PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaMARÇ 2014 Núm. 375 Preu 2,80c

Carnaval, Carnaval!

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

24

la Palanca 3

7

34

17

12

40

15

37

20

30

39

Carnaval, Carnaval!

L’alta participació en tots els actes, desde la rua de dissabte al vespre fins al be-renar de germanor de dimarts, ha estat lanota destacada, una vegada més, de lafesta més esbojarrada de l’any, que en-guany va caure a primers de març.

Fotos: J.M. Espinal, J. Farré i M. Serret

2142

3311

16

45

46

19

23

36

29

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALPer Carnaval, no tot s’hi val

NOTICIARIEnderroquen els edificis en ruïna de la carretera

BALDOMAR

MUNICIPISCubells celebra el seu CarnestoltesTroben un morter de la guerra al Montsec

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSArt i saviesa popular

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSL’anglès a l’Escola, una tasca reconeguda

PARLEN LES ENTITATS

CARTES A LA REDACCIÓ

REFLEXIONEMDues granotesPER QUÈ DIEM......que l’hàbit no fa el monjo?

TEMA DEL MESCarnestoltes, gresca per a tots els públicsPregó del Saltasekles

LA PÀGINA DE L’INSTITUTCampions de la First Lego League

PARTIS POLÍTICS

EL CAP INFORMAEl sedentarisme i el mal d’esquena

ENTREVISTAEntrevista amb Carme Borbonés

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXEREl buit de la grandesa

ESPORTSFinalitza el primer torneig de futbol 7de veterans.Fede Bessone fitxa per un club anglès. 14artesencs completen la Marxa dels Castells. Clínicde bàsquet a càrrec d’Andreu Bou

IN MEMORIAM

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRCarnaval a Montargull. Anys 1950-1960

Sum

ari

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

FEBRER

Actes que sabem que es faran

FEBRER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 6: Marina Prociuc, filla de Ion i de Mariadia 8: Chris Mihesan Botta, fill de Cornel i de Ioanadia 28: Carme Martínez i Ferré, filla de Jose i d’eSusana

Defuncions:dia 12: Ignàsia Ausàs i Aguilà (92 anys), naturald’Alentorndia 17: Conxita Puig i Vila (87 anys), natural deLluçarsdia 18: Salvatore Megale i Castany (89 anys), natu-ral de Barcelonadia 22: Enriqueta Bernaus i Farrando (97 anys), na-tural d’Artesa de Segredia 25: Francisco Pons i Vilardell (71 anys), naturald’Oliola

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 8: Josep Cardona i Codó (93 anys), natural deSt. Salvador de Toló

Fins al 30 d’abril:A l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer iViladot, dues exposicions: L’humor i la sàtira a lespublicacions de Ponent, avui i Els il·lustradors iels humoristes gràfics en la història de La Palan-ca (1981-2013) (veure pàg. 16)

28, 29 i 30 de març:Al Cubtural, representació de l’obra de teatre Pelspèls. Organitza: Artesenques Actives i Grup de Tea-tre d’Artesa (veure pàg. 42)

5 d’abril:A Alòs de Balaguer, Trobada d’Igers. Confirmar as-sistència a instaalos@gmail.com

6 d’abril:A les 9h, Caminada a Montsonís en motiu del Diamundial de l’activitat fisíca. Lloc de sortida: Pl. Ajun-tament. Lloc d’arribada: Parc de Bombers. Organit-za: Ajuntament d’Artesa de Segre

24 d’abril:A les 17:30h, a l’àrea infantil de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, L’hora del conte (veure pàg. 16)

20 d’abril:Durant el matí, tradicional Cantada de Caramellespels carrers d’Artesa (veure pàg. 9)

23 d’abril:Diada de Sant Jordi

24 d’abril:A les 17:30h, a l’àrea infantil de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, L’hora del conte (veure pàg. 16)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 7,6°Temperatura màxima: 19° (dia 14)Temperatura mínima: -3° (dia 3)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 6 mm (dia 4)Total precipitacions: 24,7 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 6,1°Temperatura màxima: 18,7° (dia 14)Temperatura mínima: -4,3° (dia 4)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 6,3 mm (dia 9)Total precipitacions: 21,1 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 6°Temperatura màxima: 18,9° (dia 14)Temperatura mínima: -4° (dia 12)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 12,2 mm (dia 9)Total precipitacions: 38,7 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 10 mm (dia 9)Total precipitacions: 25 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Josep Nogués, MercèNogués, Pilar Porta, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra,Montse Vall, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATCubturalC/ M.D. del Pla, 25 1r 3a25730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)27 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

10 d’abril

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Per Carnaval, no tot s’hi valMalgrat allò que diu la saviesa popular, no es qüestió de pren-dre’s-ho tot al peu de la lletra. L’exemple més clar el tenim en lacelebració del darrer Carnaval a Artesa, que no fa bo l’adagi de“Per Carnaval, tot s’hi val”. Al contrari, som del parer que, ambl’excusa que és Carnaval, no tot s’hi val. Entenem el sentit del’expressió carnavalesca, tot i que els límits que posarien unes oaltres persones serien probablement força diferents. Potser algú haurà pensat que ens referim al discurs transgres-sor del Saltasekles. Doncs no. Sí que és cert que, pel que fa ales referències a la nostra revista, hi va haver un comentari repe-tit de l’any passat. I pot ser que algú hagi quedat més o menysescaldat amb els “retrats” del rei del Carnaval, però francamentno és el nostre cas. Sí que li podríem recordar al Saltasekles que l’any passat ensfa fer esperar molt més de tot allò que hom pot considerar raona-ble. Sobretot tenint en compte el fred que acostuma a fer i queha d’aguantar la gran quantitat de públic infantil que participa enla rua. Això, però, és aigua passada. En aquest sentit, uns altresque s’ho haurien de fer mirar són els Reigs Mags... Bé, no hemdit res... A veure si ens tocarà carbó l’any vinent... El que sí hem de retreure a aquest Carnaval és la baixa qua-litat de l’espectacle infantil del concurs infantil de disfresses deldiumenge, on per cert també va tocar esperar (es veu que lapuntualitat no és el fort dels artesencs i artesenques). L’actuaciósemblava més pròpia d’una sessió de ball de jubilats (amb tot elrespecte) que de canalla. Probablement el pressupost devia sertan ínfim que encara gràcies que la Comissió de Carnaval trobésalgú per aquell preu. Ara bé, voleu dir que pel mateix cost, fosquin fos, no es podia trobar res millor? El fet és que els infantstambé tenen dret a espectacles de bona qualitat. I que ningús’ho prengui malament, que el comentari només vol ser una crí-tica constructiva. Que no seria la primera vegada que algú utilit-za l’excusa de l’editorial per presentar la dimissió. No cal queplegui ningú. Al contrari, que ja sabem com va això del voluntariat. Molt més greu és una altre “espectacle” que es va poder veureal pavelló la nit anterior. On eren els pares d’aquells adolescentsque havien begut més del compte i que van donar la nota a basede bé? Pares i mares, l’educació dels joves i adolescents és encararesponsabilitat vostra! És clar que poden sortir de festa i quetampoc no es tracta d’anar-los sempre al darrere. Cal saber tro-bar l’equilibri just per a què algun dia no ens hàgim de penedir deno haver actuat a temps. En l’educació, no tot s’hi val!

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 7

NOTICIARI

l 13 de març va començarl’enderroc dels dos edificisde la carretera de Ponts que

amenaçaven ruïna, unes tasquesque estaven pendents des de famés de dos anys a l’espera que lapropietat complís els requerimentsque se li feien. Finalment ha estatl’Ajuntament qui se n’ha encarregati qui n’assumeix el cost, que són21.780 euros. A banda de tirar aterra els dos edificis, situats alsnúmeros 12 i 14 de la carretera, elprojecte d’enderroc inclou tambédeixar en condicions les paretsmitjaneres que queden al desco-bert, per tal de no perjudicar lescases adjacents, i tapar els foratsque hi puguin quedar. A més, el ter-ra es deixarà pavimentat i s’hi faràun sistema de desaiguat correcteper tal que no s’hi entolli l’aigua dela pluja. L’enderroc va començar el dia 13i s’allargarà fins a mitjans d’abril,segons les previsions de l’empre-sa que l’executa. L’alcalde, MingoSabanés, va lamentar que final-ment sigui “tot el poble” qui hagi depagar el cost d’aquesta obra però

va insistir que es tractava d’una in-tervenció molt urgent pel risc quesuposava en la seguretat. Així ma-teix, l’alcalde va recordar que en-cara no s’han tancat les negociaci-ons i que confien que finalment s’ar-ribi a un acord per tal que els propi-etaris acabin pagant el cost de l’en-derroc. “La família propietària sem-pre ha dit que s’estima el municipi,així que esperem que ho demostrii que accepti alguna de les facili-tats que li oferim, com el pagamenta terminis al llarg d’un any”, va dir.

Enderroquen els edificis en ruïna de la carretera

E

L’enderroc va començar el 13 de març i ésprevist que s’allargui un mes

Artesa defensa l’autonomia locall ple del mes de març vaaprovar per unanimitat for-malitzar el conflicte en de-

fensa de l’autonomia local contra lallei estatal 27/2013, de 27 de de-sembre, de racionalització isostenibilitat de l’administració lo-

E cal. L’alcalde, Mingo Sabanés, vacriticar que la llei que vol aprovar elgovern central ataca els ajunta-ments i va dir que “ara que estem apunt de celebrar els 35 anys delsajuntaments democràtics, resultaque som els dolents de la pel-

lícula”. També va dir que amb lanova llei, els Ajuntaments, escollitsdemocràticament i de manera di-recta, “es veuran manats en algu-nes tasques per les Diputacions iels Consells Comarcals, que s’es-cullen de manera indirecta”.

NOTICIARI

8 la Palanca

Incendi en un habitatge

artesenc Oriol Cusola, de29 anys, és investigadordel grup de recerca

CelBiotech de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC) a Terras-sa i ha patentat un compost quepermet dotar de determinades pro-pietats qualsevol material de basecel·lulòsica, com ara paper o teixits.La patent, resultat de la seva tesidoctoral, permet modificar la super-fície de productes paperers de ma-nera simple a través de mètodesbiotecnològics i respectuosos ambel medi ambient. A més, aquestamodificació es pot fer sense haverd’aturar la producció en una part delprocés com es fa amb els produc-tes convencionals. El compost substitueix els reac-tius químics tradicionals per enzimsnaturals, és biodegradable, natural ino comporta impacte mediam-biental. A més, és fàcil d’aplicar i norequereix inversió addicional. Aquesta innovació facilitarà sig-nificativament la creació de nousproductes paperers d’alt valor afe-git. De moment, l’empresa quel’apliqui podrà fabricar paper imper-meable sense emprar els produc-tes químics comuns que en dificul-

ten el reciclatge. El propòsit final ésobtenir papers mul-tifuncionals oamb diverses propietats (hidrofòbi-ques, antioxidants, de barrera,etc...) amb només una aplicació.

Impermeabilitzar sense reactiusTot i que les empreses volen apos-tar per la biotecnologia, encara cos-ta introduir tractaments enzimàticsque modifiquin el paper per crearnous productes, en part perquè pergenerar la reacció enzimàtica calaturar la producció en una fase con-creta del procés. El compost paten-tat per Cusola, en canvi, es fixa a

la superfície del paper i en modifi-ca instantàniament les propietats,amb una viabilitat immediata i sen-se aturar la cadena. Cusola i el grupde recerca han treballat espe-cíficament la modificació de paperper fer-lo hidrofòbic i han aconse-guit paper impermeable sense ferservir reactius químics convencio-nals. També han experimentat ambaltres productes de base cel-lulòsica, com ara determinats tèx-tils, i han aconseguit, per exemple,que un pitet de nadó sigui imper-meable per una cara.

L’

Un artesenc revoluciona la indústria paperera

n incendi va cremar part d’una al carrer SantAntoni Maria Claret el 24 de febrer al matí.Les flames no van causar ferits però van cal-

cinar la cuina, el rebedor, el menjador i una tribunadel balcó. La resta del pis va quedar afectat pel fum.Hi van treballar sis dotacions de Bombers.

