revista del centre excursionista nº 181

NÚM. 181 BUTLLETÍ DEL CENTRE OCTUBRE - DESEMBRE 2011

Fundat l’any 1970Adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

2

Sal

utac

ió

BUTLLETÍ DELCENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT

Director: Jaume Roqué

Redactor en cap: Kim Agustí

Consell de redacció:Josep Mª BaburésJoan BlanchJosep EspuñaFlora MasóRamon RegíEnric SerranoMònica BlazquezDani Moreno

Edita:

Centre Excursionista d’OlotPasseig d’en Blay, 517800 - OLOT (la Garrotxa)[email protected]

Maquetació:Roser PuigThe Graphic room SC

Impressió:Impremta Aubert

Correcció lingüística:Òmnium Cultural de la Garrotxa

Cartografia:publicada amb autorització de l’ICC

Dipòsit legal:GI-1453-94

Amb el suport de:la Diputació de Girona

AqUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIfICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OpI-NIONS EXpRESSADES pELS SEUS COL·LABORADORS.

pVp: 4 €El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Segueix-nos!Centre Excursionista d'Olot

Apreciats associats:

Una vegada acabat l’estiu, època en què s’han pogut fer les caminades i assolit els cims esperats durant tot l’any; espero que hàgiu pogut assolir els vostres objectius sense haver hagut de lamentar cap accident d’especial importància.

El passat 25 de setembre s’haurà portat a terme la “III Edició de la Volta dels Volcans”, enguany ens hem vist obligats a variar l’itineraria causa de la intransigència del propietari d’una de les zones que ha denegat el permís per poder passar per la seva propietat.

Per la resta les seccions de l’Entitat estan altra vegada, des-prés del parèntesi estival, escalfant motors per les activitats de cadascuna. La de Mainada torna a estar a rebossar de pre-inscrits.

El primer diumenge d’octubre l’Aplec de l’Entitat a Talaixà amb el refugi acabat per fora, ara només cal distribuïr interior, a veu-re si durant aquest nou any podrem acabar-lo definitivament.

De la secció de muntanya remarco la sortida del dia 16 d’octu-bre conjunta amb la GECA, el GELPH, el PNZVG i TOSCA per les contrades del “Parc Natural del Montnegre-Corredor”, sota el guiatge de l’agent del Parc Natural en Pep Pannon.

També us demano l’assistència a l’Assemblea General de Socis a celebrar el proper 25 de novembre al local de l’entitat.

Així com també recordar-vos que ja tenim el número de la lote-ria de Nadal a la vostra disposició.

Esperem que al final d’aquest trimestre les neus ja enfarinin amb un bon gruix el nostre Pirineu per poder gaudir d’unes bo-nes esquiades i sortides a la neu. Així com del Curset d’Esquí, aquest encara per definir, estigueu atens a la web.

Jaume Roqué i Jutglà[email protected] 66.568

Queda't amb aquest número... segur que toca!

LOTERIALA GROSSA DE NADAL

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCISQueda convocada l’Assemblea General ordinària de l’entitat per al dia 25 de novembre al local del CEO, Passeig d’en Blay, 5, a les 21,30 en primera convocatòria i a les 22 en segona convocatòria, sota el següent.

ORDRE DEL DIA:-Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior.-Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior.-Aprovació de comptes exercici 2009/2011-Torn obert de paraules.Esperem la vostra assistència, donada la importància dels temes a tractar i pel bon funcionament de la nostra entitat.

qUOTES ASSOCIATS

Recordem que durant el mes de novembre es posaran al cobrament les quotes de associat. Als socis que s’acolli-ren a la devolució de la derrama s’aplicarà el descompte corresponent.

FOTO PORTADA: El llac del Portillón amb el Perdiguero. Foto Josep Espuña.

3

Activitats

XLII APLECdel Centre exCursionista d’olot,

A tALAIXàdiumenge, 2 d’oCtubre

PROGRAMA XLII APLECdia 2, aplec a talaixà

•Concentració a les 9 del matí, a

Sadernes.

•Inici de la caminada fins a talaixà.

•Xocolatada a l’hort d’en Roca.

•Jocs infantils i dinar de germanor,

amb botifarrada a càrrec del CEO i

postres a compartir.

•Sorteig d'un pernil.

•Cant dels adéus i retorn a Sadernes.

4

Info

rmac

ions

El proper dia 14 de novembre s’escaurà el cen-tenari de l’arribada del tren a la nostra ciutat. El ferrocarril d’Olot a Girona havia començat a donar servei, entre Salt i Amer, l’any 1895, però van ha-ver de passar setze anys perquè la línia fos com-pletada fins a la capital de la Garrotxa.

Malauradament, el 15 de juliol de 1969, sis dies abans de l’arribada de l’home a la Lluna, el tren va fer el seu darrer viatge. El pas del temps i la manca d’inversions l’havien convertit en un mitja de transport gairebé obsolet, però en el seu darrer any de servei encara havia transportat sis-cents mil passatgers i més de sis mil tones de merca-deries.

La supressió del ferrocarril no va comportar la millora d’altres vies de comunicació de la nostra

comarca, tot i que molts anys després alguns trams de l’antiga via foren aprofitats per traçar variants de la carretera; el túnel de coll de Bas i el pont del Pasteral en són els dos exemples més vistents.

Una de les locomotores belgues a la sortida de l'estació d'Olot. Arxiu Agustí.

CENTENARI DE L’ARRIBADA DEL TREN A OLOT

LA SALA• Del 5 al 20 de novembre: Exposició sobre el Centenari de l’arribada del Tren a Olot, a càrrec de l’Associació d’amics del

tren d’Olot

• Del 21 de novembre al 12 de desembre: Exposició de fotos del Concurs fotogràfic de l’Associació de veïns de Sant francesc.

EN fRANCESC COROMINAS VA MORIREn Francesc Corominas i Oliveras va morir el passat 19 de juliol. Veterà excursionista olotí, en Xicu ens va acompanyar en dotze-nes de caminades, des de finals dels anys setanta fins a principis dels noranta, i es va mantenir actiu mentre la seva salut li ho va permetre. Ell i la seva esposa Mercè, traspassada fa uns anys, van ser uns magnífics companys, que molts recordarem per sempre.

I TAMBÉ EN JOAN COMpTEEn Joan i la Maria de Pequín també ens van acompanyar al llarg d'una bona colla d'anys en les sortides de la secció de muntanya i en tota mena d'activitats del Centre. En Joan Compte i Puigvert va morir el passat 17 de setembre, als 77 anys d'edat. Allunyat des de feia temps de tota activitat excursionista, finalemnt va deixar aquest món per poder assolir fites molt més enlairades.

Xicu i Joan, descanseu en pau.

5

i la Paraula, un matí assolellat, van crear el Llibre de la Llengua i així ens vam comunicar. Tot semblava que rutllava fins que tres

Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents, les paraules no existien i les persones es discutien fins que en Mot S

eccions

SECCIÓ DE MAINADA

Començat el mural i a pintar-nos els cossos.

A la piscina de la Cadamont!

6

ressonar les muntanyes mentre nosaltres ens pintàvem els cossos i fèiem un mural espectacular. També vam fer-nos una samarreta molt divertida i unes bosses per portar-hi mil coses! Caminant caminant anàvem fins a la piscina i ens remullàvem fent un bon xivarri. Fins i tot un dia ens hi vam banyar de nit! Algunes nits vam passar una mica de por però un dia vam veu-re uns focs artificials i l’última nit vam fer una bona festa de comiat on es van afegir grans i joves. Vam ballar més que mai i vam celebrar que començava l’estiu. Així ens vam adonar que, una vegada més, no tenim paraules, que això és genial!

Esperem que tots i totes hàgiu passat un molt bon estiu! Els monitors i monitores ens hem emplenat de pintura pel mig del bosc i per pobles de l’oest. Un gran regal, pares i mares, moltes gràcies! Però l’estiu s’acaba i tal com diu…

Així que nens i nenes, d’aquí a no res ens tornarem a trobar! Començarem el 2 d’octubre amb l’Aplec a Talaixà i podreu con-sultar les altres sortides a la pàgina web. Tornem a l’aventura!!

punts vestits de negre van robar el llibre, els problemes van tornar i els homes es van enfadar. La secció de mainada, el pas-sat juny, es va instal·lar a la Cadamont per tal de resoldre assumpte tan preocupant. Encara que ens desapareixien paraules i no podíem dir “monitors!” ni “samarreta!” ni “piscina!” ni “tinc gana!” ni…, vam aconseguir recuperar el Llibre! Per fer-ho vam haver de resoldre enigmes i jeroglí-fics, buscar paraules amagades, cantar "pels mals espantar", representar animals amb ombres xineses…

A més a més, la música ens va acompa-nyar tot el camí. Uns grans altaveus feien

Sec

cio

nsSECCIÓ DE MAINADA

Ens hi deixarem la

pell!

Piscina nocturna.

7

a casa, ofereixen un descompte interessant que cal tenir pre-sent. També trobaren la possibilitat del “passi” de mig dia (matí o tarda). O de dies feiners. O el “passi” de temporada. O el “pack” Girona. Diferents possibilitats i diferents preus.

El Centre Excursionista d'Olot ofereix la possibilitat de con-tractar l’assegurança d’accidents col·lectiva, per als socis. Cosa que farà innecessari pagar l’assegurança de les estaci-ons, en cas d’accident. (Que sí, és molt interessant en cas de no tenir-ne)

Encara que bufen vents que no són favorables, hem de viure amb alegria i seny. Pensem que en anar a muntanya, també ajudem a revitalitzar l’economia d’aquestes regions i pobles, a l’hora que ens procurem unes jornades d’esbarjo i salut.

Molta neu i bon hivern a tots.

Som a la tardor, i s’acosten els primers freds, els dies més curts i la foscor més extensa, conviden a quedar-se tancats, ben calentets... Però a muntanya es prepara un paradís al nos-tre abast, que ens ha de permetre gaudir d’allò mes, fer esport i admirar la meravella dels paisatges nevats.

