball, que es va meréixer un 10!, portava per títol Dolors Miquel: vida i poesia, i analitzava tota la trajectòria literària d’aquesta important autora local. Una altra alumna, Gypsi Nel.lo, també va merèixer un esment especial per un treball sobre la història del teatre a Torredembarra. Tots dos treballs seran publicats. Des d’aquí les felicitem totes dues i els desitgem molta sort a la Universitat!
24
SORTIDES
25
Dilluns 5 de novembre, els alumnes de 1r de Bat d’arts plàstiques van anar a Tarragona a visitar una exposició de pintura de George Grosz, al Cixa Forum. Vam veure obres de totes les etapes de la seva producció, des que va començar a dibuixar fins que va morir. I ens va agradar la seva evolució, tan plena de canvis.
George Grosz, de nom real Ge
volucionar cap
c l
org Ehrenfried (Berlín, Alemanya, 1893 ‐1959) fou un important pintor alemay de l’època expressionista. El seu estil va eal dadaisme, i cap a la Nova Objectivitat, corrent de la qual principals mestres.
George Grosz és un dels arva ser un dels
tistes més destacat del segle XX. La seva obra representa ap altra els onf ictes socials i els fets esdevinguts a l'Alemanya de la primera meitat d'aquest segle, que van fer trontollar els pilars de la nostra civilització. Amb els seus aguts dibuixos carregats de crítica social, que evidencien un nou llenguatge visual marcat per la denúncia, la ironia i les imatges impactants i grotesques, ja als anys vint assoleix una gran popularitat, tot i que es va haver d'enfrontar a diverses
demandes. A causa de la seva autenticitat, Grosz és considerat fins avui el testimoni principal dels temps convulsos que transcorren entre les dues guerres mundials. L'exposició es diu De Berlín a Nova York i mostra més de 180 obres que George Grosz va executar entre els anys 1912 i 1949. Durant aquest període es va generar l'essència de la seva obra. S'ha subratllat el compromís de Grosz evidenciat en la seva obra com a dibuixant, tant a Berlín com a Nova York, mentre que els quadres que mostren la seva creixent desil∙lusió en la seva etapa com a emigrant.
s com c
va pintar a Amèrica
Després vam anar al moll a veure una exposició fotogràfica que es deia Habeas Corpus, però aquesta no la vam entendre tant. Hi havia fotos, postals, curtmetratges... que tenien com a tema base el fet d’haver estat testimonis d’una guerra, i oferien punts de vista diversos. Finalment, vam tenir uma estona lliure i després vam tornar amb bus. Va ser um bon dia.
Sara Anquela, Bartomeu Cusidó, Eva Gutiérrez i Ot Solano. 1r de Bat.
SORTIDES
Crònica: Genís Nin i Josep Molné
Fotografies: Ainhoa Serrano 1r ESO B
______________________________________________________________ El divendres dia 16 de novembre els alumnes de 1r ESO de linstitut Torredembarra vam anar d’excursió a la Nou de Gaià.
Al matí, només arribar al centre, ens vam concentrar tots els de primer al pati i els tutors i tutores van mirar si faltava algú. Després d’’haver comprovat que hi érem tots vam sortir i ens vam posar a caminar. El camí cap a l’ermita se’ns va fer molt llarg. Quan vam arribar a l’ermita de la Pobla de Montornès vam parar per descansar una mica i fer algunes fotos en grup. Després d’haver‐nos fet totes les fotos vam tornar a posar‐nos a caminar i vam arribar a la Nou de Gaià.
Quan hi vam ser vam anar a un parc a
esmorzar i descansar una mica. Havent acabat d’esmorzar vam anar a un camp de futbol per jugar una estona, altres
jugaven a saltar la corda i els altres parlaven.
Va ser un bon matí, una mica cansat, però així ens vam conèixer més tots els de primer d’ESO, i també vam veure els professors d’una manera diferent... A mes vam fer moltes fotos del nostre entorn, sobretot pel que fa a les casetes de pedra seca, que és un tema que després treballarem a socials. Bé, també n´hi ha que es dedicaven a fer fotos d’altres coses, ja ho veureu, ja. També ens van parlar d’espècies d’arbres, i dels seus noms en anglès...
Més tard, quan els professors ens van dir que ja era hora de marxar vam agafar totes les coses i vam començar a caminar cap a Torredembarra. Vam tardar una estona, però ens va passar ràpid. Pel camí de tornada vam parar una altra vegada a descansar perquè tots ja estàvem cansats; i quan vam haver recuperat forçes, finalment vam arribar. Ja estava apunt de tocar el timbre, així que vam sortir al pati i al cap d’una estona va tocar el timbre i vam marxar.