U

Oriol Cusola, al laboratori

la Palanca 9

NOTICIARI

l recorregut de les Caramelles d’aquest any, que seràel dia 20 d’abril, preveu un total de 17 cantades endiferents punts del poble. Serà al llarg de tot el matí,

des de les 10, aproximadament, fins a dos quarts de dues.La primera parada serà, com marca la tradició, a casa del’alcalde. L’itinerari continua cap al carrer Jesús Santacreu,al Poliesportiu, al carrer Roc del Cudós, on es farà la paradaper esmorzar, a les antiguitats, al supermercat Simply, alcarrer de l’Amadeu, a la residència, a la plaça del Progrés, aCal Borrell, a Cal Mianes, a l’encreuament entre la carreterade Ponts i l’entrada de dalt del carrer Nou, a l’encreuamententre la carretera de Tremp i de Ponts, a l’encreuament en-tre el carrer Girona i la carretera de Tremp (cal Perotxes), alcarrer Sant Joan (part nova), a la plaça Major, a l’església i ala plaça de l’Ajuntament.

Les Caramelles faran 18 cantades

E

Associació de Dones Artesenques Acti-ves va celebrar el dia internacional de ladona, que es commemora el 8 de març,

amb un berenar de germanor. La trobada es vafer al local que l’associació disposa al Centre d’En-titats les Monges. Va començar amb la lectura delmanifest unitari, un text facilitat per l’Institut Cata-là de les Dones que recull les reivindicacions mésimportants i fa un repàs de la situació actual deles dones. La lectura va anar a càrrec de la presi-denta actual de l’associació, Maria Jovell. A conti-nuació, la vintena d’assistents van gaudir del be-renar a base de coca i xocolata.Una vintena de dones van assistir al berenar

Les Artesenques celebren el dia de la dona

L’

la Palanca 11

BALDOMAR

aldomar va dur a terme, el dia22 de febrer, la tradicionalmatança del porc. Enguany

se n’ha celebrat la 32a edició i, comtambé és ja habitual, ha estat unafesta molt participativa, tant pels ve-ïns com pels visitants. La matança s’inicià a les 8 delmatí, quan ja s’havia dut el porc quedóna la Granja La Pineda. Des d’aquívolem donar les gràcies a la Ma Àn-gels Coma per permetre’ns continu-ar gaudint d’aquesta festa. Amb el porc ja mort, era l’hora defer el “mandongo”. Aquí, la participa-ció dels veïns de Baldomar és del totimprescindible i també cal agrair-losel fet de voler dedicar una part delseu temps a participar i a què la res-ta puguem gaudir de la festa i de ladegustació. Un cop acabat el “mandongo”, erael moment de preparar el dinar: mon-

getes, “xulles”, llonganissa iamanides, que un centenarllarg de comensals van poderdegustar a la plaça de la Font,on es van parar les taules perpoder gaudir de la festa i deltemps, que així ho va perme-tre. Al vespre, arribà el momentde sucar el pa amb tomàqueti preparar-ho tot per a poder repartira tothom qui volgués el pa amb lallonganissa i la botifarra negra, acom-panyat de vi de Baldomar. Malgratque el temps ja no acompanyava i elBarça ens feia la competència per latelevisió, es va aplegar un bon nom-bre de veïns i amics, fent així queaquesta festa sigui molt important imolt popular per a la nostra EMD. Enguany vam poder gaudir de lapresència de l’il·lustríssim alcalded’Artesa de Segre, Mingo Sabanés,

La matança del porc a Baldomar

i els regidors Maria Jovell, Jordi Pa-rís i Domènec París. A tots ells, mol-tes gràcies per voler-nos acompa-nyar. Ja només ens resta agrair a totsaquells qui, en major o menor mesu-ra, ajuden a què aquesta festa espugui anar celebrant any a any, sen-se deixar de perdre’n la veritable es-sència. Moltes gràcies i... a esperarla 33a.

EMD Baldomar

l diumenge dia 9 de març, ala partida de la Mesquita deBaldomar, va cremar una mica

de bosc de matolls i pins, 1,5 hectàre-es aproximadament. Es desconeixenles causes que van originar l’incendi.

B

Volem agraïr la col·laboració delsBombers, Protecció Civil, els cossosde seguretat i veïns en l’extinció delfoc. La rapidesa en la intervenció vaser molt important i va permetre quequedés en poca cosa, ja que si el foc

hagués avançat una mica més sensecontrol, probablement hauria pres totala muntanya cap al Bosc del Porta.Moltes gràcies.

EMD de Baldomar

Incendi a la partida de la Mesquita

E

12 la Palanca

MUNICIPIS

gents de l’Àrea deDesactivació d’ArtefactesExplosius TEDAX-NRBQ i

efectius de la Unitat d’Intervencióde Muntanya dels Mossos d’Esqua-dra es van desplaçar el dia 24 defebrer fins a una zona d’escaladadel municipi de Vilanova de Meià.El motiu era recuperar un artefacteexplosiu de la Guerra Civil que ha-via estat localitzat en aquell indret.En concret, era un morter que en-cara estava activat. L’operatiu es va dur a terme per-què uns dies abans un aficionat al’escalada que practicava aquestesport a la zona va donar un avísals mossos dient que havia vist labomba. Després que l’escaladorfacilités la localització concreta, es

va posar enmarxa el dispo-sitiu. La bombaestava encas-tada a la paretdel Migjorn, alMontsec deRúbies. Final-ment, el dia 24de febrer es varealitzar el dis-positiu per recollir-lo, en el qual vantreballar agents del TEDAX, la uni-tat d’explosius, i de la Unitat deMuntanya, ja que la ubicació dela bomba requeria aquestes ha-bilitats. Després de ser extret, l’ar-tefacte ha quedat en dipòsit a l’es-pera de ser explosionat de formacontrolada.

Troben un morter de la guerra al Montsec

A

l poble de Cubells va cele-brar la seva festa de carnes-toltes un parell de setmanes

després que la majoria, el dissabtedia 15 de març. La disbauxa vacomençar durant la tarda, quan esva celebrar una animada rua decomparses i disfresses pels carrersdel poble. A continuació es va ferun berenar per recuperar forces iencarar el concurs de disfresses,en les modalitats de grup i indivi-dual. A la nit, els participants es vanagrupar en un sopar de germanorpopular, que va anar seguit de fes-ta i gresca fins ben entrada la mati-nada.

Cubells celebra el seu Carnestoltes

E

Durant la tarda, la rua va recórrer els carrers del poble

MARTÍ REGUÉ

MOSSOS D’ESQUADRA

L’artefacte va ser recuperat per experts

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 15

LA NOGUERA

Lloguer gratuït a MontgaiL’Ajuntament de Montgai ha iniciat una campanya peroferir el lloguer gratuït d’habitatges durant un any afamílies amb nens en edat escolar, per tal que no s’hagide tancar l’escola del municipi. Estan previstos unmàxim de deu habitatges per poder doblar el nombred’alumnes dels dos centres educatius, el de Montgai iel de Butsènit d’Urgell. Al mateix temps, l’Ajuntamentha demanat col·laboració als propietaris que tinguinhabitatges buits perquè cedeixin els habitatges a can-vi de l’exempció del pagament de l’IBI i el manteni-ment i condicionament a càrrec de la brigada munici-pal. Els interessats poden adreçar-se a l’Ajuntamentde 10 del matí a 1 del migdia, al telèfon 973430005 oal correu electrònic administracio@montgai.cat.

Restauració a l’ermita de TiuranaL’ermita de Tiurana està tancada al culte des del mesde desembre. Diversos tècnics de l Departament deCultura treballen per restaurar les pintures barroquesque es van trobar fa dos anys darrere de l’altar de laverge. Està previst que les obres s’allarguin fins al 21d’abril, Dilluns de Pasqua, data en què se celebra undels aplecs que reuneix els antics veïns de Tiurana

després que el poble vell fos inundat amb les aigüesdel pantà de Rialb.

Reposició de la Creu del TermeEls veïns de la Ràpita, amb l’embolcall de la seva As-sociació Cultural, han demanat a l’Ajuntament deVallfogona de Balaguer la reposició de la Creu delTerme. L’any 2005, aquesta estructura va ser desmun-tada davant el risc de despreniments i per construiruna rotonda. Aquests veïns, que han recollit unes 200signatures, denuncien que les peces que formaven lacreu es van deixar apilades al mateix solar sense captipus de protecció i vigilància, i reclamen que es col-loquin de nou al seu lloc per evitar-ne la destrucciótotal.

Els Veterans del Barça visiten el COUEl dia 22 de febrer, un grup de 100 persones de l’As-sociació de Veterans del Barça van visitar el Centred’Observació de l’Univers del Parc Astronòmic delMontsec. Van fer una visita guiada a càrrec del direc-tor científic, Salvador Ribas.

Visites a la Cova del TabacL’espai Orígens ha iniciat un cicle de visites a partirdel 22 de febrer per l’entorn del Mont-Roig, una visitaa la cova del Tabac, continuant amb una volta per l’em-bassament de Sant Llorenç de Montgai. A la cova delTabac podem trobar traços que simbolitzen figureshumanes, motius geomètrics i cossos estel·lars, origi-naris de l’Edat de Bronze i conegudes dins de les ano-menades com a pintures rupestres. Les visites tenenlloc una vegada al mes.

Anna M. Vilanova

El lloguer s’ofereix per mantenir oberta l’escola del municipi

AJUNTAMENT DE MONTGAI

16 la Palanca

Novetats març 2014NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTSBales de cotó. Neus Olives i Pardo.Voliana Edicions.La colònia de la fàbrica Hilaturasdel Segre va aplegar famílies d’ar-reu de la península des de princi-pis del segle XX fins la dècada delsanys 60. El llibre recull l’últim perí-ode, des dels anys 50, amb les an-goixes, somnis, alegries, conflictesi treballs dels qui hi passaren unapart entranyable de la seva vida.

El cielo ha vuelto. Premi Planeta2013. Clara Sánchez. Ed. Planeta.Patricia és una jove model amb unavida marcada per l’èxit. En un volde feina coneix Vibiana, la sevacompanya de seient, que li adver-teix que vagi amb compte perquèalgú proper li desitja la mort. Intrigasubjugant i subtil sobre el preu deltriomf i com les persones més pro-peres poden ser les més nocives.

El juego de Ripper. Isabel Allende.Ed. Plaza JanésLa novel·la recorda a les millors his-tòries dels mestres del suspens. Ésun puzle perfectament ideat, on lespeces van encaixant fins a un in-sospitat final. Allende dóna un gir ala seva narrativa sense abandonarel seu estil i demostra la seva ines-gotable capacitat de reinvencióamb una trama d’investigació.

BIOGRAFIESServir Catalunya. Artur Mas. L’ho-me, el polític, el pensador. TeresaPous Mas. Ed. Ara Llibres.Artur Mas parla amb Teresa Pousen un llibre que ens apropa a l’àni-ma de l’home i a la filosofia del lí-der, al vessant humà del pare defamília i a les conviccions del capd’estat. Un diàleg que exposa elpensament íntim i polític de Mas enun moment crucial i que en traça elperfil més proper.

CONEIXEMENTS ADULTSAnatomia d’un desengany. LaCatalunya que és i l’Espanya que

no va poder ser. Gemma Bel. Ed.Destino.El suport a la independència aCatalunya ha crescut accelerada-ment els últims anys. Per què? Ésconjuntural o serà definitiu? Per res-pondre-ho, Germà Bel disseccionaels problemes nuclears de la relacióentre Catalunya i Espanya.

L’invent de l’espanyolat. La cons-trucció pseudocientífica del’espanyolat. Lluís Gracía, ImmaGrande. Ed. Fundació CatalunyaEstat.Llibre desemmascarador sobre l’ústrampós de la psicometria per partdel CIS per influir en l’opinió públi-ca amb dades científiques irreals enl’escala d’identitat nacional subjec-tiva. Un llibre per eixamplar la menti reflexionar.

Ser o no ser catalans. Aquesta ésla qüestió. Toni Albà. Ed. Columna.De forma brillant, irònica i impeca-ble, Albà parteix del monòlegshakespearià “Ser o no ser” perdesentranyar les raons,evidentíssimes, per les qualsCatalunya hauria d’esdevenir unestat lliure. Necessari, divertit i ri-gorós.

