revista formentera més propera. núm. 2
DESCRIPTION
Formentera més propera. Revista del Consell Insular de FormenteraTRANSCRIPT
Entrevista a Josep MayansBeni Trutmann, en la sevavessant més activistaInici de la temporada turística
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar Gratuït | Número 2
3
SUMARI + EDITORIAL
Formentera ha passat de ser terra d’emigrants a convertir-se, els darrers anys, en
un territori d’acollida d’immigrants. El desenvolupament del turisme de masses i el
creixement d’altres sectors, així com la necessitat de mà d’obra per part del món
laboral en són causes, si bé tampoc no s’ha d’oblidar l’atracció de Formentera com a
preferent per a la residència d’un bon nombre d’estrangers de caràcter no laboral.
D’altra banda, s’ha passat d’una quasi exclusiva immigració procedent d’altres comunitats
autònomes espanyoles a una tipologia migratòria que és cada vegada més complexa,
especialment amb la recent arribada d’un important nombre d’immigrants d’origen estranger.
L’etapa de la immigració peninsular ha estat superada per nous models migratoris en els quals
cada vegada és més important la presència d’una immigració estrangera que s’ha diversificat
pel que fa als seus tipus, orígens i motivacions.
En aquest nou escenari social, iniciatives com la Festa Intercultural neixen amb la creença
que la diversitat cultural és positiva per enriquidora, i on celebram l’entesa, l’esforç i el treball
dur de molts i diversos col·lectius residents a l’illa, conjuntament amb les institucions i la
població autòctona de Formentera.
És una via de participació social de les persones immigrants, com una forma d’integració i
actuació en la societat d’acollida, com una voluntat activa d’incorporació progressiva. Enalteix la
importància de la vida associativa que va més enllà d’una participació limitada o condicionada
a les exigències administratives.
La Festa Intercultural s’ha convertit en molt més que una festa. S’ha convertit en una eina
per intentar impulsar la creació d’espais i processos d’interacció positiva que vagin obrint i
generalitzant relacions de confiança, reconeixement mutu, comunicació efectiva, diàleg i debat,
aprenentatge i intercanvi, cooperació, cohesió social i convivència democràtica.
Formentera + Propera
Número 2 | Maig/Juny 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotografia Portada: José A. Arribas | Fotos: Alfredo Montero <[email protected]> Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’ACTUALITATLes notícies més actuals de Formentera: finalització de les obres del Centre de Dia, I edició dels premis de l’esport i molt més!>>>pàg 4
EN PRIMERA PERSONAEntrevista amb el conseller de Turisme i Mobilitat del Consell de Formentera, Josep Mayans>>>pàg 6
MISCEL·LÀNIATot el que has de saber de les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: cultura, esports i urbanisme, entre altres!>>>pàg 9
No et perdis l’entrevista amb Francesc Ferrer, protagonista dels inicis de la indústria turística>>>pàg 26
ILLA AL SUDUn reportatge del fotògraf per excel·lència de Formentera, Beni Trutmann de la mà d’en Xavier Àlvarez de Lara>>>pàg 27
POSA’T AL DIAInforma’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de Maig i Juny>>>pàg 28
LES NOSTRES VEUSEn aquest número hi col·laboren l’Obra Cultural Balear de Formentera i la Comissió de festes de la Mola amb els seus programes d’activitats!>>>pàg 29
DIRECTORITota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics>>>pàg 31
4
Recta final de les obres del Centre de Tractament
Especialitzat
El Consell Insular de Formentera reconeix la trajectòria dels esportistes de l’illa
Les obres del Centre de
Tractament Especialitzat per
a malalts d’Alzhèimer, malalts
mentals i discapacitats de
Formentera ja es troben a la seva fase
final, per la qual cosa es preveu que
entri en funcionament a finals d’any.
Recordem que les obres d’aquesta
infraestructura començaren el passat 16
de març, amb un període d’execució de
16 mesos i amb un import d’adjudicació
de 4.725.000 euros. Aquesta instal·lació
disposarà d’una sèrie de serveis
d’acolliment diürn que prestaran atenció
a persones amb greus discapacitats.
En una sola planta es disposarà d’un
Les característiques naturals
de Formentera i la bona
climatologia durant tot l’any,
fan que la pràctica esportiva
D’ACTUALITAT
total de 64 places, dividides en diferents
unitats (espais independents i personal
propi) com una unitat per a persones
grans en situació de dependència,
entre d’altres, afectades per la malaltia
d’Alzhèimer (30 places); una unitat per
a persones amb discapacitat físiques o
psíquiques (15 places); una altra unitat
per a persones amb malalties mentals
(15 places) i una unitat de respir de
4 places per a aquells casos en què
sigui necessari l’internament temporal
d’algun dels usuaris.
El complex està integrat pels
tres centres d’atenció, amb accés
independent per a cadascun d’ells.
Compten amb sales d’activitats, zones
de descans, menjador, zona d’activitats
i despatx de professionals a cadascun
dels centres. Existeix també un mòdul
polivalent dotat de plafons mòbils
per a activitats diverses. Així mateix,
s’aprofitaran els accessos de l’hospital,
diferenciant l’entrada de cada centre
especialitzat i optimitzant al màxim els
recursos de les tres instal·lacions que
aniran ubicades a la zona.
La finalització d’aquesta
infraestructura anirà lligada a la futura
construcció de la rodona que donarà
accés als Centres de Tractament
Especialitzat i a l’Hospital de
Formentera. Es tracta d’un projecte molt
esperat a l’illa que pal·liarà un dèficit
històric a Formentera i conformarà una
gran àrea sociosanitària.
sigui un denominador comú entre els
ciutadans de l’illa. Any rere any es
creen noves modalitats esportives, amb
un important renom dins del món de
l’esport.
És per aquest motiu que el Consell
Insular de Formentera celebra la I
edició de Premis a l’Esport, amb l’ànim
de participar en el foment de l’esport i
el reconeixement a aquelles persones
o entitats que participen en la seva
promoció a l’illa de Formentera.
Un jurat, format per membres
institucionals i del món de l’esport,
atorgarà unes plaques confeccionades
especialment per a aquest
esdeveniment, tenint en compte els
resultats i la trajectòria esportiva
dels candidats. Podran optar al premi
totes aquelles modalitats esportives
que estiguin federades i competeixin
oficialment, com windsurf, futbol,
tennis, judo o natació, entre moltes
altres.
El Consell Insular, els clubs, les
associacions esportives o qualsevol altra
institució o entitat podran presentar
les candidatures, sempre que estiguin
degudament justificades i facin honor a
la tasca d’aquestes persones o entitats
dins l’esport.
comissió assessora d’artesania que
avalua les sol·licituds rebudes, tenint
en compte l’originalitat i qualitat de les
peces que es venen al mercat.
En aquest mercat hi han exposat
les seves obres artistes de reconegut
prestigi internacional. Per destacar-
ne només dos, podem esmentar el
ceramista Antoni Tur Gabrielet –a qui es
va retre un homenatge al mateix mercat
fa deu anys- i el joier Enric Majoral
-Premi Nacional d’Artesania 2007-;
tots dos –la seva feina i el seu exemple
creador-, juntament amb dotzenes i
dotzenes d’artistes, han fet del mercat
de la Mola un referent fora de la nostra
illa.
5
El mercat de la Mola, una icona de prestigi a l’illa
Sancions més estrictes per acampada lliure
Arrenca la temporada d’estiu,
i Formentera comença
a omplir-se de vida amb
l’obertura dels mercats
estacionals que inunden els carrers
d’alegria i color. El mercat i fira artesanal
de la Mola, inaugurat l’any 1984,
constitueix un dels llocs emblemàtics de
l’illa on es respira el moviment hippie,
que va arribar a Formentera a la recerca
de la pau i la llibertat.
Parada obligatòria per als turistes
que visiten l’illa, al mercat s’hi poden
Arran de la preocupació
del Consell Insular de
Formentera per la quantitat
de sancions per acampada
lliure en els darrers anys, es va aprovar
en sessió plenària, el passat 31 de
març, la modificació de l’ordenança
sancionadora de la prohibició
d’acampada en termes més estrictes.
trobar tot tipus d’objectes de gran
qualitat fets de manera artesanal amb
materials com ceràmica, fusta, plata,
pedra, petxines o vidre.
Avui en dia el mercat de la Mola s’ha
consolidat com un lloc de prestigi on els
artesans de la nostra illa poden oferir
al públic les seves creacions. En els
darrers anys, amb l’objectiu de garantir
la qualitat dels productes i la comoditat
dels venedors i per procurar conservar
l’esperit original que el caracteritza
des dels seus inicis, s’ha constituït una
Amb l’objectiu de preservar
el patrimoni natural i cultural de
Formentera, s’han establert mesures
més estrictes cap als particulars que
incompleixin la prohibició d’acampada
lliure a tot el territori de l’illa, com les
platges i la zona costera, els boscos,
camins o sòl rústic, tant si pernocten
en caravana, autocaravana, furgoneta,
automòbil o tenda de campanya.
La present ordenança pretén ser una
eina efectiva per fer front als particulars
que, majoritàriament a l’època estival,
arriben a l’illa sense allotjament turístic
i amb la intenció d’aprofitar les bones
temperatures per establir-se a l’aire
lliure.
Només a la temporada d’estiu de
2009 es varen interposar 185 denúncies
per acampada, la qual cosa posa de
manifest el perill que ha existit per als
recursos territorials i mediambientals
de Formentera, a més de perjudicar
el seu desenvolupament econòmic.
Amb l’actual modificació, les sancions
oscil·len entre els 300 i els 600 euros en
funció del grau de perjudici a terceres
persones o a l’entorn natural.
La policia local i les forces i
cossos de seguretat de l’Estat seran
els encarregats de vetllar pel seu
compliment, i es donarà la possibilitat
de reduir la sanció fins al 30% si es fa
efectiva en el període de 10 dies hàbils.
Foto
: Jav
ier A
sens
io
6
EN PRIMERA PERSONA
Després de 13 anys treballant en el sector turístic
d’àmbit privat, Josep Mayans va iniciar-se en
el món de la política per una cridada casual de
l’actual president de la màxima institució de
Formentera, per incorporar-se al projecte polític que s’estava
gestant a l’illa. D’esperit viatger i emprenedor, va començar
la carrera de Matemàtiques, però les seves inquietuds
viatgeres el portaren a estudiar la diplomatura de Turisme.
Partícip de l’entrada d’Alpitour, un dels tour operadors més
significatius per a l’arribada d’un turisme de qualitat a
Formentera, ha passat la seva vida dedicat al sector turístic.
Des de la seva primera feina a una agència de viatges de
l’illa, va passar de ser agent de vendes a director d’una
agència dins del sector i a ocupar el càrrec de gerent per a
Formentera de la Fundació de Promoció Turística d’Eivissa i
Formentera, fins que el destí el va portar a desenvolupar la
feina que exerceix actualment, com a conseller de Turisme,
Comerç i Mobilitat del Consell Insular de Formentera.
Com va ser la transició de treballar en el món privat
empresarial a treballar en una institució pública? El canvi
més significatiu és la lentitud que hi ha a l’Administració a
l’hora de treure iniciatives endavant. L’empresa privada és
molt més ràpida: quan tens una idea, l’expliques als teus
superiors i, si és rendible i viable, la tires endavant. En canvi, a
l’Administració pública poden passar dos o tres anys. Aquesta
és una de les coses que s’haurien de solucionar.
Com definiries el turisme? Per a mi, el turisme és la forma
de distribució de riquesa més important que hi ha en el món.