Són moltes les activitats que podem fer a la muntanya a l’hi-vern: una simple passejada pels volts d’un dels pobles alts del Pirineu. La visita a l’arquitectura pirinenca, caminar pels carrerons amb l’ambient hivernal, i finalment recuperar forces en algun establiment, (que n’hi ha, i molts)...

Quan ha fet una bona nevada, una caminada per qualsevol pista forestal que haurà quedat tancada a la circulació, si cal, equipats amb raquetes de neu, (que podrem trobar de compra o lloguer a qualsevol botiga especialitzada), travessant bonics boscos nevats, conviden a l'assossec i a la calma. L’esquí nòr-dic augmenta les possibilitats de trasllat i gaudiment.

Si volem coses més fortes, podem pensar en les marxes d’al-tura ben equipats amb grampons, piolet, arba, pala i acompa-nyats de gent experta i molt de seny. L’esquí de muntanya és el seu màxim exponent.

Si gaudim amb les baixades, tenim moltes possibilitats: tri-neus o lluges, esquí alpí, “snow-board”, “telemark”, “snowblade” són aparells i estils de lliscament variat que ens permetran viure emocions molt divertides, fer esport i disfrutar de jornades meravelloses. Moltes són les estacions i llocs que estan preparats per a disfrutar de qualsevol nivell, en les nos-tres baixades. Trobarem professionals que ens ensenyaran les tècniques mes depurades, així com la manera de gaudir amb seguretat.

El Centre Excursionista d'Olot ha contactat amb les estacions d’esquí d’àmbit català, per demanar que en presentar el carnet de soci en comprar els “passis”d’esquí, puguem gaudir d’un descompte en el preu. (Algunes estacions ho fan i altres no, cal preguntar). La Molina, Masella, Vall Ter 2000, properes

Seccio

nsSECCIÓ D'ESqUÍGAUDIR L’HIVERN

Per fer amb raquetes...

Esquí de muntanya.

8

Pass

atem

ps

MOTS ENCREUATSper Teresa de fortuny

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2 •3 • • • •4 • •5 •6 • •7 • •8 • •9 • • • • • •

10 • •11 • • • •12 • •13 • •14

Horitzontals1. Refrany que ocupa gairebé tot el perímetre de la grae-lla (tretze paraules).

2. Relativa al regnat d'Isabel II d'Espanya. Del revés, mo-neda europea.

3. Déu grec dels vents. Del revés, cascades entre els EUA i el Canadà.

4. Del revés, natural de Croàcia. Individu que té una de-ficiència congènita de pigment a la pell. Del revés, orga-nisme multinacional.

5. Estimules una bèstia a accelerar la marxa. Nombre parell.

6. La que balla a la festa major. Carboni. Vint-i-quatre ho-res (en plural).

7. Del revés, vaig anar. Coberta membranosa molt tènue. Adequat.

8. Del revés, pertanyent al ronyó. Relatiu als gossos. En cap moment.

9. Cinquanta. Titani. Posta d'un astre. Símbol del gram.

10. Nitrogen. Priva dels òrgans reproductors. Barreja de brases incandescents i de cendra.

11. Est. Preposició de lloc. Mil. Fereixi amb l'arpó. Iode.

12. Engolir un líquid. Nord. Del revés, fallo en les expec-tatives.

13. Argó. Símbol del camp elèctric. Vaig d'un lloc a un altre per residir-hi. Lleure.

14. Vegeu 1 horitzontal.

Verticals1. Níquel. Vegeu 1 horitzontal.

2. Un element de l'esquelet. Sorra. On es baten els ce-reals.

3. Repetit, dadaisme. Part d'un animal que compleix una funció específica. Amagatall. Cent.

4. Magnífica Suite per a piano d'Albéniz. Banda armada basca. Tipus de cèrvid.

5. Sistema astronòmic que situa la Terra al centre de l'univers. Est.

6. Òrgan de la visió. Del revés, tens una certa identitat. Símbol de la temperatura. Nota musical.

7. Dos en xifres romanes. Amper. Relatiu a l'Alcorà.

8. Del revés, grups socials intermedis entre la família i la tribu. Aràcnid paràsit. Gal·li.

9. Ràfec d'una teulada. Temors.

10. Litre. Del revés, germana de la mare. Llançador de disc.

11. Del revés, mesura que servia per mesurar la llargada de les embarcacions. Sentiment profund de malvolença cap a algú. Del revés, nom de consonant. Est.

12. Faríem sortir. Del revés, que es deixa fàcilment con-duir.

13. La que, en una sèrie, en té catorze davant seu. Con-junció copulativa. Expressió de fàstic.

14. Vegeu 1 horitzontal.

9

pala, sonda, ganivetes per als esquís, grampons, ulleres de sol i tempesta, guants, manyotes i roba d’abric. És recomanable també portar casc i en algunes sortides el piolet també el ne-cessitarem.

És obligatori tenir l’assegurança de la FEEC.

XERRADES

A part de les sortides setmanals, intentarem organitzar algunes xerrades sobre rescat en cas d’allaus, orientació i el que propo-seu que sigui d’interès per a tots.

ESCApADES

Anirem una setmana al Pirineu Central o Alps, Febrer o Març

Si us animeu i voleu acompanyar-nos, PASSEU PEL CENTRE; allà tindreu la informació necessària per posar-nos en contacte.

La colla caçadors de neu.

Hola, caçadors de neu, ja hi tornem a ser!!!!! Com la tempora-da anterior us proposem les següents activitats:

SORTIDES DE CAp DE SETMANA

Inicialment no farem cap programació de sortides, farem el mateix que la temporada passada. Us expliquem com funcio-narem, per si algú es vol incorporar al grup:

El dia abans de la sortida, normalment divendres, ens truquem per quedar en l’hora i lloc de sortida i on anirem a fer esquí de muntanya, que dependrà de les condicions de la neu i de la predicció del temps. Sempre tenim algun meteoròleg entre nosaltres i algun guia que tria el millor lloc per anar.

El nivell d’esquí pot ser molt variat, el mínim és baixar per pis-tes vermelles sense dificultats.

Del material, el més important, i que cal portar, seria l’arva,

Seccio

nsESqUÍ DE MUNTANYA

Meije,abril 2011.

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA Nº1C/ València, 57 · 17867 CampRoDoN (Girona)Tel. 972 74 01 84 · [email protected]

10

un sender estret i envoltat de camps de conreu una bona es-tona i amb vegetació de rivera molt desenvolupada, després la vista es decanta vers l’estret o congost de “Las Calzadas” per desembocar a la carretera, que tavessem, caminem sempre pel costat del riu per una pista que acaba a la carretera del congost; passat el congost entrem a l'anomenat “Valle de Za-manzas” amb vistes a la població de Colina que compta amb una important església romànica. El sender no entra a la pobla-ció; seguim per pista altra vegada amb camps de cultiu fins a trobar-ne una altre que es dirigeix a Quintanilla-Colina; seguim, ara el pis és asfaltat i la pista discorre per sota la carretera principal fins a desembocar al pont medieval de Villanueva-Rampalay, la població és a l’altre costat del pont amb algunes construccions d’arquitectura tradicional burgalesa, seguim per la carretera (V5147) uns 200 metres i tornem a caminar per un sender a la vora del riu. Hi ha alguns pescadors passem un passallís força deteriorat, i arribem a la població de Tubilleja a dos quarts d’una; i hi accedim per la carretera V5146. Aquesta població té 9 habitans segons el cens del 2007. Hi destaca l’església Parroquial del segle XVI i algunes construccions tam-bé d’arquitectura tradicional amb blasons a les portalades; és també una de les poblacions que més bé conserva el seu pa-trimoni, fins fa ben poc només s'hi accedia per camí carreter. Parem per fer un mossec. De les dues pujades de l'etapa, a un quilòmetre comença la primera, fins al l’anomenat ”Alto de los Tornos” d’uns 750 m; pujar i baixar per pista, tornem a la vora del riu que aquí fa un gir a la dreta per salvar la “Sierra de Tudanca” on es forma un altre congost anomenat “El desfila-dereo de los Tornos”, ara per camí i amb alguna ziga-zaga ens enfilem, la segona pujada, al “portillo del Oso” de 684 m; a la baixada ja entrem al “valle de Manzanedo”; aquest últim tram es una mica boscós; s’aclareix la vegetació i de planer arribem a la població de Cidad de Ebro, 4 habitans el 2007. Trobem un local obert; és la casa dels caçadors on fan les seves reunios; hi ha dos homes i tenen una mica de bar; la fem petar un esto-na tot prenent unes cerveses. Ara hem de deixar les marques

del GR perquè l’etapa s’acaba i aquí no hi ha cap lloc on poder sopar i pernoctar. En planifical l’etapa ens costà molt poder solucionar això; per sort vaig trobar una pàgina d’un particular que parlava de les Festes de Cidad i facilitava el seu E-mail, li vaig demanar informació i molt amablemet contestà i ens donà la solució, tot apuntat que molta altra gent li plantejava el ma-teix poblema, hi ha una casa rural i centre d’interpretació rural

Desprès d’esmorzar sortim i a la botiga del poble comprem un xoriço, pa i alguna llauna i seguim la caminada tot traspas-sant el pont on hi ha l’ermita de Sant Antoni, són dos quatrs de deu, aquí el curs fluvial descriu una volta i es decanta en direcció nord, l’etapa d’avui no presenta cap interès especial ni arquitectònic ni paissatgístic. El camí ressegueix l’Ebre per

GR-99 CAMÍ DE L'EBRE. SISENA ETApApESqUERA DE EBRO - pEÑALBA DE MANZANEDO

Co

l·lab

ora

ció

11

Co

l·labo

ració

l’ensenyen tot comentant les seves particularitats, en especial que les imatges estan vestides amb roba feta per la gent de la contrada. Ens comenten que hi ha passat molta gent que fan el camí de l’Ebre, alguns alemanys, molts bascos i algún català. Un d’aquest alemanys no tenia gaire clara l’etapa següent, ja que cal passar per unes passarel·les penjades i no li feia gaire gràcia anar-hi sol i n'esperà uns que venien l’endemà per tenir companyía. També es fan ells les melmelades, la mel, el pa, tenen una horta la mar de proveïda. També podem accedir a Internet. Formen part d’un moviment format per recuperar el “Monasterio de Rioseco”, que a la següent etapa visitarem tot i estar fora del circuit. A la masia som el únics hostes, sopem i ens retirem a descansar, avui no hem pas caminat gaire, uns 17 km.

