XXII Jocs Florals

Escola Joan Salvat Papasseit

P-3 A

P-3 B

P-4

P-5 A

P-5 B

1r

2n A

2n B

3r A

LA HISTORIA DE LA FARAH I LA GISELA.

Hi havia una vegada una casa al mig d`un bosc i un dia una bruixa

va venir a la casa i va agafar la filla i la mare i el pare no se’n va

adonar.

Quan va ser l’ hora de sopar, la mare va cridar a la Farah i no li va

contestar.

Va pujar per la escala i va obrir la porta de la seva habitació i no

la va trobar.

La finestra estava oberta. La Gisela va trucar la porta:

- Toc,toc.

- Gisela has vist a la Farah?

- No perquè s’ha perdut però no sé... la finestra està oberta.

Pot escapar a lo millor la bruixa la agafat a la Farah anem corrent

al seu castell.

FI

Farah El Abidi

2n

Classificat

L'AVENTURA

Hi havia una vegada un nen i una nena que anaven

passejant pel bosc i es van trobar a una bruixa que

estava molt enfadada perquè els seus servents que

eren dos ogres, no van fer el seu treball. Els nens van

corre tot el que van poder perquè s’havien adonat que

la bruixa estava per aquell lloc. Van corre molt, però la

bruixa va escoltar uns sorolls, els va agafar i els va

portar al seu castell. La bruixa va dir als ogres que

vigilessin els nens perquè la bruixa volia fer un sopar

amb ells. En aquell moment va arribar una fada amiga,

dels nens, però abans de rescatar-los va deixar

inconscients i va rescatar els nens i van viure feliços .

Fi

Jesica Peláez

1r

Classificat

3r B

ELS NENS QUE JUGAVEN MOLT

Hi havia una vegada un nen que jugava a pilota i un altre nen no li

deixava jugar a ningú. Hi havia un nen que jugava i li diu hola i li diu

l’altre hola. I diu l’altre nen: - puc juga amb tu? I diu el altre:

- Val i anava a jugar al parc.

I jugaven fins la nit i han anat a dormir. I dormia, i dormia, i va arribar

el matí. I va anar al parc a jugar. Jugava i jugava amb la pilota. I

jugaven a tot i es va fer de nit. I han anat a dormir, dormia i dormia i

anava al parc jugava amb el seu amic.

I jugava a tirar pedres i jugava a pilla-pilla i a pica paret i diu la mare:

- Juguen molt aquets nens!,

I diu la altre mare:

- És veritat!. I el nen es va mudar de casa i l’altra nen es va anar a

casa seva i un li envia cartes al altra nen.

I el conte contat, el conte acabat.

FI

Ismail Oahbi

UN POBLE BUIT

Hi havia una vegada un poble on feia molt temps que estava molt

buit perquè hi havien molt pocs habitants. I només hi havia una

botiga i una escola però la volien tancar perquè només hi havien 3

nens.

Un dia la gent del poble va tenir una idea, oferir treball i casa

per a la gent amb nens. I van anar a dir-li al senyor alcalde i la

idea li va semblar molt bé. I es van posar mans a l’obra, a posar

anuncis per la televisió, radio, etc...

Un dia va començar a arribar cartes, anaven entrevistant a molta

gent i no van tancar la escola. La gent del poble van estar

contentíssima perquè hi havia molta gent.

Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte ja s’acaba.

Azahara Peinado

ELS RATOLINS I LES SALAMANDRES

Hi havia una vegada, fa dos anys en el Zoològic de Barcelona, unsratolins grisos eren enemics d’unes salamandres verdes. Un dia elcap ratolí va dir al ratolí delegat que anés a robar a lessalamandres.Era molt difícil anar a la gàbia de les salamandres per què hihavien vigilants que veien si s’escapava algun animal. Quan el ratolíva sortir no li va passar res, es va trobar a la zebra i va dir:- On vas?