Els països més rics aporten recursos econòmics a llocs on
sense el turisme ho passarien molt malament, i allò que està
més ben valorat és la naturalesa. S’ha vist que era més rendible
mantenir la naturalesa inalterable més que no destruir-la, i a
Formentera ha passat això. Aquí s’ha aconseguit mantenir
una illa quasi intacta i ara es veu que això es més rendible. Per
tant, el turisme ben gestionat és una font de distribució de la
riquesa i conservació de la naturalesa.
Quin tipus de turisme trobes que necessita Formentera?
Primer hem de partir de la premissa que de turistes n’hi ha
de bons i de més bons, però no de dolents. Formentera té
un mercat italià que ha estat i és molt important per a l’illa.
Ha estat un mercat que ha incentivat la reforma de tota
l’estructura hotelera de Formentera, però ja no li podem
vendre la Formentera que volem. Per exemple, a països
com Portugal, podem vendre l’illa com volem, ja que és una
destinació desconeguda per a ells. És un turista que vendrà
per les platges, però que també degustarà la gastronomia,
gaudirà d’aquest litoral amb unes transparències de fins a 4 i 5
metres, etc. Per incentivar aquest tipus de turisme, amant de
la naturalesa, s’intenten organitzar esdeveniments esportius
com la I edició de la Volta a Formentera en caiac de mar o
la implantació d’una bona senyalització per les rutes interiors
de l’illa. S’ha mantingut la terra, l’element rústic, el goig del
silenci. Tot i que de vegades tenim la carretera col·lapsada,
encara pots accedir a moltes vies secundàries on disfrutar de
la terra en silenci.
Tots aquests esdeveniments ajuden a desestacionalitzar
la temporada turística. Ajuden a desestacionalitzar i a oferir
un ventall més ampli d’activitats per aquells que vénen en
temporada alta, com per exemple el mercat italià. Inicialment
no se li va vendre així i tenen una altra idea de Formentera.
Però la nostra illa és tot un conjunt, és un producte que ha
d’oferir una varietat per a tots els gustos, i això permet que
gent que no vendria als extrems de la temporada perquè
només veu Formentera com a platja, doncs igual faria idea de
venir. S’ha de donar la possibilitat de disfrutar Formentera en
el seu conjunt.
Què penses de l’entrada de nous tipus de turisme com el
turisme rural? El turisme rural o de desconnexió també és el
que estam oferint a les nostres presentacions. El turisme que
tenim aquí ve per les platges, però també per la tranquil·litat
i la desconnexió que troba a l’illa. Sempre pos l’exemple
d’una conversa que vaig sentir a una terrassa de Formentera
sobre una persona que va venir de vacances i que portava
“El turisme ben gestionat és una font de distribució de
la riquesa i conservació de
la naturalesa”
7dos llibres per una setmana. Al final només havia aconseguit
llegir pàgines, perquè la desconnexió que havia aconseguit
a l’illa era tan gran que fins i tot passar les pàgines li pareixia
un esforç. Aquesta desconnexió, que a molts de llocs han
d’inventar-se coses per tenir-la, a Formentera la tenim sense
fer grans esforços. Però hi ha una cosa que s’ha de fer, sobretot
per allargar la temporada, i és incentivar aquest turisme de
salut. Formentera hauria de disposar d’una zona termal, jo
crec que feta des de l’Administració, i que els establiments a
l’hivern puguin oferir menús de dieta mediterrània, combinats
amb tractaments. Crec que la nostra illa seria un lloc ideal per
combinar naturalesa, gastronomia i tractaments termals.
Consideres que a Formentera hi ha un bon equilibri
entre qualitat i preu? La resposta és molt fàcil. Els turistes
estan disposats a pagar una mica més per la exclusivitat que
els dóna Formentera, la qualitat de restauració, de la matèria
prima, l’atenció que se’ls dóna... No parlam de luxe perquè a
Formentera no hi ha cambrers amb corbata, parlam dels hotels
familiars, restaurats, de categories de tres i quatre estrelles,
d’aquestes platges que són d’illa deserta i que la gent de
ciutat està disposada a pagar un poc més per tenir aquesta
determinada exclusivitat. La resposta està en l’ocupació que
tenim a Formentera, i en un any complicat com l’any passat,
es va poder comprovar que el turista encara seguia disposat a
pagar aquest preu per venir a Formentera.
En quina línia s’està treballant per aconseguir millores
en les connexions marítimes? És una feina molt lenta, però jo
crec que mai s’havia treballat tant. S’està a punt d’aprovar una
llei de transport marítim a les Illes Balears que ha de permetre
posar les condicions que l’Administració demana per prestar
el servei entre Eivissa i Formentera. D’altra banda, pel que fa
a la connexió amb la Península, que és un dret que Formentera
ha d’exigir, aquesta llei depèn del govern central. No es pot
deixar una illa incomunicada amb el territori peninsular,
és una prioritat social que ells han de garantir. Varen tenir
l’oportunitat d’arreglar-ho amb un Reial Decret aprovat el
2007, però declararen totes les línies d’interès públic amb
totes les illes, menys amb Formentera. El que demanam és
que es modifiqui aquest Reial Decret, que suposa dos anys de
feina i mentrestant que facin un contracte especial d’obligació
de servei públic i que l’adjudiquin a una companyia. Que
deixin de construir un quilòmetre de línia d’alta velocitat i
garanteixin aquest dret dels ciutadans.
Canviant al transport terrestre, és difícil incentivar la
població perquè utilitzi el transport públic. En quina línia
s’està treballant? Fins al 2007, a Formentera no s’havia fet
cap actuació des de l’Administració en matèria de transport
públic. A partir del 2008 hi començàrem a actuar i en dos anys
hem aconseguit augmentar els usuaris en un 80% a l’estiu,
simplement amb increment de freqüències, estructuració
d’horaris i campanya de comunicació. A l’hivern és complicat,
tothom té cotxe, queda molt poca població a Formentera,
de manera que si apliques un sistema de transport públic
domini total del 80-90% del turisme italià, fins fa quatre anys.
Els hotels, a mesura que el mercat italià ha anat baixant, han
pogut obrir-se a altres mercats i internet ara és considerat un
sistema de venda molt important. Ha canviat bàsicament això,
el sistema de contractació i venda a Formentera. Ha baixat la
touroperació i ha augmentat el client directe. I en els darrers
dos anys, s’ha superat una assignatura molt important, que és
el mercat espanyol. Si fa quatre anys només era d’un 15% amb
un domini clar del mercat italià, ara a la temporada passada va
ser un 52% mercat italià, un 32% espanyol i un 16% alemany.
El mercat alemany no és important al llarg de la temporada,
però si mires maig i octubre, és d’un 68% i, per tant, no es pot
perdre. Crec que Formentera ha canviat en la distribució de
mercats i en la forma de comercialitzar-ho, però per sort, l’illa
no ha canviat.
Quines expectatives es presenten a Formentera en els
propers anys? Crec que a Formentera, tant la població com els
polítics són prou savis per prendre nota de la destinació que
tenim i de per què tenim aquest èxit, que és el què ens permet
tenir un benestar econòmic i un nivell de vida envejable a
molts llocs. Vull pensar que qualsevol opció política sap cap
a on hem d’anar i crec que per continuar igual simplement no
hem de canviar gaire. Una vegada vaig llegir una frase que em
va parèixer molt encertada, que deia “Un país, un estat no es
pot permetre no créixer cada any, però una illa com Formentera
es pot permetre no créixer”. Això és un luxe que ens podem
permetre i hem de ser prou intel·ligents per aplicar-ho.
“CreC que Formentera seria un lloC ideal per Combinar naturalesa, gastronomia i
traCtaments termals”
amb horaris fixos, no el fas útil per a la gent i la solució és
la flexibilització. El 2009 vàrem començar amb el servei a la
demanda per als jubilats i enguany hem substituït la línia 1
que rodeja el perímetre de l’estany des Peix per servei a la
demanda. Veurem com ha anat l’experiència i si hem de
continuar amb aquesta via, però el més segur és que sí perquè
als llocs on queda poca població, l’única via és la flexibilització
del transport públic.
En un futur, veurem una Formentera més ecològica amb
vehicles elèctrics? Des de l’equip de govern fa dos anys que
parlàrem d’incentivar el transport elèctric a Formentera. De
fet, vàrem fer dos edicions de la mostra de vehicles emissió
zero, que no vàrem poder continuar per la dificultat de
portar tots aquests vehicles a Formentera i els costos que
representava. Tot i així, crec que deixàrem palesa la nostra
iniciativa amb aquest tipus de transport. A darrers del 2007
vàrem instal·lar endolls per a la càrrega de vehicles elèctrics i
enguany els volem convertir en vertaders punts de càrrega. El
president del Govern Balear, a una pregunta d’un periodista a
la ITB de Berlín sobre si no seria bo incentivar aquest tipus de
transport a les illes, va contestar que es tenia la idea de fer un
projecte pilot de mobilitat en vehicles elèctrics a Formentera.
Jo crec que en un parell d’anys hi pot haver una alternativa
elèctrica important a la nostra illa, i qui no l’ha provat no sap el
que és moure’s en silenci i gaudir del paisatge. És un vertader
espectacle.
Després de 13 anys, destacaries algun canvi en el
turisme? Evidentment, en tema de mercat abans hi havia un
8
9
Formentera ha gaudit en els
darrers anys d’una presència
en l’àmbit autonòmic i estatal
sense precedents, gràcies a la
constitució del primer Consell Insular
l’any 2007, que li ha donat veu i vot en
qüestions molt importants i d’índole
diversa. Una d’aquestes qüestions ha
estat l’aprovació de la Llei 4/2009, d’11
de juny, de serveis socials de les Illes
Balears, pionera a tot l’Estat espanyol.
La constitució del Consell ha permès
a Formentera participar del procés
d’elaboració d’aquesta llei, ja que les
competències referents als serveis
socials i l’assistència social corresponen
als consells insulars, tal com estableix
l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia
(Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer).
El govern de Formentera manté
una línia progressista que considera
que l’accés a uns serveis sociosanitaris
públics, gratuïts i de qualitat és una
de les vies que permetran que tots
els ciutadans, però especialment les
persones en situació de necessitat,
millorin la seva qualitat de vida.
Els processos socials generats
durant els darrers vint anys han
transformat la nostra societat, han
plantejat nous reptes i han fet aflorar
noves situacions de necessitat. Alguns
exemples d’aquests canvis són el
creixement demogràfic accelerat,
l’envelliment de la població, el risc de
desigualtats personals, les situacions de
dependència que viuen moltes persones
i la complexitat que comporta per a les
famílies.
Per això es feia indispensable una
nova regulació a través d’una norma
que reconegués la universalitat en
l’accés als serveis socials que respongui
a la realitat actual i avanci cap a la
consecució del que s’ha denominat el
‘quart pilar’ de l’estat del benestar.
La llei autonòmica preveu, per
primera vegada, l’aprovació de
carteres de serveis, que inclouran les
prestacions a les quals la ciutadania
tindrà dret subjectiu, que podrà exigir
a les administracions que en són
competents i, en darrera instància,
davant els tribunals, la qual cosa
elimina el caràcter assistencialista
dels serveis socials. S’estableix que
aquesta cartera de serveis garantirà
la resposta immediata a les situacions
d’emergència social i les prestacions
que donin cobertura a les necessitats
bàsiques de les persones beneficiàries.
Es consideren necessitats bàsiques
l’allotjament, l’alimentació i el vestit,
i l’accessibilitat a la informació i als
recursos del sistema de serveis socials.
La nova llei preveu un termini per
al seu desenvolupament reglamentari,
per elaborar, especialment, la cartera
de serveis. Una vegada determinats els
aspectes reglamentaris prevists, tots els
ciutadans que ho necessitin podran anar
al centre de serveis socials per sol·licitar
les ajudes que la Llei determina. En
cas que es consideri que la persona
té dret a una ajuda, és a dir, després
de la valoració pertinent, els serveis
socials elaboraran un procés d’atenció
amb els serveis i prestacions socials i
econòmiques.
