núm. 120 :: juny 2010

Escola Pia de Sarrià|

Compartir valorsViatgem al Sàhara i al Senegal. pàg. 5

Celebrem el 30è Diade la FamíliaCol·laborem en la construcció d’una ludoteca a Guanabacoa (Cuba). pàg.10

L’entrevistaMontse Castells ens explica la seva experiència al Senegal amb la Fundació Educació Solidària. pàg.40

es

EDITORIAL Una reflexió sobre l’Estil MetodològicEducabilitat (i2): Causes d’una educabilitat deficient i unespropostes.

COMPARTIR VALORS

L’ASSOCIACIÓ I TU

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació InfantilPrimàriaSecundària

ESCOLA VERDA

RACÓ DEL CES

L'ENTREVISTAMontserrat Castells visita el Senegal amb la FundacióEducació Solidària

SUMARI

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàAnna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón,M. Luz Celaya i Anna PérezEscola Pia de SarriàImmaculada, 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704Dragunet d.signSPRINT COPY, S.L.Rosa M. Roca

Xavier OcañaGemma FerrerMamen MatesanzB-41.015-19681.800

EdicióConsell de Redacció

Redacció i Producció editorial

Disseny GràficImpressió

Responsable d’Educació Infantil i Cicle Inicial de PrimàriaResponsable de Primària

Responsable de SecundàriaResponsable del CES

Dipòsit LegalNombre d’exemplars

Juny 2010 | núm. 120

3

5

10

15

36

38

40

Les opinions expressades pels colaboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

2

es

EDITORIAL

"L'Estil descriu les actituds i habilitats que treballarem prioritàriament amb l'alumnat, elperfil del professorat, que ha d'acompanyar aquest procés d'aprenentatge, i les condicionsque s'han de donar a l'escola" (Document de l’Estil metodològic.)

Hi ha diferents tipus de models i estils educatius i cadascun d'ells pot tenir diferentsmetodologies d'aprenentatge. En aquest número de la revista ES m'agradaria explicar unprojecte d'innovació pedagògica que es porta a terme a l'Escola perquè pot ser un bonexemple d'allò que, a grans trets, trobem en un dels documents que donen caràcter iespecificitat a la nostra escola: L'estil metodològic de l'Escola Pia.

El document d'Estil metodològic té caràcter institucional i marca la pauta d'actuació del

Una reflexió sobre l’Estil Metodològic

es3

treball escolar. El seu objectiu és garantir la coherència amb el Caràcter Propi escolapi. Lafinalitat que persegueix ésintentar que totes les actituds i habilitats que es desprenen d'aquest ideari es concretin a l'hora de la veritat en pràctiques,és a dir, que siguin objecte d'ensenyament-aprenentatge.

Per això, l'Escola treballa amb una doble responsabilitat; en primer lloc, perquè els nostres fills desenvolupin la sevapersonalitat i siguin persones reflexives, responsables, crítiques i autònomes, però també vetlla per educar persones quetreballin per millorar la societat, que siguin homes i dones morals, ètics, que pensin en la seva responsabilitat social, queestiguin disposats a actuar pensant en els altres...

L'AMPA vol comprometre's a col·laborar perquè aquest estil escolapi sigui una realitat en l'educació dels nostres fills i ambaquesta finalitat hem creat una beca d'innovació educativa P.Bertomeu i Font. L'objectiu és mirar de donar suport a aquestestil metodològic escolapi, donant força a un model d'Escola que faciliti la participació activa dels alumnes i alhora laprogressiva implicació en l'àmbit social.

El projecte que ha estat guardonat amb la beca s’anomena GEA, i suposa una posada en pràctica de tot el que he exposaten aquestes línies. Amb aquest projecte s'intenta que els nostres fills siguin els veritables protagonistes del procésd'ensenyament-aprenentatge. Com? Fent que l'educació no sigui, exclusivament, una transmissió de continguts (aquestaopció donaria com a resultat uns alumnes passius, receptors de coneixements, però no actors del seu aprenentatge) sinófomentant l'observació de la realitat, facilitant la percepció de l'entorn, treballant competències bàsiques tan importantscom el treball en equip, la competència lingüística, l'autonomia personal, la iniciativa...

Quins canvis provoca aquest Projecte? Els més visibles són de tipus organitzatiu i pedagògic, suposa canvis en elsprocediments i les pràctiques pedagògiques i també en l'organització per adaptar-se a les necessitats. Però el més importantés que a poc a poc es va vivint a l'Escola un nou clima de col·laboració entre els alumnes més grans i els més petits, entreels mestres i els alumnes, entre els pares i els fills i, a més, es fa camí per treballar una nova sensibilitat davant lesnecessitats de l'entorn, davant la natura i el mediambient, davant la societat.

GEA és un bon exemple que fa de l'alumne el protagonista del procés educatiu i treballa perquè sigui ell mateix qui proposii emprengui accions de manera activa a la pròpia escola. L'alumne no és un subjecte que participa passivament en lesdiverses activitats del centre, sinó que s'implica de manera efectiva i activa el seu procés i també col·labora per ajudar ala resta d'alumnes més petits en el seu aprenentatge.

El Dia de la Família vam tenir ocasió de conèixer aquest projecte, de visitar les instal·lacions i de parlar directament ambles mestres i responsables que han promogut aquest projecte.

Des de la revista ES els donem l'enhorabona perquè considerem molt positiu que els nostres fills puguin conèixer la realitatd'aquest món a través de l'experiència i la vivència, perquè gràcies a aquest i d'altres projectes, es dóna la possibilitat deconèixer el món i el seu rerefons, de ben segur que així en un futur esdevindran persones crítiques i responsables,compromeses a fer un món millor.

Anna Carmona Alcolea, presidenta de l’AMPA

EDITORIAL

Educabilitat (i 2)

4

es

Les causes d'una educabilitat deficient, bàsicament, s'han de buscar en el si familiar, operquè la família no fa el que ha de fer o perquè la família no controla els efectesperniciosos dels entorns que envolten els fills.

La majoria de pares de fills amb una educabilitat deficient no són conscients de la sevamancança i és precisament aquesta inconsciència la que fa difícil la rectificació de laconducta.

Causes d’una educabilitat deficient iunes propostes

L'educació requereix, entre altres coses, temps i les famílies en no van sobrades. La vida que ens hem imposat consumeixen grans quantitats aquest bé escàs. El treball n’és un dels principals depredadors i en el nostre país encara es pren a bromala necessària conciliació entre la vida familiar i la vida laboral. Un altre consumidor del poc temps que ens queda és la vidasocial, externa a la família. El tercer és la dedicació a un mateix. Si sumem els tres consumidors veurem que ens en quedamolt poc per dedicar a la família i així apareix el "pare (pare i mare) absent". Hem de saber que els buits que deixem elspares els ocupen els succedanis (persones o objectes), normalment nocius.

Els venedors de fum i de simplificacions han trobat la fórmula que alguns han comprat perquè els resol el dilema:"l'important és la qualitat i no la quantitat". Aquesta afirmació és falsa si l'apliquem a l'educació; hi ha accions educatives,la majoria, que requereixen quantitat a més de qualitat. El control dels esfínters, les conductes i ingestes saludables, eljoc socialitzant, la urbanitat, el gust per la lectura, els problemes de l'adolescent, el control de les amistats juvenils,només per posar alguns exemples, necessiten temps.

Hi ha una conducta familiar que és letal per a l'educabilitat (malauradament estesa entre els pares separats): "deixar fer- deixar passar" o donar als fills allò que ni necessiten ni demanen. L'origen rau en la mala consciència, en la comoditat oen l'egoisme dels pares. En aquest cas l'infant o el jove rep tot el que vol i quan ho vol i no hi ha límits, neix el "nenconsentit" (i mal educat). Aquí el temps té un paper més relatiu. Aquí juga en primera divisió el valor de la responsabilitat,la responsabilitat que va associada a la paternitat-maternitat i que negligir-la és, dit en paraules suaus, reprovable.

Què hi podem fer?La solució no és fàcil, no hi ha dreceres ni fórmules màgiques. La solució passa per la renúncia "alegre i amorosa" en favordels fills. Haurem d'arrabassar temps dels "depredadors de temps" encara que signifiqui deixar de tenir o deixar de fer. Enshem d'imposar "espais temporals sagrats" dedicats als fills encara que signifiqui treure forces de flaquesa. Els podremplanificar, però, pensant que sorgiran contingències als que haurem de fer front amb el mateix estat d'ànim que lesesperades. Un dels àpats, possiblement el sopar, ineludible per a tothom (podem fer excepcions, però excepcionals!), potesdevenir un dels espais sagrats on ens interessarem per les seves coses. Si tenim fills adolescents, igual que fem amb lesamistats, podem "quedar" per dinar o perquè ens assessorin en les compres.. (és un gran aprenentatge per a l'adultesa!).Buscarem activitats de lleure, socials o culturals, que puguem compartir amb els fills. Això no vol dir que sempre hem defer el que ells vulguin. Negociarem, i uns hauran de cedir, una vegada uns i una altra els altres (aquest joc és altamenteducatiu i gratificant!). Poques, però no descartem el "perquè toca".

Davant un fet significatiu (un esdeveniment familiar, una notícia, una pel·lícula, una lectura..) no deixarem de comentar-lo, d'obrir un debat d'opinió, de fer una reflexió. Així ens fem presents en les seves emocions, sentiments i pensaments.Així els coneixem i ens coneixen.

Amb l'exemple els ensenyarem a dedicar temps per perdre'l conjuntament. A la família hi ha espai per a l'assossec, per alsilenci (lectura, música..).

Que tingueu un bon estiu!

Miquel Garcia, director

COMPARTIR VALORS

es5

Del 8 al 15 de març es va dur a terme la SETMANASOLIDÀRIA organitzada pel MOU-TE! Durant 7 dies vancoincidir les campanyes de recollida d'aliments i dematerial escolar. Les caixes amb oli, llegums, pasta i arròsvan ser entregades al Banc d'Aliments de Barcelona, queles farà arribar a les famílies més necessitades de la ciutat.Per la seva banda, el material escolar recollit (llibretes,bolígrafs, llapis, colors...) emprengué aquesta SetmanaSanta un llarg viatge fins al camp de refugiats sahrauís deTindouf.

Aquest camp es troba al sud-oest d'Algèria, molt a prop dela frontera amb el Sàhara Occidental, actualment sotacontrol del Marroc. El camp de refugiats acull unes 250.000persones, i la majoria són dones, nens i gent gran. Bonapart dels homes joves estan mobilitzats amb el FrontPolisario. Tot i que el camp es troba al bell mig del deserti la població subsisteix gràcies a l'aigua i els aliments queels proporciona l'ajuda internacional, no hi manquen lesescoles.

De fet, el 100% de la població infantil està escolaritzada.Les madrasses (escoles) i els dispensaris són els únicsedificis sòlids que trobem en un camp de refugiats dominatper les haimes (tendes) i algunes petites construccions detova. A les escoles, es practica una educació mixta (nens inenes) i laica. Els infants sahrauís són especialmentsimpàtics i alegres: el somriure els acompanya en totmoment. Malgrat les condicions del camp i el futur incertdel seu poble, no perden la il·lusió. Molts d'ells parlencatalà o castellà perquè han participat en les acollides quemoltes famílies fan durant l'estiu.

Montse Guillem i Jordi Vilar van entregar aquest material,juntament amb roba esportiva nova proporcionada perl'Escola, a dues escoles del camp. Els seus directors vanagrair l'ajuda proporcionada i van demanar que aquesta nos'aturi, ja que la població refugiada depèn totalment de lasolidaritat internacional. També van aprofitar per ferarribar medicaments a un dispensari.

La visita va servir, a més, per constatar les enormesmancances d'una població desmoralitzada pels més de 30anys de provisionalitat lluny de casa seva. Els infants, plensde vida i il·lusió, són l'esperança d'aquest poble que somia,algun dia, poder tornar a la seva terra per viure-hi en pau.

Jordi Vilar

La Setmana Solidària fa arribar material escolar al Sàhara

COMPARTIR VALORS

6

es

Des de l'any 2000, la Fundació Educació Solidària organitzaunes estades de mestres de tota l'Escola Pia de Catalunyaal Senegal. Ho fa en col·laboració amb l'Association Éduca-tion Solidaire-Senegal i el Secretariat de les InstitucionsEducatives, i els objectius principals d'aquestes estades sónels següents:- Conèixer els projectes que es porten a terme al Senegal.- Participar en alguna de les activitats que es duen a terme.- Ajudar a divulgar en l'àmbit més proper escola-poblacióles activitats de la Fundació.- Col·laborar en les activitats de la Fundació Educació So-lidària.

L'Association Éducation Solidaire-Senegal (AES) s'encarregad'organitzar el recorregut de la visita que faran els mestresper tal que puguin conèixer la major part de les activitatsque es duen a terme al Senegal. Aquest any, l'estada al Se-negal va tenir lloc del 24 d’abril a l’1 de maig, i l'EscolaPia Sarrià-Calassanç hi va enviar la Montserrat Castells, tu-tora de 5è de Primària.

Al Senegal, l'AES ha engegat nombrosos projectes educa-tius adreçats a diferents edats:

Educació InfantilL'AES és la responsable de tres escoles d'Infantil, una aDakar (la capital) i dues més a la regió rural de Niombato.Aquests darrers anys s'ha finalitzat l'adequació de l'escolaLes petites oies de Karang, i al mateix temps s'ha construïtuna nova escola d'Infantil a la regió de Casamance, que enbreu entrarà en funcionament.

A més de suposar un primer contacte amb el món de l'es-cola, les escoles d'Infantil permeten a les mares i a les ger-manes grans una major autonomia que els facilita anar atreballar, a formar-se o a estudiar.

Educació PrimàriaL'AES gestiona cinc escoles d'Educació Primària, repartidesen les diferents zones d'actuació, que permeten escolarit-zar cada curs més de 1.200 infants i alhora donar feina aunes 50 persones, entre mestres i personal de les escoles.Aquests centres són, en alguns casos, l'única oportunitatdels nois i noies per accedir al sistema educatiu.