El ratolí va respondre:- A la casa de les salamandres.- Jo de tu no aniria.- Per què?- Per una cosa...I li diu- Em dona igual.L’elefant, l’os i la tortuga li van dir el mateix, i el ratolí varespondre el mateix. El ratolí sospitava alguna cosa. Quan vaarribar totes les salamandres van dir “sorpresa”. El ratolí es vasorprendre, el cap salamandra va dir:

- Vols ser el nostre amic?El ratolí s’ho va pensar i va dir:

- Si, ho diré als altres ratolins.Tots els ratolins van dir que si, van jugar molt, i es van anar delZoològic de Barcelona, al de Madrid i van trigar cinc dies enarribar. Van conèixer més amics.Colorin, colorat aquet conte s’ acabat.

Cristian Santos

4rt A

Los hermanos

Los hermanos

algunas veces se pelean,

porqué mientras unos

se pelean otros se abrazan,

mientras unos

lloran otros rien,

mientras unos nacen

otros se mueren,

por eso los hermanos

siempre se quieren.

Renny Conforme

El cole

En el cole escribo

en el cole leo

en el cole aprendo

todo lo que veo.

En el cole juego

en el cole bailo

en el cole canto

con todos los amigos.

Dani Insaurralde

És estiu

És estiu

i brillen les flors.

És estiu

i fa calor.

És estiu

i el cel és blau.

És estiu

i l’escola s’ha acabat.

Jordi Loor

4rt B

EL QUESITO

En mi casa hay un queso

muy redondito y muy chiquito

está muy rico y sabrosito

mañana me comeré el quesito.

Cuando fui a comer el quesito

de repente no lo encontré,

vi a un ratoncito muy pequeñito

que era muy comilón y tragón.

Claudia Carrero

La princesa

La princesa tiene una florQue hace buena olor.

Le gustan las cosas doradasPorque las uvas son moradas

Cuando canta la princesaVienen mariposas y pajaritos

Para jugar con sus gatitosEn el campo del castillo

La princesa se encontróPor el camino una cabra

Blanca, veloz y balóQue le dio una palabra.

Las mariposas voltean por el cieloCuando la princesa come caramelo.

Cuando los pajaritos cantanLos delfines saltan.

Hace llorar a la genteCuando tiene algo en la frente.

Pero cuando las mariposas duermenHay personas que mienten.

Imane Amjahad

EL SOL Y LA LUNA

El sol resplandeciente

contenta a la gente,

pero a la luna luminiscente

quiere conocer.

Como se quieren

se casaron como la gente.

El tiempo se acabó

y la órbita les separó,

esperando sin ton ni son

para otro apagón.

Àlex Cano

5è A

Aaron Tapia

Bianca Carmona

Brais Herrera

5è B

Sara Lozano

Kilian Díaz Romeu

Margarita Rosenova

6è A

ANIMALS

Hi havia una vegada un lleó molt ferotge i aquest lleó es deia Tany. Tenia un amic que era

un panda.

Un dia quan estaven caminat junts va dir el lleó al panda.

-Què vols menjar?

-Jo vull menjar peixos –va dir el panda.

Van anar al riu i van pesca vint. Deu per cada un.

El lleó volia més encara i li va robar els cinc peixos.

El panda es va adonar i es va emprenyar molt.

Desprès de quatre dies el lleó va tenir un fill i el panda li va matar sense voler.

El lleó es va enfadar tant que volia matar al panda.

-Per què has matat el meu fill –va dir.

-Ha estat sense voler.

-No et crec.

A las deu de la nit, el lleó es va afilar les ungles.

El panda va pensar: es el meu amic. Deixaré que em mati.

Es van trobar el dos i el lleó va matar al panda i del panda va sortir una flor molt bonica. I

se la va regalar a la seva dona.

Després de cinc mesos van tenir un altre fill i el van posar Damián.

Julio Fretes

L’ASSASSINAT

Era un matí fred d’hivern i va haver un assassinat en Trafalgar Square, Londres.

L’home que havia mort era Jonh Gordon. Jonh Gordon era un advocat molt conegut. En la

zona on s’havia produït l’assassinat van trobar l’arma homicida, un ganivet. Van buscar

empremtes dactilars i sí que hi havien. A través d’un ordinador de la policia van buscar a qui

pertanyien. Eren d’un vagabund que es deia Morgan Gruse i tenia antecedents amb Jonh

Gordon. Quan van agafar a Morgan Gruse el van portar a un interrogatori. Ell no tenia ni idea

de per què estava allà. Els policies li van dir que algú havia assassinat a Jonh Gordon amb un

ganivet, i en aquell ganivet estaven les seves empremtes dactilars.