A partir d’aquesta llei, les persones
en situació de necessitat social ja no
seran ateses en la nostra comunitat “si
es pot” o “si hi ha places”, ni hauran
de dependre gairebé en exclusiva dels
familiars.
Es tracta, per tant, de configurar
un nou desplegament dels serveis
socials de les Illes Balears que potenciï
el progrés del model de l’estat social
que consagra la Constitució Espanyola
i d’aconseguir el compromís de tots els
poders públics per promoure i dotar els
recursos necessaris per fer efectiu un
sistema de serveis socials de qualitat,
garantista i plenament universal.
L’objectiu de tot bon govern ha de
centrar-se en l’execució de mesures
que millorin la vida dels ciutadans i
n’ampliïn els drets, especialment els
dels més desfavorits.
Margalida Font i Aguiló | consellera de Benestar Social i Joventut
El Consell Insular de Formentera i la legislació en matèria de serveis socials
Benestar social i Joventut
MISCEL·LÀNIA
10
La VIII edició de la Diada Intercultural de Formentera,
celebrada el passat 21 de març, va comptar amb un
gran èxit d’assistència, en un ambient on va regnar la
concòrdia i la germanor entre la varietat de cultures
presents a Formentera, mostra de l’esperit solidari, curiós,
alegre i tranquil del nostre poble.
Una quinzena de països i sis comunitats autònomes varen
participar amb activitats infantils, degustació gastronòmica i
actuacions musicals, on la varietat de colors hi va ser present,
tot i la pluja que va caure a les primeres hores del matí.
Des de l’entrada en vigor de la Llei de Promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència, el dia 1 de gener de 2007,
la conselleria de Benestar Social de Formentera ha
tramitat 110 expedients de persones amb diferents graus de
dependència. Donat l’augment d’usuaris d’aquests serveis,
des de l’àrea d’Afers Socials s’ha contractat una tècnica que
s’encarrega exclusivament de tramitar totes les sol·licituds, la
qual cosa permetrà agilitzar els aspectes burocràtics i donar
una resposta més propera i integral als usuaris.
La creació d’aquesta plaça ha estat una demanda per part
de la ciutadania, i les tasques del nou personal ofereixen la
possibilitat de realitzar les valoracions oportunes sobre les
sol·licituds de dependència i elaborar el Pla Individualitzat
d’Atenció (PIA) per oferir el millor servei adaptat a cada
Un any més de germanor a la Diada Intercultural de Formentera
110 expedients de persones dependents des del 2007
La consolidació d’aquesta festa en el panorama cultural de
Formentera va propiciar l’ampliació dels actes interculturals
al llarg d’una setmana, amb activitats infantils, exposicions
de les cultures representades a la diada i l’entrada de nous
països que no volien perdre l’oportunitat de gaudir d’aquesta
germanor.
Aquesta edició es va caracteritzar pel detall solidari
d’enviar tota la recaptació de la diada als damnificats pel
terratrèmol d’Haití.
usuari. La interconnexió amb la base de dades del Govern
Balear permet fer un seguiment detallat dels expedients i de
la seva resolució, i això fa que es doni una atenció molt més
personalitzada.
S’ha de destacar que fins al dia d’avui no es disposen
d’instal·lacions per atendre les persones dependents, un fet
que quedarà solucionat amb la propera inauguració del Centre
de Tractament Especialitzat. Aquest servei ha estat possible
gràcies al conveni amb la Fundació d’Atenció i Suport a la
Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal. Aquesta llei
finança els serveis a les persones dependents que requereixen
prestacions socials perquè es troben amb una discapacitat
moderada o severa, psíquica o física, o bé son persones majors
o infants, entre d’altres situacions de dependència.
La contractació de la nova tècnica, amb una experiència
de més de dos anys a la Fundació d’Atenció i Suport a la
Dependència, suposarà l’aplicació dels fonaments bàsics de la
llei, que donen prioritat a la teleassistència, l’ajuda domiciliària
i els centres de dia.
11
Com definir l’artesà i l’artesania
des de l’Administració?
Doncs, l’artesania, des de
l’administració, ha d’enfocar-
se cap a la protecció de l’ofici. Un
artesà és una persona que realitza
labors d’artesania. Contràriament als
comerciants, no es dedica a la revenda
d’articles sinó que els fa ell mateix,
cosa que afegeix un valor a la peça. A
diversos països és considerat com a
petit empresari i a Espanya compta amb
regulació pròpia pel Decret d’ordenació
de l’artesania de 1998 i per la Constitució
Espanyola.
Dins el cercle dels artesans hi
ha diversos punts de vista a l’hora
d’entendre l’artesania, des dels més
puristes fins als més progressistes;
el que està clar és que la artesania
pot seguir en temps de crisi i
reivindicar la seva continuïtat sense la
industrialització que la ve perseguint.
L’artesania, juntament amb
l’agricultura i la ramaderia, són els
únics oficis recollits a la Constitució
Espanyola i aquesta disposa que
els poders públics atendran a la
modernització i desenvolupament de
tots els sectors econòmics, entre els
quals se cita expressament l’artesania,
amb la finalitat d’equiparar el nivell de
vida de tots els espanyols.
Els artesans es caracteritzen per
usar materials típics de la seva zona
d’origen per fabricar els seus productes,
cadascun amb materials diferents i que
identifiquen l’entorn de cada exponent:
petxines marines, quars, fustes
específiques, etc. D’aquesta manera,
l’artesania reflecteix la identitat de cada
regió i promou la cultura de cada poble
viatjant al voltant del món.
Precisament, l’artesania elaborada
a Formentera constitueix, en moltes de
les seves manifestacions, l’expressió
cultural de la seva pròpia història i és un
clar testimoni dels costums i tradicions
per a la formació del patrimoni etnogràfic
d’un poble. Les seves circumstàncies
històriques i socioculturals han
contribuït a que el sector artesà ocupi
un paper rellevant en el teixit cultural
de Formentera.
És convenient, per tant, reconèixer
el seu valor com a font generadora
d’ocupació i com a recurs turístic i
cultural d’alta potencialitat, així com
divulgar totes aquelles manifestacions
artesanals d’interès tradicional o
arrelades a l’illa.
Es fa necessària, d’altra banda, la
regulació de l’activitat artesana que
potenciï les condicions i acompliment
dels diferents oficis artesanals. Amb
aquesta finalitat es crea el Registre
d’Artesans de Formentera, de naturalesa
administrativa i caràcter públic i gratuït,
amb l’objectiu de fomentar i recuperar
les expressions antigues, i impulsar la
seva participació en esdeveniments en
els quals hi estigui implicada l’artesania.
La Comissió Assessora d’Artesania,
creada per a aquest efecte, neix com un
òrgan de caràcter consultiu del Consell,
amb la finalitat que les necessitats i
aspiracions del sector artesà de l’illa
estiguin degudament escoltades i
valorades. Però tot l’esforç no seria
possible sense la participació activa
dels artesans: ells són els que han de
seguir amb el seu ofici i denunciant
tot l’intrusisme que existeix. Nosaltres
intentarem posar els mitjans i ells el seu
art, esperant que no es perdi la identitat
pròpia que cadascun d’ells transmet
amb el seu treball.
Amalia Mora | Àrea d’Artesania i Mercats | foto: Javier Asensio
L’artesà i l’artesania des de l’Administració
educació, cultura i Patrimoni
L’ampliació de l’escoleta Sa
Miranda, a partir del proper
curs escolar 2010/2011,
suposarà la duplicació del
nombre de places, la incorporació de
més professionals i nous espais que
permetran atendre més famílies.
Enguany, des del Consell Insular de
Formentera s’oferiran més de cinquanta
places per a infants del primer cicle
d’educació infantil (de zero a tres anys).
El calendari del procés d’admissió
i matriculació d’alumnes s’inicia amb
la presentació de sol·licituds, que
començarà el 26 d’abril i finalitzarà
el 7 de maig. La llista provisional
d’admesos es publicarà el 28 de maig i,
un cop ateses les reclamacions, la llista
definitiva es publicarà el 16 de juny. La
matriculació s’iniciarà el 17 de juny i
finalitzarà el 18 de juny.
El centre ha de reservar places per
a alumnat amb necessitats específiques
de suport educatiu i en situació de
desprotecció o risc social.
als petits d’entre 0 i 3 anys, amb
l’organització d’activitats i tallers a
través de l’Espai Familiar i l’Espai Nadó,
que s’han dut a terme fins al mes d’abril
i que tornaran a començar el proper curs
escolar.
Què és un Espai Familiar?
Són serveis d’atenció a les famílies
amb infants de 0 a 3 anys que no estan
escolaritzats, i ofereixen suport a la
criança i educació dels fills i/o filles. La
seva finalitat és incidir en la millora de la
qualitat de vida dels infants, promoure
els seus drets i vetllar per les seves
necessitats mitjançant uns espais de
trobada entre les famílies i els infants,
amb l’acompanyament de professionals.
Què és un Espai Nadó?
És un espai per a mares i pares
que tenen un infant de mesos i volen
compartir l’experiència. Les famílies
tenen l’oportunitat de conèixer i
compartir dubtes, alegries i neguits
amb altres mares i pares, i compten amb
el suport d’una professional amb qui
parlar de la criança i l’educació, del joc i
l’alimentació, i d’aquelles coses que els
nadons fan i ens sorprenen.
Inici del període d’inscripcions a l’escola Infantil Sa Miranda
les Places s’hauran de sol·licitar mitJançant l’imPrès oficial disPoniBle a l’escoleta, la conselleria d’educació i al registre general. un coP emPlenat s’ha d’entregar al registre general del consell amB els documents que acreditin la data de naixement de l’infant i les circumstàncies al·legades Per a la valoració.
Quan el nombre de sol·licituds
rebudes és major que el de places
disponibles, són valorades i ordenades
per la comissió d’Escolarització segons
el barem establert a l’ordre de la
conselleria.
Els criteris prioritaris de puntuació
són: existència de germans matriculats
al centre, renda de la unitat familiar
i concurrència de discapacitat en
l’alumne/a o en el pare, la mare o el tutor
legal o en algun germà o germana. Els
criteris complementaris són germans
de parts múltiples i fills de famílies
monoparentals, aquelles on la pàtria
potestat recau en un sol progenitor.
Amb l’objectiu d’adaptar-se a altres
tipus de serveis que responguin a totes
les necessitats que tenen els infants
d’aquestes edats i les seves famílies,
el Consell Insular de Formentera, en
col·laboració amb l’Institut de Primera
Infància, s’està implicant molt en el
foment d’activitats educatives dirigides
12
Sant Ferran
Un any més, la conselleria de Cultura de
Formentera organitza les festes de Sant Ferran,
les primeres del calendari festiu estival, amb un
cartell d’activitats ampli on hi podem trobar una variada
oferta cultural: actuacions musicals, exposicions, espectacles
infantils, recitals de poesia, conferències, cinema a la fresca,
ballades i cantades.
En la programació de les festes s’ha intentat combinar
esdeveniments culturals diversos amb les creacions d’artistes
emergents i consolidats en el món de l’espectacle. En els
darrers anys, el programa de festes de Sant Ferran s’ha
caracteritzat per la seva diversitat musical, amb les actuacions
de Ressonadors, Capella ducal de Gandia, Javier Vargas,
Formentera connection, 4 de copes o Strombers.
Enguany, el programa musical comptarà amb la
col·laboració de Diversons, música per a la integració de
l’Obra Social “La Caixa” amb les actuacions dels grups Sandra
Rehder (Argentina) i Lusofonías (Portugal).