26
en fi, que vam passar un matí distret!
26
................................................................... RACÓ DENÚNCIA
El futur dels joves
En aquests temps de crisi, la majoria dels col·lectius de la societat es ressenten de les difícils condicions a les quals s’han d’atendre. No obstant aquest fet, hi ha grups més afectats que altres, com és el cas dels joves.
Ens cal caminar endavant.
Setmana rere setmana, podem sentir als mitjans de comunicació noves dades de l’atur, les retallades i la fuga de talents. La situació és cada vegada més alarmant i cada dia hi ha més joves sense feina ni possibilitat d’aconseguir-ne, amb el desencís que això pot provocar.
Pel que fa a l’atur juvenil, pels menors de 25 anys les xifres són especialment preocupants. Les últimes, mostrades a finals d’octubre, el situen a gairebé el 53%. Per altra banda, l’atur entre les persones de 25 a 29 anys, se situa en un 31%. Tant el primer com el segon nombre són increïblement alts, destacant la primera franja. Un país on la meitat dels joves que no estudien i volen treballar no poden, és un estat que s’aboca a la ruïna.
Així mateix, els governs (tant el català com l’espanyol) ofereixen de manera habitual les seves famoses retallades. Ara bé, les retallades enfocades en la sanitat i l’educació, que sembla que no hi ha coses més innecessàries.
28
Fa molt poc va ser notícia que es reforçarien els antidisturbis (pel que sembla el més important és que ningú es pugui manifestar) i també el nombre d’assessors incorporats per Rajoy, quan va dir que en disminuiria el nombre. Simplement, absurd. Les dues característiques bàsiques d’un estat , que podríem considerar les més necessàries també, són precisament l’educació i la sanitat. La
primera és indispensable si es vol tirar endavant un país i la segona si es vol garantir una vida pròspera pels ciutadans. També es pot fer esment de les retallades en R+D, sector igualment fonamental pel correcte desenvolupament d’un país que es tingui per avançat i que també pateix greument les retallades.
Finalment, arribem a la fuga de talents. Pensem en un país que inverteix en la formació de la seva població però que, degut a la necessitat de trobar feina, aquesta es veu obligada a marxar un cop està formada. És una inversió especialment desastrosa, talment com ho són les preferents aquestes tant famoses. Desgraciadament, això és el que passa avui dia. L’Estat continua formant jovent, tot i que cada vegada et fan pagar més per menys qualitat,
però empitjora les condicions posteriors, com ara fent més difícil algunes tasques, com per exemple muntar un negoci.
Potser és hora que ens plantegem la política d’una altra manera i no deixem que ens governin éssers corruptes com els actuals, que prioritzen aeroports fantasma i càrrecs a dit a canvi de retallades en els sectors més importants. L’interès d’un polític hauria de ser col·lectiu i no personal com ara. Són els nostres representats, per tant, han d’ajudar a pujar el país i a fer-lo pròsper. Apostar pels joves és apostar pel futur; i tal i com estan les coses, en aquest país els joves ho tenim negre.
Arnau Ribera, 2n de Bat A.
Preparem-los un bon futur!
29
Buscant raons Com ho veieu? Aquest primer trimestre toca el torn als alumnes de 1r d’ESO, que són els nous!. Els hem preguntat què pensen de nosaltres, què veuen diferent de l’escola, què canviarien... I això és el que ens han contestat: CRITIQUEM:
1. L’horari intensiu perquè ens cansa, però també està bé no fer tardes. I que el centre s’està envellint i falten diners per renovar-lo. Àfrica. 1r A
2. Que els ordinadors de l’aula d’informàtica no vagin més ràpids. Bryan. 1r A 3. Que ens manin tanta feina d’informàtica perquè de vegades no podem
complir, els aparells són cars... Oriol Juan. 1r A 4. Que hi ha dies que hi ha molts deures, i altres que no. Podria estar més
compensat. Alba Lázaro. 1r A 5. Que les escales són estretes, i tots alhora no hi passem i fem tard a classe.