INFANTILCelebrem carnestoltes. Carminadel Río. Ed. Salvatella.Ja s’acosta Carnestoltes! Ens ves-tim de texans? O de vaques ambbarrets? El llibre descriu la il·lusióamb què els nens preparen la fes-ta i com en gaudeixen.

Petita història de Lluís Companys.Josep Melero i Bellmunt. Ed. Medi-terrània.Llibre il·lustrat que explica de for-ma entretinguda la vida del’expresident. És un apropament al’home, al polític, al lluitador pelsdrets dels més febles i, sobretot, aldefensor de les llibertats nacionalsfins a una mort heroica.

Petita història de Catalunya. OriolVergés, Pilar Bayés. Ed. EstrellaPolar.El llibre comença ara fa 2.800 anysamb l’arribada dels grecs aEmpúries i Roses i repassa, entred’altres episodis, els costums ro-mans i la llengua llatina que deri-varà en el català, la influència mu-sulmana, la mort de Guifré el Pilós,la potència naval de Catalunya iAragó o la derrota de l’11 de setem-bre de 1714.

ACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITAAAAATSTSTSTSTSExposicions fins al 30 d’abril (Àrea d’Activitats de la Biblioteca):- “L’humor i la sàtira a les Terres de Ponent, avui”Treball d’un important col·lectiu d’humoristes i dibuixants. Dels 29 humoristes de lamostra, dos són col·laboradors de La Palanca, Pere Serra i Josep Galceran- “Els il·lustradors i els humoristes gràfics en la història de La Palanca (1981-2013)”Mostra de treballs dels humoristes, dibuixants i dissenyadors que han col·laboratamb la revista.Curs de sis hores de retoc d’imatgesPer treure taques, ulls vermells, aprimar, restaurar fotografies velles,...Dimarts i divendres de 15.00 a 16.30Comença l’1 d’abrilPlaces limitades, més informació bibliotecaNovetats Sant Jordi 2014A partir del 22 d’abril a la planta baixa, trobareu les últimes novetatsHora del conte de la Biblioteca amb els nens i nenes de la Llar d’Infants23 d’abril a les 11 del matíReunió del Club de Lectura de la Biblioteca23 d’abril, 21.00 hores. Parlarem del llibre de Xavier Bosch Se sabrà totHora del conte de la BibliotecaDijous, 24 d’abril a 2/4 de 6 de la tarda*Durant tot l’any, mostra del fons bibliogràfic de la biblioteca en relació amb lacommemoració del tricentenari.

la Palanca 17

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

http://ampaelsplanells.wordpress.com/Ampa Escola Els Planells

ofici de cistellaire es re-munta a l’antiguitat, peròavui en dia la construcció

laboriosa i precisa d’un cistell devímet és més que un privilegi. LaNeus Roqué, una de les poquescistellaires que hi ha en aquestescontrades, és qui transmet aquestart als nens i nenes d’Educació Pri-mària al taller de vímet que orga-nitza l’AMPA. Si bé el taller s’ano-mena “de vímet”, no és pròpiamentaquest material el que es treballasinó la medul·la, un altre tipus defibra vegetal. Hi ha una gran varie-tat de fibres que es fan servir perfer aquests objectes, com ara lacanya, la palma, el margalló i l’ave-llaner, però cada dia es fa més difí-cil obtenir aquesta matèria primerai a més els materials són cada copmés cars. La medul·la és una fibravegetal transformada que s’obtéd’una o diverses plantes, com perexemple el jonc. El motiu principalpel qual es treballa amb medul·laés perquè és una fibra molt mal-leable i per tant els nens i nenespoden treballar-la amb facilitat.L’únic desavantatge que té és ques’asseca ràpidament i per tant calhumitejar-la amb més freqüènciaper evitar que es trenqui durant lamanipulació. Al taller de vímet esvan elaborant diferents objectes icada un d’ells es van succeint engrau de dificultat, van començarconstruint una cistelleta, desprésuna panera per servir el pa, una frui-tera... Fins a cistelles per posar-hiels pètals per la festa de Corpus.La base a partir de la qual es cons-

Art i saviesa popular

L’

trueixen aquests objectes és unafullola, a partir d’aquí es van teixintles parets (el cos de l’objecte), des-prés es treballa la vora i finalment,l’ansa, si en té. Pels més experi-mentats la prova definitiva serà tei-xir la base directament amb medul-la (sense fullola) per poder fer unacistella de boletaire. El que mésfascina la Neus és veure queaquest ofici no té edats, és a dir,són igual o inclús més gràcils lesmans d’un nen de 6 anys que lesd’un de més gran. Amb l’art de fercistells es transmet una part de lanostra saviesa popular, esperemque aquests petits aprenents ensegueixin la tradició. Canviant de tema, aprofiteml’avinentesa per recordar-vos quetrobareu a la venda les entrades del’Escala en Hi-Fi, que tindrà lloc eldia 6 d’abril a les 5 de la tarda al

Pavelló Poliesportiu. D’altra banda,us avancem que en el marc de laSetmana Cultural que es celebraràa l’abril a l’Escola, l’AMPA ha pro-gramat una xerrada anomenadaInternet Segura. Aquesta xerrada,que tractarà sobre els perills queexisteixen a la xarxa, serà a càrrecdel Cos de Mossos d’Esquadra, tin-drà lloc a l’Escola el dia 9 d’abril iés adreçada a l’alumnat (en horarilectiu) i també als pares (al vespre).Concretarem els detalls sobre ellloc i hora de l’acte amb la degudaantelació.

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 19

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

om ja vam explicar a comen-çament de curs, quan l’es-cola va participar en una jor-

nada sobre llengües estrangeres aBarcelona, el treball de la llenguaanglesa del nostre centre és vistcom a un model rellevant. Tant ésaixí que en poc temps hem participaten dues experiències que ho avalen. En primer lloc, el passat mes degener la nostra escola es va con-vertir, durant un matí, en un esce-nari de pel·lícula: càmeres, trípo-des, cartells de “silenci” es roda...Tècnics i professionals de l’àreaTAC (Tecnologies per a l’Aprenen-tatge i el Coneixement) del Depar-tament d’Ensenyament i de la Fa-cultat de Ciències de l’Educació dela UdL van escollir el nostre centreper enregistrar in situ el treball quefan els nostres alumnes amb el pro-jecte interdisciplinari en anglès“Titanic Project”. El vídeo resultant servirà com amostra de bones pràctiques enl’àmbit educatiu, i es centra sobre-tot en l’aplicació de les noves tec-nologies en l’ensenyament i l’apre-nentatge de l’anglès. Col·laboraramb aquest projecte educatiu su-posa per la nostra escola un orgull

L’anglès a l’Escola, una tasca reconeguda

C i la satisfacció de feinaben feta. En la mateixa línia, el4 març, el Departamentd’Ensenyament i l’ICE dela Universitat de Lleida,van organitzar unaJornada d’experiènciesTAC, en la qual un copmés la nostra escola vaser escollida per presen-tar el projecte d’anglèsque es porta a terme ambels alumnes de Cicle Mit-jà. Aquesta vegada lanostra participació va cen-trar-se en mostrar comapliquem les noves tecno-logies en el projecte inter-disciplinari en anglès“Titanic Project”. La pre-sentació va anar a càrrecde la Mireia Gonzàlez, co-ordinadora dels projectesd’anglès. Quatre centres de primà-ria i quatre més de secundària deles nostres contrades van presen-tar les seves experiències. L’Audi-tori Principal del Centre de Cultu-res i Cooperació Transfronterera dela Universitat de Lleida va ser l’es-cenari escollit per difondre i com-

partir les pràctiques educatives mésinnovadores del moment. Si voleu conèixer millor aquestprojecte, visiteu el bloc http://waterplanells.blogspot.com.es, onhi podeu deixar els vostres comen-taris.

Escola Els Planells

27 de gener: enregistrant com treballen els nostres alumnes

4 de març: L’Ana i la Mireia, mestres d’anglès, en la jorna-da d’experiències TAC

20 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Túnel de Montclar 2014l passat diumenge dia 2 demarç va tenir lloc la darreratravessa del “Túnel de

Montclar”, o “Mina de Montclar”com molts la coneixen, d’aquestatemporada. Durant els diumenges que s’hafet aquesta original excursió, nom-brosos participants de la comarca ide diferents punts de Catalunyas’han posat les botes de caminar, iles d’aigua per passar el darrer tramdel túnel i la trinxera, i han fet elsmés de 15 quilòmetres de recorre-gut entre el trajecte pel canal i eltúnel, el que va fins el Castell deMontclar i la tornada fins al bocanord. Aquesta sortida que organitzades de fa anys Castells de Lleidaamb la col·laboració de La Botigade Montsonís, és ja un clàssic a lesnostres contrades. Aquesta excursió és una bonamanera de fer esport, mentre co-neixem a fons, i mai millor dit, elnostre patrimoni més proper: elTúnel i el Castell de Montclar,aquest darrer, monument declaratBé Cultural de Interès Nacional i eltúnel, que va significar l’abans i eldesprés a les terres del Urgell, el

pas de l’aigua dereg a través de laSerra de Montclar. 5000 metres dellargada rectes comuna bala, 13 pousper treure la terraque baixaven a mésde 130 metres sotaterra, tot fet a màper més de 6000persones durant 8anys, el varen convertir durant motsanys en l’obra d’enginyeria més im-portant d’Europa. N’hi ha que el fan cada any... in’hi ha que encara no l’han fet...Per aquests darrers caldrà esperarfins l’hivern vinent perquè a hores

E

ncetem la primavera i desde l’Associació de Comerç iServeis d’Artesa us volem

ajudar en les vostres compres. Elsegon cap de setmana de cada mes

Primavera d’ofertesi només als establiments adherits al’associació, realitzarem ofertes es-pectaculars, de les quals us infor-marem mitjançant unes pissarresque penjarem als nostres comerços.

I recorda: a Artesa... Atura’t iGaudeix.

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

E

d’ara ja túnel i canal van plens d’ai-gua, tot repartint-la pels més de 320quilòmetres que abasten pobles ireguen les Terres de Lleida.

Jordi Farré

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

CARTES A LA REDACCIÓ

a família París-Dalmau vo-lem agrair les nombrosesmostres de suport rebudes

com a conseqüència de l’incendi

Agraïment

L produït el passat 24 de febrer acasa nostra. Així mateix, tambévolem agrair la professionalitat itracte humà del servei de bombers,

protecció civil, sistema d’emergèn-cies mèdiques i mossos d’esqua-dra.

Família París-Dalmau

a Palanca va presentar elpassat 13 de març una con-ferència-col·loqui entorn al

present i futur del nostre país, acàrrec dels promotors dels movi-ments sociopolítics Diem Prou iCatalunya Més. Els conferenciants eren AndreuRegué Barrufet, enginyer barceloní,i Andreu Bartolomé Regué, empre-sari hoteler del Priorat i primer ciu-tadà català en pagar els seus im-postos l’Agència Tributària Catala-na (ATC). Es dóna la circumstàn-cia que els dos ponents tenen ar-rels familiars a casa nostra, ja quesón descendents de Montargull. L’acte comptà amb una trentenad’assistents i es va fer a la salad’actes del Centre d’Entitats lesMonges. Els conferenciants van explicarel potencial estratègic que tél’ATC i com en seria, d’important,que la Generalitat despleguésaquest organisme de recaptació.

Xerrada sobre els procés sobiranista

L

L’ATC recapta actualment un 6%dels impostos generats aCatalunya, quan en podria recap-tar el 70% sense haver de fer can-vis substancials. Seguidament, Bartolomé va ex-plicar que estan endegant un noumoviment polític renovador i trans-versal anomenat Catalunya Més,amb la intenció de presentar-se ales properes eleccions i amb el prin-

cipi innegociable de fer respectarla sobirania del poble català. En el torn de col·loqui van sorgiraspectes com l’atomització del pa-norama polític català, els inexplica-bles motius del perquè l’ATC funci-ona en la seva mínima expressió ialtres temes relacionats ambl’apassionant moment que viu lanació catalana.

