Revista de Vidreres · 63· Tardor 2013

Castell St.Iscle Ramon Gorbs Trobada RanxosParlem del... Parlem amb... Actualitat

Taula de Serveis

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria (contacte: Carla Rey)........637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants...............................................972.850.917

Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines............................................................... 972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.260.196SARFA..............................................................972.850.157

Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a dijous de 10 a 13 h i tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte:  David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

Regidories (HORARIS A CONVENIR)

Urbanisme: Jordi CampsMedi Ambient i Rural: Antonio FernándezGovernació i recursos humans: Antonio FernándezHisenda i Joventut: Jordi CampsFires i festes: Francesc BaltronsEnsenyament i Cultura: Francesc BaltronsSanitat i Benestar Social: Margarita SoléEsports: Margarita SoléServeis i Inspecció: Antonio Fernández

Pendents de ratificar pel Ple Municipal en el moment de tancar l’edició.

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaNovembreMoré ................................................. 2 i 3 de novembreVilardell ...................................... Setmana del 4 al 10Adzet........................................................... 1 de novembreAdzet.......................................... Setmana del 18 al 24

DesembreMoré ...................................... del 2 al 5 de desembreMoré ................................................... 7 i 8 de desembreMoré ........................................................ 25 de desembreVilardell .........................................setmana del 9 al 15Vilardell ................................................. 26 de desembre Adzet .................................................................. del 27 al 29

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

Per a més informació: www.cofgi.com

EL R

EC C

LAR

63 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIAL

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EdItoRIal 03

PaRlEm dE... 04PaRlEm amb... 08

dES dE la CaSa dE la VIla 11aCtUalItat 15

aNEm a EStUdI 29ESPoRtS 33

CURaR-SE EN SalUt 37mEdI ambIENt 38

oPINIÓ 39FEm UNa QUEIXalada 42

ENtREtENImENtS 43El REC ClaR PEl mÓN 45

Alguna cosa hi falla, al nostre Ajuntament

+ REC ClaRI like

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas,

Lluís Gascons, Arnau Call i Helena Xirgu

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Isabel Adzet.

Producció, coordinació periodística, disseny i maquetació i correcció

lingüística: Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume Mos

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Quan preparàvem aquest número d’El Rec Clar ja havia esclatat una nova crisi al nostre Ajuntament i des del Consell de Redacció ens vam plantejar si seria convenient demanar a les diferents parts implicades que expliquessin des d’aquestes planes els motius que els han portat a actuar com ho han fet. No va caldre demanar-los res: cadascun ha tractat el tema en els escrits que habitualment ens envien per a la secció “Des de la casa de la vila”.

Així doncs, els lectors podreu llegir els arguments i les consideracions dels diferents grups o persones i ho podreu llegir de primera mà, explicat per ells mateixos, sense mediacions d’articulistes o periodistes. I podreu comprovar que, com sempre, tothom té raó. Encara que valdria més dir que tothom té les seves raons. La qüestió és si ens les creiem o no, perquè aquest és el de-bat de tantes coses de la vida: costa ser objectiu, com en un partit de futbol, quan donem més importància als nostres colors que no pas a l’equip que està fent un joc millor. Amb tot, i sabent que els escrits estan totalment amarats de l’inevitable subjectivitat, llegiu-los i reflexioneu. No diem jutgeu, perquè això de jutjar els altres és molt seriós. Però com que el temps acaba posant les coses a lloc, quan s’hagin aclarit les coses (tant si hi ha processos judicials pel mig com si no) serà el moment de recuperar els escrits que ara publiquem i demanar responsabilitats, si s’escau, pel que s’hi diu o pel que s’hi deixa de dir.

De moment, a qui hem de creure, doncs? Donem per fet que tothom ha obrat de bona fe, que ningú no ha anat a buscar finalitats innobles i que és veritat allò que diuen sempre els polítics, que són a l’ajuntament per treballar pel poble. Potser sí que hi ha actituds mesquines, febleses humanes... però tots volem creure que els conciutadans a qui hem transferit el nostre dret de go-vernar-nos i que, de fet, estan a sou dels vidrerencs i vidrerenques, han actuat amb la bona voluntat que se’ls suposa i no volem que sigui veritat allò de “tots els polítics són iguals”, entenent que tots són igual de dolents. Però no ha d’estranyar que plani la sospita que alguna cosa se’ns escapa i que potser algú en treu algun profit inconfessable, de tot plegat, potser algú que no vol estar a primera línia de foc, que prefereix mantenir-se a l’ombra. Encara que segurament això només és una sensació que no té res a veure amb una realitat que deu ser molt més prosaica.

Sigui com sigui, a Vidreres tenim de nou la nostra dosi periòdica de protago-nisme mediàtic i ens fem un fart de veure’ns als diaris per uns temes que no ens omplen precisament d’orgull. I, de nou, tornem a sentir una vella i cone-guda sensació: alguna cosa hi falla, al nostre Ajuntament.

Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM D

E...

4

PARLEM DE...

Joan llinàs i PolArqueòleg

El cementiri del segle IX (sector 13)A l’esplanada que hi ha entre la muralla sud i el fossat ja s’hi havia treballat en dues campanyes anteriors, els anys 2008 i 2012. Tal com dèiem a l’article de l’any passat (vegeu El Rec Clar núm. 61), en aquest sector es van trobar molts ossos humans desconnec-tats i barrejats, que amb tota seguretat provenien del cementiri que hi havia hagut en aquest indret abans de la construcció del castell. Aquest cementiri es va descobrir l’any 2007, quan es van localitzar quatre tombes sota la tor-re de l’homenatge, construïda al se-gle XI. Un cinquè enterrament fou excavat l’any 2010 a l’habitació sud-est, prop de la cisterna. Cal destacar que les restes d’aquest enterrament van ser analitzades pel Laboratori de Datació per Radiocarboni de la Universitat de Barcelona, amb uns resultats que van permetre datar-lo entre finals del segle VIII i la se-gona meitat del segle IX i que ens donaven, per tant, una primera datació del moment de funcionament del cementiri.

L’any 2013 prevèiem enllestir l’excavació d’aquest sec-tor i així ha estat. Tanmateix, la previsió inicial d’una ràpida conclusió dels treballs va quedar alterada de seguida en aparèixer noves restes humanes que no havien estat afectades per la construcció del castell. L’excavació de l’estrat de terra que ocultava aquestes

restes va acabar deixant al descobert un total de 13 nous enterraments repartits per tot el sector. El ce-mentiri, doncs, apareixia en tot el seu esplendor.

Com era habitual en l’època, tots els enterraments estaven orientats en direcció oest-est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, excepte dos (un que estava en direcció sud-nord i un altre en direcció nord-est-sud-oest). Una de les tombes presentava els ossos remenats perquè tenia un altre enterrament just

a sobre. I en tots els casos es trac-tava de simples fosses excavades a terra, sense cap altra senyal que una pedra gran que marcava la capçale-ra en dues de les tretze tombes. En cap dels esquelets s’hi va trobar ni un sol objecte d’acompanyament ni d’indumentària.

El tret més remarcable és que quasi tots els esquelets trobats en aquest sector del cementiri eren infants, entre els quals hi havia tres nadons i set nens de poca edat. L’estudi antropològic determinarà amb precisió l’edat d’aquests esquelets i també si és possible detec-tar-hi en algun d’ells alguna altra característica (sexe, malalties òssies, traumatismes). En tot cas aquesta troballa posa de manifest la forta incidència en aque-lla època de la mortalitat infantil, així com el fet que hi havia una part del cementiri destinada, precisa-ment, als infants.

9a. campanya d’excavacions arqueològiques

Amb la d’aquest estiu ja sumem nou campanyes d’ex-cavacions al castell de Sant Iscle. Com és habitual, les excavacions han estat patrocinades per l’Ajuntament, efectuades mitjançant tres torns de camp de treball (un de català, un d’espanyol i un d’internacional) gesti-onats pel Grup d’Esplai Vidrerenc i dirigides per Joan Llinàs i Pol, amb la col·laboració d’un oficial d’arque-ologia. Aquest any s’ha treballat en diversos sectors del castell, però en destacarem especialment tres: el cementiri del segle IX, l’habitació sud de l’ala oest i l’ampliació que es va fer al costat de ponent del castell al segle XIV.

Treballs de consolidació de la muralla nord.

Castell de Sant Iscle

De la campanya d’excavacions destaca el cementiri del segle IX, l’ala oest i l’ampliació

del segle XIV

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM D

E...

5

El sector 15, en plena excavació. Es pot veure la línia en diago-nal de la claveguera que el travessa.

Les fosses estaven directament excavades en el subsòl natural. Per tant, un cop documentats i extrets els es-quelets, vam poder donar per finalitzada l’excavació del sector. De totes maneres, cal remarcar que amb tota probabilitat el cementiri s’estén cap al sud, a la part no excavada de l’esplanada, i també cap al nord-oest, a l’interior del castell i sota l’ala oest, tal com ha posat de manifest l’excavació que hi hem realitzat aquest any i que passem a descriure a continuació.

L’habitació sud de l’ala oest (sector 4)L’ala oest és un llarg espai de 23,75 per 3,50 metres de superfície que ocupa quasi la totalitat del costat de ponent del recinte principal del castell. Des de l’any 2006 i 2007, en què es va extreure el gran enderroc que la cobria, només s’hi havia excavat una sitja a l’ex-trem nord, l’any 2011, i s’havia començat a excavar el nivell d’abandó, de finals del segle XV-principis del XVI, l’any 2012.

Aquest any hem entrat amb força en aquest sector, concretament en la seva meitat sud. En primer lloc, la finalització de l’excavació dels nivells d’abandó ha permès descobrir la paret que tancava pel costat nord tot aquest sector de l’ala oest, tot dibuixant una sala rectangular de 7,5 metres de llarg que ocupava tota l’amplada de l’ala. A l’interior d’aquesta cambra s’hi ha documentat, inicialment, un anivellament del ter-reny de la primera meitat del segle XV i, a continu-ació, l’evidència que el mur de tancament esmentat

Plànol del castell, amb indicació dels sectors excavats l’any 2013

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM D

E...

6

PARLEM DE...

més amunt fou construït al segle XIV sobre les res-tes d’una paret més antiga, de gran amplada, que és possible que pertanyés al primer castell, dels segles XI-XII. L’anivellament del sòl de l’habitació que va comportar aquesta reforma del segle XIV va cobrir, alhora, un llarg muret paral·lel a la paret oest de l’es-tança que degué fer les funcions de banc o repisa.

L’excavació d’aquesta habitació ha quedat inacabada i s’hi han trobat indicis de l’existència de més esquelets pertanyents al cementiri del segle IX, que caldrà excavar en futures campanyes.

L’habitació nord del cos oest (sector 15)Tot el costat oest del castell és una ampliació del recinte principal que va ser construïda als voltants del segle XIV. Adossat a la fortificació per la banda de ponent, aquest edifici se subdivideix en dues estances, una de més gran al sud (sector 12) i una altra al nord (sector 15). En tota aquesta ampliació, que anomenem “cos oest”, fins ara s’hi havien extret els grans enderrocs que la sepulta-ven, i enguany hi hem començat a excavar els nivells d’abandó i d’ocupació.

Hem començat a excavar per l’estança més petita, la del nord. Es tracta d’una cambra de 55 m2 que estava oberta directament a l’exterior del castell mitjançant

una gran porta, situada al mur nord. En aquest mur, conservat en tota la seva alçada, s’hi obre, a la planta superior i sobre la línia de forats de l’embigat, un gran finestral. Al sud de la cambra, una porta permetia la comunicació amb la estança veïna (sector 12) que ocupa la resta de l’ampliació, mentre que al sud-est, una altra porta donava accés a l’ala oest del recinte principal (sectors 4 i 6). En aquesta habitació hi ha les restes d’una escala d’obra que permetia pujar al, ara desaparegut, pis superior de l’estança, sostingut per

dos arcs dels quals se’n conserven els basaments.

L’excavació d’aquesta habitació ha deixat al descobert una claveguera que la travessa de sud-est a nord-oest i fins a 5 sitges excavades en el subsòl, tres de les quals, al costat oest, estaven tan properes entre si

que es van acabar retallant les unes amb les altres i que han format, un cop excavades, un gran esvoranc. Una d’aquestes tres sitges, així com una altra sitja trobada al costat nord-est de l’estança, i la pròpia claveguera han quedat per excavar en properes campanyes. Ara per ara, hem vist que les tres sitges d’aquesta cambra que hem pogut excavar plenament van ser colgades a la primera meitat del segle XV, prèviament a un gran anivellament del terreny que pertany a una reforma important d’aquesta cambra, possiblement la mateixa que va comportar la construcció del mur nord, amb

Entre els esquelets trobats en aquesta

excavació hi havia tres nadons i set nens de

poca edat

Un moment de l’excavació del cementiri del segle IX

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM D

E...

7

les esmentades porta i finestra de grans dimensions. Esperem que en la propera campanya puguem aca-bar d’excavar aquesta habitació.

Altres intervencionsTambé s’han efectuat treballs en altres indrets del castell, especialment als sectors 20 i 21, que s’estenen entre la muralla i el fossat, i en els quals s’hi ha con-tinuat extraient l’important estrat superficial. Final-ment, en el sector 18, una de les habitacions en què se subdivideix l’ala est del recinte principal del castell, s’hi ha excavat una sitja del segle XIII. Tots aquests sectors han quedat també inacabats, a l’espera de fu-tures campanyes.