Educació SecundàriaEls estudis de Secundària (dels 12 als 16 anys) no són obli-gatoris al Senegal, però tot i així cada vegada són més elsalumnes que els estudien. L'AES té dues escoles de Secun-dària a Casamance (a Oussouye i a Kadjinol), on hi estu-dien un total de més de 400 alumnes, una cinquantena delsquals provenen de poblacions llunyanes i s'allotgen en re-sidències d'estudiants.

Visita al Senegal amb la Fundació Educació Solidària

COMPARTIR VALORS

es7

Formació ProfessionalEls diferents centres de Formació Professional que funcio-nen al Senegal representen per a molts joves l'oportunitatde cursar uns estudis que els facilitin l'accés al món del tre-ball. Molts d'aquests joves només tenen els estudis de Pri-mària i per això se'ls fan classes teòriques de matèrieselementals per tal de reforçar els seus coneixements. LaFormació Professional es divideix en tres grans projectes:

Centre de promoció de la donaEs forma les noies en costura, disseny i confecció de roba,tèxtil i bijuteria, producció d'aliments, etc.

Centre CatalunyaA la població de Sokone funciona el Centre Catalunya, onels joves es formen, durant 3 anys, en diferents oficis quedesprés poden desenvolupar a la seva regió. El curs passat,un total de 31 joves (aproximadament uns 10 per curs) vanseguir els estudis d'electricitat, fusteria metàl·lica i mecà-nica de l'automòbil.

Formació agrícola i ramaderaA la població de M'Lomp funciona una granja-escola que in-tenta oferir als joves en zones rurals unes formacions queels permetin desenvolupar-se en el seu entorn. Actualments'estan reformant les instal·lacions de la granja-escola i espreveu que el curs 2010-2011 pugui començar amb una es-cola renovada.

Anna Pérez

COMPARTIR VALORS

8

es

Per a mi ha significat que he de ser bo i que he de ser ama-ble, que no m'he de barallar amb la gent i, el més impor-tant, que creure en Déu no ho és tot, sinó que cal perdonarels altres.Pablo Saiz, 4t de Primària A

Em va fer molta il·lusió fer la Primera Comunió i rebre perprimera vegada el cos de Crist, però el que més em va agra-dar va ser que ho feia amb els meus companys i companyesi que la meva família fos amb mi.Alba Orriols, 4t de Primària A

A catequesi vam aprendre a estimar Jesús i ser feliços ambl'amor de Déu.Sílvia Casacuberta, 4t de Primària B

Quan ens vam mullar els peus va ser molt divertit, i quanvaig menjar el pa vaig estar molt content.Miquel Mendiguren, 4t de Primària B

Em va agradar molt la Comunió, sobretot quan el capellà vafer aquelles preguntes. Vam riure molt. Que bones eren lescatequistes! Vam passar una bona estona.Carlos Monfort, 4t de Primària C

Jo m'ho vaig passar molt bé a la catequesi. Els nostres ca-tequistes eren molt simpàtics i ensenyaven molt bé. Vaigpassar-m'ho molt bé. La nostra Comunió va ser molt maca,m'ho vaig passar molt bé perquè era molt alegre i tots éremmolt feliços d'estar allà en aquell moment. La festa va serpreciosa. Aquell va ser el millor dia de la meva vida.Andrea, 4t de Primària C

Aquests dos anys de catequesi han estat dos anys plens d'a-legria per la Primera Comunió amb els catequistes i elscompanys.Miren Gil-Vernet, 4t de Primària D

Ens ha costat molt arribar a fer la Primera Comunió, peròhem passat molt bons moments amb els companys i els ca-tequistes. Sobretot, hem rebut Jesús.Jordi Vallverdú, 4t de Primària D

Fem la Primera Comunió

COMPARTIR VALORS

es9

Mi experiencia como catequista ha sido muy positiva. Heestado un año, pero me hubiera gustado estar los dos. Eneste año de catequesis he reconocido mucho más la cola-boración y el trabajo de todos. He vivido mucho más la ca-tequesis y la Primera Comunión, muy participativa. Para míha sido una experiencia muy positiva. Mercè Ramos

Participar com a catequista en la formació dels nostres fillsha estat emocionant perquè hem pogut transmetre als nensels valors religiosos que nosaltres vàrem rebre dels nostrespares i avis, de manera que segueixen formant part activade la comunitat cristiana. Gloria Arbués

Va ser una cerimònia plena d'emoció i d'allò més participa-tiva. Moltes gràcies per tot!!! Mercè Alegre

Ser catequista durant dos cursos ha estat una experiènciainoblidable. He pogut compartir amb els nens i nenes mo-ments molt especials plens d'experiències, de sensacions,d'emocions, de sentiments... de manera tranquil·la, rela-xada, acollidora, però a la vegada divertida i espontània,amb molta confiança. I moments plens de compromís i res-ponsabilitat per part de la canalla tenint present què sig-nificava la preparació per a la Primera Comunió. Felicitatsa tots i totes i moltes gràcies a les persones que han fetque això hagi estat possible!!! Mariví Moya

Se'm fa difícil haver d'expressar en dues frases el que hasignificat per a mi ser catequista durant dos anys. Suposoque ho resumiria dient que haver pogut acompanyaraquests nens i nenes en la preparació de la Primera Comu-nió i haver pogut veure com anaven creixent com a perso-nes ha estat una experiència molt enriquidora. Hem rigut,hem parlat, hem jugat, hem llegit, HEM COMPARTIT. M'hantransmès la seva alegria, espontaneïtat, il·lusió, innocèn-cia... Per tot això crec que, a ells, els he de donar les grà-cies. Bàrbara Carrasco

Formar part de l'Escola Pia m'ha aportat moltes satisfac-cions, entre elles fer créixer la gran família cristiana quesom, fent conèixer la paraula de Déu als nostres fills. Mol-tes gràcies Josefina per donar-me l'oportunitat de viureaquesta experiència; han estat tres anys inoblidables. Àngels Zamora

Haber sido catequista estos dos años ha sido una sorpresaextraordinaria que me ha llenado totalmente. He encon-trado en los niños cosas sorprendentes que nunca hubieseimaginado, de simpatía, de cariño y de una picardía impre-sionantes. Nunca hubiese pensado que me habría llegadotan, tan adentro el juego con estos criajos. Tienen una ima-ginación y un alma maravillosa. Un abrazo.Mario Pagonabarraga

Mi experiencia como catequista la resumiría en dos pala-bras: COMPLICIDAD y SATISFACCIÓN. Satisfacción de podertransmitir a los niños unos valores y ayudarles en su nuevaetapa como cristianos y complicidad ya que cada tarde quepasé con ellos me hicieron su cómplice con sus preguntas,sus inquietudes, sus miradas y sobre todo con su cariño.¡¡GRACIAS!! Pilar Taboada

El nostre agraïment a l'Escola per donar-nos l'oportunitatde poder celebrar la Primera Comunió dels nostres fills i fi-lles tots junts, com a comunitat cristiana i especialment ales persones de l'Equip de Pastoral (Josefina Jou, Toni Egea,pare Jesús, Concha de Grandes, pare Ripollès i pare Canet),que han fet possible que tant els mesos de catequesi dePrimera Comunió, com el dia de les celebracions per grups,hagin estat un èxit. Moltes gràcies a tots i totes!!! Mares i pares, avis i àvies catequistes de Primera Comunió

La visió dels catequistes

L’ASSOCIACIÓ I TU30è Dia de la Família

10

es

Compartir emocions en una festa de germanorAixí ha estat: un any més hem pogut celebrar amb alegriael DIA DE LA FAMÍLIA. Aquest Dia té com a base la convivèn-cia de tots els alumnes, pares, familiars, i persones quetreballen a l'Escola. Però amb una FINALITAT: EL PROJECTE.Enguany hem treballat junts per la construcció d’una ludo-teca infantil a Guanabacoa (Cuba).

Aquest PROJECTE és conegut per tots nosaltres i explicat atots els alumnes; quelcom que ens fa pensar en tantes per-sones amb mancances. La col·laboració amb entusiasmedels nostres fills. Tant el LEMA com el DIBUIX són escollitsentre tots els alumnes que hi participen. Aquest any elLEMA ha estat COMPARTIR ÉS VIURE, VIURE ÉS COMPARTIR(és per meditar-lo).

Al llarg dels anys els projectes, que han estat variats i di-versos, s'han pogut dur a terme gràcies a la vostra implica-ció. Cadascú amb l'aportació que creu que pot donar, fetaamb ALEGRIA i IL·LUSIÓ.

Com? Doncs TOTS col·laborant: comprant un número a latómbola, prenent un refresc, menjant algun pastís dolç osalat que els pares han cuinat amb il·lusió...

Plegats fem possible la recol·lecta perquè el PROJECTE espugui dur a bon fi. Podeu estar ben segurs que tots el dinersarriben a bones mans i els que els rebran ho faran amb unsomriure com a agraïment a la nostra tasca.

Aquest any, la recaudació del Dia de la Família ha estat de9.831,28 euros! A TOTS vosaltres us voldríem donar les grà-cies sinceres per la FESTA, la CONVIVÈNCIA, L'ENTUSIASMEi L'ESTIMACIÓ QUE HEU POSAT EN LA PREPARACIÓ I EN LACELEBRACIÓ del dia 15 de maig. I també per la vostraAPORTACIÓ per al PROJECTE d'enguany: COMPARTIR ÉSVIURE, VIURE ÉS COMPARTIR .

Fins l’any que ve!

La Comissió del Dia de la Família

L’ASSOCIACIÓ I TU

30è Dia de la Família

es11

Empreses col·laboradoresAIGÜES BARCELONAANTALISAÑIL JOIERIAARAMARKARCASAARPÍLA CAIXAASCENSORES ERSCE, SABABBIBETTERBIMBOBIOCARETENDA HOSPITAL QUIRONBRAUNAUCAFÈ BAR TEIMACAFÈS TUPINAMBACAIXA CATALUNYACAMPUS CERDANYACAPRABOCEBADO CENTRO DE FORMACIÓN INTERNA-CIONALCERERIA PUIGCARBÓCESCIFECCLINICUM SALUTCOBEGACONSELL GENERAL DE L'ESPORTCONTELCORALCRITERIA LOYALTIDAMMDANIEL ROSAS, SADIVERMAGICDISCERDISBESA GRUP (FONT VELLA I LANJARÓN,S.A)ECEMEDITORIAL ALESPORTEDITORIAL BAYARDEGARSATFERSPRATFERRERO IBERICA, SAFIATCFONDEVILA XARCUTERSFRIESLAND CAMPINA CHEESEFRUTAS Y VERDURAS ANTONIO, S.LGALLINA BLANCA

GO CASUAL - NICE THINGSGRUP ALDEGONGRUPO CATALANA OCCIDENTEHENHELHOSPITAL MOLLETIBMINOXCROM, S.AINSFREDINSTITUT MUNICIPAL DE BARCELONALA CAIXAMAAMMAPFREMAGGIMAKRO-BIKEMANUALIDADES ESCOLARES, S.AMARSAL MESTRESMARTO - MAGICMETROPOLITAN SPORT CLUB & SPANESTLÉNORTEHISPANANOVOPROMÒPTICA TURÓPARIS PROMOCIONES Y REGALOS, S.APASTAS GALLOPESCADOS VIDELA, S.APORT AVENTURAPROLIMSAPROMOTION GIFTPROVEÏDORA ESCOLARRACCRANDOM HOUSE MONDADORIRBASALAMBICSCHINDLERSEATSUMINISTROS CRTOSHIBA TRACTRAGMA 2000, S.LTV3VEAR ASSEGURANCESVICENS VIVESVILELLA, S.AVITALICIO SEGUROSWRIGLEY COXOCOLATES SOLÉZOO DE BARCELONA

Moltes gràcies atotes les famíliesque també hi hancol·laborat gene-rosament. A to-thom, el nostrereconeixement.La Comissió delDia de la Família

30è Dia de la FamíliaL’ASSOCIACIÓ I TU

12

es

Des del Dia de la Família hem pogut veure una exposiciópreciosa de fotografies teves de primers plans de nens del'Escola. T'ha costat molt fer-ne la tria?No, perquè, com que n’he fet tantes, vaig començar pelcurs 2007-2008 i vaig anar fent una selecció de les que mésm’agradaven. Per complementar l’exposició, hi ha tambéalgunes fotografies d’aquest curs.

Des de quan ets fotògraf? Quan va començar-te a atraureaquest art?Vaig començar a interessar-me per la fotografia l’any 1962,l’any de la gran nevada.

Què busques a l'hora de fer la fotografia? Quins momentst'interessa més captar?Els moments i les actituds de les persones en els diferentsmoments (festes, excursions, actes culturals...)Contretament acostumo a captar aquests moments al poblede Sant Just Desvern, on actualment hi ha un arxiu de70.000 fotografies catalogades i arxivades.A l’exposició del’Escola, la mostra d’imatges reflecteix perfectament lameva motivació.

Has patit molt el canvi del pas a la fotografia digital? Litrobes més avantatges que inconvenients?En la qualitat i les prestacions actuals trobo moltsavantatges, com la immediatesa i la manipulació ambl’ordinador.

Moltes gràcies, Lluís!

Anna Pérez

Exposició de fotografies de Lluís Ramban

Lluís Ramban Jordà va néixer el 12 de Febrer de 1942 a Barcelona. Fa10 anys que col·labora altruistament com a fotògraf de l'Escola iaquest any, el Dia de la Família, va estrenar una exposició de recullde les fotografies que ha fet durant tot aquest temps. Si encara nol'heu vista, ho podeu fer a l'escala de l'entrada principal de l'Escola.Durant la seva carrera, Lluis Ramban ha fet altres exposicions al ce-ller de Can Ginestar de Sant Just Desvern, l’any 2000 i el 2007.

Escola de Família

L’ASSOCIACIÓ I TU

es13

Els mossos d'esquadra de Sarrià-Sant Gervasi han vingut endiverses ocasions a l'Escola per oferir la xerrada d'InternetSegura als alumnes d'ESO i Batxillerat, però el 29 d'abril vanvenir per aconsellar els pares que s'havien inscrit a l'últimatertúlia de l'Escola de Família d'adolescents per a aquestcurs.