- Vostè ha assassinat a Jonh Gordon? -van dir els policies.

-No! -va respondre Morgan, enfadat.

-I com pot explicar lo de les empremtes?-van preguntar.

-No ho sé, però el que sí sé és que si mireu les càmeres de vigilància a l’hora del crim em

creureu- va dir el vagabund.

- Ens podria dir que estava fent a l’hora del assassinat?- van tornar a preguntar els policies.

-Sí, dormir.

Els policies van deixar marxar a Morgan Gruse perquè el que havia dit era cert.

Els policies van tornar a mirar el ganivet i van trobar un petita empremta. L’empremta

pertanyia a Jake Stuart, home que havia anat a la presó gracies al famós advocat Jonh

Gordon, i a més a més ja havia sortit d’ella. Van anar a buscar-lo a la última direcció

coneguda. Van registrar la casa de dalt a baix i no hi havia res. Van sospitar que podia

intentar sortir del país, així que van anar a l’aeroport més proper. Efectivament el van trobar i

el van portar a interrogar. Jake Stuart va confessar i va dir que volia sortir del país per

començar una nova vida des de zero. Jordi Egea

EL RESCAT DE L’ABELLA REINA

Hi havia una vegada un rusc d’abelles que

sempre estaven amenaçades pels humans.

Un dia una abella va veure als humans

anant al rusc i va anar ràpidament a avisar

a les seves companyes. Quan es van

assabentar van anar a protegir a l’Abella Reina però quan van arribar els humans ja

havien agafat. Van marxar corrents i una abella va intentar perseguir-los però pel camí

els va perdre.

L’Abella Reina, que estava dins d’un got molt ben tapat, cridava:

- Ajuda, que algú m’ajudi!!!

Quan els humans van arribar a la seva casa l’Abella Reina estava molt incòmoda. Els

humans la miraven i deien:

- Quina majestuositat!!

- Oi que els seus colors son molts bonics?

Com no estava acostumada a que la miressin tanta estona es va desmaiar.

Un dels humans pensava que s’havia mort però l’altre li va dir que es feia la morta.

Quan es va despertar estava envoltada de llums i va començar a donar cops al got.

Mentre les altres abelles estaven planejant com rescatar-la, una abella va dir:

- Es molt arriscat. Podríem perdre més abelles.

Una altra va dir:

- Hem de rescatar-la sigui com sigui!

Totes les abelles estaven d’acord i entre totes van idear un pla. Van decidir anar a la

casa al matí. Una abella va dir que primer havien de saber on viuen aquells humans.

Dues abelles van anar a mirar on vivien aquelles persones malvades.

Els humans estaven anotant tot el que feia l’Abella Reina. Quan van anar a la cuina

a menjar alguna cosa van escoltar sorolls, i de cop i volta es va escoltar:

PATAPUM!!!

Els humans van anar on era l’Abella Reina. Estava al terra i el van posar a la taula

un altre cop. L’Abella Reina estava esperant a que les abelles li rescatessin perquè

sabia que les seves companyes i companys no li fallarien.

Quan es va fer matí, les abelles estaven preparades per anar a rescatar-la. Llavors,

van arribar les dues abelles que ja sabien on vivien aquelles persones. Totes les

abelles van anar a la casa dels humans. Eren moltíssimes abelles i feien un soroll

aterridor.

Quan van arribar a la casa van mirar si les finestres estaven obertes. Com no hi

havia cap oberta es van colar per la llar de foc. Les abelles van veure a la Reina dins

del got i els humans estaven cagats de por per totes les abelles que hi havia dins de

casa.

Un grup perseguia a les persones de la casa que cridaven espantats. L’altre grup

van començar a donar-li cops al got per veure si es trencava. Com veien que no feien

res una abella va dir:

- A la de tres ens portem el got volant!!

- Una, Dos, Tres!!!

- Ja ho tenim companyes!!

El grup que perseguia als humans van tornar amb les altres abelles a portar-se el

got.