Alba Lázaro. 1r A /1r D. 6. Que avisisn els pares quan ens posen comunicats. Mustafà. 1r A / 1r D 7. Que ens castiguin fent-nos venir a fer tasques a les tardes. Jairo. 1r A 8. Que el pati només duri mitja hora. Josep Molné. 1r B. 9. Les teranyines i aranyes que entren al gimnàs. Víctor Murgado. 1r B 10. Que hagin tret el servei de menjador a l’hora del pati. Genís Nin. 1r B 11. Que no ens deixin anar al lavabo entre classe i classe. Tania Ramírez. 1r B 12. Que ens posin Ces i Des quan no fem els deures o ens portem malament.
Marta Pujol. 1r B 13. Que hi ha algun professor que menja ala biblioteca, i a nosaltres no ens
deixen fer-ho. 1r D. 14. El so tan fort del timbre entre classe i classe!. Marta Manzano. 1r B 15. Que hi ha llocs on ens mullem quan plou perquè al pati interior no hi ha
sostre. 1r C. 16. Que les classes comencen molt aviat. 1r D
30
31
FELICITEM: 1. L’estat de les pistes del pati, de les xarxes de les porteries... David Font. 1r
A 2. L’arquitecte de l’institut per l’edifici tan maco i les vistes també. Oriol Juan i
Marc Moreno. 1r A 3. Els bons consells que ens ham donat els professors els primers dies. Alba
Lázaro. 1r A 4. Els professors que ens ajuden. Mustafà. 1r A 5. Que puguem anar a treballa a la biblioteca de l’institut. Marc Moreno. 1r A 6. El bon estat dels jardins i patis interiors, amb la vegetació que hi ha... Marc i
Álex Narváez. 1r A 7. L’horari intensiu. I també que les aules de cada nivell estiguin totes a la
mateixa planta. Álex Narváez. 1r A 8. L’ambient social i de respecte del centre. Jordi Pons. 1r A 9. La grandària dels patis. Tina Flores. 1r B 10. La cura que té tohnom delmaterial esportiu. Jaume Guash. 1r B 11. L’ordre ben fet del préstec de llibres de la biblioteca i el ben conservats que
estan (folrats...). Marta Manzano. 1r B 12. Els profes perquè molts al segon dia ja se sabien els nostres noms. Josep
Molné. 1r B 13. Que hi hagi una psicòloga, la Imma, a l’institut; i que la trobes sempre que la
necessites. Ainhoa Serrano. 1r B 14. Felicito els profes perquè no criden. Rosana Valero. 1r B 15. Les vistes del mar i del poble que es veuen des de l’institut. Annia
Alventosa. 1r B 16. Que el pati tingui diferents zones: ombres, grades, pistes de futbol i de
bàsquet... 1r C. /1r D. 17. Les instal.lacions en general: aules específiques, laboratoris, gimnàs,
biblioteca... 1r C
PROPOSEM: 1. Que torni la brigada verda, perquè el pati s’està deteriorant. Borja. 1r A 2. Que arreglin les finestres que no tanquen, perquè entra molt de fred. Trini
Huguet. 1r A /1r C/ 1r D 3. Un ús encara més gran de la biblioteca, amb activitats literàries... Oriol Juan. 4. Que el pati duri més! Eric López. 1r A 5. Que instal.lin pissarres digiotals a totes les aules. Marc Moreno. 1r A 6. Que engegin aviat la calefacció. Álex Narváez. 1r A. Paula Salvans. 1r B 7. Que tornin a obrir la cafeteria a l’hora delpati. Sergi Pons. 1r A 8. Que ens obrin l’antic menjador els patis que plou, i així no hauríem d’estar
per tot l’institut... Alba Lázaro. 1r A. Unay Recio. 1r B. 9. Que instal.lin màquines de menjar i beguda per a l’hora del pati. Annia
Alventosa. Míriam Valero. 1r B 10. Que la llei permeti fer vaga als alumnes de 1r cicle. Aaron Torres. 1r B 11. Que el gimnàs es ventili sovint, sobretot a les darreres hores del dia, quan
l’hem fet servir molt. Marçal Tineo. 1r B 12. Canviar el so del timbre, almenys el d’entrada i el de sortida, per alguna
música actual. Marta Manzano. 1r B 13. Que es renovin els ordinadors que van més lents. 1r C. 14. Que hi hagi servei de bar. 1r C. 15. Que instal.lin alguna altra font al pati. 1r C.
RACÓ MATEMÀTIC
............................. Mònica Orpí
1. Poden participar-hi tots els membres de la comunitat educativa de l’institut de Torredembarra
2. Els motius nadalencs han de tenir continguts matemàtics i poden ser de qualsevol tipus: fotografies, acudits, escrits, fórmules, poemes, cançons, dibuixos, figures, jocs, etc...