Quins són els problemes principals que pot comportar unmal ús d'Internet? Hi ha diversos problemes. La qualitat de la informació quese'ns mostra a la xarxa és molt desigual. Davant d'aquestexcedent d'informació, necessitem molta agilitat mentalper esbrinar quina és bona i quina és dolenta. Els menors nopoden confiar en qualsevol cosa que veuen, ja que sovinthi ha qui enganya, estafa i abusa d'ells per mitjà d'Inter-net.

Com poden els pares assegurar-se que el seu fill està fentun ús correcte de la xarxa?Nombrosos experts han advertit que les xarxes socials, onels usuaris comparteixen molta informació personal, podenser utilitzades per pedòfils que cerquen establir conversesamb menors d'edat. Per aquest motiu, recomanem als paresque controlin quines fotografies pengen els seus fills al webi quins són els seus contactes.

Moltes pàgines web demanen un usuari i contrasenya, peròactualment aquests són fàcilment desxifrables i correm elrisc que algú pugui fer-se passar per nosaltres. Com hauriende ser les contrasenyes que fem servir? Es considera una contrasenya segura aquella que combinalletres, majúscules i minúscules, i números i té més de vuitcaràcters.

Què opines de les xarxes socials i els blocs? Com es potaconsellar els fills perquè no caiguin en la problemàtica dela pèrdua del control de les imatges dins la xarxa?Els menors faciliten les seves dades contínuament a travésd'Internet: quan es creen el seu perfil en una xarxa social,quan es donen d'alta en un joc, quan comparteixen fotogra-fies... Com que són confiats, no pensen en l'ús que els al-tres poden fer amb aquella informació i donen el seu nom,

Els mossos ens parlen sobre Internet seguraDavid Montserrat treballa com a mosso d'esquadra a la comissaria delcarrer Iradier. Ara fa dos anys, els mossos d'esquadra van començar elPla d'acció Internet segura, una iniciativa de prevenció per garantir almàxim l'ús segur d'Internet per part dels joves i els adolescents. Enaquest sentit, l'any passat, ell i l'agent César Vizcaíno, van donar mésde 300 conferències en diferents escoles i instituts del districte ambl'objectiu de sensibilitzar alumnes, mestres i pares i donar-los a conèi-xer les eines que poden fer servir per aprofitar els avantatges que elsofereix l'ús de la xarxa sense caure en molts dels perills que comporta.

cognoms, telèfons, edats, gustos, aficions, on estudien i,fins i tot, els seus horaris escolars. Han de ser guiats per-què aprenguin a diferenciar la part positiva i la part nega-tiva d'aquestes xarxes. Quines plataformes són segures icom poden saber-ho. Aquests suports tenen moltes possibi-litats i no hem de negar-los. Seria una errada prohibir-losel seu ús.

Hi ha alguns sistemes operatius que són més segurs que al-tres. Ens en podries recomanar algun en particular?El LINKcat, per exemple, és un bon sistema operatiu, tot ique si voleu més informació d'altres sistemes segurs, diri-giu-vos o demaneu consell als professionals d'aquest àmbitprofessional.

Amb el vostre Pla d'acció Internet segura doneu diferentsrecomanacions respecte a l'activació dels mecanismes decontrol parental. Quins consideres més importants?El més important i segur és que els pares comparteixin lesexperiències virtuals amb els seus fills, que n'aprenguin ple-gats i que mai no en neguin o prohibeixin l’ ús, ja que In-ternet té molts avantatges i seria un error negar-los olimitar-los.

Hi ha alguna mena d'organisme que s'encarregui d'atendreobservacions sobre el mal ús de la xarxa al qual les famíliespuguin adreçar-se si es troben amb algun problema ?Al cos de mossos d'esquadra disposem d'una adreça de co-rreu electrònic on podeu fer arribar les vostres observa-cions. L'adreça és: internetsegura@gencat.cat. D'altrabanda, cal recordar-vos que, davant la comissió de qualse-vol fet delictiu, les comissaries del cos estan obertes les 24hores del dia, els 365 dies de l'any.

ENLLAÇOS D’INTERÈS:

IQUA (Agència de Qualitat d’Internet)http://www.iqua.cat

Agència Catalana de Consum d’Internethttp://www.consum.cat

Comunicació

L’ASSOCIACIÓ I TU

14

es

SEMINARI

En el decurs d'aquest any escolar, la Junta Directiva del'AMPA ha donat llum verda al desenvolupament de la novaplataforma de comunicació de l'Associació. Aquest modernprojecte de portal web que es presentarà i posarà en marxael proper mes de setembre, coincidint amb l'inici del cursescolar, vol donar resposta a un nou model de comunicacióper informar i difondre les activitats de l'Associació d'unamanera més directa i eficaç.

El projecte desenvolupat es fonamenta en un gestor decontinguts que permetrà la 'utilització d'eines electròni-ques i interactives que, de ben segur, facilitaran la comu-nicació entre l'Associació i tots els membres de la nostracomunitat escolar. Entre altres accions, es durà a terme eldesenvolupament d'un web i una intranet, la publicació di-gital de la revista ES, l'edició d'un nou butlletí electrònictrimestral i la tramesa periòdica de newsletters i mailingsinformatius sobre les tasques i activitats organitzades perl'Associació, com ara el Dia de la Família, els seminaris iles tertúlies, les sortides i activitats, les activitats per com-partir valors, etc.

Amb la posada en funcionament d'aquest projecte es tan-carà el conjunt d'accions previstes en el marc del Pla Estra-tègic de Comunicació engegat el curs 2007-2008. Altresactivitats destacades del Pla han estat l'optimització delsrecursos, la realització de l'enquesta de necessitats de co-municació, el concurs per obtenir el logo de l'Associació iel redisseny de la revista ES en paper ecològic.

Us avancem unes primeres imatges de l'aspecte que oferiràel nou web de l'AMPA el proper curs.

La Comissió de Comunicació de l'AMPA

L’AMPA estrena pàgina web al setembre

es15

Educació Infantil

NOTÍCIES DE LES ETAPES

SEMINARI “EDUCAR ADOLESCENTS”

EL PRIMER ANY A L’ESCOLA GRAN

Som al mes de juny i per a tots s'acaba el curs i comencenles vacances d'estiu.

Per als més petits de l'Escola, però, no s'acaba un curs qual-sevol, sinó un de ben especial: el seu primer any a l'Escola"gran". Tot just fa uns mesos que anaven a l'escola bressol,jugaven més cadascú pel seu compte que tots junts i te-nien apamat cada racó de la llar d'infants... En arribar elmes de setembre passat, tot era nou: papallones, marietes,formigues, vint-i-quatre companys de classe i dues senyo-retes per conèixer, la rotllana, posar-se la bata, penjar labossa, menjar tots sols, seure al símbol... tot un món ge-gant i desconegut per descobrir!

Com a mestres, cada curs ens trobem nens i nenes molt di-ferents, però hi ha petits moments que sempre es repetei-xen, i és que és molt dur el primer any a l'Escola dels grans!Els primers dies de curs són els més difícils; un període d'a-daptació que durarà fins a la castanyada, on hi ha dues per-sones a cada aula per tal de poder satisfer totes lesnecessitats dels nostres alumnes nous. Són uns momentsespecials; els nens i les nenes arriben per primera vegadaa l'Escola, un lloc molt gran on no coneixen ni l'espai niningú. N'hi ha algun que ve acompanyat del seu germà gran,però això no els serveix gaire de consol si no poden quedar-se amb ells tot el dia... N'arriben també de molt petits,aquells que encara no han fet els tres anys i que tot just ara

comencen a controlar els esfínters i deixar de banda elxumet; n'hi ha que vénen sense haver estat mai a l'Escola,els que arriben en autocar... i aquells que simplement novolen quedar-se a l'Escola després d'haver estat totes lesvacances amb el papa i la mama... Una barreja que fa queels primers dies puguin ser angoixants per a ells. Com amestres només intentem consolar-los i ajudar-los a adap-tar-se a l'Escola i a nosaltres de mica en mica, per aconse-guir que vinguin contents.

El que fem les primeres setmanes bàsicament consisteix ajugar, a fer que es familiaritzin amb la classe, amb les mes-tres i amb els companys. Busquem estonetes per explicarun conte, per fer que es presentin als companys i per ex-plicar-los les petites rutines diàries. A les tardes els deixemdormir una mica més la migdiada, perquè els matins se'lsfan molt llargs i necessiten descansar. Passats uns diesveiem com les coses es van posant a lloc, els nens van tro-bant el seu espai dins de l'aula i són ells mateixos que bus-quen algú amb qui compartir el joc; n'hi ha que encaradepenen molt de l'adult i necessiten molt la nostra partici-pació en tot el que fan, però, a poc a poc, van buscant lacol·laboració dels altres nens i nenes de la classe.

Una vegada adaptats a la classe i a les mestres és el mo-ment de començar a treballar l'entorn més proper: visitemels diferents espais del parvulari, la infermeria, la cuina...També és el moment en què comencen a venir les mestresespecialistes de Música i Anglès; els petits les van conei-xent i es queden sols amb elles a estones.

Educació Infantil

NOTÍCIES DE LES ETAPES

16

es

Que tingueu unes molt bones vacances!

Aleshores comencem a treballar l'objectiu principal delcurs: l'autonomia personal. En aquest punt tan important,la col·laboració dels pares és molt necessària i cal anar al'una, tant a l'Escola com a casa. Han d'entrar sols i amb lamotxilla posada, han de començar a ser responsables deles seves coses, han de saber que quan arriben a l'Escolaels pares els acompanyaran a classe, els faran un petó idesprés marxaran. Aprenen a penjar les seves coses al pen-jador, a posar-se la bata sols i a cordar-se els botons.

Menjar sols, rentar-se les mans, mocar-se... són, entre al-tres, els hàbits d'higiene que tots els nens i nenes han d'a-nar assolint al llarg del curs.

Una de les activitats que més els agrada són les sessions depsicomotricitat. Una vegada a la setmana ens posem elxandall de l'Escola i pugem a la sala de psicomotricitat.Aquest és un espai en el qual poden jugar a allò que vulguinamb el material: matalassos, espatlleres, peces, robes, pi-lotes... L'única condició és no fer-se mal ni fer-ne als al-tres.

Les mestres ens posem a la seva disposició i així podemcompartir el joc amb ells d'una manera molt diferent quea l'aula: ens posem en diferents papers; fem de llops, debebès... És una de les activitats que esperen amb mésil·lusió i on, com a mestres, podem observar molts més as-pectes sobre la personalitat del nen i sobre la seva relacióamb els altres.

Al llarg del curs anem treballant totes les capacitats i ha-bilitats dels infants mitjançant diverses metodologies: elsracons, el projecte, els experiments, l'hort... Tots tenen encomú que parteixen de l'interès de l'infant i que pretenenser un aprenentatge significatiu. És per això que comen-cem a treballar-ho tot a partir del nom de cadascú, i hofem a través del "maquinista": aprenem les lletres i els sonsdel nom del nen que serà el primer de la fila durant tot eldia.

Quan fem el treball per racons, aprenen a compartir, a re-collir i a passar per tots els racons encara que n'hi hagialgun que no els agrada tant.

Han estat molts els moments al llarg del curs els que hemcompartit amb els nostres alumnes; en tots ells i de micaen mica hem pogut observar la seva evolució, tant indivi-dual com en grup. Amb aquest escrit us hem volgut expli-car una mica quines sensacions tenim com a mestres al'hora de seguir de ben a prop aquest primer any a l'Escola,i hem volgut fer una mica de balanç del que hem intentattreballar, per entendre què hi ha de diferent entre aquellspetits que vam conèixer a mitjan setembre i els nens i lesnenes de P3 que avui comencen les vacances d'estiu.

Educació Infantil

es17

NOTÍCIES DE LES ETAPES

P4 VA D’EXCURSIÓ AL ZOO

Per fi ha arribat el gran dia! Després de dos intents, primerla neu i després la pluja... Avui fa sol i hi podem anar. Enspreparem, esmorzem, agafem la motxilla i... cap a l’auto-car, que ja ens esperen.

Els Dofins, els Esquirols i els Ànecs ja arribem al zoo, quinaalegria !

Ha estat un dia meravellós, hem anat a l'espectacle delsdofins i que diver! Quins salts! També hem vist el nou animal: el drac de Komodo .

Hem vist molts animals: girafes, elefants, micos, zebres,lleons, tigres, paons reials... I aprofitant aquesta sortidahem iniciat el projecte.

Dofins, Esquirols i Ànecs

CONVIVÈNCIES DE P5 AL MONTSENY

Durant el mes de maig el drac Bernat ens va visitar a l'Es-cola i va convidar-nos a anar a buscar-lo al seu castell delMontseny. A través de diferents missatges ens va donar con-sells per passar-ho bé durant els tres dies de les colònies.El dia 19 de maig vam anar tots plegats a la Farga del Mont-seny a trobar al drac. Motxilles grosses, gorres de colors icarregats d'il·lusió vam pujar a l'autocar.

Vam fer tallers, granja , jocs de nit, una excursió pel bosci també vam cuidar un hort. Especialment ens va agradardonar de menjar als animals de la granja: els porcs, elsànecs, els galls d'indi... A més, vam acompanyar les oquesal riu per refrescar-se. El menjar era boníssim i no vamparar de jugar i passar-nos-ho bé, fins i tot a la nit teníemganes de gresca i vam anar a buscar el drac Bernat. Dormiramb els amics i les amigues va ser una experiència molt di-vertida.

Ens ho vam passar molt bé i ja estem impacients esperantles pròximes convivències. Per cert, el Drac Bernat no vapoder visitar-nos perquè estava malalt, però va tenir undetall amb nosaltres i ens va regalar un cistell ple de cara-mels.

Elefants, Balenes i Girafes

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Primària

18

es

TALLER DE CUINA ECOLÒGICA

Amb motiu de l’Any Internacional de la Biodiversitat, laFundació Terra va posar en marxa el projecte Biodiversitatal plat, que tracta sobre la biodiversitat i l’alimentació.