Jaume & Rosaanomenada “La Behetría” a una població del costat, a Peñalba de Manzanedo, uns 4 quilòmetres i amb 5 habitans censats al 2008. La casa rural està arranjada amb molt de gust i re-gentada per una parella, l’Eulàlia (de Tarragona) i en Jesús (de Navarra). També tenen la clau de l’església i molt amablement

OLOT - SANTA COLOMA

e-mail: [email protected]

www.fontesports.com


12

Co

l·lab

ora

ció


13

L’endemà tot es veu millor, o no!! Tot és veu blanc així que esmorzem a la furgo; un esmorzar d’aquells que duren i duren fins passa-des 12h. i la paret segueix igual, així en no tenir pressa decidim tenir calma i deixar reposar la paret i esperem... avui tocarà escalar per la vall per anar agafant rodatge i anar a mirar "parte" meteorològic que ens diu: divendres iso 0Cº a 4000mts. i calor molta calor!! És el dia perfecte per anar-hi.

Dijous 4 d’agost en-filem cap al Glacier Noir (Gelera negra);

de fet tot ho veig negre: la via, l’accés, el bivac que ens espe-ra... L’aproximació és més bonica del que em pensava, ja que puja per una morrena d’aquelles que no s’acaben mai però les vistes són immillorables: Pelvoux, Sans Nom, Ailefroide... això sí: els dits del peu també se’m ressenten de les ensopegades que em foto ja que només faig que mirar amunt. La via s’ha de dir que no és pas de les bones: roca de dolenta a mediocre i la dificultat no molt excessiva però el grau d’exposició sí que el vam trobar força elevat. El bivac, d’aquells de somni; desprès d’escalar uns 500 mts. en una repisa força gran per dormir els tres amb una balconada impressionant! amb una caiguda vertical fins a Madame Carle on tenim els cotxes.

Divendres 5 d’agost enfilem amb els sacs, estoretes i altres trastos amunt pels 700mts. restants i, tot i ser la via molt per-dedora, la veritat és que ens en vam sortir prou bé i un cop a dalt després de l’esforç només em ronden pel cap dues coses: la primera, una cançó de Manel que diu: Els llums s’han apa-gat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora agrupats en un únic crit: que demani un desig, que demani un desiggggggg... De fet per mi el pastís és la Barre dels Ecrins, el desig el Pilar Sud i aquest, almenys aquest, s’ha complert i la segona cosa que em ronda pel cap, bé prefereixo guardar-me-la per mi...

La baixada és d’aquelles llargues i és per la vessant oposada pel Glacier Blanc de fet tot és veu clar i blanc com si a la volta a la normalitat volguéssim tornar... Això sí: arribarem tocats però contents d’haver realitzat una "alpinestada" de les bones; res nomès donar gràcies al “guide” d’en Kiku i al personatge d’en Grau per haver-me aguantat aquests dies.. i això sí: seguir somiant i realitzant el que el cos i la ment ens demani!! Salut i bones escalades!

Albert Soler [email protected]

Estic al sofà, estirat; de sobte em llevo i agafo un llibre, de muntanya tant se val..., li trec la pols ja que fa dies que no el mirava i l’obro per la part central; és un llibre de ressenyes d’escalada dels Alps i a més és en françès; però de sobte lle-geixo una frase que em fa volar la imaginació: “Grand course alpine” de fet és la manera que tenen els guies per definir una molt bona activitat a alta muntanya; així que avui ja tinc el cervell entrentingut a pensar en l’escalada que vàrem realitzar als Alps amb en Kiku i en Grau de Besalú: el pilar Sud de la Barre dels Ecrins.

La via es divideix en tres parts: la primera amb una petita entra-da d’escalada i la resta és una grimpada de II, III fins arribar al Tete Rouge aquí, depèn de l’encert de l’itinerari, suarem més o menys però no hauria de passar de IV grau fins arribar al Bastió que amb diversos llargs de V+ d’abans... arribarem al peu d’un corredor d’uns 300mts. de màxim 45º on el seguirem fins molt prop del cim de la Barre dels Ecrins de 4102mts. Normalment es realitza la via amb un bivac (hi ha diversos llocs per escollir) però si vas un xic fort amb un dia també es pot realitzar, nosal-tres, en anar tres, la segona opció ja la vam descartar i decidim fer-ho en dos dies per gaudir del paisatge; bé és un dir; ja que aquell parell ja em van fer suar la cansalada!

La veritat és que ja feia temps que em rondava pel cap però al juliol els astres no s’havien ajuntat així que va passant l’estiu i és a mitjants d’agost que salta la llebre, en Kiku i en Grau ja volten per aquelles terres però jo arribo d’un altre viatget... i per sms connecto amb ells; la resposta bona meteo demà enfilem cap al pilar, així que faig les rentadores de rigor i cap amunt que falta gent!! Arribo passades les deu de la nit i els trobo ja amb ganes d’anar a dormir i em diuen que la paret està tapissada de blanc ja que ha nevat molt aquests dies; caram!! No fotem! m’he fotut una pallisa de 600km! Bé el millor és anar a dormir i demà ja veurem.

pILAR SUD BARRE ECRINS1200 MTS. MD INf.

Co

l·labo

ració

14

una bona oferta hotelera. L’endemà, a les 9 del matí, encetem la caminada a l’ermita de L’angusto, situada a els afores de Yebra de Basa. El camí de romiatge és una carretera planera al llarg d’uns centenars de metres, però ben aviat comença a pu-jar, ample, fressat i molt ben cuidat. Fins i tot hi ha trams amb escales o que conserven antics empedrats. Passem per l’er-mita d’As Escoronillas i per l’oratori d’As Arrodillas, construïts en una solana coberta d’una vegetació força pobra, i marxem cap al fons del barranc, sempre en suau ascensió. Travessem el torrent al lloc anomenat Pasatuaras i comencem a pujar en llargues ziga-zagues, als peus de les ermites bastides a la cin-glera. Tornem al barranc i anem a l’ermita de la Cueva, constru-ïda en un relleix del penya-segat. Hi fem una breu aturada, al costat de les seves dues campanes.

Des de l’ermita tornem al camí de romiatge i seguim cap a una altra ermita, la dedicada a San Cornelio, edificada a peu de cin-gle. Passem per darrera d’O Chorro, espectacular cascada que hom pot contemplar al llarg de bona part del camí de pujada, i continuem cap a les ermites de San Blas i Santa Bàrbara, cons-truïdes a les balmes de la cinglera. Els voltants de la segona són coberts de xerri, senyal inequívoca de que ens acostem als terrenys de pastura. El cingle que ens domina va perdent altura i aviat arribem al llom dels plans de Puerto, a la vora de l’ermita d’O Zoque o de la Cruz, antic lloc de trobada dels romeus de la vall de Basa amb els del Sobrepuerto. A partir d’aquí el camí és planer i ja podem contemplar el santuari i l’Oturia. Llueix el sol, però els núvols ombregen bona part de la rodalia. Travessem la carretera i anem a l’abundosa i fresquíssima font; tres raigs brollen de cares esculpides a la pedra. L’església és a pocs metres.

L’actual edifici de Santa Orosia (1560 m.), molt ben cuidat però mancat de grans valors artístics, data del 1669, però el multi-tudinari romiatge del 25 de juny és molt més antic; l’any 1596 ja es celebrava. Un petit refugi lliure dóna acollida als passavo-lants, el municipal és tancat.

Oturia és un dels cims més rellevants del Sobrepuerto, munta-nyosa subcomarca de l’Alt Aragó situada entre els rius Gállego i Ara. Amb els seus 1921 metres domina la industriosa ciutat de Sabiñánigo i és un excel·lent mirador dels Pirineus Centrals. Els camins que hi donen accés són molt atractius i un d’ells, el de Yebra de Basa a Santa Orosia, rep un dels romiatges més tradicionals de tota la regió.

Yebra de Basa (884 m.) serà la base de la nostra ascensió, amb el camí de romiatge com a primera fita. És un bonic poble de 102 habitants, construït a la riba dreta de la tranquil·la i atrac-tiva vall de Basa. Dista 360 quilòmetres d’Olot i és a la vora del nou traçat de la carretera N-260, però actualment és aconse-llable fer el llarg desplaçament per l’Eix Transversal i l’autovia de Lleida a Osca.

El divendres 29 d’abril sortim d’Olot a primera hora de la tarda i anem a sopar i dormir a Sabiñánigo, ciutat que compta amb

Co

l·lab

ora

ció

OTURIAASCENSIÓ pEL CAMÍ DE LES ERMITES DE SANTA OROSIA

Santa Orosia.

Cim d’Oturia (foto Marc).

15

L’itinerari a seguir a partir del santuari és evident. Una pista travessa les pinedes en direcció ponent fins arribar a una am-pla carena, als peus de l’Oturia. Allà girem cap al cim per una pendent herbosa, que es redreça progressivament fins assolir el vèrtex. A dos quarts d’1 trepitgem el llom cimer. Sabiñánigo és als nostres peus, Jaca més a ponent. Malauradament, el

dia és gris i les boires amaguen la major part dels cims dels Pirineus, però respecten la vall de Tena amb el superb pic del Midi d’Ossau al fons. També podem veure un bonic cim del Sobrepuerto que vam visitar mesos enrere, el Pelopín. Un cop fetes les fotografies dinem en un recer, mentre veiem passar un ruixat pel nostre costat.