Els treballs de consolidacióS’han efectuat, finalment, treballs de consolidació d’alguna paret que ho requeria de manera urgent. Aquestes tasques han estat realitzades per un pale-ta especialitzat en estructures de pedra, aportat per l’Ajuntament de Vidreres, i supervisades i dirigides per l’arqueòleg director de les excavacions. S’ha tre-ballat, principalment, en la finalització de la conso-lidació de la part superior de la muralla nord del re-cinte principal, al llarg de la pràctica totalitat del seu recorregut; d’aquesta estructura se n’ha arranjat el co-ronament i s’han tapat diversos forats i escletxes que l’afectaven, amb especial cura en el seu punt d’unió amb les dues torres que la flanquegen.

Vista d’un sector del cementiri, amb sis esquelets, la majoria infantils.

Vista de l’habitació excavada enguany al sector 4 (ala oest). Nivell de circulació del segle XIV.

Detall d’un dels esquelets localitzat

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

Helena Xirgu

Sempre havies tingut clar que et volies dedicar al dret públic?En aquell moment, pensa que vaig fer la carrera entre el 1971 i el 1976, el dret públic era el més modern: dret administratiu, urbanisme, medi ambient. Tot i que a l’hora de triar dret va ser una casualitat, aquí ja va ser volgut. A dret públic vam tenir uns mestres fantàstic i també potser perquè era una branca més desconeguda vam ser molt pocs a classe. A les tron-cals vam ser 13 durant tres anys. En alguna optativa vam ser set i si tens bons mestres aprens molt.

Algun record en especial de la primera destinació judicial?La primera destinació judicial que vaig tenir va ser a Mallorca. Em vaig trobar amb un plet curiós. Ajunta-ments de pobles molt petits van fer una convocatòria per cobrir la plaça de secretari i van demanar no com a mèrit, sinó com a requisit, tenir el nivell E de llen-gua catalana. Aquest nivell pràcticament és de filolo-gia pura i diria que ja no existeix. L’advocat de l’estat es va alertar i és que el tema de la llengua a Balears no es vivia d’una manera tan directa com aquí però hi havia defensors.

I què hi havia darrere del nivell E?Es va descobrir que era una estratègia per deixar les places vacants. Com que ningú el tenia, quedava la plaça vacant i anomenaven substituts a dit. Són ma-neres de fer d’aquest país, picaresques, utilitzant un requisit sensible com és la llengua. El plet va ser fàcil de resoldre perquè es va fer una prova que van dema-

nar a la Junta Permanent del Català, que a Mallorca no n’hi havia, i se’ls va demanar quantes persones te-nien el nivell E de català. Ningú el tenia.

Vas estar treballant un temps per la Generalitat. Quina era la teva feina?Jo vaig estar des del 1982 fins el 1986 al Gabinet Ju-rídic Central de la Generalitat i bàsicament estava al servei de qüestions constitucionals i estatutàries. Ens va coincidir amb uns anys molt interessants. L’any 1982 va aparèixer la LOAPA. Era una època en què la Generalitat estava a les beceroles i un dels punts on hi havia més conflicte era amb el tema de les competèn-cies, què era exclusiu de la Generalitat i què de l’Estat, i això es portava des del Gabinet Jurídic central. La LOAPA era el famós café para todos. La Generalitat la va impugnar i realment vam obtenir una sentència de molt interès, no tant per la sentència en si sinó per una sèrie de principis que en van sorgir i es van anar aplicant de manera successiva. Vaig haver d’anar a Madrid per defensar-la i fins i tot va sortir als diaris. No m’ho esperava.

Vas estar 14 anys treballant a la Cambra de Comerç de Barcelona, fins al 2.000. Com és que vas decidir ser jutge aleshores?És molt atractiu.

Qualsevol advocat té el somni d’arribar a ser jutge?No. A veure, aquí, igual que et diria que l’elecció de la carrera va ser de casualitat això va ser un error o una confusió.

Ramon Gorbs

Aquest jutge amb ànima de músic té una llarga carrera professional al darrere. Advocat de la Generalitat en el moment del “café para todos”, defensor del català i músic empedre-ït. Ser jutge va ser un error? Ell diu que es va trobar amb un panorama diferent del que s’havia imaginat, però no ha deixat d’intentar trobar el consens en milers de casos. Tan bon punt es jubili vol recuperar la seva assignatura preferida: la música.

Il·lustració de Cristina Sosa

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM A

MB.

..

9

Què vols dir, que si haguessis hagut de tornar a tri-ar no hauries estat jutge?Potser si hagués sabut més bé on em posava ho hau-ria valorat d’una altra manera. És a dir, per algú que és jurista o ha estudiat dret penso que és la màxima, entre altres coses perquè et converteixes en la clau del sistema.

O sigui, que el que diu un jutge va a missa?Sí i no. És a dir, va a missa però a una missa petita per-què segons quines decisions poden ser impugnades a una instància superior. Però cada vegada menys per-què s’intenta que es resolguin els plets pràcticament en una única instància. A més tens una absoluta in-dependència, tu resols el consens.

Hi ha politització?Aquí no. No he tingut mai en 14 anys d’exercici la més mínima indicació.

O sigui, la independència seria la part més bona?Sí, per descomptat! Però tota aquesta independència també comporta una responsabilitat.

Deu haver de costar prendre una decisió llavors, no?Més que prendre una decisió la clau està en el plet. Si el plet està ben plantejat, és a dir, que les dues parts han fabricat bé les seves posicions, resoldre és més fà-cil, has de buscar el punt d’equilibri. A vegades et tro-bes amb procediments que s’han tramitat per escrit i que no hi has tingut massa intervenció, te’ls mires i penses “què volen aquesta gent?”. Està mal plantejat, és irresoluble i és la part més complexa.

Helena Xirgu

Ramon Gorb vestit de jutge

EL R

EC C

LAR

63 ·

PARL

EM A

MB.

..

10

PARLEM AMB...

Tu estàs al contenciós administratiu oi?Sí, i aquí hi ha una particularitat i és que la normativa està constantment canviant.

Llavors sempre deus haver d’estar estudiant?De fet cada dia el primer que s’ha de fer és mirar el Butlletí Oficial de l’Estat, el Diari Oficial de la Gene-ralitat i anar seguint tot això i anar connectant totes les modificacions que al seu torn no són modificaci-ons aïllades sinó que estan connectades.

Per què dius que fer de jutge va ser un error?Més que un error potser vaig ser ingenu.

Què t’esperaves trobar i quina va ser la realitat?Em pensava que em trobaria amb una feina que em permetria estudiar a fons, ja no els casos, sinó con-tinuar estudiant. Llavors et trobes amb una allau de casos i si vols estudiar alguna cosa ho has de fer cas a cas perquè no et pots entretenir massa. Tenim un sistema de base molt quantitativa quan no hauria de ser-ho i jo penso que no ho hauria de ser. No és allò de vostè quantes sentències ha dictat? Doncs depèn.

Potser és millor no fer-ne tantes però que les que fas estiguin ben fetes?Però aquest no és el sistema. Aquí et diuen si vostè ha pensat això ha equivocat el sistema de treball. Per exemple a Girona estem entrant de l’ordre de 500 as-sumptes per any cada jutge del contenciós adminis-tratiu. Algunes coses pràcticament es poden resoldre amb models però a mi això sempre m’ha fet molta murga. Hi ha qui el plet el veu com un número però si penses que darrere el numero hi ha una persona que aquell assumpte és el més important. Si algú et diu que tots són iguals, malament, vol dir que t’ho has mirat poc.

No t’esperaves tenir tants casos?Doncs no.

Tal com està la justícia avui en dia, creus que s’hau-ria de fer algun canvi?Radical. En molts casos sempre hi ha parts que no volen que es tiri endavant i hi ha molts advocats que són molt bons en posar traves. Ara, hi ha interès que es canviï? En tinc seriosos dubtes. Penso que no hi ha voluntat. Qui hauria de moure la reforma de la justícia? Els jutges? No ho farem mai perquè estem treballant d’una manera absolutament individual, potser per l’autonomia i independència que tenim.

La música sempre ha estat una part important de la teva vida. Surts al calendari de Vitraris, tocant amb els Isards. Com va ser l’experiència?Quan vam començar deuríem tenir entre 12 i 14

anys. Vam començar amb un company d’aquí Vidre-res, en Font, que tenia una guitarra, jo en tenia una altra i vam començar a tocar. De seguida ens vam en-grescar. Però vam veure que necessitàvem algú que cantés i vam anar a buscar en Josep Xirgu i ens va dir que sí. Al cap de poc se’ns va afegir en Barrera, que tocava la bateria. Vam anar buscant rampoines per aquí i allà. Vam trobar una bateria d’un home de l’època de la jazz band i llavors vam aconseguir un amplificador que hi havia a la parròquia amb uns al-taveus que hi havia fora de servei.

Què fèieu?Bàsicament assajàvem molt, entre setmana estàvem fora i els caps de setmana no fèiem quasi res més que assajar. Vam sortir fora de circulació.

Tocàveu a festes majors?Sí, la primera vegada va ser a les Encies, un poblet a sobre les Planes, cap allà al juliol. Vam arribar amb una expectació! I no ens van pas apedregar! I vam mantenir el grup fins als 17 anys, que és quan alguns van començar a festejar i, és clar, els assajos inaca-bables van començar a no ser tant llargs i es va anar diluint.

Però tu vas continuar tocant.Sí, el primer estiu que vaig tocar amb 16 o 17 anys, a Lloret de Mar, tocava amb un grup a un parell d’ho-tels. Va arribar un moment que havia arribat a tocar amb tres grups i a cada grup hi tocava un instrument diferent. Amb un la guitarra i la flauta, a l’altre el pi-ano i a l’altre el baix. Devia ser l’any 2001, però va ser poc temps, els dos últims mesos d’estiu. Era un no parar.

Tornaries a tocar ara?Si pogués i tant que hi tornaria! Abans tenies possi-bilitats, ara pràcticament és una heroïcitat, qualsevol representació comporta una despesa molt gran, en-tre la SGAE, l’IVA al 21%. Realment la joventut la vam passar assajant sense sortir del local. Ara tot són entrebancs.

No havies pensat mai dedicar-te al món de la mú-sica?Mai, mai. M’hi vaig dedicar quasi professionalment però no en sabia prou, no tenia titulació ni res. I ara per poc que pugui m’hi penso tornar a dedicar.

Quan et jubilis per exemple?Oi tant! Per descomptat. Tinc molta música pendent. Jo he passat una època que havia estat sord, no sentia res, ara però, vas buscant moments. És l’assignatura pendent.

EL R

EC C

LAR

63 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de CiU Vidreres

La nostra il·lusió per construir Vidreres no decaurà!

“Els catalans, com el Barça, som d’un país que ha patit moltes derrotes però sempre ens aixequem. El meu país és tant petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veu-re el campanar veí” (Pep Guardiola) Fa uns mesos es va separar una parella coneguda del poble i amiga meva. La veritat és que sóc amics dels dos i he en-tès els arguments de tots dos. Eren comprensibles, sincers i nobles, amb els que procuraven no desqualificar la per-sona amb qui durant més de dos anys havien tingut una relació intensa i compartit projectes de futur. El millor de tot és que, per suposat, no feien safareig dels errors de la respectiva parella, just al contrari, rentaven la roba dins de casa, com sabem fer els catalans.Quan crèiem que Vidreres es mereixia una nova manera de fer política, quan pensàvem que els vidrerencs estaven cansats de la mediocritat partidista, quan vam iniciar un estil engrescador, il·lusionador, divertit i ambiciós amb el que s’apostava per a tots i cadascun dels vidrerencs, per a les botigues dels nostres barris, per als autònoms que ti-ren endavant els seus negocis, per als empresaris que in-tenten mantenir els llocs de treball dels seus treballadors; s’ha imposat l’estil de fer política per al partit, no per a les persones.La fugida d’ERC del govern ha estat un cop molt fort per a nosaltres, però crec que ho ha estat més per tota aque-lla gent que creia que Vidreres necessitava un canvi, una manera de treballar professional, amb gent que s’ha ha-gut de guanyar les garrofes “als petits tallers, a casa o al camp” com diu en Raimon.A les anteriors eleccions crec que la gent volia quatre coses: a) un canvi, b) saber que si es votava a un partit, manaria el primer de la llista, c) un govern fort i d) un govern plural. També crec que això és el que representa-ven perfectament CiU i ERC, i crec que la il·lusió al poble pel canvi, amb gent ambiciosa, preparada i que dedicava els millors anys de la seva vida al poble, així ho reflectia.Però quantes vegades em vaig haver de sentir que tots el mèrits eren per mi, que la gent només es fixava en l’alcalde, que jo era el que més hi guanyava amb el govern amb ERC. Perdoneu-me, però quins nassos! Per a qui, sinó, eren totes les garrotades? Qui, sinó jo, va donar la cara amb la polèmica dels carrers de Mas Flas-sià? Qui, sinó jo, va donar la cara defensant els sous d’uns regidors dels que puc dir orgullós que han pencat com no s’havia vist mai? Qui, sinó jo, es va haver de disculpar da-vant dels treballadors de la Brigada i del Cos de Vigilants per les amenaces d’un regidor que va abandonar la nostra llista i que encara no ha tornat l’acta al partit amb el qual es va presentar? Qui, sinó jo, va haver d’escoltar els retrets