La Palanca

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)

i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 23

i havia una vegada duesgranotes que van caure enun recipient de crema de

llet. Immediatament van sentir ques’enfonsaven, era impossible nedaro surar molt temps en aquella mas-sa espessa com arenes movedis-ses. Al principi, les dues van bellu-gar amb força les potes en la cre-ma de llet per arribar a la vora delrecipient, però era inútil, nomésaconseguien cansar-se sensemoure’s de lloc i enfonsar-se. Vansentir que cada vegada era més difí-cil sortir a la superfície a respirar. Una d’elles va dir en veu alta: “Nopuc més. És impossible sortird’aquí, aquesta matèria no és pernedar. Ja que he de morir, no veigperquè perllongar aquest dolor. Noentenc quin sentit té morir esgota-da per un esforç estèril”. I dit això, va deixar de moure lespotetes i es va enfonsar amb rapi-desa, literalment empassada perl’espès líquid blanc.

Dues granotesREFLEXIONEM

H L’altra granota, més persistent opotser més tossuda, es va dir: “Nicas! Res es pot fer per avançar enaquesta cosa. No obstant, ja quela mort m’arriba, prefereixo lluitarfins al meu últim alè. No vull morirun segon abans que arribi la mevahora”.

I va seguir movent les potetes ixipollejant sempre en el mateix lloc,sense avançar ni un centímetre.Hores i hores! I de sobte, de tant moure les po-tes, bellugant i bellugant i movent

les potes, la crema es va transfor-mar en mantega. La granota, sorpresa, va fer unsalt i va arribar fins a la vora del potpatinant. Des d’allà només li quedava anarcantant alegrement de retorn acasa.

Reflexionem-hi L’esforç, la constància i la deter-minació sempre tenen resultat. Cal creure que ens en sortiremde tot, que tot pot millorar, i que elresultat dependrà de la fe que po-sem en el nostre objectiu. Quan creiem que tot ens acla-para, quina actitud agafem? Ambquina granota ens comparem? Te-nim ganes de superar-nos? Si creiem que ho necessitem,que sols no podem, cerquem ajut,sempre hi ha algú disposat a do-nar-nos un cop de mà!

Mercè Nogués

s fa servir aquesta expres-sió per indicar que no potsrefiar-te de les aparences,

dit d’una altra manera, que “La ves-tidura no fa la figura”. Aquesta ditaté l’origen en temps medievals, comtantes altres, i el té equivalents enmoltes altres llengües. En l’Edat Mitjana fou general elcostum de fer-se enterrar vestitamb l’hàbit d’alguna de les ordesreligioses de l’època, per descomp-tat de les de més anomenada, comara les ordes monàstiques delsCartoixans (fundada el 1084 perSant Bru de Colònia), dels Bene-dictins (fundada el 529 per SantBenet de Nursia), els cistercencs(fundada el 1098 per Sant Robert

de Molesme com una branca de lade Sant Benet) o els trapencs (fun-dada el 1098 per Armand JeanBouthiller de Rancé com a branca

de l’orde del Císter), i les ordesmendicants, com la dels francis-cans (fundada el 1208 per Sant

Francesc d’Asis) o els dominics(fundada el 1216 per SantDomènec de Guzman). El costum de ser enterrat ambalgun hàbit encara subsisteix, demanera molt escassa, però, i perdeterminades persones molt religi-oses. La dita fa al·lusió a aquellespersones que han portat una vidamés o menys llibertina i profana ique, en morir, s’abracen a la reli-gió. Així, indica que no vol dir resanar vestit d’una certa manera encomparació amb la vida que esporta. Una altra dita, en el mateix sen-tit, és que algú es fa frare a l’horade morir.

Albert Vidal

E

... que l’hàbit no fa el monjo?PER QUÈ DIEM...

“I de sobte, belluganti bellugant i moventles potes, la cremaes va transformar

en mantega”

“fa al·lusió a aquellsqui han portat unavida més o menysllibertina i que, enmorir, s’abracen

a la religió”

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Carnestoltes, gresca per a tots els públicsL’alta participació en tots els actes, des de la rua de dissabte al vespre fins al berenar degermanor de dimarts, caracteritza, una vegada més, la festa més esbojarrada de l’any

J.M. ESPINAL J.M. ESPINAL J.M. ESPINAL

J.M. ESPINAL J. FARRÉ

airebé mig miler de perso-nes van sortir al carrer latarda del dia 1 de març, dis-

sabte de carnestoltes, per sumar-se a la gresca i la disbauxa quecaracteritzen aquesta festa. En to-tal van ser 22 les comparses quehi van participar, encapçalades perla del rei Carnestoltes, elSaltasekles. Enguany la seva car-rossa estava inspirada en l’arca deNoè, i el seu discurs, que podeu lle-gir íntegrament a les pàgines se-güents, va començar amb una ana-logia entre els animals de l’arca iels fets més destacats dels últimsmesos al municipi. Després de sentir el particularrepàs a l’actualitat vist des dels ullsdel rei Carnestoltes, les comparseses van dirigir al pavelló desfilantpels carrers d’Artesa. S’hi podienveure des de referències a l’actua-litat, com la família reial, fins a clàs-sics com personatges de conte odimonis. La guanyadora va ser lade la Llar d’Infants, els Bressolitos.Enguany, la meteorologia va ajudara gaudir més de la rua tant als curi-osos que se la miraven com als

G

El bon temps va ajudar a gaudir encara més de la rua, que va començar amb la concentracióde comparses a les set de la tarda a la plaça per escoltar el Saltasekles

la Palanca 25

TEMA DEL MES

El dimarts, la jornada reservada per la tradició

J.M. ESPINAL

mateixos participants. Una vegada al pavelló, elsesperava un suculent sopar. El diumenge va ser el torn dels petits, una festaque va estar marcada per més d’una hora de re-tard en l’inici de la desfilada però que després vadiscórrer amb normalitat. Primer van desfilar latrentena de disfresses fetes a mà, les úniques queparticipaven al concurs, i després ho van fer laresta, una norantena, que corresponien a disfres-ses comprades o bé llogades. Tots els infants vanrebre un obsequi en baixar de l’escenari, i a conti-nuació el jurat va donar a conèixer el veredicte.Durant tota aquesta estona també es va anar re-partint berenar, coca i xocolata.

Vista general de la festa infantil i detall dels tres guanyadors

Després de dos dies de gresca,el dimarts dia 4 va deixar pas ala tradició amb la matança delporc. Més d’una vintena de vo-luntaris van treballar des de pri-mera hora per tenir a punt elmiler de racions de pa amb llon-ganissa i botifarra a les sis de latarda. Enguany, l’autoritat con-vidada va ser Joan Tardà.

La feina de la matança comença de bon matí

Repartiment del berenar (esquerra) i foto de grup dels voluntaris (dreta)

26 la Palanca

Buenas noches chavales... Hòstia no, no, que m’he con-fós... (veu de Torrente)Com que veig que els catalans no sabeu ben bé què fer,m’he posat lo traje de Noé.Així que ja veieu,abans que feu la consulta,tiro pel recte, no sigui que em fotin una bona multa.Aquest Carnaval, també m’acompanya més d’un animal.He anat fent revisió i mentre els tenia a dins assentats,anava pensant que aquí us porto representats.Gats, com los que al Segre diuen disbarats,gallines, com les “marujes” que xafardegen rera les cortines,un “pollastre” com els que algú es fot i no en deixa rastre,rates, com els que us escapeu sense pagar “cubates”,lloros, com les de la ferreteria que no t’atenen ni que “ploros”,conills, com els vells que creuen lo carrer sense veure perills,gossos, com lo metge d’aquí que els té ben grossos,vaques i toros,... Ep, que va de banyes!Les que us foten les dones per passar les migranyes.I per acabar, los reis de la selva artesenca, porcs i garrins,que de ben segur en tenim tots uns quants per veïns.No sé si plourà o no plourà,però si quaranta dies amb animals m’he de passar,segur que alguna cabreta caurà... “Cabrita, ven pa’ cá”.Ja diuen que a la història sagrada,s’ha fet més d’una animalada.Però bueno, veient la que esta caient,us faré una altra arca perquè hi càpiga tot artesenc.Li demanaré al Guàrdia els palets, lo que... hòstia!!!No sé si hi tindré puesto per tots los Llobets.Au, anem per feina, que si no farem salat...He rebut queixes per no arribar més aviat,diuen que l’any passat més d’un nen es va quedar gelat.Disfresseu-los d’esquimals,per si no som gaire puntuals.Eh que a la Maria Rosa tornaveu,si sense coca us quedàveu?Coses del jovent... Tot de pressa i corrent.És que a més, si no és ni hora de sopar!Al pavelló, tot preparat per a fer un berenar.Algú s’hi podria “forrar” fent contrabando de menjar.Pel que veiem, la crisi és un mal que no superem.L’ajuntament no guanya per disgustos,que ara han de corregir uns desajustos.Els hi fan tornar “calers” que no saben on van anar a parar,suposo que el pare del Neymar algo es devia quedar.Això sí, amb lo que us ha quedat,amb unes bones butaques us heu hipotecat.Ara que som un poble d’artistes i teatre,contra la son, los vells hi hauran de combatre.De les obres ja ni en parlem perquè no en sortirem.Al Kaykots ja queden prou bé aquelles planxes,almenys si les netegéssiu,los de la brigada baixaríeu les panxes.L’entrada del Roc del Cudós segueix sent un tema ben gros.Amb aquest tema, de tant tocar-vos la “bartola”,fotreu emprenyar l’Oriola.Amb els esvorancs dels carrers, no cal fer-hi res.El de baix al Jack’s... Dóna vida als mecànics mangantes.Suposo que el del Prat de la Riba tindrem reparat,no fos cas que algun tractor s’hi quedés encallat.Quan falla l’enllumenat i la televisió,

totes les culpes al pobre Aldavó.Entrem en fase transitòria,tornem a la cova del Parco, a la Prehistòria.Sembla que tot s’encamina cap a Seró,a l’Espai Transmissor.Un poble culte i treballat com el d’Artesa i rodalies,gaudeix d’un espai construït amb les restes de les deixalleries.Bon negoci s’han muntat lo Mayora i el Canyelles,amb l’edifici de les botelles.Si voleu recuperar tot lo gastat,penseu-ne de més astutes, que amb lo Delicias tancat,quatre putes i negoci assegurat.Finalment, lo tema de la bandera,que a Esquerra treu de polleguera.“Españoles, Franco ... ha ... ¡vuelto!”“Peperos”, d’això a la Palanca no en dieu res?És que hi ha coses que us fan perdre els papers.LAPAO, avort, corrupció i monarques... Entre altres.La mesquita és el vostre nou objectiu,com a problema administratiu.No és l’única religió que fa coses dubtoses,n’hi ha que amb els nens s’hi posen les botes.Anem a La Palanca, que amb tanta publicitat,recorda al llibret de festa major.Alguna que altra noticia i l’anunci del Servigestió.L’entrada de ras.cat al mercat potser us prendrà el liderat,de tenir el poble ben informat.Això sí, lo millor els anuncis breus,n’hi ha per fer-se’n creus.“Si la seva sogra es una joia,nosaltres tenim el millor estoigContacte: Funerària Torné”Falta donar idees a alguna brasilera que passeja padrines,que ja esperen a posar-les a les vitrines.Si és que els padrins estan de moda,perquè el casal d’avis a l’Ajuntament incomoda.Això sí, el bar trasllada, a la biblioteca abandonada,i ja no els hi caldrà fer la llarga caminada.Ni per això, ni per portar la melena “estupenda”,ja que hi tenen una perruquera que no passa per hisenda.Dels més grans als més petits, a la Guarderia dels jubilats,s’ho maneguen per tindre’ls a tots controlats.Al camp de concentració de la general Ribó,tot just es divisa algun nen entre barró i barró.Nens del futur... Que les caramelles agonitzen!!!Sobretot, perquè a l’hora que es cantenal jovent terroritzen.Si torna a Nicaragua el Bernat Giribet,ojo que no es precipito,que encara ens hi fotrà algun panxito.Pel que fa a les festes,la Fira del Meló és la més fluixa d’aquestes.Sant Bartomeu no s’enfadaria,si en tingués una milloria.Potser el format, no és el més adequat.On sí que la vau clavar de debò,va ser amb la Festa Major.Dels actes més populars, sens dubte, el Correbars.Per l’any que ve, l’última parada després del Muntanya,al CAP a fer baixar la “castanya”. I parlant de castanya,la que es van fotre a cal Periquet d’Anya.