Des del cim tornem a Santa Orosia i allà agafem el camí de San Roman de Basa, ben senyalitzat, que primer s’enfila a un llom molt dominant, a l’esquerra d’unes antenes. Més enllà baixa decididament, dibuixant llargues ziga-zagues per un terreny molt trencat i pendent. El tram final del descens és ombrejat per pinedes i boniques rouredes. Finalment arribem a San Ro-

man, poblet en què es barregen edificis ruïnosos, entre ells l’església, amb noves construccions d’estiueig.

A San Roman de Basa agafem el GR-16, que baixa al cabalós barranc de Gabardué, s’enfila a una extensa plana de pastura i torna cap avall per terreny molt erosionat. Aviat trobem el camí de Santa Orosia, a pocs centenars de metres de l’ermita de L’angusto. Hi arribem a les 5 de la tarda i donem per acabada la caminada. Ens espera un llarg viatge de tornada fins a la nostra ciutat, però una vegada més hem de dir que ha valgut la pena.

Kim Agustí

De Yebra de Basa a Santa Orosia pel camí de les ermites

2h 18 min.

Del santuari al cim d’Oturia 55 min.

Del cim al Santuari 36 min..

De Santa Orosia a San Roman de Basa i Yebra de Basa

2 h.

Horaris de la travessia

OTURIAASCENSIÓ pEL CAMÍ DE LES ERMITES DE SANTA OROSIA

Ermita de la Cueva i O Chorro.

San Roman de Basa.

Co

l·labo

ració

16

MES D'OCTUBRE

Dia 2: Aplec del CEO a Talaixà

Dia 9: XIV Ruta de Cogolls

Organitza: Comissió de Festa Major de Cogolls

Dia 16: parc Natural del Montnegre-CorredorExcursió “Visc Entre Volcans”

Sortida a les 8 del matí amb autocar des de l’aparcament del Parc Nou (Olot). Després de la rebuda, s’iniciarà la travessa guiada.

Hores de durada: 5.

Reserva de l’autocar al CEO fins al dijous 13 d’octubre.

Coorganitzen: Centre Excursionista d’Olot, Grup Excursionista Cultural i Alpinista i Grup Excursionista de les Planes d’Hosto-les.

Dia 23: Serra de Busa (Solsonès)

Itinerari: Sant Lleïr de la Vall d’Ora, cal Solà, Orriols, grau de l’Escala, el Coscoller, serrat de la Llebre, serrat del Cogul (1528 m), creu del Capolat, presó de Capolatell, grau de l’Areny, casa Llobeta, les Cases Baixes (embassament de la Llosa del Ca-vall).

Desplaçament amb autocar.

Coordinador: Ramon Feixas

Hores de marxa efectiva: 6.

Dia 30: Travessia d’Olot al pèg de BugarachDe prada a Sornià (VI)

Itinerari: Prada, Eus, Coma, coll de Tribes, ruïra de Salanques, Sornià.


Desplaçament amb autocar.

Coordinador: Kim Agustí.

MES DE NOVEMBRE

Dia 1: Castell de MilanyCastanyada a Vallfogona del Ripollès.

Itinerari: Valfogona del Ripollès, Castell de Milany, Vallfogona del Ripollès.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal).

En acabar dinar de costum i castanyada.

Dies 5 i 6: Travessia del Tec a Beget i Oix.

Itinerari dissabte: El Tec, collada d’en Banat, riu de la Menera, Serrallonga, torres de Cabrenç, coll Ballador, les Estanoses, la Menera, coll de Malrem, coll de Golofreu, el Grau, Beget.

Hores de marxa efectiva: 6 i mitja.

Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat.

Itinerari diumenge: Beget, la Farga, les Feixanes, puig de Bes-tracà, Sant Andreu de Bestracà, el Pairé, Oix.


Desplaçaments amb autocar.

Coordinador: Kim Agustí.

Dia 13: La Mola (Bages - Vallès Occidental)

Itinerari: Mura, Alzina del Vent, Coll d’Estenalles, Montcau, coll d’Eres, La Mola, Matadepera.

Hores de marxa efectiva: 5 i mitja.

Coordinadors: Lluís Avellaneda

Sortida conjunta entre el CEO i el GECA.

Dia 20: Ruta megalítica dels dòlmens de Rabós d’Em-pordà.

Trobareu la descripció de l’itinerari i dels monuments visitats en un altre apartat d’aquest mateix butlletí (pàg. 22)


Coordinador: Enric Carreras.

Dia 27: Salt de la Burra i Excletxes de la freixeneda

Itineari: pla d’en Xurri, camí dels Pescadors, gorga Blava, salt i gorga de Gorners, feixa de les Faves, salt de la Burra, molí de Collfred, Escletxes de Freixeneda, la Freixeneda, camí del salt de Bot, pla d’en Xurri.


Sortida conjunta entre el CEO i el GECA

Coordinadors: Josep Espunya i GECA

Dinar de costum.

Sec

cio

nsSECCIÓ DE MUNTANYA

Perdiguero

L'Ivet al cim del Garmo Negro

17

MES DE DESEMBRE

Dia 4: Coves de la Vila i collet de Saiols

Itinerari: coll de Bas, coves de la Vila, àrea recreativa de Xe-nacs, coll de les Falgueres, collet de Saiols, coll de Bas.

Vocal: Joan Aulinas

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja

Esmorzar de costum a Xenacs

Dia 18: portada del pessebre i esmorzar a finestres

Itinerari: santuari dels Arcs, coll de Maria, les Marrades, el Grau, camp de la Sorra, Santa Maria de Finestres, Castell de Fi-nestres (pessebre), Santa Maria de Finestres (esmorzar), l’Ora-tori, coll de Puigsafont, font de la Salgueda, santuari dels Arcs.

Hores de marxa efectiva: 4 (matinal).

Vocal: Pere Guitart.

Seccio


La Casa de Piedra Cim del Garmo Negro

Perdiguer

Gra de Fajol

Coll de Remuñe

llac de Bachimaña

Travessia 2011

18

Sec

cio


Llac del Portillón

Baixant del Perdiguero Pujant al Pic de l'Inferno

19

Co

l·labo

racióAleshores Noè i la seva família, i tots els ocells i les bèsties, sortiren de l’arca. Sentiren la bona olor de terra mullada. Toca-ren la terra ferma sota els seus peus. I saltaren i botaren i balla-ren d’alegria. Gràcies, gràcies, Déu – digueren- per haver-nos salvat a tots.

El cim de l’Ararat, muntanya de ressonàncies bíbliques, va ser el port d’arribada de l’arca de Noè i serà la fita del nostre viatge. Aquest gegantí estratovolcà, que assoleix els 5165 m. d’altitud (5137 m. segons altres fonts), s’eleva, solitari, en terres que van pertànyer a Armènia, però que des de fa poc menys d’un segle formen part de Turquia. El seu nom turc és Ağri Daği, però preval el topònim Ararat, d’origen armeni.

Volcà inactiu, la seva darrera activitat es remunta a l’any 1840. Malgrat la seva proximitat a fronteres prou estratègiques, des de fa poc més d’una desena d’anys és accessible sense gaires impediments. La seva voluminosa silueta, coronada per una blanca glacera, destaca poderosament en una rodalia sense altres cims rellevants. L’Ararat no forma part de cap serralada i les muntanyes més properes, situades a desenes de quilòme-

ARARAT

tres de distància, superen de poc els quatre mil metres.

El matí del dia 1 de juliol volem de Barcelona a Istanbul. Som la Dolors, en Manel, la Dora, en Josep, en Xavi, guia i organitza-dor de la sortida, i nosaltres dos. Arribem a la ciutat turca prou d’hora com per poder donar un tomb pel monumental barri de Sultanahmet, abans de dinar en un dels molts restaurants de la zona. Després de l’obligada migdiada tornem a la nostra passe-jada, que s’allarga fins a l’hora de sopar. L’àpat acaba sota un fort ruixat, que ens fa tornar a l’hotel amb pas lleuger. Sortosa-ment, no tornarà a ploure en tot el viatge.

L’endemà volem d’Istanbul a Van, ciutat situada a l’est de Tur-quia. Deixem la visita a la ciutat per a la tornada i encetem un llarg viatge per carretera, de gairebé tres hores, que ens portarà a Doğubayazit. De camí som aturats en un únic control de l’exèrcit i contemplem per primer cop el nostre objectiu, l’Ararat, desdibuixat per la calitja.

Doğubayazit és una ciutat d’uns seixanta-cinc mil habitants, situada en ple Kurdistan i a pocs quilòmetres de les fronteres amb l’Iran i Armènia. Ens instal·lem en un modern hotel dels afores de la població i anem a fer un copiós àpat en un establi-ment proper. Avui no sortirem a passejar, som massa lluny del centre com per poder-ho fer, però serem espectadors privilegi-ats de fins a quatre castells de focs artificials.

El diumenge, dia 3, ence-tem l’ascensió a l’Ararat, volcà solitari que emer-geix d’una extensa pla-núria, situada a 1500 m. d’altitud i ocupada per aiguamolls, migrades pas-tures i la mateixa ciutat de Doğubayazit. La nostra furgoneta s’enfila per una pista força precària i ens deixa en un punt de la fal-da oest de la muntanya, situat a uns 2195 m. Allà ens esperen els traginers amb els cavalls que trans-portaran els equipatges fins als camps. En Zeki, que serà el nostre guia al

20

El dimecres, dia 6, serà el gran dia. Ens desperten a la 1, es-morzem, ens equipem amb tota la roba d’abric i a un quart de 3 encetem la darrera ascensió. Som gairebé els darrers en sor-tir del campament i amb els frontals encesos ens enfilem per unes llarguíssimes pendents de blocs. Al cap de pocs minuts hem de començar a treure roba; glaça, però no tant! En Zeki, amb més de dues-centes ascensions al cim, coneix totes les dreceres i no tardem a ser al capdavant de la llarga filera de muntanyencs. Fem una queixalada, sota les primeres llums del dia, i tornem cap amunt. Aviat comencem a trepitjar la glacera, prou pendent però sense major dificultat. Dubtem sobre si cal-çar o no els grampons i tothom fa el que vol. Superem algunes esquerdes i ens enfilem al llom cimer. A tres quarts de 7 del matí assolim el sostre de l’Ararat. El sol llueix amb força, bufa un vent molt suau i no es veu ni un sol núvol; un dia perfecte

llarg de tota l’ascensió, i l’Ali, bon company i magnífic cuiner, s’afegeixen a la colla. A tres quarts de 8 del matí comencem a caminar, a ple sol, per un terreny completament pelat i sense un sol arbre que ens protegeixi. Avancem a pas lent i ens atu-rem sovint per menjar i beure. La nostra presència no passa desapercebuda a una colla de nenes d’un poblat de pastors proper, que corren a trobar-nos. Avui només s’enduran l’esmor-zar i crema protectora, però malgrat no poder intercanviar ni una sola paraula amb elles es guanyen el nostre afecte i a la tornada carregaran fort.