A més a més, i seguint el seu concepte de festa popular,
es té l’objectiu d’oferir activitats per a tots els públics i
gustos, alternant en el cartell diferents actes. Cal destacar,
del programa, la inauguració del mercat artístic per part dels
artistes de Formentera, un esdeveniment que arriba a la seva
tercera edició, o una varietat d’activitats esportives que inclou
escacs, futbol 7, campionat de petanca i duatló.
Així mateix, no podem oblidar la ballada popular
organitzada per la colla de ball Es Xacoters de Formentera.
Formentera en festes
13
foto: David Shaw
El passat 18 de març de 2010 es va convocar una
assemblea general extraordinària de la cooperativa
del camp i de la cooperativa de consum de
Formentera per reactivar-les legalment amb la
col·laboració d’UCABAL (Unió de Cooperatives Agràries
de Balears) i del Consell Insular de Formentera, per tal de
començar a fer feina pel món rural de l’illa.
En aquesta reunió es va acordar la reactivació de l’antiga
cooperativa de Formentera i es va nomenar una nova junta
rectora que començarà a treballar per dur endavant aquest
projecte tan necessari per a la nostra illa.
Reactivació de la cooperativa de Formentera
infraestructures, agricultura i ramaderia
14
La conselleria d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca i Caça del
Consell Insular de Formentera
compta amb un servei
d’assessorament agrari per part d’un
tècnic del Fons de Garantia Agrària i
Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA)
que es desplaça el primer dimecres de
cada mes a Formentera per atendre
totes les demandes.
Entre les seves funcions destaquen
donar registre de les explotacions
L’ampliació de la vorera que
connecta el poble de Sant
Francesc amb el nucli urbà
de ses Bardetes ha comportat
una gran avantatge per als residents
d’aquest nucli.
Assessorament tècnic en matèria
d’agricultura
La conselleria d’Agricultura de
Formentera ha editat un tríptic
per combatre la plaga de la
tuta, una papallona que afecta
totes les parts aèries de la planta (tija,
fulla i fruit) i que va arribar a Eivissa el
2007.
Per combatre aquesta plaga es fan
tota una sèrie de recomanacions per
Tuta absoluta, l’arna de la tomata
Ampliació de la vorera que connecta Sant Francesc i ses Bardetes
agràries existents a l’illa de Formentera
i donar informació sobre les ajudes
procedents d’aquest organisme, com
ara les ajudes a la incorporació de
joves agricultors a l’activitat agrària o
a la modernització de les explotacions
agràries mitjançant la compra de
maquinària agrícola, amb la concessió
de subvencions per a instal·lacions o per
a la compra d’arbres fruiters.
Altres ajudes són l’accés al pla
renove de maquinària, la rehabilitació
a la preparació de les parcel·les, que
s’han de realitzar amb vuit setmanes
d’antelació per eliminar les crisàlides i
adults que estiguin al sòl. Així mateix,
s’aconsella una eliminació adequada de
restes de plantacions finalitzades per a
evitar reservoris de la plaga.
A les primeres fases de plantació és
aconsellable l’eliminació de fulles i tiges
S’ha dut a terme la pavimentació
de 150 metres de vorera amb el mateix
tipus de rajola i les canalitzacions
corresponents, a més d’intensificar la
seguretat de la zona del torrent.
de parets de pedra seca i aquelles
dirigides a l’explotació de cultius.
A banda d’aquesta important
tasca de divulgació, aquest tècnic
és l’encarregat de dur a terme les
inspeccions oportunes lligades a cada
línia d’ajuda i les inspeccions europees
de condicionalitat (control ambiental,
traçabilitat i de producció).
Així mateix, la conselleria compta
amb una tècnic enginyer agrícola a
disposició de tothom en horari d’atenció
al públic per a qualsevol consulta i
assessorament.Tècnic FOGAIBA: 5 de maig i 2 de
juny. Enginyer agrícola: de dilluns a
divendres de 9 a 14 h.
afectades, sempre que el nivell de plaga
es mantingui baix. Altres suggeriments
per a petites plantacions a l’aire lliure,
sobretot de març a juny, són la realització
d’un tractament preventiu amb sofre,
la utilització de trampes d’aigua o la
construcció de barreres fixes.
Més informació a la conselleria
d’Agricultura de Formentera.
Juntament amb la dotació de
contenidors soterrats, el parc infantil i
els passos per a vianants elevats, aquest
nucli urbà ha comptat amb moltes
millores, que de ben segur signifiquen
un avanç en la qualitat de vida dels
residents.
Aquesta obra menor té un
pressupost de 50.000 euros, finançada
íntegrament pel Consell Insular de
Formentera.
15
La rehabilitació de la plaça
Europa i la construcció d’un
pàrquing soterrat al nucli urbà
des Pujols dignificarà un espai
públic que fins al dia d’avui oferia un
aspecte desolador.
Actualment, la plaça Europa es
troba envoltada d’edificis que, en la
majoria dels casos, es troben en mal
estat de conservació i, a pesar de les
seves importants dimensions, gairebé
no s’hi celebren activitats i hi ha escassa
activitat comercial.
La reestructuració de la plaça, que
aspira a ser un punt representatiu
dins del nucli i també en el context
de l’illa, tindrà al mateix temps un
efecte revitalitzador sobre l’entorn
que l’envolta. Amb una superfície de
3.519,65 m2, la nova plaça d’Europa serà
un lloc alliberat de la pressió, el perill i el
soroll del trànsit motoritzat.
Amb un sistema de contenidors
soterrats que permetran realitzar una
La conselleria d’Infraestructures de Formentera
ha informat de l’inici de la nova fase d’instal·lació
de passos de vianants elevats arreu de l’illa, amb
l’objectiu de regular la velocitat dels vehicles als
nuclis urbans.
Recordem que durant l’any passat es va dur a terme la
col·locació de 10 passos per a vianants, distribuïts entre la
Savina, Sant Francesc, es Pujols, Sant Ferran i es Cap. Les
obres per dotar els nuclis urbans amb aquests equipaments
van parar a l’inici de la temporada turística passada i ara
recollida en les diferents fraccions, la
zona perimetral de la plaça admetrà
una pròspera activitat comercial i en
la qual s’hi podran trobar botigues i
restaurants, a més de la possibilitat de
donar continuïtat al hippie market que
es desplega al llarg del passeig marítim.
D’altra banda, l’edifici d’aparcament
en una planta soterrani té com a objecte
dotar de 136 places d’estacionament la
zona més litoral del nucli urbà des Pujols.
Juntament amb la reestructuració i la
peatonalització del carrer Roca Plana,
es conformarà un espai amb abundant
vegetació on passejar amb una
continuïtat visual fins al mar.
Les obres d’aquest projecte i de
l’embelliment del nucli urbà des Caló
començaran a finals d’estiu a causa de
la moratòria que impedeix la realització
d’obres durant els mesos d’estiu.
Pressupost global de licitació:
6.000.000 euros. Termini d’execució de
les obres: 12 mesos.
El ressorgiment del nucli urbà des Pujols
Segona fase d’instal·lació de passos de vianants elevats
s’inicia la segona fase amb la instal·lació de quatre passos
elevats: un a Sant Francesc (al carrer Pla del Rei, a l’inici del
carrer peatonal Ramón Llull), un a l’entrada de Sant Ferran, un
a ses Bardetes i un a l’entrada des Pujols.
Tots aquests equipaments van instal·lats amb una correcta
senyalització amb pintura reflectant en vermell i blanc, i punts
de llum per indicar la seva localització, així com senyals
verticals.
La resta de passos elevats aniran ubicats a l’entrada
i sortida des Caló (1), a la Mola (3) i a l’altura del casc urbà
de sa Roqueta (2), i seran instal·lats després de la temporada
turística.
Aquest projecte compta amb un pressupost de 200.000
euros, adjudicat a l’empresa Urbafor.
Carrer Roca Plana després de la intervenció
El pròxim dia 20 de juny tindrà lloc la sortida de la IV
Travessia de natació Praderies de Posidònia illa de
Formentera, que consta de set quilòmetres en mar
oberta vorejant la costa de l’estany des Peix fins a la
platja de cala Saona.
Les categories incloses en aquesta travessia són: general,
màster, veterans, locals i discapacitats, tant en categoria
masculina com femenina. Els premis seran en metàl·lic i
corresponen a una dotació econòmica de 400 euros per al
primer guanyador de la general masculina i femenina.
La prova tindrà una durada màxima de tres hores, a una
profunditat mitjana de 10 metres i de fins a 20 metres en
determinats trams del recorregut. Des del Consell Insular
de Formentera s’ha muntat tot un dispositiu de seguretat
que estarà operatiu durant tota la travessia, amb el cos de
seguretat de platges del Consell, barques de suport i piragües
de l’organització, a més d’avituallament al llarg de tota la
carrera.
Es tracta d’una iniciativa que, any rere any, adquireix més
reconeixement amb la participació de nedadors d’Alacant,
Castelló, Barcelona, Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera.
Aquest fet és un indicador de la repercussió que està tenint
en l’àmbit nacional aquesta travessia, que té com a objectiu
potenciar l’esport a Formentera i en la qual s’espera arribar al
centenar de nedadors.
IV Travessia illa de Formentera | 20 de juny de 2010 |
Inscripcions i informació a travessiaformentera.blogspot.com
Nedar en el paradís
foto: Jose A. Arribas
16
El Consell Insular de Formentera
disposarà un servei mèdic, un servei
d’ambulància i un dispositiu de
seguretat a les carreteres. Durant
el recorregut comptaran amb punts
d’avituallament als quilòmetres 5, 10,
15 i a l’arribada, on també hi haurà un
equip de fisioterapeutes per atendre els
esportistes.
L’edició passada va acollir atletes de
diferents indrets com Balears, Barcelona
o Itàlia, i en aquesta edició s’espera la
inscripció d’uns 300 esportistes, ja que
Formentera acull la II edició
de la Mitja Marató el proper
16 de maig amb l’objectiu
de convertir-se en un
esdeveniment esportiu que actuï com
un reclam més per visitar la menor de
les Pitiüses.
La cursa té un recorregut de 21
quilòmetres i va des del far de la Mola
fins al port de la Savina, passant per Sant
Ferran i es Pujols. Hi podran participar
totes les categories masculines i
femenines a partir de la majoria d’edat.
II Mitja Marató
esPorts
fins ara la xifra és de gairebé 200 inscrits.
Tots els participants rebran obsequis
com camisetes de la mitja marató o una
bossa amb productes típics de l’illa.
Organitzada per la conselleria
d’Esports de Formentera, aquest any la
Mitja Marató compta amb l’atleta Josef
Ajram com a esportista convidat.II Mitja Marató | 16 de maig |
Inscripcions i informació a la web
www.marato-formentera.com
17
Durant la celebració de la
Setmana Santa a Formentera,
va tenir lloc la XVIII edició
de l’Stage de Judo al pavelló
esportiu, els dies 1, 2, 3 i 4 d’abril, dirigit
pel seleccionador nacional de judo
Ignacio Bueno. En aquest stage, que
va tenir un gran èxit de participació,
els esportistes pogueren practicar les
tècniques més perfeccionades d’aquest
esport.
Un esdeveniment consolidat a
Formentera per als amants del judo i
que va comptar amb la participació de
la selecció autonòmica de València, amb
Gran èxit de participació a les activitats
esportives de Setmana Santa
quatre equips de les categories infantil
i cadet, una selecció de Tarragona i
una de Barcelona. El darrer dia de les
dos activitats, el president del Consell
de Formentera, Jaume Ferrer, va fer
entrega dels trofeus.