La nostra Escola forma part de l’Agenda 21 i per això elsnens i nenes de primer de Primària han fet el Taller deCuina Ecològica. Aquest projecte pretén conscienciar sobreel fet de fer-nos responsables dels aliments que mengem.Per això els infants han preparat una barreta energèticade llavors i han treballat molts aspectes com ara l’ordre ala cuina, el treball en equip, la neteja, els alimentsecològics, el valor de les llavors, la minimització de residusi els aliments saludables.

Tutores de 1r de Primària

es19

NOTÍCIES DE LES ETAPESPrimària

LA IMPORTÀNCIA DE LES RUTINESDIÀRIES

Aquestes són unes línies que recullen unes inquietuds delstutors de 2n de Primària després de moltes converses ireflexions sobre actituds i comportaments dels nostresalumnes observats al llarg dels darrers cursos.

La nostra intenció és animar i encoratjar els pares i maresdels nostres alumnes a gaudir de les rutines diàries perajudar-los a créixer amb responsabilitat, autonomia,empatia, amb capacitat de frustració i perquè aprenguin avalorar el que fan i el que tenen.

Per exemple, per ajudar-los a que aprenguin a serresponsables els hem d'exigir que es preparin la sevamotxilla diàriament (equip, bata, estoig complert, carpetamarró, agenda…), que ensenyin l'agenda, que col·laborinen les tasques domèstiques (que fiquin la roba bruta alcabàs, que parin taula, que endrecin l'habitació…), que esresponsabilitzin de fer els deures i portar-los el diaindicat… Tot això i molts més aspectes de la vida els faranser autònoms i, a la vegada, els donaran seguretat imilloraran la seva autoestima: és molt important imotivador que els nens i nenes s'adonin que són capaços defer coses sols, tot i que es puguin equivocar (és mésimportant rectificar que no pas no fer-ho).

Ara bé, tot això que diem cal entrenar-ho i, igualment, calque els ensenyem a caminar, parlar, llegir, etc. És evident,també els hàbits s'han d'ensenyar i educar per despréspoder-los exigir (equilibrant l'exigència amb el reforçpositiu). Som conscients que no és una feina fàcil, que calmolta paciència i constància i que sovint implica saber dirque NO als nostres fills; no els fem cap mal, tot el contrari;l'excessiva protecció i justificació de les accions incorrectesno els ajuden a madurar com a persones.

Com a pares i mares sabem que el dia a dia és esgotador,que de vegades les circumstàncies són adverses, però elresultat és molt gratificant i cada vegada menys feixuc.Ànims!!!Tutors de 2n de Primària

TREBALL PER PROJECTES A 3r DEPRIMÀRIA

Els nens de 3r de Primària C han fet el projecte d'aquestcurs. Com tot projecte, té una fase inicial que consisteix enl’elecció del tema. Els nens van observar unes fotografiesque la professora va posar a la pissarra i van triar la quemés els cridava l’atenció. Cada nen havia de dir i argu-mentar per què n’havia escollit una i no una altra. Es vanposar d’acord força ràpid perquè la foto més anomenada vaser la de la Font màgica de Montjuïc. A partir d'aquí elsalumnes van dir què sabien de la Font i de Montjuïc i quèvolien saber d'aquest tema. Ens vàrem plantejar que algunacosa devia haver passat perquè ens construissin aquellaFont "tan bonica".

El pas següent va ser elaborar un índex on quedessinreflectides totes les preguntes que els alumnes s'havienqüestionat. També vàrem delimitar el temps i planificarcom portaríem a terme el projecte. Els nens i nenes es vandistribuir en grups i cadascú va treballar un aspecte del’índex. Uns es van dedicar a la visió històrica (què hi haviaabans, motiu pel qual es va construir la Font), altres a laFont pròpiament (arquitecte, funcionament...), uns altresals edificis i construccions de la muntanya de Montjuïc i,finalment, un darrer grup va treballar els jardins.

La feina que s´havia de fer ara era recollir dades,seleccionar-les i ordenar-les. Els nens varen buscar infor-informació a casa i a l'aula d´informàtica per Internet.

DIA DE LA FAMÍLIA

20

es

30è Dia de la Família

DIA DE LA FAMÍLIA

es21

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Primària

22

es

A l’ordinador també van veure petits vídeos de la Font enfuncionament, es varen passejar pel web del Museu d ´Artde Catalunya i van veure, a través de la guia urbana deBarcelona, el plànol de Montjuïc i la seva ubicació dins laciutat. Mentre treballàvem, havíem de tenir molt presentsels objectius que ens proposàvem assolir. Només usn’esmento alguns:

- Saber què han representat per a Barcelona esdevenimentscom l’Exposició de 1929 i les Olimpíades de 1992.- Reconèixer les principals instal·lacions de la muntanya deMontjuïc i els seus usos.- Identificar sensacions que produeix l’aigua en lespersones (de frescor, de bellesa…).- Observar i buscar informació indirectament mitjançantfotografies i recursos tecnològics (Internet).- Participar activament i fer-se entendre oralment enl’exposició dins el grup classe.- Mostrar interès per la conservació de la natura i elconeixement del propi país.

En aquesta fase, anomenada de desenvolupament delprojecte, em vénen a la memòria els versos de Machado:“Caminante no hay camino, se hace camino al andar…”,perquè és l´alumne qui construeix el seu propiconeixement.

El projecte ha estat interdisciplinar, és a dir, ha abraçattotes les àrees de coneixement. Així, per exemple, elsalumnes han treballat la comprensió de textos i lamemorització d’una poesia (llenguatge), han fet problemesi han escoltat música relacionada amb la Font màgica(matemàtiques i música); han dibuixat Montjuïc des de lafinestra de la classe, han realitzat murals (plàstica i medi)i a Educació Física han participat en proves de resistència,velocitat i relleus. A la fase final, l’alumne ha hagut decomunicar i treure conclusions i ha hagut de sabersintetitzar allò que ha après, així com avaluar el resultat dela feina realitzada. Quan el nen treballa per projectes s’hade sentir a gust, espontani, imaginatiu alhora que had’aprendre a pensar, a dubtar, a fer-se preguntes, a sabercomportar-se treballant en petit i gran grup donantimportància al diàleg per arribar al coneixement de formacompartida.

Emy Cuéllar, tutora de 3r de Primària C

PREMIS DELS JOCS FLORALS A 3r

Cançó de primaveraLa primavera ja ha arribati molt alegres ens hem posat.

Surten les roses i totes les florssón molt boniques de tants colors!

Una sant Jordi n'agafarài a la donzella li regalarà.

És l'abril el meu mes preferitperquè ja puc guardar l'abric.

Aquesta cançó ja s'ha acabatespero que també us hagi agradat!

Aleix Parra, 3r de Primària A

La primavera, les flors i el BarçaQue bonica és la primaveraque les flors esvera.

Les margaridetes fan molt bona olori a les abelletes els atrau la seva blancor.

Les coloraines dels clavellsalegren els balcons dels vells.

Els nenúfars de l'estanyvan florint d'any en any.

Es desperta el gira-solamb l'alba del sol.

La flor blaugranaa la primavera té ganai amb el seu encantes col·loca al capdavant.

Marc Llambrich, 3r de Primària B

La veritable història de sant Jordi i el dracSempre ens han explicat que sant Jordi va matar el dracamb una llança. Les darreres investigacions han descobertque el drac no va morir així, sinó d'una manera no tanviolenta. La veritat és que sant Jordi el va fer córrer per totel bosc mentre s'amagava darrere dels arbres com si juguésa fet i amagar.

Després sant Jordi tocava el timbal cada vegada que el dracvolia dormir. També li ficava branques amb fulles a les

Primària

es23

NOTÍCIES DE LES ETAPES

orelles per fer-li pessigolles.

Un dia el drac va caure de cop. Diuen que es va morir decansament, de nervis i de riure.

No sabem per què sant Jordi va voler presumir que vamatar el drac amb una llança.

Víctor Sànchez, 3r de Primària D

L’ocell que es va trencar l’alaHi havia una vegada un poble que es deia Cabrils, on vivienuna colla de gamberros que tiraven pedres als ocells. Undia, van tirar una pedra al príncep reial ocell. Al seuplomatge tan preciós es veia un morat.

Un bon dia el príncep reial va fer venir un savi i li vapreguntar: "És normal que trigui tant a marxar?" I el savi liva respondre: "No, és un morat misteriós, per això hasd'anar a buscar la Primavereta que està en un turó i hauràsde superar tres proves." Dit i fet. Va anar volant fins al turó.En arribar, cansat com estava, em vaig tirar al terra i, deseguida, la vaig veure. Em va dir: "Vinga, anem per feina.La primera prova consisteix a passar per sobre del pontllevadís. Vés en compte, hi ha foc! Hi ha un enigma."

Al principi vaig pensar que no ho superaria, però vaig fer elcor fort i vaig fer un pas endavant i no va passar res.Aleshores vaig comprendre l'enigma. L'enigma era que asota hi havia un vidre i, per tant, el foc no em podia tocar.Llavors vaig passar tranquil·lament. En passar vaig cridar:"He superat la prova!." Llavors Primavereta em va dir:"Felicitats, però has de superar dues proves més." Lasegona prova consistia a recollir les flors següents: tresroses, quatre clavells i cinc campanetes. Aleshores vaigtreure les ulleres de sol i vaig veure que em marcaven lesplantes correctes.

Total, vaig superar la prova i vaig cridar: "He superat laprova!" "Molt bé, l'última prova consisteix a passar pelcamí, vés en compte de tant en tant en surt foc!" Llavorsem vaig quedar observant cada quan sortia foc. Aleshoresvaig comprendre que s'havia de creuar ballant un rap i,evidentment, vaig superar l'última prova. Llavors em vaigmirar l'ala i el morat ja no hi era. Aleshores me'n vaig tornara casa molt content.

Júlia Puigdomènech, 3r de Primària C

TREBALL PER PROJECTES A 4t

Els alumnes de quart de Primària durant aquest anytreballem el projecte sobre els boscos. El treballemmitjançant una plataforma a partir de la qual enscomuniquem amb nens i nenes d'altres escoles. Aquípengem les nostres aportacions sobre la temàtica i elsnostres dubtes. D'aquesta manera fem el projecte méscomplet i per a tots nosaltres es converteix en una maneramés divertida de treballar.

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Primària

24

es

El dimarts dia 18 de maig del 2010 vam fer una classe moltdivertida amb els nens i nenes de P5. Els vam fer classed'informàtica als petits! La feina que havien de fer els nensi nenes de P5 era un dibuix amb el Paint. A en Pol i a mi ensvan tocar dos nens, l'Emili i en Jordi. Ens va costar moltcomençar a fer el dibuix perquè no ens decidíem. Els vamensenyar totes les eines del Paint i, al final, van dibuixar unavió molt divertit. Quan es va acabar l'hora d'informàticavam imprimir el dibuix, i l'Emili i en Jordi cap a la classeben feliços van anar.

Ferran Camacho, 5è de Primària

L'experiència va estar molt bé perquè ensenyar a nenspetits a fer coses amb l'ordinador (una activitat que ensagrada) és molt divertit. També el Paint es l'activitat mésindicada per a nens petits, perquè dibuixar agrada molt enaquesta edat i també és fàcil d'ensenyar. Nosaltres els vamfer dibuixar un sol amb un núvol perquè és un dibuix senzillper començar.

Marc Garcia, 5è de Primària

Em va agradar molt poder ajudar a fer un dibuix amb elPaint als nens dels Elefants de P5. Jo vaig ajudar un nenque es diu Joan i una nena que es diu Mariona. El Joan ésmolt simpàtic, però bastant trapella, i la Mariona és tímidai riallera. El dibuix que vam fer era un drac vermell quecaminava de quatre grapes. Encara que era la primeravegada que feien servir el Paint, ho van fer força bé.M'agradaria poder fer-ho més vegades i així poder ajudarels nens petits a fer servir l'ordinador.

Jordi Pruñonosa, 5è de Primària

Hola, me llamo Ricardo. Mi clase ha hecho una actividaddiferente. Nosotros hemos tenido que dar una clase deinformática a los niños de P5. Ha sido una cosa muyinteresante, hemos pasado de alumnos a profesores. Losniños eran muy guays, trabajaban bien. ¡Me ha gustadomucho esta actividad!

Ricardo Westerman

Fem classes d’informàtica als alumnes de P5

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Primària

es25

L’ESPONJA NETEJAPORCS

Hi havia una vegada, una granja de porcs que es deiaGrangerous Pernilo, i, com que els seus amos no eren gairenets, no els netejaven mai. Un dia, els senyors de la granja,van veure que a la tele anunciaven un concurs anomenat ElPorc Bonic, i que pretenia presentar els porcs més bonicsde les granges i, qui guanyés el concurs, li regalarien10.000 $. Els dos grangers van anar volant a apuntar-s'hi, idesprés, es van enrecordar d'un petit problema: els porcsestaven molt bruts. Ells estaven segurs que el premi haviade ser per a ells, i per això, van anar cap a la botiga méspropera a comprar una esponja. Després de buscar la queels pogués fer utilitat, van elegir-ne una de ben gran ibonica a un preu molt raonable.

L'esponja va estar molt contenta que l'elegissin, però, quanva arribar a la granja, va notar que l'ambient no era gaire"perfumat". A l'esponja, no li va agradar gaire (per no dirgens) que l'estampessin en el cos del porc i la comencessina refregar d'un extrem a l'altre. Al cap d'una mitja horanetejant porcs, l'esponja va quedar bruta i lletja, i això,no li va agradar gens. Al cap d'uns quants dies, durant elsquals la seva única missió era anar netejant de porc enporc, va arribar el dia del gran concurs. La primera granjaa començar a exhibir els seus porcs va ser una granjaestrangera que no netejava gaire bé el seu bestiar, i comque els seus porcs encara tenien fang, la van desqualificar.La següent era una granja bastant propera al lloc on es feiael concurs, en direcció nord per ser exactes, però tampocno va tenir sort, perquè els porcs tenien les dents brutes.

Així van anar passant granges de porcs, però cap no teniala sort de tenir els porcs més nets: que si té les camesenfangades, que si té les orelles blaves perquè se'ls hi deviahaver caigut un pot de tinta, entre que si quès i històriesrares, es van anar eliminant totes les granges, fins quenomés en va quedar una: la granja Grangerous Pernilo.Després que els jutges es miressin amb atenció tots elsporcs d'aquella granja… Sí, van acabar guanyant elconcurs!