A les 12 del migdia arribem al nostre camp 1, un dels quatre existents, emplaçat als peus d’una monumental colada de lava i situat a prop dels 3400 m. Recollim els equipatges, parem les tendes i ens disposem a degustar el primer dels àpats que ens prepara l’Ali. Dediquem la tarda a les tasques habituals, com són rentar roba, ordenar la motxilla i, en aquest cas, improvisar una dutxa. Aviat tenim tota la feina feta i després de sopar anem a dormir d’hora.

L’endemà, a tres quarts de 9 del matí, sortim en direcció al camp 2. El corriol travessa una zona de prats amb alguns blocs, però aviat anem a parar a una pendent tartera, que el viarany supera amb curtes i seguides ziga-zagues. Els cavalls, ben car-regats, pugen i baixen a tot drap, però nosaltres bufem de debò i hem de fer una aturada en un camp d’hivern, buit però força brut. Quina llàstima!, molts humans són força porcs. Un cop refets tornem cap amunt i a un quart d’1 del migdia arribem al camp 2, situat a 4200 m. Avui no hi farem estada, només hem pujat per aclimatar-nos a l’alçada. Després d’una segona aturada encetem el camí de tornada al camp 1. Tenim tota la tarda per davant i ben poca feina a fer, però una forta calamar-sada ens reclou a la tenda menjador. Esgotarem tot el nostre repertori d’acudits.

El dimarts, altre cop a tres quarts de 9 del matí, tornem cap amunt. Avui ja caminem a un pas molt més lleuger i en poc menys de tres hores arribem al camp 2. Cerquem els millors llocs lliures per parar les tendes, tots sobre rocs de diferents mides, dinem, ens instal·lem de la forma més còmoda possible i ens disposem a passar una tercera tarda a la muntanya. Les boires juguen amb el cim de l’Ararat, que ens mostra la seva vessant més abrupta, amb la glacera al capdamunt i tot un seguit de colades basàltiques i petits cons i cràters secundaris, entre els que destaca el petit Ararat. Sopem molt aviat i anem a dormir. Algunes ventades i contínues caigudes de rocs tren-quen de tant en tant el nostre son.

ARARATC

ol·l

abo

raci

ó

21

de sopar, celebrem l’èxit de la nostra ascensió amb un parell d’ampolles de vi turc.

El dijous, dia 8, desfem el llarg camí amb autocar fins a Van, ciutat de tres-cents mil habitants amb un ric passat i un es-plèndid entorn natural. Passegem pels seus carrers, naveguem pel llac fins a l’església ortodoxa i ens enfilem al castell, centre de l’antic regne d’Urartu, que va viure el seu major esplendor al segle IX abans de Crist.

L’endemà visitem el museu dedicat a la cultura urartiana i tor-nem a l’aeroport. Ens esperen tres dies de vacances a Istanbul, abans de tornar a casa amb la feina feta.

Montse i Kim

per fer cim! Ens acompanyen uns muntanyencs àzeris, que han fet el darrer tram de l’ascensió amb nosaltres. Fem la fotografia de grup, ornada, a manca d’una estelada, amb una bufanda del Barça comprada al Grand Bazaar, i gaudim plenament del cim.

A un quart de 8 encetem la davallada. Ara sí, tots calcem els grampons, però els piolets no sortiran de la motxilla. Aviat disposem de cobertura telefònica i despertem molts familiars, companys i amics amb la foto del cim. En Zeki ens guia per llar-gues pendents de neu i arribem al camp 2 sense pràcticament trepitjar pedra, a un quart de 10 del matí.

Després d’un bon esmorzar arriba l’hora de recollir les tendes i refer els equipatges. A un quart de 12 tornem cap avall i a la

1 del migdia arribem al camp 1, vell conegut nostre. Després d’un bon àpat, hem de tornar a parar les tendes i ordenar tot el material. Per cert, on són les claus? Després de regirar-ho tot, són en una butxaca! L’esforç i la manca d’oxígen juguen males passades. A l’hora de sopar, l’Ali ens demostra, una vegada més, que amb pocs mitjans es poden fer veritables meravelles; el recordarem en futures sortides.

L’endemà, sortim del camp 1 a dos quarts de 9 del matí. Lliu-rem barretes, cremes i gorres a les nenes del poblat i tornem al punt de sortida. A les 10 del matí acaba la nostra caminada. La furgoneta ens recull, amb puntualitat germànica, i ens tor-na a Doğubayazit. En aquesta ocasió ens allotgem en un hotel molt cèntric. Després de dutxar-nos, anem a dinar i més tard passegem pels caòtics i superpoblats carrers de la ciutat. La seva vitalitat serà un dels records del nostre viatge. A l’hora

Co

l·labo

racióARARAT

22

I - L'ITINERARI pAS A pAS

Al Pont de Rabós d’Empordà s’agafa la pista que vorejant l’Orli-na mena vers el Rec del Sitjar des d’on, passat aquest i pujant vora l’enrunat mas del Sitjar, s’arriba a la Coma de Felis en els replans inferiors del Puig d’en Cases. Allí es continua fins a trobar una pista que, pujant, segueix per la Serra d’en Gibert fins a arribar a Roques Negres. En aquest punt se segueix pel Puig de Migdia fins a Comes Llobes i després per la pista es puja al Coll de Plaja. Es baixa ara cap al monestir de Sant Quirze de Colera i es va a la Font del Convent, des d’on es puja vers Queros Albos i el Coll de Dofines. Seguint per la carena de Dofi-nes s’arriba al Coll del Trauc, on una pista que baixa pel Puig de les Guilles i el Mal Bosc porta a Les Planes. Allí es continua per la pista tot primer i per la carretera del Coll de Reixac seguida-ment, fins al Pont de Rabós d’Empordà, tancant el circuit que haurà comportat unes sis hores de marxa efectiva.

1 – DOLMEN DE COMA DE fELIS.

Es troba en línia recta a uns 3’4 km del Pont de Rabós d’Em-pordà al paratge conegut com la Devesa d’en Coderch. El nom li va posar Manuel Cazurro quan el va publicar amb una pri-mera planta –sense corredor- l’any 1912. Lluís Pericot en pu-blicà una nova planta l’any 1931, encara sense corredor, però Isidre Macau l’any 1934 refà totalment la planta afegint-hi la banda esquerra del corredor. Serà la que reproduirà Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i el publicaren el 1982. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep An-ton Molina, al túmul d’aquest monument. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.389-394). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 210 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 29 11 m, y= 46 95 437 m.

2 – INSCULTURES RUpESTRES DE LA SERRA D’EN GIBERT.

Es troben en línia recta a uns 3’8 km del Pont de Rabós d’Em-pordà. Varen ésser descobertes per Enric Carreras i Miquel-Dí-dac Piñero el dimarts 29 de setembre del 1983 (Diari d’Explora-cions núm.127) i el Geseart va publicar-ne una fotografia l’any 1986 (Revista de Girona, num,117, pàg.41). Josep Tarrús les va citar en la seva tesi publicada l’any 2002 com “Grup de Gi-

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, pEDRA DRETA i GRAVATS RUpESTRES DE RABÓS D'EMpORDÀ (ALT EMpORDÀ)per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter (Membres del Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional.) Fotografies de Josep Agustí Prat.

bert, Roques Negres (Rabós d’Empordà), Nombre de suports: 4” (pàg.845). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva alti-tud és de 358 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 30 14 m, y= 46 95 832 m.

3-DOLMEN DEL SOLAR D’EN GIBERT.

Es troba en línia recta a uns 5’3 km del Pont de Rabós d’Em-pordà. Josep Antoni de Nouvilas, al final del segle XIX, cità l’existència d’un dolmen a la “Coma de Libert” que segurament és aquest monument. Salvador Sanpere i Miquel l’any 1881 el publicà per primer cop amb un dibuix frontal i l’anomenà Deve-sa de Torrent. Manuel Cazurro l’any 1912 el va descriure, amb una planta, l’anomenà Devesa d’En Torrent i el situà a Espolla. Lluís Pericot en la seva tesi de l’any 1925 reproduí la planta de Cazurro i amb el mateix nom el situà també a Espolla. L’estiu de ’any 1925 el visità acompanyat de Pere Bosch-Gimpera i en va fer una nova planta i una fotografia que publicà l’any 1931, amb el mateix nom, però ara el situà a Rabós d’Empordà. Isidre Macau el va publicar l’any 1934, pensant que era inèdit, amb una nova planta i una fotografía. Li posà el nom actual de Solar d’en Gibert i el situà a Rabós d’Empordà. Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 va publicar dues plantes d’aquest dolmen: la seva de l’any 1931 i la de Macau de l’any 1934 com si fossin dos monuments diferents.

Durant molt de temps es varen citar i buscar dos dòlmens on només n’existia un. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i gràcies a les antigues fotografies publicades varen adonar-se que en realitat es tractava d’un sol monument. El publicaren l’any 1983. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina, al túmul d’aquest monument. Després de la primera excavació del 1979 la cam-bra i corredor foren consolidats, però a causa de les fortes plu-gues de l’any 1980, va ser necessari restaurar el monument aquell mateix any, treball que es va confiar a Salvador Famoso.