3. Aquests motius es lliuraran al professorat de matemàtiques abans del dia 17 de desembre
4. A mesura que es vagin presentant, s’anirà decorant l’arbre que estarà ubicat a la biblioteca.
5. Els millors motius de cada curs seran premiats. 6. El tribunal estarà constituït per cinc professors
de l’institut. 7. Aquests premis seran lliurats el dia 21 de desembre.
I, per tal que us aneu entrenant matemàticament, també us hem fet, a la pàgina següent uns ENIGMES MATEMÀTICS. A veure si els resoleu!!
... la solució ?? Haureu d’esperar el proper número de la revista!!!
32
Com que l’any 2013 és l’any de les matemàtiques del planeta Terra volem
començar-lo fent un arbre de Nadal matemàtic, per això us convidem a participar
en un concurs de motius nadalencs amb continguts matemàtics.
En Pepet, fent un tranquil passeig per la plaça dels quatre bars de Torredembarra, es troba amb un vell amic, en Menganet, que fa moltíssims anys que no veu i, en un moment d’eufòria, li pregunta al Pepet:
• Ei, Pepet, i en tots aquests anys, has tingut fills ? El Pepet, tot commogut, li respon :
• I tant, he tingut tres filles precioses. • A si? I quines edats tenen ? preguntà Menganet a en Pepet
Com que el Pepet recordava que Menganet era un crack per a les matemàtiques, li proposà que trobés les edats a partir de les següents dades :
• El producte de les seves edats és 36 i la suma és igual al número de la casa que hi ha enfront. ( Nosaltres no el sabem, però Menganet sí que el podia veure)
Després d’aquelles indicacions, Menganet responguè : • Amb aquestes dades, no en tinc prou, en necessito més !!!
Pepet, que sabia que Menganet tenia raó, li diguè : • Ah!!! La més gran li encanta tocar el piano!!!
Menganet, després d’aquesta última dada responguè : Ara ja sé quines edats tenen les teves filles !!! Pots saber tu, com Menganet, quines són les edats de les filles d’en Pepet??
Expliquen els vells del poble que fa molt, molts anys, van acusar un home de bruixot, i el tribunal va condemnar-lo a una sentència ben cruel. El condemnat havia de pronunciar una frase de tal manera que si era certa, moriria a la forca, i si era falsa, a la foguera.
33
El condemnat, però, es va salvar. Com s’ho va fer ??
FEM DE CUINERS
____________________________________________ Weronica Szczesna i Laura Nieto. 1r ESO.
El Codony
El codony és un dels fruits més apreciats des de l’antiguitat per la seva capacitat de conservació en forma de confitura o de carn de codony. També té moltes propietats curatives sobretot astringents.
Confitura de codony Ingredients: 1 kg de codonys 1 kg de sucre aigua Preparació: Peleu i talleu els codonys. Poseu-los a coure a foc lent en una olla amb una mica d’aigua i el sucre. Deixeu que cogui com a mínim durant una hora. Passat aquest temps, tritureu-ho. Resulta més autèntic si ho aixafeu amb una forquilla fins que us quedi una pasta, però si voleu anar més de pressa i no voleu que us hi quedin trossets, feu servir una batedora. Serviu aquesta confitura freda, acompanyada d’uns quants talls de formatge.
Cóc de xocolata Ingredients: Un iogurt natural Tres mesures del iogurt de sucre Quatre mesures de farina Mitja mesura de cacau en pols Dues mesures d’oli Tres ous Quatre culleradetes de llevat químic Preparació: Poseu en un bol el iogurt, l’oli i el sucre i bateu-ho ben batut. Afegiu-hi un ou , torneu a batre i afegiu-hi els altres dos ous seguint el mateix procés. Quan estigui escumós, barregeu-hi la farina, el llevat i el cacau. Barregeu tota la massa una estona i aboqueu-la en un motlle prèviament untat amb mantega. Deixeu-ho coure al forn, a uns 170 graus durant uns trenta minuts.
35
HUMOR I ENTRETENIMENTS
____________________________________________ Míriam Valero. 1r ESO.
Per començar...
... uns acudits:
1. Era una ciutat tan seca tan seca, tan seca ... que les vaques feien la llet en pols.
2. Qui és el colmo del colmo del
colmo?... que dos coloms de la pau es barallin pel ramet d’olivera.
3. No és el mateix dues pilotes
velles que dues velles en pilotes!