sobre la gestió de l’aigua de les urbanitzacions? Per cert, una gestió que molts dels que ara em critiquen no han estat capaços de solucionar en els vint anys que han governat Vidreres. Però que tampoc han estat capaços de solucionar ERC amb aquests dos anys de coalició.Em podran dir que m’he equivocat una vegada i una al-tra, que això o allò es podia haver fet d’una altra mane-ra; però el que mai em podran dir és que no treballi cada dia perquè Vidreres sigui una mica millor que ahir. El que mai em podran retreure és que no intenti cada dia millorar una petita cosa en un carrer, en un barri o en una urbanització.És com si l’home de la parella anterior hagués fet el salt a la seva dona citant-se en alguns bars del poble a la vista de tothom (reunions ERC + PSC) i ho negués i, a sobre, es retraguessin tots els errors al respectiu cònjuge. El pitjor de tot és que es digui que s’ha intentat contractar un assessor que cobrava una fortuna, quan la dona del ma-trimoni anterior ha posat a dins de casa a amics, coneguts i saludats. I el que sap més greu: quan a Vidreres teníem gent igual o més bona.El pitjor de tot és que es faci oposició al govern des de dins el govern. Podeu imaginar-vos dos socis d’una empresa, una dels quals intenta posar pals a les rodes de l’altre? Evi-dentment, aquesta empresa estarà acabada.El pitjor de tot és que s’enviïn comunicats a la premsa o cartes a les cases per intentar justificar una sortida del go-vern que només entenen ells.Diguem-ho clar! O bé preparen una moció de censura per canviar d’alcalde o bé preparen el terreny perquè ens cansem (ja ho han aconseguit amb dues magnífiques re-gidores: l’Anna i la Genoveva), ens desgastem i hi hagi un canvi de govern amb un pacte (PSC + ERC + Sr. Gó-mez) a les properes eleccions. POLITIQUERIA D’ALT NIVELL AMB TOTA REGLA!No sé si deixaran acabar als que els vidrencs van votar el 22 de maig de 2011, però sí sé que intentaran paralitzar la nostra acció de govern.No sé si continuaran enviant comunicats i informació a la premsa i a tots els mitjans afins per a desgastar-nos, can-sar-nos i humiliar-nos, però si sé que ens aixecarem una vegada i una altra encara que ja no ens quedin forces.No sé si tornarem a l’alcaldia la pròxima legislatura, però el que sí sé, perquè m’ho heu demostrat molts vidrerencs durant els darrers mesos en converses, trucades, missatges i encaixades de mans, que el que ens han fet ha estat una “jugada indigna” com va dir el President Pujol, que no ataca només la meva persona, sinó la voluntat de la gran majoria silenciosa de vidrerencs.

Jordi Camps

EL R

EC C

LAR

63 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.cattel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

Volem aprofitar aquest mitjà com és el Rec Clar per fer pedagogia i per explicar els motius que han motivat la sortida de Vidreres Som Tots-Esquerra Republicana de Catalunya de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vidreres.

Des del primer moment hem cregut i defensat una ma-nera diferent de fer política, on la transparència ha de ser el puntal bàsic de la democràcia i la confiança ho ha de ser del treball en equip per fer avançar el poble.

Aquests dos, anys juntament amb els nostres socis de govern, hem fet que Vidreres fes un salt qualitatiu en molts aspectes, treballant per modernitzar el funcio-nament de l’administració local, l’estructuració tèc-nica i la seva aproximació a la ciutadania. Juntament amb un model de poble pensat i treballat hem anat definint conjuntament les actuacions necessàries per fer aquests passos. Ens ha mogut l’interès general pel poble sense individualitats per sobre del col·lectiu, la il·lusió i la confiança dipositada els uns als altres ha permès portar a terme aquest projecte comú.

Tot i així ha arribat un punt en que els nostres principis i la nostra manera d’entendre el que és la política s’han distanciat i han fet que prenguéssim aquesta decisió.

Hem pres aquesta via per la manca de confiança i per la falta d’informació de l’alcalde, el Sr. Jordi Camps Vi-cente. Aquesta s’ha incrementat quan s’ha sabut que l’Oficina Antifrau de Catalunya havia dirigit quatre re-queriments al Sr. Alcalde des del mes d’abril i cap s’ha respost de forma oficial. De fet ni es registraven.

No hem pres aquesta decisió perquè ningú sigui cul-pable, això és feina de l’Oficina Antifrau, sinó per la manca d’informació de l’alcalde. I ha sortit tot a la llum quan s’ha dirigit l’escrit a secretaria. La mala pra-xi de l’alcalde en la utilització del registre municipal no és digne del màxim responsable municipal, sinó que aquestes pràctiques són de temps passats que no s’haurien de repetir. Nosaltres no volem ser els seu cò-mplices.

Com hem dit anteriorment, us fem memòria d’alguns dels nostres arguments per la pèrdua de confiança en l’alcalde:

• Per ocultar informació i documentació a través del registre d’entrada i sortida, tant a l’equip de govern

com als membres de l’oposició (Incompliment de la Llei de procediment administratiu 30/1992 de 26 de novembre).

• Per incomplir inicialment el pacte de govern adju-dicant-se a esquenes del nostre grup tota la gestió de l’aigua del poble i veïnats.

• Per la desautorització d’un decret de l’alcaldessa en funcions, fent que els funcionaris afectats incomplissin la normativa que regeix el Règim Jurídic de les Admi-nistracions Públiques.

• Per l’intent de contractació, a esquenes de tot l’equip de govern, d’un assessor suposadament personal que “casualment” havia estat l’advocat de les empreses Rec Madral i Riera de Cabanyes en varis processos ante-riors, el cost del qual era de 145 €/hora, i suposada-ment la seva feina era assessorar en temes referents a l’aigua.

• Per la invasió reiterada de les competències dels al-tres regidors sense abans posar en coneixement dels mateixos l’acció que es portava a terme.

• Per signar decrets d’alcaldia a esquenes del nostre grup quan reunits en Junta de Govern es desautoritza-va la despesa o l’activitat.

I què creieu que hauríem d’haver fet? Mirar cap a un altre costat i seguir al govern? Aguantar per seguir as-seguts a unes cadires? No, no necessitem cobrar un sou per treballar per Vidreres. Ho hem fet sempre i ho seguirem fent, no en tingueu cap dubte.

El nostre compromís amb el poble no tan sols no ha disminuït sinó que amb aquesta decisió tant transcen-dent per nosaltres s’ha reforçat més que mai.

Ens vam presentar amb un objectiu: Vidreres i tots els seus vilatans i és per seguir aquest objectiu que pre-nem aquesta decisió, per no trair el nostre compromís i la nostra il·lusió.

Tot i així la nostra voluntat és continuar construint, l’important és que el poble avanci, millori i nosaltres posarem tot el nostre esforç perquè així ho faci.

Treballar amb el grup de CiU de Vidreres ha estat una gran experiència per nosaltres i pel poble i per aquest motiu no tenim cap problema amb el grup i així ho manifestem.

Confiar i viure enganyats

EL R

EC C

LAR

63 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

13

web: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315 fb: Progrés Per Vidreres

El dia 11 de Juny de 2011 a Vidreres començava una nova legislatura fruit del pacte entre convergència i Unió i Vidreres som Tots-ERC.

CIU i ERC es comprometien a crear “un govern fort, amb moltes ganes i il·lusió” “amb l’objectiu de treballar per al nostre poble”.

D’altra banda, el nostre grup demanava al nou equip de govern que continués treballant amb il·lusió, amb transparència i escoltant i consensuant amb tots ple-gats, tal i com s’havia vingut fent a l’anterior legislatura, perquè d’altra manera, enteníem que seria fer un pas enrere en els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Vidreres.

Els bons desitjos no s’han fet realitat i finalment la relació política entre CiU i VST-ERC, que semblava idíl·lica fa dos anys, s’ha acabat trencant.

Durant aquests dos anys i escaig de pacte CIU-ERC, hem descobert un alcalde cegat per l’afany de prota-gonisme, tancat al diàleg, a la col·laboració, més pre-ocupat per culpar els altres que per corregir els seus errors, alhora que incapaç d’agafar el timó del nostre ajuntament i començar a treballar seriosament amb maduresa, rigor i seriositat.

Hem descobert moltes vegades un VST-ERC sumís i impassible a tot aquest lamentable espectacle sensaci-onalista en què s’ha convertint la vida social i política des que va començar el mandat.

Hem descobert un equip de govern que cada vegada s’ha anat trobant més sol per culpa de la intransi-gència, l’arrogància, la falta de respecte i manca de diàleg d’alguns dels seus membres. I diem alguns perquè sí que hi ha hagut regidors i regidores que, conscients de la difícil situació que travessa el nos-

tre poble, sabedors que calia anar tots a una i mirar de trobar solucions conjuntes als problemes muni-cipals, han estès la mà a l’oposició per mirar de tre-ballar pel bé comú, sense embuts i sense prejudicis de cap tipus, amb l‘objectiu de treballar única i ex-clusivament en benefici dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de Vidreres.

La política atorga a tota persona que la practica la mag-nífica oportunitat de canviar coses, de fer un munici-pi, un país, un món millor i no pas de destruir el que ja s’ha construït. Per altra banda, la política requereix gent amb un alt grau de responsabilitat, transparència, compromís envers la ciutadania i, sobretot, necessita persones capaces d’informar sobre qualsevol tema de la manera més fidedigna i transparent, sense caure en l’error de distorsionar la realitat o crear dubtes enga-nyosos, sense entrar en descrèdits i en demagògia po-lítica que l’únic que fa és decebre els ciutadans i perju-dicar el nostre poble.

Vistos els resultats d’aquests anys de mandat entre CiU i VST-ERC i vist el desagradable espectacle de veure el nom de Vidreres “arrossegat” i maltractat pels diaris i mitjans de comunicació, no entrarem a fer una valo-ració d’aquest trist període, ja que això correspon a la ciutadania, que amb el seu vot, té el dret de posar nota a aquesta feina. 

És vital que tothom faci una reflexió profunda, co-menci a aprendre dels errors i comenci a treballar se-riosament amb maduresa, rigor i seriositat estenent la mà per solucionar els problemes i poder mirar de virar el rumb del nostre poble.

Progrés per Vidreres-PSC-PM info@progrespervidre-res.cat www.progrespervidreres.cat www.facebook.com/Progrés Per Vidreres.

El que comença malament, acaba malament Progrés per Vidreres-PSC-PM

EL R

EC C

LAR

63 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

14

DES DE LA CASA DE LA VILA

Regidor no adscrit a grup polític de l’Ajuntament de Vidreres

Jordi Gómez García

Sota, cavall i rei,el dimoni juga a cartes.Sota, cavall i rei,si vas sol et fa la llei. (La timba de les cartes)

Fa mesos que vaig marxar de l’equip de govern del nostre poble pels motius que ja vaig posar de manifest en el seu dia. Contràriament al que em van aconse-llar diversos assessors politics, que el millor per mi era quedar-me tranquil·let a l’oposició; els esdeveniments del que està passant al nostre poble m’ho han impe-dit. Com a regidor de l’Ajuntament de Vidreres no puc restar a l’oposició ignorant totes les irregularitats que s’han produït i s’estan produint.

A data d’avui, quatre regidors han marxat del govern, un del mateix grup de CIU, i tres del grup VST-ERC, tothom ha anat explicant els seus motius. Motius que cada dia es van corroborant amb les notícies que sur-ten a la premsa en relació als procediments i formes d’actuar de l’Alcalde i dels regidors que de forma in-condicional li donen suport total.

La situació política del nostre municipi és realment complicada i tots en som responsables, però per sobre de qualsevol estratègia han de prevaldre els valors de les persones, la voluntat de fer bé les coses, actuar amb seny y respectar les regles del joc de la nostra societat. Una societat que en aquests moments hem d’apostar perquè sigui el màxim de justa amb tothom. Per acon-seguir-ho, no podem quedar-nos de braços creuats, hem d’actuar, ser crítics inclús amb nosaltres mateixos, participar, manifestar-nos i lluitar per eliminar aques-ta xacra que en ocasions ens envolta.

Agrairia als ciutadans de Vidreres que examinessin amb la màxima objectivitat tots els esdeveniments i fets que han ocorregut i que a partir d’aquí facin un judici just del que està passant.

La bescambrilla és un joc astut,si no vigiles ja t’han fotut,abans cal veure trumfos què són:cada partida canvia el món. (La timba de les cartes)

Sota, cavall i rei...

Cens de la PoblacióDel 16 de juny de 2013 al 15 de setembre de 2013

La població de Vidreres ha augmentat en 3 habitants. Ha passat dels 8.050 del 16 de juny de 2013 als 8053 del 15 de setembre de 2013.

D’aquests habitants, 4.2673 són homes i 3.780 són dones.

FONT: Padró Municipal d’Habitants

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

15

ACTUALITAT

marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

L’escriptora Empar Moliner visitarà la Biblioteca de Vidreres

La Biblioteca de Vidreres s’especialitza en jazz i blues

El proper 27 de novembre, la biblioteca rebrà la visita d’Empar Moliner, perio-dista i escriptora que es caracteritza pel seu sentit de l’humor i la visió crí-tica que ens dóna de la societat actual. L’autora compartirà amb nosal-tres una conversa sobre llibres, sobre la seva vida, i també ens parla-rà sobre la seva última novel·la La col·labora-dora, escrita l’any 2012.

Empar Moliner va néixer el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana. Ha estat actriu de teatre i cabaret, però és coneguda, sobretot, com a periodista i escriptora. Ac-tualment treballa en els serveis informatius de la COM Ràdio i habitualment col·labora a les pàgines d’opinió del diari “El País”.

Va debutar com a escriptora amb L’ensenyador de pi-sos que odiava els mims, una col·lecció de relats satí-rics i corrosius que van obtenir l’aplaudiment unànime del públic i la crítica.