TEMA DEL MES

Pregó del Saltasekles

la Palanca 27

Bona manera d’arribar a l’Ebre al juliol,evitant dels mossos un bon control.El cigarro electrònic el venen per tota la carretera,del Rellotger, a la peixatera.Com “xupen” los homenots que abans fumaven “cigarrots”.Artesenques Actives, no sigueu possessives.Ni que tingueu la cosa fluixa,no us poséssiu el “catxarret” per l’entrecuixa.Palmira, ets la meva preferida,entro altre cop cap a l’Espai Eixida.A l’ataque de nou, que de “calers” en faré un ou.A buscar clients a la guarderia des de ben petits,perquè de grans vinguin ben decidits.Recorda d’escriure a la pissarra en permanent,que després us posa rucades la gent!!El Jambo es trasllada a la plaça de l’Ajuntament,algun alumne nou enxamparan segurament.Rossita i Lourdes, Good Night!Ja us podeu preparar,que a partir d’ara en anglès podreu predicar.Anant al tema supermercats,la Carme a coses mes Simply’s se’ns ha passat,deixant el llibre de conducció abandonat.Los seus antics inquilins, s’han situat carretera endins.Als del Sícoris només els queda agafar el Kebab:pastissers, restaurants i supermercats, negocis assegurats.Passant a l’actualitat esportiva,Déu n’hi do el que ha passat per fer una ronda informativa.Les super-estrelles “futboleres” del poble donen brilloamb el seu cul al banquillo.El Fede, campió d’Estats Units,sense jugar cap dels partits.Sembla que com l’any passat al Peluca,a tots els patrocina Churruca.Això sí, amb la cartera que els “rebossa” la bitlletera.Aquí, al futbol per baixar no hi va anar de gaire,que van fer falta mobilitzar la gent cap a Bellcaire.Així que ara cobren per partit guanyat,però la cosa no dóna resultat.Sort n’hi ha que no cobren per gol encaixat,perquè si no, deixarien al club ben escurat.Sort en tenen dels sopars d’equip,que algun dia, acaben amb passi VIP.Al bàsquet, després dels líos directius,al CENG ja es parla de temes esportius.A veure si els sèniors tornen a ser un equip fiable,amb el seu “mister” indomable.Al futbol sala estan en hores baixes,i han anat a Cubells de rebaixes.Recupereu al Pintinho i al Jordau,que encara sou a temps “d’arreglau”.Ara s’està ficant de moda el running pel poble.Amb la gent ben uniformada del Decathlon,no paren de córrer, del Forcaire fins al Puigredon.Però no cal que us preocupeu,per més que ho intenteu,que al Cebo i l’Aumedes no els atrapareu.Bueno artesencs, jo em vaig “despedint” i tiro amunt,que l’Argentino ja té l’assado apunt.Això ha estat tot, i espero que ningú agafi un rebot.Amb tot això espero haver-vos retractat,de lo bo i millor que teniu al vostre poblat.

Bon carnaval a tothom!!!

TEMA DEL MES

Bon aparcament amb carambola, fotent a terra la farola.Un Botafumeiro com el de Salgar,la catedral de Santiago no el podria suportar.La missa del gall i la mala combustió,bona excusa per no assistir, per al pecador.Passem als negocis i personatges,que sempre en són més agradables.Per fi, la farmàcia obre la segona botiga.No s’estan de res, i per a fer més diners,hi ha posat... de les seves dependentes,les que estan més “potentes”.Dos del mateix ram, no les separa ni un pam.La Para-farmàcia i l’Aquí Natura,s’ha de reconèixer que les noves tenen més “frescura”.Ep... De bon rollo eh...Taxi Farré porta “torrats” de Torà a Balaguer,això sí, alguna hora de dormir, també t’aniria bé!Per la mateixa zona, obre el negoci una “petxugona”que s’emporta la clientela més bona.No t’escandalitzes ni que et porti cremades les pizzes.Amb les pizzeries, i no parlo de la del Quesada,n’hi ha una altra que es veu que et fan molt bé una mama......nida de formatge de cabra. Malpensaaaats!!!Artesa, un poble que es bolca amb tot acte,va participar al Gran Recapte.Gran recapte és el que fa el Serra allà dins,cada diumenge amb els “pixapins”.Tota ben escotada,a veure si ven alguna que altra arengada.Noves instal·lacions municipals,on poder deixar els nostres animals.La terrassa del Jack’s cobrirà les seves necessitats.Entre la Piula i el Rovelló,festa assegurada pels que estan assentats.Ambient hawaiano amb lo Carbonell al pavelló,per quan una festa amb el músic,i el “Lokito” tocant el tambor?El tema de la festa em queda pendent,tot fent un repàs als actes amb què em “deleita” la gent.Es veu que el Puitarróportava al Lips un petit jabalí al sarró.Potser enguany els caçadors no tenen fina la punteria,que més d’una nit el sector femenísembla escapat d’una caceria.Artesa World, capital del joc i el vici,fent del jovent un bon “desperdici”.“Cubates” i “tragaperres”,tradició a la què t’aferres,quan ja no ets lo terror de les nenes.El tram de la carretera de Ponts,us dic jo que és dels més bons.Ple de locals de jovent salvatge,ja no hi ha qui llogui un garatge.Aquesta canalla van molt forts,i per Festa Major, anaven ben torts.Sort que els més grans i assenyats,es dediquen a assumptes més madurats.Enguany han tornat a muntar el Cap d’Any els del Lokal,fent pagar per entrar, amb un goril·la que no deixa passar,Saura, t’hi hauràs d’acostumar!!!Això sí, a dins les cambreres aterrades,amb els vells dient-los animalades.Els més llestos, la colla dels Komando Noguera,que es van comprar una bona “patera”.

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@gmail.com

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 29

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

l dia 22 de febrer, els alum-nes de 4t d’ESO que feml’optativa de tecnologia,

Júlia Camats, Guillem Sellart, JordiCalveres, Pol Llena, Julià Jou,Federico Castillo, Lluc Martí, LaiaValero, Maria Pintó, Petar Petrov iMercè Ponsa, vam anar a una com-petició de robòtica de Lego acom-panyats del nostre professor de tec-nologia i tutor, Jordi Trilla. L’esde-veniment es va dur a terme a laUniversitat de Lleida. La competició va comptar ambla participació de 24 equips, ambun total de 240 nois i noies de 20col·legis i instituts de la provínciade Lleida, la Franja de Ponent,Barcelona i Girona. El nivell era bastant alt, teníemels nervis a flor de pell. La jornadade competició va centrar-se en lesdues línies principals que consta laFirst Lego League (FLL), la presen-tació dels projectes científics ela-borats pels equips participants i jut-jats per un tribunal d’experts i lacompetició de robots, organitzadaen tres rondes, en la qual els equipshavien d’aconseguir que el seu ro-bot executés en un temps màximde dos minuts i mig el major nom-bre possible de desafiaments pro-posats per l’organització. El nostre projecte científic esbasava en millorar la coordinació devoluntaris a l’hora d’apagar un in-cendi. Vam fer servir el parxís coma eix conductor, on representàvemla nostra trajectòria, les experièn-cies, el treball en equip i la desco-berta a mesura que anàvem des-

envolupant el nostre projecte. Després d’uns apassionants en-frontaments, el nostre equip, ambel nom de Parxi’s Fury, es va pro-

clamar guanyador absolut d’aques-ta tercera edició. Ara competiremen la gran final estatal de la FLL,que té lloc a Barcelona el dia 23 de

Campions de la First Lego League

E

març, juntament amb el segon clas-sificat, el Santa Anna Team delCol·legi Santa Anna de Lleida, quehavien estat guanyadors de la se-gona edició. Tots dos equips participarem a lagran final estatal i, per tant, tindreml’oportunitat de participar en torne-jos internacionals com el WorldFestival de St. Louis del 23 al 26d’abril o l’Open EuropeanChampionship, que se celebrarà aPamplona del 28 al 31 de maig. Per últim volem agrair als volun-taris i a totes les empreses que vanfer possible aquesta edició de laFLL a Lleida la seva coordinació idedicació.

Alumnes de 4t ESO de tecnologia

Els integrants de l’equip de l’Institut Els Planells

“el nostre equip, ambel nom de Parxi’s Fury,

es va proclamarguanyador absolutd’aquesta tercera

edició”

30 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

l temps va passant i ja hemgaudit d’una altra festa, elcarnestoltes. Com sempre,

fem una petita anàlisi del que enssembla que es pot comentar dequalsevol esdeveniment. Tot i així,sempre ens podem deixar algunacosa al tinter. La celebració va ser lluïda i eldiscurs del Saltasekles va ser moltbo, semblava que l’Ajuntament hiteníem majoria absoluta, tan solsens van anomenar a nosaltres,quin detall, llàstima que tan solsper coses que estan molt allunya-des del context municipal. Per laresta, ens esforçarem per millo-rar. Enguany, tot i que les previsi-ons meteorològiques ens dona-ven molt fred, el temps va ser vaser bastant suau durant tota larua, que va ser molt entretingu-da. La carrossa guanyadora vanser la dels “Bressolitos”, que janomés per puntualitat i treball s’homereixien amb escreix. Tambémereix una felicitació el sopar. Alnostre criteri, la relació qualitatpreu va ser molt bona i encerta-da, aquí ningú podia haver que-dat amb gana com al sopar deFesta Major. A partir d’aquí ja ens posemuna mica més puntillosos. El diu-menge es va fer la festa dels pe-tits al pavelló. Hem dit més d’uncop que tenim unes instal·lacionslúdiques a la plaça de l’Ajunta-ment que no s’aprofiten ni de bon

Carnestoltes 2014

E tros. Sí, parlem del Cubtural,aquella obra faraònica on a vega-des sembla que es tingui pord’obrir la calefacció. Per enèsimavegada hem deixat passar unaocasió per treure’n rendiment ique la gaudís tot el poble amb lacelebració de la festa infantil, ambl’excusa que hi havia molta feinaa desmuntar i muntar cadires. Osigui, que al Cubtural només espoden celebrar activitats on elsassistents estiguin asseguts? Sino recordem malament, en el mo-ment de la seva construcció es adir que s’hi podrien celebrar fes-tes, actuacions de tota mena iedats, amb o sense cadires, peròbé, nosaltres tornem a instar elConsistori que faci el possible peruna millor coordinació per perme-tre a tots els artesencs iartesenques gaudir d’aquestesinstal·lacions tant genials que te-nim i que han costat tants diners. El dimarts, la matança del porcva transcórrer com sempre, ambuna bona afluència de gent, pot-ser una mica menys que anys an-teriors, però amb una llonganissai una botifarra inigualables. A més,felicitar el grup de voluntaris queany rere any no fallen a la citaperquè no es perdin les tradicionsdel nostre poble. Però del que sivoldríem fer especial esment ésde totes aquelles persones quequan agafen l’entrepà i no elsn’agrada una part, la llancen aterra. En aquest temps que hi ha

gent que no arriba a final de mes,fa molta ràbia veure bocins demenjar per terra. Per finalitzar i canviant detema, ens ha sobtat la diferenciaen lluminositat que tenim al con-junt del poble, on en uns carrers,segons el Consistori per culpad’avaries, han d’anar gairebé ambuna lot perquè no s’hi veu gens ien d’altres tenen una sobrada llu-minositat i, a més a més, s’hi po-sen focus de gran potencia que,a part de molestar la gent que cir-cula amb vehicle, només il·luminauna casa. Seria bo que ens plan-tegéssim el fet d’afavorir intenci-onadament més uns ciutadansque el conjunt del poble, perquèaixò té dos noms: greuge compa-ratiu i amiguisme. De moment res més, si algúcreu que ens deixem alguna cosa,que no dubti i ens ho comuniqui al ’adreça electrònicapopularsartesa@gmail.com o enspari pel carrer, i nosaltres miraremde posar-ho en els propers arti-cles a fi que tothom ho sàpiga, siafecta al conjunt del poble.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