I passant del judo al futbol, també es
va celebrar la II edició del Torneig de
Futbol aleví els dies 3 i 4 d’abril al camp
de futbol municipal. Amb la participació
de vuit equips que competien en
tres fases eliminatòries, va quedar
guanyador l’Inter de Milà després de
derrotar en la final el Villareal CF (6-
2). El president del Consell Insular de
Formentera, Jaume Ferrer, i el delegat
de presidència per a l’esport, Diego
González, lliuraren als campions un
guardó en forma d’àmfora.
La SE Formentera va acabar en
tercer lloc després d’imposar-se, en un
partit emocionant, al RCD Mallorca (3-2).
El FC Barcelona, l’Albacete, el Puig d’en
Valls i la UE Sant Josep participaren
també en un torneig que va comptar
amb la participació de més de 100
persones i s’està consolidant any rere
any.
El Consell Insular de Formentera ha aconseguit,
els darrers tres anys, importants partides de
finançament provinents de la Unió Europea.
Podem destacar el projecte de la primera fase
de soterrament de contenidors als nuclis urbans de l’illa,
subvencionat en un 50% per fons europeus (600.000 euros) i
també la remodelació de l’antic quarter de la Guàrdia Civil que
acabarà en la creació del centre artesà i mercat pagès “Antoni
Tur Gabrielet”, on el finançament europeu arriba també al
50% del projecte (350.000 euros).
El finançament per a aquestes dos actuacions prové del
fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
Així mateix, la segona fase de soterrament de contenidors
que es durà a terme l’hivern del 2010 al 2011 estarà també
finançada mitjançant el Fons de Cohesió de la Unió Europea
amb un import d’1.000.000 d’Euros.
Els darrers tres anys, el Consell Insular de Formentera ha
aconseguit devers 2.000.000 d’Euros de finançament europeu
per portar a terme projectes bàsics per al desenvolupament de
la nostra illa.
resoldran des de Formentera, amb la
intenció de poder escurçar els terminis
de tramitació de les llicències d’obra.
Aquest òrgan estarà integrat per
personal tècnic del Consell (advocats,
arquitectes, enginyers, tècnics de
medi ambient i patrimoni) i per
tècnics externs nomenats pel Col·legi
d’Arquitectes i pel Col·legi d’Enginyers.
Aquest òrgan tindrà també participació
social mitjançant els grups de defensa
de la natura, com és el GOB, i de defensa
del patrimoni cultural, com és l’Obra
Cultural Balear de Formentera. També
comptarà amb un tècnic de la Direcció
General d’Ordenació del Territori del
Govern de les Illes Balears.
Des de la creació del Consell,
molts han estat els canvis que
s’han produït a Formentera.
Un de tants és l’aprovació del
Reglament Orgànic de Funcionament
(ROC), que posa les pautes de com ha
de funcionar la nova institució. D’aquest
nou reglament, i tant a nivell d’activitats
com urbanístic i de patrimoni, emana
la Comissió Tècnica Assessora (CTA),
òrgan encarregat d’analitzar i informar
de la majoria de projectes d’obra major,
patrimoni i activitats.
Tots aquells expedients que
abans s’enviaven a l’antic Consell
Insular d‘Eivissa i Formentera, ara es
Els fons europeus a Formentera
La Comissió Tècnica Assessora (CTA)
La intenció és crear un òrgan
tècnic i independent, amb una àmplia
representació, que assessori el Consell
Insular per tal de resoldre tots els
temes urbanístics i patrimonials que es
plantegin de cara al futur. Un òrgan que
vetllarà també per l’estricte compliment
i aplicació de les lleis i donarà garantia
i seguretat, tant tècnica com jurídica,
a l’àmbit urbanístic i patrimonial de
Formentera.el nou òrgan d’assessorament del consell de formentera
18
economia, teritori i haBitatge
19
El pressupost del Consell Insular de Formentera
L’illa de Formentera ha experimentat un canvi molt
important des de la creació del Consell respecte
dels seus comptes. Hem passat de tenir números
d’ajuntament petit (l’any 2008 els pressupostos
liquidats de l’antic Ajuntament de Formentera no arribaven als
9.000.000 d’Euros) a comptar amb el pressupost del Consell de
2010, que arriba fins als 32.000.000 d’Euros aproximadament.
Aquest canvi ve donat per la creació de la nova institució,
que gestiona tots els serveis que li són propis i que abans
prestava el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, apart dels
serveis municipals que seguim prestant com a Consell.
El Consell Insular de Formentera obté ingressos de
diverses maneres: una és la recaptació de taxes i impostos
(és l’únic Consell que ho fa, ja que aquesta és una atribució
dels ajuntaments), dels quals obté entre sis i set milions
d’euros anuals; l’altra és la gestió de les noves competències
com a Consell, per les quals es reben uns 4.000.000 d’Euros
del Govern de les Illes Balears, i l’altra és la participació
en els impostos de l’Estat, on la xifra arriba als 2.000.000
aproximadament. Aquestos són els ingressos, que no varien
substancialment d’un any a l’altre.
Després n’hi ha d’extraordinaris com poden ser els diners
que arriben del Govern Balear per a inversió i fruit del dèficit
d’infraestructures que Formentera havia patit sempre respecte
a les altres illes i que l’any 2010 arriba als 6.000.000 d’euros.
En aquesta partida, destaca el conveni de carreteres signat
amb el Ministeri de Foment per import de 5.000.000 d’euros
i altres convenis com la remodelació de la plaça Europa des
Pujols amb el Ministeri de Turisme, de 3.000.000 d’euros, els
Fons Europeus de Cohesió per a la segona fase del soterrament
de contenidors que arriba a 1.000.000, o el conveni per a la
promoció turística amb la conselleria de Turisme del Govern
de les Illes Balears d’1.000.000 d’euros també. Aquestes
partides generals, juntament amb altres convenis menors, són
la font d’ingressos de la qual es nodreix el nostre Consell.
Al capítol de despeses, una part molt important va
destinada a sufragar els costos de personal i funcionament
de la institució, així com a desplegar tota la funció pública i
serveis quant a benestar social, ordre públic, cultura, medi
ambient, jovent, esports, etc. L’altra gran partida es destina
a la inversió pública, que com a eixos principals té la dotació
de serveis i infraestructures i l’embelliment de tots els pobles
de la nostra illa, així com la creació de nous espais necessaris
per a Formentera com el nou poliesportiu, el centre de dia,
la residència de majors, l’ampliació de l’escoleta de Sant
Francesc i altres que començaran aviat.
És cert que l’esforç per aconseguir totes aquestes partides
ha estat molt important, però ha propiciat que la nostra illa
comenci a tenir el finançament que li era just i que encara
esperam seguir millorant. Un pressupost que ajuda a millorar
la qualitat de vida dels formenterers i formentereres, crea llocs
de feina i fa que la nostra illa avanci amb pas ferm.
Bartomeu Escandell | conseller d’Economia, Territori i Habitatge
20
medi amBient i noves tecnologies
Ses Salines de Formentera
Les aigües rosades dels estanys saliners, les motes de
guixos que dibuixen l´entramat dels concentradors
i cristal·litzadors de ses Salines, la vegetació de
limoniums endèmics de Formentera, testimoni
d’una època antiga i memorable, unes edificacions i casetes
que han donat resguard a tantes hores de feina consagrades
a una activitat més antiga que la nostra memòria, tot plegat
conforma un tresor de la nostra història oral i escrita. Un
patrimoni dels formenterers i formentereres tan arrelat en el
nostre tarannà com la blavor de la mar que ens envolta.
Ses Salines de Formentera no són només un espai
geogràfic emmarcat en un Parc Natural. També són part del
paisatge més emblemàtic i simbòlic de la nostra illa. Són part
de la cultura i tradició que ens fan ser com som. Són part de
la història particular de quasi bé cada família de l´illa. Són
testimoni de l´esdevenir de la nostra terra en el temps i de
com la primera indústria de l´illa va permetre als jornalers
formenterers cobrar el seu primer salari.
Aquest acord va fructificar en la creació d’una nova
empresa el 2008, Salines de Formentera SL, la qual, participada
per Salinera Española SA en una part i sota una nova direcció
amb David Calzada al capdavant, va confirmar el seu
compromís amb el Consell Insular de Formentera de posar en
valor una activitat prestigiosa, recuperar l’extracció de sal, tot
adaptant-se a la regla d’oferta i demanda de mercat del nostre
segle, i com no podia ser d’una altra manera, treballar per la
recuperació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de les
nostres salines. Un patrimoni declarat Bé d’Interés Cultural i,
per tant, protegit amb el grau que li pertoca.
Ara ja hem passat l´equador de la legislatura i, amb
més il·lusió que mai, podem afirmar que tota la feina de
conscienciació està donant el seu fruit. Ara podem degustar les
qualitats de la sal líquida trempant verdures en cru, o matisant
el sabor de delicioses carns i peixos. Podem contemplar com
s´estan duent a terme les primeres accions de restauració de
comportes, emblanquinament de cases o apuntalament de
sostres i, si tot va com està previst, a finals d’estiu podrem
tastar la primera collita de flor de sal de Formentera.
Per part del Consell Insular s´està enllestint el projecte
del Centre d’Interpretació de la Sal, que estarà situat a
l´emblemàtica casa de sa Roda. Aquest espai ha de ser un
centre on qualsevol persona s´hi pugui apropar per conèixer
de primera mà una visió del que havien estat els inicis de ses
Salines de Formentera a través d’una mostra d’estris de treball
antics o a través de documents gràfics i audiovisuals, així com
també per conèixer el que seran les vies d’actuació presents i
futures. A més, aquest espai es troba en un àmbit paisatgístic
meravellós que permetrà fer de mirador i de punt d’observació
de les aus migratòries que es troben a l´estany Pudent,
contribuint tot plegat a ampliar l´oferta cultural i turística que
es troba a la nostra illa.
Tot això, és clar, només és una part del potencial que ofereix
l´explotació de les nostres salines. El fruit del temps i del treball
metòdic i sistemàtic comportarà el desenvolupament de molts
altres projectes i accions derivades d’aquesta activitat.
Ses Salines han estat sempre l´orgull dels formenterers
i formentereres, i tenim l’obligació de revitalitzar i cuidar
amb afecte aquest espai, tant pel nostre bé com pel de les
generacions futures.
Sílvia Tur i Ribas | consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies
Des del Consell Insular de Formentera, no podíem girar
l´esquena a un deute històric que tant els polítics com els
ciutadans tenim amb les nostres salines. No podíem, de cap
manera, deixar passar l’oportunitat d’aprofitar una ocasió
com la que ens dóna el nostre grau d’autogovern per pagar el
tribut que aquest espai meravellós es mereix.
Fruit d’aquesta voluntat, i sempre amb una predisposició
integradora cap a tots aquells que, d’una forma o altra,
han estat i estan implicats en la gestió de ses Salines de
Formentera, aconseguírem arribar a acords amb Salinera
Española SA, antiga propietària dels terrenys.
21
La futura regulació de fondejos
a l’Estany des Peix respectarà
el fondeig tradicional amb la
implantació d’un sistema de
boies ecològiques i aplicarà tota una
sèries de mesures que garanteixin la
seguretat de les embarcacions, com
una correcta distribució dels punts de
fondeig i una entrada i sortida segura
de la boca de l’estany.
Aquest projecte es va iniciar al
juny de 2007 amb el consens i acord
de l´associació “Club de Pescadors
esportius de s´Estany des Peix”, que
ve fent feina des de fa 15 anys per la
preservació del fondeig tradicional en
aquest àmbit.