Aquesta activitat està patrocinada per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Vidreres.

Tot hi esteu convidats!

La forta presència d’aquest gènere musical al poble de Vidreres ha motivat la creació d’una col·lecció espe-cial dedicada al jazz a la Biblioteca de Vidreres. En la creació d’aquest fons especialitzat hi han col·laborat diferents entitats i persones molt vinculades al món del jazz.

Les músiques d’arrels populars com ara el jazz i el blues tenen un lloc important a la programació musi-cal del poble. L’escenari es complementa amb un gran nombre de vidrerencs i/o músics dedicats a mantenir vius aquests sons, que ja formen part de la música i la cultura universals.

A partir del mes de novembre la Biblioteca disposarà d’una col·lecció de CD, DVD i llibres especialitzats, a més ha programat activitats que tenen com a objectiu la difusió de la música jazz i blues.

Els CD de jazz i blues es subdivideixen segons els gèneres musicals: jazz, blues, blues-rock, soul, funk, gospel. També hem creat altres subdivisions comple-mentàries per a gèneres relacionats amb la música afroamericana.

Les bandes sonores, els DVD musicals, les pel·lícules i els llibres que tenen a veure amb aquesta temàtica tam-bé s’agrupen dins la secció. Es pot consultar la classifi-cació dels enregistraments sonors de música i si teniu qualsevol dubte, sobretot, pregunteu al taulell de la Bi-blioteca, que de bon gust us ajudaran a cercar el que necessiteu. Si voleu conèixer les novetats i activitats sobre jazz i blu-es podeu consultar la nostra pàgina web http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreres. A partir del mes de novembre es podrà consultar la guia sobre el jazz i un seguit d’activitats relacionades amb aquesta nova espe-cialització musical. La biblioteca vol destacar la tasca d’assessorament de moltes persones que han ajudat a crear el racó del jazz a la Biblioteca de Vidreres. Però sobretot, volem donar les gràcies a Ramon Garriga per atendre’ns tant amablement com sempre, per cedir-nos documenta-ció, per informar-nos i, sobretot, perquè gràcies a ell, molts fets i dades de la memòria històrica del poble de Vidreres queden i quedaran preservats per sempre. Gràcies Ramon!

Biblioteca

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

16

ACTUALITAT

Exposicions a la Biblioteca per aquesta tardor

ExpOsició “ROsa LEvERONi.DONa DE LLETREs”. DURaDa: del 5 al 26 de novembre, a la sala d’actes en horari de biblioteca. Aquesta és la mostra que podeu visitar a la sala d’actes de la biblioteca fins al 26 de novembre:  una exposició que recorda la figura i la

transcendència de Rosa Leveroni (Barcelona 1910 -1985), de la qual  fa dos anys se’n va celebrar el centenari del naixement. La mostra, que és de petit format, consta de sis apartats i alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris.  Rosa Leveroni fou poeta, bibliotecària, filòloga, crítica i viatgera. Va escriure obres com Cartes d’amor i d’exili, La Casa deserta, Epigrames i cançons i Presència i record.  I si voleu aprofundir més, totes aquestes obres es poden consultar o demanar en préstec interbibliotecari a través de la biblioteca.

ExpOsició “RODOREDa, miRaLL DE LLENgüEs. La pLaça DEL DiamaNT, ciNqUaNTa aNys”.

DURaDa: del 29 de novembre al 31 de desembre, a la sala d’actes en horari de biblioteca. L’exposició de petit format tracta sobre la traducció de La plaça del diamant a més de 50 llengües, així com de material original relacionat amb l’autora i la novel·la.

NovembreAquest mes dedicat al Jazz a Vidreres. Xerrades, tallers, exposicions i tot un seguit d’activitats relacionades amb el món del Jazz.

acTiviTaT iNFaNTiL “ Contes, cançons i jocs de falda” a càrrec de la Clara Gavaldà, dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys). Dia i hORa: dimecres 6 a les 18 h.

L’hORa DEL cONTE (+ 3 anys) “Contes amb teca per menjar-te millor!” a càrrec de l’Elena Ballester.Dia i

hORa: dijous 21 a les 18 h.

ExpOsició “Rosa Leveroni. Dona de lletres”, Aquesta exposició recorda la transcendència de Rosa Leveroni (1910 – 1985) del centenari del seu naixement. Dia i

hORa: del 5 al 26 a la sala d’actes en horari de biblioteca.

sEssió DEL cLUb DE LEcTURa. Dia i hORa: dimecres 27 a les 20.30 h.

visiTa a la biblioteca de l’escriptora Empar Moliner, que ens parlarà del seu llibre “La col·laboradora”. Dia i hORa: dimecres 27 a les 20.30 h.

DesembreacTiviTaT iNFaNTiL“Petits contes de Nadal” a càrrec de l’Espina de la Sardina, dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys). Dia i hORa: dimecres 11 a les 18 h.ExpOsició “Rodoreda, mirall de llengües.  La plaça del Diamant, cinquanta anys”, del 29 de novembre al 31 de desembre, a la sala d’actes en horari de biblioteca. L’hORa DEL cONTE (+ 3 anys) “Els contes de la Bleda” a càrrec de la Bleda. Dia i hORa: dijous 19 a les 18 h.cURs d’ofimàtica bàsica nivell 0, el dilluns 2 i el dilluns 9 de desembre. Cal inscripció prèvia.sEssió DEL cLUb DE LEcTURa jUvENiL. Dia i hORa: dissabte 14, a les 10.30 h.

biblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Sala c/ Orient, 18 - Vidreres · telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comProgramació

d’activitats octubre-desembre 2013

La Biblioteca de Vidreres acollirà aquest trimestre tres exposicions molt interessants al seu interior o a la sala d’actes de l’equipament. Us convidem a visitar-les.

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

17

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07  casalvidreres@gmail.com

casaL DEL jUbiLaT i pENsiONisTa DE viDREREs(sETEmbRE DE 2013)

Ja hem passat un altre estiu, renoi com corre el temps, entrem ja a la tardor, moment de començar les acti-vitats d’aquest curs 2013/2014, però abans passem als fets i activitats que ens han omplert aquest estiu.

aLUmNEs DE cOUNTRyA la mitja part del ball de tarda del diumenge dia 7 de juliol els alumnes de country del curs 2012/2013 varen fer una demostració ballant extraordinàriament bé.

ExcURsió DE jULiOLEl dimarts 9 de juliol vam visitar el santuari de la mare de Déu de Montserrat a la població de Montferri del Camp, província de Tarragona, obra de l’arquitec-te modernista Josep Maria Jujol, que fou deixeble de Gaudí. També vam anar a Vila-rodona on vam veu-re una interessant cooperativa d’oli, i per acabar vam dinar a Torredembarra amb una animada sobretaula amb ball.

cORaL “La vEU DE La gENT gRaN”El dissabte 13 de juliol la nostra coral “La Veu de la Gent Gran” es van desplaçar a Sant Hipòlit de Voltre-gà on van delectar amb un concert a tots els assistents al Casal del Jubilat d’aquest bonic poble de la comarca d’Osona.

FiRa DE maNUaLiTaTs a aRbúciEsEl Casal de Vidreres va participar a la Fira de Manua-litats que enguany va tenir lloc a Arbúcies. El Casal de

Vidreres va participar en aquesta interessant fira que cada any té lloc a algun poble de la nostra comarca.

cELEbRació DE saNT jOaqUim El dimarts 30 de juliol, per celebrar sant Joaquim, va tenir lloc una cantada de “La Veu de la Gent Gran” i un animat ball amb pica-pica i refrescs.

ExcURsió DEL mEs D’agOsTEl dimarts 6 d’agost una molt bonica sortida a Monells, un raconet meravellós, amb el seu conjunt d’estil romà-nic i gòtic, el seu castell i mirador, l’església, les mura-lles, tot molt interessant. Tot seguit camí cap a Torrent, poblet del Baix Empordà per fer una visita al Museu de la Confitura, un dolç plaer. Després dinar i passejada per l’Estartit.

DiaDa DEL sOciHo vam celebrar el divendres 20 de setembre. Vam sor-tir a les 12 h del migdia en direcció a Cassà de la Selva per anar a visitar el Parc Art a les afores del poble, lloc a l’aire lliure per gaudir de la natura envoltats d’escul-tures i obres d’art de diferents artistes, tant d’aquí com d‘arreu d’Europa i del món. Després, directament cap a Platja d’Aro, dinar de germanor a “La Terrassa”, a la tarda ball animat de fi de festa compartint l’estona entre goig i rialles fins a l’hora d’anar cap a casa.

caNTaDa D’havaNEREsLa coral “La Veu de la Gent Gran” van fer una cantada d’havaneres el dissabte 28 de setembre al nostre casal per a tots els socis, amics i simpatitzants.

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

Fira de manualitats

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

18

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07  casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

EXCURSIONS. Octubre. Programada pel dimarts dia 8 al Museu de la Terrissa de Quart.

Novembre. Dimarts dia 12 al Museu de Miniatures de Besalú i dinar a Banyoles.

Desembre. Pre-Nadal. Destí. Visita al Museu del Port de Tarragona i Passeig amb Golondrina. Di-narem amb un gran Bufet. Programada pel dimarts dia 10.

CONCERT DE MÚSICA DE TOTS ELS TEMPS. Programat pel dijous 17 d’octubre al nostre Casal a les 17 h, a càrrec del Grup Musical CALIDAE.Recordem a tothom que tots els diumenges hi ha Ball de tarda al Casal i l’últim divendres de mes Be-renar-Ball.

Ja acabades les vacances, han començat totes les ac-tivitats del curs 2013/2014, que tenen lloc al Casal.

...I demà..

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

Foto: Carme Soriano

Fira de manualitats

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

19

ACTUALITAT

213 participants a la Marató de donació

Dues-centes tretze persones es van acostar al Teatre Casino, per donar sang durant la Marató celebrada aquest passat dissabte 28 de setembre de 2013, a Vi-dreres. D’aquestes 213 donacions, 203 es van fer efec-tives i la resta, 10 en total, varen ser oferiments de persones que en aquell moment no varen poder do-nar sang.

Volem ressaltar les 40 persones que no havien donat mai sang, i es van iniciar en la donació en aquesta

Marató de Vidreres. És una xifra molt positiva per a aquesta primera edició al municipi.Aquesta campanya ha fet augmentar els baixos índex de sang existents al BST.Serveixi aquesta nota de premsa com a comunicat del Banc de Sang i Teixits, l’Ajuntament de Vidreres i l’As-sociació de Donants de Sang de Girona, per agrair i felicitar a tots els participants i col·laboradors en la jornada.

Ass. de Donants de Sang de Girona#mSangVidreres

GRUPS PER SEXEMatí Femení 48Masculí 31

TardaFemení 72Masculí 62

PIRàMIDE D’EDATSMatí Tarda18-24 10-1025-34 14-2235-44 22-3945-54 17-4155-64 14-2065-... 22

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

20

ACTUALITAT

Una Cadena Humana que recorrerà el Principat de nord a sud, al llarg de 400 km i que necessitarà la col·laboració de desenes de milers de voluntaris i de centenars de milers de participants. Fa uns anys això hagués semblat una quimera… i és que tots els grans pro-jectes comencen éssent grans utopies.

Fou just després de la immensa mani-festació de l’11 de setembre de 2012, que la idea de celebrar una cadena humana va començar a agafar força. Tot i que al principi ningú ho veia clar, es es va deci-dir tirar-ho endavant entenent que el procés no podia esperar i calia un impuls per part de la societat civil que esdevingués determinant. Així doncs, entrat el 2013, la maquinària va anar prenent forma. El mes de juny es presentava en públic la Via Catalana i s’obria el procés d’inscripcions online a la Via.

A partir d’aquell moment, des d’aviadors fins a infor-màtics, dissenyadors, programadors, agents de segu-retat, fotògrafs, etc. passant per milers de voluntaris

de les diferents assemblees territorials, coordinadors locals, comarcals i regionals, es posaren en marxa per fer possible una de les mobilitzacions més grans

de la història de Catalunya. El resul-tat va sorprendre a tothom. L’11 de setembre, més d’1.600.000 persones (dades de la conselleria d’interior) van donar-se la mà a les 17.14 h, en una cadena que va recórrer el país de nord a sud i que també es va ampliar a la Catalunya Nord i al País Valencià.

Des de Vidreres, més de 2.000 persones es van des-plaçar a diversos punts del principat per participar a la Via (cal sumar-hi totes aquelles persones que també hi va participar però sense inscripció prèvia). Als trams corresponents a Vidreres, vam rebre uns 3.000 participants vinguts principalment d’Arbúcies, Mollet del Vallès i Martorelles, entre d’altres poblaci-ons. La concentració a Vidreres i la posterior marxa cap als trams de la Via també va ser un èxit, i podem afirmar que és una de les marxes més multitudinàries que s’ha fet mai a la nostra població.

Fem Via i fem-ne via!

L’ANC Vidreres va assistir al concert per la llibertat celebrat el passat 29 de juny al

Camp Nou

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

21

L’espectacular organització i la participació massiva de tanta i tanta gent ha donat l’última empenta al pro-cés perquè aquest sigui del tot irreversible. Esperem que a finals d’any la Generalitat i el Parlament posin data a la consulta, o exposin quin serà el seu “Pla B”, en cas que no es pugui tirar endavant per l’oposició de l’Estat Espanyol.