la Palanca 31

PARTITS POLÍTICS

l passat mes de febrer esva aprovar el pressupostpel 2014. Ens agradaria re-

marcar dues coses que conside-rem molt importants. La primera és que el sou de l’al-calde, Mingo Sabanés, supera enescreix el que marca la Ley Ge-neral de los Presupuestos delEstado para el año 2014 (article22) – modificada el 24 de generdel 2014 pel Real Decreto-ley 1/2014, de 24 de enero, de reformaen materia de infraestructuras ytransporte, y otras medidaseconómicas (article 11) – i la Leyde Bases del Régimen Local (ar-ticle 75). Aquestes preveuen unmàxim de 40.000 euros bruts anu-alment per una jornada completa(incloses les dietes i les paguesextres) i el nostre alcalde en co-bra 42.000 per una jornada parci-al. Tenint en compte la crisi, lesretallades i els minsos incrementsde sous i pensions, és una vergo-nya que l’alcalde no s’adeqüi a larealitat social, ni s’usin aquests di-ners per pagar als proveïdors lo-

cals, especialment. La segona és que creiem queels ciutadans han de saber queaquest 2014 l ’Ajuntamentd’Artesa de Segre ha de retornarmés de 400.000 euros en concep-te d’amortitzacions de préstecs ide despeses financeres (interes-sos) derivades d’aquests. Si lagestió municipal hagués estatmés acurada es podria haver evi-tat part d’aquest pagament tanelevat, que ara no permet dur aterme obres importants pendentsde resoldre des de fa anys. Per altra banda, volem felicitarla Comissió de Festes per l’orga-nització del Carnestoltes i la Ma-tança del porc i agrairespecialment la col·laboració detots els voluntaris que hi van par-ticipar. Finalment, aprofitant que par-lem del sopar després de la rua ide la desfilada infantil de disfres-ses, que es van fer al pavellópoliesportiu, volem deixar per es-crit que, una vegada més, tots elsparticipants varen poder observar

el lamentable estat de la pista defutbol sala. Caldria revisar la pu-blicitat penjada (també a la pistade bàsquet), treure els cartells deles empreses que ja no existeixeni preguntar qui hi voldria posar unanunci. Fet que es podria aprofi-tar per cobrar una mínima taxa iaconseguir alguns ingressos pelmanteniment del pavelló. I posatsa fer, una mà de pintura blanca ales parets i una altra de verda alterra (ja que gairebé a tot arreues veu el vermell original...) aca-baria de donar-li un aspecte mésdecent. Bona entrada a la primavera!

Agrupació Local d’Artesa deSegre

El blog del PSC-PM

E

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 33

EL CAP INFORMA

l 80% de la població mundialha tingut o tindrà mal d’es-quena en algun moment de

la seva vida. És el problema de salutcrònic més freqüent desprès de la hi-pertensió arterial i les al·lèrgies. En molts casos no es tracta d’unproblema seriós i la cura personalpot alleujar-lo. El sedentarisme i lespostures inadequades són els prin-cipals causants dels dolors cervicalso lumbars. En l’actualitat, moltes feines sónsedentàries i ens obliguen a estarasseguts durant hores davant d’unordinador. Es freqüent que aquest noestigui a l’altura adequada i que lanostra posició no sigui la correcta. És important que fem una activi-tat física continuada per contrares-tar l’esforç que suposen les activi-tats quotidianes. L’exercici ens had’ajudar a exercitar i enfortir la mus-

El sedentarisme i el mal d’esquena

Eculatura i donar-li una major flexibi-litat per prevenir noves lesions. Per la cura del dolor lumbar i cer-vical a llarg termini, hem de fer exer-cicis de tonificació i estiraments dela musculatura amb regularitat, per-dre l’excés de pes i mantenir unabona postura. A continuació us do-nem alguns consells. No mantingui una mateixa postu-ra molta estona (a la feina, al sofà,al llit,...). Si ha d’estar dret una esto-na, posi un peu sobre un tamboret ivagi canviant de peu. Porti sabates còmodes i eviti elstalons alts. Els talons adequats sónd’entre 2 i 5 cm. En seure, cal recolzar bé la zonalumbar. El seient ha de ser a la midaperquè els peus ens toquin a terra, imillor amb un reposapeus. La pantalla de l’ordinador ha d’es-tar a l’alçada dels ulls i davant, no

de costat, i la taula a l’alçada delscolzes. Dormir de costat amb les camesflexionades o boca amunt amb lescames lleugerament flexionades. Elmatalàs ha de ser còmode i el coixíno massa alt. Quan es giri, faci-ho girant tot elcos i no retorçant l’esquena. No fermoviments bruscos de doblegar lacintura ni girar el cos cap als cos-tats per la cintura. En aixecar pesos (nens, objec-tes,...), doblegar els genolls i elsmalucs, mantenint l’esquena el mésrecta possible i agafant el pes a propdel cos. No intentar aixecar més pesdel que es pot. No aixecar pesosamb els braços aixecats. Aixecar-lossempre des del davant, mai de cos-tat. Portar el carret de la compra capendavant.

34 la Palanca

ENTREVISTA

arme Borbonés, presiden-ta de Càritas Catalunya ioriginària de Baldomar, va

participar el divendres dia 28 defebrer en una xerrada col·loqui a laBiblioteca d’Artesa de Segre ambmotiu de l’exposició Fam 0. La xer-rada va reunir mig centenar de per-sones i ens va donar ocasió de par-lar amb ella.

Quins records té de Baldomar?Hi ve gaire sovint?Baldomar forma part de la mevahistòria personal, ja que des desempre hi he fet llargues estades.Hi ha records d’infantessa, de jo-ventut, les festes majors, l’aplec aSalgar per la Mare de Déu delCarme, per Pasqua,... Posterior-ment, amb tota la família, esdeve-niments joiosos i records melangi-osos... Darrerament, vivim “a ca-vall” entre Tarragona i Baldomar.De fet, les comunicacions i les no-ves tecnologies ho faciliten molt.

Com ha esdevingut la presiden-ta de Càritas de Catalunya?A proposta de l’assemblea de lesCàritas Diocesanes de totCatalunya i ratificada pels senyorsbisbes de la Conferència EpiscopalTarraconense.

Què pot aportar Càritas en tempsde crisi?El que s’ha fet des dels principis delCristianisme: acollida, acompanya-ment, sobretot proximitat, i ajut hu-manitari en totes les seves modali-tats, intentant respondre a la diver-

sitat de circumstàncies personalsque es plantegen. En aquests moments cal insistiren la denúncia de la cobdícia i l’ava-rícia, de l’egoisme més especula-tiu dels poders econòmics que mar-ginen moltes persones i fan un mónen el que dia rere dia creixen lesdesigualtats.

Quines són les necessitats ambmés demanda: roba, llibres perl’escola, aliments…?La primera i més important, ara iaquí, és la feina. Les persones vé-nen a demanar feina per obtenir unsalari amb el qual puguin fer front ales necessitats bàsiques. Per aixòa Càritas tenim molts programesd’orientació laboral, formació pro-fessional, formació inicial, formaciócontinuada, etc. Ara bé, mentrecerquen treball, sovint han de ferfront a la subsistència més imme-diata (menjar, subministres bàsics,

etc.), llavors des de Càritas els aju-dem a què puguin viure amb digni-tat.

Arran del que s’anomena pobre-sa energètica, la falta de recur-sos per pagar llum i gas, heu re-but moltes peticions d’ajuda?Sí, els elevats costos d’aquestssubministraments fan que les famí-lies tinguin greus dificultats per fer-hi front i des de Càritas fem aquesttipus d’ajut directe... En algunazona es faciliten recursos energè-tics, com al Bisbat de Solsona, perexemple, que ofereix llenya. Ara, el govern de Catalunya, perun acord entre totes les forces par-lamentàries, ha endegat un proce-diment pel qual, amb l’informe delsserveis socials, amb els qualsCàritas generalment col·labora,permetrà ajornar els pagaments iacollir-se a determinades tarifes. Enalguns casos, els ajuntaments tam-

Entrevista amb Carme Borbonés

C

la Palanca 35

ENTREVISTA

bé han pres aquest tipus de mesu-res i el personal de Càritas tambéhi treballa.

Ha canviat molt el perfil de lespersones que ajuden des que vacomençar la crisi?Sí, sobretot en algunes contrades,en les quals la majoria de la pobla-ció vivia de la indústria, la construc-ció o treballs estacionals. L’atur dellarga durada exhaureix els migratsrecursos de les famí-lies i gent que mai ha-via pensat que ne-cessitaria ajuts bà-sics, sovint se’nsapropa.

Com està la situacióa nivell de col-laboracions? Ambel volum de col-laboradors actualses pot fer front alsreptes que es plan-teja l’entitat?Pel que fa als recur-sos materials (econò-mics i d’altres), els ajuts no sola-ment es mantenen, sinó que aug-menten. Hi ha molt sentit de soli-daritat. Pel que fa a persones voluntàri-es, l’augment de les xifres així hodemostra. No només augmenta elnombre de persones (al Bisbatd’Urgell el darrer any ha augmen-tat en un 26,6 %), sinó que a més,la seva participació ens permet aca-rar molts camps: professionals(metges, advocats, mestres, etc.)

ofereixen el seu exercici per ajudara qui li puguin fer un servei concret.

El grau de col·laboracions del’Administració és òptim o encaldria més?Des de Càritas organitzem les res-postes que considerem més ade-quades per les persones més fe-bles i vulnerables, bàsicament, apartir dels nostres propis recursos.A Catalunya, entre el 70 i el 74%

d’aquests ajuts provenen de dona-cions privades, la resta, de fons pú-blics, a partir de concerts i del fi-nançament de projectes finalistes.No pretenem substituir els serveissocials que són responsabilitat deles administracions, nosaltres ac-tuem per subsidiarietat i sovint, al’estar “a peu de carrer”, ens ado-nem de les noves necessitats i leselevem a qui correspongui perquèpuguin ser resoltes.

Es parla que lacrisi començaa remetre… Esnota en algunacosa?No, a Càritasno ho notem,més aviat alcontrari: comdeia abans, lesfamílies esgo-ten els seus re-cursos, el tre-ball cada dia ésmés temporal i

a precari i les situacions de necessi-tat es “cronifiquen” i és multipliquen.

Quins són els reptes de futur?Mantenir la nostra capacitat decompromís amb els últims de la so-cietat i fer denúncia ferma i claraque l’actual model econòmic ha decanviar, com diu el Bisbe de Roma,el Papa Francesc, “donant veu a to-tes les persones que pateixen si-lenciosament la fam, perquè aques-

ta veu sigui un rugitcapaç de sacsejar elmón”.

Com valora la feinade Càritas a Artesa?Com és i ha de seruna Càritas Parroqui-al: un tasca que sor-geix de la praxis de laParaula, de la Comu-nitat Parroquial. Ambun treball callat iconstant, un grup devoluntaris i voluntàri-es, setmana rere set-mana acullen, escol-

ten, acompanyen i guareixen“aquelles ferides” que l’especulació,i el liberalisme salvatge infligeixenals més vulnerables.

Per acabar, que afegiria?En primer lloc voldria agrair a totesaquelles persones i institucions,com la biblioteca d’Artesa, que hanfet possible l’exposició “Fam 0”, pla-taforma que ens ha servit a la gentde Càritas per compartir, des de lanostra experiència, una reflexió en-torn a la problemàtica de la fam almón: Una sola família humana, ali-ments per a tothom. Avui dia, la famafecta 870 milions de persones, iaquesta nostra societat tan injusta,malbarata cada any 1.300.000 to-nes de menjar que, degudament re-partits, permetrien que ningú seguíspassant gana... I que tots el infantsdel món tinguessin un futur ambmés oportunitats, acabant així ambaquest escàndol mundial.