Per falta de pressupost però, no es va poder restaurar el corre-dor que va patir un procés de deteriorament ràpid, que única-ment es va poder corregir amb una nova restauració feta per membres del Geseart (Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús) i un paleta local durant la tardor de l’any 1995. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.381-

Co

l·lab

ora

ció

23

resseguint els límits de Sant Quirze de Colera a la recerca de l’arca esmentada en l’acta de consagració del monestir de l’any 935. El Geseart el donà a conèixer en una publicació de l’any 1983, i posteriorment en altres escrits dels anys 1986 i 1988. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.395-398). Recentment, (2011) s’ha obert una pista per aquesta carena que passa fregant el túmul del monument. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 475 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 64 11 m, y= 46 94 942 m.

6-pEDRA DRETA DEL MAS ROqUÉ.

Es troba en línia recta a uns 2’5 km del Pont de Rabós d’Em-pordà. El nom li va posar Isidre Macau quan el va publicar l’any 1934. Manuel Cazurro, que el cità per primer cop amb altres noms l’any 1912, segurament no l’havia vist. El Geseart també va publicar-lo l’any 1983 i 1988. En el darrer escrit s’informava que aquest menhir estava ja documentat com a Pedra Fita i Pedra Dreta l’any 1615. Joan Amades l’any 1941 publicà una llegenda sobre aquest menhir: diu que la part enterrada arriba fins a tocar el mar i per aixó si es posa l’orella sobre seu es pot arribar a sentir les onades del mar i saber si està encalmat o esvalotat. També es deia que la pedra a vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.713-715). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 116 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 47 32 m, y= 46 93 355 m.

II- RABÓS D’EMpORDÀ I ELS SEUS MONUMENTS pREHIS-TÒRICS.

El grup de dòlmens i altres monuments megalítics del munici-pi de Rabós d’Empordà és una bona mostra del megalitisme que coneixem a l’Albera. Hi trobem un conjunt de 4 sepulcres megalítics, 3 d’ells de corredor i un d’indeterminat (Coll de Do-fines), acompanyats d’un menhir i nombroses roques a l’aire

388). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 369 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 34 14 m, y= 46 97 330 m.

4-DOLMEN DE COMES LLOBES DE pILS.

Es troba en línia recta a uns 6’4 km del Pont de Rabós d’Empor-dà. El nom li va posar Josep Antoni de Nouvilas quan el cità al final del segle XIX. Diversos autors (Joaquim Botet i Sisó l’any 1911, Manuel Cazurro l’any 1912 i Pere Bosch-Gimpera l’any 1919) el varen citar sense haver-lo vist. L’estiu de l’any 1925 Lluís Pericot el visità acompanyat de Pere Bosch-Gimpera i en va fer una planta que publicà l’any 1943. Mentrestant, Isidre Macau l’havia publicat amb una planta l’any 1934. Pericot en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 el va tornar publicar amb una nova planta. Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l’excavaren l’any 1979 i el publicaren el 1983. Una segona excavació va ser feta l’any 1988 per Josep Tarrús, Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Anton Molina, al tú-mul d’aquest monument. Durant la tardor de l’any 1997 va ser restaurat per membres del Geseart (Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús) i un equip de paletes de Peralada. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi publicada l’any 2002 (pàgs.373-379). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 310 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 50 42 74 m, y= 46 98 261 m.

5- DOLMEN DEL COLL DE DOfINES.

Es troba en línia recta a uns 4’8 km del Pont de Rabós d’Em-pordà. El nom li va donar Enric Carreras quan el descobrí el diumenge 9 de maig de 1982 (Diari d’Exploracions núm.15),

Co

l·labo

racióLA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, pEDRA DRETA i GRAVATS RUpESTRES DE RABÓS D'EMpORDÀ (ALT EMpORDÀ)

24

primer neolític final/calcolític antic, potser de la meitat del IV mil·lenni aC, al dolmen de Comes Llobes de Pils. En aquest cas, la seva arquitectura, amb una cambra traopezoïdal curta i un corredor curt amb murs de pedra seca, sembla acompanyar bé aquesta cronologia antiga.

• Materials clars del calcolític recent amb vas Campa-niforme Pirinenc (bols i gobelets) a tots tres sepulcres megalítics, juntament amb denes de collaret tubulars en làmina d’or al Solar d’en Gibert. Aquests aixovars ens situen bé vers la meitat del III mil·lenni aC.

• Vasos ceràmics de l’edat del bronze antiga-mitjana, en especial a Comes Llobes i Solar d’en Gibert, que ens marquen freqüentacions tardanes d’aquestes tombes megalítiques durant la primera meitat del II mil·lenni aC.

Tot plegat ens permet deduir que segurament el dolmen de Co-mes Llobes va ser el primer a ser construït, seguit del dolmen del Solar d’en Gibert i poc després del de Coma de Felis. Aquest darrer dolmen el situem a la cua d’aquesta sèrie cronològica a causa del seu passadís amb lloses, un signe de relativa mo-dernitat a l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus dins del grup dels sepulcres de corredor antics del IV mil·lenni aC. La seva evolució arquitectònica ja serien els sepulcres de corredor evolucionats o galeries catalanes, amb passadissos amples de lloses i cambres rectangulars, d’inicis del III mil·lenni aC. Hem de parlar, doncs, de tombes megalítiques bastides entre el 3500-3.000 aC, que varen ser utilitzades per grups humans diferents de pagesos i ramaders entre el IV i el II mil·lenni aC, és a dir, durant més de 2000 anys.

Si fem cas de les orientacions d’aquests sepulcres de corre-dor i ara hi incloem el dolmen indeterminat de Coll de Dofines, veurem que totes miren cap al sud-est, llevat del de Comes Llobes de Pils, que ho fa al sud-oest. Ens trobem, doncs, en la coneguda ambivalència de les orientacions dels sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló durant la seva fase mitjana (cambres trapezoïdals), que tant miren al sud-est com al sud-oest; mentre que els més antics (cambres subcirculars o poli-gonals) eren més fidels al sud-est, l’orientació clàssica. Caldrà arribar a l’etapa de les galeries catalanes, ja dins del III mil·lenni aC, perquè aquesta mena de sepulcres tornin a centrar-se al sud-est, tendència que seguiran la majoria dels dòlmens sim-ples posteriors.

Per la seva situació topogràfica, aquests quatre dòlmens de

lliure amb cassoletes i reguerons, així com dues probables zo-nes d’habitat a les valls del monestir de St. Quirze i del mas de Pils, aquesta darrera arran de l’actual frontera amb el Rosselló francès.

Es tracta, en tot cas, de monuments coneguts des de finals del segle XIX o inicis del segle XX, llevat del dolmen de Dofines, descobert per Enric Carreras l’any 1982, i dels gravats esmen-tats, la majoria d’ells localitzats l’any 1983, durant les jornades de prospecció intensa d’aquesta serralada que efectuava el Geseart.

Els sepulcres de corredor ben conservats (Comes Llobes, Solar d’en Gibert i Coma de Felis) d’aquesta zona semblen oferir-nos una tipologia arquitectònica variada, a partir d’una cambra tra-pezoïdal curta, més o menys gran, i un corredor estret. El seus passadissos són els que marquen més la diferència entre ells: si el de Comes Llobes és curt, el del Solar d’en Gibert és molt llarg, encara que tots dos estan fets amb murs de pedra seca i tenen la seva entrada condemnada expressament, amb lloses i blocs. En canvi, el dolmen de Coma de Felis presenta un passa-dís, de mida mitjana, bastit amb lloses, que a l’Albera sembla ser un signe de certa modernitat, en relació als fets amb murs de pedra seca.

Aquesta peculiaritat dels corredors condemnats també la co-neixem en altres sepulcres de corredor de l’Albera com el del Barranc d’Espolla, i ens indica que els seus constructors no volien que la tomba fos reutilitzada després de la condemnació de l’entrada, no sabem quants anys o generacions després de la seva construcció. A Comes Llobes de Pils, a més, cal desta-car que s’ha conservat la llosa-porta, molt ben treballada, que obturava l’accés a la cambra funerària, una estructura arqui-tectònica molt interessant d’aquests sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló que apareix també al dolmen de la Font del Roure i de Girarols-I, tots dos a Espolla.

No disposem de datacions C-14 que ens assegurin la crono-logia absoluta, i la relativa entre ells, d’aquests sepulcres de corredor. Si ens fixem en els aixovars funeraris recuperats a Coma de Felis, Comes Llobes i Solar d’en Gibert durant les ex-cavacions de l’any 1979 (recordem que al del Coll de Dofines no s’hi ha realitzat mai cap campanya arqueològica) ens troba-rem amb el següent:

• Indicis d’una fase molt antiga (denes de collaret de va-riscita tubulars), potser de finals del neolític mitjà o del

Co

l·lab

ora

ció

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, pEDRA DRETA i GRAVATS RUpESTRES DE RABÓS D'EMpORDÀ (ALT EMpORDÀ)

SERVEI A DOMICILI

25

l’Alt Empordà i el Rosselló, que quedaria emmarcat pels sepulcres de corredor antics de Comes Llobes de Pils al sud i del Coll de Brau al nord (cambra trapezoïdal), aquest darrer ja al terme de Banyuls de la Marenda.

Els propers monuments megalítics de la banda francesa de l’Albera oriental són del mateix tipus arquitectònic que els del costat sud, és a dir, sepulcres de corredor antics amb cambres trapezoïdals i corredors curts o llargs. Alguns d’ells, com els de Coma Estepera (Cervera de la Marenda) o el del Coll de la Creu (Banyuls de la Marenda) formarien part del possible hàbitat megalític de la vall de Cervera, al costat dels menhirs de la Pedra Dreta de Sant Salvador i de la Perafita de Cervera. En tot cas, el tipus d’hàbitat que hem descrit per a aquestes comunitats neolítiques i calcolítiques, que incorpora dòlmens, menhirs i roques amb gravats com a elements senyalitzadors de cada territori, és idèntic als dos vessants de l’Albera, ara veïns i abans un sol poble.