En tot cas, l’Assemblea Nacional Catalana va adquirir el compromís de portar Catalunya cap a la llibertat, posant el 2014 com a data límit per aconseguir-ho, i nosaltres treballarem perquè així sigui. Així doncs, encarem aquest últim esprint amb més força i il·lusió que mai!

Animem a tothom que se senti implicat amb la causa a esdevenir partícip actiu d’aquest procés, col·labo-rant amb l’Assemblea Nacional Catalana, ja sigui al nostre poble o a nivell nacional. Ens cal la força de tots perquè és amb tots i totes amb qui construirem el nou Estat Català, plural i obert a tothom. Fem l’últim pas plegats, vine a l’Assemblea!

Visca Vidreres i Visca Catalunya lliure!

Vine a l’assemblea! twitter: ancvidreresHashtag: #11s2012 fb: ancvidreresweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.cat

ANC Vidreres

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

22

ANEM A ESTUDI

Fotografia de Farners Vendrell

Fotografia de Farners Vendrell

Fotografia de Joan CastilloFo

tog

rafi

a de

Joa

n C

astil

lo

Foto

gra

fia

de J

oan

Cas

tillo

DiadaNacionalEl passat 11 de setembre es va portar a terme la tradicional ofrena floral i lectura de ma-nifestos a la Plaça Onze de Se-tembre i amb el pas d’un tram de la Via Catalana.

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

23

ANEM A ESTUDIFotografies de pàgina de Rosa Carreras

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

24

ANEM A ESTUDI

Fotografia d’Esther González

Vidreres va acollir un gran ral·li de terra en dos trams cronometrats, un de 18 i l’altre de 7 km, que els participants havien de completar en tres passades cadascun.

Motor a Vidreres

Pubilles i hereus

Fotografia d’Anna Prat

Fotografies de Vicente José Mateos

L’acte d’elecció de la Pubi-lla i l’Hereu de Vidreres es va portar a terme durant la programació de la Festa Major 2013 i foren escollits com a pubilla la vidrerenca Maria Massa i com a hereu el vidrerenc Eladi Oliver.

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

25

ANEM A ESTUDI

Setmana de la mobilitat

Festa Major Vidreres 2013

Fotografia d’Anna Prat

La Festa Major 2013 es va celebrar a Vidreres des del 29 d’agost al 2 de setembre amb una gran participació de tota la població.

Del diumenge 22 fins al 29 de se-tembre Vidreres va celebrar la Set-mana de la Mobilitat Sostenible i Segura, sota el lema ‘Aire net - Fes el pas! Amb diverses activitats com la bicicletada popular organitzada pel Club BTT Vidreres.

Fotografia de Vicente José Mateos

Fotografia de Vicente José Mateos

Fotografia de Vicente José Mateos

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

26

ACTUALITAT

Web: www.grupesplaividrerenc.com

Grup Esplai Vidrerenc

Era fàcil distingir-nos, érem la taca verda de Vidreres. El color d’aquest estiu ha estat el verd, per a nosaltres, i si no ho enteneu, fixeu-vos en la fotografia. No no-més es veia aquest color per l’institut de Vidreres –el lloc on estàvem “instal·lats”, sinó que també era pre-sent per altres racons del poble, com la piscina, els carrers del centre, el Castell de Sant Iscle, el bosc d’en Puig… Volíem ser a tot arreu, i així ho hem fet, hem gaudit de l’estiu al màxim, no parant ni un moment…

El mes de juliol va començar fort: casal casalet, casal musical, el primer torn del natur@ventur i el camp de treball de comunitats autònomes, a més del curs de natació de cada matí. L’institut ja estava ple de nens, nenes, joves, monitors i il·lusions, i continua-ria així fins a finals d’agost, amb el camp de treball internacional i el casal casalet del mes d’agost, dos mesos més que intensos regalant somriures i vivint aventures inesborrables de la memòria de cada nen i nena; i malgrat que cada activitat tenia les seves pròpies característiques, l’ambient que es respirava era el mateix, de germanor i diversió. El casal casalet d’enguany ha tingut un gran nombre de participants i, tenint en compte les dificultats econòmiques per les quals passem tots, no hem deixat de fer gaudir els nens i nenes i realitzar simples però grans activitats: guerres i jocs d’aigua per refrescar-nos, gimcanes per alimentar l’esperit explorador, tallers per refugiar-nos del sol abrasador, danses i cançons per somriure en-cara més, sortides al bosc, a la ciutat, al poble, a la piscina… I finalment, de colònies, juntament amb el casal musical. En aquest, no hem parat d’aprendre,

jugar, cantar, ballar, tocar instruments, i fins i tot vam poder ensenyar a la resta de nens i nenes i pares i mares les nostres actuacions finals al casino, que van ser tot un èxit!

Tant el camp de treball com el natur@ventur també han tingut un gran èxit de participants i, per tant, s’ha pogut gaudir al màxim de totes les activitats rea-litzades. Fins i tot, al castell hem fet unes excavacions espectaculars i sorprenents! I, per si no fos prou, de camps de treball n’hem fet tres, com portem fent des de fa anys, el de comunitats autònomes, com ja hem dit, i també el de catalans i l’internacional. Com cada any, l’oportunitat de portar grups de joves d’arreu del país i del món a fer excavacions al nostre castell ens omple de satisfacció, així que el mínim que podem fer és regalar-los dues setmanes plenes d’emocions i grans experiències. I sembla que de moment no ho fem pas malament, a jutjar per les cares dels partici-pants l’últim dia. Havent fet un repàs d’aquest estiu, la sensació que ens queda a tots i totes és que, malgrat el nostre color hagi estat el verd, creiem que hem viscut un estiu ple de colors que ens ha provocat un munt de somriures i que esperem anar millorant any rere any, perquè de dificultats, també n’hi ha. Ara el que toca és quedar-se amb els aspectes positius de l’estiu, aprendre dels no tan positius i començar la nova tem-porada d’esplai amb molta força. Acaba l’estiu però comença el curs d’esplai, com sempre, els dissabtes de 16 a 19 h, on intentem donar el millor de nosaltres a tots els nens i nenes que tenen ganes de jugar i somi-ar. T’hi esperem!

El nostre estiu és verd!

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

27

17 de novembre de 2013Plaça Lluís Companys

(Plaça de l’Oliva) · hora: 12.30 h

Pobles participants: Albons, Capmany, Castellterçol, Ge-lida, La Seu d’Urgell, Ponts, Verges i Vidreres

@ranxo_vidreres

/comissiodelranxovidreres

Com bé sabeu, aquest any 2013 ha estat molt espe-cial per a la nostra vila atès que hem pogut parti-cipar en el programa “Divendres” de TV3, fet que ens ha permès mostrar i difondre a nivell nacional la nostra identitat com a poble (tradicions, cultura, expressions lingüístiques, història, personalitats...) i evidentment, la nostra tradició culinària per ex-cel·lència: el Ranxo!!! Malgrat tot, heu de saber que aquest any encara serà molt més peculiar…El Ranxo de Vidreres és una de les festes que ens sen-tim com “més nostres” i conforma una de les “em-premtes digitals” de Vidreres. Val a dir, però, que hi ha molts més pobles d’arreu del territori català que també celebren la preparació de ranxos, escudelles, sopes o calderades... i que simbolitzen un patrimoni cultural de Catalunya que cal conservar i potenciar. Moltes d’aquestes tradicions es remunten a desenes o, fins i tot, centenars d’anys i han anat evolucionant fins al punt d’esdevenir àpats típics i anuals de cada poble. Ben segur que molts de nosaltres no hem tin-gut l’oportunitat de tastar alguns d’aquests àpats més enllà del nostre, atès que “s’hi ha de ser el dia oportú en el moment oportú”. Des de la Comissió del Ranxo de Vidreres s’ha deci-dit organitzar una Trobada dels Ranxos més antics i més representatius que actualment s’elaboren en po-bles com són: Verges, Albons, Gelida, Castellterçol, La Seu d’Urgell, Ponts i Capmany. Per a nosaltres és una sort i una satisfacció que el nostre poble pugui acollir i aglutinar aquests altres àpats de carnaval que estan estretament lli-gats a la nostra celebració del Ranxo. Serà un orgull que les diferents colles ranxeres puguin elaborar el seu àpat tradicional el dia de la trobada i que, per tant, se sentin actors principals de l’esdeveniment. En aquest sentit, la trobada consistirà en què cada poble convidat (incloent Vidreres) elabora-rà una o dues peroles del seu àpat, per tal que la gent de Vidreres i dels altres pobles que hi assisteixin, puguin tastar i assaborir els diferents cuinats tradicionals. La Trobada de Ranxos tindrà lloc el proper diu-menge 17 de novembre de 2013, coincidint amb la

celebració de la Festa Petita. L’elaboració dels Ran-xos s’acollirà a la Plaça Lluís Companys (Plaça de l’Oliva) i començarà, com és habitual, a la primera llum de l’alba (6 del matí). Amb il·lusió i passió, les diferents colles encendran els focs de les peroles que

il·luminaran el bell mig del nostre es-timat poble i donaran l’escalfor neces-sària per aconseguir satisfer els pala-dars dels visitants en el moment dels tastets. Durant tot el matí, els Ranxos s’aniran elaborant i condimentant a poc a poc amb els diferents ingredi-ents típics i “secrets” de cada colla i aportaran la seva olor característica que ambientarà tot l’entorn de la pla-ça. A dos quarts d’una del migdia serà

l’hora en què tindrà lloc l’esperat moment dels tas-tets, que serà quan tothom qui vulgui tindrà l’opor-tunitat de tastar-los. L’aigua i el vi ho acompanyaran.

Cal destacar que qui desitgi col·laborar en aquest es-deveniment tindrà a disposició la venda d’uns bols

Comissió del Ranxo

Trobada de ranxos a Vidreres

La Trobada de Ranxos serà el dia 17 de novembre de 2013, amb la

programació d’actes de la Festa Petita de

Vidreres

EL R

EC C

LAR

63 ·

ACTU

ALIT

AT

28

ACTUALITAT

commemoratius de la trobada a un preu simbòlic, els quals també es poden utilitzar com a recipients per fer els tastets. És molt important remarcar que, a diferència d’altres dies del Ranxo on tothom ha pogut venir a buscar la quantitat de Ranxo que ha volgut, en aquesta celebració, per tal de garantir que n’hi hagi per a tothom, tan sols es donarà una ració de cada àpat per degustar (més o menys la mida del bol commemoratiu). A més a més, també es podrà col·laborar mitjan-çant la compra d’uns números pel sorteig, gràcies a la inestimable ajuda dels hereus i les pubilles, que al llarg de l’any ens ofereixen un suport ex-cel·lent.

D’altra banda, també anunciar-vos que qui vulgui venir a esmorzar, a les 10 del matí hi haurà una bo-tifarrada popular gràcies a la col·laboració de la Pe-nya Barcelonista de Vidreres i a l’Associació Contra el Càncer.

Aprofitem l’ocasió per recordar a tothom que durant el dissabte 16 de novembre d’11 a 13 h i de 17 a 20 h i el diumenge de la trobada, de 10 a 14 h, es po-drà visitar una exposició del Ranxo de Vidreres a la plaça Lluís Companys. A més a més, de 10 a 12 h es projectarà la pel·lícula del Ranxo de l’any 1935 del

cineasta Agustí Fabra i Bofill en el Teatre del Casino “La Unió”.

Voldríem acabar aquest escrit dient que estem se-gurs que aquesta trobada serà una festa on tothom, d’una manera o al-tra, podrà participar activament i esperem que sigui un precedent per tal d’estimular futures trobades de Ranxos a altres seus organitzadores. Ens sentim enormement il·lusionats de poder a dur a terme aquesta tro-bada històrica a la nostra vila i estem segurs que la farem amb força, ener-gia, passió... però sobretot amb molta responsabilitat, procurant treballar i esforçar-nos per aconseguir un esde-veniment festiu a l’alçada del que es

mereix el nostre poble.

Finalment, voldríem agrair a l’Ajuntament de Vidre-res que ens hagi brindat aquesta gran oportunitat i a tots els col·laboradors i visitants que participaran activament en aquesta trobada, que tancarà un any 2013 que el recordarem com “L’any dels tres Ranxos”.

Us hi esperem!

Visca Vidreres i visca el Ranxo!

L’orgull i la tradició d’un poble

Durant el 16 de novembre d’11 a

13 h i de 17 a 20 h i el diumenge 17, de 10 a 14 h, es podrà visitar l’exposició

del Ranxo de Vidreres a la Plaça Lluís Companys

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

29

ANEM A ESTUDI

Aquest curs hem començat amb ganes. Tenim algunes novetats que compartir amb vosaltres. Els alumnes de

cicle inicial us les expliquen en aquests escrits i amb algunes fotos.

web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola sant iscle de vidreres

Escola Sant IscleComença un nou curs!!