Jordi FarréCàritas Parroquial d’Artesa de Segre

36 la Palanca

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

ist des de lluny, semblavaque vagués en un mar decarrers infinits en què els

vianants mostraven la pitjor de lescares de la raça humana: infelicitati, alhora, conformisme. Era com unconte de por: caminava sol, envol-tat d’ànimes en pena. La mirada perduda i el seu ca-minar, tot i tenir un rumb fix degut ala constància del pas dels anys, emmostraven un rostre de la societatque, fins llavors, desconeixia. Era com si ningú habités aque-lla ciutat, ja que les persones queen ella vivien, era com si no hi fos-sin i, a la vegada, quasi bé podriadir-se que tenien aquell extens ter-ritori, ple d’edificis, per elles soles.Ara bé, no semblava que se sen-tissin afortunades d’aquesta “gran”propietat. Si més no, aquestes erenles sensacions que n’extreia, enveure aquells habitants vagabunde-jar al meu costat. Donava la sen-sació que no es podien veure en-tre ells, la seva mirada repel·liaqualsevol indici de vida aliena. Ésque eren robots, programats perdur a terme una sèrie de tasques? Les meves salutacions es perdi-

en en aquell aire contaminat, quesemblava fer de pantalla de totaquell nucli; s’esvaïen en poquesmil·lèsimes de segons. Per un mo-ment, durant els meus inicis enaquella mena d’escenari, quasi béextret d’un videojoc de morts vi-vents, vaig pensar que potser eraconsiderat un intrús, o bé no m’en-tenien o, fins i tot, allà es relaciona-ven diferent. Però molt em temia,al cap d’unes hores, que allà les

relacions havien mort, com ho fe-ien, així, les persones. “No podem comptar la grandesad’una ciutat o d’un poble pel seunombre d’habitants. La grandesad’un indret està extremadament lli-gada a la grandesa d’aquells quehi viuen”.

Ivan Balagueró Masanés

El buit de la grandesa

V

la Palanca 37

ESPORTS

l dijous dia 6 de març es vadisputar la final de la prime-ra edició del torneig de fut-

bol 7 de veterans d’Artesa deSegre, organitzat conjuntament pelprimer equip i els veterans del ClubEsportiu Artesa de Segre amb lacol·laboració de l’Ajuntament. Elcampionat s’ha disputat els dijousal vespre durant un mes, entre el 6de febrer i el 6 de març, i hi hanparticipat quatre equips d’entre 9 i14 jugadors, amb un total de migcentenar d’inscrits. L’únic requisitera que els equips estiguessin for-mats, majoritàriament, per jugadorsmajors de 35 anys. L’equip dels Veterans del CEArtesa de Segre ha estat el gua-nyador d’aquesta primera edició,mentre que el subcampió ha estatl’equip dels Thanatos. Els altres dosequips participants han estat elsCatalonia, que van finalitzar en ter-cera posició, i els Efors, que vanquedar a la quarta. El primer i se-gon classificat, Veterans CE Artesade Segre i Thanatos, disputaran untorneig de supercopa amb el primeri segon classificat del torneig ques’ha fet a Agramunt. Per altra banda, arran de l’èxitd’aquesta primera edició, i a peti-ció dels mateixos participants, l’or-ganització ja prepara un segoncampionat, en aquest cas de pri-

Finalitza el primer torneig de futbol 7 de veterans

E

mavera, que es disputarà entre el3 d’abril i el 15 de maig, aproxima-dament. La data límit per inscriu-re’s és el dia 28 de març i les ins-cripcions es poden fer al telèfon650578437 (David Galceran) o a

l futbolista Fede Bessone,amb arrels a Artesa deSegre, ha tornat aquest mes

a Anglaterra després de passar untemps als Estats Units a les files del’Sporting Kansas City. En aquestaocasió, Bessone ha fitxat fins al fi-nal de la temporada per l’equip lon-dinenc Millwall, de la segona divi-sió anglesa, que es troba a la part

baixa de la classificació però queencara té possibilitats de remuntarposicions i situar-se a la banda se-gura. Bessone és un vell conegutdels aficionats anglesos, ja que haformat part de diversos equips dela segona divisió d’aquest país i vajugar fins i tot a la Premier League,al Swansea City, a les ordres delbalaguerí Roberto Martínez.

Fede Bessone torna dels EUAi fitxa per un equip anglès

E

Fede jugarà al Millwall fins tota la temporada

MILLWALL

l’adreça de correu electrònicveteransartesa@gmail.com. Com en la primera edició, el re-quisit és que els jugadors que inte-grin els equips tinguin, majori-tàriament, 35 anys o més.

El campió i el subcampió, Veterans CE Artesa i Thanatos, respectivament

Els guanyadors, els Veterans del CE Artesa Un moment de la final, disputada el 6 de març

ESPORTS

l passat dimarts 4 de març,el CENG Artesa va organit-zar un clínic de bàsquet

adreçat als seus entrenadors i di-rectius. La classe magistral va serimpartida per un professor d’alt ni-vell, Andreu Bou, actual entrenadordel Sedis Cadí la Seu, que disputala Lliga Femenina (la màxima ca-tegoria d’àmbit espanyol). Andreu Bou va venir a casa nos-tra acompanyat pel tècnic artesencPep Ribes, el qual des de fa propde 20 anys és un dels màxims res-ponsables del bàsquet a la capitalde l’Alt Urgell. Andreu Bou va impartir un clínicmolt útil, on va incidir en diversosaspectes de la direcció d’equip i enaltres facetes tan importants com

la motivació, el talent, el compro-mís i el treball. El club artesenc està dirigit desdel passat mes d’octubre per unanova junta directiva, presidida per

Clínic de bàsquet a càrrec d’Andreu Bou

E

Enric Ros, i està donant una novaembranzida a l’esport de la cistellaa casa nostra, amb l’organització dediferents tornejos, trobades i clínicsde bàsquet.

38 la Palanca

L’ edició d’aquest any de laMarxa dels Castells de laSegarra, una marxa de

resistència de més de 53 quilòme-tres celebrada el 9 de març, vacomptar amb la presència de14artesencs. La marxa començava aGuissona a les 7 del matí i passa-va per Florejacs, al quilòmetre 12,on hi havia el primer avituallamenti l’esmorzar. La següent aturada eraa les Pallargues, al quilòmetre 17, ides d’allà continuava fins a l’Ara-nyó, on ja s’havia superat la meitatdel recorregut, 28 quilòmetres. Lasegüent aturada era a Cervera, alquilòmetre 37, on s’arribava des-prés d’una forta pujada. Allà hi ha-via l’avituallament del dinar. Passa-da la capital de la Segarra, tornavaa Guissona passant primer perCastellnou d’Oluges, al quilòmetre42, i després pel Llor, al quilòmetre49, el darrer avituallament. Desprésde completar els últims quilòmetresque els separaven de Guissona, elsparticipants arribaven al punt d’ori-gen, on durant tota el dia hi va ha-

ver centenars de veïnsi acompanyants queels animaven en eltram final.Els artesencs van serÈlia Camarasa, SantiCamats, JordiFernández, EsteveLlagunes, Joan Llanes,Manuel Sánchez,Josep Santacreu,David Saura, MarcSaura, Eduard Serra-dell, Marta Serret,Núria Sisquella, ÍngridSolé i Xavier Solsona.Alguns d’ells ja conei-xien la marxa, peròmolts la feien per pri-mera vegada. Cal des-tacar que tots vanaconseguir acabar-la,ja fos caminant, cor-rent, o a mitges, ambuns temps que van oscil·lar entreles 5 hores i 45 minuts i les 10 ho-res i 45 minuts. El sol fet d’acabarés una fita molt important en una

14 artesencs completen la Marxa dels Castells

A dalt, els primers quilòmetres de recorregut, a punta de dia.Al mig, foto de grup de 9 dels 14 artesencs, i dos d’ells durantel trajecte. A baix, l’Aranyó, un dels punts de pas.

marxa tan dura i amb una alta pro-porció d’abandonaments. En con-cret, aquest any la van acabar2.339 dels 2.900 inscrits.

la Palanca 39

IN MEMORIAM

Nota d’agraïmentLa família Camats Puig volem expressar el nostre sincer agraïment a totesles persones per les mostres de condol i afecte rebudes per la pèrdua de lanostra estimada Conxita. També volem agrair al personal del CAP d’Artesa de Segre les atencionsrebudes i la seva dedicació.

Montargull, 17 de febrer de 2014

l dia 9 de març ens va dei-xar Sebastià Piera Llobera.Va néixer el 1917 a Santa

Maria de Meià, on va viure 3 anys.Després viuria a Baldomar, fins als10 anys, i a Vilanova de la Barca,fins als 16. En aquestes poblacions, entrealtres, hi va exercir el seu pare, el

Mestre Piera, que tenia fama debon enseyant. En Sebastià pertanyia a una ge-neració de joves que lluitava con-tra el feixisme que imperava enaquella època per uns ideals de lli-bertat, una generació a la qual lesguerres van fer perdre una part dela seva joventut. Ell evocava re-cords d’infant de Baldomar, Salgari Artesa. Després de la guerra de1939, amb els seus companys vananar a Rússia a seguir lluitant con-tra el feixisme alemany, al Kremlini a la campanya de Baku, al Caucas,fins al final, a la caiguda del Reich.En el seu llarg recorregut vital va ar-ribar fins a Taixken, a l’Àsia.

Amb la seva esposa Trinitat Re-voltó, des de França, van ser des-terrats a Còrsega, es van establir aAjaccio, on els seus tres fills avuisón metges. Sempre que podia vi-sitava Catalunya, la seva pàtria. El1998, l’editorial Proa va publicar laseva biografia, per la qual cosavenia molt sovint a Barcelona, onell mateix havia rebut diferents re-coneixements, entre els quals des-taca la creu de Sant Jordi, l’any2004. Li agradava dir: “Que n’és derica la infància”. Molt amic dels seusamics, va morir enyorant sempre tor-nar a Baldomar, els orígens de laseva memòria. Que reposi en pau.

Bartomeu Jové

Sebastià Piera. 1917-2014

E

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Març de 1989entre encara es remena eltema de la sanitat, agafenprotagonisme les Carame-

lles –com és normal per PasquaFlorida–, una renovada assemblealocal de Creu Roja i el tancamentde l’emissora municipal. PORTADA. Amb foto a pàginasencera, acompanyada d’una notade color en el logotip de la revista,els abnegats caramellaires d’Artesamostren el seu pendó amb la dàliade color blanc. EDITORIAL. Avui dia, en l’ano-menada societat de la informació iel coneixement, resulta curiós lle-gir aquest editorial de fa 25 anys:El dret a la informació. Exposa quela informació ha de ser fiable, actu-al i que tingui relació amb el futurimmediat. Parla sobretot de ladesinformació, o de la informació amitges, com a eina de manipulació.Ara podem dir que en altres temeshem progressat, però en això demanipular amb la informació enca-ra més. CARAMELLAIRES D’ARTESA.Sícoris escriu La nostra Pasqua, totrecordant aquella pròspera èpocaen què a Artesa hi havia “tres fas-sines, quatre metges, tres farmàci-es i un notari”. Parla de la PasquaFlorida artesenca, amb els aplecsde Salgar i del Pla (aquest ja per-dut aleshores), però sobretot ambles Caramelles com a pal de pallerde la festa. Acaba amb un dels seuspoemes, que té aquesta tornada:“Sabem que la Pasqua a Artesa/ éslo millor que al món hi ha,/ és desempre una gran festa,/ és anar alPla i Salgar.” CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens presenta lesdarreres novetats i ens informa queja són més de 9.000 volums els quehi podem trobar. OPINIÓ. Baldomero Porta i Gouexpressa els seus sentiments enrelació als polítics del moment enl’article L’Apocalipsi, gairebé. Pre-ocupat pel to apocalíptic dels unsper si guanyen els altres i vicever-

M sa, l’autor aca-ba explicant unparell d’anèc-dotes polítiquesque qualificacom a humorís-tica i reconfor-tant respectiva-ment. El segon arti-cle d’opinió,L’únic problemaés l’actitud, estàsignat per LaPalanca. Estracta d’unacontrarèplica ala rèplica delmes anteriorsignada per l’al-calde Cardonaen relació ambel tema del mo-ment: la sanitati el futur CAP.Tot i que al finales diu que nos’està en contrade l’alcalde, les crítiques a la sevamanera de portar la gestió dels pro-blemes municipals són molt dures. DEBAT DE SANITAT. Com enl’article anterior, encara cueja eltema. El que no es va dir és el títold’un aclariment que fa la revistasobre 4 punts que el moderador del“famós” debat tenia preparats i queno es van tractar. ENTREVISTA. Ocupant les duespàgines centrals, el redactorBartomeu Jové parla amb M. RosaGené, presidenta de la Creu Roja.Gené havia agafat el relleu deRamon Regué aquell 1 de febrer.La primera part de l’entrevista secentra en els aspectes personals.Tot seguit, parlen del futur de laCreu Roja després de ladesmilitarització, d’inaugurar la ca-seta de l’entitat, d’aconseguir unlocal social... Jové acaba l’articlereproduint aquest pensament de lanova presidenta: “Viure és una ex-periència interessant”.