Van picar tants als humans que no hi podrien obrir els ulls en dues setmanes, així

mai més tornarien a segrestar a la seva reina i per assegurar-se que no ho tornarien

a fer van posar el seu rusc a un altre lloc.

Al final, en el nou rusc, van aconseguir alliberar a la Reina i va convidar a totes les

abelles a una superfesta amb abelles d’altres ruscs per ballar i fer jocs de tots tipus i

va ser una festa mooooooolt divertida.Víctor Delgado

6è B

La Llegenda

De

Sant AdriàHi ha vigada un poble que es deia Alzamora. Hi havia un castell a dalt

d’una muntanya. Al castell vivia un Rei que s’anomenava Alex i la seva

filla s’anomenava Àfrica. També hi havia un drac verd i dolent que es

volia menjar a la princesa.

El drac va dir : -Nyam, Nyam!!!Quina gana!!!Et menjaré!

I la princesa va cridar: - Sant Adrià!!! Ajuda’m!!!En vol menjar!!!Quina

por!!!

Va arribar el cavaller Sant Adrià amb un escut i una llança a la mà , i... va

lluitar amb el drac dient :

- Drac dolent que fas por a la gent!!

Pum , pam ,Pin !!! I va matar al drac amb un tall de llança al cor.

De la sang del drac va néixer una rosa i li va regalar a la princesa.

Adrián Soriano

Hispania

A l’any 80 a.C Hispània va sofrir un atac molt perillós, de Roma. Es va

preparar com van poder .Van intentar negocia però no o Van aconseguir .El

general hispà estava molt preocupat perquè els romans els superaven en

nombre . Per això van anar a uns pobles bàrbars per intentar convèncer a

alguns, per unir-se a la guerra. Els bàrbars no els va fer molta gràcia, però al

final van acceptar. Comptant els bàrbars eren 1.500 i els romans 2.000.

Malgrat, dels aliats bàrbars eren menys soldats.

Quan va arribar l’exercit romà, 900 soldats hispans van atacar. Quan estaven

lluitant; per la reraguarda dels romans van aparèixer 600 bàrbars.

Els romans no so esperaven. I quant semblava que els

hispans havien guanyat van arriba 300 unitats mes.

Però els hispans van guanyar .Van anar a Roma a

parlar amb Cèsar, que era el rei roma, Quan arribaran

anar corrents a parlar amb Cèsar . Els hispans van

demana a Cèsar que els romans no ataquessin mes a

Hispània Cèsar va acceptar però va demana. Una condició que Hispània s’

uneixi a Roma els hispans van acceptar la condició i es van unir a les guerres

es defensaven els uns als altres.

Alejandro González

LA IMATGE DEL PASSAT

Hi havia una vegada en una ciutat ,on hi vivia una

jova de 15 anys. Aquella jova li agradava sortir a passejar ,amb el seu gos la jova es deia

Safira. Tenia el cabell ros i molt llarg i els ulls de color blau, la jova li agradava vestir roba

llarga.

Un dia Safira havia sortit per passejar el seu gos i es va trobar un penjoll amb perles blaves

al terra mig amagat. El blau és el color preferit de la Safira. El va agafar i se’l va posar i de

sobte li va aparèixer una imatge de la seva cosina del passat.

Aquella imatge de la cosina de Safira estava al seu cap i tenia un vestit de princesa i la seva

corona d’or.

Desprès va tornar a la seva casa i va preguntar a la seva mare:

-Mama , com es diu la meva cosina?

-Es diu com tu , Safira.

La Safira va anar a la seva habitació pensant i va dir:

-Perquè es diu com jo?

-Es va preguntar a si mateixa – De repent ja era de nit i Safira no sàvia adonat , quan es va

adonar , es va posar a dormir unes quantes hores .

De repent va escoltar una veu d’una noia a baix al lavabo. Havia anat a veure que era això;

va entrar al lavabo i va trobar-se la seva cosina i va començar a parlar, dient:

-Hola Safira jo sóc la teva cosina i et donaré el poder de ser la princesa del passat

Perquè , ets la única que puc confiar.

Safae El Jaidi

Bon Sant Jordi a tothom!!

Felicitats a tots els participants!!