III- BIBLIOGRAfIA BÀSICA:

Tarrús Galter, Josep (2002) –Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) Diputació de Girona.

En aquesta publicació ja s’inclouen totes les referències bibli-ogràfiques citades al text d’aquest article.

Rabós d’Empordà se situen a dues cotes diferents: els més alts entre 475 i 310 m (Coll de Dofines, Solar d’en Gibert i Comes Llobes de Pils), al costat de roques amb gravats com les de la Serra de Gibert; els més baix (Coma de Felis) queda entre les cotes de 210 i 116 m, altura on també trobem roques amb gra-vats, com les del Mas Mallol I-II i altres que són a l’entorn del dolmen de Coma de Felis. En aquesta cota baixa hi retrobaríem també el menhir de la Pedra Dreta del Mas Roqué, possible-ment un marcador territorial que ens dirigeix cap als hàbitats propers de la vall de Sant Quirze o de Pils.

Així doncs, els monuments megalítics de Rabós d’Empordà estàn formats per tombes, menhirs i roques amb gravats, distribuïts al voltant de les possibles zones baixes d’hàbitat, normalment regades per un curs d’aigua o amb abundància de fonts properes, condicions geogràfiques que asseguraven l’existència de bones terres de conreu a l’entorn immediat de l’assentament i de bones pastures per als ramats en les cotes altes properes. D’entre aquests possibles espais habitats, no verificats arqueològicament, hi hauria:

• La vall de Sant Quirze, que seria el lloc d’hàbitat més im-portant, emmarcat pels dòlmens Coma de Felis, Solar Gi-bert i Coll de Dofines, a més de multitud de roques amb gravats, que marcarien en cota alta els límits d’aquest territori megalític. La Pedra Dreta del Mas Roqué en seria un element avançat, que marcaria el seu camí d’accés i potser també els seus límits territorials en cota baixa.

• La vall de Pils, un lloc d’hàbitat actualment a cavall entre

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS, pEDRA DRETA i GRAVATS RUpESTRES DE RABÓS D'EMpORDÀ (ALT EMpORDÀ)

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOTTel. 972 26 98 00

Reserves on-line a www.viatgespirineus.cat

Vols viatjar?

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Co

l·labo

ració

26

Van acabar la cursa 282 par-ticipants. El primer en arribar fou Diego Cardozo, seguit de Josep Viñas i de Josep Ma Roure, d’Olot. La primera de les dones va ser Ma Gràcia Coll seguida d'Anna Vinyolas i de Paula Salgado.

Un dia esplèndid acompanyà als corredors en els prop de 13 km de recorregut, que una vegada més visità els quatre volcans del municipi.

Act

ivit

ats

Cuina Volcànicawww.cuinavolcanica.cat

III CURSA “VOLTA pELS VOLCANS D’OLOT”

VOLTA

pEL

S VOLCANS D’OLOT

27

diverses, entre brises i altres tipus vents de caràcter sinòptic associats als camps de pressió dominants. D’aquesta forma si-tuacions meteorològiques acompanyades per fluxos inestables favorables a les orientacions de les valls, sempre poden abocar precipitacions més quantioses a les zones ben exposades que les situades en els llocs interiors i de difícil accés aerològic. Aquesta disposició de les valls, junt a la seva constitució geo-gràfica, té també importants efectes sobre la temperatura. Les fondalades amb poca ventilació a causa del seu tancament, molt habituals a la Garrotxa, gaudeixen de forts escalfaments diürns; contràriament als vespres, l’aire fred, més dens i pesat, té tendència a acumular-se al fons. Aquest ritme diari afavo-reix un cert grau continentalitat, que contrasta amb una major suavització tèrmica present a les zones situades per sobre els nivells inferiors de les valls.

També la radiació solar, en forma de calor i hores de llum es dis-tribueix de forma diferent segons l’orientació i exposició de les vessants: trobem com els pendents que reben perpendicular-ment aquesta radiació, capten més energia que les superfícies irradiades obliquament, tant o més que les planes exposades al sol directe; aquest fet té incidència sobre la temperatura, la hu-mitat i l’evaporació. D’aquesta manera els vessants orientats al sud gaudeixen doncs, d’un ambient hivernal relativament suau sobretot a les hores centrals del dia.

La constitució del relleu sovint modifica l’estat inicial de l’aire, que normalment resta obligat a remuntar-lo, incidint sobre les seves característiques termodinàmiques. En absència de cor-rents importants, les calmes de l’interior de les valls deprimi-des i amb unes temperatures elevades, contrasten amb la pre-sència de les brises ascendents i marinades que s’enregistren per exemple al pla de Montagut- Tortellà i tota la vall mitjana del Fluvià, gairebé fins al pla de Bianya. També a les zones elevades i amb bona ventilació, en èpoques caniculars, hi ha una dinàmica que ajuda a mantenir la temperatura més a ratlla.

Entre maig i setembre, quan la radiació solar és més eficient, l’escalfament dels vessants és responsables a partir de mig matí, de la formació de petits remolins i turbulències de loca-lització aparentment al·leatoria. De forma semblant l’estretor d’algunes valls fa augmentar la força del vent i afavoreix el for-çament aerològic; aquest fet es pot comprovar clarament en algunes valls de l’Alta Garrotxa com Ortmoier, Escales, Sant Aniol etc.

Habitualment a les zones situades a sotavent de la direcció dels fluxos dominants, es nota una disminució de la força del

Relacions clima -accidents topogràfics

La comarca de la Garrotxa, queda orogràficament integrada per dos unitats de relleu: els Prepirineus que comprenen les munta-nyes de l’Alta Garrotxa i la serralada Tranversal, que comprèn el massís del Puigsacalm - Collsacabra i la serra del Corb- Fi-nestres a més de les serres interiors i altres contraforts com Sant Julià, Sant Miquel del Mont o les Medes. (figura 1)

Figura 1. Mapa d’unitats i subunitats de relleu

Dels relleus volcànics, de formació relativament recent, des-taquen l’altiplà de Batet i la majoria de cons i colades situa-des en planes o serres situades també dins el domini de la serralada Transversal. És per tant una comarca muntanyosa molt ben connectada al mar i propera als dominis pirinencs. Aquesta situació geogràfica junt a una complexitat orogràfica evident, permet la presència d’un conjunt de valls que han es-tat lentament excavades sobre incisions, falles i altres punts de debilitat de l’escorça, eixos que actuen com a desguassos de les aigües superficials, però que al mateix temps són veri-tables canals per on circula l’aire a nivells de la superfície tant de manera ascendent com descendent; d’aquesta forma els corredors que presenten les valls del Fluvià, el Ser i d’altres rius de la comarca tributaris al Ter, són també zones de drenatge per les quals es desplacen volums d’aire de característiques

Co

l·labo

racióNOTES GEOGRÀfIqUES: pROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

28

Morfologies de les valls, efectes sobre el clima

Les formes que presenten les valls, les seves orientacions, per-fils, estructures i altres aspectes fisiogràfics, condicionen uns patrons de comportament que també tenen influència sobre el clima local. A continuació es descriuen algunes d’aquestes morfologies habituals i alguns dels seus efectes aerològics.

Depressions i cubetes.

Amb les calmes anticiclòniques, aquestes morfologies, sovint envoltades de muntanyes elevades, faciliten l’estancament de l’aire i dificulten la seva renovació, fet que afavoreix inversi-ons en el camp de temperatures. Aquesta dinàmica permet la formació de boires d’irradiació i abundants glaçades. (Vall d’en Bas i Bianya,Olot, Oix...)

Els vents del W i SW de caràcter sinòptic, presenten moltes vegades escalfament adiabàtic (efecte Föhn) afectant sobre-tot les valls situades a la conca superior del Fluvià.

Valls de perfils oberts, terrasses, glacis i planes al·luvials

Sobre aquestes valls obertes que ocupen sobretot el curs mitja del riu Fluvià, entre el barri del Pont de Castellfollit i Besalú i també al plans inclinats de Montagut i Tortellà, la circulació de l’aire està garantida, són llocs menys humits i més ventilats que les cubetes i valls tancades. Encara que les precipitacions aquí no són tan efectives com sobre els relleus, l’escolament de les aigües pluvials i la influència del riu afavoreixen la pre-sència de sòls humits i per tant la formació habitual d’hidrome-teors nocturns (figura 3).

Figura 3 : El perfil de les valls condiciona, entre d’altres, l’efectivitat de la radiació solar i el refredament nocturn.

Valls d’estructures estretes i lleres encaixades

Contràriament a les valls amples i obertes, l’aire sol presentar una dinàmica diferent; el vent i les brises, quan hi arriben, aug-menten la seva força (efecte Venturi); l’escalfament solar és menys eficaç que a les valls obertes. A l'hivern, amb calmes anticiclòniques, l’aire fred presenta una major residència. So-bre aquests espais relativament tancats, es poden reproduir condicions climàtiques semblants a les que es localitzen a zo-nes més elevades. Uns bons exemples apareixen a la Vall del Bac i Ormoier.

Engorjats

Sobre aquestes morfologies estretes i segons l’orientació que

vent, observant-se fins i tot calmes; alguns dels topoclimes humits que podem trobar, es localitzen a llocs a recer del vent.

A partir de les estructures i diferents morfologies que presen-ten els accidents geogràfics i que formen part de l’orografia, la interacció d’aquestes amb els corrents d’aire poden presentar múltiples respostes aerològiques.

Les formes del relleu, amb les seves altituds, grau d’inclinació dels vessants, depressions o enfonsaments, engorjats i es-trets, cims, carenes, collades etc, generen tota una sèrie de influències sobre el comportament de la capa d’aire superficial i també de les capes adjacents, pròximes a l’atmosfera lliure. A continuació es descriu breument com algunes d’aquestes formes de relleu tenen efectes sobre la meteorologia i el clima local.