CARTES A LA REDACCIÓ. Enla breu carta L’oblit dels nostresgovernants, Jordi Bonet expressael seu malestar pel tancament del’emissora municipal i acusa l’Ajun-tament d’Artesa de manca de re-colzament a les iniciatives culturals. NOTÍCIES DE PREMSA. Comsempre, en aquest poti-poti de no-tícies breus d’arreu del món i de tottipus, en trobem alguna de prope-ra. En aquesta ocasió, el tancamentde l’emissora municipal de ràdio,després de gairebé 3 anys de fun-cionament, en espera d’aconseguirla llicència per emetre legalment. LOCAL. En defensa de les emis-sores municipals és un manifest de8 punts signat per diferents ajunta-ments, institucions municipals, as-sociacions d’emissores municipalsi entitats, davant del tancament deles ràdios locals ordenat per la Di-recció Provincial de Comunicaci-ons. LA MEDICINA RURAL. A través

la Palanca 41

FA 25 ANYS

d’un esquema comparatiu entrel’assistència mèdica fins al momenti la que podria oferir un CAP, s’arri-ba a la conclusió que amb el se-gon sistema l’objectiu principal ésla prevenció en lloc de la guarició. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. A Història de Clua (III),Ferran Sánchez Agustí ens aportaunes dades del comte deFloridablanca (1787) i de PasqualMadoz (1847) que ens fan pensaren una vida molt dura per als habi-tants de fa dos segles en aquestllogaret. LA CREU ROJA D’ARTESA.Després del relleu en la presidèn-cia, aquesta entitat ens explica lesseues activitats en l’article La nos-tra Assemblea ha donat els primerspassos. Destaquen les xerradesque s’ha fet als municipis de Fora-dada i Cubells, mentre que sen’anuncien a Alòs de Balaguer iVilanova de Meià. INFORMACIÓ MUNICIPAL. Amés de l’habitual aprovació de lli-cències d’obres i de factures, des-taquen l’adjudicació del servei debar i piscines a Rosa M. Abad (de-clarada deserta el mes anterior) ila liquidació econòmica de 1988amb un superàvit de 33,5 milionsde ptes. que l’alcalde proposa des-tinar principalment a finançar la

miniresidència. Per al-tra banda, es discutei-xen diferents aspectesde la proposta de pres-supost de 1989 i delprojecte de NormesSubsidiàries CAMP. En l’articleNotícies del camp, P.Serra ens parla de lesJornades Agrope-cuàries a la Coopera-tiva d’Artesa. Per unabanda, es va parlardels ajuts a l’empresaagrària en la políticacomunitària, encami-nada a rebaixar elscostos de producció.Un altre tema va ser laincidència econòmicadel cicle tancat del por-cí. HUMOR. El creadordels personatgesQuimet i Cosme aprofita que la po-sada en marxa dels Centres d’As-sistència Primària (CAP) és untema de màxima actualitat per po-sar-hi cullerada amb cinc acuditsrelacionats amb la sanitat sota eltítol de “Sanitat sense C.A.P. nipeus”. IMATGES D’AHIR. La foto cor-respon a un grup d’alumnes (no-

més nens) de la classe del mestreVila del curs 1929-1930. Avui, benentrat el segle XXI, només hi po-dríem reconèixer els padrins o be-savis d’alguns de nosaltres. Més re-centment (maig de 2010, núm.332), vam publicar la mateixa imat-ge a la mateixa secció.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

Mes de febrerINFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Ple ordinari (3 de febrer de 2014)Absències: Jordi París i Peralba(ERC)S’aprova el sostre de la despesano financera de l’Ajuntament perl’exercici 2014 en la quantitat de3.135.206,73 euros.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 0 votsAbstencions: 4 vots (CIU)S’aprova el pressupost general del’Ajuntament d’Artesa de Segre perl’exercici econòmic 2014, que inte-gra el del Patronat de l’emissora

Municipal de Ràdio, juntament ambles seves bases d’execució i plan-tilla de personal, per un import totalde 3.583.395,17 euros.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)Abstencions: 0 votsS’aprova, per unanimitat, la certifi-cació següent:Certificació número 2 i última, perun import net de 48.240 euros més10.130,40 d’IVA del 21%, amb unimport total de 58.370,40 euros,corresponent a l’obra Subministra-

ment, col·locaciói muntatge del’equipament imobiliari de la Bi-blioteca, SalaPolivalent i de-pendències mu-nicipals annexes

del Casal Cultural d’Artesa deSegre, lot 2: Butaques, realitzadaper l’empresa Ascender, SL. Importpendent d’executar 0,00 euros.S’aprova, per unanimitat, el projec-te executiu de l’obra Rehabilitaciódel tram final de la xarxa de sane-jament i col·locació de nous col·lec-tors pluvials del carrer Balmes, ambun pressupost d’execució per con-tracte de 66.946,30 euros.S’aprova, per unanimitat, el reco-neixement dels següents triennis:Adela Maria Felecan, una antigui-tat corresponent a 2 triennis, ambefectes des del dia 1 d’agost de2014.Manel Martínez Marcial, una anti-guitat corresponent a 2 triennis,amb efectes des del dia 1 d’abril de2014.Victor Caballol Campà, una antigui-

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornaràa renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 9 d’abrilArtesa de Segre: dimecres 9 d’abril (només en ca-sos molt justificats, que no puguin anar directamenta la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIA’T A’T A’T A’T A’T A

LA PLA PLA PLA PLA PALANCAALANCAALANCAALANCAALANCALLUÍS CASES VIDALc/ Segre, 8fredartesa@gmail.com

Artesa de SegreTel. 696 145 650

Fred

Calor

Llum

Aigua

Instal·lació ireparacióelectrodomèstics

la Palanca 43

tat corresponent a 11 triennis, ambefectes des del dia 1 de gener de2014.Mar Llobet Pina, una antiguitat cor-responent a 2 triennis, amb efec-tes des del dia 1 de novembre de2013.Elsa Mas Rosell, una antiguitat cor-responent a 2 triennis, amb efec-tes des del dia 1 d’agost de 2014.S’aprova, per unanimitat, la Decla-ració Institucional de la convocatò-ria d’una consulta per tal de decidirsi la Nació Catalana vol esdevenirun estat independent.S’aprova, per unanimitat, la mociópel finançament de les EscolesMunicipals de música i dansa.

Aprovacions fetes durant el mesde febrerS’aprova la relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació corresponents a l’exer-

cici comptable 2013 que pugen laquantitat de 161.425,02 euros.S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per la reconstrucció de la cobertade l’immoble situat al carrer Major,1 de Vall-llebrerola.- Per la retirada de terra vegetal dela parcel·la 18 del polígon industri-al el Pla i portar-la a la parcel·la 135del polígon 10 amb la reobertura del’antic camí d’accés amb una am-plada de 2,5 metres i aportació deterra de la planta d’extracció d’àridsi de la parcel·la 25 del polígon in-dustrial el Pla per terraplenar i com-pactar la parcel·la 18 dins del TMd’Artesa de Segre.- Per les obres d’ampliació de ma-gatzem agrícola existent a laparcel·la situada al carrer Sant Mi-quel, 18 de Seró.- Per les obres menors de col·lo-cació de sòcol de pedra Vinaixa, ar-

rebossar amb morter i pintar la fa-çana de l’immoble situat al carrerEscoles, 32 d’Artesa de Segre.- Per repassar la teulada traient teu-les trencades i col·locar-ne de no-ves amb poliuretà de la MasiaMalús de Montmagastre.- Per obrir una rasa d’aproximada-ment 29 metres de llarg per 0,40metres d’ample i 1 metre de pro-funditat, per a la instal·lació d’unacanonada de gas per subministrargas natural canalitzat a nous clientsal carrer Enric Granados, 2 d’Artesade Segre.S’aprova la següent autorització deconnexió a la xarxa d’aigua:- Per a la instal·lació d’una esco-mesa d’aigua potable a les zonescomunes de l’edifici situat al carrerSant Cosme i Damià, 1-3, d’Artesade Segre.

Eva Maza i Batlle

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 45

J. G

alce

ran

PALANC-OCI

- Hem d’anar amb cautela i diplomàcia, perquè aquestagent ens cobraran un euro només per dir “Bon dia”.

HumorJeroglíficper David Fusté

Què vols menjar per dinar?

Solució al jeroglíficUn entrepà, un entremès i un entrecot(un entre pa, un entre mes i un entre cot).

PUNA

ABUNRIL

IIIII

CUNOT

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

vui ens apropem a un temamolt actual, el Carnestoltes,que llavors se’n deia Carna-

val, a Montargull. Per ordre expres-sa de l’autoritat competent, calia ce-lebrar la festa sense disfressa, ambla cara destapada. D’aquesta ma-nera, la gent, qui més qui menys,es vestia de manera estrafolària.Allò de “per Carnaval tot s’hi val”no era ben exacte, però hi havia lli-cències. El jovent estava molt unit, erendivertits, cridaners i els agradava fertabola. Per alguns, aquesta festaera la més esperada de l’any. Eldiumenge al matí una colla de jo-ves amb un carro guarnit ambboixols i tirat per animals amb trin-coles i picarols, anava a rebre al ReiCarnestoltes, el Sr. Pauet, a unaera del poble. Ja havia començatla festa. A la tarda es feia una xo-colatada per la mainada i a conti-nuació, ball de tarda i de nit. S’ar-replegava molta gent perquè veni-en dels pobles veïns. Disfresses de petits i grans, acu-dits, bromes que no portaven mai

Carnaval a Montargull. Anys 1950-1960

A aigua... Entre tots la festa era moltlluïda, divertida i una prova n’és elgran nombre de persones que hiparticipava. Es deia una dita:“Amors de Carnestoltes, amors derevoltes”. El dilluns, els homes anaven decacera i l’altra gent passava “la Ple-ga” per totes les cases i masies delpoble, acompanyats d’un acordio-nista que es llogava pels tres diesde festa. A cada casa, els obsequi-ava amb una cançó del seu reper-tori i les famílies, en senyal de gra-titud, donaven el que bonamentpodien. Quines suades, però qui-na il·lusió! En acabar el dia, els queestaven esgotats, poca gresca i adescansar. El dimarts, amb el co-nills que havien caçat i el que ha-via recollit “la Plega”, com ara ous,alguna llonganissa, cansalada ocoques, es feia el dinar de germa-nor seguit d’una sessió llarga deball, que animaven els bromistes itranquils del poble: en Bep RiartCoromina de cal Bep de la Sisca,el Tomàs Bernaus Gomà de calMicalí, l’Alfredo Farré Marsà de cal

Jan, entre altres, posaven el seugranet de sorra a la gresca. Tambécal esmentar l’Indalecio Riart quetenia el bar, qui amb bon humor ibona voluntat donava una empen-ta a la diada. Donava alguna sor-presa i alegria a tots els reunits, i ala quitxalla els repartia caramels iconfits. La festa ja tocava a la fi, peròencara quedava el parlament delCarnestoltes des de dalt de la tari-ma del músic. Després es cantavaper les cases enmig d’una pluja deconfeti. Molts aplaudiments, riallesi felicitacions... I fins l’any vinent. Llavors s’entrava a les set set-manes de quaresma que no es po-dia ballar. Setmanes que encara esfeien més llargues amb els dejunisi abstinències dels divendres enquè no es podia menjar carn, sem-pre que no es pagués “la butlla” alSr. Rector.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto i col·laboració: Neus Novau

LA FOTO

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va visitar al febrer l’Espai Transmissor de Seró. Elvan acompanyar l’arquitecte, els gestors del centre i autoritats. Foto: Ajuntament d’Artesa de Segre