Els jutges els van donar les gràcies per haver participat itambé aquell gran premi que s'havien merescut. Tot i això,un dels jutges va preguntar a un dels propietaris de lagranja amb què havien netejat els porcs, i els va demanarde quedar-se l'esponja com a record de tots els participantsque havien anat a aquell concurs. Els senyors li van regalarentusiasmats, i l'esponja, molt contenta de tenir uns nousamos, al cap d'uns dies, es va tornar famosa per serl'esponja més ben polidora de totes les esponges del món.

Jan Soler, 5è de Primària

Expliquem contes als nens i nenes de P5L’ARMARI MÀGIC

Hi havia una vegada un nen que volia un armari i va anar auna botiga i es va comprar un armari que per a ell era espe-cial.

Se’l va emportar a casa seva i a la nit sentia sorolls com sialgú parlés. Es preguntava d’on venien els sorolls i es posàa buscar. Al final va descobrir que els sorolls venien del'armari, encara que dins l'armari no hi havia res que poguésfer aquell soroll.

Va anar a dir als senyors de la botiga que l’armari parlava,però no el van creure.

Un dia el nen estava a casa seva amb l’armari quan, desobte, un remolí de vent es va emportar el nen i l'armari.El nen estava a punt de caure en un llac ple de cocodrilsquan, de cop i volta, l’armari es va convertir en un vaixellde fusta i va salvar el nen.

L’armari màgic anava disparant als cocodrils els objectesque el nen havia ficat dins seu.

Les persones del poble ho van veure i es van adonar que elnen deia la veritat i que l’armari era màgic i van decidirque l’armari i el nen podrien anar a lluitar contra el perillósdrac del vent que provocava els remolins de vent. Llavors,l’armari es va convertir en una moto de fusta, el nen vapujar-hi i se'n van anar a lluitar contra el drac del vent.

Després d’un llarg camí, van arribar a la cova del drac.L’armari va començar a escopir els objectes que hi haviaguardat el nen, però no n’hi havia prou ja que el drac eramolt fort. El nen va tenir la idea de recarregar l’armari ambmoltes roques i així l’armari les podria escopir contra eldrac amb molta força. Al final, van guanyar el drac de venti mai més no van haver-hi aquells perillosos remolins en elseu poble.

En agraïment, van fer una estàtua de l’armari amb el neni la van posar al mig de la plaça més important del poble.

Javier Sagalés, 5è de Primària

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Primària

26

es

Fa alguns mesos la nostra professora d’anglès ja ens haviacomentat que un dia hauríem de fer una prova de nivellper presentar a un de nosaltres a el concurs d’anglès THEFONIX. Ens va explicar que seleccionarien cinc persones detot 6è i que una d'elles aniria a la segona fase. Estava unamica neguitós.

Un dia, fent plàstica, de sobte la “teacher” (la mevaprofessora d'anglès, ens agrada dir-li “teacher”) va entrara la classe i em va cridar. La vaig acompanyar fins aldespatx del Xavi Ocaña, el cap d'Estudis, on hi havia quatrepersones més. Primer de tot el Xavi ens va felicitar a totsi després va dir que jo havia estat escollit per anar-hi!

Al cap d'un temps vaig anar a la segona fase i allà em vaigreunir amb la “teacher” i el Xavi acompanyat dels meuspares. Hi havia un munt de nens i nenes allà a l'INEFC on esva celebrar la segona fase. Vaig accedir amb el meu pareamb el DNI, el vam ensenyar i vaig entrar a una sala d'actesmolt gran on unes noies ens donaven les instruccions enanglès. L'examen tenia la seva dificultat i era sobre centpunts. Eren pupitres individuals i hi havia moltíssima gent:a l'esquerra de la sala tots els nens de sisè i a la dreta elsde cinquè. Em vaig posar una miqueta nerviós ja que hihavia gent que, mentre esperàvem, estava conversant enanglès amb molta facilitat. En sortir m'estaven esperant elsmeus pares, la “teacher” i el Xavi. Tots volien saber comm'havia anat.

A l'escola tothom no em parava de dir que l'havia deguanyar, que com era, etc. Notava la gran escalfor delscompanys, tots m'encoratjavem a seguir i fer-ho molt bé.

Al cap d'un mes vam saber els resultats, jo era el cinquè deBarcelona! I d'aquesta manera passava a ser finalista.Tothom no em deixava d'animar i de donar-me un suportque em feia sentir menys nerviós. Els pares, els amics, elsprofessors, tothom em felicitava, ja que, fins i tot hohavien anunciat al web de l'Escola. Jo estava molt contenti satisfet.

L’alumne Miquel Lara, de 6è D, queda sisè de Catalunya en el concurs d’anglès THE FONIX

Llavors va arribar el dia, vam quedar altra cop els meuspares, la “teacher” i el Xavi a la porta del recinte. Jotornava a sentir una mica de nervis. Hi havia molta gent iaixò m'estressava. Al cap d'una estona vam entrar un altrecop amb el meu pare i ens vam posar a una cua molt llarga.

Hi havia finalistes de totes les edats. Vaig entrar a unamena de sala d'actes on hi havia butaques i, per cursos, enshi assèiem. Jo vaig estar parlant amb unes noies de Lleidai de Tarragona i, per no posar-nos nerviosos, vam xerrar detemes escolars, etc. Jo, però, vaig notar neguit en la sevaforma d'actuar.

Llavors em tocava a mi, però ens van dir que era perparelles i una noia es va aixecar també i vam anar a unasala. Hi havia dues noies, una que apuntava i una altra quefeia les preguntes. Van començar preguntant-li a la mevacompanya, que es veia molt segura, sobre informaciópersonal, on vivia, com era la seva família, quina era laseva escola, etc. Al principi vaig pensar que no semblavagaire difícil, però després van fer preguntes méscomplexes. Llavors vaig tornar a posar-me una micanerviós. Després va ser el meu torn. Vaig respondre ambseguretat encara que alguna vegada vaig haver de pensar-m’ho. No va ser tan fàcil com pensava, a més aquella noiatenía un anglès excel·lent.

Vam passar tres passadissos i vam entrar en una altra sala,ens vam asseure individualment i vam començar la partescrita. Era molt més difícil que l’anterior, però ho vaigrespondre tot encara que en algunes coses vaig dubtar unamiqueta. Va ser molt llarg, però vaig acabar abans deltemps previst.

Al cap d'un mes i poc més, un dia la meva mare va mirar alla web els resultats: era el SISÈ de Catalunya! Em vaigquedar de pedra, era impressionant la il·lusió que em feia.A l'Escola tot eren felicitacions dels amics. Ah! el primerpremi se'l va endur la noia que havia fet la prova oral ambmi.

Em va agradar molt i espero que si es torna a presentarl'oportunitat d'anar-hi, hi pugui participar i tornar arepresentar l'Escola Pia.

Miquel Lara, 6è de Primària D

es27

NOTÍCIES DE LES ETAPESSecundària

CÀSTIAS, LA NOSTRA SEGONAESTADA A FRANÇA

Els dies 23, 24,25 i 26 d'abril han estat uns molt bons dies.Els alumnes de segon d'ESO d'Aula Europea hem estat aCàstias (en francès, Castries), amb els nostres correspo-nents francesos i les seves famílies, de les quals, la majo-ria de nosaltres, hem rebut un generós tracte i bonaatenció. En efecte, ens hem integrat perfectament a lavida dels francesos, com per exemple, a l'hora de prepararel sopar, anar al supermercat, donar una volta en bici ocontribuir, en general, a la seva vida diària. Ens han fetsentir com a casa nostra.

No cal oblidar tampoc els bons moments en grup, espan-yols i francesos, amb molts riures i bromes, traduint-nosels uns als altres. Hem après moltes paraules que s'utilit-zen bàsicament a casa, d'altres referents a l'àmbit escolari d'altres que s'utilitzen diàriament.

Durant aquesta estada hem fet molts amics. Les visites hanestat molt entretingudes: hem anat a Aigües Mortes, alChâteau de Castries a fer una gimcana i hem visitat la ciu-tat, però el millor per a mi ha estat Montpeller. Resumint,crec que quatre hores i mitja de viatge d'anada i de tor-nada han valgut molt i molt la pena!

Dúnia Serra, 2n d'ESO D

Un trimestre ple d’intercanvisINTERCANVI AMB METZ

Interview a Mme Elsa Teixira

Nous nous trouvons dans la salle de Mme Teixeira qui assureses cours d'espagnol avec tous ses élèves.

EPS (Escola Pia de Sarrià): Êtes-vous d'accord pour répon-dre à quelques questions? ET (Mme Elsa Teixeira) : Oui, bien sûr.

EPS: Comment vous vous appelez?ET : Elsa Teixeira. C'est un nom d'origine portugaise.

EPS: Depuis combien de temps travaillez-vous dans ce Co-llège?ET: J'y ai travaillé une première fois pendant deux ans. De2000 à 2002, et maintenant j'y suis depuis 2007.

EPS: Vous êtes-vous toujours occupé des échanges?ET: Oui, depuis que je suis dans le Collège j'ai la responsa-bilité de la Section Euro. Donc, de l'échange.

EPS: Est-ce que vous faites d'autres échanges ? Dans quelspays ?ET: Oui, notre Collège réalise aussi un échange avec l'Alle-magne.

EPS: Quels sont les avantages de faire un échange? ET: Il y en a plusieurs: les élèves progressent en espagnol;ils voient d'autres aspects culturels; certains découvrentune grande métropole comme Barcelone pour la premièrefois. Cela leur permet de connaître une autre façon devivre et aussi de réaliser des activités qui sortent de la rou-tine de la classe. L'échange devient alors l'occasion dequitter le cocon familial pour s'intégrer au sein d'une autrefamille, ce qui peut être constructif pour de futurs cito-yens.

EPS: Et les inconvénients?ET: Il y a beaucoup de travail de préparation, ne pas négli-ger non plus les classes qui restent. On doit aussi essayerde faire participer d'autres professeurs volontaires, ce quin'est pas toujours évident. C'est une grande responsabilitéde partir avec des ados. Nous rencontrons des problèmesqui exigent une solution rapide et efficace. De plus, je doisorganiser ma vie familiale, je laisse mes deux enfants (on-zeans et neuf ans) pendant onze jours.

28

es

Secundària

NOTÍCIES DE LES ETAPES

EPS: Personnellement, qu'est-ce que vous aimez le plus del'échange avec l'Espagne?ET: C'est une satisfaction personnelle de voir comment lesélèves s'épanouissent.

EPS: Êtes-vous contente des élèves espagnols? Pourquoi?ET: Oui, parce que vous êtes sympathiques et j'appréciel'effort que vous faites, étant Catalans, pour parler en Es-pagnol. Mais j'aimerais pouvoir vous connaître plus profon-dément.

EPS: Avez-vous une bonne relation avec vos collègues es-pagnols?ET: J'ai une bonne relation avec eux parce que l'on travai-lle ensemble depuis longtemps.

EPS: Qu'est-ce que vous en pensez de notre collège?ET: Tous les élèves qui travaillent dans ma classe d'Espag-nol restent admiratifs devant les panneaux de photos quiillustrent les échanges. La photo de l'Escola Pia surplombel'ensemble et suscite la stupéfaction des élèves ainsi quedes parents qui viennent aux réunions. C'est une architec-ture impressionnante.

EPS: Voilà ; nous avons fini. Nous aimerions bien vous pren-dre en photo. ET: Bien sûr. Je vous propose d'aller la faire au CDI, où voscorrespondants ont réalisé une exposition de panneaux surles différentes sorties à Barcelone au mois de mars.

INTERCANVI AMB BALTIMORE

Day oneAquest viatge el vam fer l'última setmana d'abril. El pri-mer dia, en arribar a l'aeroport estàvem tots molt EXCI-TED! Ens n'anàvem als Estats Units! Vàrem haver de passarmolts controls, però finalment estàvem dins de l'avió vo-lant cap als EUA. En arribar a PHIPLADELPHIA, vam tenirmala sort. Ens va tocar l'home més lent del món al controlde passaports! Finalment, quan el vam passar, vam anar aagafar un altre avió cap a BALTIMORE! Però, ANOTHER PRO-BLEM! Hi havia una cua immensa! Però, per sort, les nos-tres TEACHERS ho van solucionar i ens vam colar! Jajajaja.Ja estàvem dintre d'aquell avió, i quin avió! Era súperpetit, i totes les turbulències es notaven un munt! Sort quenomés va ser mitja horeta... Per fi! Ja érem a BALTIMORECITY!, però, plovia! Ens van venir a buscar les famílies,vam anar a casa i suposo que tothom va sopar, es va pre-sentar, etc.

Day twoVam quedar tots en aquella petita escola: GREENMOUNTSCHOOL. Vam fer una mica de presentació, i els més petitsens van donar la benvinguda. Tot seguit vam anar a fer unTOUR per BALTIMORE CITY!,, ja que era una ciutat desco-neguda per a nosaltres. Estàvem bastant emocionats. Vamanar a l'ORIOLE'S STATE! Ens van portar a diferents barris,vam anar per la ciutat per grups... Crec que el que més vaagradar va ser el port, davant de l'edifici THE TOP OF THEWORLD! Quan ens van venir a buscar les famílies, algunsvam quedar per anar al MALL després. Era impressionantaquell centre comercial, enormement enorme! Ja us hopodeu imaginar: SHOPPING A FULL, i això només el primerdia. Ens vam acomiadar i cadascú cap a casa seva (casa alsEUA).

Day threeVa ser un dia molt SHORT, ja que sortien a les 3 de l'escola.Allà quan estàs a vuitè tens un treball, així que cadascú vaacompanyar el seu PARTNER al seu WORK. I no se sap resmés de què va fer cadascú. Alguns van anar al cinema id'altres al centre comercial.

es29

Secundària

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Day four-fiveWEEKEND! YEEES! Per fi NEW YORK CITY (en el meu cas id'altres també)! Ja us podeu imaginar l’EXCITED que està-vem tots els que anàvem a aquesta increïble ciutat. Aquí sí que molt SHOPPING sense parar, el més SHIT va serque diumenge va ploure, però va ser el dia que vam tornara Baltimore.