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

30

ANEM A ESTUDI

Hem començat un nou curs! Un nou retrobament entre mestres, pares i nens/es, l’adaptació de nous alumnes a P-3 i també, el reinici de les obres d’am-pliació i reforma de la nostra escola.De fet, les obres van començar a principis del 2011 i, a l’agost de 2012, es va dur a terme la construc-ció del nou edifici d’Educació Infantil, el menja-dor i el gimnàs. Després d’una llarga aturada de les obres que va durar gairebé un any, el passat mes de maig una nova empresa va tornar a endegar la remodelació de l’antic edifici on aniran els alumnes de primà-ria. Si tot va bé, aquest mes de desembre s’acaba-ran les obres i podrem fer el trasllat dels barra-cons actuals al nou edifici.De moment, les obres han portat alguns canvis en el dia a dia de l’escola. Els nens/es de primer han estat els “primers” a estrenar l’edifici de primària a dues aules noves completament adaptades. El motiu d’aquest ràpid trasllat és que l’accés al pri-mer pis ha quedat limitat a només cinquanta per-sones per raons de seguretat, ja que mentre durin les obres, no tenim escala d’emergència. Però més enllà de les molèsties, sorolls i altres incomoditats temporals, tots/es estem vivint les obres amb expectació, esperant que finalitzin el més aviat possible.Un cop acabat, el nou centre constarà de dos edi-ficis en forma de “T” que es comunicaran per un porxo. L’edifici de primària tindrà unes aules

més grans. A la nova escola, hi haurà un espai per l’AMPA, una biblioteca, aula de psicomotricitat per als més petits, aula de música, aula de plàsti-ca, una aula TAC, més lavabos, un ascensor...Quan desapareguin els barracons, recuperarem l’espai de pati que havíem perdut tots aquests anys. Per aquest motiu, aquest mes de setembre hem preguntat als nens/es d’Infantil i Primària què els agradaria que hi hagués als nous patis de l’escola. Aquests han estat alguns dels dibuixos i respostes que hem recollit:

Web: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn

CEIP Salvador Espriu

Nou curs i escola nova!

CICLE INICIAL: Una sorrera. Una caseta. Gronxador de roda. Co-ses per enfilar-se i escalar. Un lloc amb jocs de taula. Un hort més gran. Coses que facin música i sonin. Cavallets de fusta

CICLE MITJÀ: Gronxadors. Dos camps de futbol. Llocs per ama-gar-se. Tobogans. Zona de lectura. El joc de “tres en ratlla”. Pintar línies per a fer curses. Taules i bancs.

CICLE SUPERIOR:Una pista per ballar. Una xarxa de voleibol. Una estructura. Fonts per beure. Més papereres. Una zona amb arbres. Una paret per dibuixar i escriu-re-hi. Jocs tradicionals pintats a terra

Una corda per saltar. Educació Infantil.Gronxadors i un tobogan. Educació Infantil.

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

31

ANEM A ESTUDI

IES Vidreres

Aquest any, alguns alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’IES Vidreres hem tingut el privilegi de poder acollir un alumne danès a casa nostra. Han estat cinc dies molt inten-sos, en els que hem conegut molta gent amb una cultura i una llengua diferents a les nostres, i hem pogut practicar el nostre anglès.Cada dia hem fet una activitat diferent organitzada per l’Institut i, a la tarda, ens hem tornat a trobar tots plegats per fer alguna cosa divertida. Hem aprofitat al màxim aquests dies de convivència. Aquí en teniu un resum.Dimarts a la tarda els danesos van arribar a l’Institut. Per fi vam poder conèixer el noi o noia que estaria a casa nostra i amb qui, en molts casos, ja havíem con-tactat per Facebook uns dies abans. Per trencar el gel, vam fer algunes dinàmiques de presentació i un bere-nar. Poc després, ja marxàvem tots cap a casa. Com que encara era d’hora, molts vam decidir sortir a fer una volta i ensenyar el nostre poble als danesos. Vidreres els va agradar molt. Vam quedar de trobar-nos tots després de sopar al casino per veure el partit del Barça. Els danesos s’ho van passar molt bé, i nosaltres també.Dimecres al matí, els danesos van participar en algu-nes classes per tal que la resta de companys de l’institut poguessin interactuar amb ells. Ens van projectar unes presentacions sobre el seu país i el seu poble i nosal-tres els en vam mostrar unes altres sobre els nostres costums i la nostra cultura. Tothom es va mostrar for-

ça interessat. Al migdia vam anar a visitar Girona. Els va agradar veure una ciutat antiga amb ponts i rius. Això sí, vam quedar tips de pujar i baixar escales!Un cop a casa, encara no en teníem prou d’estar tots junts, així que una bona colla vam anar a casa d’unes com-panyes que tenen una casa molt gran i amb piscina. L’aigua estava realment freda, però els danesos s’hi van llençar a dins com si res, tenint en compte que

el dia era força calorós. També vam estar xerrant una bona estona. Per mi, va ser la millor tarda. El dijous vam passar tot el dia a Barcelona, i vam gau-dir molt a la Sagrada Família, Colon, el Parc Güell, Ma-

Intercanvi amb alumnes danesos

C/ de l’Institut, s/ntelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

Sara maruny Exalumnes de 3r B d’ESO de l’Institut Vidreres

Aquesta ha estat una gran

experiència pels alumnes de tercer i

quart de l’Institut de Vidreres

EL R

EC C

LAR

63 ·

ANEM

A E

STUD

I

32

ANEM A ESTUDI

remagnum, Montjuïc... Va ser força cansat però molt divertit. Quan vam arribar a Vidreres, encara no ens volíem deixar vèncer pel cansament, així que vam anar tots al parc a jugar un partit de futbol i a veure una estoneta l’entrenament de volei de les cadets de Vidreres.Divendres vam intentar anar fins al Castell de Sant Iscle, però no va ser possible a causa de la pluja, així que ens vam quedar a la biblioteca de l’institut, on vam rebre la visita de l’alcalde i vam cantar una cançó de Lluís Llach entre tots.A la tarda, força gent vam optar per portar-los a l’espai gironès a comprar. I així va ser fins a les 19 h, hora en què havíem de tornar per preparar-nos per l’últim so-par, que es feia a l’institut.El sopar va estar molt bé; el menjar era boníssim, i a més a més teníem molta nit per estar tots junts i pas-sar-ho bé. Després de “la festa” vam decidir anar una estona més al casino i acabar d’aprofitar el temps que ens quedava. Dissabte, el darrer dia va ser molt especial. Vam anar amb les famílies a Lloret. Feia un dia fantàstic, i alguns fins i tot es van banyar a la platja. També vam rondar per les botigues i vam dinar en una pizzeria. Al vespre, va ser molt dur acomiadar-se d’ells. Havien estat uns dies tan únics, que no volíem que s’acabessin

mai. Però tot el que comença té un final, i aquest va ser el nostre. Em sento agraïda per haver pogut viure aquesta experiència.

IES Vidreres

EL R

EC C

LAR

63 ·

ESPO

RTS

33

ESPORTS

a/e: npvidrerenc@gmail.comfb: noupatividrerencv

Nou patí vidrerenc

Gran satisfacció del nostre planter

Com cada setembre hem reiniciat la nostra tempora-da. I com ho hem fet? Com és habitual en el nostre esport, amb una nova competició. El passat dia 21 de setembre, l’Ainhoa, l’Elisabeth i l’Andrea van partici-par a iniciació B a Sant Feliu de Guíxols amb una gran actuació.

El cap de setmana següent els nostres patinadors: Roc, Núria, Joana, Cel, Cristian, Celeste, Elisabeth, Ivette, Arianna, Ivan i Paula van participar en el II Trofeu organitzat pel Club Patí Anglès, on tots van donar el millor d’ells mateixos i ens vam endur cap a Vidreres algun que altre trofeu.

No ens podem oblidar de felicitar a la Xènia i a l’Arian-na per haver assolit el nivell d’iniciació A. Competició que va tenir lloc a Hostalric el dia 5 d’octubre. Aquesta tasca els ha permès formar part del programa de tec-nificació que es porta a terme a Catalunya.

Això és tan sols un breu resum de l’inici de la nostra retrobada, ja que ara estem preparant la Copa de Gi-rona, que tindrà lloc el dia 19 d’octubre a Palamós amb la participació de la Paula, i un campionat d’Espanya a Gandia, amb la participació de l’Ivan la setmana se-güent.

També volem saludar a la Judith, la Maria, la Lara, la Laia i la Cristina i sobretot donar la benvinguda i ani-mar a tots aquells que volen conèixer el nostre esport: EL PATINATGE.

PRImER mES I PatINS gRatUÏtSI SI t’agRada PER 20 EURoS Et PotS QUEdaR

ANIMA’T I PATINA

ENS TROBARÀS AL PAVELLÓ muNiciPAL ELS DiLLuNS, DimEcRES i DiJOuS DE 18 A 20 H

iNfORmA’T:

TEL. 7277674483 /679.123.648

A partir de 4 anys

EL R

EC C

LAR

63 ·

ESPO

RTS

34

ESPORTS

Bicicletada nocturna a Vidreres

blog: clubbttvidreres.blogspot.coma/e: club.btt.vidreres@gmail.comFrancesc Solà: 616.560.743Ricard Sargatal: 626.549.645

Club BTT Vidreres

Un any més i en van nou edicions de la Bicicletada Nocturna pel Pla de Vidreres, inicialment organit-zada per l’entitat Salvem el Pla i traspassada l’any 2011 al nostre club.

Les ganes no falten per fer gaudir a tothom de l’es-port de la bicicleta, amb la particularitat que en aquest cas el recorregut es fa de nit, amb llums, pels camins i pistes del poble i que té lloc dins dels actes de la Festa Major. Com cada edició, sempre patint pel temps, el compte enrere s’inicia dues setmanes abans amb la preparació, que si aquest camí sí, que si aquest no, fem més volta, tornem a passar per aquí, ara de pujada o ara de baixada... les possibili-tats són moltes, sempre vetllant per la seguretat de tots els participants.

Habitualment se surt des de la Plaça de l’Església quan les campanes toquen dos quarts de deu del vespre, negra nit. Iniciem la ruta pel Carrer Cata-lunya fins a trobar el Carrer Costa Brava, seguim protegits pels vigilants municipals pel mateix carrer i girem a la rotonda dels tractoristes per la variant del poble (Camí de Can Manlleu). Creuem el pont de l’autovia fins al Bosc d’en Puig, fem la volta a l’hí-pica i altre cop tornem al Bosc d’en Puig. Agafem la carretera amunt i girem passat el trencant de la pista forestal de Caulès, a mà dreta, fins a Can Massa Sú-ria a fer un refrigeri.

La “cuca de llums” arrenca de nou en direcció a Can Raig i Cal Carbasser i arriba fins a la part de darrera del polígon industrial de Vidreres, escortats pels vigi-

lants travessem la carretera de Lloret de Mar i passem de llarg on anys anteriors paràvem, Can Tonet, i fina-litzem la sortida al bar de la piscina que per primer cop acull el sopar (botifarra i beure). Només restar or-gullosos que ningú hagi pres mal i que les avaries, tot i la dificultat d’algunes, s’han resolt satisfactòriament.

Per altra banda, el proper dia 20 d’octubre el nostre club juntament amb el Club Olímpic organitza la primera Vidrenka-Kames Bike & Run, que esperem que no sigui una prova més del calendari esportiu de la comarca sinó, posats a demanar, un esdeve-niment rellevant per als que els agrada la bicicleta i córrer per la muntanya.

La prova té tres formats de participació: RUN IN-DIVIDUAL O EQUIPS, BTT INDIVIDUAL O EQUIPS i DUATLÓ EQUIPS.

Tant en la modalitat RUN (18 km) com en la BTT (35 km – 1.000 m desnivell positiu), es podrà par-ticipar de manera individual o en equip de dos, tres, quatre o cinc persones. Es premiarà l’equip amb l’equipament més original. Per tant ja us podeu començar a preparar. Dins la modalitat DUATLÓ, només es podrà participar en la modalitat d’equip, dues persones.

Les sortides no seran simultànies. Es donarà la sor-tida a les 9.30 h a la prova de BTT i a les 9.40 h a la prova RUN, coincidint pràcticament les dues mo-dalitats dins el mateix recorregut.

Salut i pedals!

EL R

EC C

LAR

63 ·

ESPO

RTS

35

Web: www.noucaules.orgfb: noucaules

Nou Caulès

La temporada 2013-2014

Acabem d’iniciar la temporada 2013-2014. Tenim per endavant molts dies per gaudir del bàsquet, gaudir dels nostres companys, dels entrenaments i dels entrena-dors, dels pares i mares que també “ju-guen” amb tots nosaltres, gaudir de de-fensar un atac a la nostra cistella, gaudir d’atacar una defensa a la cistella contrà-ria, de riure, de lluitar, de passar-ho de “conya”… en definitiva, de VIURE.Si fem un petit resum:· Som gairebé 120 nois i noies d’edats compreses entre els 6 i 25 anys.· Tenim un súper equip d’entrenadors titulats i tots fets a casa, a la pedrera, i és que “Som més que un club”!!· Tenim 9 equips (Escoleta, Escola, Pre-Mini Mixte, Pre-Infantil Femení, Infantil Masculí, Cadet Femení, Júnior Femení, Júnior Masculí i Sénior Femení) que intenten cada cap de setmana portar el nom del nostre club i del nostre poble molt amunt, independentment de si es guanya o no el partit.

I com que no volem parar de créixer cada dia:· Estem treballant molt a fons el desenvolupament de les xarxes socials i tenim un grup a Facebook que es

diu CB NOU CAULÈS que ens permet estar en contacte amb tot el que envol-ta el nostre club. Volem que els nostres jugadors, entrenadors, pares i mares i també els antics jugadors visquin l’ac-tualitat del 9 Caulès, participant en els concursos, cròniques, pujant fotos, etc…· En els temps de crisi actual, més que mai, volem lluitar per aconseguir fer la

14a edició del LUDIBÀSQUET. Creiem que val molt la pena gaudir dels valors de l’esport, del lleure, de l’amis-tat… i amb l’ajut de tots vosaltres i dels organismes ofi-cials i privats estem segurs que ho aconseguirem.

Per finalitzar, una cosa… Visca el Bàsquet i Visca el Nou Caulès.