L’excessiva presència de morts
i embarcacions que, de forma
descontrolada, es troben fondejats
dins les aigües de l’Estany des Peix,
està contribuint a posar en risc les
comunitats de fauna i flora marina
La regulació de fondejos a l’Estany des Peix mantindrà el fondeig tradicional
protegides en aquest fràgil ecosistema i
incloses en la Directiva d’Hàbitats de la
Unió Europea, catalogades pel número
d’habitat 1120 praderies de posidònia
(localitzades a cota zero dins la bocana),
nº1150 llacunes costaneres i nº1510
estepes salines.
La preservació d’aquesta llacuna per
la llei de Costes o la llei d’Espais naturals
obliga a treballar amb una proposta
d’ordenació molt acurada pel que fa
a les potencials repercussions sobre
els hàbitats esmentats anteriorment.
Després d’haver superat els tràmits
ambientals, ja s’està treballant en el
projecte definitiu que es desenvoluparà
a partir de l’avantprojecte i que té com
a objectiu dur a terme una regulació
respectuosa amb la capacitat de càrrega
que permet l’estany i les demandes del
col·lectiu social que n’ha fet un ús de
forma tradicional.
Algunes de les actuacions paral·leles
a la tramitació d’aquest projecte, com la
retirada d’embarcacions abandonades,
la neteja i retirada de residus del litoral,
l’acondicionament del camí d’accés
a la nova rampa avarador ubicada a
la boca de l’estany, la disposició de
dos bateries de mini contenidors de
recollida selectiva i la redacció d’un
projecte per la reconstrucció dels
mollets més deteriorats, tenen com a
objectiu la recuperació de les zones més
degradades de l’estany, i amb aquest
objectiu es vol posar en valor aquest
espai a nivell paisatgístic i ambiental.
La solució a un dels problemes més
rellevants en l’àmbit marítim, suposaria
conservar el tradicional paisatge de
llaüts i xalanes de pesca habituals,
que des de dècades n’han fet un ús
respectuós i sostenible.
22
Enguany es compleix el desè aniversari del Servei
Municipal de Socorrisme i Salvament, i des del
Consell Insular de Formentera volem fer un resum
de la trajectòria d’aquest servei al llarg d’aquests
anys.
L´estiu de 1999, l´Ajuntament de Formentera es va haver
d’enfrontar a la realitat d’unes xifres prou preocupants, ja que
fins a aquell any un total de 30 persones havien perdut la vida
a la nostra illa en accidents produïts a les nostres platges i
litoral. Aquestes xifres alarmants varen ser el detonant per a
la creació d’un servei que proporcionés seguretat i prevenció a
les platges per a tots els banyistes, tant turistes com residents.
Amb aquest objectiu, l´any 2000 es va contractar el servei de
Creu Roja, la qual cosa va posar de manifest la necessitat de
comptar amb aquest servei ja que els accidents mortals varen
reduir-se de forma dràstica.
Des d’aquell moment, el servei no ha fet més que créixer
i ampliar-se amb l´esperit d’augmentar la presència dels
socorristes al major nombre possible de platges de l´illa i, en
aquest sentit, l´any 2007 es va fer una important aposta per fer-
ne la gestió de forma directa a través del Consell Insular. Els
avantatges principals eren, d’una banda, la reducció de costos
que comparativament suposava un estalvi de quasi 60.000
euros anuals i, sobretot, fer-ne una gestió personalitzada que
permetés flexibilitzar el servei en funció de les demandes i
exigències de cada zona amb vigilància.
Avui en dia afrontam la temporada 2010 amb la major
cobertura que ha existit fins ara i Formentera és en aquests
moments l´únic municipi de Balears que compta amb un
servei propi de socorrisme i salvament, fet que ha motivat la
presència de la nostra illa en nombroses ponències i jornades
arreu de les Balears per explicar de primera mà l’organització
d’aquest servei.
Aquesta aposta implica una feina intensiva de formació
continua, ja que es duen a terme cursets de socorrisme
gratuïts per als residents i des del 2007 també es fan tallers
amb els al·lots i al·lotes del Casal de Joves, amb la finalitat de
fer-los prendre consciència de la responsabilitat de dedicar-se
a aquesta professió, tot apropant-los a una nova possibilitat
de treball que per altra banda no deixa de ser molt vocacional.
Per a aquesta temporada 2010, la conselleria de Medi
Ambient amplia el servei de seguretat de platges amb tres
socorristes més, la qual cosa en farà un total de 21. Aquesta
acció permetrà donar cobertura a la platja des Caló, on cada
cop hi ha major afluència de banyistes però que fins ara no
tenia cobertura. També hi haurà dos efectius més a la platja
des Cavall d’en Borràs.
Pel que fa als mitjans tècnics mes rellevants de què
disposa el nostre servei, comptam amb un total de tres motos
aquàtiques des del 2007 i, a més, aquesta temporada es
completaran amb una llanxa pneumàtica semirrígida de sis
metres, aportada per la Direcció General d’Emergències.
D’altra banda, també s´ha fet una passa més per tal de dur
a terme l´adaptació de la primera platja accessible de l´illa,
la qual cosa té per objecte facilitar l´accés a les platges a les
persones amb mobilitat reduïda. La primera platja serà es
Cavall d’en Borràs i, en aquest sentit, s´adaptarà el pendent
i característiques de les passarel·les i hi haurà elements
com tarimes i punts d’ombra. Aquest projecte d’adaptació
continuarà amb les platges des Pujols i Migjorn de cara al
proper estiu.
10è aniversari del Servei Municipal de Socorrisme i Salvament
23
Formentera exigeix l’obligació de servei públic de la línia marítima entre les Pitiüses
L’entrada en vigor del Reial
Decret 1516/2007 que regula
i fixa les línies marítimes
d’interès públic, arriba sense
la inclusió de Formentera, que és la
única illa que no disposa d’aeroport i
que, per tant, té la via marítima com a
única connexió amb l’exterior.
Per tal de solucionar aquest
problema, des del Consell Insular de
Formentera s’han mantingut diverses
reunions amb la Direcció General de la
Marina Mercant del Ministeri de Foment,
demanant la inclusió de Formentera i la
garantia d’unes freqüències setmanals
de connexió directa amb la Península,
basant-se en els requisits establerts pel
reglament de la Unió Europea 3577/92.
Com a prova, s’hi adjunta un
informe sobre dades de passatgers,
comparatives de preus i la singularitat
de l’illa de Formentera, justificant el
perjudici econòmic que pateix la nostra
illa per l’absència d’una connexió directa
i pel monopoli actual de les companyies
navilieres, tal com va manifestar el
Tribunal de la Competència l’any 2004
en un expedient que es referia a la
concentració d’empreses de transport
marítim entre les Pitiüses. En aquest
expedient s’aportaven una sèrie de
mesures que sis anys després no han
millorat en res la situació.
La resposta del Ministeri de Foment
a la reclamació de Formentera conclou
que cal comunicar davant aquest
ministeri i la Direcció General de la
Marina Mercant la justificació d’aquesta
necessitat per a l’illa de Formentera
per tal que pugui ser modificat un Reial
Decret.
Donada la passivitat del Ministeri
de Foment, al qual se li va lliurar la
documentació fins a tres vegades, es
comença a treballar conjuntament amb
la conselleria de Mobilitat del Govern
Balear, que s’ha sensibilitzat amb
el problema del transport marítim a
Formentera.
Amb aquesta iniciativa,
s’aconsegueix aplicar el 50%
de descompte als residents
extracomunitaris de l’illa, que pagaven
un preu de turista, i s’ha elaborat
la Llei de transport marítim de les
Illes Balears, que permetrà regular la
prestació del tràfic marítim entre Eivissa
i Formentera. Així mateix, se segueix
treballant conjuntament per aconseguir
la connexió de Formentera amb la
Península.
Mentre es lluita per aconseguir la
modificació del Reial Decret 1516/2007,
el Consell Insular de Formentera uneix
esforços per requerir l’obligació de
servei públic abans del 2011, data en
què finalitza el contracte amb l’empresa
encarregada d’oferir les connexions de
servei públic a les Balears.
L’equilibri territorial que l’Estat ha
de garantir i la lliure mobilitat de les
persones, que en el cas de Formentera
es veu molt reduïda a causa de la
doble i, de vegades, triple insularitat,
és un dret dels formenterers i una
obligació del govern espanyol, que un
cop s’aconsegueixi suposarà un abans
i un després en el transport marítim a
Formentera.
turisme i moBilitat
24
Des del mes de maig,
comença a ser operatiu
el Pla de Mobilitat de
Transport Públic per a la
temporada d’estiu, que des de l’any
passat compta amb diverses novetats,
entre les quals destaca l’increment del
servei amb un considerable augment de
les freqüències.
Per a aquest estiu, l’horari de la línia
nocturna (L7) s’ha ampliat fins a les 4
de la nit, a més d’augmentar-se la flota
d’autobusos de cinc a nou i crear-se dos
línies noves, entre les quals destaquen
la L8 de servei regular a la demanda
des de les 5 del matí fins a les 11 de la
nit, del port de la Savina fins als centres
turístics des Ca Marí, es Caló o es Pujols,
i viceversa. Aquest servei connecta amb
la primera barca de sortida a Eivissa i
fins a les 10 del matí es pot sol·licitar
el dia abans als telèfons 610422503 /
Comença el Pla de Mobilitat estival
971323181. Per accedir al servei la resta
de franges horàries, es pot sol·licitar 20
minuts abans.
El nou Pla de Mobilitat compta amb
un total de vuit línies regulars, a més
de dos rutes amb itineraris turístics,
dirigides als residents i als turistes. La
L3 realitza el recorregut cada 30 minuts
entre la Savina i la platja d’Illetes, i
ofereix la possibilitat d’adquirir un
abonament per a tot el dia, amb el qual
els turistes poden disfrutar d’una estona
de platja amb un servei de recollida a
les 3 i a les 5 de la tarda des d’Illetes i
des de la platja des Pujols, per visitar la
zona des Mirador i el far de la Mola.
Pel que fa a la L6 ofereix un servei
des de diferents punts de l’illa per anar
al Parc Natural de ses Salines, dirigida
a la gent resident que es vol desplaçar
fins a la platja. Compta amb dos sortides
al matí (10 h i 11 h) i dos sortides al
vespre (17 h i 18 h).
La resta de línies cobreixen totes les
zones de l’illa. La L1 rodeja el perímetre
de l’estany Pudent amb una freqüència
de 30 minuts, la L2 opera cada hora entre
el port de la Savina i el far de la Mola
(amb parades as Ca Marí i Maryland),
la L4 realitza els trajectes entre Sant
Francesc i cala Saona cada hora i la L5
fa viatges directes entre Sant Francesc i
es Pujols, i viceversa, amb dos sortides
al matí i dos a la tarda, de cara a donar
un servei als residents.
En relació al bus elèctric que fa el
recorregut del camí d’Illetes, es disposa
de dos autobusos amb 14 places
cadascun, completament gratuïts amb
un servei des de les 10 h fins a les 19 h.
L’objectiu d’aquest pla de transport
és flexibilitzar el servei i acostar el
transport públic a la ciutadania. Des del
2008 s’han dut a terme diverses mesures
de mobilitat a l’illa i el nombre d’usuaris
ha augmentat un 80% en els mesos
d’estiu, simplement amb un increment
de freqüències i una estructuració
d’horaris.
A més a més, des de la conselleria
de Turisme de Formentera es vol animar
els turistes a descobrir Formentera
a través del transport públic amb la
creació dels nous itineraris turístics.
totes aquestes línies oPeren cada dia des del 15 de maig fins al 30 de setemBre.
25
II edició de Formentera to Run
Durant una setmana, des del
dissabte 29 de maig fins al 5 de juny,
tindrà lloc la II edició de la cursa
Formentera to Run, una trobada que
combina esport i turisme i que té com
a objectiu fomentar la pràctica esportiva
alhora que descobrir els millors racons
de l’illa.