Day sixOOOUUUH YEAAH! PHILADEPHIA CITY! Estàvem super megaentusiasmats, una altra ciutat per conèixer! Vam anar aagafar l'autocar i cap a Filadèlfia! Doncs tot el dia plo-vent... Quin rotllo! I tampoc no va ser tan guai com pensà-vem ja que amb el MISTER FLEXER ens vam avorrir més....Buuuf!. Però al final tot es va arreglar. Ens van portar a unmercat i ens van deixar anar per lliure. Ja us ho imagineu,tot de FAST FOOD, però, també hi havia una mica de fruita! En tornar estàvem tots molt cansats i cap a casa!

Day sevenAquest dia sí que va ser guai de veritat, ja que vam anar aWASHINGTOOOOOOON! En arribar tots estàvem ansiososper la WHITE HOUSE! I en menys d'un minut hi érem al da-vant. Us juro que em sentia dintre d'una pel·lícula, tantesvegades que l'hem vista en fotos, pantalla…Tot seguit la MISTER ELAINE ens va portar a tots el memo-rials de Washington. No sabeu el que vam caminar! Buuf! Jocrec que ens vam aprimar un quants quilets..Jjajajaj... Vaestar bé. Després WE HAD LUNCH! I tot seguit al museu delsindis, això ja va ser una mica més rotllo... Però teníemànims ja que TONIGHT... partit dels ORIOLES!En arribar a Baltimore vam anar a sopar, alguns ho van ferjunts. Tot seguit ORIOLES STATE! YEAAH! Va ser emocionan-tíssim el partit, tot era una americanada. Us juro que eracom a les pel·lícules; l'home que passa per les graderiesamb les bosses de cacauets... Jajjaja, quina gràcia!Vam acabar tots cansadíssims i vam anar a casa.

Day eightTODAY CLASS... Molt avorrit! Jajaja però tot seguit cap aANNAPOLIS! Va estar bastant bé, ja que ens van deixar solsper la ciutat, i a algun museu vam anar, però en generalbé. Estàvem tots amb baix ànim ja que l'endemà era l'últimdia. En arribar a Baltimore les noies del grup vam voler anaral MALL a fer l'últim SHOPPING! I així va ser... Vam acabarde comprar-ho tot. Després ens van fer una festa de co-miat IN WILL'S HOME. Ens ho vam passar molt bé! Despréscap a casa a fer la maleta! :(

Day nine-ten: LAST DAY :(Ens vam llevar per trobar-nos a l'escola, vam fer una micade classe i tot seguit WE ATE PIZZA! Vam fer la nostra úl-tima passejada per aquells llocs tan americans i, acte se-guit, cap a l'aeroport; ens esperava un llarg viatge cap aBarcelona!

Maria Rodriguez, 2n d’ESO C

INTERCANVI AMB SUÈCIABy Marta Farrés & Dani Sánchez22 - 28 d'abril del 2010

Els dos professors que vam acompanyar els 11 alumnes del'Escola Pia de Sarrià vam enviar uns quants e-mails, tipusdiari, sobre les experiències viscudes a Suècia. Aquí enteniu una adaptació.

Dijous 22 d'abril. Vàrem marxar amb autocar cap a Girona,a les 7. Després d'uns quants dies d'incertesa, per culpa deles ASH del volcà EYJAFJALLAJÖKULL, podíem emprendreel viatge. Un cop a la capital gironina, ens esperava l'avióde Ryanair i torna a fer el CHECK-IN , mitja hora de cua,perquè no val només fer-ho on-line tal com diuen en el seuweb... (i dic jo, per què ens ho fan tornar a fer???). Un coppassades les maletes, avís, només 13 kg. La mitjana de lesnostres en feien uns 18, vaja...però no ens van fer pagarres d'extra perquè nosaltres érem els primers viatgers capa Suècia després de la crisi del volcà vajafalocul. Tot undetall.

Avís i cap a l'avió, sense FINGER, això no seria problema sil' avió estigués aparcat, o com es digui, ben a prop, peròno, camina que caminaràs i a córrerrrrrrrrrrr, que les loca-litats no estan numerades!!! I seus tal com vols, segonsarribes i si hi ha seient lliure, l'ocupes i la gent deixa el"bolso" o la jaqueta guardant pels seus companys de viatge,igual que a missa, i que et diuen que sí, que sí, que estàocupat, i on és la persona et preguntes, perquè poc espaité per moure's o anar-se'n a donar un tomb i ja et toca capal mig-darrere, que no,que nosaltres volem anar tots juntsi endavant! Bé, finalment ho hem aconseguit!!!

Avui ha estat la primera vegada que en Dani ha escoltat l'hostessa quan ha fet les indicacions per a casos d'emer-gència. És clar, he pensat, la sueca era una model espec-tacular!

Després de tenir un bon vol arribem a SKVASTA AIRPORT, a2 hores d’Estocolm, ON TIMING, això sí, amb un aterratgede canto i mig, nevant, amb una forta ventada, i un celben fosquet, no sabem si de les ASH del volcà o és que aquíel cel de fred és així. Perquè només baixar de l'avió notemque som al paral·lel 60ºN. Agafa l'abric, no fos que et re-fredessis, 3 ºC!!!

WELCOME dels nostres amfitrions a la TABY FRISKOLA , propd’Estocolm. Els alumnes s'han retrobat amb els seus PART-NERS, que ja eren tots coneguts doncs al març van ser aBarcelona. Deprés de les abraçades i alegries han marxatamb els seus familiars respectius i ens hem acomiadatd'ells fins l'endemà . Nosaltres cap a l'hotel. I, de moment,el que hem vist, pel centre de la ciutat, força interessant.

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Secundària

30

es

Estem al carrer Olof Palme, a tocar de la placa conmemo-rativa del lloc exacte on va morir. A la recepció del nostrehotel ens donen la clau, el codi d' entrada, dues tovalloles,tres llençols, una coixinera, la funda nòrdica (ja entenemd'on ve el nom), i cap a l'habitació.

Ara intentem escriure el primer mail i estem buscant elsaccents, la ce trencada, res de res. En canvi, si vols, tensuns quants tipus de dièresi, versió senzilla o doble!

Després, una mica TIREDS, la veritat, cap a fer un volt. Ob-servem que la majoria dels noms acaben en Holm, Son,Nstad. Sopem amb la Karstin, la directora de la Taby Fris-kola; el seu marit, en Birger, que és l'administrador de l'es-cola, i el professor de castellà, en Tore. Amabilíssims.Hem sopat molt bé i nosaltres hem fet veritables esforçosper no llençar-nos directament a la safata del pa, o bémenjar-nos les flors de la taula si tenim en compte quel'última vegada que havíem ingerit aliments sòlids eren les10 del matí a Girona! Quin sorollet l'estómac!

Anem pel 3r dia! Estem cada cop més TIRED! Caminem, visitem, correm d'unlloc a l'altre, anem en ferri com qui va amb el 64, fem tan-tes coses que perdem el compte! Cal dir-vos que enaquesta zona del planeta, es nota que s'acosta el sol demitjanit, a les 10 del vespre encara és de dia i a dos quartsde quatre de la matinada entre la llum del sol per les fines-tres com si fossin les 12 del migdia. Es fan molt i molt llargsels dies, aquí.

Iujuuuu que m' acaben de dir que el Barca ha guanyat!!!I el Madrid??? No en saben res., Els suecs només saben del

Barça, fan bé...Eh, amb l'Zlatan. En Dani, mira per internetquè fa l'Espanyol. Em sembla que no anem bé...fa unescares...

La diada de Sant Jordi a Estocolm és un altre capítol. Evi-dentment li he regalat un llibre al Dani. Els nois catalansens regalen una rosa a cadascuna de nosaltres i a les sue-ques. Explicar-los la llegenda, és tot un número, que el faen Dani. Que si DRAGONS, que si PRINCESS, que si BLOD!!!Molta curiositat i cares d' il·lusió !!!

Arribem a l’escola. Primer impacte. Tots es treuen les sa-bates!!! Quan veig que seuen, en uns bancs a l'entrada, pro-fes i alumnes, amb tota naturalitat, i se les treuen i vanamb mitjons per tota l’escola, fem la primera pregunta.Això es fa sempre? Sí. Ens comenten que no volen soroll, ésmés higiènic, i tens sensació de tranquil·litat igual quequan estàs a casa. Mentre mirava, pensava, a Sarrià seriapossible? La idea és curiosa si més no. D'entrada amb elscarrers que tenim, les soles de les nostres sabates, algu-nes, de bon matí, van amb recordatoris que alguns amosno guarden els regals dels seus PETS, estimats gossos.I aquells que porten forats als mitjons? Com ho dissimulen?Que sempre hi algú a qui li surt el dit gros... I els que por-ten mitjons, tipus "ejecutivo"? Que hi ha zones on es fàcilque te'ls enganxis! A més, pensava, on les deixaríem? A re-cepció, i anem per tota la rotonda de l'escola descalços???Potser al CES? Som unes 1.500 persones; hauríem de fergrups. A les secretaries d'etapa? Davant la Coro i la Marta?O les posem en un quartet, per exemple, a la saleta de lafotocopiadora? Que només hi falten les sabates! S'acceptenidees...

Vam estar en un classe de MATHS amb SMARTBOARD, la pis-sarra intel.ligent. Sense paraules. Vam provar-la. Pen-sem...aviat ens arribarà aquesta tecnologia!!! Després vamdinar a l'escola. Eren les 11.30! Just quan nosaltres, a lanostra terra, acabem d'esmorzar!!! Self-service, silenci ab-

NOTÍCIES DE LES ETAPES

es31

solut, i ordre que donava gust. Sense sabates, també, almenjador. Havent dinat ens obsequien amb un concert fetpels alumnes. Ens han cantat unes quantes cançons demoda. Francament, ho han fet molt bé!!!

A la tarda ens va rebre el MAJOR,l' alcalde de Täby, del par-tit conservador. Clenxa a la dreta, CASUAL WEAR, i duesdiapos. Només. Ens va explicar una història, rotllo econò-mic del PIB, etc. Ens va quedar clar que SPAIN IS DIFERENT!Quin descobriment! Els alumnes, alguns, varen fer pregun-tes. I a la segona ja en tenia prou i ens va acomiadar!

FREE TIME i cadascú amb els seus PARTNERS.Nosaltres, el Dani i jo, anem amb els altres professors asopar a un lloc anomenat TAPAS BARCELONA. Que fort,quan ho va dir el Birger, pensava que no ho havia entès.Doncs sí, es deia així. Vam anar-hi! La decoració catalana,amb rètols de Barcelona...

Però amb uns tocs de diferents autonomies. Moltes bande-res del Barça, del Betis. El Dani en va veure una de l' Espan-yol -encara està emocionat-, del Madrid...Alguna d'AupaOsasuna, de toros, de flamencos. Crec que porten una “em-panada” que no s'entenen. Que no, que no, els deia jo, queel toro i l'Osasuna, res de res... que això no són símbols ca-talans!

Dissabte. Us podem escriure perquè acabem d'arribar del'òpera d’Estocolm. Brutal PERFORMANCE, danca contem-

porània i música de Ravel, el Bolero. GALLINA DE PIEL. Unteatre molt semblant al nostre Liceu, un marc incompara-ble. Els alumnes també han vingut i estem encara tots emo-cionats. Hem estat, al matí, per l'OLD TOWN, ON WALK, una horallarga, després al VASA MUSEUM, edifici fet especialmentper acollir el vaixell de la marina sueca enfonsat del segleXVII. Ens ha agradat força.

Hem anat a dinar a Skansen, al costat del parc d'atraccionsd’Estocolm, amb una mostra de cases de tot el territorisuec, tipus Poble Espanyol, i animals nomes típics de Suè-cia, això és el que diu el prospecte, però hem vist coco-drils, mandrils, óssos. No sabíem que els tinguessin per allà.Les nostres alumnes fins i tot han filmat les gàbies delsóssos per captar la manera com anaven reaccionant els ani-malons. Molt tendre. Millor que siguin a la gàbia.

Mentre descansàvem el Dani s'ha aixecat per anar a llençarun paper, i s'ha donat una trompada contra un fanal. Primerens hem pensat que era una broma, però tot seguit l'hemvist estabornit i amb marques que delataven un cop desco-munal...Ja està millor!

Hem dinat en un lloc SO FASHION, el disseny suec té famaper moltes raons!!! I on es menja, de veritat, molt bé.Observem, un cop més, la gent: són realment oberts, hos-pitalaris, riallers...

El VOLCANO JAMÖVÄÄÄÄNFAKÄÄUL, o com es digui, queaquí en diuen d'unes maneres molt diverses, ens està fentla guitza, doncs diuen que torna a treure més ASH!!! I queno saben si tancaran l'espai aeri.

Aquests tres últims dies han estat molt i molt bé. Aprofitatsa tope. ON SUNDAY vam anar a Valkshom, una illa de l'ar-chipelago suec, amb ferrI (com si fos el 22) que és un mitjàde transport habitual, ja que en tenen 34.000, d'illes!!! Una

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Secundària

32

es

volteta i tornada cap a Estocolm. Dinar a un RESTAURANG( en suec, acabat amb g),les famoses MEATBALLS, mmm.Brutals! Però que bé que es menja a Suècia! Ens ha agradatmolt el detall decoratiu a la paret...

Tarda de SHOPPING. Ens trobem els alumnes per l'avingudaprincipal de DROTTNINGGATAN, vaja, com Portaferrissa alsvoltants de Nadal. Tarda de perdre's pels carrers de l'OLDTOWN, de cafè, de mirar paradetes de trastos vells a laplaça Major, i de milers de coses. Al matí, ens expliquen, lamajoria d'ells han anat al parc d atraccions amb els PART-NERS. L’Helena Ramon va perdre, ahir, la cartera a l'Òperai avui l'ha recuperada, amb els diners i tot!

El dilluns a l'escola. Partit de futbol amb els suecs. Hemguanyat 12 a 2. POOR... Han jugat també, el Dani i el Bir-ger. Curiosament els suecs, més d'un, portava la samerretaculé de l'Ibra!