• El relleu d’una muntanya, no tan sols pot afectar les ca-racterístiques i inèrcia de l’aire al seu voltant, sinó que pot determinar influències sobre les capes situades a nivells superiors; producte visual d’aquesta interferència són els núvols de vent que es poden formar en determinades si-tuacions sobre els relleus perpendiculars als fluxos domi-nants (Thillet, 1998).

• És habitual constatar com actuen els vessants de sobre-vent de les serralades, obligant a ascendir l’aire, (força-ment orogràfic), afavorint la formació de nuvolositat sobre les parts superiors dels relleus.

• Al vespre, l’aire més fred de les muntanyes es desplaça cap el fons de les valls en forma de brises descendents (Pascual & Mercè, 2005).

• Les muntanyes faciliten processos d’inestabilitat, turbu-lències i variacions sobre els camps de pressió locals, afavorint girs ciclònics a sotavent de la direcció de l’aire.

Figura 2: El massís del Puigsacalm condiciona el clima de les valls olotines

• Les valls que recullen i capten la humitat procedent dels vents marítims (valls olotines) tenen una pluviositat més elevada que les situades a sotavent dels fluxos; aquests contrastos són molt notables respecte a les valls garrotxi-nes més situades a l’interior dels relleus on l’aire te difícil accés (Xercavins, 1988).

• Efecte d’una bona convergència aerològica sobre la regió, l’augment de la precipitació amb l’alçada és una dinàmica que es produeix de forma menys contundent que en d’al-tres parts del territori.

Co

l·lab

ora

ció

NOTES GEOGRÀfIqUES: pROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

29

Morfologies i accidents del relleu, interaccions climàtiques

El conjunt de formes que presenten les muntanyes i altres dis-posicions associades als relleus fallats o el vulcanisme, man-tenen un caràcter climàticament diferenciat segons l’exposició o protecció dels vessants i contraforts, el tipus de cobertura dels sòls, ja sigui boscos, pastures o roques, l’altitud, l’angle dels pendents, etc.

Altiplans

Aquests tipus de plataformes presenten notables diferències a partir del tipus de cobertura vegetal, del substrat i de la seva orientació. Les zones que presenten la línia de pendent cap al sud, sempre seran mes seques i assolellades, per tant poden presentar un ambient canviant però sota el domini mediterrani (Batet de la Serra) sinó estan a massa altitud; per contra la possible presència de boires orogràfiques, associades a pro-cessos condensatoris diversos, que aporten humitat extra, po-den afavorir paisatges de muntanya humida (Falgars d’en Bas) Aquestes zones però venen marcades per variacions sobtades en les característiques d’humitat dels sòls, a causa de la pre-sència habitual de vents.

Cims i carenes

Són llocs habitualment exposats al vent, per tant coincideixen amb ambients secs. La meteorologia es presenta sovint adver-sa sobretot quan coincideix amb situacions d’inestabilitat. A les zones més elevades (Serra Llarga), les tempestes i la pre-sència de nuvolositat orogràfica poden condicionar situacions compromeses pels excursionistes; la neu i les calamarsades mostren normalment una major freqüència (figura 5)

Figura 5 : La serra Llarga: Sobre les zones superiors del relleu són habituals la formació de núvols i l’acceleració del vent.

Colls i collades

L’acceleració del vent es una dinàmica habitual sobre aques-tes zones elevades; les ràfegues poden ser violentes sota la presencia de qualsevol advecció. Als llocs més exposats, la vegetació, sobre tot els arbres, presenten formes que delaten l’activitat aerològica (Xercavins, 1988). L’evaporació es molt eficaç i per tant la humitat dels sòls es baixa. Les formes con-vexes on sovint afloren les roques dels substrat, limiten la pre-sència de sòls; en canvi, els plecs i solcs permeten l’acumula-ció d’aquests.

presentin, trobem ambients sovint freds i ombrívols; l’aire aug-menta la seva densitat i bufa amb més força i la seva contínua circulació no permet una gran amplitud tèrmica. A excepció dels llocs molt estancats, les temperatures pateixen l’efecte de la baixa insolació que es presenta. Uns bons exemples els trobem al curs de la riera de Beget o de Sant Aniol i Escales.

Valls amb pendents suaus i esglaonades

Aquestes morfologies sovint d’origen volcànic, com ara Sant Iscle de Colltort o Cogolls, no afavoreixen l’estancament de l’aire; per tant, els contrastos tèrmics entre el dia i la nit són menors que a les valls planeres, sobretot perquè són zones de trànsit de les brises de muntanya; ascendents durant el dia i descendents a la nit.

Continentalitat i orografia

Mentre al fons de les valls occidentals -valls olotines-, (figura 4) el clima tendeix a mantenir un cert grau de continentalitat de característiques humides per efecte de les morfologies d’es-fondrament i dels relleus que les envolten (Zapata & Mazón, 2001), al curs mitjà del riu Fluvià, les valls són menys deprimi-des i presenten un major drenatge aerològic, per tant l’amplitud tèrmica no és menys acusada.

Aquest grau de continentalitat es manifesta en forma de forts contrastos tèrmics entre el dia i la nit, producte del cicle di-ari d’escalfament/refredament, a causa de les inversions tèr-miques. A la Vall d’en Bas, zona afectada de grans amplituds tèrmiques, s’han enregistrat valors extrems compresos entre els -20ºC i els 40ºC; xifres que mostren aquest grau de conti-nentalitat, fruit de l’estancament tèrmic que pot presentar l’aire en situacions determinades (Fernández,1991).

Per altra banda a les muntanyes els contrastos tèrmics són molt menors i, en conjunt les temperatures són mes fresques durant el dia per efecte del gradient que presenta la temperatu-ra; aquests fets condicionen, sobre algunes zones, l’esglaona-ment de la vegetació segons el grau de resistència al fred. Un altra causa de per què afecten els contrastos tèrmics les zones muntanyoses radica en l’orientació; els vessants encarats a migdia són més càlids que els vessants orientats al nord, efec-te de les diferències radiatives que reben els vessants, sobre-tot a les serres i serralades amb una disposició E-W.

Figura 4: L’enfonsament de la Vall de Bianya, facilita la inversió tèrmica, les boires i les gebrades.

Co

l·labo

racióNOTES GEOGRÀfIqUES: pROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

30

La superfície geogràfica afectada i la magnitud del fenomen que es produeix depèn molt de les característiques morfològi-ques del relleu, fins i tot en algunes ocasions, es tracta d'espais reduïts, donats per una forma que presenta l’orografia local i que afecta l’aire al seu pas.

Un exemple interessant apareix sobre la zona de Castellfollit de la Roca ( figura 8 ) quan l’aire d’origen marítim ascendeix per la vall del Fluvià, i arribant al lloc on aquesta s’estreny, és veu obligat a remuntar el gruix de la colada encaixada, afavorint sobre la zona entre d’altres , la disminució de la influència de les brises, processos de realimentació de les precipitacions i la formació de nuvolositat d’evolució. La presència de les colades actua talment com un tap que determina una zona de transició entre els ambients litorals i els submediterranis humits.

Figura 8 : Imatge Google de la zona encaixada de Castellfollit de la Roca on s’afavoreix el forçament de l’aire superficial (en blau a la foto), en contactar amb el front de la colada (en vermell a la fotografia).

Jordi Zapata i CollLa Vall de Bianya Agost 2011

Crèdits:

Els esquemes i les fotografies són de l’autor excepte la número 5 que és d’en Jaume Fabregó.

Vessants

L’exposició a la radiació solar que presenten els vessants enca-rats a migdia són per força més càlids i secs que els vessants orientats al nord, més freds i humits, efecte de rebre menors quantitats de radiació. La situació és molt evident sobretot a les serres i serralades orientades d’E-W, que condicionen ves-sants molt contrastats (figura 6).

Figura 6 :Sant Martí del Clot, vessants assolellats de la serra de Malforat (la Vall de Bianya)

Diferències altitudinals

Els contrastos altitudinals entre el fons de les valls i l’entorn orogràfic, determinen un major o menor refredament segons les diferències entre les seves cotes, fet que té repercussió so-bre el refredament nocturn i les brises descendents (figura 7).

Figura 7: Les diferències altitudinals entre el fons de la vall i els relleus pròxims, condicionen el clima local. Majors diferències condicionen entre d’altres un major refredament nocturn, pluges i tempestes més severes.

UN EXEMpLE: CASTELLfOLLIT DE LA ROCA UN ENCLAVA-MENT GEOCLIMÀTIC

La dinàmica que presenta l’aire superficial quan es veu obligat a interaccionar amb el medi, genera amb certa regularitat, uns comportaments aerològics que ja formen part del clima de de-terminades zones de la comarca.

Co

l·lab

ora

ció

Segueix-nos!Centre Excursionista d'Olot

Ja ens has trobat al

fACEBOOK?

NOTES GEOGRÀfIqUES: pROTAGONISME DEL RELLEU SOBRE LA RADIACIÓ SOLAR I EL CLIMA DE LA GARROTXA

31

MOTS ENCREUATSSOLUCIÓ

1234567891011121314

1NODIGUISBLATQU2ISABELINA•ORUE3•••EOL•ARAGAIN4TAORC•ALBI•UNO5ARRIES•CATORZE6GEGANTA•C•DIES7INA•TEL•ADIENT8LANER•CANI•MAI9L••TI•OCAS•••G

10N•CASTRA•CALIU11E•A•M•ARPONI•I12BEURE•N•OBECED13AR•E•MIGRO•OCI14RACNEICASLEDSN

Passatemp

s

L'Oriol lliura el record del primer 3000 a l'Ivet.

C/ SANT RAFEL, 27 - TEL. 972 261 070 - OLOT

Passeig d’en Blay, 517800 OLOT (la Garrotxa)Tel. 972 26 06 75Fax 972 27 31 [email protected]

Sr.

revista del centre excursionista nº 181

Documents