Es tracta d’un recorregut pels
camins de terra de l’illa i les seves
carreteres secundàries, el qual ofereix la
possibilitat de gaudir d’unes vacances
combinant esport, natura, sol i platja.
Els participants hauran de realitzar
cinc etapes amb distàncies d’entre
10 i 20 quilòmetres cadascuna, per
completar un total de 65 quilòmetres
aproximadament.
Totes les etapes estan dissenyades
per contemplar la biodiversitat
característica de l’illa, des de les
passarel·les de fusta de la platja de
Migjorn, l’abundant vegetació del Pilar
de la Mola, el recorregut pels camins
de terra i els abruptes penya-segats de
punta Pedrera o la panoràmica de ses
Salines a la part més meridional de l’illa.
El Consell de Formentera va donar
suport a aquesta iniciativa l’any passat,
i atesa la bona acceptació amb quasi
60 participants, s’ha continuat amb la
segona edició, que ja s’ha fet extensiva
al mercat nacional i s’espera arribar a un
centenar de participants.
Formentera to Run | Del 29 de
maig al 5 de juny | Inscripcions a
www.formenteratorun.com
Passió per Formentera i passió
per l’esport
I Volta a Formentera en caiac de
mar
Una altra de les possibilitats per
combinar natura i turisme actiu, és la
realització de la I Volta a Formentera en
Caiac de mar, que se celebrarà els dies
9, 10 i 11 de maig.
Aquesta primera edició
s’estructurarà en tres etapes, donant la
volta a l’illa literalment des de l’estany
des Peix fins a l’hotel Formentera Playa
a la primera etapa, de l’hotel Formentera
Playa fins as Caló a la segona etapa, i
des Caló a la Savina a l’última etapa.
Un total de 68 quilòmetres
costa a costa, on els participants
aniran acompanyats d’un grup de
col·laboradors format per biòlegs,
geòlegs i historiadors, els quals aniran
fent parades estratègiques explicant el
valor històric, mediambiental i geològic
dels llocs més importants.
I Volta a Formentera en caiac de mar
| del 9 a l’11 de maig | Més informació i
inscripcions a www.4nomadas.com
foto
: Joa
n Jo
an
26
Des de l’arribada del primer
grup d’estudiants francesos
a Formentera, l’any 1968,
han canviat moltes coses,
de les quals en Francesc Ferrer, més
conegut com a Xico, n’ha estat testimoni
directe. Dedicat a la indústria turística
des dels 16 anys, es va establir a Sant
Antoni, on va descobrir la seva passió
pel tracte amb la gent i els idiomes.
La seva dedicació al turisme el va
encaminar cap al moviment associatiu
i polític, sent regidor de l’Ajuntament
de Formentera els darrers anys del
franquisme i president del club de
futbol Formentera, de l’Associació
Hotelera, del Patronat de Turisme i
de la Cambra de Comerç des de l’any
1982 fins al 2002, en què es va dedicar
exclusivament al seu negoci.
Què et va portar a dedicar-te a la
indústria turística? Des dels 16 anys
sempre m’he dedicat a la indústria
turística. Era una de les poques coses
que podies fer a Formentera en aquell
temps. Em va agafar la idea d’anar a
buscar feina fora i me’n vaig anar a fer
el servei militar a Eivissa, i després em
vaig quedar a Sant Antoni durant 9 anys.
M’agradava molt el tracte amb la gent i
els idiomes, i l’any 1969 vaig comprar
aquest petit solar as Pujols a l’inici del
‘boom’ de la construcció, i l’interès de
la gent per adquirir aquest solar em va
fer despertar. L’any 1970 obrírem com a
restaurant.
Com ha canviat el turisme després
de 50 anys? Han canviat moltes coses en
sentit positiu. Avui en dia Formentera
té unes instal·lacions bones, tot i que
sempre es pot millorar. Considero
que falta formació professional, que
la joventut s’ha tornat molt còmoda.
Formentera té un gran futur per davant,
però no ens podem adormir i hem
d’aconseguir algunes infraestructures
que per a mi són importants. El fet de no
tenir aeroport, crec que hauria d’obligar
a comptar amb un port millor. Els hàbits
en el turisme han canviat i ara hi ha
una tendència a fer escapades, per la
qual cosa més que mai depenem d’un
transport segur i econòmic.
En Francesc té moltes anècdotes
per contar, fruit de la seva dedicació
durant dècades. Recorda, per damunt
de tot, la visita de l’equip de futbol
alemany Borussia Monchengladbach
l’any 1975. Arran d’aquesta visita,
es va organitzar un torneig de futbol
anual i l’arribada del famós jugador
alemany Berti Vogts va atreure la
televisió alemanya a Formentera,
aconseguint una fita inèdita per a la
promoció de l’illa.
Vares ser un dels promotors,
juntament amb en Llorenç Vidal,
d’aconseguir una promoció autònoma
per Formentera. Vaig estar un temps
a l’Ajuntament de regidor de Turisme
i després sempre he estat molt ficat
en moviments associatius. En aquell
moment lluitàrem molt i tinguérem el
suport de les institucions, sobretot des
de Mallorca, amb en Francesc Cladera
al capdavant de l’àrea de turisme del
Govern Balear. Tot això feia que la meua
tasca fos molt més fàcil. En Cladera va
fer un reglament nou perquè el Patronat
de Turisme pogués tenir una autonomia
i comptar amb un pressupost propi. Això
ens va fer adonar de la realitat.
Què opines de la relació qualitat-
preu que hi ha a Formentera? Com
he dit abans, el tema de la formació
professional el veig preocupant, no
només la dels treballadors sinó la dels
mateixos empresaris. El servei que es
dóna a Formentera no està gaire lluny
de la relació qualitat-preu, però s’hauria
de donar més facilitat als empresaris
per millorar els establiments de cara
al turisme. La solució és que el turista
se’n vagi d’aquí pensant que gastar més
per venir a Formentera paga la pena.
No hem de voler miracles, ja que mai
podrem lluitar en preus, però això que
puguis promocionar un lloc on el 80%
de l’allotjament és familiar, ja és una
atracció turística per ell mateix. Però
una de les coses que més em preocupa
és la quantitat d’inversors especuladors.
Ara s’estan modificant uns costums
que s’han de regular perquè acabaran
per destrossar tot allò que nosaltres
hem conservat. Per posar un exemple,
la regulació d’Illetes ha estat una cosa
molt positiva. Ara hi ha la gent que
hi pot haver, es pot accedir en casos
d’emergència i s’està demostrant que,
si es vol i es posen mesures, es poden
fer les coses bé.
entrevista a francesc ferrer
“Això que puguis promocionar un lloc on
el 80% de l’allotjament és familiar, ja és una atracció
turística per ella mateix”
Xavier Àlvarez de Lara
Vaig conèixer en Beni a finals
dels anys setanta; a principi
dels vuitanta vam començar
la construcció dels jardins
de casa seva i ja érem bons amics. Ell
va ser qui em va empènyer, obligant-
me a sortir del meu jardí , a dedicar
un esforç al comú, dient-me que tenia
la responsabilitat de fer més pel meu
entorn, tant social com territorial. A
finals dels vuitanta em va quasi forçar
a assistir a una espècie d’assemblea
d’agents socials d’aquells moments,
on es replantejava la necessitat urgent
d’intervenir socialment i políticament a
Formentera, des de les entitats cíviques,
en defensa del seu patrimoni cultural i
territorial. Això es va traduir en quinze
anys d’activisme social intens, sempre
acompanyat per la seva personalitat.
A part d’altres coses, en Beni i jo
en teníem una de molt important en
comú, i és que estàvem enamorats de
Formentera i de la seva gent. És clar que
en aquells temps encara hi havia molts
motius per estar-n’hi, ja que Formentera
conservava la seva màgia, cada casa era
un món i cada persona un personatge.
Malauradament, ara això ja no és del
tot així, ja som uns més d’aquest món,
alienats com tots. Probablement és
el que tocava, desenvolupar-se per
evolucionar finalment. El que no tinc
gaire clar és si som més feliços, objectiu
de tot ésser vivent.
A partir de tot això, els dos
començàrem una llarga campanya en
defensa d’aquests valors i que ens va
portar a vigilar les barques de bou des
dels vaixells de Greenpeace, al control
dels emissaris submarins i els seus
vessants, a la neteja de fons marins,
fins a la darrera campanya que estava
preparant per denunciar la quantitat
de burilles que hi havia a les platges
i l’impacte del turisme massificat,
desproporcionat per a Formentera, i
que posava en perill els valors que ens
havíem proposat defensar.
Recordo que la reflexió de fons,
expressada en llargues estones
inoblidables a la vora del foc de la
seva llar, era el que un bon amic va
batejar com “ecologisme il·lustrat”,
però que en realitat és el que tots
hauríem de comprendre com a base de
supervivència i benestar: no és possible
ser feliç si els teus veïns i el teu entorn
no ho són. Si la Terra està malalta com
a conseqüència del que li fem, tots ens
hi posarem, és un egoisme ben entès, ja
que es basa en el fet que som un tot i el
que li passi a uns, els passarà als altres.
Vull donar una imatge d’en Beni, no
tant coneguda de la seva obra com la
documentació de la bellesa i la cultura de
Formentera, sinó la de la documentació
dels impactes que rebien les dos.
És per això que acompanyo aquest
escrit, amb fotos representatives
d’aquesta mirada i de la complicitat que
teníem.
Finalment, vull agrair al Consell
Insular de Formentera, l’organització,
des de fa ja set anys, del concurs de
fotografia que porta el nom de Beni
Trutmann, i que fa que la seva memòria
resti amb nosaltres i per a Formentera.
27
ILLA AL SUD
Beni Trutmann, el provocador d’emocions i realitzador de documentació
28
POSA’T AL DIA
• II Mostra d’Art i Artesania. Del 30 d’abril al 2 de maig. Plaça de la Constitució de Sant Francesc.
• Volta a Formentera a Peu. 1 i 2 de maig. Organitza: Amics de Formentera. Més informació a www.amicsdeformentera.cat
• Exposició dels alumnes del Taller de Ceràmica. Del 3 al 8 de maig. Inauguració dilluns 3 a les 20 h Sala Municipal d’Exposicions.
• El documental del mes. The Queen and I. Director: Nahid Persson Sarvestani. Dijous, 6 de maig, a les 20:30 h. Sala Municipal de Cultura.
• Trobada de caiac de mar. Copa balear de caiac de mar. 8 de maig.
• Dia d’Europa. 9 de maig.
• I Volta a Formentera en caiac de mar. 9, 10 i 11 de maig. Informació awww.formentera.es o www.4nomadas.com
• Exposició de les fotos guanyadores i una selecció dels participants en el Concurs de Fotografia Beni Trutmann. Del 10 al 25 de maig. Inauguració dilluns 10 a les 20 h Sala Municipal d’Exposicions.
• Dia mundial de la fibromiàlgia i de la fatiga crònica. 12 de maig.
• II edició de la Mitja Marató de Formentera. 16 de maig. Més informació a www.marato-formentera.com
• Dia Internacional dels Museus. 18 de maig. Al matí, visita guiada al Museu d’Etnografia de Formentera. Activitats per als més petits amb tallers tradicionals per a escoles. Museu d’Etnografia de Formentera
maig
5a edició de cinema a la fresca. Jardí de ses eres i Plaça de sant ferran.
exPosició del fotògraf, Premi nacional de fotografia, alBerto garcía-alix. del 31 de maig al 26 de Juny. inauguració dilluns 31 a les 20:00 h. sala municiPal d’exPosicions.