Comencem la temporada 2013-2014 amb il·lusió i ganes de passar-nos-ho bé jugant a

bàsquet

EL R

EC C

LAR

63 ·

ESPO

RTS

36

ESPORTS

Club Olímpic Vidreres

Pavelló: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 18 hmòbil: 606.305.751 (Eva)a/e: clubolimpicvidreres@gmail.com

Ja portem tres anys des que la nova junta es va fer càrrec del Club Olímpic Vidreres. Durant aquest temps hem realitzat diverses activitats destinades a la pràctica de l’atletisme i del volei: l’escola de volei i d’atletisme per a totes les edats, les carreres, el cros, el campus d’estiu...

Com cada any, hem pogut organitzar la cursa de la Festa Major 2013, activitat enfocada als més petits (3

a 12 anys) i la participació ha estat excel·lent, al vol-tant de 100 nens/es.

Volem donar les gràcies tant als pares i mares, nens i nenes i a les persones que han col·laborat amb nosal-tres per tal de promoure l’esport entre els més petits com a l’Ajuntament de Vidreres per haver facilitat la nostra tasca. Moltes gràcies!

Tres anys d’esport

Fotografia: Vicente José Mateos

motS ENCREUatSSUdoKU

SoPa dE llEtRES Solucions: Altimiri (puig) / Estanyol (coll) / Infern (sot) / Magre (mines i mas) / Cabanyes (riera i mas) / Malloles (pla i puig) / Valldaniel (mas) / Llarga (serra) / Manxa (sot) / Toixoneres (sot) / Aiguaviva (torrent) / Berruga (suro).

Solucions dels entreteniments

138576492

964283715

275149386

647912538

529834671

813765249

482697153

751328964

396451827

TRACTORISTESAILAMBRUSCOSAFARIAOIMTLAASINAPSIASNADPIGIAOADAPTARETLOLAROANARLRINOFENSIUESPRIULAOITIAESCARLETETORTPACTESEIXAMENATS

EL R

EC C

LAR

63 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

37

CURAR-SE EN SALUT

Farmacèutica adjunta de la Farmàcia Vilardell

Sistema personalitzat de dosificació (SPD) Sílvia Feixas Colldecarrera

Els medicaments que trobem al mercat han seguit un llarg procés d’investigació que n’assegura l’eficàcia, l’efectivitat i la seguretat. Si aquest medicament que està indicat per la malaltia que patim no el prenem de la manera adient, notarem una no millora de salut. Aquest incompliment del tractament és una de les cau-ses més habituals del fracàs terapèutic.

Si tens problemes per prendre la teva medicació, cui-des o tens algun familiar amb problemes de seguiment del tractament, a la farmàcia et podem ajudar amb un sistema fàcil i visual de prendre els medicaments. És el que anomenem Sistema personalitzat de dosificació (SPD).

QUè éS l’SPd?L’SPD (Sistema personalitzat de medicació) és un blís-ter setmanal, d’un sol l’ús, personalitzat amb tota la medicació sòlida que ha de consumir a diari cada pa-cient seguint la pauta terapèutica prescrita pel metge. Està clarament identificat el nom de pacient i de forma molt visible els medicaments de cada dia de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge) en les diferents hores de presa (esmorzar, dinar, tarda i sopar). A més a més, el farmacèutic vigi-la que no es produeixi cap problema relacionat amb el medicament.

Com FUNCIoNa?Un cop has comprat els medicaments es guarden a la farmàcia per tal d’organitzar-los dins un blíster que s’entrega setmanalment. D’aquesta manera pots pren-

dre la medicació correctament tot seguint les instruc-cions del teu metge.

PER QUè éS bo PER a mI?L’avantatge per al pacient és l’increment de l’ús segur dels medicaments perquè redueix els errors de medi-cació en l’administració (m’he pres la pastilla?) i evita problemes de confusió o intoxicació involuntària de-gut a les preses duplicades. Evita problemes de medica-ments caducats i guardats en llocs inadequats.

A més a més, aquest sistema comporta la preparació i supervisió pel seu farmacèutic. És a dir, en cas que el farmacèutic detecti algun problema relacionat amb el medicament, es posarà en contacte amb el seu metge per intentar solucionar-lo.

Així, en prendre la medicació correctament, obtin-drem el màxim benefici del tractament i això contri-buirà a millorar la qualitat de vida.

Per aconseguir aquest objectiu, de millora de la segure-tat del pacient així com del compliment del tractament, és necessària la implicació del pacient o el cuidador per tal de facilitar a la farmàcia la informació de qualsevol canvi de prescripció mèdica, per poder-lo registrar i fer els canvis pertinents. I també és necessari que el metge estigui informat d’aquest servei que li ofereix el seu far-macèutic per tal de millorar el compliment terapèutic.

Com aCoNSEgUIR-lo?El pacient, el cuidador o el familiar el poden demanar directament al seu farmacèutic o metge.

EL R

EC C

LAR

63 ·

MED

I AM

BIEN

T

38

MEDI AMBIENT

Biochar, una forma fàcil de reduir CO2 millorant el sòl

Enginyer Ambientalpratburjachs@gmail.com

Cada dia resulta més evident que l’activitat humana està influint sobre el clima del planeta. L’augment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen an-tropogènic (CO2, CH4, N2O, etc.) degut a la crema de combustibles fòssils, a l’agricultura intensiva i a la ramaderia, en són les causes principals.

Amb petites accions cadascú de nosaltres pot contri-buir a minimitzar les emissions, utilitzant el transport públic o la bicicleta en lloc del vehicle propi, consu-mint més aliments de temporada i de km 0, reduint el consum energètic... i, també, produint biochar.

Què és el biochar?El biochar és un carbó produït a partir de residus orgànics, generalment restes de poda. Aquest carbó s’utilitza com a complement del sòl, es barreja amb la terra de l’hort, del jardí o dels testos i en millora la qualitat.

Estudis recents han determinat que les caracterís-tiques fisicoquímiques del biochar ajuden al sòl a retenir millor la humitat i els nutrients. Així doncs, aplicant biochar al sòl, es poden veure reduïts els re-queriments hídrics i de fertilitzants.

Com pot ajudar al canvi climàtic?De forma simplificada, les plantes utilitzen el CO2 at-mosfèric durant la fotosíntesi, fixant el carboni i alli-berant oxigen. Gran part del carboni fixat es troba en forma de biomassa i tornarà a l’atmosfera en forma de CO2 o CH4 en un període de no més de 100 anys, i aquest cicle s’anirà repetint.

Si es converteix aquesta biomassa en biochar i s’apli-ca al sòl, s’estarà “segrestant” carboni atmosfèric i per tant serà apartat del cicle, ja que un 60% d’aquest car-boni romandrà al sòl per períodes superiors a 1.000 anys. Això és així perquè el carboni que es troba en forma de biochar és molt estable químicament.

Com es produeix el biochar?Per produir biochar és necessari introduir matèria orgànica en una atmosfera sense oxigen i augmentar la temperatura fins aproximadament els 400 ⁰C. En aquestes condicions es produeix la piròlisi, la matè-ria orgànica es descompon en tres parts: gas, líquid i sòlid (biochar). La part gasosa i la líquida acabaran cremant-se i, per tant, al final del procés només que-darà biochar.

Com puc produir el meu propi biochar?Navegant per Internet podem trobar moltes maneres de produir el nostre propi biochar. La forma més fàcil de produir-lo és la del doble barril. Escrivint al YouTube “making charcoal the easy way” trobareu un vídeo que explica molt bé com fer-ho. En cas que tingueu qualsevol dubte o pregunta no dubteu en escriure’m un correu a pratburjachs@gmail.com.

Francesc Prat Burjachs

EL R

EC C

LAR

63 ·

OPIN

IÓ

39

OPINIÓ

Fins SempreAquest escrit és per acomiadar-me de tots vosaltres com a regidora de Cultura i Ensenyament de l’Ajunta-ment de Vidreres. Hi ha moments en què apia vida i, per això, he deixat el meu càrrec per motius de cons-ciència i familiars.

Entenc que actualment la política i molts altres àm-bits del nostre sistema estan fent aigües, aquest és un clar indicador que calen noves maneres de fer políti-ca, que siguin creatives i diferents i on la participació directa, la transparència, el rigor i les ganes de canviar a millor guiïn el nostre futur.

Escoltar i defensar l’interès de la majoria dels ciuta-dans ha estat tot un repte personal per a mi. Malgrat les dificultats econòmiques, hem fet molta feina des de la regidoria, assumint el reforç escolar, la UEC, s’ha iniciat l’intercanvi escolar entre Espéraza i Vi-dreres, s’han legalitzat les dues llars d’infants i s’han reformat i millorat els equipaments escolars...

D’altra banda s’ha portat a terme una extraordinària activitat cultural, gràcies a tots vosaltres, entitats, as-sociacions i veïns, que sou l’autèntic motor municipal,

tot i així encara hi ha feina iniciada que s’ha quedat per fer, però tinc la tranquil·litat que es continuarà amb la mateixa línia iniciada.

Vull expressar el meu gran reconeixement als Direc-tors dels nostres Centres Escolars, i de tota la comu-nitat educativa, la seva admirable feina i paciència són dignes d’agrair; així com als tècnics i treballadors de l’Ajuntament per la seva professionalitat i acollida sempre que he necessitat la seva ajuda, especialment del Centre Cívic, la Brigada i la Biblioteca.

Agraeixo a la resta de membres dels grups polítics vidrerencs el seu respecte i la cordialitat mostrada. M’agradaria demanar que intenteu renunciar a les vostres diferències polítiques i penseu en el poble de Vidreres.

En definitiva, tenir l’oportunitat de participar activa-ment en la política municipal ha estat un honor i una responsabilitat, però ara toca continuar participant activament pel poble des de la societat civil, així que ens continuarem veient i trobant per Vidreres. Fins sempre.

Genoveva Mor i Roy

Des d’aquesta edició la secció del viatge d’El Rec Clar també vol acollir el vostre relat d’excursions sobre petits racons del nostre país. Ens podeu fer arribar a l’adreça electrònica elrecclar@gmail.com la vostra experiència i les vostres fotos perquè altres persones puguin descobrir aquells petits indrets que tenim prop de casa.

Explica’ns la tEva Excursió

EL R

EC C

LAR

63 ·

OPIN

IÓ

40

OPINIÓ

Joan Alsina i HurtósLes histories de Catalunya i de Xile commemoren la jornada tràgica de dos 11 de setembre, distants en el temps; per al poble català el de 1714 i per al poble xilè el de 1973. Per uns va representar perdre les lli-bertats nacionals, Catalunya va capitular davant les tropes de Felip de Borbó i aquest la va sotmetre al Decret de Nova Planta; per als altres perdre les lli-bertats democràtiques, Xile va patir un cop d’estat per part de militars dirigits pel general Pinochet que va enderrocar el govern de Salvador Allende.

Al mateix temps, els dos pobles comparteixen la vida, el testimoni i el compromís amb els pobres de Joan Alsina fins a les darreres conseqüències. Aquest 19 de setembre s’han complert justament quaranta anys del seu assassinat per part dels colpistes. Mos-sèn Alsina, fill de Castelló d’Empúries, va morir per-donant els seus botxins: Si et plau, no em posis la bena. Mata’m de cara. Vull veure’t i perdonar-te…

En Joan va arribar a Xilè el 30 de gener de 1968, ha-via de ser una estada de deu anys com a missioner per a l’evangelització del món obrer, des de l’organis-me OCSHA (Obra de Cooperación Sacerdotal His-pano-Americana). Feia pocs anys de la cloenda del Concili Vaticà II, i en Joan d’aquell concili en trauria la síntesi entre la funció de capellà en el món mo-dern, el descobriment de la dimensió social, la presa de consciència dels drets de la persona humana i la dimensió missionera.

Des del mes d’abril de 1970, en Joan va treballar al departament d’administració de l’Hospital Central de Santiago. El juny de 1973 arribaria a ocupar el càrrec de cap de personal. Durant aquest període de temps, en Joan es va implicar en el procés social i po-lític que vivia Xile des de la pujada a la presidència del país d’Allende. En Joan ho vivia des de la fidelitat a l’Evangeli i a la seva força alliberadora i no pas per interessos pròpiament polítics. Era superar les es-tructures marginadores denunciades per la mateixa Església a l’encíclica de Pau VI “Populorum Progres-sio” i a Medellín.

Pocs dies després del cop, els militars van anar a cer-car-lo a l’hospital. Aquells dies d’incertesa en Joan viurà amb els seus companys gironins a San Bernar-

do, els mateixos companys li recomanaran que es re-fugiï a l’ambaixada espanyola fins que passi tot. En Joan els respondrà que no pot deixar els seus com-panys que sofreixen.

La nit del 18 al 19, pressentint la seva detenció, va escriure el que s’ha anomenat el seu Testament Espi-ritual. En transcric alguns fragments:

“Si el gra de blat no mor, mai no dóna fruit”

Qui hi ha darrera el telèfon? Qui truca a la porta, a aquesta hora? No és saber què faré, sinó què em faran. I el més punyent: Per què? Això és la insegu-retat. I la consciència de la inseguretat és la por. Ara entenc en Raimon quan ens parla de lluita contra la por.

Adéu siau. Crist ens acompanya sempre, onsevulla que siguem.

El 19 de setembre de bon matí, marxaria cap a l’hos-pital per no tornar mai més. El portarien fins al pont Bulnes per executar-lo. En Joan havia ofert la seva vida, voluntàriament, per al seu món obrer tan es-timat, els qui més eren represaliats per la junta col-pista.