Després amb tren cap a Täby. La veritat és que el transportpúblic va ON TIMING. Trens, ferris, busos...Paguen molts impostos, ens explica la Karstin, doncs... quees noti, no?Ahir visita al Parlament suec, edifici neoclàssic per fora iultra modern per dins. Debat del ministre d'ENVIRONMENTi ningú escoltant, només nosaltres. Ell, que és suec, parlavasuec. És clar. Nosaltres fent cares d'entendre-ho tot. Ensha acompanyat tota l'estona una diputada i les explicacionsens les ha fetes en anglès. Quan hi hagut torn de pregun-

tes n'han fet alguna d'agosarada. Li han preguntat perquèels suecs han de pagar la boda reial de la princesa Victòriai els impostos, en canvi, no es fan servir per a altres coses?La diputada ha llençat pilotes fora.Després anada a la plaça de Stortoget, meravellosa, de ve-ritat. Vegeu les fotos...

I per fi el canvi de guàrdia davant la plaça del Palau Reial,fent de guiris totalment, i que aquests suecs tenen feina atope, ja ho veig. Se'ls casa la princesa gran, al juny, i estàtot en obres, la catedral, la plaça, i "vandecul", mira el ma-teix nom que el volcà islandès, jaja. Ah i la nena, la petitadels reis, es veu que al nòvio "l'han pillat" amb una noruegai ha trencat el compromís. Diuen que ha marxat a NY peroblidar. I estan amoïnats. Aisshhh.

Hi ha una cosa més que no us havíem dit. Pels que no heuestat a Suècia: Us expliquem, resulta que diuen que a Suè-cia tots parlen l'anglès!!! Però qui ho ha dit això??? Us hoconfirmem, no és del tot veritat. Parlen anglès, sí, sí, i elsqui ho fan, molt bé, però no tots el dominen. El que mésens ha agradat ha estat comprovar que els nostres alumnes,sí que el dominen. Ha estat tot un plaer poder-los sentiren aquesta llengua.

Una dada curiosa. Els suecs són molt avançats, sí, en algu-nes coses, però no hem vist a l'escola de Täby, que reci-clessin, tot va a la mateixa brossa, orgànic, plàstic, paper,embolcalls...! I nosaltres preguntant on són les diferentsbosses??? UFFF, quina il·lusió dir-los que nosaltres, a Sarrià,SÍ! Que aquí tenim el costum de reciclar, separar, etc. I queho fem des de fa molts i molts anys! Ah, i els fulls? No sónde paper reciclat! Vaja, nosaltres, sí!

Per acomiadar-nos de l'EXCHANGE, la Karstin i el seu maritens han convidat al seu FLAT amb un BREAKFAST esplèndid.

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Secundària

es33

Ha estat una estona agradable i hem pogut veure com hi habona sintonia entre els participants.

Darreres hores...

La tornada ha estat una mica llarga, ens dóna permís elvolcà i sortim a les 3 del matí de l'hotel, 2 hores cap aSKVASTA AIRPORT, amb autocar, la majoria dels nostresalumnes dormint, ja que havien fet un party de comiat dela qual encara ara no s'han refet, i a les 7.30 vol de Ryanaircap a Girona. 3 hores més . Després autocar, AP-7 cap al’estació del Nord. Viatge amenitzat amb els tifosi de l'In-ter cantant a "grito pelado", no sé què de Julio César. Queal vespre hi ha partit!

I nosaltres , que només som 12, perquè el Dani, ja sabeuque és perico, intentem cantar el nostre himne. Desganyi-tats, no aconseguim que ens sentin. Ells guanyen. Total, ales 14.00 a casa. Estocolm-Barcelona, 11 hores. Res, fres-cos com una rosa de SANT JORDI!

Per acabar, no volem oblidar-nos de donar les gràcies alsnostres alumnes. Han estat uns companys de viatge fantàs-tics, són un bon exemple, han estat tots els dies moltcol·laboradors i agradables. Dóna gust veure'ls com esmouen, com actuen, com comparteixen qualsevol cosa.N'estem orgullosos!!!

Fins aviat!

Martandstat i Daniholm

UNA VISITA PER SUCAR-HI PA!

El 19 de març ens van visitar uns alumnes de Burdeus apro-fitant l'estada que feien a Barcelona. Els alumnes d'AulaEuropea de tercer els vàrem rebre a l'Auditori, on vam in-tercanviar informació sobre la seva escola i la nostra...

Després vam explicar-los la història del pa amb tomàquet ivam poder degustar-lo plegats, als menjadors de l'Escola.Jo vaig agafar tres talls de pernil i me'n vaig fer un entrepàboníssim!

Tot seguit els vàrem ensenyar algunes de les instal·lacionsde l'Escola: l'hort, el CES... I fins i tot vam pujar al campa-nar (més d'un tenia vertigen).

Vam viure un dia diferent i vam tenir una oportunitat mésper posar en pràctica el francès.

Alfred Subietas, 3r d'ESO B

‘MURDER MYSTERY’TEATRE EN ANGLÈS A L’ESO

On the 29th April, all the students of third and fourth ofESO went to the school's theater to see Murder Mystery. Aplay starred by real English actors. The breaking-routineplay started with the presentation of the actors in very un-derstandable English. In fact, the whole play was writtenand performed in very clear English, which helped the pu-blic to follow the story.

The story was set in an old English mannor house and toldthe affairs of an aristocrat family and their servants. Afterone hour and a half, people had time to participate in theplay; two students joined the actors on stage and got invol-ved in the play as investigators of the murder. They were abit nervous but it was fun!

At the end, the actors spoke to the audience and we hadthe chance to ask different questions: personal questions tothe actors or about the play. Every student in the room en-joyed the performance and they can't wait for the nexttime Blue Mango Theatre comes to our school for anothershow!

Marc Belmonte, 4t d’ESO D

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Secundària

34

es

INTERCANVI AMB HOLANDA

El dia 22 d'abril, el grup de 24 alumnes de 1r de Batxilleratparticipant a l'intercanvi amb Holanda, juntament amb elsprofessors Julià Hinojosa i Anna Roig, vam agafar un avió inextremis cap a l'aeroport d'Amsterdam. Malgrat algunesturbulències, vam tenir un vol plàcid i el volcà islandès noens va molestar.A Amsterdam-Schipol vam retrobar-nos amb els nostrespartners holandesos i amb les seves famílies. Cap de no-saltres s'imaginava que passaríem una estada tan sorpre-nent i agradable.

El primer dia vam visitar l'escola Veurs Lyceum on ens vanfer un tastet del menjar típic d'allà. Amb les stroopwaffelsencara a l'estómac vam anar a fer una visita a Leidschen-dam, la població on ens trobàvem.

El segon dia, la diada de Sant Jordi, el vam dedicar a ferfeina. Enlloc de comprar roses i llibres vam cuinar i vamdebatre en anglès sobre un tema molt polèmic: la immi-gració. Aquest mateix dia vam agafar el tramvia cap a DenHaag, La Haia. Al vespre, l'escola havia organitzat una dis-coteca compartida amb alumnes txecs que estaven tambéd'intercanvi. Malgrat les poques ganes generals ens ho vamacabar passant bé (alguns més que d'altres).

El dissabte ja vam començar seriosament amb l'intens ritmeque perduraria al llarg de tota la setmana. Agafant lesbicis, el transport per excel·lència del país, vam anar d'ex-cursió a de Vlietlanden, un llac on vam llogar unes barque-tes que, per si no n'havíem tingut prou amb les bicicletes,

també s'havia de pedalar per desplaçar-se. Els més valentses van llençar a l'aigua! Després vam estar prenent el sol,jugant a cartes, escoltant música i fent la migdiada.

Diumenge era el dia que teníem lliure. El grup es va partiren dues meitats. Mentre uns van anar a un parc aquàtic,els altres van anar a un parc d'atraccions normal. De totesmaneres, més tard, la majoria ens vam retrobar.

El dilluns vam marxar cap a Scheveningen, una població si-tuada a la platja, que malgrat el fred i el vent, la vam gau-dir des de l'interior d'un McDonald’s. A continuació, vam ferunes partides a la bolera acompanyats dels professors, queno van atrevir-se a jugar! A les sis ens vam tornar a trobartots a l'escola per sopar amb les famílies i amb els profes-sors. Sí sí, a les sis de la tarda.

L’endemà vam anar amb bus a la capital, Amsterdam. Des-prés de passejar per la turística ciutat europea, comprarmil i uns records, visitar el museu d’Anne Frank (on ensvam trobar companys de l'Escola Pia de Balmes!) i quedarembaladits al Barri Vermell, vam tornar cap a casa.

L'últim dia del meravellós intercanvi vam fer uns partidetsde futbol, bàsquet i hoquei a l'escola, i a dos quarts de cincens vam trobar a l'aeroport d'Amsterdam per despedir-nos.Entre llàgrimes i abraçades, vam dir adéu als nostres com-panys holandesos i vam tornar cap a Barcelona. El volcà is-landès no va dignar-se a tornar a entrar en erupció i, pertant, no vam poder gaudir de dies extra d'intercanvi.

Sembla impossible que Catalunya i Holanda siguin tan dife-rents estant tan a prop en el mapa. Els holandesos tenentrastocat el rellotge de la gana, no fan cap àpat contun-dent, simplement no paren de menjar el que ells en diuen"snacks" durant tot el dia. Més d'un ens hem engreixat unsquants quilos durant la nostra estada! Tot i passar-se el diamenjant per la ciutat, els carrers de les ciutats estaven sor-prenentment nets sense haver-hi ni una sola paperera (quecuriós!). Tothom es mou amb bici, la gent és molt civilit-zada, malgrat la fama que puguin tenir. Tot és verd i tran-quil i són gent molt divertida, simpàtica i afable.

A tots se'ns farà realment complicat oblidar aquest viatge,el qual la gran majoria de nosaltres i dels holandesos ensagradaria repetir.

Secundària

NOTÍCIES DE LES ETAPES

es35

I MOSTRA DE RECERCA JOVE SARRIÀ - SANT GERVASI

El Consorci d'Educació i l'Institut d'Educació de l'Ajuntamentde Barcelona, conjuntament amb els serveis educatius(CRP) i districtes de la ciutat, han iniciat el projecte Impulsa la recerca amb l'objectiu de potenciar, coordinar i difon-dre les iniciatives que s'estan duent a terme a la ciutat pelque fa a la recerca en l'educació.

Una de les accions més representatives és la celebració dela II Mostra de Recerca Jove a BCN que es durà a terme enel marc de la Festa de la Ciència que organitza l'Institut deCultura de Barcelona el 12 i 13 de juny. En aquesta Mostraparticiparan els treballs de Batxillerat seleccionats a cadadistricte que destaquin per l'aplicació de metodologies derecerca.

En aquesta mateixa línia, el Centre de Recursos Pedagògicsi el Districte de Sarrià - Sant Gervasi, amb la col·laboraciódels coordinadors i coordinadores pedagògics dels centresde Secundària, organitzen la I Mostra de Recerca Jove deSarrià - Sant Gervasi.

Aquesta Mostra, que va tenir lloc el 15 d'abril passat, ésuna exposició que vol donar a conèixer els treballs que dua terme l'alumnat de Batxillerat dels centres educatius delnostre districte per tal d'impulsar les seves habilitats co-municatives i argumentatives, estimular i valorar l'esforç iafavorir l'intercanvi de suggeriments i idees entre els par-ticipants.

Desenvolupament de la jornada :

La nostra Escola va presentar dos treballs a la mostra:- No consumeixes tabac, ell et consumeix a tu: estudi ex-perimental sobre el tabac, els seus efectes nocius i les ca-racterístiques dels joves fumadors.Autors: Alex Mesa i Oriol Navales. Directora: Marta Martí- Simulació gaussiana aplicada a processos reals: simulacióinformàtica imecànica de dispersions de tipus gaussià apli-

cada a la dinàmica de fluids viscosos a través d'un mediporós. Autor: Jordi Casacuberta. Director: Julià Hinojosa.

L'alumnat, per exposar treballs, va organitzar el seus es-pais/estands i va atendre els visitants durant tot el matí.Al mateix temps, hi va haver una conferència sobre recercaa Secundària a càrrec de Joaquim Rios i uns tallers de des-coberta de la UPC, als quals van assistir un grup d'alumnesde primer de Batxillerat de la nostra Escola.

El jurat (format per diferents persones: un/a representantdel SE-CRP, tres representants del professorat de la zona,un representants de la UPC, un representant del districte iun representants del Consorci d'Educació de Barcelona) hatriat els tres treballs seleccionats del districte que partici-paran a la Mostra de la ciutat (mes de juny) i els dos de lanostra Escola han estat escollits per participar-hi.

La propera cita és la Mostra de Recerca Jove a BCN en elmarc de la Festa de la Ciència organitzada per l'Institut deCultura de Barcelona els propers 12 i 13 de juny al parc dela Ciutadella, on els 30 treballs seleccionats es recolliran enuna publicació i els 10 finalistes optaran a un viatge al'Expo-Sciencies Europe 2010 (Moscou) o a les VacancesCientífiques (Madrid).

ESCOLA VERDA

36

es

El divendres 9 d'abril es va celebrar la Conferència Catalanaper Infants i Joves sobre Medi Ambient al Centre Unescocatde Catalunya.

Hi van participar un total de 55 persones: 39 nois i noiesd'entre 12 i 16 anys, 12 professors i professores i 4 perso-nes organitzadores, que formaven part de la xarxa de xar-xes que s'ha creat per coordinar aquest procés. Entre elles4 alumnes representants de la nostra Escola: Marc Bel-monte, Maria Bernadich, Berta García i Ferran Rivas, de 4td'ESO.

El procés està emmarcat en la Conferència Internacionalper Infants i Joves sobre Medi Ambient “Cuidem el Pla-neta”, que tindrà lloc a Brasília (Brasil) del 5 al 10 de junydel 2010.

A la Conferència Internacional es reuniran al voltant de 600joves de 12 a 15 anys dels 5 continents per discutir sobreles problemàtiques ambientals i per fer propostes d'accionslocals i globals de defensa del medi ambient. Es tractad'una iniciativa que pretén donar a les noves generacionsuna alternativa per protegir el planeta que heretaran.