• XXII edició de la regata Peñón de Ifach. Alacant - Formentera. Del 2 al 5 de juny. Més informació a www.rcnc.es
• III edició de la Passarel·la de Moda de Formentera. 12 de juny. Passeig de la Marina.
• IV Travessia illa de Formentera. 20 de juny. Més informació a travessiaformentera.blogspot.com
• Festes de Sant Joan 2010. Revetlla de Sant Joan el 23 de juny i Flower Power el 26 de juny. El Pilar de la Mola. Organitza: Comissió de Festes de la Mola.
• Formentera to Run. Del 29 de maig al 5 de juny. Inscripcions a www.formenteratorun.com
• El documental del mes. Primer dijous de cada mes. 20:30 h. Sala Municipal de Cultura.
• Festival dels alumnes de música Illa de Formentera. Última setmana de juny. Sala Municipal de Cultura.
Juny
• Festes de Sant Ferran 2010. 30 de maig. Actuació de Diversons, Lusofonías i Sandra Rehder.
• I edició de Premis de l’Esport. Maig. Consell Insular de Formentera.
• 5a Primavera de Cultura. Maig. Organitza: Obra Cultural Balear de Formentera.
29
Fires i Mercats
Concerts de música en viu a les places
Cursos
Subvencions
Tot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 h.
De maig a octubre: diàriament, mercat des Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 h.
De maig a octubre: dimecres i diumenge, mercat de la Mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 h.
De maig a octubre: dijous, divendres i dissabte, mercat artístic de Sant Ferran de ses Roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 h.
World Music tots els dijous a les 22 h. Plaça d’Europa (es Pujols)
Música en viu tots els divendres a les 22 h. Plaça de Sant Ferran.
Jazz tots els dissabtes a les 22 h. Plaça de Sant Francesc.
Taller d’elaboració de licor d’herbes. Primavera de Cultura. Maig. Organitza: Obra Cultural Balear de Formentera.
Cambra de Comerç.
Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.
• Qualitat i atenció al client. Maig. 10 hores.
• Estratègies de visibilitat a google per a empreses turístiques. Maig. 3 hores. Gratuït.
• Ofimàtica: Curs intensiu de word i excel. Maig. 10 hores.
• Qüestions d’actualitat de l’IVA. Maig. 3 hores.
• Innovació i creació de valor a l’empresa. Maig. 3 hores.
• Gestió i Control dels costos. Maig. 3 hores.
• Procediments de gestió tributària. Maig. 3 hores.
• Tancament comptable i fiscal 2009. Maig. 3 hores.
• Declaració de l’IRPF 2009. Maig. 3 hores.
Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1).
Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Informació: departament de Treball i Formació de la conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).
Ajuts a empreses. Més informació a la conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).
Petita i Mitjana Empresa.
Informació i inscripcions al telèfon 971.32 25 20.
• Web 2.0 i l’empresa. 24 hores.
• Aplicacions informàtiques de la fulla de càlcul. 50 hores.
• Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores.
• Llibre blau. 20 hores.
• Prevenció de riscs laborals. 30 hores.
Comissió de Festes de la Mola. Sant Joan 2010
LES NOSTRES VEUS
Les festes de Sant Joan ja
s’apropen, i des de la Comissió
de Festes de la Mola ja
comencem a preparar-les. Les
de Sant Joan són unes festes que molta
gent espera ansiosament, ja que són un
referent per a l’estiu, per poder gaudir
les nits fresques amb bona música,
amb la companyia d’amics i assaborint
la nit més curta de l’any. Enguany, el
dijous 23 de juny, farem la gran torrada
popular seguida de diverses actuacions
musicals de grups tant illencs com de
fora per amenitzar la nit i hi haurà una
pausa a mitjanit per a l’encesa del foc
de Sant Joan. Un altre acte molt esperat
serà la nit del 26 de juny amb la ‘Flower
Power’. Enguany no us la podeu perdre,
serà la mare de totes les ‘Flowers’.
La Comissió de Festes de la Mola ja
porta molts d’anys preparant festes a
Formentera. Vàrem començar celebrant-
ne dos: les festes de Sant Joan i les
del Pilar. Avui en dia n’hi ha una més
al calendari: l’Olimpiada Pagesa. Cada
festa és sempre un gran repte per a
nosaltres. Les tres, encara que siguin
sempre a la Mola, són molt diferents, tant
pel tipus de gent que hi participa, com
per les dates en què se celebren. Així,
les festes de Sant Joan les celebrem en
temporada alta, amb una gran afluència
de gent més jove i d’arreu del món. Quan
un es troba al final de la temporada, pot
gaudir de les festes del Pilar, que són
les festes patronals, amb un to més
religiós i amb més èmfasi en activitats
esportives i lúdiques per a la gent de
Formentera. Per acabar, fem l’Olimpiada
Pagesa, ja en ple hivern, amb la intenció
de no perdre vells costums, activitats
que anys enrere eren molt corrents i que
avui dia s’estan perdent. Si no sabem
d’on venim no sabem on anem.
La Comissió de Festes de la Mola
us convida a disfrutar de cada festa que
celebrem. Molt anys i bons, i salut.
30
L’Obra Cultural Balear de Formentera, un cor que batega
L’Obra Cultural Balear de
Formentera (OCBF) es
caracteritza per ser una
associació que des dels
seus inicis ha defensat el territori, la
cultura i la llengua catalana. La gent
de Formentera considera l’OCBF un
dels referents socials que vetlla per
la recuperació i la dinamització del
nostre patrimoni. Aquest llegat que ens
trobàrem en assumir la directiva d’una
associació reivindicativa com aquesta
va significar no poder-nos relaxar en
aquesta nova empresa.
A grans trets, els objectius que
ens marcàrem consistien en mantenir
més presència exterior en altres
organigrames, com en el Consell Social
de la llengua catalana i en el Consell
de direcció de l’Institut d’Estudis
Baleàrics; esdevenir un referent més
actiu com a institució assessora per al
Consell de Formentera. En aquest sentit
se’ns han encomanat diferents estudis
que posteriorment han acabat fent-se
realitat, com la creació de nous carrers,
la nova simbologia; i seguir amb la
programació cultural, tot focalitzant
l’atenció en la Primavera de Cultura, que
se celebra des de l’any 2006. Aquesta
idea sorgí per una doble motivació:
celebrar la diada de Sant Jordi i, a més,
allargar en el temps tota la programació
d’actes. Si bé, en aquests moments, la
conselleria de Cultura també és un bon
motor de programació cultural.
A més a més, hem reprès, després
d’uns anys, la tasca de publicar obres
d’interès local tot creant la col·lecció
Llibres de l’Obra. Han sortit a la llum
Rondalles i contalles de Formentera i
el llibre commemoratiu dels 30 anys
d’OCBF titulat Obra Cultural Balear de
Formentera, 30 anys de compromís.
En aquest sentit, dos estudiosos locals
estan preparant sengles publicacions
que, previsiblement, abans de la tardor
trobarem a les llibreries.
Pel que fa a la programació d’actes
culturals, enguany la Primavera de
Cultura inclou, el que ja és un clàssic,
el Taller d’herbes, acte innovador que
comencàrem a fer des de l’Obra i que ha
tingut una gran acceptació. Hi incloem
també dos presentacions de llibres,
una novel·la i un estudi històric, un
itinerari literari i el ja habitual encontre
de poetes. Fa uns anys que, per unir
esforços i coordinar els actes en èpoques
assenyalades, l’OCBF i nombroses
institucions i associacions col·laboren en
la programació cultural, perquè pensam
que és absurd treballar de manera
aïllada tot col·lapsant l’agenda cultural
i, a més, de vegades la complexitat dels
reptes que es fixen, si són compartits,
resulten més assumibles.
El món associatiu requereix temps,
feina, il·lusió, voluntat i empenta.
La societat formenterera necessita
mantenir el teixit associatiu actiu perquè
així esdevindrà més rica i s’enfortirà.
És per això que aprofitam l’ocasió per
convidar-vos a participar i col·laborar
en tot allò que sigui útil per conservar i
potenciar la cultura, tot formant part de
l’Obra Cultural Balear de Formentera.Podeu posar-vos en contacte amb
nosaltres a través de l’adreça següent:
Raquel Guasch i FerrerPresidenta de l’Obra Cultural Balear de Formentera
31
CONSELL INSULAR DE FORMENTERAPlaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 [email protected]
EQUIP DE GOVERNPresident del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i CulturaHble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 [email protected]
Vicepresident Segon i Conseller d’Infrastructures i AgriculturaHble. Sr. Bartolo Ferrer Mayans Tel. 971 32 10 87 ext. 8 [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 [email protected]
Conseller de Turisme i Mobilitat Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves TecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
Consellera de Benestar Social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 [email protected]
CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular Tel 971 32 12 75 [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)Tel 971 32 12 75 [email protected]
Diputat per formentera Hble. Sr. Josep Mayans Serra Tel 971 32 12 75 [email protected]
CONSORCIS I PATRONATS
Consorci Formentera DesenvolupamentTel. 971 32 10 67 971 32 10 16 [email protected]
Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 [email protected]
CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 [email protected]
Agencia Tributària Tel. 971 32 34 04
Canera i Escorxador Tel. 630 08 31 28
Cementiri Tel. 971 32 12 71 [email protected]
Serveis Funeraris Tel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehicles Tel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de Vehicles Tel. 971 32 31 30 [email protected]
Hospital de Formentera Tel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau / Registre Civil Tel. 971 32 27 33
Oficines d’Informació Turística Tel. 971 32 12 10 [email protected] [email protected] Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 971 32 30 82
Piscina Municipal Tel. 971 32 12 40 [email protected]
SOIB Tel. 971 32 11 41
Punt Verd Tel. 900 102 656
SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA
Policia Local Tel. 092 · 971 32 22 01
Ambulàncies Tel. 061
Emergències i Protecció Civil Tel. 112
Guàrdia Civil Tel. 971 32 20 22
Parc Insular de Bombers Tel. 630083128
Policia Tutor Tel. 647 65 10 80
CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS
CP Mestre Lluís Andreu Tel. 971 32 24 97 [email protected]
CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 [email protected]
CP La Mola Tel. 971 32 70 53 [email protected]
Escola Infantil Verge Meracolosa Tel. 971 32 20 59 [email protected]
IES Marc Ferrer Tel. 971 32 12 22 [email protected]
Escoleta Sa Miranda Tel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 [email protected]
Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA)Tel. 971 32 10 69 [email protected]
Centre de Recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40
CENTRES I SERVEIS CULTURALSBiblioteca Marià Villangòmez Tel. 971 32 33 86 [email protected]
Museu Etnològic Tel. 971 32 26 70
Sala Municipal d’exposicions [email protected]
Sala Municipal de Cultura – [email protected]
SERVEIS DE BENESTAR SOCIAL Àrea de Majors i Dones [email protected]
Àrea de Menors [email protected]
Àrea de Discapacitats [email protected]
Àrea d’Immigrants [email protected]
Àrea de Treball i Formació [email protected]
ASSOCIACIONS EMPRESARIALS
Cambra de Comerç Tel. 971 32 20 61 [email protected]
PIMEF Tel. 971 32 25 20 [email protected]
Associació Hotelera de FormenteraTel. 971 21 20 61 [email protected]
MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS
Ràdio Illa [email protected]
Televisió d’Eivissa i Formentera [email protected]
Diario de Ibiza y Formentera [email protected]
Ultima Hora de Ibiza y [email protected]
IB3 Formentera [email protected]
DIRECTORI
c
82 Km2 de Sensacions!
Passio per Formentera'
www.formentera.es
Passeigs amb Audioguia
Circuits verds sorprenents
Snorkeling
Senderisme
Setmana de Fotografia Submarina
Excursions amb Kaiac
Nordic Walking