Història dels guants
Ara que ve el fred la majoria de nosaltres ens protegim les mans amb guants, normalment de llana, però segur que no en sabeu la seva història, doncs aquí us l’expliquem. Els guants eren utilitzats fa molts segles, però en els pobles d’Orient i de la conca de la Mediterrània eren considerats més aviat com un atribut de reis i poderosos i com a peces de vestir dels sacerdots, que es cobrien amb
diversos atuells per relacionar-se amb els seus déus. Quan es va descobrir la tomba del faraó Tutankamon el 1922, els arqueòlegs van trobar entre els vestits que contenia, alguns parells de guants teixits en forma d’escames, els quals formaven part, sens dubte, del vestuari reial. Romans i grecs també usaven guants, especialment per combatre el fred de les campanyes del nord d’Europa. Però va ser a l’Edat Mitjana que els guants es van posar de moda. En quadres i miniatures veiem que els feien servir els viatgers, caçadors, cavallers, etc.. I en els segles IX i X trobem que les dames els usaven en les mateixes ocasions. A més d’aquest ús pràctic, el guant que sempre havia estat símbol d’autoritat i poder, es feia servir per transmetre les herències, eren les investidures dels senyors feudals i era donat en senyal de servei i fidelitat. El sentit és clar: si la mà és el membre que indica l’acció de l’home, el guant que la protegeix ve a ser com la mateixa mà. Donar el propi guant volia dir, doncs, estar disposat a obeir o a prestar un servei. Per això des d’aleshores, llançar el guant a la cara d’algú una provocació al combat.
36
Per la seva banda guerrers i cavallers completaven l’armadura amb guants de malla de ferro o de cuiro gruixut. Fins i tot va sortir un model especialment desagradable que duia grosses punxes de ferro i que convertia la mà en una arma contundent.
Cap al segle XII i XIV els guants es van anar fent servir més i més com a ornament, tant per als homes com per a les dones. I als segles XVII i XVIIII van aparèixer una mena de guants, especialment els mitons que deixaven al descobert els dits. Més tard es van posar de moda per a les senyores una mena de guants que cobrien fins i tot els braços i eren d’una pell tan fina que en deien de “pell de pollastre”.
Posteriorment a l’època de Napoleó els guants es feren de totes formes i materials: de cuir, seda, brodats, pintats, amb pedres precioses, tant per a homes com per a dones. ... I avui, amb el fred que fa ja m’aniria bé tenir uns guants; però sabeu què em passa a mi: doncs que sempre només en trobo un!!
La sopa de lletres
En aquesta sopa de lletres hi podeu trobar 15 noms de professors i professores de l’insti (nom i primer cognom). Es poden llegir en horitzontal, en vertical o en diagonal. I, per complicar-ho encara una miqueta més, també n’hi pot haver a l’inrevés. A veure si els trobeu!:
A Q W J E R S T S Y S U U I O U A P S A S S D F G O C N A L B S O L R A C H J A K L A Z X A K S C V B K N M K Z X C V I A B A N R M Q S W E L V I R A S A N A H U J A S K E A R U S T P U A I O P S A S U D F G E C X K C A D U K M F U A S S I K O K R E V S D A K E G F G I A O S H U N I A A K C I B K M A D L I C L A R A D O M I N G O I V U A C V B N I G L A O I K A T R U U R R E K E I A S U K H S A B M A I T E D I A Z S Y U K D S L A PA E D R C G F O R U I K T T A A U E U U D A K R G A D H O A A P O L N A F D W R G D F J S N A A E J R E I A J O R D I C O R T I E L L A G R F K T R E M P L Y T Y F R T J F G K S N G A I Y U T O O Q F A U A G T U K U I A D D I G U U N Y G N E S A P G J U P S G U L F E K O J I Y G E T K E U G I J U A N L O P E Z U N M O U G E S R R A O P R I U D G D K H I F È K L G U W E T D A I D A B A T I X N O C E S S M O I K R Y U S A S I S R H U D M J A G I U S L K T O I U X V D O C B J K G N O G K U P T L H C I T N A E S T N O M U F G G C U J L U K A B G R S Z B C P A S E J H O G G A
36
36
… i l’horòscop!
……………………………………………...…...…...…...…………………………… by A…………………………… by A…………………………… by A…………………………… by Aiiiinhoa Serranonhoa Serranonhoa Serranonhoa Serrano
ÀRIES del 21-03 al 20-04 Amor:Amor:Amor:Amor: t’enamoraràs d’una de les
persones més properes a tu.
SalutSalutSalutSalut: només tindràs una mica
de mal de cap abans de les
vacances.