Un any després de la mort d’en Joan, el seu pare, en Josep, escrivia una carta realment impressionat per-donant l’autor o els autors de la mort del seu fill. Un tros d’aquesta carta diu així:

“I recordo que ens deies que, a Xile, hi tenies molts amics que t’estimaven de veritat, doncs sí que ho crec que t’estimaven de veritat perquè ho han ben demos-trat, perquè se t’han quedat per sempre. Jo voldria saber qui són aquests amics i tenir la seva adreça, no per venjar-me d’ells, sinó per perdonar-los i envi-ar-los l’indult a fi que no visquin en el remordiment. Perquè, de jove ja em van ensenyar a perdonar, i en-cara és l’hora ara que no m’he pas descuidat.

I tu, des de dalt, on descanses, perdona’ls també. Com Jesucrist va perdonar els seus botxins i a tota la humanitat. Repeteixo: perdona’ls, com a bon cristià.

El teu pare: Josep Alsina.

Lluís Gascons Clarió

EL R

EC C

LAR

63 ·

OPIN

IÓ

41

OPINIÓ

Assemblea aturats i aturades de les comarques gironinesPla d’ocupació per a qui?

Vidreres, amb 7.806 habitants, té un índex d’aturats de 288,2 dones i 286,5 homes, en total són 575 atu-rats només a Vidreres, aproximadament un 35% de la seva població activa, segons les dades d’IDESCAT de 2012. A data d’avui, però, es tracta d’una quantitat més alta. En aquestes dades no estan comptabilitzats els autònoms, ni les persones que no confien ni en els polítics ni en les institucions.

Per altra banda, la crisi a l’Ajuntament de Vidreres no té cabuda en els problemes dels ciutadans, que ja en tenen prou amb els seus propis problemes d’atur, ha-bitatge, de com intentar pagar l’educació... en defini-tiva de com arribar a final de mes, tot i les retallades de Madrid i del Govern de Catalunya.

El SOC ja ens ha comunicat que els plans d’ocupació, que estan a la seva pàgina web, són 5 programes al-guns de més de subvencionats que d’altres.

Les persones sense feina som les víctimes d’aquesta aliança formada pels rics, els grans defraudadors i els governs corruptes que apliquen servilment les polí-tiques d’austeritat dictades per la Troika (comissió Europea, Banc Central Europeu i FMI).

Aquesta vegada, en comptes de demanar plans d’ocu-pació al Sr. Jordi Camps, hem demanat a l’oposició, en forma d’una moció, la creació d’una taula de tre-ball pel tal d’elaborar el projecte més adient per a Vi-dreres.

Ja han començat un projecte nou per a Vidreres, que al nostre entendre té afany de recaptar: un aparca-ment intel·ligent. Això no es podria haver fet amb uns plans d’ocupació, amb aquests projectes que hi ha molts en marxa i pocs en funcionament? Això és,

com Juan palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.

Fins a data d’avui ni el grup del PSC ni el d’ERC s’han posat en contacte amb nosaltres, l’assemblea d’atu-rats i aturades de les comarques gironines, per la mo-ció entrada el 19/09/2013. És ben curiós, però, que desprès quan els escoltes als plens sempre diuen que defensen els treballadors i els ciutadans de Vidreres. És irònica aquesta situació, dir al batlle que la pràcti-ca de la seva legislatura no és ni correcta ni democrà-tica, més sembla una República Bananera, que una democràcia. Fins aleshores, donen més importància a les baralles institucionals que a tots els ciutadans que ho estan passant veritablement molt malament.

Per altra banda, com no, van fer trampes al solitari, el Sr. Jordi Camps i el seu màxim representant Ar-tur Mas, ho estan fent a la Generalitat. Aquest plans d’ocupació és van publicar al DOGC el 05/09/2013 i la data màxima per presentar les sol·licituds és l’11/10/2013, per tal d’aconseguir subvenció. Un mes escaig per fer un projecte de pla d’ocupació i tal com com funciona l’Ajuntament de Vidreres, per això va ser que No, per part de l’equip de govern municipal. Cada Sant aguanti la seva espelma. L’oposició tam-bé té part de responsabilitat. Això no ens agafa de sorpresa, ja en el seu dia van voler fer una moció en defensa de la sanitat pública, perquè no passés com a L’Escala, i perquè obrissin el CAP per les nits, van haver reunions però no van presentar la moció. I per part del PSC, era una moció, sobre l’ILP, per tal do-néssim suport a la moció de la Renta mínima Garan-tida, en resposta la seva representant, Ruth, va dir que ens reuniríem i fins ara no ho hem fet. I per al-tra banda, va dir que per què l’Estat havia de pagar a persones que no treballaven. Això passa quan les ini-ciatives no són seves però afecten a moltes persones.

Liborio Guerrero

SolUCIoNS dEl CoNCURS aNtERIoR:1. c. Barcelona, 16 | 2. c. La cellera, 4 | 3. c. Barcelona, 37 | 4. Pl. de l’església, 5

5. c. Sense sortida, 7 | 6. c. Ponent, 26 | 7. c. Nou, 4 | 8. Passatge del Casino

L’enhorabona a tots els participants perquè, majoritàriament, van donar les respostes correctes, i va caldre un desempat per sorteig.

la gUaNyadoRa dEl PRImER CoNCURS dEl REC ClaR éS la

Patricia García Sáez

EL R

EC C

LAR

63 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

42

FEM UNA QUEIXALADA

Els cigrons, remullats de la nit abans amb aigua tèbia i una mica de sal, s’escorren, es posen a coure ben coberts d’aigua freda i una fulla de llorer, i es tapen perquè no deixin de bullir. Si és necessari, s‘afegeix aigua ben calenta perquè no perdin el bull.

D’una banda es fa un sofregit amb all, ceba, pebrot verd i tomàquet. Quan el sofregit està cuit hi afegim la sèpia tallada a trossets i el pebre vermell dolç. Es deixa coure tot junt.

Quan els cigrons estan gairebé cuits s’hi afegeix el sofregit amb la sèpia i els musclos sencers.

La sal i el pebre negre al gust de cadascú.

D’altra banda es fa una picada amb un parell de grans d’all, julivert i una culleradeta petita de farina per ajudar a espessir. Es desfà amb una mica d’aigua i s’afegeix dins els cigrons.

Es cou tot junt fins que està ben cuit i es deixa repo-sar una mica abans de servir-ho.

Nota: la sal es posa cap al final del procés per no di-ficultar la cocció dels cigrons.

Vet aquí una mostra de com les mestresses de casa se les havien d’enginyar per no fer els cigrons de la ma-teixa manera. Aprofitaven el dia que venia el peixa-ter al poble, doncs abans no era com ara que trobes el que vols cada dia.

Cigrons amb sèpia i musclos

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:500 g cigrons1 fulla de llorer300 g sèpia neta12 musclos6 grans d’all1 ceba mitjanaOli d’olivaSal i pebre negrePebre vermell dolç3 tomàquets madurs ratllatsFarina

Josep Mª Oller i Lladó

EL R

EC C

LAR

63 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

43

ENTRETENIMENTS

Horitzontals.1. El maig vinent en celebrarem la 39a fira 2. Si el tens al cor, sempre aniràs amb por. Vi amb bombolles ita-lianes. 3. Quan és fotogràfic, els animals africans se n’alegren. Mig pa. Escoltem la missa amb devoció. 4. Si te’l mires des de la dreta veuràs que és d’una alçària considerable. Aquella del mig pa es posa al davant i talla la comunicació entre les neurones. 5. Els de l’Agrupació de sardanes diuen que és Bella, al contrapunt. Tot i ser anglès, no deixa de ser un porc. Intel·ligència america-

SoPa dE llEtRES. A veure si trobeu els dotze noms de lloc del terme de Vidreres que s’amaguen en aquesta sopa. Sabrí-eu trobar-los sobre el terreny? Altimiri (puig) / Estanyol (coll) / Infern (sot) / Magre (mines i mas) / Cabanyes (riera i mas) / Malloles (pla i puig) / Valldaniel (mas) / Llarga (serra) / Manxa (sot) / Toixoneres (sot) / Aiguaviva (torrent) / Berruga (suro)

SUdoKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.

na. 6. Sorpresa. Ajustaré. Té, mig te. 7. No em diguis Dolors, digue’m així. La grega de Roma. Dirigir-se cap a la dreta i tor-nar-ne amb una granota castellana. 8. Un xinès normalment les confon. No fa cap mal. 9. Es mereixia el millor monument: li vam dedicar una escola. Li poses mitja mosca de la son al cos-tat i ja tens un dels grans savis xinesos. Gairebé un sí. 10. Per als joves, qualsevol noia; per als grans, una parenta. Si t’agrada caminar, a la primavera hi aniràs de marxa. 11. Orient. No hi va dret però en torna lleuger a cavall. Allò que a l’ajuntament de Vidreres mai no dura més de dos anys. 12. Oscil·lació del nivell del mar. Conduïts.Verticals. 1. Ho són els cuiners i els inconstants. 2. Rieres de Sinera. Giri la nau de proa al vent. És en el te i en el perer. 3. Alfa. Els gossos tenen tendència a regar-lo. Espai d’esplai. 4. N’han vingut tres, de la classe. Puja, de cop, el nivell de l’ai-gua del rec Clar. Totes les oxidacions comencen així. 5. La roba d’aquesta mena sol estar rebaixada. Au, que encara no ha sortit del niu. 6. El cas que fem del que ens entra per una orella i ens surt per l’altra. En Marcel encara busca el temps que va perdre. 7. S’equivoca encertadament. Se li fa un embolic al cap, a aquest borratxo. L’entrada de totes les cases. Fa tornar dolç l’article. 8. Un de Teheran ho és. Dues lletres de llarga durada. 9. Així sona el seu castellà. Passaran l’escombra per València, que ja convé. 10. Peça plana de fusta recolzada a terra. Posa en el sot de l’ara-da. 11. Tot i no tenir ni cap ni peus, és decisiu. Aquí a Vidreres, qui no en té un, té una ceba. Empresa que Trafica amb Treballa-dors. 12. Visionari que trenca ous amb nocturnitat.

V y J a Z K t l Q b l P

I S E R E N o X I o t V

R I N F E R N X y P a Z

I t S R W K V N C l V Q

m a g R E a a P l m I C

I Z a S g t d d a F V a

t R b R S X a l N H a b

l W a E b N l a t S U a

a l U P I o g V P V g N

l K N E l S b o F C I y

R I l E l a X N a m a E

Q X S b E R R U g a V S

4

4

5

5

2

8

7

4

9

9

9

9

3

3

7

6

2

2

5

Fem poble tot entretenint-nos

Solucions a la pàgina 36

Joaquim Bayé

EL R

EC C

LAR

63 ·

CONC

URS

44

CONCURS

Des del Rec Clar us volem convidar a jugar tot propo-sant-vos un repte: sabeu localitzar els detalls que apa-reixen a les fotos d’aquesta plana? Us donem una pista: totes les fotografies han estat preses als carrers del nu-cli urbà de Vidreres (més o menys al centre del poble). Ens n’heu de dir el nom del carrer i el número de la casa. Qui n’encerti més (tampoc no cal que les sapi-gueu totes per participar-hi!), rebrà com a premi un lot de 3 llibres i un cd.

Premis: 1. De la república a la ram. Vidreres, crònica de vint anys de la vida d’un poble | 2. La capella del

castell de Sant Iscle de Vidreres| 3. La necròpolis d’in-cineració del pi de la lliura- Vidreres |1cd “agrupacions de l’escola de música: 20 anys de l’escola de música de vidreres”. I per arrodonir-ho un tiquet per un sopar en un restaurant de Vidreres per a dues persones per 50 € a sortejar entre els guanyadors dels 4 trimestres.

Bases: En cas d’empat, farem un sorteig entre tots els guanyadors. Les solucions ens les podeu enviar a l’adreça electrònica de la revista o les podeu portar a la biblioteca. La data límit per a lliurar les solucions és el 20 de desembre de 2013.

FOTO caRRER Núm.1

2

3

4

5

6

7

8

NOm:cONcURs FOTOgRaFiEs DE viDREREs

FOTOgRaFiEs DE gEmma isaL

TEL.:

Coneixeu el poble?

1

5

2

6

3

7

4

8

EL R

EC C

LAR

63 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

45

Jalima Scott Achon - Indonesia Joan i Bernat, Castell d’Enric IV a Pau (França)

Claudia Ballestero i Maria Vidal al Parc de la Warner a Madrid

En Didac, l’Eva, la Laia i la Júlia a Bardenas (Tudela)

Arnaud Delubac i Gemma Gualdo de viatge

de noces al Partenó d’Atenes, a Grècia

EL R

EC C

LAR

63 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

46

EL REC CLAR VA PEL MÓN

L’Iris, la Carme i en Pere a la Torre Eiffel de París

L’Arnau Güell a El Capricho de Gaudí a Comillas (Cantàbria)

L’Aina, l’Arnau en Xavi i la Gemma a la Tomba dei Geganti Coddu Vecchiu a Arzachena (illa de Sardenya)

En Josep, en Pere, la Maria, la Dolors, l’Esteve i la

Pilar al Saltant del Grill a Ribes de Freser

EL R

EC C

LAR

63 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

47

La Gloria la Maria José, Adriana i Damián a Edimburg

Vicenç Vila i Paquita Güell a la pagoda

de Thien Mu, a Hué, al Vietnam

La Marina i la Mireia a Alemanya

La Júlia i la Laia a les Fonts de l’Algar (Alacant)

Foto

d’E

lena

Bal

bín