La iniciativa del Govern brasiler, mitjançant el seu Ministerid'Educació, té la metodologia següent: durant el mes defebrer, els països participants han organitzat conferèncieslocals als centres escolars, on alumnat i professorat ha tin-gut l'oportunitat de debatre els desafiaments davant delcanvi climàtic, a més d'assumir responsabilitats d'accionslocals. El pas següent és celebrar la Conferència estatal,amb la possibilitat de fer-ne una intermèdia de regional.Aquest és el nostre cas, on les comunitats autònomes par-ticipants han celebrat la seva pròpia Conferència. En cadaesglaó, s'escullen els delegats que representaran i que por-

taran les idees acordades a un esglaó superior. La Conferèn-cia Europea s'inicia en un espai virtual i es culminarà l'acorden la mateixa Conferència Internacional, que serà tambél'espai per debatre amb totes les delegacions internacio-nals la Carta de Compromisos "Cuidem el Planeta". El pro-jecte, per tant, no es limita a l'organització d'unesdeveniment global, sinó que es tracta d'un procés d'edu-cació ambiental de gran abast.

El cas català

Al mes de febrer, la Comissió Organitzadora de la Confe-rència Catalana es va posar en contacte amb les xarxesd'escoles catalanes per presentar el procés i convidar elscentres educatius de Catalunya perquè hi participessin.

En aquell moment van haver-hi 13 escoles que es van mos-trar interessades a començar a treballar amb compromisoslocals als seus centres. A partir de la documentació facili-tada per l'organització internacional i altra documentaciód'elaboració pròpia, els centres van iniciar les seves confe-rències locals.

El 9 d'abril va ser la data designada per celebrar la Confe-rència Catalana i posar en comú tot el que les escoles ha-vien treballat. Després de rebre i entregar la documenta-ció, presentar el programa i els objectius, 8 centres vanexposar com havien fet les seves conferències, quins erenels compromisos que havien adoptat i quines accions ha-vien pensat per assolir-los. Les experiències eren semblantsa l’hora de tractar la reducció dels residus, la creació d'es-pais verds, l'estalvi energètic o altres temàtiques més inno-vadores. Mentrestant, els protagonistes de la Conferència,els nois i noies assistents, valoraven l'exposició dels seuscompanys, per després poder escollir els delegats que elsrepresentaran a la Conferència Internacional del Brasil.L'hora d'esmorzar va servir per fer una pausa i rebre la pe-riodista Pilar Sampietro, del programa Vida Verde de RadioNacional de España, que va venir a fer entrevistes a algunsdels participants; un dels entrevistats va ser Ferran Rivas.

Després de la pausa, els centres van poder votar 2 cartells,dels 23 que s'havien presentat. Aquests es penjaran a l'es-pai web de l'Estat espanyol, es presentaran a la Conferèn-cia Europea i, amb una mica de sort, podran anar a laConferència Internacional.

La Carta de Compromisos Catalana, pendent d'aprovar i va-lidar pels joves conferenciants de forma virtual, serà el full

Conferència Catalana per Infants i Joves sobre Medi AmbientUN PROCÉS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL DE GRAN ABAST

ESCOLA VERDA

es37

de ruta del procés català, que inclourà els compromisosque van prioritzar els joves participants, sobretot pel quefa a aspectes de reducció de generació de residus, depaper, d'energia i d'aigua, i també sobre la disminució d'e-missió de CO2, recuperació de zones verdes i conservacióde la biodiversitat i potenciació del consum responsable isostenible.

Entre el 5 i 8 de maig s'està preparant el Seminari europeu,on, per mitjà d'un fòrum virtual, els delegats i delegadesconversaran sobre els compromisos europeus, debat que fi-

nalitzarà al Brasil, amb l'aprovació de la Carta Europea deResponsabilitats i d'Acció.

La cita a Brasília és del 5 al 10 de juny, on les veus dels noisi noies es faran sentir per debatre els problemes ambien-tals a escala mundial i per comprometre's a enfrontar-s'hi,amb la base de la participació democràtica, on l'opinió delsjoves és respectada i valorada. S'assumiran responsabilitatsindividuals i col·lectives per promoure una millor qualitatde vida local i planetària i s'elaborarà la Carta de Compro-misos Internacional, que es presentarà a l'ONU i als minis-tres dels països participants. Es preveu una participaciód'unes 1.000 persones entre nens i nenes, joves, acompa-nyants, convidats i equip tècnic. Aquest acte serà una opor-tunitat per compartir reflexions i accions amb joves de totel món sobre reptes socials i ambientals claus per al futurdel nostre planeta.

I després, el procés continua, ja que la finalitat última ésque es generin estructures i xarxes estables de participaciói acció dels joves, en l'àmbit regional i mundial. S'ha de po-tenciar la creació d'aquests espais transformadors i tan en-riquidors per als joves, que fomenten i motiven la reflexiói l'acció.

Diploma de participació de l’Escola a la Conferència.

RACÓ DEL CES

38

es

ny al 4 de juliol

Activitat adreçada a qui vulgui practicar tot tipus d’esports sense una especialització determinada i ambuna connotació lúdica i recreativa. Esports usuals (bàsquet, tennis, futbol, handbol), esports alternatius,psicomotricitat, jocs de taula i tallers. Natació i activitats aquàtiques. Rotatiu: jocs en anglès. Excursiósetmanal.

Edats: de P3 a 6è de Primària.Dates: hi haurà 5 torns setmanals:- Del 28 de juny al 2 de juliol - Del 12 al 16 de juliol - Del 26 al 30 de juliol- Del 5 al 9 de juliol - Del 19 al 23 de juliolHoraris:Tot el dia: de 9.00 a 17.00Matí: de 9.00 a 13.00Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 (inclòs en laquota).

Preus per setmana:

NRE. DE SETMANES TOT EL DIA MATÍ1 setmana 172 € 87 €2 setmanes 302 € 160 €3 setmanes 437 € 220 €4 setmanes 530 € 269 €5 setmanes 603 € 302 €Reserva de plaça: 100 €

Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril.- Reunió informativa: dijous 17 de juny a les 18.00 a l’Auditori de l’Escola.

ESTADES D’ESTIU del 28 de juny al 30 de juliol

CAMPUS ESPORTIU SETEMBRE de l’1 al 6 de setembre

Activitat lúdica i esportiva. Esports usuals i alternatius. Natació. Tallers i expressió corporal.

Edats: de P3 a 6è de Primària.Horaris:Tot el dia: de 9.00 a 17.00Matí: de 9.00 a 13.00Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 h. (inclòs en laquota).

Preus per setmana:Tot el dia: 125 €Matí: 63 €Reserva de plaça: 40 €

Procés d’inscripció: del 22 d’abril al 30 de juliol.

PROGRAMA D’ACTIVITATS CES ESTIU 2010

RACÓ DEL CES

es39

Es tracta de 8 dies de tecnificació esportiva (bàsquet i futbol), de preparació física específica. Adreçata nens i nenes que vulguin viure l’esport en un entorn diferent. També s’hi farà natació i activitatsaquàtiques.

Edats: de 3r de primària a 4t d’ESO.Horari de trobada: els alumnes hauran de ser al Collell (a prop de Banyoles) el diumenge 27 de juny de16.00 a 18.00Horari de tornada: arribada en autocar a l’Escola Pia de Sarrià el diumenge 4 de juliol a les 18.00Preu: 390 €- Reserva de plaça: 195 €- 2n pagament: 195 €Procés d’inscripció:- Del 14 d’abril al 18 de juny.- Reunió informativa: dilluns 21 de juny a les 18.00 a l’Auditori de l’Escola.

CAMPUS DE FUTBOL I BÀSQUET del 27 de juny al 4 de juliol

Oferta d’aprenentatge i tecnificació esportiva. Adreçada a nens i nenes que vulguin fer una especialit-zació esportiva en bàsquet o futbol. També s’hi farà natació i activitats aquàtiques.

Edats: de 2n de Primària a 4t d’ESO.Dates: hi haurà 4 torns setmanals:- Del 5 al 9 de juliol - Del 19 al 23 de juliol- Del 12 al 16 de juliol - Del 26 al 30 de juliolHoraris:Tot el dia: de 9.00 a 17.00 (dinar inclòs).Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 (inclòs en laquota).Preus per setmana:1 setmana: 146 €2 setmanes: 270 €3 setmanes: 374 €4 setmanes: 478 €Reserva de plaça: 100 €Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril.- Reunió informativa: dilluns 21 de juny a les 18.00 a l’Auditori del’Escola.

ESTADES DE FUTBOL I BÀSQUET del 5 al 30 de juliol

CAMPUS D’HOQUEI SOBRE PATINS EN LÍNIA del 5 al 16 de juliolCampus de tecnificació d’hoquei sobre patins en línia amb jugadors d’elit.

Edats: de 2n de Primària a 3r d’ESO.Dates: hi haurà dos torns setmanals:- Del 5 al 9 de juliol- Del 12 al 16 de juliolHoraris:- Tot el dia: de 9.00 a 17.00 (tot inclòs).- Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17 a 17.30 (inclòs en laquota).Preus per setmana:1 setmana: 156 €2 setmanes: 280 €Reserva de plaça: 100 €Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril.- Reunió informativa: dimarts 15 de juny a l’Auditori de l’Escola.

Anima-t’hi!Club Escolapis SarriàTel.: 932 118 708sarria.ces@escolapia.cathttp://www.cescolapissarria.cat

L’ENTREVISTA:

Què t'ha semblat l'experiència d'aquest viatge?Per a mi ha estat una experiència molt positiva, única,altament motivadora i una vivència real i actual dels "valorsescolapis".

Quants mestres hi heu anat? De quines escoles? Aquest any, com tots els altres, hi hem anat 4 mestres, jaque per aspectes pràctics de mobilitat (cabuda d'unvehicle) resulta més còmode. Els mestres amb els quals heconviscut durant aquesta estada són de diferents escolesde Barcelona: E.P. Balmes, E.P. Sant Antoni i Nostra Senyora(E.P. Diputació) i tots ells treballen amb alumnes deSecundària i Batxillerat.

Ja us coneixíeu d'abans o us heu conegut al Senegal?Jo només coneixia una de les mestres, però abans demarxar, vam tenir un parell de trobades per parlar iplanificar tota una sèrie de qüestions pràctiques(vacunacions, farmaciola, petits obsequis per a les casesque ens acollien...).

Heu pogut veure el projecte educatiu que la FES porta aterme al Senegal. Què és el que més t'ha sorprès?Crec que ho hem vist "tot i més", ha estat una "marató" moltintensa, profitosa i enriquidora en tots els aspectes.El que més m'ha sorprès ha estat veure com havien tiratendavant tots aquells projectes que ja sabia que existienperquè hi havíem participat en diferents Dia de la Família. Tenia molt presents els dibuixos dels programes, el quehavíem parlat amb els alumnes a les sessions de tutories itot allò estava allà, gairebé com ho havia imaginat, irealment són molt bons projectes, ja que afavoreixen laformació i el creixement personal de molts nois i noies; perexemple: la fàbrica de confitures, el taller de costura, lagranja-escola...

D'altra banda és realment exemplificant veure la feina quedia a dia, i any rere any, fa un grup d'escolapis que hapermès tirar endavant tots aquests projectes que hancontribuït a l'alfabetització de molts infants, a la formacióprofessionalitzadora dels joves i a les activitats de lleureper a petits i grans.

La Fundació també treballa a Cuba, Mèxic, Guatemala iBolívia, però al Senegal és on té el major nombred'alumnes, més de tres mil. Heu pogut fer-los algunaclasse? Hem visitat moltes escoles i hem entrat a saludar a moltesaules. Amb els més petits hem pogut veure com treballen i

Des de l'any 2000, 39 mestres de tota l' Escola Pia de Catalunya hanpogut anar al Senegal amb una iniciativa de la Fundació Educació Soli-dària (FES) que intenta donar a conèixer i fer descobrir als professio-nals de les nostres escoles la promoció de les iniciatives educativesque la Fundació porta a terme en les àrees més necessitades. La ideaés que els mestres vegin de ben a prop com es treballa al Senegal i pu-guin transmetre-ho als seus companys en un entorn més proper, aju-dant a la feina de sensibilització i difusió d'aquesta cooperació tannecessària. Aquest any, una de les mestres que ha visitat el Senegal ésMontse Castells i Solanes, que fa 27 anys que treballa a l'Escola i queactualment és tutora de 5è de Primària.

de quins recursos disposen els mestres (pissarra, guix blanci guixos de colors). Amb ells hem cantat cançons (franceses)i els hem acompanyat amb el ritme del seus balls (la nostrapsico). Quan hem estat amb els més grans, ens hempresentat i els hem explicat una mica quina era el motiu dela nostra estada. Després eren ells qui preguntaven el querealment els interessava: com són els nostres alumnes, si hiha possibilitat de treball al nostre país, com vèiem les sevesinstal·lacions...

Què és el que et ve més de gust transmetre als teuscompanys de l'experiència d'aquest viatge?Després de la vivència d'aquests dies al Senegal, immersaen la quotidianitat de les comunitats escolàpies d'aquellpaís, crec que tenim bons motius per seguir treballant desd'aquí en la transmissió als nostres alumnes dels gransvalors universals com la solidaritat, la justícia i l'esperança,ja que entre tots podem fer molt bona feina.

Teniu pensat treballar a classe per sensibilitzar els nenssobre tot el que heu pogut veure al Senegal?Sí, en realitat tenim moltíssimes fotografies que calordenar i organitzar per poder donar una bona informacióde totes les activitats que es realitzen allà, i així motivari sensibilitzar el major nombre d'alumnes i famílies quesigui possible per tal que col·laborin amb la FES.

Com ho fareu?Intentarem muntar un Power-point, ja que una imatge valmés que mil paraules. Les sessions de tutories, lescampanyes de sensibilització, el Dia de la família, elsclaustres de professors... seran una bona ocasió perpresentar-lo als alumnes, pares i mestres. Però per a aixòcaldrà esperar al proper curs, ja que no són activitats d'unmoment puntual, sinó projectes sòlids i dinàmics en eltemps.

Moltes gràcies, Montse!

Anna Pérez