Amics:Amics:Amics:Amics: pots parlar amb els teus
amics/gues i confiar-hi.
CRANC del 22-06 al 23-07 AmorAmorAmorAmor: aquest Nadal et farà patir
la teva persona estimada perquè
no la veuràs en molt temps.
Salut:Salut:Salut:Salut: cuida’t molt perquè
agafaràs un refredat.
Amics:Amics:Amics:Amics: no t’enfadis per qualsevol
problema, pots perdre molts
amics.
AQUARI del 21-01 al 19-02 Amor:Amor:Amor:Amor: t’enamoraràs de dues
persones, deixa que el temps
decideixi.
Salut:Salut:Salut:Salut: tindràs una mica de febre,
res important.
Amics:Amics:Amics:Amics: confia en ells, aquest
Nadal els necessitaràs.
TAURE del 21-03 al 20-05 Amor:Amor:Amor:Amor: aquest Nadal a la festa de
fi d’any, coneixeràs la persona
que et farà somriure.
Salut:Salut:Salut:Salut: aquestes festes podràs
menjar molts dolços, no et farà
mal la panxa.
Amics:Amics:Amics:Amics: coneixeràs molta gent
nova.
SAGITARI del 23-11 al 22-12 Amor:Amor:Amor:Amor: aquest Nadal t’enamora-
ràs sense adonar-te’n.
Salut:Salut:Salut:Salut: no et passarà res, passa-
ràs els Nadals perfectament bé.
Amics:Amics:Amics:Amics: seran al teu costat, sense
problemes.
PEIXOS del 20-02 al 20-03 Amor: encara que en tinguis
ganes, no t’enamoraràs.
Salut:Salut:Salut:Salut: tindràs una mica de grip,
pero ja està.
Amics:Amics:Amics:Amics: et pasaran moltes coses
importants, els bons consells
t’ajudaran en les teves decisions.
BESSONS del 21-05 al 21-06 Amor: marxarà del teu costat
sense tu saber-ho.
Salut:Salut:Salut:Salut: aquest any no podràs
menjar molts dolços, perquè et
farà mal la panxa.
Amics:Amics:Amics:Amics: l’any que ve les teves
amistats consideraran molt
importants les teves opinions .
CAPRICORN del 23-12 al 20-01 Amor:Amor:Amor:Amor: no et creguis la persona
que se t’acostarà, no és fiable.
Salut:Salut:Salut:Salut: et cremaràs la llengua
amb el brou, però ja està.
Amics:Amics:Amics:Amics: solament estarà al teu
costat la teva millor amiga.
LLEÓ del 23-07 al 23-08 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs tot el Nadal al
costat seu i no te n’adonaràs.
Salut:Salut:Salut:Salut: durant el Nadal no et
passarà res, però després potser
agafaràs un fort refredat.
Amics:Amics:Amics:Amics: estaran amb tu als bons i
als mals moments.
37
VERGE del 24-08 al 23-09
Amor:Amor:Amor:Amor: mai no t’has fixat en el
noi/a que sempre et mira?
Salut:Salut:Salut:Salut: t’agafarà mal de cap, però
podràs celebrar el Nadal.
Amics:Amics:Amics:Amics: faràs un viatge per
Nadal, coneixeràs molta gent,
però vigila: uns nous amics no
són de fiar!
BALANÇA del 24-09 al 23-10 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs tot el Nadal al
seu costat, però no és la millor
persona per a tu.
Salut:Salut:Salut:Salut: et pujarà el sucre, per tota
la xocolata i els dolços.
Amics:Amics:Amics:Amics: els teus amics no estaran
al teu costat, no confiïs en ells.
ESCORPÍ del 24-10 al 22-11 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs el Nadal a casa,
sense necessitat d’amor.
Salut:Salut:Salut:Salut: menjaràs molta xocolata,
et fara mal. I si no t’abrigues
aquests últims dies, també et
refredaràs.
Amics:Amics:Amics:Amics: no necessitaràs ningú, et
conformaràs amb la família.
HA ARRIBAT L’HORA DE TANCAR MÀQUINES, PER SER EL PRIMER NÚMERO DÀQUESTA NOVA ETAPA DE L’ANTINA, NO ESTÀ MAL. ESPEREM FER-HO MILLOR A LA
PROPERA, QUE SERÀ BEN AVIAT.
A VEURE SI ENS FEU ARRIBAR FORÇA COSES!
MENTRESTANT L’EQUIP DE REDACCIÓ US
DESITJA:
BONES FESTES I MILLOR ANY NOU!!